Entrades amb l'etiqueta ‘Anoia’

Cal Codina de la Quadra, a Prats de Rei

diumenge, 21/11/2010

La quadra de Galí era un antic lloc documentat des del segle XI que pertanyia al terme de Sant Martí Sesgueioles fins que, el 1778, va ser unit a Solanelles i amb ell passà als Prats de Rei el 1840. El mas de Cal Codina de la Quadra és un edifici refet cap a l’any 1728, després de la batalla que va tenir lloc en aquest indret durant la guerra de Successió i que el degué deixar molt malmès. És un gran casal amb les parets de pedra, grans arcades a la planta baixa i finestres envoltades de grans carreus.

Adossada hi té la capella de Sant Antoni, comunicada amb la masia per mitjà d’un pont.Cconserva les quatre parets però la volta es troba completament esfondrada. Va ser construïda l’any 1743 i té unes considerables dimensions, la qual cosa testimonia la gran puixança del mas durant el segle XVIII. L’edifici té planta rectangular i una capella lateral a cada banda. Ara en un dels costats s’hi ha adossat un magatzem modern que desfigura completament el conjunt.

Una terrisseria romana a Òdena

dimecres, 21/07/2010

 

Als camps de Viladés, dins el terme d’Òdena (Anoia), a l’indret conegut com Ripoll de Can Brunet, hi ha un jaciment arqueològic de gran interès. Es tracta d’una terrisseria d’època tardo-romana o visigòtica (segle IV-VI dC). Estava dedicada a la producció de teules romanes planes i corbes, i maons. Constava de dos forns, les dependències centrals i dues àrees de magatzem que incloïen gerres de grans dimensions que eren enterrades parcialment.
L’any 1999, Josep Plaxats va realitzar una reproducció de teules romanes reproduïdes d’un tros de teula original trobada a l’excavació.
Per arribar-hi cal seguir un camí rural que surt del km 7,5 de la carretera d’Igualada a Manresa. Es pot fer en cotxe.

Una reforma poc afortunada

dijous, 8/07/2010

La Cooperativa Sindicat Agrícola d’Òdena es va constituir l’any 1924, any en què també es va alçar l’edifici. Aquest tenia pilastres de maó vist, material que també decorava les obertures trigeminades i el muret damunt la cornisa, que amagava la teulada. Modernament ha estat convertit en habitatges i s’ha intentat conservar part de la façana, amb ben poc encert. És un mal exemple de com s’ha de preservar el patrimoni arquitectònic al nostre país. Un veritable bunyol.

Sant Miquel de Vilaclara o el romànic que es perd

divendres, 4/06/2010
Sant Miquel de Vilaclara

 

Dins el terme del Bruc (Anoia), adossada al mas abandonat de can Guixà, hi ha la capella romànica de Sant Miquel de Vilaclara, datada cap a la fi del segle XI. Surt esmentada el 1068 en un document de donació dels senyors del castell de la Guàrdia al monestir de Sant Cugat. Actualment es troba en molt mal estat, després d’haver estat aprofitada com una dependència més dels pagesos de la masia, amb un cup excavat sota el presbiteri. Constava d’una nau única amb volta de mig punt, ara esfondrada, reforçada amb posterioritat amb un arc ogival. L’absis presenta arcuacions i lesenes llombardes, molt semblants a les de Santa Maria del Bruc.

Masia de Can Guixar

Interior de Sant Miquel de Vilaclara