Arxiu de la categoria ‘Anàlisi / Reflexió’

Guies de paper o guies digitals, quina dur de viatge?

dijous, 24/04/2014

Torno a ser a Marroc per acabar el viatge que vaig començar el setembre passat. Durant aquella estada ja vaig parlar de la substitució de la llibreta de paper a favor d’aplicacions al telèfon mòbil a l’hora de prendre notes de viatge.

Però tot i prendre les notes al mòbil, com es pot intuir a algunes fotos, encara duia a sobre una guia de viatge en format paper. Aquest cop, només duré la versió digital de la mateixa.

Tot i agradar-me el món de la tecnologia mai he estat el que en anglès es coneix com un ‘early adopter’ (aquells que de seguida s’apunten a les últimes novetats tecnològiques). Vaig ser dels últims en adquirir un DVD (ni tinc ni crec que mai tingui un reproductor Blu-Ray), disparo en JPG quan crec que la ocasió s’ho val, i encara no domino del tot això de les xarxes socials i fer fotos amb el mòbil.

Ara però crec que ja ha arribat el moment de fer el pas a les guies digitals de les que, bàsicament, n’he trobat de dos tipus:

-Guies tradicionals en format digital.

Aquesta ha estat la meva elecció. El factor decisiu va ser posar sobre la balança de la cuina la versió en paper d’una guia de viatge, i comparar-ne després el pes amb el de la meva tauleta de 7 polzades. Tan sols uns grams menys diferència (a favor de la tauleta digital).

Amb un pes semblant podia tenir la mateixa informació i molta (moltíssima) més. No només disposaria de la guia de viatge sinó que podria gaudir de la resta d’aplicacions i continguts que duc amb mi a la tauleta, altres llibres i guies inclosos. La decisió estava feta.

Tot i que l’accés al contingut de la guia en versió digital no és tan ràpid com obrir un llibre (cal encendre-la, desbloquejar-la, obrir l’aplicació i trobar la pàgina a consultar), també és cert que la guia permet accedir directament a contingut ‘online’ com les webs dels allotjaments o mapes.

-Guies ‘online’ generades pels usuaris.

Aquestes són guies que algunes pàgines web i empreses ofereixen, normalment de forma gratuïta, per a descarregar i utilitzar en els nostres dispositius mòbils.

La diferència principal de bona part d’elles és que generen el seu contingut a partir de la informació que comparteixen els mateixos usuaris. Això aporta, per una banda, frescor i idees que podem no trobar en guies més tradicionals, però per l’altre poca professionalitat i/o neutralitat en les seleccions i dades aportades. És la història de sempre.

Tot i no ser una opció a descartar d’entrada, aquesta no ha estat l’escollida. Si bé ens pot ajudar a descobrir visites poc convencionals, és fàcil que els comentaris caiguin en tòpics i que la informació aportada no sigui del tot contrastada. En tot cas la considero un complement a tenir en compte, però no un substitut de les guies de tota la vida.

Com a resum, aquests són els principals avantatges i inconvenients que he trobat a l’hora de decidir dur a sobre una guia de viatge digital enlloc d’una en format paper:

-Avantatges:

  • En un pes semblant moltes més prestacions i serveis (i encara més si trobem WiFi).
  • Links i mapes a un click.
  • La tauleta digital ocupa menys volum que la guia de paper.
  • En consultar-la ningú sap ben bé què fas, pots semblar menys ‘guiri’.
  • En el meu cas concret, la guia en paper costava tres vegades més que la versió digital de la mateixa guia i edició.

-Inconvenients:

  • La tauleta es pot espatllar i deixar de funcionar (cosa que no acostuma a passar amb els llibres).
  • Cal carregar-ne la bateria, per descomptat.
  • L’accés a la informació no és tan immediat i directe.
  • Pots cridar l’atenció en treure una tauleta en segons quins ambients (tot i que cada vegada menys).
  • El procés de compra ‘online’ mitjançant botigues especialitzades va ser complicat i ple de traves a causa de les proteccions de drets d’autor (tot i haver-la pagat!).

Fotografia i mòbils: 3 exemples del que ens espera.

dimecres, 2/04/2014

Si em coneixes ja saps que no sóc el viatger que més utilitza el mòbil per a capturar els llocs que visito. Sovint en el mòbil hi trobo a faltar moltes de les possibilitats que la meva petita rèflex digital em dona. Tot i això cada vegada són més els qui decideixen deixar les càmeres a casa i només dur a la butxaca el seu mòbil quan van de viatge.

Fotografiant la sortida del sol al Marroc amb el mòbil.Fotografiant la sortida del sol al Marroc amb el mòbil.

En els últims mesos hi ha hagut una sèrie d’anuncis de les principals companyies de mòbils, alguns d’ells fets durant el Mobile World Congress de Barcelona, que poden suposar un canvi en la qualitat de les fotos fetes amb aquests dispositius.

-Dobles sensors i enfocar després de fer la fotografia

Sembla que alguns fabricants tenen la vista posada en ampliar les possibilitats de les seves càmeres afegint més sensors i òptiques als dispositius. Aquest és l’exemple d’HTC, que en el seu proper mòbil estrella oferirà la possibilitat d’escollir la zona d’enfocament de la imatge després d’haver fet la fotografia.

Encara no se n’han desvetllat els detalls, però sembla que la incorporació d’un segon sensor podria evitar utilitzar el sistema que altres marques ja tenen al mercat per a la mateixa funció. Així, enlloc de fer tres fotografies amb diferents enfocaments en un breu període de temps (com ja fan Samsung, Nokia o Sony), la càmera d’HTC enregistraria la informació de l’entorn per a seleccionar la zona enfocada.

Aplicació de Nokia per a ajustar l’enfocament un cop feta la foto.

En aquest sentit també Google treballa en la capacitat dels mòbils per a interpretar el relleu del seu entorn. El projecte Tango de la companyia treballa per incorporar sensors 3D als dispositius que el permetrien escanejar l’entorn per fer-ne un mapa en tres dimensions. Aquest mapa tindria diverses utilitats, des d’aplicacions amb realitat augmentada fins a fotografies i vídeos tridimensionals.

-Més megapíxels, més resolució, més possibilitats

Tot i que el proper telèfon estrella de Samsung comptarà amb un sensor de 16 megapíxels, molt semblant al que altres ja estan oferint, hi ha un fabricant que ha decidit dur aquesta xifra tant lluny com li és possible. Ja fa temps que Nokia va presentar el Lumia 1020 amb un sensor de, ni més ni menys, que 41 megapíxels. Per a què tants si normalment no compartim imatges tan grans? Doncs per a poder oferir imatges de gran qualitat en reescalar la imatge a mides més manejables i, sobretot, per a oferir un zoom falsificat però amb bona resolució al retallar la imatge.

També veiem com operadors com Samsung o Sony comencen a oferir vídeos en qualitat 4K, amb una resolució molt més alta que la FullHD amb la que ja tots estem habituats.

Per a mi però, la innovació més destacable en aquest sentit és la possibilitat de desar les imatges en format RAW (aquí parlàvem una mica d’aquest format), per a la seva posterior edició. Disposar de l’arxiu RAW permetria exprimir al màxim les possibilitats dels petits sensors que duen les càmeres dels mòbils.

Els primers en fer-ho han estat els de Nokia utilitzant el sistema operatiu de Windows, que sembla que centren bona part de la seva estratègia en les capacitats fotogràfiques dels telèfons. Actualment els seus models Lumia 1020 i 1520 ja incorporen la captura i edició d’imatges en RAW. Però no seran els únics, ja que els desenvolupadors del sistema operatiu Android sembla que podrien estar treballant per incorporar la captura RAW als seus dispositius. Això podria suposar tota una revolució en les aplicacions fotogràfiques per a mòbils, i possiblement un increment notable de la qualitat de les fotografies.

-Òptiques intercanviables als iPhone

Dues patents recents d’Apple semblen indicar que la companyia té en ment incorporar òptiques intercanviables per als seus telèfons. Serien accessoris a afegir a la càmera del darrera del mòbil i que permetrien ampliar-ne les possibilitats, com afegir un gran angular o un teleobjectiu.

Imatge de la patent d'AppleImatge de la patent d’Apple.

La primera de les patents implica una muntura magnètica per a subjectar les òptiques al dispositiu. Això permetria una acció ràpida, senzilla i neta; però possiblement poc estable i fiable. Potser per això també han patentat la possibilitat de fixar les òptiques mitjançant un encaix semblant al que ja s’utilitza a les rèflex digitals.

Sigui com sigui, això no són més que patents i no hi ha cap indici que indiqui que s’hagin de fer realitat en un futur pròxim.

Queda clar que les capacitats fotogràfiques dels telèfons mòbils estan lluny d’arribar al seu límit i encara ens queda molt per veure. La forta competència aguditza l’enginy, i la importància que els usuaris donen a la fotografia fa que es dediquin molts esforços per millorar-ne constantment les prestacions.

Jo em poso com a compromís personal explorar-ne més les seves possibilitats, ja que la immediatesa i facilitat per interactuar amb les imatges a les xarxes és cada dia més enriquidora i necessària.

Totes les notícies i imatges extretes del blog www.connect.dpreview.com (en Anglès).

Val la fotografia d’un paisatge més de 4 milions de dòlars? I les teves?

dimarts, 28/01/2014

Revisant el meu arxiu de links i articles, m’he trobat aquests dies amb una entrada al blog de Tino Soriano en la que parla del preu d’algunes fotografies a les subhastes d’art. Tots sabem que la xifra final en el mercat artístic pot tenir ben poc a veure amb la qualitat tècnica o l’espectacularitat d’una peça, i que sovint és l’especulació o l’oportunitat d’inversió les que acaben fixant el preu. Però és que en aquesta ocasió la foto més cara de totes, amb una xifra de 4.338.500$, és d’un senzill paisatge del que sembla ser un riu i les seves ribes plenes de gespa. Val aquesta fotografia la quantitat pagada?


Andreas Gursky, Rhein II (1999), venuda per 4,338,500$

Aquests dies estic participant com a voluntari en els Jocs Olímpics d’hivern de Sochi (Rússia), col·laborant en el gran centre de premsa que acollirà uns 3.500 periodistes acreditats. Entre ells, molts són fotògrafs que lluitaran cada dia de competició per aconseguir la fotografia que acabarà a les portades dels diaris de mig món. Sempre em sorprèn que en tantes ocasions, diferents diaris acabin triant la mateixa fotografia d’un esdeveniment. El motiu? Les agències de notícies com Reuters, Associated Press, o l’immens arxiu fotogràfic de Getty Images.

Bona part dels diaris i portals de notícies compren les imatges de grans esdeveniments a aquestes agències, que les mostren en galeries tematitzades. Al final, tot i la gran quantitat de fotògrafs, molts editors acaben triant entre les mateixes imatges que els ofereixen les agències. A quin preu les compren? No en tinc ni idea, però veient el desplegament de mitjans que representa per a aquestes empreses i professionals cobrir uns Jocs Olímpics d’hivern, les xifres finals han de ser, per força, elevades.

Tot i això, segons tinc entès, sovint el professional darrera de la càmera només s’acaba enduent un molt petit percentatge de la venta de la imatge. És per això, i per a la gran saturació d’imatges que hi ha a la xarxa, que sóc força escèptic a l’hora d’oferir les meves fotografies a alguna agència per a que les inclogui al seu catàleg. Els meus companys voluntaris del centre de premsa, sabent que em dedico a la fotografia, a vegades em pregunten si m’agradaria treballar per a les agències. La resposta és que, de moment, crec que aquesta no seria la millor opció per a mi.

Però si aquest no és el teu cas i vols provar sort venent les teves imatges, pots intentar un d’aquests camins:

-Picar a la porta dels més grans.

La principal pàgina web de fotos d”stock’ de Getty Images és iStockphoto.com, i crear-hi una compte d’usuari per a pujar les teves pròpies fotos no és complicat. Hauràs de triar quin tipus d’imatges vols aportar al catàleg i te’n demanaran alguns exemples. Si creus que les teves fotos tenen una qualitat prou bona com per a formar part de la seva col·lecció, pot ser una manera força senzilla de començar.

-Seduir de forma indirecta als més grans.

Ja fa anys que Getty Images va signar un acord de col·laboració amb la gent de Flickr.com. Si fa temps que prens fotografies, el més probable és que ja disposis d’un compte d’usuari a Flickr, la xarxa social de fotografia més gran del món. Si aquest és el cas, només cal que activis la opció per a que el teu compte estigui disponible per a ser revisat per part de la gent de Getty Images. Si en fer-hi un cop d’ull els agrada el que hi troben, es posaran en contacte amb tu per a incloure les teves imatges al seu catàleg.

-Anar d’alternatiu i apostar per col·leccions més modestes.

Aquest és el meu cas. Hi ha vàries iniciatives que estan provant de trencar el semi-monopoli de les grans agències, i que busquen oferir condicions, contractes i percentatges més favorables per als fotògrafs. La principal pega és evident, l’audiència potencial es redueix de forma dràstica. Però com que personalment no espero vendre fotografies a la xarxa, que ja he comentat que cada dia la veig més saturada de bon material, em va semblar interessant obrir un compte en una d’elles per donar-hi suport. En aquest cas la web triada és PicFair, que només es queda amb el 10% de l’import de la venda i et deixa triar el preu de cada fotografia.

Així doncs, quin és valor de les teves fotografies de viatge?

———————————————–

Actualització a 11 de Març de 2014:

Aquestes últimes setmanes hi ha hagut alguns canvis per part de Getty Images que modifiquen alguns dels detalls mencionats en els posts.

Per una banda, els líders dels catàlegs d’imatges online van anunciar que feien accessibles totes les seves fotografies de forma gratuïta per al seu ús a webs i blogs. Això no vol dir que regalin les imatges. Especifiquen com s’han d’utilitzar -mitjançant un codi que s’ha d’incrustar a la web- incloent sempre la informació de l’autor i l’origen de la imatge. Amb aquest mètode no només regularitzen quelcom que ja s’estava fent (l’ús sense pagar dels seus catàlegs), sinó que, a més a més, ara també tenen la possibilitat de recollir les dades (mitjançant els codis incrustats) de visualització i ús de les imatges.

Però els canvis no acaben aquí, ja que algunes webs anuncien avui que Getty Images hauria enviat un comunicat als seus usuaris avisant de la fi de l’acord amb Flickr.com. Després de gairebé sis anys junts, els usuaris de Flickr que encara no ho haguessin fet ja no podran oferir a través de la xarxa social fotogràfica les seves imatges a Getty. Per descomptat, tothom qui ho vulgui podrà seguir proposant les seves fotografies directament a la pàgina web de Getty.

És inútil seguir fent fotografies?

dimarts, 7/01/2014

Acabo de passar uns deu dies a Istanbul en els que, per descomptat, he estat fent un munt de fotografies. La ciutat té una barreja ideal entre modernitat, història i tradició que fa que no et calguin masses excuses per a treure la càmera de la funda. Fins i tot la seva silueta (‘skyline’) es diu que està protegida per preservar-la evitant noves construccions més altes que podrien ocultar els minarets de les mesquites i destruir una de les vistes més icòniques.

La famosa mesquita de Sultan Ahmed a Istanbul, coneguda com la ‘mesquita blava’.

Però de debò calia fer totes les fotografies que vaig fer? Sent Istanbul una de les deu ciutats amb més turistes a nivell mundial, les probabilitats de que algú altre hagués fet amb anterioritat unes fotos com les meves ratllen el 100%. Tot plegat em va recordar una conversa amb un bon amic a Londres reflexionant, a partir d’un article de Joan Fontcuberta, sobre el sentit de la fotografia en l’actualitat.

Així que m’ha semblat interessant posar-me a prova i, de passada, explorar una eina potser no del tot coneguda del cercador d’imatges de Google: la petita càmera de fotos que apareix a la dreta del requadre de cerques. Quan hi cliquem ens permet incorporar una fotografia, ja sigui mitjançant una adreça web o des del nostre disc dur. En fer-ho, Google cercarà dins la seva extensa base de dades fotografies similars a la que hem aportat.

És un sistema que alguns fotògrafs utilitzen per descobrir si alguna pàgina web està utilitzant les seves imatges sense autorització, però en aquest cas servirà per comprovar l’originalitat o no de les fotos que vaig fer durant la visita a Istanbul.

Aquesta és la primera foto que he provat de cercar i, com es pot veure, Google ha trobat moltes fotos amb una tonalitat similar, però cap d’Istanbul feta des del mateix mirador.

Foto que vaig fer d’Istanbul a la part final del ‘Golden Horn’

El resultat de Google en cercar mitjançant la fotografia original.

Ara bé, la cosa ja canvia força si hi introdueixo una imatge amb els perfils més ben definits d’una de les icones de la ciutat. Tal i com era d’esperar, no vaig ser el primer en esperar el moment adequat a la posta de sol per fer la foto de la silueta de la mesquita de Süleymaniye (gavina inclosa).

De nou la fotografia original que vaig prendre de la mesquita de Süleymaniye.

I de nou els resultats de Google, molt més acurats.

Així que exagerant una mica, podríem arribar a la conclusió que fer fotografies ha deixat de ser necessari. Com a mínim pel que fa a les fotos de grans icones o monuments. La cosa ja canvia si fem fotografia social, o ens fotografiem a nosaltres mateixos davant els monuments o paisatges (quelcom que jo gairebé mai faig). Potser per això cada vegada veig més gent que opta per opcions extremes: o bé quan viatgen ja només fan fotos amb el mòbil, o bé porten equips professionals amb grans objectius i trípodes per intentar millorar el que algú altre ja ha fet abans. Que cadascú triï el que li vagi millor.

Només una petita nota per acabar: Segons un estudi, sembla ser que fer fotografies podria fer disminuir la capacitat de recordar detalls del que hem fotografiat. La nostra ment ja no fixaria tant els detalls perquè sap que en qualsevol moment pot tornar a revisar la foto. Així que, és millor deixar ja definitivament de fer fotografies? La meva resposta personal és no. Mentre em segueixi divertint i apassionant ho seguiré fent, més enllà de la seva utilitat o no.

RAW vs JPG. El millor format per a la fotografia de viatge.

dimarts, 26/11/2013

Tant si teniu una càmera tipus rèflex digital com si teniu un model avançat de qualsevol altre format, de ben segur que aquesta és capaç de poder guardar les fotografies en format RAW (a més a més del clàssic JPG de tota la vida, és clar). Però quins són els avantatges d’aquest format? Té alguns inconvenients?

El cert, és que cada vegada tindrem el format RAW més present en el nostre dia a dia quan treballem amb fotografies. Els fabricants cada vegada l’incorporen en dispositius menys sofisticats, i ja hi ha alguns telèfons mòbils que capturen imatges en RAW. De fet, fins i tot sembla que els desenvolupadors del sistema operatiu per a telèfons i tauletes Android estarien acabant de perfilar la possibilitat de gestionar aquest tipus de fitxers amb els models amb més capacitat de processament.

Però, abans de continuar, què són els fitxers RAW?

Els RAW són fitxers d’imatges amb les dades del sensor de la càmera gairebé sense editar ni comprimir. És a dir, la informació que ha generat el sensor en rebre la llum al fer una fotografia sense processar. És per això que si ho comparem amb els fitxers JPG (comprimits i processats), els fitxers RAW ocupen molta més memòria.

Però els fitxers RAW no són en si una fotografia, sinó que necessiten ser processats (el que equivaldria, en el cas d’un negatiu, a ser revelat). Entre la informació que guarden també hi trobem els ajustos que vam fer a la càmera en el moment de fer la fotografia (contrast, saturació, nitidesa, balanç de blancs…), però gràcies a no estar tota la informació processada podem variar aquests valors amb posterioritat per ajustar amb més precisió el resultat final.


Exemple d’ajustaments disponibles al menú de la càmera.

Què guanyo disparant en RAW?

-Més control en el resultat final de la imatge: Aquest possiblement sigui l’avantatge més evident de tots. En el meu cas em serveix, en moltes ocasions, per a acabar d’afinar el balanç de blanc adequat quan els pre-ajustos de la càmera no l’acaben d’encertar. Però no només, ja que també permeten ajustar el nivell de nitidesa, contrast i molts altres aspectes amb una precisió que els ajustos de la càmera sovint no permeten.

-Més qualitat d’imatge: Els fitxers JPG, per molt grans que siguin, estan comprimits i per tant sempre hi ha pèrdua d’informació. Quanta? Depèn de com la càmera processi la imatge al guardar-la en JPG. En canvi, si utilitzem el format RAW, tindrem la informació directe del sensor i serem nosaltres, amb el programa d’edició, els qui determinarem el nivell de compressió que hi volem aplicar.

-Salvar situacions compromeses: És evident que no sempre l’encertem a l’hora d’ajustar el diafragma o velocitat de l’obturador. A vegades (només a vegades, eh?) ens queden les fotografies un pèl fosques o massa clares. En aquests casos sempre és millor intentar arreglar-ho a partir d’un fitxer RAW que a partir d’un JPG. De nou, el fet que disposem de tota la informació sense comprimir ens facilitarà la feina salvant situacions de complicada solució.


Fotografia al British Museum feta durant el recent viatge a Londres, tal i com la va prendre la càmera.


La mateixa fotografia amb el balanç de blancs ajustat a partir del fitxer RAW.

Quins inconvenients té el format RAW?

-Ocupa molta memòria i fa que la càmera sigui més lenta: Evident, ja que els fitxers RAW ocupen entre tres i quatre vegades més que els seus equivalents en JPG. La nostra targeta de memòria i els discs durs amb les còpies de seguretat se’ns han fet petits de cop. A més a més, a la càmera li pot costar més de processar tanta informació i, per tant, pot ser que si estem fent moltes fotografies seguides el ‘buffer’ es saturi i haguem d’esperar uns instants per a poder prendre més imatges.

-Trigarem molt més a editar les fotos: Recordeu que els fitxers RAW necessiten ser ‘revelats’? Doncs això pot fer que veure i editar les fotos a l’ordinador es converteixi en una feina un xic tediosa. Gràcies a programes de processament com el ‘Lightroom’ d’Adobe (o les seves alternatives lliures i gratuïtes) és cert que això cada vegada passa menys, però tot i això el procés mai serà tant senzill com directament visualitzar els fitxers JPG.

-Caure en la temptació del terrible procés HDR: Segur que en algun moment heu vist alguna fotografia amb unes llums que semblen impossibles, benvinguts al món de les fotos amb ‘High Dynamic Range’. Aquest tema donaria per a tot un post, però bàsicament s’aprofiten les capacitats dels fitxers RAW (a banda d’altres tècniques) per a esprémer al màxim les possibilitats de llum d’una fotografia. Si això es fa amb moderació, no passa gran cosa. El perill arriba quan se’ns escapa de les mans i el resultat sembla més apropiat per a il·lustrar un conte de fantasia enlloc d’un paisatge real.


Foto a Flickr de CodyR (CC) amb HDR.

Alguna conclusió o recomanació?

Que cadascú opti per al que li sigui més pràctic. Personalment acostumo a anar fent amb els fitxers JPG, vigilant sempre en el moment de prendre la imatge per guanyar agilitat en el moment de la edició i no omplir al límit els discs durs. Tot i això cada vegada més tendeixo a disparar en RAW per a assegurar el tret, sobretot en situacions de llum compromeses gràcies al control de balanç de blanc que aquests proporcionen. En tot cas, qui no es decideixi i no li falti memòria a la targeta, sempre es podrà configurar la càmera per a guardar la fotografia en RAW i en JPG a la vegada. Ah! I per si serveix com a referència, sembla ser que els fotògrafs de ‘National Geographic’ disparen exclusivament en format RAW.

Prendre notes de viatge: versió pràctica o romàntica?

dimecres, 25/09/2013

Prenent notes en una llibreta de paperCompany de viatge prenent notes en una llibreta de paper.

Les llibretes de paper, especialment les d’una famosa marca de cobertes negres que no mencionaré, formen part de la iconografia de viatgers i reporters des de fa molts anys. Jo mateix n’he regalat algunes a qui sabia que iniciava un viatge especial i, de la mateixa manera, també jo n’he rebudes unes quantes. Però tot i l’atractiu que tenen, he de reconèixer que cada vegada les utilitzo menys, en favor de solucions menys analògiques i tradicionals. De fet, escric aquestes línies en un tren camí de Meknes, al Marroc, mentre a la finestra no hi ha res a veure perquè ja és fosc. Podria haver tret la petita llibreta de paper que sempre porto, però en canvi he preferit utilitzar el mòbil per a començar a escriure el text d’aquest post. Els avantatges són evidents, per una banda no m’he de preocupar de fer mala lletra a causa dels sotracs però, sobretot, quan l’hagi acabat només caldrà una senzilla sincronització per tenir-lo llest per a ser revisat i publicat sense necessitat de ‘picar-lo’ de nou al portàtil.

Prenent notes al mòbilLes meves notes de viatge al telèfon mòbil.

Si ho voleu provar trobareu un munt d’aplicacions per a ‘smartphones’ que us ho posaran ben fàcil (fins i tot la famosa marca de llibretes de cobertes negres té la seva pròpia aplicació per a mòbils), però probablement la més coneguda de totes sigui l’anomenada ‘Evernote’. Com moltes altres, aquesta permet sincronitzar tots els dispositius dels que disposem tenint així les mateixes anotacions en tots ells. Tot i que va força bé, també és cert que la seva versió gratuïta té certes limitacions que poden fer la guitza als qui en vulguin fer un ús més intens. Hi ha però un gran nombre d’alternatives, així que potser val la pena remenar i triar una mica abans de decidir-se. Si no us voleu instal·lar una aplicació, o si us voleu estalviar problemes amb les limitacions de les versions gratuïtes, una molt bona alternativa és utilitzar el correu electrònic. Si teniu configurat el compte amb el sistema IMAP (el que permet sincronia entre dispositius) o utilitzeu aplicacions com la del ‘Gmail’, només cal que us envieu un correu electrònic a vosaltres mateixos per a tenir-ho tot guardat i a punt quan obriu el portàtil desprès d’una sincronia. Un consell, si enlloc d’enviar el correu guardeu aquest com a ‘esborrany’, també es sincronitzarà i, a més a més, el podreu editar sempre que ho necessiteu.

En tot cas, ja sigui mitjançant un sistema o un altre, es pot utilitzar el mòbil per a prendre un munt de notes diferents que van més enllà del que una llibreta ens pot proporcionar. Jo ja l’utilitzo per gairebé tot. Per exemple, sovint faig fotos amb el mòbil d’elements que vull recordar i més tard els reviso amb calma, per evitar parar-me a prendre notes al carrer (i gràcies a la sincronia tinc aquestes fotos sempre a mà a tots els dispositius). També anoto els comptes del viatge en un full de càlcul al telèfon, quelcom que em permet saber en tot moment la despesa acumulada i les mitjanes diàries (un aspecte força aconsellable de dur al dia, sobretot en viatges llargs). Això sí, hi ha un detall en el que reconec que la llibreta segueix guanyant al mòbil: les anotacions ràpides a l’hora de regatejar preus en un país com el Marroc. Tot i que en algunes ocasions he arribat a utilitzar el telèfon amb aquest propòsit, he de reconèixer que no hi ha res com treure llibreta i bolígraf.

Xifres de regateig durant el viatge a MarrocXifres de regateig durant el viatge a Marroc.

P: Quina càmera de fotos és millor per viatjar? R: Depèn.

dijous, 5/09/2013

Ja fa anys que, com tants d’altres, volto pel món amb una o més càmeres de fotos a l’equipatge. Des de la meva primera càmera digital de tres megapíxels, la tecnologia no ha parat d’evolucionar per oferir-nos una completa gama d’opcions i possibilitats entre les que triar i remenar. Sovint hi ha qui em demana consell sobre quina càmera comprar, i jo sempre els contesto el mateix: “depèn”. Com és d’esperar no hi ha una càmera que ho tingui tot, algunes fan fotos de gran qualitat però potser són massa grosses, d’altres es poden guardar a la butxaca però ens resulten insuficients si som molt exigents. De cara a les necessitats del viatger, hi ha algunes característiques a prioritzar sobre les altres?

Cartell de Hollywood a Los Angeles - Isma MonfortFotografiar el cartell de Hollywood a Los Angeles pot ser tot un art.

Avui en dia, en general, les càmeres de gamma mitja i alta ja ofereixen totes elles suficients megapíxels com per a que puguem prescindir d’aquesta prestació a l’hora de decidir-nos. En tot cas, la clau la trobarem en buscar la millor relació entre qualitat d’imatge, versatilitat, i pes/volum. Si hem de fer fotos d’estudi el volum de l’equip no serà un problema, però si hem de complir amb les normes d’equipatge de les companyies de vol ‘low cost’ o si tenim intenció de fer ruta amb la motxilla a l’esquena, haurem de ser curosos amb tot el que posem a la bossa. De nou en línies generals, les càmeres d’avui en dia es poden dividir en quatre grans segments (més un d’extra):

-Càmeres compactes i súper compactes: Són aquelles que no permeten intercanviar les òptiques de la càmera i que, per tant, es limiten a la configuració del fabricant. Tenen un format reduït, però tot i això no totes es poden encabir a les butxaques d’un texà (quelcom que més endavant veurem que pot tenir certa importància). N’hi ha de tot tipus, algunes d’elles amb opcions manuals avançades, i sovint són la porta d’entrada per a molts al món de la fotografia. Les imatges normalment tenen poca profunditat de camp (tot sembla estar enfocat), quelcom que complica les composicions més atrevides.

-Càmeres “pont”: Són aquelles que gairebé tenen la mida d’una càmera rèflex però que no permeten intercanviar les lents, segur que n’heu vist alguna. Es podria dir que tenen els avantatges de les càmeres grosses junt amb els de les compactes, però en general és tot just al contrari. Per això, ho sento per als qui us agradin, no les recomano per als viatgers.

Càmera al precipici - Isma MonfortA vegades per fer la foto que vols, cal deixar la càmera en automàtic al límit del precipici.

-Càmeres “sense mirall”: Força més petites que les rèflex, aquestes càmeres van aparèixer fa uns anys oferint una bona alternativa a aquells qui volen una bona càmera sense les incomoditats de les seves germanes grans. El cos de la càmera sembla el d’una càmera compacte (petit i amb una gran pantalla), però la mida del sensor i les òptiques són dignes de les rèflex digitals (de bona qualitat i amb la possibilitat de ser intercanviades). El major inconvenient: no són autèntiques rèflex fet que, per exemple, es nota amb una menor duració de la bateria i la necessitat de dependre de les òptiques que el fabricant hagi decidit desenvolupar per a la seva gamma.

-Rèflex digitals: Les millors, però també les més pesades i voluminoses. Permeten un major control manual de les funcions de la càmera i per tant són les més recomanables per aquells qui saben exactament el tipus de fotografia que volen. Els sensors són dels més grossos que podem trobar (tot i que les dels altres segments cada dia hi estan més a prop) i tenen la varietat més àmplia d’òptiques a escollir del mercat (tant noves com de segona mà).

-Les càmeres dels mòbils: Ara per ara, no són suficients. Per a compartir a Twitter i Instagram poden anar molt bé, però si el que volem és tornar amb imatges de bona qualitat no ens en podem refiar.

Així doncs, quina triem? Doncs ja sabeu que la resposta és un decepcionant “depèn”, tot i que en el meu cas sí que ho tinc força clar. Per a mi, la millor opció de càmera és portar-ne dues: una súper compacte i una rèflex com més petita millor junt amb una bona òptica. Oblideu-vos de les lents que porta la càmera de sèrie quan la compreu, de ben segur que agraireu gastar uns euros extra en quelcom que marqui la diferència. Jo acostumo a dur (no sempre, que pesa molt) una lent 28-200mm amb estabilitzador òptic que em permet cobrir des d’un gran angular fins a un tele-objectiu sense haver de canviar-la (i sovint podent prescindir de trípodes), i una lent fixe de 35mm molt lluminosa i lleugera que em té el cor robat.

Botiga Bass Pro a Missouri - Isma MonfortSi a mi em va quedar així la foto… com li deuria quedar a ell amb el mòbil?

Això sí, de totes totes, si només en podeu portar una, aquesta ha de ser sempre una súper compacte. Feu-me cas. Si compreu una compacte de gamma alta, molt probablement tindreu bones prestacions en un aparell que podreu dur a la butxaca en qualsevol ocasió, recinte i situació. En la fotografia de viatge és molt més important captar el moment i l’atmosfera del lloc que no pas acabar amb una imatge de màxima qualitat, sense soroll i enregistrada en format RAW. La càmera petita sempre la tindreu a mà, no us farà mandra haver de treure-la de la bossa i cridareu menys l’atenció. De ben segur tornareu a casa amb una col·lecció d’imatges molt més completa i de qualitat més que suficient per a la majoria de nosaltres, ja arribarà més endavant el torn de comprar-ne una de més grossa o millor.