Ja fa anys que, com tants d’altres, volto pel món amb una o més càmeres de fotos a l’equipatge. Des de la meva primera càmera digital de tres megapíxels, la tecnologia no ha parat d’evolucionar per oferir-nos una completa gama d’opcions i possibilitats entre les que triar i remenar. Sovint hi ha qui em demana consell sobre quina càmera comprar, i jo sempre els contesto el mateix: “depèn”. Com és d’esperar no hi ha una càmera que ho tingui tot, algunes fan fotos de gran qualitat però potser són massa grosses, d’altres es poden guardar a la butxaca però ens resulten insuficients si som molt exigents. De cara a les necessitats del viatger, hi ha algunes característiques a prioritzar sobre les altres?

Fotografiar el cartell de Hollywood a Los Angeles pot ser tot un art.

Avui en dia, en general, les càmeres de gamma mitja i alta ja ofereixen totes elles suficients megapíxels com per a que puguem prescindir d’aquesta prestació a l’hora de decidir-nos. En tot cas, la clau la trobarem en buscar la millor relació entre qualitat d’imatge, versatilitat, i pes/volum. Si hem de fer fotos d’estudi el volum de l’equip no serà un problema, però si hem de complir amb les normes d’equipatge de les companyies de vol ‘low cost’ o si tenim intenció de fer ruta amb la motxilla a l’esquena, haurem de ser curosos amb tot el que posem a la bossa. De nou en línies generals, les càmeres d’avui en dia es poden dividir en quatre grans segments (més un d’extra):

-Càmeres compactes i súper compactes: Són aquelles que no permeten intercanviar les òptiques de la càmera i que, per tant, es limiten a la configuració del fabricant. Tenen un format reduït, però tot i això no totes es poden encabir a les butxaques d’un texà (quelcom que més endavant veurem que pot tenir certa importància). N’hi ha de tot tipus, algunes d’elles amb opcions manuals avançades, i sovint són la porta d’entrada per a molts al món de la fotografia. Les imatges normalment tenen poca profunditat de camp (tot sembla estar enfocat), quelcom que complica les composicions més atrevides.

-Càmeres “pont”: Són aquelles que gairebé tenen la mida d’una càmera rèflex però que no permeten intercanviar les lents, segur que n’heu vist alguna. Es podria dir que tenen els avantatges de les càmeres grosses junt amb els de les compactes, però en general és tot just al contrari. Per això, ho sento per als qui us agradin, no les recomano per als viatgers.

A vegades per fer la foto que vols, cal deixar la càmera en automàtic al límit del precipici.

-Càmeres “sense mirall”: Força més petites que les rèflex, aquestes càmeres van aparèixer fa uns anys oferint una bona alternativa a aquells qui volen una bona càmera sense les incomoditats de les seves germanes grans. El cos de la càmera sembla el d’una càmera compacte (petit i amb una gran pantalla), però la mida del sensor i les òptiques són dignes de les rèflex digitals (de bona qualitat i amb la possibilitat de ser intercanviades). El major inconvenient: no són autèntiques rèflex fet que, per exemple, es nota amb una menor duració de la bateria i la necessitat de dependre de les òptiques que el fabricant hagi decidit desenvolupar per a la seva gamma.

-Rèflex digitals: Les millors, però també les més pesades i voluminoses. Permeten un major control manual de les funcions de la càmera i per tant són les més recomanables per aquells qui saben exactament el tipus de fotografia que volen. Els sensors són dels més grossos que podem trobar (tot i que les dels altres segments cada dia hi estan més a prop) i tenen la varietat més àmplia d’òptiques a escollir del mercat (tant noves com de segona mà).

-Les càmeres dels mòbils: Ara per ara, no són suficients. Per a compartir a Twitter i Instagram poden anar molt bé, però si el que volem és tornar amb imatges de bona qualitat no ens en podem refiar.

Així doncs, quina triem? Doncs ja sabeu que la resposta és un decepcionant “depèn”, tot i que en el meu cas sí que ho tinc força clar. Per a mi, la millor opció de càmera és portar-ne dues: una súper compacte i una rèflex com més petita millor junt amb una bona òptica. Oblideu-vos de les lents que porta la càmera de sèrie quan la compreu, de ben segur que agraireu gastar uns euros extra en quelcom que marqui la diferència. Jo acostumo a dur (no sempre, que pesa molt) una lent 28-200mm amb estabilitzador òptic que em permet cobrir des d’un gran angular fins a un tele-objectiu sense haver de canviar-la (i sovint podent prescindir de trípodes), i una lent fixe de 35mm molt lluminosa i lleugera que em té el cor robat.

Si a mi em va quedar així la foto… com li deuria quedar a ell amb el mòbil?

Això sí, de totes totes, si només en podeu portar una, aquesta ha de ser sempre una súper compacte. Feu-me cas. Si compreu una compacte de gamma alta, molt probablement tindreu bones prestacions en un aparell que podreu dur a la butxaca en qualsevol ocasió, recinte i situació. En la fotografia de viatge és molt més important captar el moment i l’atmosfera del lloc que no pas acabar amb una imatge de màxima qualitat, sense soroll i enregistrada en format RAW. La càmera petita sempre la tindreu a mà, no us farà mandra haver de treure-la de la bossa i cridareu menys l’atenció. De ben segur tornareu a casa amb una col·lecció d’imatges molt més completa i de qualitat més que suficient per a la majoria de nosaltres, ja arribarà més endavant el torn de comprar-ne una de més grossa o millor.