Torno a ser a Marroc per acabar el viatge que vaig començar el setembre passat. Durant aquella estada ja vaig parlar de la substitució de la llibreta de paper a favor d’aplicacions al telèfon mòbil a l’hora de prendre notes de viatge.

Però tot i prendre les notes al mòbil, com es pot intuir a algunes fotos, encara duia a sobre una guia de viatge en format paper. Aquest cop, només duré la versió digital de la mateixa.

Tot i agradar-me el món de la tecnologia mai he estat el que en anglès es coneix com un ‘early adopter’ (aquells que de seguida s’apunten a les últimes novetats tecnològiques). Vaig ser dels últims en adquirir un DVD (ni tinc ni crec que mai tingui un reproductor Blu-Ray), disparo en JPG quan crec que la ocasió s’ho val, i encara no domino del tot això de les xarxes socials i fer fotos amb el mòbil.

Ara però crec que ja ha arribat el moment de fer el pas a les guies digitals de les que, bàsicament, n’he trobat de dos tipus:

-Guies tradicionals en format digital.

Aquesta ha estat la meva elecció. El factor decisiu va ser posar sobre la balança de la cuina la versió en paper d’una guia de viatge, i comparar-ne després el pes amb el de la meva tauleta de 7 polzades. Tan sols uns grams menys diferència (a favor de la tauleta digital).

Amb un pes semblant podia tenir la mateixa informació i molta (moltíssima) més. No només disposaria de la guia de viatge sinó que podria gaudir de la resta d’aplicacions i continguts que duc amb mi a la tauleta, altres llibres i guies inclosos. La decisió estava feta.

Tot i que l’accés al contingut de la guia en versió digital no és tan ràpid com obrir un llibre (cal encendre-la, desbloquejar-la, obrir l’aplicació i trobar la pàgina a consultar), també és cert que la guia permet accedir directament a contingut ‘online’ com les webs dels allotjaments o mapes.

-Guies ‘online’ generades pels usuaris.

Aquestes són guies que algunes pàgines web i empreses ofereixen, normalment de forma gratuïta, per a descarregar i utilitzar en els nostres dispositius mòbils.

La diferència principal de bona part d’elles és que generen el seu contingut a partir de la informació que comparteixen els mateixos usuaris. Això aporta, per una banda, frescor i idees que podem no trobar en guies més tradicionals, però per l’altre poca professionalitat i/o neutralitat en les seleccions i dades aportades. És la història de sempre.

Tot i no ser una opció a descartar d’entrada, aquesta no ha estat l’escollida. Si bé ens pot ajudar a descobrir visites poc convencionals, és fàcil que els comentaris caiguin en tòpics i que la informació aportada no sigui del tot contrastada. En tot cas la considero un complement a tenir en compte, però no un substitut de les guies de tota la vida.

Com a resum, aquests són els principals avantatges i inconvenients que he trobat a l’hora de decidir dur a sobre una guia de viatge digital enlloc d’una en format paper:

-Avantatges:

• En un pes semblant moltes més prestacions i serveis (i encara més si trobem WiFi).
• Links i mapes a un click.
• La tauleta digital ocupa menys volum que la guia de paper.
• En consultar-la ningú sap ben bé què fas, pots semblar menys ‘guiri’.
• En el meu cas concret, la guia en paper costava tres vegades més que la versió digital de la mateixa guia i edició.

-Inconvenients:

• La tauleta es pot espatllar i deixar de funcionar (cosa que no acostuma a passar amb els llibres).
• Cal carregar-ne la bateria, per descomptat.
• L’accés a la informació no és tan immediat i directe.
• Pots cridar l’atenció en treure una tauleta en segons quins ambients (tot i que cada vegada menys).
• El procés de compra ‘online’ mitjançant botigues especialitzades va ser complicat i ple de traves a causa de les proteccions de drets d’autor (tot i haver-la pagat!).