Vaig comprar la meva primera càmera digital amb el sou íntegre d’unes de les primeres feines que vaig realitzar en el sector audiovisual. Només tenia tres megapíxels i em va costar 900€. Des de llavors les càmeres han estat companyes indispensables de viatge, ja sigui a prop o lluny de casa. Les fotografies no només em serveixen per conservar un record, sinó que sovint també han estat l’excusa per aprofundir en el coneixement de l’entorn i anar més enllà dels tòpics. Fotografiar per mostrar una destinació, per comunicar una experiència, per narrar una aventura.

Londres va ser la meva primera escapada en solitari; 15 dies a l’apartament d’un amic que era fora de la ciutat per vacances. La capital britànica també va canviar el meu concepte de viatge en permetre’m experimentar la ciutat de forma molt més intensa del que hauria pogut fer allotjant-me en hotels. A poc a poc, els projectes viatgers van anar creixent fins arribar a imaginar una ruta d’un any pels Estats Units d’Amèrica. Fer-la possible no va ser un camí fàcil, però la recompensa no hauria pogut ser més gran. Un repte com aquest demanava a crits ser documentat i compartit, i així va ser com vaig començar a obrir els primers blogs per poder publicar fotografies i cròniques de viatge. La campanya presidencial americana de 2012 em va proporcionar el marc ideal per recórrer tot el país, ser acollit pels seus habitants i compartir amb ells el seu dia a dia.

Ara segueixo viatjant, sempre que puc amb una excusa o projecte que em posi en contacte amb els qui habiten la zona a visitar. També segueixo compartint les fotografies i les experiències viatgeres en blogs i xarxes socials. Si voleu, podeu trobar més informació sobre mi al meu blog de viatges en català, veure les fotografies de viatge al meu web de fotografia de viatge o, fins i tot, seguir-me als perfils de Twitter, Facebook o Google+.