Per què ens atrapa Cadaqués?

La setmana passada vaig ser a Cadaqués.
Aquest poble sempre enganxa, m’atrau per algun poder misteriós. Una barreja de mar, pedres, cases, història, somnis,…
Poder ser davant de la força del mar i del vent i a la vegada sentir-te refugiat entre els carrers del poble. Seure als graons del casino, escalfat pel sol, amagat de la tramuntana que bufa amb força i que fa arrissar la mar davant teu. Pensar en la vida dels pescadors que treballaven cada aquí, no faire gaires anys, mentre en Dalí representava la seva visió dibuixant móns fantàstics…

Aquestes imatges que més o menys tots tenim al cap em fan reflexionar en perquè gairebé tothom està atrapat per Cadaqués. Perquè a la majoria de la gent que hi hem estat ens commou tant aquest poblet ben senzill de la costa?
Què ho fa que a Cadaqués ens sentim com a casa, que no vulguem marxar, que ens vulguem convertir en petits artistes amb les nostres càmeres?

Quan ajunto els records de les meves sensacions identifico conceptes que són essencials, que són inherents a tots nosaltres.

1.La natura

La muntanya sempre és present, el mar sempre és davant, i la costa sempre t’envolta.
Sents bufar el vent, veus els arbres que creixen inclinats per la seva força, la mar arrissada,…
Ets a Cadaqués però no oblides mai que ets a la natura.

cadaqués-vista

A més a més, la construcció del poble manté ben evident les formes de la natura. La riba ressegueix la costa, l’església és dalt del turó, els carrers mantenen els pendents de les muntanyes del lloc, el pont de la selva que et porta dissimuladament fins a l’illa des Surtell…

2.El refugi
Cadaqués és dins una cala, està arreserat dels forts temporals. Les muntanyes que l’envolten donen aquesta sensació de refugi, de petit espai inexpugnable, enmig dels vents i les onades.
Van construir un poblet amb carrers ben estrets que protegeixen del vent, del fred i del sol de l’estiu.
Tinc la sensació de ser en un espai protegit. Alguna cosa que em reocrda a quan era petit i em construia una cabana sota el llit, fent baixar les mantes i els coixins…

Som en un lloc salvatge, un espai molt potent, idomable, que desprèn molta força, però estem protegits. Som al refugi.

Això és el nostre present, aquesta mena de por pels elements naturals que porten trobar una forma de vida adequada a les condicions, un refugi que ens doni seguretat i tranquilitat per a desenvolupar-nos i pensar en el futur.

3.La història

Però Cadaqués també ens porta al passat, al record de la vida senzilla dels pescadors, a les tradicions, als oficis més bàsics i necessaris. Sentim la nostàlgia d’un temps que no pot tornar (encara)… Veiem les barques a la platja, fotos en blanc i negre de pescadors reparant les xarxes…
Quan visitava l’església el sagristà se’m va acostar per a explicar-me una part de la història de Cadaqués, de la construcció de l’església lligada a l’activitat sempre desinteressada dels pirates fins al segle XVIII, de com els pescadors van finançar l’impressionant retaule barroc que mostra detalls de la vida del poble als vols de 1720…

Retaule de l'església de Cadaqués

A Cadaqués evoquem el passat, l’aferrament a la nostra tradició, a les nostres arrels.

4.La creativitat

I evidentment, a Cadaqués podem somiar! Dalí ens fa anar més enllà… Sempre recordem quadres de l’artista, imatges surrealistes que sembla que només puguem entendre dins un somni. Quan pensem en Dalí ens cal fer un esforç imaginatiu, només la seva cara ja ens fa pensar: “què devia pensar aquest home?”

Cadaqués-Museu Dalí

I quan ets a la casa de Port-Lligat et transportes dins el seu món que sembla de fantasia. I poc a poc vas entenent alguna part de l’essència del que veia el geni.



La creativitat, l’esponaeïtat, la vida desbordant de l’artista que encomana la seva vitalitat. Cadaqués és ara un poble d’artistes també, de gent creativa, que expressa la seva visió del món sense mirar les ombres reflectides a la paret de la caverna…

La natura, el nostre petit refugi, els records de la nostra història i la nostra capacitat per a expressar-nos i viure. Això és el que mou el món!
Em direu falta una cosa! La més important potser!Què falta? L’amor!
L’amor el posen els visitants.
Cadaqués és ple de parelles! Fins i tot dels autocars de francesos en baixen parelles…
És un lloc per a estimar, que convida a la vida perquè hi ha tots els elements.
Dels que heu anat a Cadaqués amb la vostra parella, qui no ha dit o ha escoltat alguna cosa com… “oh, ens podríem quedar a viure aquí, oi? M’encantaria passar-hi una temporadeta…” sempre d’alguna manera recordant inconcientment que hi ha coses que ens lliguen a casa nostra, a la nostra història.

Comparteix

Etiquetes: , , , , ,

Comentaris

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

Normes d'ús