A partir de mitjan segle XVI, coincidint amb l’accés al tron del rei Felip II, arriba al Maresme l’alenada renaixentista que ja havia deixat la seva empremta a altres indrets de Catalunya unes dècades abans. El primer exemple, i de fet un dels més remarcables de la comarca, el trobem a la portada de Santa Maria de Pineda, obrada per Joan de Tours. Es pot relacionar molt clarament amb altres portals com la Torre Vella de Badalona, la Casa de l’Ardiaca de Barcelona, o la Torre Pallaresa, de Santa Coloma de Gramenet. Totes elles responen a un esquema comú: llinda monolítica, pilastres decorades amb grotescs, capitells fantasiosos i coronament amb timpà, que pot ser triangular o semicircular. La portada de Pineda té la particularitat de que la llinda no està ornamentada sinó que duu inscrita la crònica de l’atac corsari que va patir la vila l’any 1545.

La portada de Pineda i els seus referents

Aquest esquema, clarament renovador, mantenia encara un cert substrat goticista, i no va tenir continuïtat a la comarca. L’estil que s’anirà imposant és el portal “a la romana”, més classicista, més sobri i de línies més pures (veure fotografia 2). El primer exemple al Maresme és la portada de Sant Martí de Teià, encarregada a Antoni Mateu l’any 1574. Està flanquejada per dues columnes sobre pedestals, de fust estriat, i capçades amb capitells composts, que sostenen un entaulament amb frontó triangular. Una composició gairebé calcada és la que segueixen les portades de Sant Cebrià de Vallalta (1577) i de Sant Vicenç de Montalt, aquesta darrera obrada per Pierre Dalquer l’any 1598.

Portades renaixentistes del Maresme: Teià, Sant Cebrià i Sant Vicenç de Montalt

Convencionalment, s’ha establert que l’etapa renaixentista s’allarga a Catalunya fins l’any 1625. Tanmateix, durant les primeres dècades del segle XVII, sobre aquest substrat renaixentista comencen a emergir símptomes inequívocs d’un canvi de tendència, els primers avisos de l’arribada del barroc. En aquest marc es construeix, l’any 1611, la portada de Sant Feliu d’Alella, el darrer exemple del renaixement al Maresme o, potser, el primer del barroc.).