Arxiu de la categoria ‘Rutes a peu’

Rutes amb el millor Oli Novell Verge Extra

dijous, 31/10/2019

Durant novembre i desembre es fan a diverses contrades del nostre país un reguitzell de Fires i Festes per donar la benvinguda a la nova tongada d’Oli Verge Extra: Les Fires de l’Oli Nou o Novell. S’acaba la collita i comença la feina als molins per produir un oli intens i gustós.

Rutes de l'Oli Verge Extra

Entre les rutes de Rutes per viles i racons n’hi ha que passen ben a prop d’alguna de les poblacions on les celebren. N’hem fet un recull per tal d’animar-vos a fer una visita plena d’activitats, tant culturals com esportives. Una immersió al territori on la gent del camp treballa durant tot l’any per obtenir un producte exquisit i alhora tant tradicional a casa nostra com és l’oli d’oliva.Rutes de l'Oli Verge Extra

Som-hi amb la llista que ordenarem per data de la Fira:

Novembre 2019:

  • Llorenç del Penedès (Baix Penedès):  XXIV Fira de l’Oli i Vi Novell. 10 de Novembre. Telèfon de la Cooperativa: 977 67 70 22

Ruta (a peu/btt): Masos, vinyes i sorpreses a les viles del Baix Penedès

Rutes de l'oli

  • Santa Oliva (Baix Penedès): Fira de l’Olivera. 9 de Novembre de 2019. Telèfon de l’ Ajuntament de Santa Oliva: 977 67 92 04 

Ruta (btt): Ente ermites i torres al Baix Penedès

Rutes de l'oli

 

Desembre 2019:

  • El Catllar (Tarragonès): Fira de l’Oli Nou. 1 de Desembre. Telèfon de la Cooperativa: 977 65 33 29

Ruta (a peu/btt): Natura i modernisme al voltant de Renau

Rutes de l'Oli Novell

  • La Bisbal de Falset (Priorat): XVIII Festa de l’Oli Nou.  Desembre. Pendent de confirmar

Ruta: Pedalada pel Priorat de l’oli

Rutes del Priorat de l'Oli

Ruta (btt): Tots els colors de la Terra Alta en una pedalada

Ruta de l'oli nou

  • Cabacés (Priorat): XIV Fira de l’oli de la Baronia de Cabacés. Dia 7 de Desembre  Telèfon del Moli – Cooperativa de Cabacés: 977 83 91 12

Ruta (btt):  Pedalada pel Priorat de l’Oli

Rutes pel Priorat de l'oli

Ruta (a peu): A Sant Salvador de les Espases des de l’aeri de Montserrat

Rutes de l'Oli

Ruta (a peu): Bertí,graus i cingleres

Rutes de l'Oli

Tant de bo us sigui d’utilitat aquesta combinació de ruta i Fira-Festa i hàgiu fet les vostres anotacions a l’agenda.  Bon oli i bona ruta!!

Rutes de Marxa nòrdica als peus del Cadí

dimarts, 8/01/2019

Proposta de sortida de marxa nòrdica amb diferents opcions d’itinerari adaptats al nivell de cadascú. Tots ens permeten contemplar la imponent cara nord del Cadí; ben diferent segons l’època de l’any però sempre tant impressionant.

Les diverses opcions les hem descrit assenyalant les fites principals per les que anireu passant durant el recorregut, segons l’itinerari escollit. Ho teniu al camp d’Observacions de la Ruta. Aquest n’és l’enllaç per accedir-hi:

 (Ruta preparada en col•laboració amb l’Associació de Marxa nòrdica Cadí Pirineus www.nordicwalking.cat. Imatges cedides per Albert de Gràcia – Meteo Pirineus catalans )

Ruta marxa nòrdica

Els recorreguts transcorren amb puges i baixes que ens fan anar acumulant metres de desnivell tot i que la cota variï relativament poc: entre 1.150 i 1.500 metres. Segons el recorregut que agafem el desnivell acumulat anirà des de poc més de 500 metres fins a quasi 900. Són aquests desnivells i distàncies les que fan que cataloguem la ruta amb un nivell de dificultat mitjana. Cal estar habituats a caminar a un cert ritme i tenir fons, però no tenen dificultat tècnica de cap mena.

Ruta Marxa Nòrdica Boscalt

Santuari de Boscalt

Recordem que sobre la tècnica de la Marxa nòrdica hem publicat un article al bloc de Rutes per viles i racons http://blogs.descobrir.cat/rutespervilesiracons/2017/10/09/marxa-nordica-a-peu-fent-salut-a-tota-marxa/ també ho podeu trobar a https://www.nordicwalking.cat/la-marxa-nordica/ de l’Associació Cadí Pirineus. Per aprofitar tot el potencial esportiu i de salut d’aquesta modalitat de caminada, és molt convenient començar aprenent bé la tècnica seguint les indicacions d’un monitor expert.

Ruta Marxa Nòrdica Cadí

El Cadí des de Sarroja

Per tal de seguir els recorreguts amb GPS, el track indicat a la Ruta i que us podeu descarregar és el de l’opció més llarga possible. Els itineraris proposats s’obtenen de seguir parcialment o total aquest track.

Ruta Marxa Nòrdica Cadí

Cava i Ansovell

Com a totes les Rutes publicades per Rutes per viles i racons, disposeu d’un PDF del Mapa de la Ruta també descarregable.

Bona Ruta i bona marxa!

Montgrony, Port del Compte i Serra del Verd, caminant per sobre dels 2.000 metres

divendres, 30/11/2018

El Prepirineu està format per un seguit de serralades de relleu intermedi que envolten la part central dels Pirineus. Les opcions d’ascensions i sortides són infinites i a Rutes per viles i racons n’hem escollit tres, per sobre dels 2.000 metres i que tenen com a denominador comú que hi hem recorregut pràcticament tota la serralada: Montgrony, Port del Comte i Serra del Verd.  Anirem actualitzant aquest post a mida que ho ampliem. Rasos de Peguera, Serra d’Encija-Gallina Pelada, Taga i Serra Cavallera, Cadí, Penyes Altes del Moixeró. Les hem visitat totes però  no eren èpoques de publicar rutes. Ens cal repetir! … potser abaixant una mica el ritme 😉

Ho publiquem en aquestes dates de tardor doncs a més de la varietat de colors que hi trobareu als peus de les serralades, podeu programar sortides amb raquetes quan arribi la temporada hivernal.

Comencem per Montgrony:  hi fem els cims de La Covil (2.001 m), el Costa Pubilla ( o Cim del Pla de Pujalts, 2.055 m) i el Pedra Picada (2.010 m) i al Port del Comte els del Vulturó (2.348 m), la Gespeguera (2.331 m), Pedró dels Quatre Batlles (2.386 m), Tossa Pelada (2.378 m) i Puig de les Morreres (2.212 m)

Hi teniu accés des de Gombrén a la cara Sud i des de Campelles o Nevà al nord.

Ruta a peu Montgrony

Vistes des de prop de La Covil

Ruta a peu Montgrony

Descansant al Costa Pubilla

Seguim per: Port del Compte on hi teniu fins hi tot rutes senyalitzades amb raquetes. hem pujat el Puig de les Moreres (2.212 m), el Vulturó (2.348 m),  Pedró dels Quatre Batlles (2.386 m) i la Tossa Pelada (2.378 m)

Hi teniu accés des de Sant Llorenç de Murunys i La Coma pel sud o Tuixen pel nord.

Ruta a peu per Port del Comte

Puig de Morreres i Pla de Becies

Ruta per Port del Comte

Pedró dels Quatre Batlles i Tossa Pelada

La tercera i, per ara, la darrera és la Serra del Verd on en lloc de fer cims fem caps!  El Cap del Verd (2.282 m) i el Cap de Prat d’Aubes (2.252 m) no ens va donar temps de fer el Cap d’Urdet 🙁 (2.240 m)

Hi teniu accés des de Gòsol

Cap del Verd

Pedraforca

Tuixen i Alt-Pirineu

No ens estenem més en explicacions doncs en teniu prou a les rutes, i en aquests tres casos i en els que mirarem d’anar preparant l’expressió de que val més una imatge que mil paraules, és perfectament aplicable. L’espectacle és dels que deixen records inesborrables. Bona ruta!

 

 

 

L’Espai Natural d’Especial Protecció de La Rierada-Can Balasc. Collserola en estat pur.

divendres, 18/05/2018

L’espai més extens amb protecció especial del Parc de Collserola i, amb la Font Groga, els únics paratges que gaudeixen d’aquesta qualificació. L’hem recorregut diverses vegades i us en volem fer cinc cèntims, no sense avisar abans de que som davant d’una espai que és com una “peça de porcellana”. Cal visitar-lo com qui trepitja quelcom delicat, un miracle de conservació, un lloc únic envoltat per espais d’una densitat de població, d’infraestructures i d’emissions de CO2 que aclaparen. De sobte ens traslladem a un altre mon: silenci, ocells, aigua, ombra i vegetació… “benvinguts a Costa Rica” deia amb humor, però estorat alhora, un dels visitants que ha compartit amb Rutes per viles i racons la trobada amb aquest espai quasi selvàtic.

Ruta Collserola

Potser el més destacat i el que ha portat a la protecció esmentada és que som davant de l’únic curs d’aigua permanent de Collserola. L’estiatge no en causa l’assecament total.  El recorregut més ben conservat és el del Torrent de les Tres Serres, afluent de la Riera de Vallvidrera amb la que s’ajunta a can Bosquets on aquesta entra en l’espai natural poc després de passar per la depuradora de les Planes. Finalment rep al Torrent de la Rierada a Can Castellví i segueix cap a Molins de Rei. Des de Can Castellví la protecció afecta només a la llera de la riera i als seus marges més propers dins la zona ACA (Agència Catalana de l’Aigua)

Ruta Collserola

La zona és a més a més un important recorregut de pas de camins de més abast per fer a peu, amb alternatives per a bicicleta respectuoses amb l’entorn, com el GR-96 (Camí Romeu a Montserrat) i el PR-C 165

Ruta Collserola

Tot i que l’atractiu natural més important és la vegetació de ribera dels cursos d’aigua i la fauna d’aquests entorns objecte d’estudi al CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) de can Balasc; l’espai acull altres motius que justifiquen la visita. Un d’ells és la iniciativa de L’Ajuntament de Barcelona a Can Calopa de Dalt on, junt amb can Coll a Cerdanyola, s’ha recuperat el conreu de la vinya i l’elaboració de vi amb la marca vins de Barcelona. Es tracta d’un projecte portat a terme per la cooperativa l’Olivera i que es pot visitar.

Ruta Collserola

 

Ruta Collserola

Ruta Collserola

Ruta Collserola

Aquestes vistes àmplies us poden donar a entendre que a l’estiu aquesta sortida pot ser extremadament calorosa.  Res més lluny de la realitat: la vegetació és tant espessa que la majoria de la sortida passa per corriols amb perxades de boix, altres arbusts i alzina, molt ombrívols. Si volem fer una ruta en bicicleta cal recordar – potser pel seu habitual incompliment – que el tram de la Riera de Vallvidrera des de can Bosquets al pont de can Modolell no és permès per a bicicletes. N’hem preparat una per arribar per paratges també molt interessants fins al Salt de la Rierada.

Collserola

Seguidament us enllacem amb aquestes rutes que esperem que us agradin tant com a nosaltres:

Bona ruta!

El plor de la vinya. Ja verdegen les vinyes! (2)

divendres, 23/03/2018

Fenologia i rutes

Imatge: Jordi Rodoreda. Març 2018

A la primavera les vinyes inicien un nou cicle, desperten de la seva letargia hivernal i comencen a mostrar els primers signes de creixement gràcies a la reserves acumulades en les arrels i el tronc. En augmentar la temperatura del sòl, unes hormones contingudes en les arrels comencen a activar el metabolisme de la planta i comença a fluir la saba. És aleshores quan el cep plora per les ferides que li ha deixat la poda. Un cep pot arribar a plorar un litre i mig de saba al dia en funció de l’any. El plor del cep dura poc més de dues setmanes, és l’anunci de que comença el creixement dels rovells que donaran pas als brots dels que en sortiran els sarments amb nous pàmpols i raïms.

La meteorologia i els canvis climàtics poden fer variar el moment concret en que s’activa aquest procés. L’estudi d’aquests canvis i moments és el que s’anomena fenologia i el seu reflex en les plantes, i en concret en els ceps, és l’evolució fenològica.

Vinyes-de-Macabeu-Sant-Martí

Vinyes de macabeu a Sant Martí Sarroca

L’abril de 2015 vam fer un primer post al bloc amb el títol: Ja verdegen les vinyes!  Incloïa 4 rutes, el traçat de les quals passava prop de zones amb conreu de la vinya. Dos anys més tard estem en condicions de publicar el segon doncs ja en tenim 4 més. Sigui per veure plorar, com per gaudir del retorn del verd a aquestes plantes tant presents i estimades a casa nostra, teniu 8 rutes preparades a Descobrir.cat , tant a peu com en bicicleta de muntanya. A les 4 primeres hi podeu accedir per l’enllaç publicat el 2015 del principi d’aquest paràgraf. Per les darreres 4 (3 s’han publicat a la revista de paper, Descobrir Catalunya) seguidament en teniu els enllaços i són:

De Sant Martí Sarroca al castellot de Castellví

De Canyelles a Olèrdola i al puig de l’Àliga

Masos, vinyes i sorpreses a les viles del Baix Penedès 

Amb el Priorat als peus des de la serra de les Obagues

Per anar fent boca compartim algunes de les fotos preses durant aquests recorreguts orientades al moment . en trobareu més a les rutes

Treballant la vinya

Treballant la vinya prop de Sant Jaume dels Domenys

Vinya en terrasses Priorat

Vinyes en terrasses al Priorat

Bona Setmana Santa i bona ruta!

Marxa Nòrdica, a peu fent salut a tota marxa

dilluns, 9/10/2017

Què és i com ha de ser la ruta per practicar-la

Ruta Collserola marxa nòrdica

(Article preparat en col·laboració amb el Club marxa Nòrdica de Collserola  www.marxanordicacollserola.org )

(Al final de l’article teniu l’enllaç a una ruta amb les característiques necessàries per poder-la practicar durant el 100% del recorregut)   

La marxa nòrdica és una manera de caminar on treballen tant les cames com la part superior del cos. Hi juguen un paper essencial els bastons, dissenyats especialment per a aquesta modalitat esportiva, simulant l’acció de l’esquí de fons. El seu origen es remunta a Finlàndia, al voltant dels anys 30, quan els esquiadors de fons buscaven poder seguir el seu entrenament a l’estiu.

Amb la tècnica correcta de Marxa Nòrdica es treballa el 90% de la musculatura del cos i es potencia el treball cardiovascular i l’oxigenació de la sang. En la caminada normal es mobilitza el 30% de la musculatura i corrent hi intervenen el 60% dels músculs. Així doncs la pràctica de la marxa nòrdica s’ha demostrat un dels esports més complerts,  fins i tot per sobre de la natació.

Aquests en són els seus beneficis físics més remarcables:

  • Activació del tronc superior.
  • Treball del 90% de la musculatura del cos.
  • Augment del consum d’oxigen de més del 23%.
  • Augment del consum calòric.
  • Disminució de la sobrecàrrega de les articulacions (cames i esquena).
  • Desenvolupament de la coordinació.
  • Millora de la postura corporal.
  • Relaxació de la tensió de la nuca i les cervicals.
  • Reducció dels problemes d’esquena.

A més a més de tota aquesta llista que la fa molt saludable, s’hi afegeixen les avantatges de ser segura i fàcilment incorporable a la vida diària.

Ruta Collserola Marxa nòrdica

A nivell tècnic els bastons són l’eina principal. Ens fan dur una correcta posició del cos, reparteixen la càrrega i amorteixen l’impacte en les articulacions, evitant així les temudes lesions de genoll o maluc. La diferència essencial amb els bastons de trekking o de muntanya és la dragonera, el nexe d’unió amb el cos. Es tracta que siguin una prolongació del nostre braç, no un simple recolzament.

El moviment dels braços és molt característic doncs quasi bé no els dobleguem, aprofitem per obrir rítmicament les mans de tal manera que evitem la inflor dels dits tant característica del caminar sense bastons. Alhora, els aprofitem per impulsar-nos augmentant substancialment el ritme de la caminada. En una caminada clàssica gairebé no superem els 4 km/hora, mentre que a ritme de marxa nòrdica passem dels 6 km/h sense quasi ni adonar-nos-en.

Ruta Collserola Marxa Nòrdica

Pas de Marxa Nòrdica

És convenient començar a practicar-la de la mà d’instructors qualificats, mitjançant un curs bàsic que aporti les eines tècniques necessàries. Quan es comença amb la tècnica adient,  la marxa nòrdica es converteix en un esport molt complert, que enganxa i, si a més a més es practica en grup, permet generar molt bon ambient i passar-s’ho d’allò més bé.

I com us deiem al començar, aquí tenim una ruta per posar en pràctica aquests consells: Collserola, de can Coll al Forat del Vent.  A fer quilòmetres!!

http://www.descobrir.cat/ca/rutes/collserola-de-can-coll-al-forat-del-vent-726.php

La Calma, la carena infinita

dijous, 2/03/2017

Ruta La Calma

Amb dues rutes la recorrem de punta a punta. A cadascuna hi adjuntem el track sencer per tal que us les organitzeu com millor us agradi.

http://www.descobrir.cat/ca/rutes/de-collformic-a-sant-cebria-i-sant-isidre-passant-pel-cucurull-693.php

http://www.descobrir.cat/ca/rutes/ruta-dels-cims-de-la-calma-des-del-bellver-692.php

Però les rutes tenen les seves limitacions, cal orientar i fer indicacions que no permeten descriure del tot l’entorn. Calia ampliar la descripció d’aquesta gran carena, única, integrada amb tota la raó dins del Parc Natural del Montseny  – Reserva de la Biosfera.

La Calma és un altiplà en forma de llarga carena sinuosa amb grans extensions de prats i d’un formació arbustiva anomenada landa. Tot i que de forma natural li correspondria estar cobert de boscos, la imatge actual correspon a l’explotació tradicional de la ramaderia i l’agricultura. Tant el conreu en sistema d’artiga que anava eliminant els arbres,  com la pastura lliure dels ramats ha fet que la part més alta sigui molt oberta amb unes vistes espectaculars. No es d’estranyar que el sender de gran recorregut que el travessa d’extrem a extrem s’anomeni Sender dels Miradors (GR5)

Ruta la Calma

El terreny és format per roques sedimentàries resultat de la compactació de sediments acumulats per l’erosió de les muntanyes. Els més característics són els gresos vermellosos, que es poden veure a les construccions de la zona, com l’ermita de Sant Cebrià de la Mora o l’església del Brull, i per sobre dels que passarem en alguns trams de ruta. Pujant el Tagamanent podem observar el esglaonament típic de les roques sedimentàries. Tot s’ha anat formant des de fa uns 200 milions d’anys. Res, quatre dies!

Ruta la Calma

Sant Cebrià de la Mora

Per trobar aigua i boscos hem de baixar una mica de cota. Fagedes, alzinar, rouredes es van alternant amb capçaleres de cursos d’aigua que baixen cap a les poblacions vora el riu Congost.

Ruta la Calma

Pla de la Llacuna

Ruta La Calma

Torrent de la Font del Corral

Ruta La Calma

Puig Ventós

És també a aquestes alçades on anem trobant masos, alguns reconvertits en corrals i altres encara habitats, amb les seves preceptives basses i amples prats de vistes espectaculars. Visitarem o veurem de ben a prop: La Perera (corral), El Bellit (habitat), El Bellver, (habitat i restaurant), El Clot (habitat), La Figuera (habitat) o l’Agustí, recovertit en Museu Etnològic i on ens podem fer una idea acurada de com era la vida pagesa a muntanya.

Ruta la Calma

El Bellit

Ruta la Calma

El Bellver

 

 

 

 

 

 

 

Ruta la Calma

L’Agustí

Ruta La Calma

La Perera

 

 

 

 

 

 

 

Els punts més alts es troben orientats a sud-est amb alçades de 1.200 a 1.350 metres (Puig Drau, El Sui, Puig Ventós, El Parany)  des d’on la cota cau en forta pendent fins als 400- 500 metres de Vallcàrquera, Vallforners o el poble del Montseny.

Ruta la Calma

El Sui

Ruta La Calma

Puig Drau

Sender dels Miradors o La Calma són mots molt adients. Llocs amb vistes panoràmiques infinites i extasiants a 360 º. Alhora, no deixa de ser un lloc poc concorregut si ho comparem amb el Montseny o el Matagalls, saturats cada cap de setmana. Aquí, l’espai és tant ampli que quedem engolits i la sensació de silenci, solitud i petitesa davant de tanta immensitat sempre acaba guanyant la partida.

Ruta la Calma

La Caseta

Val la coneguda dita de les imatges i les paraules i per tant: res més a dir. 😉

(El programa per administrar tracks a descobrir.cat no permet seccions. Això ens obliga a una mica d’enrenou en la seva presentació amb variants a peu i bicicleta. D’aquí la imatge que es mostra en el mapa. Hi manca la volta que s’ha de fer en bicicleta per accedir a la pista del Sui doncs el corriol que s’agafa a peu no és ciclable en el seu tram final. No és però difícil d’endevinar el traçat. A l’hora, per tal que aparegui la important variant per a bicicleta a El Bellit es mostra amb un enllaç rectilini. En el Pdf del mapa de la Ruta ho teniu correctament representat. Us preguem disculpeu aquesta incidència tècnica)

 

Ara que torna l’aigua, tres sortides de rierols

dilluns, 23/01/2017

Torrent de l’Espluga, Torrent de Vendrana i Riera de la Gavarresa. Tres sortides familiars a peu molt agraïdes.

cingle-de-la-carassa

La 1ª: Fem una volta per l’Espluga, un torrent sorprenent. Moianès – Vallès Oriental

http://www.descobrir.cat/ca/rutes/fem-una-volta-per-l-espluga-un-torrent-sorprenent-607.php

La 2ª: Cingleres i Gorgs a Vacarisses. Vallès Occidental

http://www.descobrir.cat/ca/rutes/cingleres-i-gorgs-a-vacarisses-691.php

I la 3ª: La riera de la Gavarresa i el pantà d’Olost. Lluçanès

www.descobrir.cat/ca/rutes/la-riera-de-la-gavarresa-i-el-panta-d-olost-682.php

Amb la sequera s’havien quedat sense post al blog. Les pluges dels darrers mesos han refet els aqüífers, pous, fonts, rieres i rierols. El paisatge torna a estar ben humit! Ara ja s’escau fer-ne publicitat doncs hi ha motius més que suficients:

Al Torrent de l’Espluga hi trobareu una gran balma amb salt d’aigua inclòs i una fageda petita i molt amagada. I quan sigueu al punt més alt, unes bones vistes. Tot sense deixar de visitar Sant Quirze de Safaja, poble petit però ben bonic.

Ruta Sant Quirze de Safaja

Balma de l’Espluga. Hi passem per sobre i per l’interior.

A Vacarisses les panoràmiques van primer, des de dalt de la cinglera vermella. Però també us sorprendran molt les basses i gorgs del Torrent de Vendranes. No us perdeu les espectaculars vistes a Montserrat des de la Torrota.Quin luxe llevar-se cada dia en aquesta petita vila!

Ruta per Vacarisses

Basses cristallines al torrent de Vendranes

Finalment al Lluçanès, fem una sortida pel torrent de la Gavarresa i el petit pantà d’Olost. Hi veureu pescar carpes, podreu passar per sobre la petita presa i visitar la granja de mas Reixac. Ja fora de la ruta, però a la mateixa riera, hi teniu un pont romànic molt ben conservat. En aquest indret s’hi està bé, és bon lloc per fer-hi pícnic. Ben a prop, a Oristà, podeu visitar el Museu Rocaguinarda de Terrissa catalana.

Ruta de la Gavarresa

Pont del Molí. La Gavarresa

Bona ruta!!

Caminada per una serra amb aire condicionat, els Bufadors

dimarts, 14/06/2016

Volem recuperar una ruta publicada l’any 2015 però de la que no en vam fer post al blog de Rutes per viles i racons. Entrem a l’estiu i creiem que s’ho mereix doncs hi podreu passar fresca hi tot.

http://www.descobrir.cat/ca/rutes/la-serra-dels-bufadors-muntanyes-amb-aire-condicionat-564.php

A la vista de la serra, res fa pensar el que ens hi trobarem quan ens hi endinsem. Som en una comarca, Osona, més aviat seca i d’estius xardorosos, però un cop entrats en aquest paratge no en voldrem sortir.

Ruta de la Serra dels Bufadors

Serra dels Bufadors

Potser la imatge d’un dels caos de pedres i rocs ens en comença a donar una idea, però és clarament insuficient

Ruta Bufadors de Beviè

Caos de roques als Bufadors

No és una afirmació gratuïta la de l’aire condicionat. Com us indiquem a la ruta: “Els bufadors que li donen nom són una peculiar formació geològica produïda pel trencament de la cresta de la serra que provoca una acumulació d’estrats. Aquesta acumulació de roques deixa espais buits a l’interior, per on circula l’aire d’un costat a l’altre. Quan aquest surt a l’exterior, a més de ser comparativament més fred, si fa vent fins i tot xiula en determinades condicions. Anem trobant forats i cavitats com si es tractés d’orificis d’aire condicionat.”

Ruta dels Bufadors de Beviè

El primer bufador del recorregut

Us adjuntem en vídeo – el primer que va fer Rutes per viles i racons 🙂  – l’experiència que hi vam viure.

El “problema” que té aquesta ruta és que no es pot descriure bé la sensació de fresca i benestar que trobem quan som entre les roques que la conformen. És indescriptible, s’hi ha d’anar!

Aprofiteu l’ocasió per visitar el petit Parc natural del Castell de Montesquiu que és ben a prop, tant que podeu accedir a la ruta des d’allà.

Vinga, que ja fem tard!

Immersió en l’ Espai Natural de la Cinglera de Bertí

dijous, 28/01/2016

Ruta Cingles de Bertí

A Rutes per viles i racons hem publicat 3 rutes que, bé íntegrament o bé en part, són dins d’aquest espai natural. Formen com un puzle i juntes ens hi permeten una immersió quasi total.  I són:

·         Bertí, graus i cingleres

·         La cinglera del Cerdà i el Pla de la Garga

·         Volta al torrent de l’Espluga

Tant a prop de les zones més poblades del nostre país i tant sovint hi passem de llarg. Certament l’incendi de 1994 en cremà quasi el 90% de la seva superfície però d’això ja fa més de 20 anys i l’hem trobat molt saludable en les sortides que hi hem fet. Tot i la sequera general i algunes àrees on està costant una mica més recuperar l’arbrat, ens ha sorprès molt gratament.

Ruta Cingles de Bertí

La Trona des de la Taula de Pedra

El més conegut en són les Cingleres que hi donen nom i a les que hi cal afegir les del Perer, Fitó i Cerdà. També en destaca la seva configuració d’altiplà format pels Serrats (Roquetes, la Codina, el Soler, entre d’altres) que originen unes valls i sots força tancats per on hi transcorren rieres (El Rossinyol, Sot del Bac, Sots Feréstecs o Torrent de l’Espluga).

Els accessos principals són:

  • Per la vall del Tenes, des de Sant Feliu de Codines
  • Per la carretera BV-1341 i C-1413b, que uneixen Sant Quirze de Safaja amb Centelles
  • Per la Vall del Congost: des de l’Ametlla del Vallès (per Puiggraciós), Figaró (per Montmany), Tagamanent (pel Castellar), o l’Abella (Sant Martí de Centelles, pels cingles del Cerdà)
Ruta Cingles de Bertí

Mas del Castellar

La pujada a la part superior de la Cinglera pels graus, n’hi ha més d’una desena; les vistes espectaculars i el interès paisatgístic han creat una llarga tradició excursionista. Els caminants han fet servir multitud de camins i senders dels que en destaquem els homologats:

  • Sender de gran recorregut GR-5, que creua aquest espai.
  • Sender de petit recorregut PR-C 33, des de la Garriga.
Ruta Cingles de Bertí

Pujant el Grau de la Trona

Estem en un espai on diuen els experts que s’hi troba resumida bona part de la història geològica de Catalunya. Hi ha itineraris que es poden catalogar com a clàssics pel que fa a la didàctica de la geologia a casa nostra. I són:

  • Del coll de can Tripeta a Puiggiró ( o Ciuró) (Ruta: Bertí, graus i cingleres)
  • De Caldes de Montbui a Sant Miquel del Fai (GR-5)
  • Del Figaró a la Cinglera per Montmany
  • De Sant Quirze de Safaja a Puig d’Olena (Ruta: Volta al torrent de l’Espluga)

També, per a qui li agradi observar ocells, esteu en una zona on hi nidifica l’àliga cuabarrada i, per tant, no oblideu els prismàtics!

En allò que fa referència al patrimoni arquitectònic, sens dubte hi destaca per sobre de tot Sant Miquel del Fai. El monestir benedictí va ser fundat l’any 997 i secularitzat l’any 1567; hi resta l’església troglodítica construïda dins del cingle amb la façana romànica i la capçalera gòtica. S’hi accedeix per un portal adovellat del segle XV que dóna pas a una plaça abans d’arribar a l’edifici monàstic d’estil gòtic. Tot plegat localitzat en un entorn acinglerat i emmarcat per dos grans salts d’aigua i una vista extasiant a la vall del riu Tenes.

Ruta Cingles de Bertí

Vall del Tenes des del Fai

Un altre punt de interès és la parròquia de Sant Pere de Bertí que inclou l’església del segle XI i el mas adossat i habitat. (Ruta: Bertí, graus i cingleres)

Ruta Cingles de Bertí

Sant Pere de Bertí

Un dels punts d’entrada és el Santuari de Puiggraciós on hi destaca la bonica Mare de Deu gòtica. Ben a prop hi tenim una torre de telègraf òptic.  (Foto a la Ruta: Bertí, graus i cingleres)

Les Rutes i els accessos més propers passen també per grans masos com el del Cerdà (on hi va néixer el conegut urbanista Ildefons Cerdà, autor de l’Eixample de Barcelona), Mas Barnils o el nucli de Sant Martí de Centelles (des d’on s’accedeix al Castell de Centelles) (Ruta: La Cinglera del Cerdà i el Pla de la Garga)

Ruta Cingles de Bertí

Cingles del Cerdà i pla de Garga

Els municipis que l’envolten permeten tenir a prop tots els serveis necessaris: Centelles, Figaró i la Garriga a la vall del Congost. Caldes de Montbui i Sant Quirze de Safaja a la del Tenes.

A cada Ruta hi fem les recomanacions corresponents, però no volem deixar d’enllaçar amb la Ruta de visita de la Garriga doncs ens sembla que val molt la pena:

No us ho acabareu en un dia. Bones visites i bones rutes!!!