A la petita localitat de Montferri, comarca de l’Alt Camp, es troba el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat.
Aquesta església va ser dissenyada i començada a construir per l’arquitecte Josep Maria Jujol, el qual hi intervingué entre els anys 1926 i 1929, després dels quals va restar inacabada.
L’obra volia imitar la muntanya de Montserrat i en la seva construcció va quedar palesa la importància dels arcs catenàrics, utilitzats tant sovintment per en Gaudí.
Entre 1990 i 1999, l’arquitecte Joan Bassegoda, a petició del rector local, va reprendre l’obra i la va concloure.
El seu aïllament del nucli urbà fa que ressalti en el paisatge en el qual s’hi adapta perfectament.
Arxiu del mes: juliol 2010
MONTFERRI – Santuari de Montserrat
dimarts, 27/07/2010Una terrisseria romana a Òdena
dimecres, 21/07/2010
Als camps de Viladés, dins el terme d’Òdena (Anoia), a l’indret conegut com Ripoll de Can Brunet, hi ha un jaciment arqueològic de gran interès. Es tracta d’una terrisseria d’època tardo-romana o visigòtica (segle IV-VI dC). Estava dedicada a la producció de teules romanes planes i corbes, i maons. Constava de dos forns, les dependències centrals i dues àrees de magatzem que incloïen gerres de grans dimensions que eren enterrades parcialment.
L’any 1999, Josep Plaxats va realitzar una reproducció de teules romanes reproduïdes d’un tros de teula original trobada a l’excavació.
Per arribar-hi cal seguir un camí rural que surt del km 7,5 de la carretera d’Igualada a Manresa. Es pot fer en cotxe.
Masia-molí de Can Batlle, a Vallirana
dijous, 15/07/2010
Situat dins el nucli urbà de Vallirana, envoltat d’un parc.
És un molí fariner edificat cap a la fi del segle XV. S’alimentava de l’aigua de la riera a partir d’una bassa situada al costat. El 1602 s’hi va construir una masia adossada, la de Can Batlle, un cognom documentat a Vallirana des de l’any 1533. A la llinda de la finestra principal hi ha un escut i la data de construcció. Després de la construcció de la casa, el molí va ser transformat i es va construir la mola volandera, conservada en part. A mitjan segle XIX el molí medieval va quedar en desús i es va edificar un segon molí fariner de dues moles, mogut per una roda de calaixos. Va ser adquirit per l’Ajuntament el 1984, i va ser restaurat segons projecte de l’arquitecte Josep Rovira Pey entre els anys 1993-1995. Actualment funciona com a museu.
Masia-Molí de Vallirana
Una reforma poc afortunada
dijous, 8/07/2010
La Cooperativa Sindicat Agrícola d’Òdena es va constituir l’any 1924, any en què també es va alçar l’edifici. Aquest tenia pilastres de maó vist, material que també decorava les obertures trigeminades i el muret damunt la cornisa, que amagava la teulada. Modernament ha estat convertit en habitatges i s’ha intentat conservar part de la façana, amb ben poc encert. És un mal exemple de com s’ha de preservar el patrimoni arquitectònic al nostre país. Un veritable bunyol.
CASTELLAR DE N’HUG – Xalet Clot del Moro
dijous, 1/07/2010Molt proper a la fàbrica de ciment dissenyada per Rafael Guastavino, el 1904 es va bastir aquest xalet modernista influït per l’arquitectura d’alta muntanya.
Els autors sembla ser que foren els arquitectes Lluís Homs i el seu cunyat Eduard Ferrès.
Els pas dels anys i l’abandó han degradat moltíssim aquesta construcció. Crec que s’hauria de fer un esforç per tal de restaurar-la, ja que,a més de ser una mostra interessant del nostre patrimoni modernista, forma una unitat amb la capella propera de Sant Jaume (de l’enginyer Patricio Palomar) i amb l’esmentada Fàbrica, ara Museu del Ciment.
Finestrals gòtics de can Alzamora, a Rubí
dijous, 1/07/2010
A Rubí hi ha diverses masies d’època renaixentista molt ben conservades. Una d’elles és can Alzamora, on hi destaquen els seus magnífics finestrals de tradició gòtica. La casa està documentada des de l’any 1299, quan era coneguda com mas Mestres. Al segle XV depenia del monestir de Sant Cugat, el qual l’any 1466 hi establí Joan Dodeny, àlies Argilagués, renom que va prendre el mas a partir de llavors. De fet, l’escut que hi ha a la llinda de la finestra principal sembla fer referència a aquest cognom, amb dues plantes que podrien ser dues argelagues. La família Alzamora va establir-se al mas a partir del segle XVIII.
La casa, acuradament restaurada, presenta una magnífica façana amb portal adovellat de punt rodó i quatre finestres conopials amb traceria gòtica molt ben conservades, amb belles motllures i caparrons esculpits.
Albert Esteves i Valentí Pons ens acosten des d'aquest blog al patrimoni català. L'Albert Esteves ha estat impulsor i director del Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni, és autor de diverses guies del patrimoni històric i artístic i en l'actualitat dirigeix el web poblesdecatalunya.cat. En Valentí Pons és autor de l'Inventari General del Modernisme on estan catalogats uns 6.500 edificis modernistes de tot el món i és assessor i col·laborador del web poblesdecatalunya.cat.
