Entrades amb l'etiqueta ‘Baix Llobregat’

La Federació Obrera de Molins de Rei

dissabte, 7/05/2011

Fa poc que estat restaurat un dels edificis més emblemàtics de Molins de Rei. Es tracta de la seu de la Federació Obrera, una entitat fundada l’any 1915 amb el nom de Federació Local de Societats Obreres de Molins de Rei. L’edifici és, però, de l’any 1922 i va ser projectat per Cèsar Martinell Brunet.

Malgrat que en aquella època el Modernisme estava ja fora d’ús, en aquest edifici es palesa encara clarament la seva influència, especialment visible en el tractament de les obertures i en el remarcable balcó principal, de formes gaudinianes.

Finestrals gòtics de can Alzamora, a Rubí

dijous, 1/07/2010

A Rubí hi ha diverses masies d’època renaixentista molt ben conservades. Una d’elles és can Alzamora, on hi destaquen els seus magnífics finestrals de tradició gòtica. La casa està documentada des de l’any 1299, quan era coneguda com mas Mestres. Al segle XV depenia del monestir de Sant Cugat, el qual l’any 1466 hi establí Joan Dodeny, àlies Argilagués, renom que va prendre el mas a partir de llavors. De fet, l’escut que hi ha a la llinda de la finestra principal sembla fer referència a aquest cognom, amb dues plantes que podrien ser dues argelagues. La família Alzamora va establir-se al mas a partir del segle XVIII.
La casa, acuradament restaurada, presenta una magnífica façana amb portal adovellat de punt rodó i quatre finestres conopials amb traceria gòtica molt ben conservades, amb belles motllures i caparrons esculpits.

Romànic entre naus industrials: Sant Quintí de Can Pedrerol de Baix

dimecres, 16/06/2010

Al polígon industrial Nord-Est de Castellbisbal, prop de la xarxa viària del Llobregat, hi ha la masia de Can Pedrerol de Baix i, ben a prop, l’ermita romànica de Sant Quintí. El conjunt, de propietat particular, és un petit oasi enmig de l’aspre entorn de les naus industrials del polígon.

Aquesta capella surt esmentada per primer cop en un document de mitjan segle XII. Té planta rectangular amb absis semicircular, més estret i baix que la nau, i una absidiola lateral. El portal és adovellat, amb una doble arcada de mig punt, i al seu damunt hi ha una finestra de doble esqueixada. Corona la façana un campanar d’espadanya de dos ulls. Les restes de decoració llombarda de l’absidiola fan pensar en l’existència d’una capella anterior, del segle XI, potser destruïda en una ràtzia sarraïna. El temple actual es degué construir durant la primera meitat del segle XII.

Més informació a http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5837

Sant Ponç de Corbera, una joia desconeguda a un pas de Barcelona

dijous, 20/05/2010

Panoràmica de la capçalera de Sant Ponç

Tot i la seva proximitat a Barcelona, l’església de Sant Ponç de Corbera, una joia del primer romànic, és una gran desconeguda per la majoria de catalans. La seva situació, aïllada enmig de camps i boscos,  lluny de les principals vies de comunicació, ha propiciat la seva escassa popularitat. I tanmateix és una de les peces més notables del romànic català i un lloc ple d’encís per fer-hi una escapada qualsevol cap de setmana. Es pot aprofitar, a més, per recórrer la part antiga de Corbera i l’esplèndid escenari natural on es representa el famós Pessebre Vivent.  

Imatge lateral de Sant Ponç

Tot i que pertany al municipi de Cervelló, s’hi accedeix des de Corbera, parròquia de la qual en depèn. Es tracta de l’església d’un antic priorat benedictí, que depenia del monestir francès de Cluny i de la seva filial a Catalunya, Sant Pere de Casserres. Les primeres notícies del monestir són de 1068, tot i que els seus orígens poden ser anteriors. L’església, obra de mitjan segle XI, es conserva pràcticament intacta . És un edifici d’una sola nau amb tres absis i un creuer sobre el qual s’alça el cimbori coronat per un campanar. La nau és coberta amb volta de canó seguit i al centre del creuer s’eleva una cúpula esfèrica sobre trompes còniques. Els absis es comuniquen entre ells a través de portes obertes en els murs de separació. Com a la major part d’edificis romànics hi havia tres portes, la principal, per als fidels, a la façana, i en els murs laterals la dels monjos i la del cementiri. Tot l’exterior és decorat amb bandes i arcuacions llombardes.

Interior de l'església

Interior de l'església