Entrades amb l'etiqueta ‘Masia’

El Sobirà de Santa Creu, a Osor

diumenge, 8/01/2012

Important masia situada a la vall de Santa Creu d’Horta. Està documentada des de l’any 1294. Segons sembla és el fruit de la unió de dos masos. Seguint a Camps i Arboix podem dir que va ser Joana Vilar de Sesgorgues, vídua de Pere Sobirà, qui va fer possible la unió, cap a l’any 1577. Al segle XVII va ser el centre d’una gran propietat rural que arribava fins a Vic.

El conjunt actual està format per diversos edificis. A la part més alta hi ha el gran casal principal, amb una destacada torre i diversos cossos construïts i reformats entre els segles XVI i XX . També hi ha una capella, consagrada el 1609, dedicada a sant Bernat de Claravall, amb l’interior decorat amb ceràmica valenciana. Més avall hi ha una altra edificació, convertida en hostal i coneguda com la Taverna del Sobirà.

Per palesar la importància del mas cal fer referència a una dita popular que fa:
Si voleu saber qui són
els més rics d’aquesta terra:
el Noguer de Seguerò,
el Sobirà de Santa Creu
i l’Espona de Saderra.

Can Saragossa, a Lloret de Mar

diumenge, 6/02/2011

Lloret de Mar és un d’aquells municipis que, en matèria de patrimoni artític, tenen pitjor fama de la que mereixen.  Com a mostra, un botó: el mas de Can Saragossa o Can Xardó.

En el seu origen era un mas, un dels més antics de la vila, documentat des de l’any 1317. L’any 1885 va passar per herència a mans del cirurgià Narcís Saragossa que, el 1902, el va convertir en un gran edifici senyorial, d’estil neogòtic, amb finestres conopials, guardapols motllurats i balcons de pedra calada. El 1954 va ser transformat en hotel de luxe i, ja en el segle XXI, l’Ajuntament el va rehabilitar com a museu i va urbanitzar el seu entorn convertint-lo en el parc de Can Xardó. Actualment acull el Centre d’Interpretació del Món Iber a Lloret de Mar i la col·lecció de pintures de Joan Llaverias.

Cal Codina de la Quadra, a Prats de Rei

diumenge, 21/11/2010

La quadra de Galí era un antic lloc documentat des del segle XI que pertanyia al terme de Sant Martí Sesgueioles fins que, el 1778, va ser unit a Solanelles i amb ell passà als Prats de Rei el 1840. El mas de Cal Codina de la Quadra és un edifici refet cap a l’any 1728, després de la batalla que va tenir lloc en aquest indret durant la guerra de Successió i que el degué deixar molt malmès. És un gran casal amb les parets de pedra, grans arcades a la planta baixa i finestres envoltades de grans carreus.

Adossada hi té la capella de Sant Antoni, comunicada amb la masia per mitjà d’un pont.Cconserva les quatre parets però la volta es troba completament esfondrada. Va ser construïda l’any 1743 i té unes considerables dimensions, la qual cosa testimonia la gran puixança del mas durant el segle XVIII. L’edifici té planta rectangular i una capella lateral a cada banda. Ara en un dels costats s’hi ha adossat un magatzem modern que desfigura completament el conjunt.

Finestrals gòtics de can Alzamora, a Rubí

dijous, 1/07/2010

A Rubí hi ha diverses masies d’època renaixentista molt ben conservades. Una d’elles és can Alzamora, on hi destaquen els seus magnífics finestrals de tradició gòtica. La casa està documentada des de l’any 1299, quan era coneguda com mas Mestres. Al segle XV depenia del monestir de Sant Cugat, el qual l’any 1466 hi establí Joan Dodeny, àlies Argilagués, renom que va prendre el mas a partir de llavors. De fet, l’escut que hi ha a la llinda de la finestra principal sembla fer referència a aquest cognom, amb dues plantes que podrien ser dues argelagues. La família Alzamora va establir-se al mas a partir del segle XVIII.
La casa, acuradament restaurada, presenta una magnífica façana amb portal adovellat de punt rodó i quatre finestres conopials amb traceria gòtica molt ben conservades, amb belles motllures i caparrons esculpits.

El mas Vilanera, prop de l’Escala

dimarts, 25/05/2010

Façana de la masia

En un descampat prop de la carretera d’Albons, a pocs kilòmetres de l’Escala, hi ha una masia abandonada que encara conserva tot l’encís de  les antigues construccions rurals fortificades. Constitueix un conjunt d’edificis de diferent època que descriuen dos espais tancats al voltant de l’edifici senyorial, fortificat amb una torre de defensa de planta quadrada, amb matacà inclòs. Lla casa és un edifici rectangular, de planta baixa, pis i golfes, cobert amb teulada a quatre aigües. El portal és adovellat, de punt rodó, i les finestres, emmarcades amb pedra. Algunes presenten guardapols i ampit sobresortits. Entre la casa i la torre hi ha un cos més modern amb gran arcades a la planta baixa. Prop de la casa hi ha les restes de l’antic monestir de Santa Maria de Vilanera, del segle XIV. Segurament en la construcció de la casa es van aprofitar materials del monestir i estructures antigues d’una vil·la romana.

Torre fortificada

L’espai del mas Vilanera ha estat amenaçat diverses vegades per la pressió urbanística de l’Escala. Concretament el 2002 s’hi va projectar un camp de golf amb les urbanitzacions corresponents, fet que va motivar una gran mobilització popular, que finalment impedí el projecte. En el projecte de llei del Parc Natural del Montgrí, Medes i Baix Ter hi ha estat inclòs com a connector biològic entre les dues zones d’aiguamolls de l’Alt Empordà i el Baix Empordà.

El mas d’en Xup, un descobriment inesperat

dijous, 13/05/2010

Mas d´en Xup (L'Espluga de Francolí)

Dins el terme de l’Espluga de Francolí, tot i que força allunyat del poble, als peus del camí rural que va de Blancafort a Senan, hi ha un gran casalot amb una capella adossada. És un mas que sorprèn per la seva monumentalitat, amb galeries porxades i una destacada torre cilíndrica en un dels angles. Té origen medieval i està bastit al mateix lloc que ocupava una antiga vi·la romana. Igual que l’Espluga, va ser possessió de l’orde dels hospitalers fins a la desamortització. Al segle XVI era conegut com mas Fuster, i al XVIII era ocupat per la família Civit. L’edifici va ser molt transformat cap a la fi del segle XVIII i a començament del XIX. A la llinda de la porta de la capella hi ha la data de 1787, a la casa que hi ha enfront de la masia, la de 1791, i a la llinda de la porta principal, la de 1808.