Acabo de passar uns deu dies a Istanbul en els que, per descomptat, he estat fent un munt de fotografies. La ciutat té una barreja ideal entre modernitat, història i tradició que fa que no et calguin masses excuses per a treure la càmera de la funda. Fins i tot la seva silueta (‘skyline’) es diu que està protegida per preservar-la evitant noves construccions més altes que podrien ocultar els minarets de les mesquites i destruir una de les vistes més icòniques.

La famosa mesquita de Sultan Ahmed a Istanbul, coneguda com la ‘mesquita blava’.

Però de debò calia fer totes les fotografies que vaig fer? Sent Istanbul una de les deu ciutats amb més turistes a nivell mundial, les probabilitats de que algú altre hagués fet amb anterioritat unes fotos com les meves ratllen el 100%. Tot plegat em va recordar una conversa amb un bon amic a Londres reflexionant, a partir d’un article de Joan Fontcuberta, sobre el sentit de la fotografia en l’actualitat.

Així que m’ha semblat interessant posar-me a prova i, de passada, explorar una eina potser no del tot coneguda del cercador d’imatges de Google: la petita càmera de fotos que apareix a la dreta del requadre de cerques. Quan hi cliquem ens permet incorporar una fotografia, ja sigui mitjançant una adreça web o des del nostre disc dur. En fer-ho, Google cercarà dins la seva extensa base de dades fotografies similars a la que hem aportat.

És un sistema que alguns fotògrafs utilitzen per descobrir si alguna pàgina web està utilitzant les seves imatges sense autorització, però en aquest cas servirà per comprovar l’originalitat o no de les fotos que vaig fer durant la visita a Istanbul.

Aquesta és la primera foto que he provat de cercar i, com es pot veure, Google ha trobat moltes fotos amb una tonalitat similar, però cap d’Istanbul feta des del mateix mirador.

Foto que vaig fer d’Istanbul a la part final del ‘Golden Horn’

El resultat de Google en cercar mitjançant la fotografia original.

Ara bé, la cosa ja canvia força si hi introdueixo una imatge amb els perfils més ben definits d’una de les icones de la ciutat. Tal i com era d’esperar, no vaig ser el primer en esperar el moment adequat a la posta de sol per fer la foto de la silueta de la mesquita de Süleymaniye (gavina inclosa).

De nou la fotografia original que vaig prendre de la mesquita de Süleymaniye.

I de nou els resultats de Google, molt més acurats.

Així que exagerant una mica, podríem arribar a la conclusió que fer fotografies ha deixat de ser necessari. Com a mínim pel que fa a les fotos de grans icones o monuments. La cosa ja canvia si fem fotografia social, o ens fotografiem a nosaltres mateixos davant els monuments o paisatges (quelcom que jo gairebé mai faig). Potser per això cada vegada veig més gent que opta per opcions extremes: o bé quan viatgen ja només fan fotos amb el mòbil, o bé porten equips professionals amb grans objectius i trípodes per intentar millorar el que algú altre ja ha fet abans. Que cadascú triï el que li vagi millor.

Només una petita nota per acabar: Segons un estudi, sembla ser que fer fotografies podria fer disminuir la capacitat de recordar detalls del que hem fotografiat. La nostra ment ja no fixaria tant els detalls perquè sap que en qualsevol moment pot tornar a revisar la foto. Així que, és millor deixar ja definitivament de fer fotografies? La meva resposta personal és no. Mentre em segueixi divertint i apassionant ho seguiré fent, més enllà de la seva utilitat o no.

Etiquetes: cerca, Fotografia, google, Istanbul, mesquita, original, Viatges

Entrada publicada a Anàlisi / Reflexió el dimarts, 7/01/2014 a les 7:56.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.