Arxiu del dimecres, 21/08/2013

Arbres i llocs sants al santuari d’El Miracle

dimecres, 21/08/2013

Per arribar al santuari d’El Miracle, que és un conjunt de llocs sants situat a la comarca del Solsonès, la millor opció és prendre la carretera BV-3001 que comença a Cardona i que ens portarà al santuari entre paisatges caracteritzats per la presència de masies, boscos i camps de secà.

L’origen del santuari cal cercar-lo en l’aparició, el 3 d’agost de 1458, de la mare de Déu a dos infants, Celdoni i Jaumet, que feien de pastors i pertanyien a la masia de la Cirosa. Per aquest motiu començarem la nostra passejada davant de la creu commemorativa que se situa en un dels costats de la plaça del santuari. La creu s’aixeca en el lloc on havien existit dos ginebrons des d’on un dels dos infants va veure l’aparició. Per tant, el ginebró que pot prendre forma arbòria i arribar als 10 m va protegir o aixoplugar els dos pastores. Ara bé, abans d’iniciar l’itinerari, us recomano que visiteu l’església i que us acosteu a contemplar la talla de la Mare de Déu del Miracle que hi ha en el retaule barroc. Us adonareu que la imatge de la verge amb el nen està protegida per un arbre. Normalment l’arbre simbolitza la connexió de la terra amb el cel i, a la vegada, la protecció o aixopluc.

Creu d ela plaça del santuari

Continuarem a peu fins l’anomenada capella de la desaparició, situada a sota mateix de la rotonda d’entrada al santuari. Rep aquest nom perquè se situa en el lloc on un dels pastorets va veure desaparèixer la Verge. Cal precisar que la desaparició va tenir lloc entremig d’unes roques que hi havia al costat de l’alzinar dòria. Fixem-nos com les alzines apareixen com una fita clara del territori. Penseu que en el segle XV els bosquets havien de ser molt minsos enmig d’un territori agrícola i ramader. Actualment a l’entrada del camí que porta cap a la capella hi ha dos esplèndids roures martinencs que són dignes d’admiració. Per tant, abans o després de visitar la capella atureu-vos a observar el tronc i la capçada d’aquests dos arbres monumentals.

Roures situats a l'entrada del camí de la capella de la desaparició

 

Un cop hàgim gaudit de la capella i del seu entorn, retornarem a la rotonda i ens enfilarem per un còmode camí que hi ha a mà esquerra de la carretera d’entrada al santuari i que ens portarà fins a uns dipòsits d’aigua. Des d’aquest indret seguirem turó amunt fins arribar a l’ermita de sant Gabriel. Si està oberta, entreu-hi i, si us ve de gust, hi podeu meditar tranquil·lament una bona estona i gaudir de l’harmonia de l’espai. Des de dalt de la capella de sant Gabriel gaudireu d’una esplèndida panoràmica sobre les terres interiors i les serres prepirinenques.

Tot seguit seguirem tossal amunt fins arribar a dalt del turó de sant Gabriel. Des d’aquest indret, si el temps acompanya, gaudireu també d’unes magnífiques vistes. Prop  d’aquest indret hi ha l’anomenat roc de la mare de Déu, el qual segons els arqueòlegs és la llosa que cobria un sepulcre megalític. La posterior reubicació i l’existència d’una cavitat sota seu han generat diferents llegendes relacionades amb la mare de Déu.

Davallarem del turó per un corriol que trobarem a mà esquerra i que transcorre per entremig d’una jove roureda de roure de fulla petita i que, en primer terme, ens portarà a una carretera, on caldrà girar de nou a l’esquerra per retornar al santuari.

Recordeu que aquesta passejada pels llocs sants i els arbres dels entorns del santuari té com objectiu afavorir la serena contemplació dels espais religiosos dels arbres i dels paisatges. Per tant, us recomano que intenteu fer-la amb molta calma i en silenci i solitud, tot seguint l’essència de les pregàries a la Mare de Déu d’El Miracle:

 

Maria de les nits estrellades i de sol clar,

Ensenyeu-nos de mirar a través dels vostres ulls.

 

Maria del cel blau i dels aires purs,

Ensenyeu-nos l’amabilitat i la joia del donar.

 

Maria dels boscos i les prades,

Ensenyeu-nos de conviure en la pau