Hem provat una e-MTB, una Mountain Bike elèctrica (1)

dimecres, 9/11/2016 (javellaneda)

de la ma de VAIC  vaic.com, especialistes en bicicleta elèctrica.

Primer pas: Informar-nos, conèixer com era exactament una bicicleta de muntanya elèctrica.

No ens imaginàvem com podíem fer un canvi brusc de ritme o de pendent, com seria la maniobrabilitat amb les estrebades del pedaleig o els canvis de marxa sobtats. Com es controlava alhora el motor elèctric i el canvi manual, …tot eren dubtes!

Un resum dels descobriments previs és el que abordem en aquest primer post. En el segon farem la valoració del “bateig” en e-MTB. Som-hi!

  • Una bicicleta elèctrica, com és sobradament conegut, és aquella que disposa d’un motor elèctric que complementa l’energia exercida directament sobre els pedals pel propi ciclista. Per tal de no ser catalogada de ciclomotor segons la normativa europea, el motor ha d’estar per sota dels 250 W de potència i s’ha de desconnectar automàticament l’assistència a l’arribar a 25 km/h de velocitat. Per sobre d’aquests límits som davant d’un ciclomotor, legalment parlant, tot i que l’estètica sigui de bicicleta.
Ruta bicicleta elèctrica tibidabo

Autor: Vaic

Les diferències entre les bicicletes elèctriques, en allò que els hi és específic, venen definides per:

  • Els sensors: El sistema de detecció que determina com el motor lliurarà l’assistència.  En el cas de les bicicletes de més qualitat, i especialment en la majoria de BTT, es tracta d’un sensor de par motor, que detecta la força que el ciclista exerceix sobre els pedals i ofereix una assistència immediata i proporcionada a la mateixa, donant al ciclista una sensació de pedaleig molt integrat i natural. En el cas de les bicicletes més econòmiques, i en general més freqüent en les ebike de passeig i urbanes, es tracta d’un sensor de moviment, on l’assistència no varia segons l’esforç realitzat pel ciclista sinó que ofereix una potencia continua només pel fet que aquest mogui els pedals[1].
  • Els motors: A diferència dels ubicats a la roda, en la majoria de bicicletes esportives i de càrrega aquest va ubicat al pedaler oferint més ajuda i permetent la fàcil manipulació de les rodes. La principal aportació que fa el motor central és que permet aprofitar tot el canvi de marxes, treballar a més revolucions i oferir un par màxim que pot ser fins a 3 vegades superior al del motor a roda. Hi ha diferents marques, però hi destaquen Bosch i Yamaha. La comparació d’aquests dos motors entre el usuaris més experts vindria a ser com entre els fotògrafs, comparar  Nikkon i Canon.
  • Les bateries: Cal ajustar-les a l’ús principal de la bicicleta Segons el tipus de motor, de recorregut, el pes i les habilitats del ciclista permeten obtenir una menor o major autonomia El més habitual són bateries de 400Wh o més, que en una e-MTB de motor central ofereixen una autonomia d’entre 45 i 90 km.

Amb tot el que hem indicat no sens escapa que el pes pujarà respecte a una BTT normal. De  5 a 7 kg més. Al voltant dels 22 Kg. Compte doncs amb el tipus de porta bicicletes o en com les hem de pujar a la vivenda, per posar un parell d’exemples.

Entre les marques de e-MTB hi destaca l’alemana Haibike. Altres marques al mercat amb prou renom: KTM, Lapierre, Bulls, BH. Nosaltres ens disposem a provar una Haibike amb motor Yamaha, amb sensor de par motor (5 opcions: Sense ajut, +Eco, Eco, Standard i High ). Assistència 6km sense pedaleig per si es vol empènyer la bicicleta caminant. Autonomia aproximada 45 – 90 km. Altres característiques: Doble cos, 2 plats i 11 pinyons. Rodes de 29”

Aquí teniu la màquina!  Ara toca provar-la:

Hem provat una e-MTB, una Mountain Bike elèctrica (2)

Ruta bicicleta elèctrica Tibidabo Haibike

Haibike Sduro Fullnine RC

[1] Totes les ebikes permeten seleccionar diferents nivells d’ajuda, en el cas de les que tenen sensor de par són nivell de multiplicació de l’esforç (per exemple,al nivell màxim, per cada 1W que posa el ciclista la bicicleta posa 3W), mentre que en les que tenen sensor de moviment, cada nivell marca un nivell constant de potència (per exemple, al nivell màxim ens ofereix sempre 250W)

Hem provat una e-MTB, una Mountain Bike elèctrica (2)

dimecres, 9/11/2016 (javellaneda)

de la ma de VAIC  vaic.com, especialistes en bicicleta elèctrica

Unes pedalades just davant de la botiga per començar a tastar com va això de controlar per un costat plats i pinyons (2 x 11) i per l’altre diferents opcions d’ajuda elèctrica (Sense ajuda, +Eco, Eco, Standard i High)

Ruta objectiu: Sant Cugat del Vallès, Sant Medir, Tibidabo,  per Coll s’Erola (Vista Rica). Un cop allà decidirem com continuar.

Fins a Sant Medir ha estat una experiència guirigall. Una mica com quan comences a conduir cotxe i et trobes que has de: girar, reduir i frenar tot alhora, posant l’intermitent i mirant pel retrovisor. Canviàvem l’ajut tot posant la High i oblidant de canviar de plat i pinyó, que encara eren en posicions llargues per baixada.

En trams plans deixàvem posada la + Eco amb una sensació de traslladar una càrrega  pesada, com si anéssim frenats, quan teníem l’opció d’anar sense ajuda i molt millor. Cal anar aprenent a gestionar-la en cada moment, especialment segons velocitat i pendent.

Teníem la intenció clara de fer esport. Per tant calia fer el test de com s’acomplia aquest objectiu amb l’ajut elèctric doncs no volíem “substitució elèctrica”. El resultat ha estat òptim. Fer esforç com si anéssim amb la nostra btt, que d’això es tractava! però a una velocitat més alta. Anàvem avançant a un bon nombre de ciclistes amb una sensació estranya, que fins hi tot ens va fer demanar disculpes o avisar de que la nostra velocitat tenia “truco”. Com podeu veure a la foto del cim, no fem pinta de Ironman!!

Ruta bicicleta elèctrica Tibidabo

Qui us escriu té un nivell mitjà, amb sortides en què els desnivells acumulats no acostumen a passar dels 800 metres i amb recorreguts habituals d’entre 25 i 40 km. Les rutes les planifiquem per pista, camins i corriols no gaire trialers.

Un cop a Sant Medir i amb la tècnica ja força més agafada, pujar al Tibidabo ha estat una passada. Mantenint l’objectiu de fer esport, i per tant: esforç, però assolint el cim amb molta facilitat, amb una cadència de pedaleig molt regular en tot moment. No ha estat necessari posar la opció High en cap moment, solament en dos petits punts amb una mica de pujada trialera hem usat la Standard. Amb les opcions: Sense ajut, +Eco i Eco hem fet 400 metres de desnivell!

Ens feia dentetes fer una pujada amb les opcions més altes d’ajuda però una batuda de senglar molt extensa ens ho ha limitat. Finalment hem trobat un parell de trams a la zona de can Cerdà i can Valldaura resolts sense problemes amb l’opció Standard i High, amb aquesta darrera hem tingut la sensació que la bicicleta ens estirava sense fer res, només pressionant el pedal. Han estat 20 km i 600 metres de desnivell acumulat.

Indicar que en dos canvis bruscos de recorregut on no havíem previst bé la combinació de plat i pinyó, hem posat el peu a terra tot i l’ajut elèctric. La bicicleta ha “rondinat” igual que hagués fet sense ajut, per tant encara que porteu motor és molt important fer un bon ús del canvi de marxes!

La e-MTB fa un sorollet constant quan ofereix ajuda, cal acostumar-s’hi, però s’oblida amb facilitat quan s’està en plena activitat.

Una experiència fantàstica i molt recomanable!!  Ara us toca a vosaltres.

Fer el cim tot fent ruta amb bicicleta de muntanya

dimarts, 19/07/2016 (javellaneda)

Fer el cim és una expressió habitual en el món de l’excursionisme, però potser no tant en el de la bicicleta. Tot publicant rutes ens adonem que tenim ja 5 ascensions a cims on a “Tipus de ruta” hi diu: “Amb bici”.  Una és nova en el recorregut i una altre només havia sortit a la revista Descobrir Catalunya en paper i ara la pugem també a Descobrir.cat.

Galzeran-Bici

 

No acostumem a publicar rutes de dificultat alta i tampoc aquests cims ho són, però tot i això 4 estan entre els més alts de: Garraf (Puig de l’Àliga), Baix Empordà (Puig d’Arques), Urgell (lo Pilar d’Almenara) o Maresme (Turó d’en Galzeran) i per tant, a la llista dels 100 Cims (https://www.feec.cat/activitats/100-cims/http://els100cims.blogspot.com.es/); amb menys nomenada ens queda el puig de Comabella (Bages)

Sigui com sigui,  ofereixen al ciclista un altre dels al·licients d’aquest tipus de ruta: unes vistes espectaculars de 360 en tots el casos, a excepció de Comabella on els arbres han agafat prou alçada com per deixar-nos sense vistes just dalt del cim.  Podrem exclamar: “Hem fet el cim!” o “Quines vistes!” sense baixar de la bicicleta.

Puig de l’Aliga (Garraf)   http://www.descobrir.cat/ca/rutes/de-canyelles-a-olerdola-i-al-puig-de-l-Aliga-633.php

Ruta del Puig de Àguila Garraf

Puig de l’Àliga des de Pla del-Bosc

Puig d’Arques (Baix Empordà) http://www.descobrir.cat/ca/rutes/cap-al-puig-d-arques-la-talaia-de-les-gavarres-279.php

Ruta Puig d'Arques Gavarres

Radar i dolmen de Puig d’Arques

Lo Pilar d’Almenara (Urgell) http://www.descobrir.cat/ca/rutes/l-esclat-del-verd-de-cami-al-pilar-d-almenara-618.php

Ruta Pilar d'Almenara Urgell

Vistes des del Pilar d’Almenara

Turó d’en Galzeran (Maresme – Vallès) http://www.descobrir.cat/ca/rutes/al-turo-d-en-galzeran-entre-vinyes-de-raim-blanc-333.php

Ruta Turó d'en Galzeran Serrala Litoral

Turó d’en Galzeran torre de vigilància

Puig de Comabella (Bages) http://www.descobrir.cat/ca/rutes-estiu/ascensio-al-puig-de-comabella-288.php

Ruta de Comabella Cardona Bages

Panoràmica des de la ruta de Comabella

Algunes breus indicacions: La sortida a lo Pilar d’Almenara és recomanable a la primavera. A l’estiu les temperatures són altes, el canal d’Urgell baixa escàs i els camps estan recent segats.

Recordeu, a l’estiu ens cal cercar les hores inicials o finals del dia i MOLTA HIDRATACIÓ.

Som-hi doncs?   Bona ruta i bon estiu!

Caminada per una serra amb aire condicionat, els Bufadors

dimarts, 14/06/2016 (javellaneda)

Volem recuperar una ruta publicada l’any 2015 però de la que no en vam fer post al blog de Rutes per viles i racons. Entrem a l’estiu i creiem que s’ho mereix doncs hi podreu passar fresca hi tot.

http://www.descobrir.cat/ca/rutes/la-serra-dels-bufadors-muntanyes-amb-aire-condicionat-564.php

A la vista de la serra, res fa pensar el que ens hi trobarem quan ens hi endinsem. Som en una comarca, Osona, més aviat seca i d’estius xardorosos, però un cop entrats en aquest paratge no en voldrem sortir.

Ruta de la Serra dels Bufadors

Serra dels Bufadors

Potser la imatge d’un dels caos de pedres i rocs ens en comença a donar una idea, però és clarament insuficient

Ruta Bufadors de Beviè

Caos de roques als Bufadors

No és una afirmació gratuïta la de l’aire condicionat. Com us indiquem a la ruta: “Els bufadors que li donen nom són una peculiar formació geològica produïda pel trencament de la cresta de la serra que provoca una acumulació d’estrats. Aquesta acumulació de roques deixa espais buits a l’interior, per on circula l’aire d’un costat a l’altre. Quan aquest surt a l’exterior, a més de ser comparativament més fred, si fa vent fins i tot xiula en determinades condicions. Anem trobant forats i cavitats com si es tractés d’orificis d’aire condicionat.”

Ruta dels Bufadors de Beviè

El primer bufador del recorregut

Us adjuntem en vídeo – el primer que va fer Rutes per viles i racons 🙂  – l’experiència que hi vam viure.

El “problema” que té aquesta ruta és que no es pot descriure bé la sensació de fresca i benestar que trobem quan som entre les roques que la conformen. És indescriptible, s’hi ha d’anar!

Aprofiteu l’ocasió per visitar el petit Parc natural del Castell de Montesquiu que és ben a prop, tant que podeu accedir a la ruta des d’allà.

Vinga, que ja fem tard!

Immersió en l’ Espai Natural de la Cinglera de Bertí

dijous, 28/01/2016 (javellaneda)

Ruta Cingles de Bertí

A Rutes per viles i racons hem publicat 3 rutes que, bé íntegrament o bé en part, són dins d’aquest espai natural. Formen com un puzle i juntes ens hi permeten una immersió quasi total.  I són:

·         Bertí, graus i cingleres

·         La cinglera del Cerdà i el Pla de la Garga

·         Volta al torrent de l’Espluga

Tant a prop de les zones més poblades del nostre país i tant sovint hi passem de llarg. Certament l’incendi de 1994 en cremà quasi el 90% de la seva superfície però d’això ja fa més de 20 anys i l’hem trobat molt saludable en les sortides que hi hem fet. Tot i la sequera general i algunes àrees on està costant una mica més recuperar l’arbrat, ens ha sorprès molt gratament.

Ruta Cingles de Bertí

La Trona des de la Taula de Pedra

El més conegut en són les Cingleres que hi donen nom i a les que hi cal afegir les del Perer, Fitó i Cerdà. També en destaca la seva configuració d’altiplà format pels Serrats (Roquetes, la Codina, el Soler, entre d’altres) que originen unes valls i sots força tancats per on hi transcorren rieres (El Rossinyol, Sot del Bac, Sots Feréstecs o Torrent de l’Espluga).

Els accessos principals són:

  • Per la vall del Tenes, des de Sant Feliu de Codines
  • Per la carretera BV-1341 i C-1413b, que uneixen Sant Quirze de Safaja amb Centelles
  • Per la Vall del Congost: des de l’Ametlla del Vallès (per Puiggraciós), Figaró (per Montmany), Tagamanent (pel Castellar), o l’Abella (Sant Martí de Centelles, pels cingles del Cerdà)
Ruta Cingles de Bertí

Mas del Castellar

La pujada a la part superior de la Cinglera pels graus, n’hi ha més d’una desena; les vistes espectaculars i el interès paisatgístic han creat una llarga tradició excursionista. Els caminants han fet servir multitud de camins i senders dels que en destaquem els homologats:

  • Sender de gran recorregut GR-5, que creua aquest espai.
  • Sender de petit recorregut PR-C 33, des de la Garriga.
Ruta Cingles de Bertí

Pujant el Grau de la Trona

Estem en un espai on diuen els experts que s’hi troba resumida bona part de la història geològica de Catalunya. Hi ha itineraris que es poden catalogar com a clàssics pel que fa a la didàctica de la geologia a casa nostra. I són:

  • Del coll de can Tripeta a Puiggiró ( o Ciuró) (Ruta: Bertí, graus i cingleres)
  • De Caldes de Montbui a Sant Miquel del Fai (GR-5)
  • Del Figaró a la Cinglera per Montmany
  • De Sant Quirze de Safaja a Puig d’Olena (Ruta: Volta al torrent de l’Espluga)

També, per a qui li agradi observar ocells, esteu en una zona on hi nidifica l’àliga cuabarrada i, per tant, no oblideu els prismàtics!

En allò que fa referència al patrimoni arquitectònic, sens dubte hi destaca per sobre de tot Sant Miquel del Fai. El monestir benedictí va ser fundat l’any 997 i secularitzat l’any 1567; hi resta l’església troglodítica construïda dins del cingle amb la façana romànica i la capçalera gòtica. S’hi accedeix per un portal adovellat del segle XV que dóna pas a una plaça abans d’arribar a l’edifici monàstic d’estil gòtic. Tot plegat localitzat en un entorn acinglerat i emmarcat per dos grans salts d’aigua i una vista extasiant a la vall del riu Tenes.

Ruta Cingles de Bertí

Vall del Tenes des del Fai

Un altre punt de interès és la parròquia de Sant Pere de Bertí que inclou l’església del segle XI i el mas adossat i habitat. (Ruta: Bertí, graus i cingleres)

Ruta Cingles de Bertí

Sant Pere de Bertí

Un dels punts d’entrada és el Santuari de Puiggraciós on hi destaca la bonica Mare de Deu gòtica. Ben a prop hi tenim una torre de telègraf òptic.  (Foto a la Ruta: Bertí, graus i cingleres)

Les Rutes i els accessos més propers passen també per grans masos com el del Cerdà (on hi va néixer el conegut urbanista Ildefons Cerdà, autor de l’Eixample de Barcelona), Mas Barnils o el nucli de Sant Martí de Centelles (des d’on s’accedeix al Castell de Centelles) (Ruta: La Cinglera del Cerdà i el Pla de la Garga)

Ruta Cingles de Bertí

Cingles del Cerdà i pla de Garga

Els municipis que l’envolten permeten tenir a prop tots els serveis necessaris: Centelles, Figaró i la Garriga a la vall del Congost. Caldes de Montbui i Sant Quirze de Safaja a la del Tenes.

A cada Ruta hi fem les recomanacions corresponents, però no volem deixar d’enllaçar amb la Ruta de visita de la Garriga doncs ens sembla que val molt la pena:

No us ho acabareu en un dia. Bones visites i bones rutes!!!

Nadal + nens = Ruta + activitat de tarda. La fórmula.

dimecres, 23/12/2015 (javellaneda)

Aquesta és l’equació per la que us oferim propostes.  Rutes per viles i racons té activades 4 rutes pensades sobretot per a fer en família i amb infants. Si a aquests recorreguts curts o escurçables hi afegim una activitat a la tarda – vespre tenim un dia sencer ben ple i divertit, i els nens no es pugen per les parets que d’això es tracta!!

Som-hi doncs amb les propostes i els enllaços:

La via del Nicolau  amb la Fia-Faia de Bagà.  Recordeu que les falles del Pirineu han estat considerades Patrimoni cultural de la humanitat.

El castell de sant Iscle i el pantans d’en Llobet amb el pessebre vivent de Castell d’Aro o la impressionant cavalcada de Reis de Girona

Del Corredor al dolmen de ca l’Arenes amb el pessebre vivent de Sant Fost de Campsentelles

Les aigües tranquil·les de la riera de Navel  amb el pessebre vivent de Torres de Fals o la gran cavalcada de Reis de Vic 

Ruta del Nicolau. Bagà

Via del Nicolau. Pont penjant

Bagà esperant la Fia Faia

Bagà esperant la Fia Faia

 

 

El Corredor dolmen

Dolmen de ca l’Arenes

Pessebre vivent de Sant Fost. Foto La Veu de Sant Fost

Pessebre vivent de Sant Fost. Foto La Veu de Sant Fost

Pessebre de Castell d'Aro

Pessebre de Castell d’Aro. Foto aragirona

Torre d'en Llobet. Vidreres

Pantà del mig d’en Llobet. Vidreres

Riera de Navel

Riera de Navel

Pessebre de Torres de Fals

Torres de Fals. Pessebre Vivent. Foto dels organitzadors

Les imatges dels pessebres vivents són d’arxiu i públiques. A Rutes hem visitat i repetit amb el pessebre de Sant Fost de Campsentelles, els altres dos són els que ens hem marcat com a objectiu aquest Nadal. No deixeu de donar-nos les vostres opinions al Facebook de Rutes per viles i racons si us hi avanceu.  Bones Festes i bons Reis!!!

Cavalcada de Girona. Foto Marc Martí

Cavalcada de Girona. Foto Marc Martí

 

 

Montgrony i Port del Compte, caminant per sobre dels 2.000 metres

dimecres, 11/11/2015 (javellaneda)

El Prepirineu està format per un seguit de serralades de relleu intermedi que envolten la part central dels Pirineus. Les opcions d’ascensions i sortides són infinites i a Rutes per viles i racons n’hem escollit dues, per sobre dels 2.000 metres i que tenen com a denominador comú que hi hem recorregut pràcticament tota la serralada: Montgrony i Port del Comte.

A Montgrony hi fem els cims de La Covil (2.001 m), el Costa Pubilla ( o Cim del Pla de Pujalts, 2.055 m) i el Pedra Picada (2.010 m) i al Port del Comte els del Vulturó (2.348 m), la Gespeguera (2.331 m), Pedró dels Quatre Batlles (2.386 m), Tossa Pelada (2.378 m) i Puig de les Morreres (2.212 m)

Ruta a peu Montgrony

Vistes des de prop de La Covil

Ruta a peu Montgrony

Descansant al Costa Pubilla

Ho publiquem en aquestes dates de tardor doncs a més de la varietat de colors que hi trobareu als peus de les serralades, podeu programar sortides amb raquetes quan arribi la temporada hivernal. A Port del Compte hi teniu fins hi tot rutes senyalitzades.

Ruta a peu per Port del Comte

Puig de Morreres i Pla de Becies

Ruta per Port del Comte

Pedró dels Quatre Batlles i Tossa Pelada

No ens estenem més en explicacions doncs en teniu prou a les rutes, i en aquests dos casos i en d’altres que mirarem d’anar preparant  – Penyes Altes del Moixeró, Cadí o Serra Cavallera – l’expressió de que val més una imatge que mil paraules, és perfectament aplicable. L’espectacle és dels que deixen records inesborrables. Bona ruta!

 

 

 

Del pantà de Sant Ponç a Olius, a peu o en bicicleta

divendres, 11/09/2015 (javellaneda)

Hem activat a la revista digital una ruta prèviament publicada a la revista de paper com a ruta a peu, però perfectament vàlida per fer amb bicicleta amb molt poques variacions.  Aquestes dues opcions i la bellesa i l’interès dels paratges a visitar ens han animat a donar aquest pas.

http://www.descobrir.cat/ca/rutes/del-panta-de-sant-ponc-a-olius-591.php

L’embassament de Sant Ponç es troba ben ple i ens ofereix unes vistes espectaculars com les de la imatge que vam prendre en una de les visites. Però no només mirant a l’horitzó de Port del Compte quedem embadalits, si no també amb els canvis de coloració de l’aigua des dels variats punts de vista que ens ofereix el recorregut.

 

Solsonès Pantà de Sant Ponç

Pantà de Sant Ponç

Solsonès Ruta pantà de Sant Ponç

Aigües turqueses al pantà de Sant Ponç

A més de recórrer l’embassament de baix a dalt, ens acostem a visitar Olius conjunt romànic de primer ordre on hi destaca la important cripta.

Església d'Olius

Església d’Olius

 

Solsonès Cripta d'Olius

Cripta d’Olius

Però Olius té un petit secret que és com la cirereta del pastís: el seu cementiri modernista. Excavat parcialment en la roca, tot ell és una joia de detalls i racons sorprenents encabits en un mínim espai ocupat per una dotzena de tombes, a tot estirar.

 

Solsonès Cementiri d'Olius

Cementiri modernista d’Olius

Esperem que les imatges us hagin fet dentetes. A la ruta hi teniu més informació i detalls per tal de fer una sortida ben organitzada i sense pèrdua. Prepareu-vos per gaudir de valent, només n’hem mostrat un tastet!!

5 anys d’estius al Capcir. El paradís del Pirineu Oriental.

dissabte, 27/06/2015 (javellaneda)

Sembla que fos ahir el primer estiu en aquesta comarca de la Catalunya nord. Única per la seva configuració orogràfica, un altiplà a 1.500 metres – potser l’únic d’aquestes característiques fins al País Basc –  orientat cap al nord però amb fortes influències del clima mediterrani com per oferir: un cel ben blau i un sol radiant junt amb una temperatura de luxe per aquesta època de l’any. Envoltat de llacs i cims per sobre dels 2.000 metres, però també amb prou vida en les seves petites viles i llocs d’esbarjo com per no parar de fer coses a totes hores. Per a grups d’excursionistes, famílies, aficionats a les rutes per etapes o a la bicicleta de muntanya, n’hi ha per a tots els gustos i nivells.

Ho hem anomenat paradís i creiem que no exagerem. No ens hi cabrien totes les rutes en l’espai que ofereix un post al blog i, per aquest motiu, us farem una llista no exhaustiva dels llocs que ens semblen més atractius – incloent les subcomarques veïnes de Alt Conflent, Alta Cerdanya i Donezan, aquesta ja plenament occitana –  tot mirant de donar-ne una idea amb fotografies. Estem però oberts a consultes tant en els comentaris, com en el correu de Rutes per viles i racons: rutespervilesiracons@gmail.com o en la missatgeria del nostre Facebook.

La plana del Capcir

La plana del Capcir amb la serra de Madres de fons

Els Angles, Formiguera, Puivalador (Puigbalador), Real, Matamala, La Llacuna, Font rabiosa, Odello. Petites viles repartides per la vall cadascuna amb els seus atractius. A les oficines de turisme disposen d’uns útils fulletons amb totes les activitats de l’estiu.

Els Angles és el punt més comercial i amb més activitat festiva i cultural; ben a prop hi tenim el parc d’animals de muntanya  http://www.descobrir.cat/ca/rutes/una-ruta-bestial-al-parc-dels-animals-dels-angles-554.php . Osos, llops, marmotes, rens, búfals, cérvols o cabirols us hi esperen. Formiguera té sempre animació al voltant de la seva església. L’estació d’esquí però, tanca a l’estiu. A Matamala, a més de la piscina municipal hi tenim a prop el centre nàutic, esportiu i lúdic del Llac de Matemala sempre ple de gent amunt i avall; la volta al llac corrent, caminant o en bicicleta és un clàssic. A Font Rabiosa hi podem visitar les seves boniques coves http://www.grotte-de-fontrabiouse.com/ca

Llac-de-Matamala, Capcir

Llac de Matamala i els Angles al fons, centres del lleure a la comarca

Llac de l'Auda, Capcir

Llac de l’Auda, on neix el riu que rega el Capcir

Però de llacs en teniu molts més: Valcera i Balmeta des de Els Angles, Llacs de Camporrels des de Formiguera, Llacs de les Bulloses i del Carlit des de Mont Lluís – cal informar-se del funcionament de la navette a l’estiu doncs l’accés en cotxe no és possible – , els Estanys prop de coll de Sansa (Odello) són els més assequibles i propers. Si hi afegim la comarca veïna del Donezan la llista es fa molt llarga: Rabassoles,  Quérigut, Laurenti, Vallbona, … d’una bellesa espectacular i tots a 2-4 hores de caminada des dels punts on podem deixar els vehicles. Hi hem estat amb criatures de 6 anys en amunt.

Refugis-acollidors-per-a-tot-tipus-de-sortides

Refugis acollidors per a tot tipus de sortides

A més dels refugis més coneguts de les Bulloses o de Camporrels on hi podeu reservar estada, n’hi ha de més petits on s’hi pot fer un àpat, com el de la foto a la zona més alta de l’estació Font Romeu – Pireneus 2000. A Els Angles s’hi concentra l’oferta hotelera i d’apartaments de lloguer, a Matamala hi teniu 3 albergs de diferent categoria, un hotel i lloguer de cases; també hi ha petits establiments d’hostatgeria a Formiguera. El càmping més concorregut és al llac de Matamala.

Als dos extrem de la comarca podem gaudir de dues valls espectaculars amb noms molt similars: Garba i Galba. Llargues valls verges travessades per rierols, per caminar tranquil·lament gaudint de l’entorn. La primera té l’accés més fàcil des del pantà de la Bullosa i la segona per pista des del petit llogarret de Esposolla.

Vall de Garba, Capcir

Vall de Garba

No podem ser exhaustius però si oferir-vos enllaços a partir d’on informar-vos de tot plegat. Aquí en teniu alguns que tenen l’opció de consulta en català:

Finalment tot i que no passa per la comarca però sí ben a prop, no podem deixar de banda el famós Tren Groc que a més de la bellesa del recorregut propi us permet la visita a algunes viles de l’Alta Cerdanya i el Conflent o us hi deixa ben a prop, us recomanem: Sallagosa en dia de fira, els banys termals de Sant Tomàs o bé Vilafranca del Conflent.  Fins hi tot hem organitzat algunes sortides circulars aprofitant les estacions del tren, però en aquest cas cal informar-se molt bé dels horaris doncs la freqüència és baixa i les estacions secundàries estan tancades i no disposen d’informació.

El Tren Groc

El Tren Groc

Esperem haver tramès el nostre entusiasme per una part de les terres catalanes on podreu copsar en directe l’impacte de les situacions històriques, gaudir d’un entorn fantàstic i practicar una mica la llengua francesa 😉 sense deixar de preguntar sempre: enteneu o parleu català? Doncs tot i estar en una comarca amb força influència occitana els que el parlen o l’entenen els fa molt contents.

 

 

Fires de la cirera. Hi anem tot fent ruta

dimecres, 27/05/2015 (javellaneda)

irresistibles-cireres-1

 

Us en proposem una des de Sant Vicens dels Horts on podem escollir el final, com en algunes novel·les d’intriga.

A les viles interiors del Baix LLobregat pel Montpedrós

Segons el destí que escollim i les dates visitarem: la 35a Festa de la Cirera de Torrelles de Llobregat el 6 i 7 de juny (2015) festacirera.cat. Si les dates que ens van millor són el 30 i 31 de maig (2015) podem anar a Sant Climent de Llobregat on hi fan la 39a  Exposició de Cireres amb la tradicional mostra de cistells  decorats, tot emmarcat dins del Mercat de Pagès. O bé, en les mateixes dates, passem per Santa Coloma de Cervelló i ens parem a la 30a Festa de la Cirera.

ruta de cireres al Baix Llobregat

Però de Festes de la Cirera n’hi ha moltes més. A la web festes.org en teniu 16! Tot i que les entrades i enllaços no estan actualitzats i les dates són coincidents amb les que us proposem. En altres dates us volem destacar sobre tot la Fira de la Cirera d’en Roca a Arenys de Munt del dia de Sant Joan (24 de juny). Hi destaca una gran trobada de puntaires. Encara no s’ha publicat l’agenda i el programa però el concurs d’escopir pinyols de cirera sempre es fa i, en edicions anteriors, hem tingut ocasió de participar-hi acompanyats per experts de molt nivell!!

Compte però amb les cireres, doncs quan n’estires una … en segueixen moltes!! Bona festa.

Fires de cireres