Montgrony, Port del Compte i Serra del Verd, caminant per sobre dels 2.000 metres

divendres, 30/11/2018 (javellaneda)

El Prepirineu està format per un seguit de serralades de relleu intermedi que envolten la part central dels Pirineus. Les opcions d’ascensions i sortides són infinites i a Rutes per viles i racons n’hem escollit tres, per sobre dels 2.000 metres i que tenen com a denominador comú que hi hem recorregut pràcticament tota la serralada: Montgrony, Port del Comte i Serra del Verd.  Anirem actualitzant aquest post a mida que ho ampliem. Rasos de Peguera, Serra d’Encija-Gallina Pelada, Taga i Serra Cavallera, Cadí, Penyes Altes del Moixeró. Les hem visitat totes però  no eren èpoques de publicar rutes. Ens cal repetir! … potser abaixant una mica el ritme 😉

Ho publiquem en aquestes dates de tardor doncs a més de la varietat de colors que hi trobareu als peus de les serralades, podeu programar sortides amb raquetes quan arribi la temporada hivernal.

Comencem per Montgrony:  hi fem els cims de La Covil (2.001 m), el Costa Pubilla ( o Cim del Pla de Pujalts, 2.055 m) i el Pedra Picada (2.010 m) i al Port del Comte els del Vulturó (2.348 m), la Gespeguera (2.331 m), Pedró dels Quatre Batlles (2.386 m), Tossa Pelada (2.378 m) i Puig de les Morreres (2.212 m)

Hi teniu accés des de Gombrén a la cara Sud i des de Campelles o Nevà al nord.

Ruta a peu Montgrony

Vistes des de prop de La Covil

Ruta a peu Montgrony

Descansant al Costa Pubilla

Seguim per: Port del Compte on hi teniu fins hi tot rutes senyalitzades amb raquetes. hem pujat el Puig de les Moreres (2.212 m), el Vulturó (2.348 m),  Pedró dels Quatre Batlles (2.386 m) i la Tossa Pelada (2.378 m)

Hi teniu accés des de Sant Llorenç de Murunys i La Coma pel sud o Tuixen pel nord.

Ruta a peu per Port del Comte

Puig de Morreres i Pla de Becies

Ruta per Port del Comte

Pedró dels Quatre Batlles i Tossa Pelada

La tercera i, per ara, la darrera és la Serra del Verd on en lloc de fer cims fem caps!  El Cap del Verd (2.282 m) i el Cap de Prat d’Aubes (2.252 m) no ens va donar temps de fer el Cap d’Urdet 🙁 (2.240 m)

Hi teniu accés des de Gòsol

Cap del Verd

Pedraforca

Tuixen i Alt-Pirineu

No ens estenem més en explicacions doncs en teniu prou a les rutes, i en aquests tres casos i en els que mirarem d’anar preparant l’expressió de que val més una imatge que mil paraules, és perfectament aplicable. L’espectacle és dels que deixen records inesborrables. Bona ruta!

 

 

 

L’Espai Natural d’Especial Protecció de La Rierada-Can Balasc. Collserola en estat pur.

divendres, 18/05/2018 (javellaneda)

L’espai més extens amb protecció especial del Parc de Collserola i, amb la Font Groga, els únics paratges que gaudeixen d’aquesta qualificació. L’hem recorregut diverses vegades i us en volem fer cinc cèntims, no sense avisar abans de que som davant d’una espai que és com una “peça de porcellana”. Cal visitar-lo com qui trepitja quelcom delicat, un miracle de conservació, un lloc únic envoltat per espais d’una densitat de població, d’infraestructures i d’emissions de CO2 que aclaparen. De sobte ens traslladem a un altre mon: silenci, ocells, aigua, ombra i vegetació… “benvinguts a Costa Rica” deia amb humor, però estorat alhora, un dels visitants que ha compartit amb Rutes per viles i racons la trobada amb aquest espai quasi selvàtic.

Ruta Collserola

Potser el més destacat i el que ha portat a la protecció esmentada és que som davant de l’únic curs d’aigua permanent de Collserola. L’estiatge no en causa l’assecament total.  El recorregut més ben conservat és el del Torrent de les Tres Serres, afluent de la Riera de Vallvidrera amb la que s’ajunta a can Bosquets on aquesta entra en l’espai natural poc després de passar per la depuradora de les Planes. Finalment rep al Torrent de la Rierada a Can Castellví i segueix cap a Molins de Rei. Des de Can Castellví la protecció afecta només a la llera de la riera i als seus marges més propers dins la zona ACA (Agència Catalana de l’Aigua)

Ruta Collserola

La zona és a més a més un important recorregut de pas de camins de més abast per fer a peu, amb alternatives per a bicicleta respectuoses amb l’entorn, com el GR-96 (Camí Romeu a Montserrat) i el PR-C 165

Ruta Collserola

Tot i que l’atractiu natural més important és la vegetació de ribera dels cursos d’aigua i la fauna d’aquests entorns objecte d’estudi al CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) de can Balasc; l’espai acull altres motius que justifiquen la visita. Un d’ells és la iniciativa de L’Ajuntament de Barcelona a Can Calopa de Dalt on, junt amb can Coll a Cerdanyola, s’ha recuperat el conreu de la vinya i l’elaboració de vi amb la marca vins de Barcelona. Es tracta d’un projecte portat a terme per la cooperativa l’Olivera i que es pot visitar.

Ruta Collserola

 

Ruta Collserola

Ruta Collserola

Ruta Collserola

Aquestes vistes àmplies us poden donar a entendre que a l’estiu aquesta sortida pot ser extremadament calorosa.  Res més lluny de la realitat: la vegetació és tant espessa que la majoria de la sortida passa per corriols amb perxades de boix, altres arbusts i alzina, molt ombrívols. Si volem fer una ruta en bicicleta cal recordar – potser pel seu habitual incompliment – que el tram de la Riera de Vallvidrera des de can Bosquets al pont de can Modolell no és permès per a bicicletes. N’hem preparat una per arribar per paratges també molt interessants fins al Salt de la Rierada.

Collserola

Seguidament us enllacem amb aquestes rutes que esperem que us agradin tant com a nosaltres:

Bona ruta!

5 anys de Rutes per viles i racons a Descobrir.cat

divendres, 13/04/2018 (javellaneda)

A Rutes per viles i racons estem d’aniversari!!  Fa 5 anyets que fem ruta amb vosaltres:

52 Entrades i 68 Rutes a Descobrir.cat

865 Seguidors al Facebook de Rutes per viles i racons  i 363 al de Meteo per Ruteros

Més de 28.500 visites al blog de Rutes per viles i racons

4 entrades amb més de 2.000 visites:

Amb aquesta imatge ens vam estrenar a Facebook,

I amb aquesta fèiem l’entrada del blog

Gràcies a Descobrir.cat, Descobrir Catalunya (Sapiens Publicacions) per fer-nos confiança.

Gràcies a totes i tots per aquests 5 anys compartits. Gràcies i un cop més:

Bona Ruta!

El plor de la vinya. Ja verdegen les vinyes! (2)

divendres, 23/03/2018 (javellaneda)

Fenologia i rutes

Imatge: Jordi Rodoreda. Març 2018

A la primavera les vinyes inicien un nou cicle, desperten de la seva letargia hivernal i comencen a mostrar els primers signes de creixement gràcies a la reserves acumulades en les arrels i el tronc. En augmentar la temperatura del sòl, unes hormones contingudes en les arrels comencen a activar el metabolisme de la planta i comença a fluir la saba. És aleshores quan el cep plora per les ferides que li ha deixat la poda. Un cep pot arribar a plorar un litre i mig de saba al dia en funció de l’any. El plor del cep dura poc més de dues setmanes, és l’anunci de que comença el creixement dels rovells que donaran pas als brots dels que en sortiran els sarments amb nous pàmpols i raïms.

La meteorologia i els canvis climàtics poden fer variar el moment concret en que s’activa aquest procés. L’estudi d’aquests canvis i moments és el que s’anomena fenologia i el seu reflex en les plantes, i en concret en els ceps, és l’evolució fenològica.

Vinyes-de-Macabeu-Sant-Martí

Vinyes de macabeu a Sant Martí Sarroca

L’abril de 2015 vam fer un primer post al bloc amb el títol: Ja verdegen les vinyes!  Incloïa 4 rutes, el traçat de les quals passava prop de zones amb conreu de la vinya. Dos anys més tard estem en condicions de publicar el segon doncs ja en tenim 4 més. Sigui per veure plorar, com per gaudir del retorn del verd a aquestes plantes tant presents i estimades a casa nostra, teniu 8 rutes preparades a Descobrir.cat , tant a peu com en bicicleta de muntanya. A les 4 primeres hi podeu accedir per l’enllaç publicat el 2015 del principi d’aquest paràgraf. Per les darreres 4 (3 s’han publicat a la revista de paper, Descobrir Catalunya) seguidament en teniu els enllaços i són:

De Sant Martí Sarroca al castellot de Castellví

De Canyelles a Olèrdola i al puig de l’Àliga

Masos, vinyes i sorpreses a les viles del Baix Penedès 

Amb el Priorat als peus des de la serra de les Obagues

Per anar fent boca compartim algunes de les fotos preses durant aquests recorreguts orientades al moment . en trobareu més a les rutes

Treballant la vinya

Treballant la vinya prop de Sant Jaume dels Domenys

Vinya en terrasses Priorat

Vinyes en terrasses al Priorat

Bona Setmana Santa i bona ruta!

Marxa Nòrdica, a peu fent salut a tota marxa

dilluns, 9/10/2017 (javellaneda)

Què és i com ha de ser la ruta per practicar-la

Ruta Collserola marxa nòrdica

(Article preparat en col·laboració amb el Club marxa Nòrdica de Collserola  www.marxanordicacollserola.org )

(Al final de l’article teniu l’enllaç a una ruta amb les característiques necessàries per poder-la practicar durant el 100% del recorregut)   

La marxa nòrdica és una manera de caminar on treballen tant les cames com la part superior del cos. Hi juguen un paper essencial els bastons, dissenyats especialment per a aquesta modalitat esportiva, simulant l’acció de l’esquí de fons. El seu origen es remunta a Finlàndia, al voltant dels anys 30, quan els esquiadors de fons buscaven poder seguir el seu entrenament a l’estiu.

Amb la tècnica correcta de Marxa Nòrdica es treballa el 90% de la musculatura del cos i es potencia el treball cardiovascular i l’oxigenació de la sang. En la caminada normal es mobilitza el 30% de la musculatura i corrent hi intervenen el 60% dels músculs. Així doncs la pràctica de la marxa nòrdica s’ha demostrat un dels esports més complerts,  fins i tot per sobre de la natació.

Aquests en són els seus beneficis físics més remarcables:

  • Activació del tronc superior.
  • Treball del 90% de la musculatura del cos.
  • Augment del consum d’oxigen de més del 23%.
  • Augment del consum calòric.
  • Disminució de la sobrecàrrega de les articulacions (cames i esquena).
  • Desenvolupament de la coordinació.
  • Millora de la postura corporal.
  • Relaxació de la tensió de la nuca i les cervicals.
  • Reducció dels problemes d’esquena.

A més a més de tota aquesta llista que la fa molt saludable, s’hi afegeixen les avantatges de ser segura i fàcilment incorporable a la vida diària.

Ruta Collserola Marxa nòrdica

A nivell tècnic els bastons són l’eina principal. Ens fan dur una correcta posició del cos, reparteixen la càrrega i amorteixen l’impacte en les articulacions, evitant així les temudes lesions de genoll o maluc. La diferència essencial amb els bastons de trekking o de muntanya és la dragonera, el nexe d’unió amb el cos. Es tracta que siguin una prolongació del nostre braç, no un simple recolzament.

El moviment dels braços és molt característic doncs quasi bé no els dobleguem, aprofitem per obrir rítmicament les mans de tal manera que evitem la inflor dels dits tant característica del caminar sense bastons. Alhora, els aprofitem per impulsar-nos augmentant substancialment el ritme de la caminada. En una caminada clàssica gairebé no superem els 4 km/hora, mentre que a ritme de marxa nòrdica passem dels 6 km/h sense quasi ni adonar-nos-en.

Ruta Collserola Marxa Nòrdica

Pas de Marxa Nòrdica

És convenient començar a practicar-la de la mà d’instructors qualificats, mitjançant un curs bàsic que aporti les eines tècniques necessàries. Quan es comença amb la tècnica adient,  la marxa nòrdica es converteix en un esport molt complert, que enganxa i, si a més a més es practica en grup, permet generar molt bon ambient i passar-s’ho d’allò més bé.

I com us deiem al començar, aquí tenim una ruta per posar en pràctica aquests consells: Collserola, de can Coll al Forat del Vent.  A fer quilòmetres!!

http://www.descobrir.cat/ca/rutes/collserola-de-can-coll-al-forat-del-vent-726.php

La Calma, la carena infinita

dijous, 2/03/2017 (javellaneda)

Ruta La Calma

Amb dues rutes la recorrem de punta a punta. A cadascuna hi adjuntem el track sencer per tal que us les organitzeu com millor us agradi.

http://www.descobrir.cat/ca/rutes/de-collformic-a-sant-cebria-i-sant-isidre-passant-pel-cucurull-693.php

http://www.descobrir.cat/ca/rutes/ruta-dels-cims-de-la-calma-des-del-bellver-692.php

Però les rutes tenen les seves limitacions, cal orientar i fer indicacions que no permeten descriure del tot l’entorn. Calia ampliar la descripció d’aquesta gran carena, única, integrada amb tota la raó dins del Parc Natural del Montseny  – Reserva de la Biosfera.

La Calma és un altiplà en forma de llarga carena sinuosa amb grans extensions de prats i d’un formació arbustiva anomenada landa. Tot i que de forma natural li correspondria estar cobert de boscos, la imatge actual correspon a l’explotació tradicional de la ramaderia i l’agricultura. Tant el conreu en sistema d’artiga que anava eliminant els arbres,  com la pastura lliure dels ramats ha fet que la part més alta sigui molt oberta amb unes vistes espectaculars. No es d’estranyar que el sender de gran recorregut que el travessa d’extrem a extrem s’anomeni Sender dels Miradors (GR5)

Ruta la Calma

El terreny és format per roques sedimentàries resultat de la compactació de sediments acumulats per l’erosió de les muntanyes. Els més característics són els gresos vermellosos, que es poden veure a les construccions de la zona, com l’ermita de Sant Cebrià de la Mora o l’església del Brull, i per sobre dels que passarem en alguns trams de ruta. Pujant el Tagamanent podem observar el esglaonament típic de les roques sedimentàries. Tot s’ha anat formant des de fa uns 200 milions d’anys. Res, quatre dies!

Ruta la Calma

Sant Cebrià de la Mora

Per trobar aigua i boscos hem de baixar una mica de cota. Fagedes, alzinar, rouredes es van alternant amb capçaleres de cursos d’aigua que baixen cap a les poblacions vora el riu Congost.

Ruta la Calma

Pla de la Llacuna

Ruta La Calma

Torrent de la Font del Corral

Ruta La Calma

Puig Ventós

És també a aquestes alçades on anem trobant masos, alguns reconvertits en corrals i altres encara habitats, amb les seves preceptives basses i amples prats de vistes espectaculars. Visitarem o veurem de ben a prop: La Perera (corral), El Bellit (habitat), El Bellver, (habitat i restaurant), El Clot (habitat), La Figuera (habitat) o l’Agustí, recovertit en Museu Etnològic i on ens podem fer una idea acurada de com era la vida pagesa a muntanya.

Ruta la Calma

El Bellit

Ruta la Calma

El Bellver

 

 

 

 

 

 

 

Ruta la Calma

L’Agustí

Ruta La Calma

La Perera

 

 

 

 

 

 

 

Els punts més alts es troben orientats a sud-est amb alçades de 1.200 a 1.350 metres (Puig Drau, El Sui, Puig Ventós, El Parany)  des d’on la cota cau en forta pendent fins als 400- 500 metres de Vallcàrquera, Vallforners o el poble del Montseny.

Ruta la Calma

El Sui

Ruta La Calma

Puig Drau

Sender dels Miradors o La Calma són mots molt adients. Llocs amb vistes panoràmiques infinites i extasiants a 360 º. Alhora, no deixa de ser un lloc poc concorregut si ho comparem amb el Montseny o el Matagalls, saturats cada cap de setmana. Aquí, l’espai és tant ampli que quedem engolits i la sensació de silenci, solitud i petitesa davant de tanta immensitat sempre acaba guanyant la partida.

Ruta la Calma

La Caseta

Val la coneguda dita de les imatges i les paraules i per tant: res més a dir. 😉

(El programa per administrar tracks a descobrir.cat no permet seccions. Això ens obliga a una mica d’enrenou en la seva presentació amb variants a peu i bicicleta. D’aquí la imatge que es mostra en el mapa. Hi manca la volta que s’ha de fer en bicicleta per accedir a la pista del Sui doncs el corriol que s’agafa a peu no és ciclable en el seu tram final. No és però difícil d’endevinar el traçat. A l’hora, per tal que aparegui la important variant per a bicicleta a El Bellit es mostra amb un enllaç rectilini. En el Pdf del mapa de la Ruta ho teniu correctament representat. Us preguem disculpeu aquesta incidència tècnica)

 

Ara que torna l’aigua, tres sortides de rierols

dilluns, 23/01/2017 (javellaneda)

Torrent de l’Espluga, Torrent de Vendrana i Riera de la Gavarresa. Tres sortides familiars a peu molt agraïdes.

cingle-de-la-carassa

La 1ª: Fem una volta per l’Espluga, un torrent sorprenent. Moianès – Vallès Oriental

http://www.descobrir.cat/ca/rutes/fem-una-volta-per-l-espluga-un-torrent-sorprenent-607.php

La 2ª: Cingleres i Gorgs a Vacarisses. Vallès Occidental

http://www.descobrir.cat/ca/rutes/cingleres-i-gorgs-a-vacarisses-691.php

I la 3ª: La riera de la Gavarresa i el pantà d’Olost. Lluçanès

www.descobrir.cat/ca/rutes/la-riera-de-la-gavarresa-i-el-panta-d-olost-682.php

Amb la sequera s’havien quedat sense post al blog. Les pluges dels darrers mesos han refet els aqüífers, pous, fonts, rieres i rierols. El paisatge torna a estar ben humit! Ara ja s’escau fer-ne publicitat doncs hi ha motius més que suficients:

Al Torrent de l’Espluga hi trobareu una gran balma amb salt d’aigua inclòs i una fageda petita i molt amagada. I quan sigueu al punt més alt, unes bones vistes. Tot sense deixar de visitar Sant Quirze de Safaja, poble petit però ben bonic.

Ruta Sant Quirze de Safaja

Balma de l’Espluga. Hi passem per sobre i per l’interior.

A Vacarisses les panoràmiques van primer, des de dalt de la cinglera vermella. Però també us sorprendran molt les basses i gorgs del Torrent de Vendranes. No us perdeu les espectaculars vistes a Montserrat des de la Torrota.Quin luxe llevar-se cada dia en aquesta petita vila!

Ruta per Vacarisses

Basses cristallines al torrent de Vendranes

Finalment al Lluçanès, fem una sortida pel torrent de la Gavarresa i el petit pantà d’Olost. Hi veureu pescar carpes, podreu passar per sobre la petita presa i visitar la granja de mas Reixac. Ja fora de la ruta, però a la mateixa riera, hi teniu un pont romànic molt ben conservat. En aquest indret s’hi està bé, és bon lloc per fer-hi pícnic. Ben a prop, a Oristà, podeu visitar el Museu Rocaguinarda de Terrissa catalana.

Ruta de la Gavarresa

Pont del Molí. La Gavarresa

Bona ruta!!

Hem provat una e-MTB, una Mountain Bike elèctrica (1)

dimecres, 9/11/2016 (javellaneda)

de la ma de VAIC  vaic.com, especialistes en bicicleta elèctrica.

Primer pas: Informar-nos, conèixer com era exactament una bicicleta de muntanya elèctrica.

No ens imaginàvem com podíem fer un canvi brusc de ritme o de pendent, com seria la maniobrabilitat amb les estrebades del pedaleig o els canvis de marxa sobtats. Com es controlava alhora el motor elèctric i el canvi manual, …tot eren dubtes!

Un resum dels descobriments previs és el que abordem en aquest primer post. En el segon farem la valoració del “bateig” en e-MTB. Som-hi!

  • Una bicicleta elèctrica, com és sobradament conegut, és aquella que disposa d’un motor elèctric que complementa l’energia exercida directament sobre els pedals pel propi ciclista. Per tal de no ser catalogada de ciclomotor segons la normativa europea, el motor ha d’estar per sota dels 250 W de potència i s’ha de desconnectar automàticament l’assistència a l’arribar a 25 km/h de velocitat. Per sobre d’aquests límits som davant d’un ciclomotor, legalment parlant, tot i que l’estètica sigui de bicicleta.
Ruta bicicleta elèctrica tibidabo

Autor: Vaic

Les diferències entre les bicicletes elèctriques, en allò que els hi és específic, venen definides per:

  • Els sensors: El sistema de detecció que determina com el motor lliurarà l’assistència.  En el cas de les bicicletes de més qualitat, i especialment en la majoria de BTT, es tracta d’un sensor de par motor, que detecta la força que el ciclista exerceix sobre els pedals i ofereix una assistència immediata i proporcionada a la mateixa, donant al ciclista una sensació de pedaleig molt integrat i natural. En el cas de les bicicletes més econòmiques, i en general més freqüent en les ebike de passeig i urbanes, es tracta d’un sensor de moviment, on l’assistència no varia segons l’esforç realitzat pel ciclista sinó que ofereix una potencia continua només pel fet que aquest mogui els pedals[1].
  • Els motors: A diferència dels ubicats a la roda, en la majoria de bicicletes esportives i de càrrega aquest va ubicat al pedaler oferint més ajuda i permetent la fàcil manipulació de les rodes. La principal aportació que fa el motor central és que permet aprofitar tot el canvi de marxes, treballar a més revolucions i oferir un par màxim que pot ser fins a 3 vegades superior al del motor a roda. Hi ha diferents marques, però hi destaquen Bosch i Yamaha. La comparació d’aquests dos motors entre el usuaris més experts vindria a ser com entre els fotògrafs, comparar  Nikkon i Canon.
  • Les bateries: Cal ajustar-les a l’ús principal de la bicicleta Segons el tipus de motor, de recorregut, el pes i les habilitats del ciclista permeten obtenir una menor o major autonomia El més habitual són bateries de 400Wh o més, que en una e-MTB de motor central ofereixen una autonomia d’entre 45 i 90 km.

Amb tot el que hem indicat no sens escapa que el pes pujarà respecte a una BTT normal. De  5 a 7 kg més. Al voltant dels 22 Kg. Compte doncs amb el tipus de porta bicicletes o en com les hem de pujar a la vivenda, per posar un parell d’exemples.

Entre les marques de e-MTB hi destaca l’alemana Haibike. Altres marques al mercat amb prou renom: KTM, Lapierre, Bulls, BH. Nosaltres ens disposem a provar una Haibike amb motor Yamaha, amb sensor de par motor (5 opcions: Sense ajut, +Eco, Eco, Standard i High ). Assistència 6km sense pedaleig per si es vol empènyer la bicicleta caminant. Autonomia aproximada 45 – 90 km. Altres característiques: Doble cos, 2 plats i 11 pinyons. Rodes de 29”

Aquí teniu la màquina!  Ara toca provar-la:

Hem provat una e-MTB, una Mountain Bike elèctrica (2)

Ruta bicicleta elèctrica Tibidabo Haibike

Haibike Sduro Fullnine RC

[1] Totes les ebikes permeten seleccionar diferents nivells d’ajuda, en el cas de les que tenen sensor de par són nivell de multiplicació de l’esforç (per exemple,al nivell màxim, per cada 1W que posa el ciclista la bicicleta posa 3W), mentre que en les que tenen sensor de moviment, cada nivell marca un nivell constant de potència (per exemple, al nivell màxim ens ofereix sempre 250W)

Hem provat una e-MTB, una Mountain Bike elèctrica (2)

dimecres, 9/11/2016 (javellaneda)

de la ma de VAIC  vaic.com, especialistes en bicicleta elèctrica

Unes pedalades just davant de la botiga per començar a tastar com va això de controlar per un costat plats i pinyons (2 x 11) i per l’altre diferents opcions d’ajuda elèctrica (Sense ajuda, +Eco, Eco, Standard i High)

Ruta objectiu: Sant Cugat del Vallès, Sant Medir, Tibidabo,  per Coll s’Erola (Vista Rica). Un cop allà decidirem com continuar.

Fins a Sant Medir ha estat una experiència guirigall. Una mica com quan comences a conduir cotxe i et trobes que has de: girar, reduir i frenar tot alhora, posant l’intermitent i mirant pel retrovisor. Canviàvem l’ajut tot posant la High i oblidant de canviar de plat i pinyó, que encara eren en posicions llargues per baixada.

En trams plans deixàvem posada la + Eco amb una sensació de traslladar una càrrega  pesada, com si anéssim frenats, quan teníem l’opció d’anar sense ajuda i molt millor. Cal anar aprenent a gestionar-la en cada moment, especialment segons velocitat i pendent.

Teníem la intenció clara de fer esport. Per tant calia fer el test de com s’acomplia aquest objectiu amb l’ajut elèctric doncs no volíem “substitució elèctrica”. El resultat ha estat òptim. Fer esforç com si anéssim amb la nostra btt, que d’això es tractava! però a una velocitat més alta. Anàvem avançant a un bon nombre de ciclistes amb una sensació estranya, que fins hi tot ens va fer demanar disculpes o avisar de que la nostra velocitat tenia “truco”. Com podeu veure a la foto del cim, no fem pinta de Ironman!!

Ruta bicicleta elèctrica Tibidabo

Qui us escriu té un nivell mitjà, amb sortides en què els desnivells acumulats no acostumen a passar dels 800 metres i amb recorreguts habituals d’entre 25 i 40 km. Les rutes les planifiquem per pista, camins i corriols no gaire trialers.

Un cop a Sant Medir i amb la tècnica ja força més agafada, pujar al Tibidabo ha estat una passada. Mantenint l’objectiu de fer esport, i per tant: esforç, però assolint el cim amb molta facilitat, amb una cadència de pedaleig molt regular en tot moment. No ha estat necessari posar la opció High en cap moment, solament en dos petits punts amb una mica de pujada trialera hem usat la Standard. Amb les opcions: Sense ajut, +Eco i Eco hem fet 400 metres de desnivell!

Ens feia dentetes fer una pujada amb les opcions més altes d’ajuda però una batuda de senglar molt extensa ens ho ha limitat. Finalment hem trobat un parell de trams a la zona de can Cerdà i can Valldaura resolts sense problemes amb l’opció Standard i High, amb aquesta darrera hem tingut la sensació que la bicicleta ens estirava sense fer res, només pressionant el pedal. Han estat 20 km i 600 metres de desnivell acumulat.

Indicar que en dos canvis bruscos de recorregut on no havíem previst bé la combinació de plat i pinyó, hem posat el peu a terra tot i l’ajut elèctric. La bicicleta ha “rondinat” igual que hagués fet sense ajut, per tant encara que porteu motor és molt important fer un bon ús del canvi de marxes!

La e-MTB fa un sorollet constant quan ofereix ajuda, cal acostumar-s’hi, però s’oblida amb facilitat quan s’està en plena activitat.

Una experiència fantàstica i molt recomanable!!  Ara us toca a vosaltres.

Fer el cim tot fent ruta amb bicicleta de muntanya

dimarts, 19/07/2016 (javellaneda)

Fer el cim és una expressió habitual en el món de l’excursionisme, però potser no tant en el de la bicicleta. Tot publicant rutes ens adonem que tenim ja 5 ascensions a cims on a “Tipus de ruta” hi diu: “Amb bici”.  Una és nova en el recorregut i una altre només havia sortit a la revista Descobrir Catalunya en paper i ara la pugem també a Descobrir.cat.

Galzeran-Bici

 

No acostumem a publicar rutes de dificultat alta i tampoc aquests cims ho són, però tot i això 4 estan entre els més alts de: Garraf (Puig de l’Àliga), Baix Empordà (Puig d’Arques), Urgell (lo Pilar d’Almenara) o Maresme (Turó d’en Galzeran) i per tant, a la llista dels 100 Cims (https://www.feec.cat/activitats/100-cims/http://els100cims.blogspot.com.es/); amb menys nomenada ens queda el puig de Comabella (Bages)

Sigui com sigui,  ofereixen al ciclista un altre dels al·licients d’aquest tipus de ruta: unes vistes espectaculars de 360 en tots el casos, a excepció de Comabella on els arbres han agafat prou alçada com per deixar-nos sense vistes just dalt del cim.  Podrem exclamar: “Hem fet el cim!” o “Quines vistes!” sense baixar de la bicicleta.

Puig de l’Aliga (Garraf)   http://www.descobrir.cat/ca/rutes/de-canyelles-a-olerdola-i-al-puig-de-l-Aliga-633.php

Ruta del Puig de Àguila Garraf

Puig de l’Àliga des de Pla del-Bosc

Puig d’Arques (Baix Empordà) http://www.descobrir.cat/ca/rutes/cap-al-puig-d-arques-la-talaia-de-les-gavarres-279.php

Ruta Puig d'Arques Gavarres

Radar i dolmen de Puig d’Arques

Lo Pilar d’Almenara (Urgell) http://www.descobrir.cat/ca/rutes/l-esclat-del-verd-de-cami-al-pilar-d-almenara-618.php

Ruta Pilar d'Almenara Urgell

Vistes des del Pilar d’Almenara

Turó d’en Galzeran (Maresme – Vallès) http://www.descobrir.cat/ca/rutes/al-turo-d-en-galzeran-entre-vinyes-de-raim-blanc-333.php

Ruta Turó d'en Galzeran Serrala Litoral

Turó d’en Galzeran torre de vigilància

Puig de Comabella (Bages) http://www.descobrir.cat/ca/rutes-estiu/ascensio-al-puig-de-comabella-288.php

Ruta de Comabella Cardona Bages

Panoràmica des de la ruta de Comabella

Algunes breus indicacions: La sortida a lo Pilar d’Almenara és recomanable a la primavera. A l’estiu les temperatures són altes, el canal d’Urgell baixa escàs i els camps estan recent segats.

Recordeu, a l’estiu ens cal cercar les hores inicials o finals del dia i MOLTA HIDRATACIÓ.

Som-hi doncs?   Bona ruta i bon estiu!