Arxiu del mes: juliol 2013

Pels boscos dels cingles de Bertí

dimecres, 31/07/2013

Aquesta passejada comença al santuari de Puiggraciós. Per arribar-hi, cal agafar la carretera C-17 en direcció Vic o Barcelona i desviar-se cap a l’Ametlla del Vallès. Un cop sigueu dins del nucli urbà ja trobareu indicacions per anar cap a Puiggraciós. En cas de dubte, continueu sempre cap dalt de la muntanya.

Si feu aquesta caminada a l’estiu, us recomano que comenceu, com a molt tard, a les vuit del matí. Així us estalviareu la intensa calor de la pujada ja que la fareu sota l’ombra que a aquella hora projecta la cinglera sobre el camí.

El puig Ciró

El puig Ciró

 

Des del santuari continuareu per l’ample camí que s’endinsa en el bosc. Fixeu-vos en la frondositat d’aquest alzinar que contrasta amb les panoràmiques forestals que veureu més endavant. Cal tenir present que principis de juliol del 1994 un paorós incendi, que va cremar 3000 ha, va arribar fins al mateix santuari. Sobre l’incendi del 1994 vull reproduir les paraules de la monja del santuari de Puiggraciós, Teresa Batallé[1]:

“ El primer que vaig veure va ser una enorme columna de fum i vaig avisar a la resta de germanes i vam sortir totes i amb el cotxe ens vam enfilar fins el coll Tripeta per veure que passava. Tot just arribar a dalt, vam veure que el foc era molt a prop. Van baixar ràpidament i en aquest descens vam veure com algunes branques i pinyes de pins enceses passaven per damunt nostre ja que feia molt vent. Un cop vam tornar a ser al santuari, vam veure molt gent, però tot seguit van indicar-nos que calia marxar de seguida. Vaig entrada a la meva habitació i, encara no ser perquè, vaig endur-me les flautes i res més. Unes altres persones van agafar la mare de Déu i la van pujar en un cotxe i tots plegats vam baixar cap al poble. Al cap de trenta minuts el santuari estava envoltat de foc i la gent del poble deia: el santuari s’ha cremat !”

 

Al cap de pocs minuts sereu al coll de can Tripeta que fa de divisòria d’aigües entre el Tenes i el Congost. Des d’aquest punt observareu la zona cremada, que 19 anys després és una jove i densa pineda de pi blanc. Des del coll continuareu l’ascensió cap a la cinglera del Puig Ciró. Un cop feu el darrer revolt i albireu la plana agroforestal que hi ha dalt dels cingles, haureu de girar a la dreta per un corriol que s’endinsa en el bosc i simplement esta marcat per dues fileres de pedres. En aquest punt us convé estar molt atents.

Aquest estret corriol us portarà fins el Grau de Montmany, que és una petita plana agrícola que hi ha dalt mateix dels cingles. Aquest sender transcorre en el seu primer tram pel mig d’un alzinar. Fixeu-vos, al pocs minuts de ser dins del bosc, en un rodal d’alzines força madures ja que presenten uns diàmetres força importants i els arbres estant força espaiats entre ells. No trobareu cap altre bosc com aquest al llarg de tot el recorregut. Per tant, atureu-vos  una bona estona.

 

corriol

El sender pel qual caminem ressegueix la cinglera del puig Ciró i, de tant en tant, us ofereix esplèndides panoràmiques vers la vall dels sots feréstecs o de Montmany i el pla de la Calma. Quan canvieu d’orientació, el bosc deixarà pas a un dens matollar. Des del meu punt de vista aquest és el millor tram del recorregut ja que caminareu envoltats d’arbustos. Us recomano que aneu molt tranquils i obriu els braços i les mans per tal de gaudir, entre d’altres, de la flaire que deixa el romaní al tocar-lo, de  la suavitat de les fulles del marfull o de la fragilitat dels brucs. Gaudiu d’aquest espai de comunió amb les plantes en silenci i a ser possible en solitud.

 

Un cop sigueu en el petit altiplà del grau de Montmany us trobareu amb la taula de pedra, que, tal com indica el seu nom, és una taula rodona i uns bancs pedra. Aquest és un bon lloc per esmorzar i gaudir del paisatge. Després cal continuar tot recte fins topar-vos amb una ampla camí. Girareu a l’esquerra i seguireu per aquest camí i fins trobar-vos amb un trencall, on tornareu a girà a l’esquerra i ara només us caldrà seguir per aquest còmode camí per retornar al peu de la cinglera que havíeu deixat per endinsar-nos en el bosc. Fixeu-vos en el paisatge de dalt de la cinglera, format per grans masses d’alzinar menut, que s’alternen amb sinuoses feixes agrícoles i algunes masies aïllades i compareu-lo amb el territori cremat format actualment per una homogènia pineda de pi blanc.