Resulta que la frontera entre els estats espanyol i francès no és la mateixa per als ramaders de Llívia i els seus ramats que per a la resta de ciutadans. I això és així des del tractat dels Pirineus (Any 1.659)   Les diferències entre les dues fronteres és el que s’anomena el Bac de Llívia.

De què es tracta aquesta curiositat històrica encara vigent?

Vall de la Grava. Zona del Baix Carlit, Bac de Llívia

La superfície actual dels drets de pastura per als ramaders de Llívia és la que veieu en aquest mapa. Havia estat molt més gran però els conflictes amb els municipis d’Angustrina i, sobre tot, de Bolquera – que se’n queda 2/3 parts l’any 1832 – ; la construcció de la presa de la Bullosa, i la conversió de l’espai en una zona amb alt interès turístic i protegida com a Cité Classée per França, ho van deixar així en la darrera negociació

Aquesta negociació és de l’any 1980, però els litigis es succeeixen des de que França fa el Pla Cadastral de 1827 fins a la darrera en què s’acorda que l’hotel que es farà en una parcel·la llogada de forma irregular, passi a ser de Llívia l’any 2030. Ja falta ben poc.

Així doncs Llívia té en propietat unes poc més de 1.300 Ha de boscos, pastures i alguns llacs en territori francès i amb una història llarguíssima. Recentment, l’any 2013,  s’afità la zona per tal que aquest espai es conservi i no quedin dubtes sobre els seus limits.

A finals de maig l’Ajuntament de Llívia convoca a la Festa de la Transhumància per acompanyar els ramats fins a la Bullosa. Des del Consell Comarcal de la Cerdanya s’organitzen visites al Bac de Llívia durant l’estiu. Però fora d’aquesta temporada també manté l’atractiu per a l’esquí de muntanya o les raquetes. El bosc espès i els llacs més propers a la zona de la Bullosa gran i la immensitat de la vall de la Grava fins al Llac del Racó són d’una gran bellesa a totes les estacions de l’any.

Llac del Racó. Vall de la Grava

Com arribar-hi:  

A més a més de l’itinerari que pugui escollir cada any la Festa de la Transhumància de Llivia o la visita guiada que us hem indicat, hi podeu arribar durant tot l’any pel vostre compte:

• Des de l’estació d’esquí de Font Romeu que us hi porta amb telecadira fins al límit sud tant a l’estiu com a l’hivern.
• Des de Mont-Lluís (Alt Conflent) per una carretera que us deixa a l’alçada del refugi, sota l’embassament de la Bullosa. Aquesta carretera és tallada a l’estiu i cal agafar una autobús que fa sortides durant tot el dia i que s’agafa al inici de la mateixa.

Cal recordar que el refugi es troba tancat per obres durant tot aquest any 2020, però hi ha l’oficina d’informació i l’hotel un cop travessada la presa.

Al Bac de Llívia des de Font Romeu – Pirenées 2.000

El segon article sobre les Muntanyes de Prades el volem dedicar a l’aigua. Es molt important visitar aquestes terres assegurant-se abans que hi ha un mínim d’aigua als llocs. En temporades de sequera perllongada el paisatge d’aquestes contrades perd un dels seus principals encants.

Sense abastar-ho tot doncs es faria molt llarg ens fixem en: el riu Glorieta a Alcover, els Gorgs de la Febró, la Cova de les Gralles a Capafonts i el Llac de Prades. Ja farem prou!

Amb el riu Glorieta trenquem la promesa de no sortir del interior de l’Espai Natural. Ens decidim a accedir-hi des d’Alcover, el que ens permet disposar d’opcions circulars tant en el tram a peu com en el de cotxe. Caminem des de Molins de Terrers fins al salt del Niu de l’Àliga.

Bassa dels Molins de Terrers

Riu Glorieta

Canal del riu per portar aigua als Molins

Salt del Àngel. Riu Glorieta

Els Gorgs de la Febró. El riu del Gorg és afluent del riu Siurana i el seu nom no deixa dubtes del que ens hi trobarem. No calen detalls i és adient allò de que val més una imatge que mil paraules.

Gorg del Mas dels Frares. La Febró

Seguim. Tot i que el riu Brugent rep aquest nom des de poc més avall de Capafonts, on s’uneixen diversos barrancs que l’alimenten, nosaltres pujarem cap amunt. Per un d’aquests barrancs, potser el principal, s’arriba a una espectacular balma anomenada Cova de les Gralles. Escoltant el ressò de les nostres veus, ens imaginem un macro concert d’aquest instrument en una “carpa – amplificador” tant excepcional. Sense paraules!

Cova de les Gralles

Finalment, més humil, discret i aquest cop: artificial; però en un racó bonic i amb una passejada d’aproximació molt agradable, hi trobem el petit Llac de Prades o de la Roca Foradada. Ideal per arribar-s’hi amb infants.

Llac de Prades

I la Roca Foradada? De roques en parlarem en un proper article. N’hi ha moltes: ponts, avencs, cingleres, roques singulars. Per donar i per vendre! Fins llavors amigues i amics:

Bona ruta!

Quatre dies sense sortir d’aquests paratges, fent-hi vida. Visitant allò que té i allò que s’hi cou. Recorrent les viles i els racons en sortides curtes o més llargues, sense creuar-nos amb ningú o fent els senders més coneguts, parlant amb uns i altres. Capbussada a les Muntanyes de Prades. Patrimoni i natura.

Volíem estar-nos dins del parc. La vila escollida fou Mont-ral. Si volem ser al rovell de l’ou d’aquestes contrades i l’hotel s’anomena Cor de Prades… sembla que podem assolir l’objectiu. L’església de Sant Pere marca el punt més alt – com tot en aquest espai natural, rasca els 1.000 metres (857 m) – . L’hem visitat de nit! Hi té una de les poques vistes a la plana que hem contemplat.

Comencem doncs per les viles i els pobles. Visitem: Mont-ral, Capafonts, Prades, Farena, La Febró i l’Albiol. Tots diferents però tots dignes de visita. Els serveis els teniu a Prades i a Capafonts, val la pena tenir-ho en compte.

L’Albiol

Farena

Capafonts

Som en un altiplà calcari.  Hi creix l’alzina, el roure, el pi roig i la pinassa – tots surten a la primera de les imatges d’aquest article – i s’alternen amb el conreu de l’avellaner. Com ens deia un pagès de l’Albiol: “Aquí l’ametller no hi viu bé per les gelades, hem de plantar avellaners”

Alhora, quan hom sent a parlar de terreny calcari ràpidament li venen al cap els efectes que l’aigua produeix en aquest tipus de pedra: Cingleres i gorgs. I així és! No hi manquen.

Cingleres del riu Siurana

Mont-ral ens obra la porta al naixement del riu Glorieta. Capafonts i Farena al riu Brugent, La Febró al riu Siurana. A Prades en canvi hem escollit visitar el petit llac artificial de la Roca Foradada. Els hi dedicarem un post específic seguit a aquest. Es mereixen menció a part.

Aquí només un tastet de la “dramàtica” bellesa, com diuen els anglesos, d’aquests paratges durs i que enganxen, tot alhora. La visita es fa curta i no en voldries marxar!

Aviat la segona part i propostes de ruta. Bon estiu!

Gorgs del riu Glorieta