Quatre dies sense sortir d’aquests paratges, fent-hi vida. Visitant allò que té i allò que s’hi cou. Recorrent les viles i els racons en sortides curtes o més llargues, sense creuar-nos amb ningú o fent els senders més coneguts, parlant amb uns i altres. Capbussada a les Muntanyes de Prades. Patrimoni i natura.
Volíem estar-nos dins del parc. La vila escollida fou Mont-ral. Si volem ser al rovell de l’ou d’aquestes contrades i l’hotel s’anomena Cor de Prades… sembla que podem assolir l’objectiu. L’església de Sant Pere marca el punt més alt – com tot en aquest espai natural, rasca els 1.000 metres (857 m) – . L’hem visitat de nit! Hi té una de les poques vistes a la plana que hem contemplat.
Comencem doncs per les viles i els pobles. Visitem: Mont-ral, Capafonts, Prades, Farena, La Febró i l’Albiol. Tots diferents però tots dignes de visita. Els serveis els teniu a Prades i a Capafonts, val la pena tenir-ho en compte.
Som en un altiplà calcari. Hi creix l’alzina, el roure, el pi roig i la pinassa – tots surten a la primera de les imatges d’aquest article – i s’alternen amb el conreu de l’avellaner. Com ens deia un pagès de l’Albiol: “Aquí l’ametller no hi viu bé per les gelades, hem de plantar avellaners”
Alhora, quan hom sent a parlar de terreny calcari ràpidament li venen al cap els efectes que l’aigua produeix en aquest tipus de pedra: Cingleres i gorgs. I així és! No hi manquen.
Mont-ral ens obra la porta al naixement del riu Glorieta. Capafonts i Farena al riu Brugent, La Febró al riu Siurana. A Prades en canvi hem escollit visitar el petit llac artificial de la Roca Foradada. Els hi dedicarem un post específic seguit a aquest. Es mereixen menció a part.
Aquí només un tastet de la “dramàtica” bellesa, com diuen els anglesos, d’aquests paratges durs i que enganxen, tot alhora. La visita es fa curta i no en voldries marxar!
Aviat la segona part i propostes de ruta. Bon estiu!