Arxiu del diumenge, 28/04/2013

Pels boscos i ermites de Montserrat

diumenge, 28/04/2013

Aquesta proposta de passejada parteix del monestir de Montserrat. Agafarem, al costat de l’actual estació del cremallera, el camí de sant Miquel que ens fa ascendir progressivament fins arribar a l’ermita del sant. Abans d’arribar-hi us recomano acostar-vos a la miranda de sant Miquel, des d’on gaudireu d’una esplèndida panoràmica de la vall del Llobregat i de les principals serralades de Catalunya. Passada l’ermita del sant, continuarem ascendint pel camí de les ermites, el qual ens portarà fins a l’estació del funicular de sant Joan. Abans d’arribar-hi podreu admirar, davant vostre, les ermites de sant Jaume i sant Joan.

Proposta de passejada per la muntanya de Montserrat

Proposta de passejada per la muntanya de Montserrat

 

Si us hi fixeu ja hem esmentat tres ermites. La causa és que el massís de Montserrat és una muntanya santa des de temps molt reculats. Es creu que en els segle VII ja van establir-s’hi els primers eremites i des del 1025 hi ha el monestir benedictí que alberga la imatge romànica de la verge negra, patrona de Catalunya. En el segle XIV la vida eremítica va arribar al seu màxim esplendor ja que existien dotze ermites ocupades que també rebien peregrins i que se situaven en llocs vertiginosos que eren, a la vegada, esplèndides balconades contemplatives. Per tant, al llarg de molts segles, els peregrins després de pregar davant la “Moreneta” continuaven el seu camí fins  algunes de les ermites per parlar amb els ermitans que tenien fama de savis i de ser sants. La major part d’aquestes ermites van ser destruïdes el 1812 amb l’arribada de les tropes napoleòniques. El monestir es va restaurar, però la vitalitat de les ermites no es va refer.

 

Els flautats i les ermites de sant Joan i sant Jaume

 

Des de l’estació del funicular de sant Joan prendrem el camí de sant Jeroni que s’endinsa per l’obaga del torrent de santa Maria. Es tracta d’un sender molt ben cuidat que transcorre per entremig d’un alzinar amb boix. Després de fer tota l’obaga, el camí comença a enfilar-se cap a sant Jeroni. En un punt d’aquest camí trobareu una cruïlla. A mà dreta observareu un corriol que baixa cap al torrent de santa Maria i arriba al monestir. Preneu-lo.

Arribats a aquest punt, us proposo el següent: abans d’endinsar-vos en l’alzinar amb boix del torrent de Santa Maria obriu, al màxim, tots els  vostres sentits per poder captar la major varietat de sensacions que transmet aquest alzinar i, per tant, camineu uns 10 minuts en silenci i solitud per dins de l’aulet fins arribar al Pla dels Ocells i després, si heu vingut acompanyats, podeu parlar-en vers quines sensacions heu viscut. És molt important adonar-se que el silenci i, a ser possible, la solitud, ens permeten obrir els nostres sentits davant de la natura.

 

Recordo algunes de les sensacions viscudes i explicades en la reunió, amb els amics que m’acompanyaven, feta al Pla dels Ocells: la força del vent i la consegüent remor que generava sobre les branques, el contrast entre la penombra de l’interior del bosc i l’excessiva claror que paties quan arribaves a una clariana, la piuladissa dels ocells, la remor que fèiem nosaltres mateixos al caminar.. Per tant, us recomano que si voleu viure en la seva plenitud el bosc, camineu sols, en silenci i amb humilitat i respecte vers la natura que us aixopluga.

Un cop hem parlat de les sensacions que ens ha generat la passejada per dins de l’alzinar amb boix, continuarem pel camí, tranquil·lament, fins retornar al monestir.

L'alzinar amb boix del torrent de santa Maria

 

El torrent de santa Maria