Dia 15: L’últim dia a Tarragona

Dia 15: Móra d’Ebre – La Palma d’Ebre
Distància: 25 km
Ruta: Camí de Sirga, C-12, camins de carro

Em desperto al matí al “meu” corralet, rodejat de plantes i eines del camp, les eines que ja no fan anar a ca la Pepi, i que anys enrere, junt amb el tocino que dormia al mateix lloc que jo he ocupat avui, formaven part de la vida diària a Móra d’Ebre i als pobles de Catalunya.

El corralet del tocino

La porta del corralet

Surto per primer copen direcció Nord, ara ja he après a orientar-me en funció del Sol. Una cosa que hauria de ser lo més evident del món, és una capacitat que tenia del tot atrofiada. I dic atrofiada, perquè penso que la nostra capacitat d’orientació a la natura, com en molts animals, s’apropa més a un instint innat que no pas a un aprenentatge.

Remunto l’Ebre fins a Garcia, i d’allà cap a Vinebre i a La Torre de l’Espanyol. És diuemnge de corpus i els carrers estan tots decorats amb flors i ferradures de colors. Les dones del poble hi han estat treballant durant dies fent els dissenys, tenyint les ferradures i creant les figures a terra. Tot coincideix amb una comunió conjunta d’uns quants nens del poble, i tohom es troba a la plaça a l’hora en que arribo. L’estampa era molt bonica, i vaig passar casi desapercebut enmig de tota la gent. Perfecte perque vaig poder observar com es desenvolupava tot, mentre només l’Amèlia, una veïna de la plaça, m’exlpicava tot el que estava passant, i com havia anat tot el procés de preparació. També em presentava a tots els seus veïns com a exemple d’algú que li agrada visitar pobles, com ella, deia!

Corpus i la comunió

També m’explica l’origne del nom del poble. Un espanyol que vivia a Prades va ser fa uns secles, l’encarregat de la torre de vigilància que es va construir al poble. Hi devia estar una bona temporada a la torre perquè es va fer “amo” del poble! Això m’ho explica insistint en el fet que aquell home era espanyol, i ells aquí, no. I que no tenen cap altra relació amb els espanyols, ni el poble és especialment “espanyol”… “No sé de quina banda ets tu, però això de que ens vulguin espanyolitzar ara no m’agrada gens” em diu per a acabar. “Socialistes o convergents, és igual, però sóc catalana!” Em queda ben clar, La Torre de l’Espanyol és catalana.
I abans de marxar em regala un gorra que, per a aquests dies de sol que han començat a caure, m’anirà de conya!

Al pi més ample de Catalunya

I ara arriba l’hora de trobar lloc on domir… Segueixo camí amunt, direcció La Palma d’Ebre, i a pocs quilòmetres del poble ja començo a buscar un lloc prop del barranc, on hi pugui tenir aigua, per a estar-m’hi.
Una cabana servirà…
Bona nit i fins demà que ja arribo a Lleida!

Comparteix

Comentaris

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

Normes d'ús