Història del ginjoler del carrer Arimon de Barcelona

La primavera del 2007 l’Ajuntament de Barcelona va donar llicència a un projecte d’edificació en un solar del carrer Arimon, situat al barri de Sarrià – Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona. Ara bé en aquest espai hi vivien alguns arbres enmig de trastos vells als seus peus. Un d’ells era un ginjoler de dimensions notables.

Cal tenir present que el ginjoler (Zizjpun jujuba) és un arbre de conreu agrícola antiquíssim, originari del sud i est d’Àsia i que va ser cultivat per grecs, romans i àrabs, els quals el van estendre per la mediterrània i, presumiblement ,l’introduïren a la península Ibèrica. L’arbre era important pels seus fruits, que es mengen frescos o assecats, i la qualitat de la seva fusta. A Catalunya s’utilitza per fer instruments musicals com ara gralles i tenores.

Ràpidament va iniciar-se una campanya veïnal per evitar la tala del ginjoler i d’una olivera que l’acompanyava. A la primavera del 2007 s’aconseguí que l’arbre fos declarat d’interès local i es posà de manifest que és tractava d’un dels exemplars més antics d’Europa ja que va ser plantat el 1857 i sobrepassa els 12 m d’alçada.

Al llarg dels anys 2007 i 2008 es van recollir 1500 signatures per evitar la desaparició d’aquests arbres. El moviment veïnal va aconseguir que la propietària del solar desistís d’executar la construcció i, posteriorment, l’ajuntament, mitjançant una permuta, va aconseguir la propietat del solar.

En els darrers moments del canvi de mandat de l’anterior a l’actual ajuntament, els veïns encara van témer pel futur del ginjoler i per aquest motiu, la senyora Isabel Nuñez, una de les principals impulsores d’aquesta campanya, va escriure una carta oberta al senyor Trias demanant que al voltant de l’arbre es construís una zona verda. Temps enrere ella ja li havia regalat un exemplar del seu llibre: “La plaza del azufaifo”[1] on s’explica la lluita veïnal per defensar l’arbre.

M’agradaria reproduir un parell de fragments de la carta oberta dirigida a Xavier Trias: “…També que si tots els arbres haurien de ser protegits, els arbres històrics i monumentals exigeixen una protecció encara més important, l’aplicació de les normes europees, que demanen un territori lliure de construcció al voltant per a la salut i manteniment d’aquests arbres. En aquests moments, unes obres amenacen el ginjoler del carrer Arimon, catalogat com l’exemplar de ginjoler més gran i important documentat a Europa. Cap centre social no justifica aquesta destrucció.

Sis plau, senyor Trias, vingui a veure el ginjoler. Faci aturar les obres. Permeti que els nostres experts independents parlin i dictaminin el que cal per protegir l’arbre. No deixi que el destrueixin”.

Lamentablement, el desembre del 2012 traspassava Isabel Nuñez Salmeron, escriptora, traductora, crítica literària i amant dels arbres. Podeu llegir els seus textos en els seus llibres i en els seus blogs[2]

Finalment, l’arbre no només s’ha salvat sinó que s’ha dignificat l’espai on creix ja que al seu voltant hi ha una zona verda i als costats un equipament municipal i una mitgera decorada, recentment, pels alumnes de l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja, al peu de la qual hi ha nombroses dites populars catalanes que fan referència al ginjoler i al seu fruit el gínjol, com per exemple: “estar més content que un gínjol”.

Totes les històries tenen personatges amagats i sorprenents, però la de la Isabel t’arriba al cor per la constància i estima cap un ésser de la creació, com és el ginjoler. Abans d’escriure la darrera versió d’aquestes ratlles vaig visitar el ginjoler del carrer Arimón per fotografiar-lo  i malgrat que encara no havia tret les fulles se’l veia content amb els seus nous veïns i d’estar en un espai obert a tots els ciutadans. Gràcies Isabel i a tots els que vau treballar per salvar un bell arbre que d’altres terres va arribar per arrelar entre nosaltres i donar-nos ombra i fruits per molts anys.

Gingoler del carrer Arimon

El ginjoler i la nova mitgera

 


[1] Antoni Puigverd, en un article a La Vanguardia, del 7 de juliol de 2007 deia el següent: “Que unos vecinos intenten salvar un árbol parece un modestísimo objetivo. Pero se ha convertido en una batalla simbólica: la cruda razón económica contra la melancolía por las pérdidas irreparables de nuestro tiempo. El árbol es un monumental azufaifo o ginjoler, situado en un pequeño jardín del cruce Arimon-Berlinès, perteneciente a una entrañable torrecita de aspecto menestral

[2] isabelnunez-zbelnu.blogspot.com i articulosisabelnunez.blogspot.com

Comparteix

    Comentaris

    • Isabel Lacruz

      21/04/2013 - 01:03

      No, amic meu, l’arbre no està salvat; segons els botànics independents que ens van ajudar i assessorar les arrels del arbre han estat definitivament malmeses per l’encofrat de ciment per les oficines municipals enquibides en els escassos 30 metres que tenia/té el solar; l’ Isabel i jo vam batallar fins l’últim moment per evitar aquesta construcció; vaig recollir bona part de les 1500 signatures demanant la plaça del/pel ginjoler; L’ Ajuntament no es va dignar ni a contestar a les múltiples instàncies presentades.
      Parles d’un espai dignificat, i és tot el contrari. Lo digne era deixar-li al millor exemplar de zyziphus jujuba d’ Europa en zona urbana els 30 x 20 metres de solar; lo digne era haver conservat la reixa de la casa del anys30 i no els tubs carcelaris que hi ha ara; lo de mitgera dels de l’ escola Massana va ser dramàtic; llegiu el blog de l’ Isabel Núñez: van estar abocant pintura i plàstics damunt l’arbre, recolzant-hi andamis, sense cap protecció; vaig haver de cridar a la Guardia Urbana doncs no es va respectar la pròpia normativa municipal en la matèria; i els estudiantets de la Massana ens van amenaçar a l’ Isabel i a mi per fer fotos del que estava passant.
      Un cop aixecat l’edifici municipal d’oficines, amb un excés de cabuda també denunciat al seu moment, encara vam haver de denunciar una poda brutal del ginjoler per part del Servei Municipal de Parcs i jardins. Mireu en el blog de la Núñez fotos del ginjoler d’abans i ara.
      Llegiu, llegiu La plaza del azufaifo i el blog de l’ enyorada Isabel Núñez així com el seu sub-blog Polis que parla més dels arboricidis i destrucció a la ciutat, i del ginjoler del carrer Arimon, i entendreu la massacra que s’ha perpetrat.
      Si el ginjoler del carrer d’ Arimon dura encara un parell d’hiverns, serà molt. Diran aleshores que era molt vell. Sí, té uns 200 anys encara que la placa de l’ Ajuntament digui menys, Parlem-ne aleshores.
      Gràcies en qualsevol cas per parlar-ne, cordialment, Isabel Lacruz

    • jgordi

      21/04/2013 - 20:59

      Hola Isabel,

      M’agradaria publicar la teva resposta al meu blog i en nom teu. Em dones el teu vist-i-plau.

      Cordialment,

      Josep Gordi

    • Francesc Pérez Torres

      28/04/2013 - 21:18

      Segueixo pensant que la millor solució per donar solució als problemes és donar veu als veïns del barri amb una consulta directe (com es fa a Suïssa per tot), i després portar a teme el que voti la majoria. Trobo més democràtic aquesta formula i no pas totes les mides diàries, perquè guanyes cada quatre anys. Trist, molt tris també com s’ha deixat destruir La Rotonda, que Xavier Tries la volia recuperar com l’Hotel que va ser fins els anys 70 i Núñez i Navarro fa el que ha volgut. Respectar els contractes per sobre dels veïns? Llàstima!!!