La ciutat de Togores: tot “descobrint” Cerdanyola…

Sempre dic que les ciutats del Vallès són grans desconegudes (sovint fins i tot pels propis vallesans). Mira que en fa d’anys, que passo amb tren per Cerdanyola, i fins fa dos divendres mai m’hi havia aturat. L’Albert m’esperava a l’estació, per tal de « descobrir-me » aquesta Cerdanyola que havia romàs “oculta” als meus ulls durant tant de temps.  Sí que tenia la idea de què Cerdanyola havia estat una vila d’estiueig; fins i tot passant amb el tren encara s’endevinen algunes casetes que hom pot suposar de les primeres dècades del segle XX. També des del tren és visible l’antiga fàbrica d’”Uralita”, que fou d’alguna manera el catalitzador de la gran transformació de la ciutat. Però per conèixer la Cerdanyola més antiga, “la Cerdanyola de dalt”, s’ha de travessar el riu Sec i enfilar-se una mica fins arribar a la plaça Francesc Layret, on es troben l’ajuntament i l’església. Aquesta és un edifici neoromànic, que substituex l’església antiga, del segle XVI. A l’interior s’hi conserven dos grans mosaics de Lluís Bru i al costat del temple destaca l’interessant edifici de la Rectoria, d’inspiració modernista i que dialoga amb els altres edificis que es troben a la mateixa plaça: des del propi edifici de l’Ajuntament, amb una testera corba que recorda algunes masies modernistes –Can Negre de Sant Joan Despí, obra de Josep M. Jujol, per exemple- o dos edificis més –un d’ells avui llar d’infants, més en la línia noucentista. Val a dir que la major part d’aquests edificis són obra d’un sol arquitecte, Eduard M. Balcells i Buïgas, que ostentà el càrrec d’arquitecte municipal i, que com tants arquitectes de les primeres dècades del segle XX, la seva obra va oscil·lar entre el modernisme i el noucentisme.

Cerdanyola i orfebreria 004.jpgCerdanyola i orfebreria 006.jpg

Cerdanyola i orfebreria 010.jpgCerdanyola i orfebreria 007.jpg

En aquest punt comença el carrer de Sant Martí, que esdevé a mitja alçada carrer de Sant Ramon i que és l’artèria principal de la Cerdanyola antiga, i tot ell ben interessant per conservar una tipologia de cases baixes, que li dóna una uniformitat i manté el regust “de poble” que havia tingut segurament fa cent anys. Al llarg del carrer, edificis ben interessants: Casa Mongay (també de Balcells), Can Llopis (atribuïda a Gaietà Buïgas) o l’anomenada Torre Vermella, un edifici anònim de cap a 1879 i que sembla que en l’actualitat roman abandonat –jo el vaig trobar magnífic (em recordava a la “Red House” de William Morris i Philip Webb) i seria d’esperar que les administracions fessin alguna cosa per evitar-ne la degradació.

Cerdanyola i orfebreria 017.jpgCerdanyola i orfebreria 011.jpg

Cerdanyola i orfebreria 016.jpgCerdanyola i orfebreria 015.jpg

En aquest mateix carrer hi ha el digníssim Museu d’Art de Cerdanyola, del que ja en destaquen des de l’exterior els magnífics vitralls modernistes (les “dames de Cerdanyola”) i que foren tractades en aquesta entrada del blog El patrimoni a l’abast: http://blogs.descobrir.cat/patrimoni/2010/09/13/les-dames-de-cerdanyola/ .

Tombant per l’edifici de la Cooperativa la Constància –que recorda els entranyables “casinos” i que fou Ateneu de Cultura Popular durant la República-,passem per la TorreVinyals (o Torre Lloberes), avui Escola Municipal de Música, de la que en destaca l’original tribuna poligonal de la cantonada. Arribem llavors a la plaça de Sant Ramon, vora la qual hi ha la “Masia Rosa”, paradigma de torre d’estiueig que avui és Museu Municipal d’Història.

Cerdanyola i orfebreria 019.jpgCerdanyola i orfebreria 021.jpg

Cerdanyola i orfebreria 022.jpgCerdanyola i orfebreria 023.jpg

Podríem anar cap a altres barris –a la Ciutat Jardí o al Barri de Baix- on es conserven magnífics exemples d’aquest tipus d’arquitectura, però el temps passa i enfilem el camí de tornada pel carrer de les Escoles, que es diu així per l’antic edifici de les Escoles Públiques, bonic edifici modernista d’Eduard M. Balcells.

Cerdanyola i orfebreria 024.jpgCerdanyola i orfebreria 026.jpg

I acabem el recorregut passant per l’Arxiu Municipal, un interessant edifici del segle XXI, amb la façana que simula uns “arxivadors”. Arquitectura del passat i del present. Un municipi amb múltiples sorpreses –les masies que conserva, per exemple, i que s’estenen fins a Collserola –en vaig parlar a propòsit del treball del màster de l’Albert a la següent entrada del blog: http://blogs.descobrir.cat/pedresvistes/2012/03/01/la-masia-catalana-tambe-es-metropolitana/ .La Cerdanyola de Togores i la d’avui. L’ànima infinita de les ciutats per descobrir… .

 

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús