Arxiu del mes: maig 2018

Savassona

divendres, 18/05/2018

A la Queralt tot allò relacionat amb el món de la màgia la fascinava. Si més no, durant les darreres setmanes, on a l’escola havien après petits trucs de màgia que feien les delícies dels més grans de casa. Potser per això, aquesta vegada la seva àvia havia decidit que aquell dissabte anirien d’excursió fins un dels indrets més màgics de casa nostra: Savassona.

Situat dins l’Espai Natural de Gulleries-Savassona, a la comarca d’Osona, el bonic Pla de Savassona gaudeix d’un conjunt de pedres gravades amb creus i figures que van des del Neolític fins a l’Edat mitjana. Destaquen la singular i monumental pedra de gres anomenada el Dau, la gran Pedra dels Sacrificis, la pedra de les Bruixes o la pedra de l’Home. És un indret molt freqüentat per escaladors de bloc que aprofiten les grans roques per escalar-hi.

Era fàcil d’entendre per què aquella immensa pedra que semblava literalment caiguda del cel l’anomenaven el Dau. La seva forma no en deixava cap dubte. Un immens bloc de pedra de gres restava sobre un pla envoltat de pins roigs, com si un immens dau hagués caigut del cel a mitja partida de parxís d’una colla d’extraterrestres. Els escaladors aprofitaven qualsevol escletxa per inserir els seu afilats dits untats de magnesi i així progressar sobre roques impossibles. A la Queralt li feien gràcia aquells escladors carregats amb aquells immensos matalassos a l’esquena. En el pitjor dels casos aquell tou artilugi els permetria aullegerir l’impacte de la caiguda.

El Dau, amb la seva singular forma, és un dels elements més destacats del Pla de Savassona ©BC

Acostumada com estava la Queralt a fer incisions sobre el fang a l’escola, aquelles peculiars pedres gravades amb creus i figures tampoc li resultaven tan estranyes. La pedra de les Bruixes amb més d’un centenar de representacions en forma de creu, ferradures, cassoletes i cercles era testimoni de la necessitat dels nostres ancestres d’expressar-se a través de l’art. La pedra de l’Home era una figura antropomorfa amb un traç ben definit, molt simple i desproporcionada. Era fàcil identificar-hi un gran cap amb ulls i boca, i el cos amb dues cames curtes amb peus i el braç dret enganxat al cos i l’esquerre formant angle recte sobre l’abdomen. Àvia i néta restaren una bona estona contemplant aquella curiosa figura humana.

Els panells informatius faciliten la interpretació dels símbols ©BC

 

La pedra de les Bruixes amb més d’un centenar de creus i figures gravades ©BC

Des del mateix pla, un corriol menava a la Pedra dels Sacrificis, un bloc de quatre-centes tones de pes de nom ben suggeridor. A l’àvia Pikler li agradava explicar com aquells solcs gravats a la pedra eren una mena de reguerots per on s’escolava la sang quan les tribus neolítiques feien sacrificis humans i animals. Tot i així, el més probable és que aquests solcs eren les guies que sostenien les teulades de les cabanes neolítiques construïdes a sota la roca.

Abans de marxar, àvia i néta pujaren al turó de l’ermita de Sant Feliuet per reposar en un dels bancs amb millors vistes del món. Des d’allí, en un dia clar, s’albiraven les muntanyes del Pirineu i la serralada Transversal, així com els majestuosos meandres que el riu Ter dibuixava sobre la Plana. Aquell indret havia captivat la Queralt: la millor font d’inspiració per als seus propers trucs de màgia.

La pedra dels Sacrificis, un dels blocs de pedra més màgics de la zona ©BC

Des de l”ermita de sant Feliuet, enfilada dalt d’un turó, s’obté una panoràmica privilegiada ©BC

Els bassiols són petits tolls d’aigua tallats a la roca ©BC