Teixits Riera (M. Font)

 “Si la ceràmica no m’ocupés tant de temps, tal vegada experimentaria amb l’ikat:

és una tècnica artística absolutament extraordinària, apassionant i transcendental”.

(Picasso, 1957)

Si camineu per carrers antics de pobles com ara Pollença o Sóller, possiblement veureu a finestres i portes entreobertes alguna cortina de tela de llengües. Dissenys arcaics que abans només es feien de color vermell, blau i verd, però que ara incorporen l’alegria del taronja, el groc, el rosa, el violeta… Formen part de la identitat de les cases tradicionals, aporten llum i ambient mediterranis, són patrimoni cultural i comercial de l’illa. I estan de moda.

Les teles de llengos o roba de llengües de Mallorca són un dels emblemes locals. S’elaboren mitjançant una tècnica coneguda als països d’origen com “ikat” o “ikkat”, denominació que es refereix tant a la tècnica com a les peces fabricades. Aquesta tècnica mil·lenària es caracteritza pel tenyit de les fibres per reserva, que consisteix a fer lligams que impedeixin al tint penetrar en zones determinades. Després, quan es va teixint la peça, va apareixent el dibuix, idèntic en ambdues cares de la tela. El nom d’aquesta tècnica estesa pels cinc continents deriva del terme malai “mengikat”, que significa fermar, lligar o enrotllar. La hipòtesi més acceptada sobre el seu origen el situa a Indonèsia oriental, que integrà la tècnica neolítica dels primers pobladors arribats del sud-est asiàtic en el primer mil·lenni abans de Crist. Una altra teoria sosté que la tècnica es desenvolupà a diversos llocs de forma independent, ja que s’han trobat teles similars a indrets tan allunyats com ara Afganistan, Indonèsia, Colòmbia o Mèxic.

No hi ha dubte que l’ikat arribà a Mallorca a través de la Ruta de la Seda: Àsia i Europa estaven connectades per la Xina, que llavors fabricava seda d’enorme valor comercial. La ruta va néixer amb els viatges dels mercaders en els s. V-VII, estigué en auge durant l’Imperi Romà i es consolidà com una de les vies d’arribada de mercaderies, espècies i tècniques cap al s. XIII. A França i Itàlia la tècnica de l’ikat s’havia popularitzat entre la reialesa, i des d’allà arribà a Mallorca. Les llengües de seda mallorquines més antigues que es conserven, del s. XVIII, suggereixen influències d’aquells dos països.

Els ikats es seguiren fabricant a Europa fins després de la segona Guerra Mundial, però només perduren a Mallorca. La condició d’insularitat aïllà la tècnica, que sobrevisqué tot adaptant-se a la maquinària i la forma de treballar locals, fins a convertir l’ikat mallorquí en un element amb identitat pròpia, començant pel nom: “tela de llengos” (o roba de llengos o tela de llengües) fa referència als dissenys que recorden a les flames o llengües de foc.

La popularitat de les teles de llengües a Mallorca ha tingut caràcter variable. A principis del s. XVIII s’utilitzaven llengües de seda a la majoria de cases senyorials, i ocasionalment per a indumentària civil o religiosa. Era usual vestir el llit amb dossers, cortines i cobertors confeccionats amb aquests teixits. En aquell segle produir les teles era molt car, però l’arribada dels telers mecànics i la preferència per fibres tèxtils com ara cotó, lli i cànem varen permetre popularitzar les “llengües” entre tots els estrats socials.

Fils i teler de Teixits Riera (M. Font)

La indústria tèxtil a Mallorca va tenir una gran importància fins als anys seixanta, amb centenars de tallers que donaven feina a milers de treballadors. Però a partir dels anys 60 del s. XX, amb el boom turístic, s’inicià la seva decadència. Curiosament, la influència del turisme impulsà que les teles llengües es revaloritzessin, tot identificant-les com a producte propi de l’illa, i emprant-les en la decoració de cases.

Avui només queden tres tallers dedicats a l’art de teixir aquestes teles artesanes: Teixits Riera (Lloseta), Teixits Vicens (Pollença) i Artesania Tèxtil Bujosa (Santa Maria del Camí), que perpetuen el producte i una tècnica que requereix paciència, habilitat i coneixement històric. Es tracta d’empreses familiars que transmeten el coneixement generació en generació, innovant en disseny i colors però mantenint la tècnica artesana. En aquestes botigues-taller trobareu tela de llengües a la venda per metres o bé objectes com ara coixins, davantals, estovalles, bosses de platja o espardenyes, entre d’altres creacions:

Espardenyes fetes per Teixits Vicens (M. Font)

De fet, cada cop més dissenyadors incorporen aquests teixits en les seves creacions, fet que testimonia que la roba de llengües viu un moment àlgid. Si veniu a Mallorca, no deixeu de visitar aquestes botigues, que constitueixen un veritable tresor patrimonial viu! Moltes tendes d’artesania també comercialitzen objectes que incorporen les llengües, però pareu atenció a les imitacions en forma de teles estampades i no texixides artesanalment. Si voleu més informació sobre la història i tècnica d’aquestes teles podeu consultar el llibre publicat en 2010 “Flàmules. Les teles de llengües a Mallorca” (podeu fullejar-lo en format pdf), catàleg de l’exposició del mateix nom que comptà amb la col·laboració de l’artista felanitxer global Miquel Barceló.

Teixits Riera (M. Font)

Casal Solleric, Palma. M. Font

Un paraigua, uns quaderns de notes, un anell, uns corbatins per estrenar, un tinter i una ploma, fotos antigues… Els objectes no són coses sinó rastres quan el seu propietari és mort. En aquest cas pertanyen a l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria d’Hasburg-Lorena, personatge il·lustrat, ecologista, poliglota, cosmopolita, científic, viatger i navegant que deixà a Mallorca una petjada pacífica i profunda, a voltes controvertida. Per això és respectat, sovint estimat i sempre anomenat, aquí a l’illa, amb la menció familiar del seu títol nobiliari: “s’Arxiduc”.

Aquells objectes i cartes personals, retrats, cites en primera persona, llibres, dibuixos i un parell de documentals es poden contemplar a la magnífica exposició “Jo, l’Arxiduc. El desig d’anar més lluny”, que serà al Casal Solleric -al cèntric Passeig des Born de Palma- fins el 14 de juny de 2015. Si veniu a Mallorca us recomano que aneu a veure-la per conèixer una part de la història de l’illa a través d’aquest personatge que ja és un mite local -amb els seus defensors i detractors. L’exposició apareix dividida en vuit blocs sobre diferents aspectes de la seva vida, i ha estat comissariada per l’escriptora i acadèmica Carme Riera. Forma part de les activitats que farceixen l’”Any arxiduc”, que commemora el primer centenari de la mort del noble.

L’Arxiduc va néixer a Florència el 1847, i era fill del gran duc Leopold II de Toscana i de la princesa Antonieta de Borbó-Dues Sicílies. L’any 1872 s’instal·là a Mallorca, on adquirí diverses finques a la Costa Nord, façana costanera, abrupta i salvatge, de la Serra de Tramuntana. Les més emblemàtiques són Miramar -el monestir fundat en el s. XIII per Ramon Llull- i Son Marroig, avui convertida en museu que conserva records de l’antic propietari. Dedicà a Mallorca alguns volums de “Die Balearen in Wort und Bild geschildert”, (“Les Balears, descrites per la paraula i el dibuix”), monumental obra etnològica, antropològica i cultural que deixà testimoni escrit d’una illa que ja no existeix. Testimoni fidedigne, estadístic, minuciós, acompanyat de dibuixos realistes fets per l’autor; els dos primers volums de l’obra foren premiats a l’Exposició Universal de París de 1878, fet que contribuí a propagar la fama de Mallorca com a destinació de viatge.

Gran part del tram de costa que adquirí en forma de finques que s’enllaçaven s’ha conservat gairebé intacta. Per compartir la bellesa de Miramar -com anomenava ell al conjunt de les seves possessions- s’Arxiduc hi construí miradors, obrí camins que foren recorreguts per viatgers arribats de tot el món. L’avui anomenada Ruta de l’Arxiduc és una excursió clàssica a Mallorca, d’unes 5 hores de durada, que travessa un tram espectacular de la serra sembrat de miradors, capelles, berenadors, camins i pedrissos. Fins i tot va obrir una hostatgeria, coneguda com Ca Madò Pilla -avui hi ha un hotel- on qualsevol viatger podia gaudir d’allotjament gratuït durant tres nits. Trobareu blogs i webs on es descriu l’itinerari o bé se’n donen pistes, com aquest.

Aquest any commemoratiu s’han publicat uns quants volums sobre s’Arxiduc, entre les quals destaca l’obra magna redactada i documentada per l’historiador Gaspar Valero i el periodista Joan Carles Palos: “Possessions, camins i paisatges de l’Arxiduc”, editat per  J. J. de Olañeta, que segueix el rastre físic deixat pel noble a Mallorca.

Com a curiositat, cal dir que entre els nombrosos idiomes que xerrava l’Arxiduc hi ha el català de Mallorca, amb què escrigué obres com “Rondayes de Mallorca” (1895) -recopilació de les rondalles populars de l’illa, de tradició oral- i “Somnis d’estiu ran de mar” (1912), dietari poètic o llibre de contemplació d’un home també considerat voluble, capriciós i apassionat, sempre empès per l’ànsia del viatge: “Jo no he pogut veure passar mai un vapor per s’horitzó sense sentir un indescriptible desig d’anar més lluny”. I en català mantingué correspondència amb poetes com ara Miquel Costa i Llobera o Jacint Verdaguer.

A Mallorca es relacionà amb molts intel·lectuals de l’època -com el pintor i escriptor francès Gaston Vuillier, els prehistoriadors Bartoli i Cartailhac, el naturalista Odón de Buey, el botànic Roberto H. Chorat, l’escriptora Margaret d’Este o el poeta Rubén Darío- i les visites de la seva cosina l’emperadriu Sissí revolucionaven els diaris locals de l’època. Llavors Mallorca era una illa força aïllada, i la presència de membres de la cort austríaca constituïa una raresa que despertava la curiositat, els rumors i les anècdotes.

Si voleu seguir el rastre d’aquest personatge a Mallorca podeu visitar el monestir de Miramar (a Valldemossa) i Son Marroig (Deià), o senzillament contemplar la posta de sol a sa Foradada, millor per primavera i tardor, quan no hi trobareu aglomeracions ni renous, i sentir-vos com un arxiduc tot assistint a l’espectacle -gratuït i democràtic- de la fusió de l’astre rei amb la mar. O fer el camí que duu fins a s’Estaca, antic llogaret de pescadors, que passa per la casa del mateix nom feta construir per s’Arxiduc. Potser us interessarà saber que aquesta finca, avui propietat de l’actor Michael Douglas, és ara a la venda per uns 50 milions de dòlars. Això sí, vistes immillorables.

S’Estaca. M. Font