Arxiu del mes: juny 2016

7 platges familiars a prop de Barcelona

dimarts, 14/06/2016
Platja Vilanova.jpg

Un matí en família a les platges de Vilanova i la Geltrú. © Òscar Marín

· Platja de Ribes Roges (Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Sorra ben fina, aigües poc profundes, dutxes, lavabos, gandules, quiosquets amb música i una notable tranquil·litat. L’extensa platja vilanovina de Ribes Roges està feta per a les famílies. Es troba delimitada per un gran parc on trobareu diverses àrees infantils amb gronxadors, tobogans, ombres per descansar i, fins i tot, una estació amb trens en miniatura que funcionen els caps de setmana. I ben a prop hi teniu l’estació nàutica, que us ofereix moltes activitats per gaudir del mar. Una platja que repeteix la bandera blava any rere any.

Ribes Roges.jpg

La platja de Ribes Roges i el parc que l’envolta són un paradís per a les famílies. © ÒM

· Platja de Garraf (Sitges, Garraf)
Heu vist el film Kràmpack, de Cesc Gay? Els protagonistes passen part de les seves aventures a Garraf, un petit nucli mariner que té un cert aire de poble grec. Admireu les seves casetes de pescadors instal·lades damunt la sorra humida, de bon matí, quan el sol comença a sortir i estén de ple els rajos sobre els murs endormiscats. No mireu gaire cap a l’imponent hotel Garraf, construït just damunt la sorra. Mireu més aviat cap a l’altre costat, cap a les cases blanques del poble que s’aixeca damunt la platja i els restaurants que miren al mar. També podeu visitar el proper Celler Güell, obra de Gaudí. Una bona escapada a mitja hora de Barcelona.

Platja de Garraf.jpg

Les pintoresques casetes de pescadors de la platja de Garraf. © ÒM

· Platja de la Murtra (Viladecans, Baix Llobregat)
A tocar dels espais naturals del Delta del Llobregat, la platja de la Murtra té centenars de metres de sorra i un espai de jocs infantils. Malgrat la seva proximitat a Barcelona, el litoral de Viladecans és tranquil i permet córrer i jugar sense topar amb altres banyistes. Hi trobareu un quiosc de begudes, dutxes i lavabos públics. Hi ha un aparcament, tot i que també s’hi arriba amb el bus al juliol i l’agost. Observar des de l’aigua els avions que s’enlairen o aterren a l’aeroport pot resultar un estímul per als més petits.

https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Els més petits podran jugar sense presses a la vora de l’aigua. © ÒM

· Platja del Prat (El Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Coneixeu el mirador dels avions del Prat? Ha esdevingut un lloc de trobada de fotògrafs i famílies amb nens, i també dels amants de la natura que s’hi aturen amb les bicicletes camí de la platja del Prat. Més endavant, en arribar al Centre Municipal de Vela, se’ns obre davant dels ulls la platja del Prat, un espai tranquil envoltat de pinedes que ha millorat molt en els últims anys. Començant per la qualitat de l’aigua, que és excel·lent gràcies a la depuradora d’aigües residuals, i seguint pels serveis que fan d’aquesta una de les millors platges de l’àrea metropolitana: dutxes, rentapeus, lavabos, bancs, bars, passeres d’accés a la sorra, passeres adaptades, àrees de jocs infantils, senyalització informativa… Un altre atractiu proper és la visita al Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM).

Platja del Prat.jpg

Es pot arribar a la platja del Prat amb bici pels carrils que la connecten amb la ciutat. © ÒM

· Platja de Montgat (Maresme)
Està ben comunicada amb Barcelona i el Maresme gràcies al tren i hi trobareu espais amplis, zones de joc per a la canalla i unes tradicionals cases de pescadors. Podreu dinar als singulars Banys Virgen del Carmen, just a l’inici de la platja de Montgat. Es tracta d’un espai format per antigues casetes familiars de pescadors amb un pati comú, on avui es disposen diverses taules de fusta amb estovalles de plàstic. Conserven l’atmosfera dels banys tradicionals i s’hi poden tastar plats senzills i deliciosos a molt bon preu, des d’unes gambes a la planxa o unes sardines a la brasa fins a un plat de botifarra amb mongetes, una amanida casolana o unes patates amb allioli.

© Òscar Marín https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

A la platja de Montgat hi trobareu antigues cases de pescadors on fer un àpat refrescant. © ÒM

· Platja de Calella (Maresme)
És una vella destinació turística i té molt per oferir. Entre altres coses, una extensa platja on a l’estiu s’hi instal·la un miniclub infantil i s’hi fan activitats de pallassos, titelles i concerts, a més de poder-hi practicar alguns esports aquàtics. Hi ha dos parcs infantils a la sorra, vigilats per monitors, amb castells inflables. L’únic inconvenient de Calella pot ser la concentració de para-sols en les hores crítiques, quan el sol pica més fort. Però ja sabeu que és millor baixar a la platja abans de les 12 h i després de les 16 h. Tindreu més espai per deixar la tovallola i evitareu els efectes nocius del sol del migdia.

https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Palmeres i para-sols a la concorreguda platja de Calella. © Brian K

· Platja de les Dunes (Santa Susanna, Maresme)
Als mesos de juliol i agost, en aquesta platja paral·lela al passeig marítim de Santa Susanna s’hi ubica el Mini Beach Club, un espai de lleure per als nens de 4 a 12 anys. S’hi munta un castell inflable i llits elàstics, s’hi organitzen jocs d’aigua i hi ha, fins i tot, una festa de l’escuma infantil. Ben a prop hi ha restaurants per completar la jornada i hotels preparats per a famílies, per si voleu allargar la vostra estada al Maresme.

Sta Susanna, Joan Ribot.jpg

A la platja de Santa Susanna saltaran, ballaran i es mullaran. © Joan Ribot

24 hores al cor d’Eivissa

dilluns, 13/06/2016

M’agrada Eivissa a la primavera, perquè em mostra la seva cara més autèntica. És una Eivissa reposada, que conserva l’essència dels seus orígens i ha preservat racons fascinants sota la màscara d’illa noctàmbula. Si la busques, la trobes. S’amaga en part a Dalt Vila, el barri antic de la capital. Però també en altres racons que descobrirem a poc a poc en la nostra escapada a la més gran de les Pitiüses. Primer de tot, després d’aterrar a l’aeroport, ens dirigim cap a la platja d’en Bossa, una de les més llargues de l’illa. Entre els diversos hotels i restaurants d’aquesta zona, al sud de la ciutat, hi destaca el restaurant Lips Reartes, un local que combina una ubicació òptima davant la sorra amb una saborosa cuina mediterrània plena de tocs creatius.

Lips Reartes 2.jpg

La terrassa lluminosa del restaurant Lips Reartes, a la platja d’en Bossa. © Òscar Marín

El xef català David Reartes hi revisa receptes tradicionals com els arrossos i els plats de peix fresc amb un toc de frescor i modernitat, on la qualitat del producte de proximitat és el més important. “No volem una estrella Michelin”, ens confessa el xef. “Jo vull que aquest sigui el meu xiringuito a la platja”. Però és molt més que una simple guingueta al costat de la sorra. No en qualsevol baret de platja es poden tastar plats tan deliciosos com el pop a la brasa amb patata a la forquilla, el pollastre pagès amb gamba i llet d’ametlla o l’arròs de peu de porc negre amb espardenyes a la llauna. Felicitats, xef!

Lips Reartes 1.jpg

Pop a la brasa amb patata a la forquilla maridat amb una cervesa artesana. © ÒM

Lips Reartes 3.jpg

Pollastre pagès amb gamba i llet d’ametlla, una de les creacions de David Reartes. © ÒM

Després de dinar, ens acostem al nucli urbà de la capital. No gaire lluny del centre, es troba la necròpolis del Puig des Molins, on a més de descobrir amb sorpresa nombroses peces de joieria, escultures i estris d’origen fenici molt ben conservats que s’exposen al museu arqueològic, es pot accedir a una de les galeries subterrànies que els fenicis van excavar per enterrar els seus difunts. Encara es conserven tres mil tombes púniques en els centenars de galeries excavades al subsòl de la capital. La seva importància va ser decisiva perquè el conjunt de la ciutat fos declarat Patrimoni de la Humanitat l’any 1999.

Museu Eivissa.jpg

El bust de la deessa Tanit, una de les peces més importants del Museu de Puig des Molins. © ÒM

Museu Eivissa 2.jpg

Carpe diem, pensem mentre visitem les galeries subterrànies de la necròpolis. © ÒM

Després de la visita al jaciment i al museu, pugem a Dalt Vila per seguir descobrint aquella Eivissa mil·lenària que ens xiuxiueja velles històries a cau d’orella. Està feta per als qui agraeixen perdre’s per carrerons blancs i costeruts, plens de curiositats i aromes mediterranis. El barri de Dalt Vila ens proposa descansar a la plaça del Sol mentre gaudim d’un cafè o un refresc sota l’astre que li dóna nom; ens convida a pujar pels estrets carrers empedrats de Sant Antoni i Santa Anna, ascendir fins a la catedral robusta i austera i, des del mirador de Sant Jaume, passejar la vista sobre les teulades del barri de la Marina i les aigües del port.

Plaça del Sol.jpg

Un moment de relax a la plaça del Sol. © Òscar Marín

Carrers de Dalt Vila.jpg

Als carrers de Dalt Vila s’ha conservat l’arquitectura tradicional eivissenca. © ÒM

Escales plaça del Sol.jpg

Prenem un refresc a s’Escalinata, a prop del baluard de Sant Pere. © ÒM

Si es camina per aquests carrerons, s’ha d’entrar al centre d’interpretació Madina Yabisa, al carrer Major, que explica un dels períodes històrics menys coneguts de la ciutat: la dominació musulmana. Una altra parada gratificant per als amants de l’art i la història és el Museu Puget, al carrer de Sant Ciriac, que reuneix més d’un centenar d’olis, aquarel·les i dibuixos de dos pintors eivissencs molt interessants i poc coneguts: Narcís Puget Viñas i el seu fill. Tots dos s’inspiraven en l’Eivissa rural com a tema per a les seves obres.

Museu Puget.jpg

Val la pena entrar al Museu Puget i fer un passeig per l’Eivissa rural. © ÒM

Un cinturó de muralles cenyeix el nucli antic. El recorregut per aquest recinte emmurallat i els seus baluards ens submergeix en el passat i, de regal, ens ofereix unes vistes esplèndides, com les que s’obtenen des del Revellí i el baluard de Sant Bernat, que miren cap a Formentera i l’aeroport de l’illa. Algunes torres han estat museïtzades i en les seves entranyes s’han instal·lat petits centres d’interpretació. Al baluard de Sant Jaume hi ha un espai que mostra armament d’època renaixentista, i el visitant pot comprovar-hi quant pesava una bomba, pot provar una armadura i fins i tot sostenir una espasa voluminosa. Al baluard de Sant Pere hi ha un altre espai interactiu que explica la construcció de les muralles a través d’un relat acompanyat d’un diaporama.

Catedral Eivissa.jpg

La imponent catedral de la Mare de Déu de les Neus. © ÒM

Barri Marina.jpg

Vista del barri de la Marina i del port al capvespre des de la plaça de la Catedral. © ÒM

A l’altre costat de les muralles, entre l’església del convent de Sant Domènec i el Museu d’Art Contemporani, descobrim una vista ben fotogènica de Dalt Vila tot caminant pel baluard de Santa Llúcia. Més avall, a la cèntrica plaça de la Vila, ens esperen un bon nombre de restaurants agradables que al mes de maig ja tenen les terrasses plenes de visitants. Ens aturem a El Olivo Mío, un local acollidor amb un cert aire andalús on assaborim una bona selecció d’entrants (carpaccio de vedella amb parmesà, tàrtar de tonyina, burratina amb pesto d’alfàbrega) i un suculent turbot fresc amb tomàquet, tàperes i olives de la Toscana. Un menú lleuger i deliciós per acabar un dia magnífic a la capital eivissenca. Qui ho vulgui, encara pot allargar la jornada en algun dels clubs o discoteques de la ciutat, però nosaltres anem a dormir. Demà ens espera una gran ruta per l’Eivissa més autèntica

Olivo Mio.jpg

El Olivo Mío, una de les millors opcions per sopar a Dalt Vila. © ÒM

Olivo Mio 2.jpg

Turbot fresc amb tàperes, tomàquets i olives a El Olivo Mío. © ÒM

Dalt Vila Eivissa.jpg

Des del baluard de Santa Llúcia s’obté una de les millors vistes de Dalt Vila. © ÒM

L’encant de Calaceit i l’hotel Cresol

dimecres, 8/06/2016
Calaceit.jpg

Un dels carrers encisadors de Calaceit, al Matarranya. © Òscar Marín

El Matarranya és un tresor de llum i pedra. El nucli antic de viles com Calaceit, Vall-de-roures, la Freixneda o la Torre del Comte concentra veritables sorpreses arquitectòniques medievals i renaixentistes: esglésies, ajuntaments, cases nobles i elegants places porxades. De tots aquests pobles, Calaceit és probablement el més interessant i el que ha atret més escriptors i intel·lectuals en les últimes dècades. Els seus carrerons estrets i costeruts s’esmunyen entre casals imponents fins arribar al capdamunt de la vila. El carrer Major presenta un magnífic conjunt de casalots i palauets; al carrer Maella admirem treballades balustrades de pedra i ferro forjat, finestrals gòtics i façanes de construccions tradicionals ornamentades amb flors, i al carrer Roquetes trobem la casa Moix —origen de la nissaga Moix, de Terenci i Anna Maria—, una construcció del 1767, l’extraordinària façana de la qual es va reproduir al Poble Espanyol de Barcelona.

Plaça Major de Calaceit.jpg

L’edifici de l’Ajuntament és el més emblemàtic de la plaça Major de Calaceit. © ÒM

Església de l'Assumpció de Calaceit.jpg

L’església de l’Assumpció, del segle XVIII, segueix models barrocs i renaixentistes. © ÒM

Part de la muralla que protegia la vila segueix encara dempeus i sobre els seus antics portals s’aixequen les capelles del Pilar i de Sant Antoni, del segle XVIII. Els portals es recolzen sobre pilastres i arcs de mig punt procedents d’un temple gòtic que va ser substituït per l’actual església barroca de l’Assumpció, un dels millors exponents de l’art barroc al Matarranya. I a la plaça Major hi destaca l’Ajuntament, que ocupa un edifici d’estil manierista del 1610 i disposa d’una llotja a la part inferior. Però no hem vingut a Calaceit només per conèixer el seu patrimoni i la seva història. També hem vingut a relaxar-nos i a descobrir un dels hotels amb més encant de la comarca: l’hotel Cresol. En aquest allotjament del carrer de Santa Bàrbara s’hi respira una elegància rústica, està ben decorat i es troba ubicat en un punt elevat del nucli antic, oferint una panoràmica privilegiada sobre els paisatges del nord del Matarranya.

Terrassa Hotel Cresol.jpg

La terrassa de la suite Hojiblanca ofereix una bona vista sobre el poble i l’entorn. © ÒM

Suite Hojiblanca Hotel Cresol.jpg

La suite Hojiblanca és una habitació àmplia i lluminosa de 35 metres quadrats. © ÒM

La Rosa ens obre amb amabilitat les portes de casa seva, un edifici de pedra que havia estat un antic molí d’oli. Al soterrani encara s’hi conserven les restes del vell molí, que són part de la història d’una població que avui té en el turisme i en l’agricultura els principals motors econòmics. La Rosa és una gran amfitriona. Ens mostra tots els racons de la casa explicant-nos la seva història i els seus detalls. Ens parla dels vells cresols o gresols, les llànties d’oli que il·luminaven les estances de la casa quan l’electricitat no era ni un somni. Ens explica tot el que podem descobrir al voltant de l’hotel, als carrers de Calaceit, al poblat ibèric de Sant Antoni i als pobles del Matarranya.

Recepció Hotel Cresol.jpg

La recepció de l’hotel Cresol. © ÒM

L’hotel Cresol té diverses habitacions, totes amb algun element que les diferencia i les fa especials. Tenim la sort d’allotjar-nos a la suite Hojiblanca, a la planta més alta de l’hotel, una habitació que té tot el que pot buscar i satisfer el viatger amant dels hotels especials: un llit ample amb un matalàs i uns coixins confortables, un bany amb dutxa d’efecte pluja, una terrassa assolellada amb unes vistes sorprenents que abracen la comarca de la Terra Alta i l’imponent massís dels Ports de Tortosa-Beseit. La tarda és càlida, però la nit és fresca a Calaceit. Per això és tan agradable trobar refugi entre els murs i els llençols de l’hotel Cresol. L’endemà al matí, gaudim d’un esmorzar servit a taula amb suc de taronja natural, embotits i formatges del Matarranya, una truita de tres ous, pa torrat amb tomàquet i quatre olis d’oliva de la zona, un tast de pastes fetes a casa i un bon cafè. No hi podria haver millor manera de començar una nova jornada. I mentre esmorzem, donem un cop d’ull al mapa. Quina nova destinació ens espera?

Esmorzar a l'Hotel Cresol.jpg

És tot un luxe gaudir d’un esmorzar tan complet servit a taula. © ÒM

Menjador de l'Hotel Cresol.jpg

Al costat del menjador de l’hotel Cresol hi ha un espai de lectura amb llar de foc. © ÒM