Entrades amb l'etiqueta ‘Camp de Tarragona’

Un dia d’experiències al Priorat de l’oli

dilluns, 5/12/2016
Margalef de Montsant.jpg

Margalef de Montsant, un dels pobles més bonics del nord del Priorat. © Òscar Marín

El Priorat s’ha de viure en qualsevol moment de l’any i no només per enamorar-se dels seus vins. Els pobles del nord de la comarca són grans productors d’oli d’oliva verge extra i hem decidit acostar-nos-hi en plena tardor per participar en la campanya de recollida de l’oliva, una de les experiències d’oleoturisme que han posat en marxa l’Ajuntament de Margalef de Montsant i els elaboradors d’oli Priordei.

Arribem a les 10 h a Margalef, un poble tranquil i ple d’encant a la riba del riu Montsant, on els paisatges d’oliveres disposades en feixes esglaonades amb marges de pedra seca (espones, com en diuen a la zona) dominen l’horitzó. En aquest poble han fet una aposta clara pel turisme vinculat al producte del qual viu una part important dels veïns, l’oli, i conviden a gaudir-ne en primera persona a tothom que s’hi acosti. Primer de tot passem per la Fonda Margalef, un restaurant amb vuit habitacions totalment renovades, on ens preparen un esmorzar tradicional amb formatges, remenat d’ous, embotits, pa amb tomàquet i oli d’oliva verge extra Priordei, que és el que s’elabora al poble. Hem d’agafar forces, perquè aquest matí haurem de fer de pagesos.

Esmorzar Priorat.jpg

Als esmorzars de la Fonda Margalef no hi falta el magnífic oli verge extra de la zona. © ÒM

Paisatge oliveres vinyes.jpg

Paisatges de tardor al Priorat de l’oli: oliveres verdes i vinyes de pàmpols groguencs. © ÒM

Som en plena collita de l’oliva arbequina i ens acostem a una de les finques dels afores de Margalef de Montsant per entendre com s’elabora el millor oli del Priorat i viure en primera persona tot el procés de producció. De manera manual, els pagesos dels pobles que formen part de la cooperativa Vinícola del Priorat recullen les olives als mesos de novembre i desembre. Les bones condicions climàtiques de la comarca i un curós procés artesanal permeten elaborar un producte de cinc estrelles a partir de les petites i sucoses olives arbequines. Participar en aquesta recollida manual del fruit amb un agricultor local és tota una experiència i permet entendre la duresa d’una feina que, tant si plou com si fa fred, s’ha de fer a poc a poc i amb cura fins a reunir milers de quilos d’olives per obtenir-ne el màgic or líquid.

Collita olives Margalef.jpg

A les feixes de Margalef encara es cullen les olives a mà, perquè no hi poden entrar tractors. © ÒM

Collita olives Margalef 2.jpg

Prèvia reserva, qualsevol persona pot participar en l’experiència de la collita de les olives. © ÒM

Olives arbequines.jpg

Les olives arbequines collides ja estan preparades per anar cap al molí i donar un oli de primera. © ÒM

Se’ns ha fet l’hora de dinar, i el pla que se’ns proposa és excel·lent: un tast de productes de la terra a l’ombra de les oliveres, envoltats d’un paisatge de postal. Ens han parat taula en una de les feixes més privilegiades del municipi, amb una vista preciosa de Margalef i de les muntanyes. És una activitat nova que es pot fer prèvia reserva i que resultarà fascinant tant per als amants dels petits luxes com per als aficionats a la natura i el món rural. En aquest cas, ens acompanya Jordi Ciuraneta, un dels principals impulsors d’aquesta experiència d’oleoturisme. Ell mateix ens explica que la seva voluntat és situar els olis del Priorat al mateix nivell de reconeixement que els vins de la comarca. Per això van començar fent un producte de molt alta gamma, i ara Priordei és un dels principals productors d’oli d’oliva del Priorat. Aquest és un dels negocis familiars de Ciuraneta, que va ser Conseller d’Agricultura, però en plena crisi a casa nostra van optar per exportar la producció. L’any passat, el 95% de les vendes d’oli Priordei estaven concentrades en països estrangers. És ara quan es vol revertir aquesta tendència i distribuir els olis Priordei als supermercats Bonpreu i Condis, per fer-los arribar a les llars del nostre país; això sí, en forma de producte gurmet.

Taula entre oliveres 1.jpg

Taula parada entre les oliveres de Margalef, una experiència única. © ÒM

Bacallà dinar.jpg

Un dels plats servits durant el dinar entre oliveres pel xef de la Fonda Margalef. © ÒM

Brindis entre oliveres.jpg

Fem un brindis perquè el Priorat de l’oli sigui tan reconegut com el Priorat del vi. © ÒM

Després de dinar, és hora de veure arribar els agricultors a la cooperativa, on agrupen les olives recollides durant el dia, olives que seran sotmeses a una primera mòlta al trull. Tothom qui vulgui participar en aquesta experiència d’oleoturisme podrà acostar-se a la Vilella Alta per veure en directe com es descarreguen les olives al molí de la cooperativa i comença l’elaboració de l’oli. A la zona de recepció es baixa l’oliva del camió i es fa entrar al circuit. Una ventadora (o bufadora) separa les branques i les fulles que hagin caigut. Les olives entren aleshores en unes bàscules que calculen automàticament els quilos de fruits que hi passen. Un remuntador les fa entrar a les tremuges, que funcionen com un embut. A la rentadora, s’eliminen les restes que pesen més (com ara petites pedres) i les olives arriben al molí ben netes. Allà es converteixen en una pasta homogènia que passa a la centrifugadora, on s’acaba obtenint l’oli verge extra. El procés de producció culmina amb l’envasat a la planta de Margalef, però no marxem del molí sense endur-nos una ampolleta del primer oli del raig sortit de les olives que vam collir.

Recepció olives.jpg

Les olives arbequines es descarreguen a la cooperativa de la Vilella Alta. © ÒM

Olives al molí.jpg

Un cop separades fulles i pedres i ben rentades les olives, els fruits entren al molí. © ÒM

Olivera arbequina.jpg

A prop de la cooperativa hi veureu una olivera centenària amb una soca ben recargolada. © ÒM

Hem après moltes coses de l’elaboració de l’oli d’oliva al Priorat, però encara en volem saber més. Al Molí d’Oli de Margalef, convertit en Centre d’Interpretació de les Economies Productives de Montsant, ens tenen preparat un tast d’olis de la zona. Aquest antic molí restaurat, que data del 1933, permet entendre com s’elaborava l’oli d’oliva a la primeria del segle XX i, a més, s’hi pot adquirir l’oli dels productors de la zona. Aquest és el context idoni per fer un tast amb un expert, que ens explica les diferències entre el millor oli (el verge extra) i la resta de productes comercialitzats. El de Margalef té un grau d’acidesa màxima de 0,2, i al nas en destaca el toc afruitat intens de l’oliva verda, on apareixen notes de kiwi i de fruits secs, i també de verdures com el tomàquet i la carxofa. És un oli fresc, amb un bon equilibri entre l’amargor, la dolçor i el picant.

Molí de Margalef.jpg

La visita a l’antic Molí d’Oli de Margalef ens descobreix com s’elaborava l’oli fa dècades. © ÒM

Tast d'olis Margalef.jpg

Un expert oleòleg ens explica els secrets de l’oli amb un tast de diverses varietats. © ÒM

Cau la nit i conduïm fins a un allotjament rural de la Vilella Baixa, La Perissada, un antic paller transformat en una casa moderna i còmoda que es lloga per setmanes i que ha conservat els materials originals, des de les parets de pedra fins a les bigues de fusta i la teulada de canyissos. Ara toca descansar. Ha estat un dia intens i demà ens hem proposat fer un passeig per alguns dels racons més emblemàtics de la serra de Montsant.

Habitació casa rural.jpg

Una de les habitacions de La Perissada, a la Vilella Baixa. © ÒM

Un càmping de cinc estrelles a Mont-roig

dimecres, 10/08/2016
Piscines càmping Playa Montroig.jpg

El Playa Montroig disposa de quatre grans piscines. © Òscar Marín

No passa cada dia que et despertis en un dels millors càmpings de la Costa Daurada. El Playa Montroig ho és. Ha estat reconegut com a Best Càmping 2016 pels dos automòbil clubs més grans d’Europa: l’alemany ADAC i l’holandès ANWB (sumen 22 milions de socis), i ha renovat la qualificació com a càmping de cinc estrelles (només hi ha una desena de càmpings europeus que ho han aconseguit de manera consecutiva durant més de 30 anys). Segur que influeix en aquesta valoració positiva el fet que el càmping mantingui les seves instal·lacions sempre renovades. Com a principal novetat, destaca l’obertura de l’Spa & Wellness Center, inaugurat el mes de maig passat, un espai amb sauna, bany turc, cabines de massatge, solàrium i un jacuzzi a l’aire lliure. També s’ha renovat un edifici de sanitaris de 1.400 metres quadrats, s’ha apostat per una xarxa Wi-Fi gratuïta que arriba a tots els racons del càmping i s’ha actualitzat la carta dels restaurants.

Bar i piscina Playa Montroig.jpg

El Bar Piscina permet prendre un refresc mentre la mainada gaudeix de l’aigua. © ÒM

Piscines Playa Montroig.jpg

Les piscines del Playa Montroig disposen de salts d’aigua, tobogans i jocs aquàtics. © ÒM

A més de les parcel·les, algunes davant del mar, les famílies poden allotjar-se en diversos bungalous a pocs metres de la platja, com els Bora Bora Pavillions, amb dues habitacions i capacitat per a quatre persones, i els Seaside Villas de sis places. A prop de la zona de piscines es troben les Royal Palm Villas, en una de les quals ens vam allotjar el mes de juliol passat. Es tracta de bungalous de luxe de 50 metres quadrats amb tres habitacions (una amb llit de matrimoni i dues amb dos llits individuals cadascuna), un bany amb dutxa i un ampli saló-menjador amb cuina. Disposa d’una terrassa envoltada de jardins i la seva ubicació és cèntrica, a pocs metres de les piscines, els restaurants i les zones d’oci del càmping.

Royal Palm Villas.jpg

Les Royal Palm Villas són bungalous ubicats en una àrea cèntrica del càmping. © ÒM

Interior Royal Palm Villas.jpg

Interior acollidor de les Royal Palm Villas. © ÒM

Esmorzar bungalou Playa Montroig.jpg

Un bon esmorzar a la terrassa del bungalou. © ÒM

Al càmping Playa Montroig hi van sobretot famílies. Moltes són del país, però també n’hi ha que vénen dels Països Baixos i d’Alemanya. Les instal·lacions s’orienten especialment a satisfer les famílies amb mainada: hi ha 5.000 metres quadrats de zones aquàtiques amb vuit tobogans i jocs infantils, pistes de tennis, pista de pàdel, camps de futbol, espai de vòlei platja i un minigolf. A més, al llarg del quilòmetre de platja que s’estén davant del càmping, els visitants poden trobar un Beach Club que ofereix un servei de lloguer de patins, entre d’altres. Les activitats organitzades pels monitors complementen l’oferta. Els més petits poden participar en el Junior i el Mini Club, assistir a espectacles i divertir-se amb els jocs i altres activitats lúdiques planificades per l’equip de professionals del càmping. Els adolescents tenen a la seva disposició The loft, una sala amb jocs de billar, futbolí i una pantalla gegant on es projecten pel·lícules en versió original.

Terrassa chillout Playa Montroig.jpg

Espai Cocktail Bar & Chill-out, una agradable terrassa per a les nits d’estiu. © ÒM

Platja càmping Playa Montroig.jpg

Un quilòmetre de platja s’estén davant del càmping Playa Montroig. © ÒM

Cal esmentar també l’oferta de restauració del Playa Montroig. Els seus nous bars i els dos restaurants (Espai Grill Restaurant i Terrassa Restaurant) ofereixen més de 1.700 places i una cuina basada en la gastronomia mediterrània i elaborada amb ingredients locals, com el peix fresc, els arrossos o la carn a la brasa cuinada amb carbó d’alzina, receptes que es poden maridar amb els vins negres, rosats o blancs de les comarques properes. L’oferta es completa amb la gran varietat de restaurants de les poblacions properes de la Costa Daurada.

Terrassa Restaurant Playa Montroig.jpg

El Terrassa Restaurant proposa cuina catalana, tapes, sandvitxos, pizzes i amanides. © ÒM

Ens trobem en un entorn privilegiat pel que fa als paisatges i a la gastronomia. Sense anar gaire lluny, podem visitar Mont-roig del Camp i descobrir per què Joan Miró es va enamorar d’aquest poble i del seu entorn. Els camps dels voltants són ideals per a la pràctica del senderisme i la bicicleta, i tot fent esport podem descobrir un mirador privilegiat de la comarca: l’ermita de la Mare de Déu de la Roca.

L’ermita de la Mare de Déu de la Roca, coronada per la capella de Sant Ramon.

Calma rural al Mas Mariassa

divendres, 11/12/2015
© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Terrassa i jardins del Mas Mariassa, a Pratdip. © Òscar Marín

Els Carpats són a Dràcula de Bram Stoker el que la serra de Llaberia és a Les Històries naturals de Joan Perucho: ambdues serres són l’escenari de novel·les que ens parlen de personatges misteriosos i sanguinaris. En la seva obra més coneguda, Perucho va recollir-hi la llegenda dels dips, una mena de vampirs que s’alimentaven de la sang del bestiar i que acabaren donant nom al poble de Pratdip. Però al Mas Mariassa no han trobat cap rastre dels dips diabòlics, com a mínim des que la Raquel i en Francesc van fundar el seu petit hotel rural. Aquest allotjament dels afores de Pratdip ha adquirit un cert estatus d’oasi que els propietaris estan disposats a preservar a qualsevol preu. En podríem dir, bàsicament, “calma rural”, que és allò que els habitants de les grans ciutats han anat oblidant amb el temps. El Mas Mariassa té l’aire d’aquelles propietats que es troben a l’interior d’Eivissa o de Menorca, finques que combinen els orígens rurals amb un disseny tranquil i minimalista, els tons daurats de la pedra amb el blanc de les teles i coixins, el cant dels ocells a fora i la música relaxant a l’interior.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Terrassa de l’habitació doble amb piscina privada, sota la lluna plena. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Habitació doble superior. Hi predomina la fusta i el disseny minimalista. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Bany amb dutxa de l’habitació doble superior. © ÒM

Tots els elements de la seva arquitectura, disseny, menjar i servei s’integren perfectament en l’entorn rural i han estat pensats per garantir un retir relaxant i enriquidor. La sorprenent ubicació del Mas Mariassa i la bona atenció han fet que l’hotel esdevingui en pocs anys un dels hotels rurals més atractius de la comarca. I el fet que l’allotjament sigui petit (tan sols set habitacions) afavoreix la intimitat i la interacció entre els viatgers. El concepte slow encaixa perfectament amb la filosofia d’aquest hotel. En això té molt a veure la gastronomia: durant el sopar podem assaborir bonítol fresc del port de Tarragona, vedella de primera categoria i la típica clotxa dels pagesos de la zona, un plat simple i saborós de verdures a la brasa, arengada i oli verge extra.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Una versió moderna de la clotxa, típica del sud del Principat. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Bonítol fresc amb pebrot al restaurant del Mas Mariassa. © ÒM

Al cor de la serra de Llaberia no hi ha lloc per les presses. El cant dels ocells i l’horitzó de boscos i camps d’oliveres ens connecten amb el més essencial de la vida campestre. Quan el temps ho permet, la petita piscina oberta al cel, envoltada d’arbres, ofereix un lloc ideal per trencar amb agendes i rellotges. Amb la serra davant nostre, el Mas Mariassa és la base perfecta per descobrir les sorprenents Muntanyes de la Costa Daurada, un secret molt ben guardat a pocs quilòmetres de les platges de sorra que han donat fama al sud de Catalunya.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Hora d’esmorzar, abans d’endinsar-nos en el magnífic entorn de l’hotel. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El poble de Pratdip és una visita obligada si aneu al Mas Mariassa. © ÒM

Somnis modernistes al Mas Passamaner

diumenge, 14/09/2014
Mas Passamaner 1.JPG

El magnífic Mas Passamaner, a la Selva del Camp, és avui un hotel de luxe. © ÒM

No es dorm cada dia en un palauet modernista dissenyat per Lluís Domènech i Montaner. A Barcelona, l’arquitecte va reformar el restaurant de l’Hotel Espanya, que continua obert, i va projectar la Casa Fuster, un hotel de luxe que queda fora del nostre pressupost. Però hi ha una alternativa, un pèl més econòmica, ubicada al cor del camp de Tarragona, entre Reus i la Selva del Camp: el Mas Passamaner, una casa atribuïda a l’arquitecte i al seu fill Pere Domènech Roura, que fou propietat del president de la Cambra de Comerç de Reus. Des de fa uns anys, ha esdevingut un hotel de cinc estrelles, i és un d’aquells allotjaments especials que formen part de l’Associació Monumenta de Propietaris de Castells i Edificis Catalogats de Catalunya.

Mas Passamaner 3.JPG

El balcó flanquejat per columnes tornejades presideix la façana, amb un mirador adossat de finestra geminada, amb capitells de pedra esculpida. © ÒM

Mas Passamaner 6.JPG

Un dels múltiples espais de repòs als jardins del Mas Passamaner. © ÒM

El que més ens atreu d’aquest tipus d’hotels és la seva història i el solatge que en queda, perceptible en detalls que hi ha hostes que valoren de manera positiva, com ara que els antics porticons de fusta de les finestres no acabin d’encaixar del tot, o que les vidrieres interiors, que separen les habitacions de l’escala principal, grinyolin lleugerament en obrir-se. No cal dir que l’embolcall és impecable, la façana ha estat ben restaurada, les rajoles i els esgrafiats en tons blaus llueixen com el primer dia. Les habitacions estan ben equipades, amb llits d’amplada especial, i tenen bones vistes als camps, tot i que el seu eclecticisme decoratiu desconcerta una mica. Al voltant del mas s’hi han afegit una sèrie d’habitacions amb terrassa, un spa petit però suficient per una horeta de desconnexió, una piscina exterior i un restaurant, La Gigantea, dirigit pel xef Joaquim Koerper, que té molt d’encant i oferteix uns plats deliciosos. La proximitat a Reus permet acostar-se a la capital del Baix Camp a passejar i sopar… Una bona opció per als aficionats a descobrir allotjaments amb encant.

Mas Passamaner 4.JPG

La banyera de la nostra habitació tenia bones vistes als camps que envolten la masia. © ÒM

Mas Passamaner 2.JPG

L’edifici conserva la fusteria original de portes, balcons i finestres, pintades en blau. © ÒM

La Siuranella, una sorpresa al cor de Siurana

dimarts, 13/05/2014
La Siuranella

L’hotel La Siuranella, a Siurana, acull l’excel·lent restaurant Els Tallers. © ÒM

Fa quinze anys, quan vaig pujar a Siurana per primer cop, l’oferta de restauració i d’allotjament era ben minsa. Avui, encara és reduïda, però hi trobem un elevat nivell de qualitat, especialment en l’hotel La Siuranella, que té en la gastronomia el seu puntal. Al restaurant Els Tallers, el xef Pau Escriu ens convida a gaudir d’un menú contemporani basat en els productes de proximitat. Escriu ha passat per cuines amb estrella Michelin, com Las Rejas, Mugaritz i Can Fabes, i ara lidera amb l’Anaïs Chauveau aquest interessant projecte en un dels pobles amb més encant del Priorat. Ells es defineixen com un “restaurant amb habitacions”, perquè realment la seva proposta gastronòmica ha esdevingut una de les més interessants de la comarca.

Hotel la Siuranella

Carpaccio de vieires i caviar d’oli d’oliva amb un toc de coriandre i salicòrnia. © ÒM

Restaurant Els Tallers

Deliciosa anguila fumada amb crema de pinyons i cruixent de ceba. © ÒM

Restaurant Els Tallers

Foie mi-cuit arrebossat amb “quicos” i textures de blat de moro. © ÒM

El menú varia sovint, però sempre satisfà i sorprén per la seva bona relació qualitat-preu. Recentment hi he tastat un aperitiu format per olives farcides de vermut gelificat i unes ametlles al curri. De primer, un carpaccio de vieires i caviar d’oli d’oliva amb un toc de coriandre i salicòrnia. Tot seguit, un plat d’anguila fumada que combina a la perfecció amb una crema de pinyons (inspirada en el tradicional ajoblanco, però sense rastre d’all) i cruixent de ceba. Després, foie semicuit arrebossat amb “quicos” i textures de blat de moro. Tots aquests primers plats, servits amb un vi de la terra: Les Brugueres, de La Conreria d’Escaladei.

Restaurant Els Tallers

Rap rostit amb crema de coliflor, olives negres i oli d’alfàbrega. © ÒM

Restaurant Els Tallers

Presa de porc ibèric amb moixernons i cruixent de carbassó. © ÒM

El menú segueix amb un rap rostit, ben tendre, amb crema de coliflor, olives negres i oli d’alfàbrega; i continua amb una presa de porc ibèric amb moixernons i cruixent de carbassó. Les pre-postres, una crema de llimona amb pastanaga confitada, de dolço intensa. I les postres finals, una obra en directe creada pel xef directament damunt la taula, davant la vista dels comensals, una composició de xocolates de diverses textures, gelats, tocs de melmelada i una fina coca de sucre. Després de l’àpat, en Pau i l’Anaïs em van regalar una agradable sobretaula al jardí de la casa, explicant-me el seu projecte i les seves il·lusions. Precisament al jardí hi col·locaran aviat una piscina i un jacuzzi perquè els seus hostes se sentin millor que a casa.

Restaurant Els Tallers

El xef Pau Escriu prepara unes postres en directe davant dels comensals. © ÒM

Hotel la Siuranella

Una de les habitacions dobles de l’hotel La Siuranella. © ÒM

Les llàgrimes daurades dels avellaners

dimarts, 5/02/2013
Aments1.jpg

L'avellaner floreix als mesos de gener i febrer, abans de treure les fulles. © Òscar Marín

El fred fa plorar els avellaners. Però no són llàgrimes de dol, són llàgrimes de renaixement. A partir del gener, les branques nues s’omplen de centenars d’aments, unes espigues penjants formades per flors petites. Com una pluja de colors daurats que hagués quedat aturada, a mig caure, damunt els braços estesos de l’arbre. L’estampa de les avellanoses engalanades impacta per l’austeritat: els camps són freds, no queda ni una fulla i la verticalitat de les inflorescències sembla indicar que la planta pateix una mena de defalliment. Però no és així. Si us acosteu als aments, anomenats també ‘arracades’ o ‘mocs’ de l’avellaner, hi veureu entre cent i tres-centes flors minúscules, sense pètals, que desprenen milions de grans de pol·len durant els mesos hivernals. Disseminat pel vent, aquest pol·len assegura un pas important en l’aparició de les preuades avellanes.

Per als pagesos del Camp de Tarragona –i de comarques com la Selva– és temps de podar i de treure alguns brots, a més de recollir les fulles caigudes. A poc a poc, el paisatge canviarà i les fulles noves tornaran a guarnir les branques, però sens dubte l’ornament més atractiu de l’avellaner són les seves arracades d’hivern. Riudoms, Vinyols, Maspujols, l’Aleixar, Vilaplana, la Selva del Camp, Alforja i les carreteres locals que uneixen aquests pobles del Baix Camp són bons indrets per veure les típiques plantacions d’avellaners.

Aments2.jpg

De les flors de l'avellaner se'n poden dir 'mocs', però dir-ne 'llàgrimes' és més poètic. © ÒM

Tarragona, vacances a la romana

dimarts, 14/02/2012
Amfiteatre.jpg

L'amfiteatre de Tarragona vist des de les escales que baixen al Miracle. © Òscar Marín

Em veig a mi mateix, encara un nen, baixant les escales que porten a la platja del Miracle, observant el gran amfiteatre sense entendre per què aquell trencaclosques de pedres té una aparença tan polsosa i desolada. La mar es manté plana, però el talús és pronunciat i temo aventurar-me dins l’aigua. Després torno a enfilar les escales que porten fins als carrers on fa molts segles s’estenia l’arena del circ romà. No és un record com un altre. Haver jugat a la platja que presideix l’amfiteatre i dormit al barri que cobreix part del pretori i del circ fa més viu el convenciment que els romans que van fundar Tàrraco van ser savis conqueridors. Van triar una costa brillant i fructífera amb platges orientades al sol naixent, per construir la seva principal base militar a Hispània. En realitat, els emperadors no venien a Tarragona a intrigar o a lluitar: venien a descansar, com va fer August vers el 26 aC. El poeta Luci Anneu la va descriure com “la ciutat més agradable i estimada per al descans”.

Circ nito.jpg

La capçalera del circ romà des de la torre del Pretori, seu del Museu d'Història. © Nito /Shutterstock

D’aquells temps en queden les restes d’un amfiteatre amb vistes al mar —on el rugit de les onades ens retorna la memòria dels animals que devoraven cristians a l’arena— i les ruïnes d’un circ monumental, amb capacitat per a trenta mil espectadors, que presenta la capçalera més ben conservada del món i amaga gran part de la seva estructura sota de les cases que envolten la plaça de la Font. Un periodista extremeny em comentava fa un temps, mentre caminàvem per la ciutat, que les ruïnes de Tàrraco estaven molt fragmentades. “En Mérida se conservan mucho mejor”. D’acord, a Tarragona bona part de les restes imperials van quedar mig ocultes sota casals, places i avingudes que van difuminar el perfil clàssic de la ciutat. Un passeig pels carrers de la Part Alta ens descobrirà les pedres caigudes del Fòrum Provincial, que fou la plaça pública més gran de l’Imperi, i fins i tot s’ha trobat part del temple romà a la catedral. Sota la ciutat medieval i moderna batega encara el seu cor clàssic, i cada vegada que s’obre una rasa apareixen tresors nous, molts dels quals es poden veure al Museu Nacional Arqueològic, un espai de conservació ideal per entendre l’origen de la romanització de la Península.

Pont Diable Lagui.jpg

L'aqüeducte de les Ferreres, conegut com a Pont del Diable. © Lagui / Shutterstock

Tant el Museu com el fòrum i el circ (pilars de l’antiga Tàrraco) estan protegits per les muralles, el monument més antic i més ben conservat de la capital, que va ser construïda amb blocs de pedra, extreta de la pedrera del Mèdol, a nou quilòmetres. Aquesta pedrera és un dels molts llegats romans que s’han conservat al voltant de la metròpoli primitiva. Acostar-nos fins a l’aqüeducte del segle I dC anomenat Pont del Diable ens permetrà entendre per què l’enginyeria romana estava avançada al seu temps (hi havia qui pensava que era obra del mateix dimoni). També fora de la ciutat s’ha conservat part de la luxosa vil·la dels Munts, a Altafulla, que va ser una residència de camp de nobles, així com la vil·la de Centcelles de Constantí, famosa pels seus mosaics. I si s’entra a Tarragona per l’N-340, s’ensopega amb l’impressionant Arc de Berà, erigit en plena Via Augusta al segle I aC, i poc després amb la Torre dels Escipions, un edifici funerari que veu passar per davant milers d’automòbils cada dia. Alguns d’aquests cotxes transporten visitants d’un dia, d’altres viatgers de cap de setmana, però el millor és quedar-se a Tarragona uns mesos, com va fer l’emperador August, amb prou temps per descobrir les joies menys tangibles de la ciutat. I si no podeu passar-hi unes vacances, escapeu-vos-hi algun dia entre el 17 i el 27 de maig, durant les jornades ‘Tarraco Viva’, quan la ciutat somia en allò que va ser.

TarracoViva.jpg

Al festival Tarraco Viva s'hi fan, entre d'altres actes, exhibicions de guerrers. © Òscar Marín

 

Excursions d’estiu sota la lluna plena

dilluns, 27/06/2011

Què tindrà la lluna plena d’estiu? El seu magnetisme ens convida a viure aventures nocturnes, entre les quals proliferen les curses, marxes, caminades i excursions de nit arreu del país. També els concerts i les festes a les places. L’any passat ja vaig escriure un post sobre la lluna plena, però enguany us proposo un llistat de noves activitats: sis sortides a la natura i una atractiva escapada urbana.

LlunaPlena.jpg

Un excursionista admira la posta del sol sota la lluna plena. © Poliki / Shutterstock

1. Veus líriques dalt la muntanya (Masboquera, Baix Camp)

Us agradaria escoltar òpera sota la lluna, en plena natura? Amb el títol suggeridor de “Veus líriques de la muntanya”, CatSud ens proposa una original sortida nocturna que culmina escoltant en directe algunes peces d’òpera. Es comença a caminar al capvespre del 16 de juliol, a les 19 h, des del poble de Masboquera i es travessen els paisatges de l’Espai d’Interès Natural de Tivissa-Vandellòs. Cal portar sopar, aigua, calçat còmode. I els sentits ben disposats a gaudir d’una nit de música en plena natura. El preu és de 15€ per persona i us hi podeu inscriure a través d’aquest formulari.

2. Marxa Clar de Lluna (Santa Maria de Palautordera, Vallès Oriental)

Aquesta marxa circular d’uns 10 km  fa gairebé trenta anys que se celebra. Se surt el dissabte 16 de juliol de la plaça 11 de Setembre de Santa Maria de Palautordera i es puja a l’ermita de Santa Magdalena, tornant per Sant Esteve de Palautordera fins a la plaça. Si us hi acosteu per la tarda, podreu gaudir de la fira d’artesania que se celebra pels carrers del poble. Després de sopar, a les 22 h, surten els caminadors mentre els que es queden a la plaça poden gaudir d’una revetlla tradicional amb música. Inscripcions durant tot el dia a la plaça de la Vila. Ho organitza Amics de les Marxes de Santa Maria de Palautordera i hi poden participar 2.200 persones.

3. Cursa de la Lluna Plena (Viladecans, Baix Llobregat)

És una passejada oberta a tothom, sense cronòmetre ni guanyadors. L’únic objectiu és fer dues rutes nocturnes de 10 km (una corrent i una altra caminant) pels voltants de Viladecans. La sortida serà el 15 de juliol a les 20.30 h al carrer Sant Joan i al llarg del camí es faran tres aturades per aconseguir arribar tots juts a la meta. Us hi podeu inscriure per 6€ i, abans de la cursa, haureu de passar a recollir una samarreta identificativa amb el vostre número de participant (n’hi haurà màxim 1.000). Només si la porteu us podran garantir l’avituallament. Per a mes informació, contacteu al 936583009 o a castello@base.net.

4. Siurana sota la lluna plena (Siurana, Priorat)

La vila de Siurana és interessant de visitar tot l’any, però la lluna plena d’agost li confereix una llum especial. Aquesta proposta permet gaudir de la nit en aquesta atractiva població i escoltar, mentre es camina per les muntanyes de Prades, algunes llegendes tradicionals d’aquest indret. La sortida serà el 13 d’agost a les 18 h i l’arribada, a mitjanit, tot i que només es caminarà durant tres hores. En acabar l’excursió s’ofereix la possibilitat de participar a la festa del poble. Ho organitza CatSud al preu de 15€ per persona i us hi podeu inscriure a través d’aquest formulari.

5. Volta nocturna a Fondeguilla (Fondeguilla, Plana Baixa)

En aquest municipi valencià s’hi fa una excursió de deu hores la nit del 15 al 16 de juliol, sota la lluna plena. És una activitat no competitiva, però la seva llarga durada requereix una bona forma física. Se surt de la plaça de l’Ajuntament a les 22 h i es camina per l’Ereta, el coll Roig i el cim de la Nevera. Hi haurà un màxim de 100 participants i per inscriure-s’hi cal abonar 5€, preu que dóna dret a l’avituallament en els controls i un esmorzar a les 9 del matí. Més informació a http://voltaalterme.blogspot.com/

6. Amb piragua per la badia de Pollença (Pollença, Mallorca)

Un dels indrets més fascinants de Mallorca és Pollença i el seu litoral. L’empresa Món d’Aventura ens proposa descobrir-lo, però a la llum de la lluna. El dijous 14 de juliol i el dissabte 13 d’agost organitzen sortides guiades amb piragua per la badia pollentina, de 20.30 a 22.30 h. El preu per persona és de 55€. Per als menys esportistes, proposen sortides alternatives amb llanxa per la badia amb vermut inclòs.

7. Nit de jazz al palau dels Rocamora (Barcelona)

L’última proposta no és una excursió, però també ve molt de gust. Si voleu contemplar des de Barcelona la pròxima lluna plena, us recomano fer una visita al palauet isabelí de la Fundació Rocamora. Manuel Rocamora, fundador del Museu de la Indumentària de la ciutat, va viure en aquesta magnífica casa del Putxet, plena de caràmiques, pintures i escultures dels segles XIX i XX, on a l’estiu s’ofereixen visites nocturnes per 20€. El 14 de juliol, coincidint amb la lluna plena, té lloc una d’aquestes visites. Al jardí, amb música de John Coltrane, us oferiran una copa de cava. Un brindis a la lluna!

El fruit daurat de les oliveres

dilluns, 15/11/2010

Pels volts de Santa Caterina, les olives arbequines assoleixen el punt òptim de maduresa. Pengen de les branques fermes d’oliveres centenàries que, amb el pas dels segles, s’han estés pels turons i planes des del Baix Camp fins a la Ribera d’Ebre, entre ceps i avellaners, en una terra de poca aigua i temperatures exigents. El fruit d’aquests arbres venerables és menut i fosc, i se n’extreu un líquid tan saborós com saludable, considerat un dels millors olis d’oliva del país: l’oli de Siurana. El producte és suau i afruitat i s’obté de les olives de primera premsada, que han estat collides a mà el mateix dia o el dia anterior, amb la qual cosa conserven totes les seves propietats.

OlivesArbequines.jpg

Diuen que el duc de Medinaceli, que vivia al castell d'Arbeca, va portar de Palestina al segle XVII les oliveres que avui coneixem com a 'arbequines'.

Malgrat posar-se a recer de la Denominació d’Origen Protegida Siurana, l’oli de cada comarca té els seus matisos, la seva pròpia personalitat. A la zona més alta del riu de Siurana, per exemple, en municipis com la Palma d’Ebre i la Bisbal de Falset, se sol produir un oli amb més cos i el seu aroma s’estén pels carrers com una boira saborosa i transparent. El de les comarques del Camp de Tarragona, en canvi, surt una mica més dolç. Si voleu tastar l’oli nou de la temporada, acosteu-vos a la plaça de la Llibertat de Reus els pròxims 19 i 20 de novembre. S’hi celebra la 14a Mostra de l’Oli Siurana.