Entrades amb l'etiqueta ‘platges’

Amb caiac per la costa del Garraf

dijous, 25/08/2016

El sol ha sortit fa poques hores. Ens acostem a la platja del Far de Vilanova i la Geltrú, una platja que pren el nom del far que s’hi aixeca des de l’any 1903 i que acaba de ser obert al públic convertit en museu del mar (Espai Far), acollint la cèlebre col·lecció de curiositats marineres que Francesc Roig Toqués atresorà al llarg de la seva vida. A la sorra ens hi esperen els monitors de Roc Roi, una de les empreses que ofereix activitats sota el paraigües de l’Estació Nàutica de Vilanova. Aprofitant el bon temps dels mesos d’estiu, ens disposem a navegar amb caiac de mar per la costa escarpada que separa Vilanova i Sitges.

Caiac 1.jpg

Caiacs a punt damunt la sorra de la platja del Far de Vilanova. © Òscar Marín

Caiac 2.jpg

El grup escolta les instruccions dels monitors abans de sortir. © ÒM

Després d’escoltar les instruccions bàsiques del maneig del caiac, acostem les embarcacions a l’aigua, hi pugem i comencem a remar en direcció a Sitges. Si no bufa gaire vent i les onades són baixes, com avui, la navegació és plaent. Si ens ve de gust una mica d’aventura, també la tenim assegurada. Com que la costa és força pedregosa, hi ha algun pas estret entre roques que ens permet posar a prova la nostra perícia. La mar ha esculpit i erosionat durant milers d’anys aquest litoral, creant cales tranquil·les entre discrets penya-segats, i obrint-hi coves només accessibles des de l’aigua, com la que trobem a prop de la platja de l’Home Mort. Hi entrem amb els caiacs i ens hi aturem per contemplar-la i agafar forces mentre escoltem la remor de la mar.

CAiac.jpg

Un pas estret entre roques per als més intrèpids. © ÒM

Caiac pantalla.jpg

Acostant-nos a les coves amagades al peu dels penya-segats. © ÒM

Hi ha una ruta més llarga que continua fins a la primera platja de Sitges, però nosaltres fem mitja volta i, mentre posem rumb al far de Vilanova, contemplem ara amb més calma aquest litoral de roques i pinedes singular que té una mica de Costa Brava i una mica de Costa Daurada, sense ser cap de les dues. A l’Estació Nàutica us hi oferiran moltes altres activitats que es poden fer durant tot l’any: surf, vela, snorkel, surf de rem, lloguer d’embarcacions i, fins i tot, propostes d’interior, com ara sortides amb bicicleta de muntanya pel Parc Natural del Garraf.

Al canal de YouTube del blog trobareu aquest vídeo amb les millors imatges de la sortida:


Un càmping de cinc estrelles a Mont-roig

dimecres, 10/08/2016
Piscines càmping Playa Montroig.jpg

El Playa Montroig disposa de quatre grans piscines. © Òscar Marín

No passa cada dia que et despertis en un dels millors càmpings de la Costa Daurada. El Playa Montroig ho és. Ha estat reconegut com a Best Càmping 2016 pels dos automòbil clubs més grans d’Europa: l’alemany ADAC i l’holandès ANWB (sumen 22 milions de socis), i ha renovat la qualificació com a càmping de cinc estrelles (només hi ha una desena de càmpings europeus que ho han aconseguit de manera consecutiva durant més de 30 anys). Segur que influeix en aquesta valoració positiva el fet que el càmping mantingui les seves instal·lacions sempre renovades. Com a principal novetat, destaca l’obertura de l’Spa & Wellness Center, inaugurat el mes de maig passat, un espai amb sauna, bany turc, cabines de massatge, solàrium i un jacuzzi a l’aire lliure. També s’ha renovat un edifici de sanitaris de 1.400 metres quadrats, s’ha apostat per una xarxa Wi-Fi gratuïta que arriba a tots els racons del càmping i s’ha actualitzat la carta dels restaurants.

Bar i piscina Playa Montroig.jpg

El Bar Piscina permet prendre un refresc mentre la mainada gaudeix de l’aigua. © ÒM

Piscines Playa Montroig.jpg

Les piscines del Playa Montroig disposen de salts d’aigua, tobogans i jocs aquàtics. © ÒM

A més de les parcel·les, algunes davant del mar, les famílies poden allotjar-se en diversos bungalous a pocs metres de la platja, com els Bora Bora Pavillions, amb dues habitacions i capacitat per a quatre persones, i els Seaside Villas de sis places. A prop de la zona de piscines es troben les Royal Palm Villas, en una de les quals ens vam allotjar el mes de juliol passat. Es tracta de bungalous de luxe de 50 metres quadrats amb tres habitacions (una amb llit de matrimoni i dues amb dos llits individuals cadascuna), un bany amb dutxa i un ampli saló-menjador amb cuina. Disposa d’una terrassa envoltada de jardins i la seva ubicació és cèntrica, a pocs metres de les piscines, els restaurants i les zones d’oci del càmping.

Royal Palm Villas.jpg

Les Royal Palm Villas són bungalous ubicats en una àrea cèntrica del càmping. © ÒM

Interior Royal Palm Villas.jpg

Interior acollidor de les Royal Palm Villas. © ÒM

Esmorzar bungalou Playa Montroig.jpg

Un bon esmorzar a la terrassa del bungalou. © ÒM

Al càmping Playa Montroig hi van sobretot famílies. Moltes són del país, però també n’hi ha que vénen dels Països Baixos i d’Alemanya. Les instal·lacions s’orienten especialment a satisfer les famílies amb mainada: hi ha 5.000 metres quadrats de zones aquàtiques amb vuit tobogans i jocs infantils, pistes de tennis, pista de pàdel, camps de futbol, espai de vòlei platja i un minigolf. A més, al llarg del quilòmetre de platja que s’estén davant del càmping, els visitants poden trobar un Beach Club que ofereix un servei de lloguer de patins, entre d’altres. Les activitats organitzades pels monitors complementen l’oferta. Els més petits poden participar en el Junior i el Mini Club, assistir a espectacles i divertir-se amb els jocs i altres activitats lúdiques planificades per l’equip de professionals del càmping. Els adolescents tenen a la seva disposició The loft, una sala amb jocs de billar, futbolí i una pantalla gegant on es projecten pel·lícules en versió original.

Terrassa chillout Playa Montroig.jpg

Espai Cocktail Bar & Chill-out, una agradable terrassa per a les nits d’estiu. © ÒM

Platja càmping Playa Montroig.jpg

Un quilòmetre de platja s’estén davant del càmping Playa Montroig. © ÒM

Cal esmentar també l’oferta de restauració del Playa Montroig. Els seus nous bars i els dos restaurants (Espai Grill Restaurant i Terrassa Restaurant) ofereixen més de 1.700 places i una cuina basada en la gastronomia mediterrània i elaborada amb ingredients locals, com el peix fresc, els arrossos o la carn a la brasa cuinada amb carbó d’alzina, receptes que es poden maridar amb els vins negres, rosats o blancs de les comarques properes. L’oferta es completa amb la gran varietat de restaurants de les poblacions properes de la Costa Daurada.

Terrassa Restaurant Playa Montroig.jpg

El Terrassa Restaurant proposa cuina catalana, tapes, sandvitxos, pizzes i amanides. © ÒM

Ens trobem en un entorn privilegiat pel que fa als paisatges i a la gastronomia. Sense anar gaire lluny, podem visitar Mont-roig del Camp i descobrir per què Joan Miró es va enamorar d’aquest poble i del seu entorn. Els camps dels voltants són ideals per a la pràctica del senderisme i la bicicleta, i tot fent esport podem descobrir un mirador privilegiat de la comarca: l’ermita de la Mare de Déu de la Roca.

L’ermita de la Mare de Déu de la Roca, coronada per la capella de Sant Ramon.

Racons de l’Eivissa més autèntica

dimarts, 5/07/2016

Sant Carles Eivissa.jpg

Al nord d’Eivissa [a la foto, Sant Carles] trobem racons que semblen aturats en el temps. © Òscar Marín

Després de descobrir Dalt Vila i la platja d’en Bossa en les nostres primeres 24 hores a Eivissa, ens proposem recórrer els paisatges rurals de l’illa i alguns dels seus racons més autèntics. El nostre dia comença amb un bon bufet d’esmorzar a l’hotel Sol Beach House de Santa Eulària des Riu, on hem dormit. Un hotel totalment renovat, amb un disseny d’aire mariner i tons clars, i amb una bona vista del mar i la costa de Santa Eulària.

Hotel Sol House Santa Eulària piscina.jpg

La piscina de l’hotel Sol Beach House de Santa Eulària. © ÒM

Hotel Sol House Santa Eulària ioga.jpg

Ioga davant del mar als jardins de l’hotel Sol Beach House. © ÒM

Santa Eulària des Riu està coronada pel Puig de Missa, el primer nucli habitat d’aquesta zona, des d’on es contempla una bona vista de la ciutat i dels boscos i hortes que esquitxen el nucli urbà fins a la mar. Aquí hi trobem dos elements importants. Per una banda l’església parroquial de Santa Eulària, construïda com a església-fortalesa dalt de tot del puig. L’edifici és una obra mestra de l’arquitectura eivissenca del segle XVI, erigit sobre una capella destruïda pels turcs l’any XIV. Aquí és on es refugiaven els veïns del poble quan s’acostaven pirates. El temple és de planta quadrada amb un atri de tres naus, però el que més crida l’atenció són els porxos del segle XVIII. Al Puig de Missa també hi trobem el Museu Etnogràfic, ubicat a l’antiga finca de Can Ros. Presenta una col·lecció molt interessant d’armes, objectes d’artesania, vestits tradicionals i joies que permeten fer-se una idea de com era l’Eivissa rural en segles passats. Tot aquest nucli antic està conformat per un grup de cases blanques de forma cúbica que conforma un magnífic conjunt d’arquitectura popular eivissenca. En canvi, la Vila Nova ha crescut a la planúria que baixa fins al mar oblidant qualsevol inspiració en l’arquitectura tradicional.

Puig de Missa.jpg

Arquitectura tradicional al Puig de Missa de Santa Eulària des Riu. © ÒM

Museu Etnogràfic Puig de Missa.jpg

El Museu Etnogràfic d’Eivissa es troba a Can Ros, una antiga casa pagesa. © ÒM

Després de la visita a Santa Eulària, ens dirigim a la granja ecològica de Can Muson, on ens espera la Maria Marí per mostrar-nos la seva finca i ensenyar-nos a elaborar el flaó, el pastís més típic d’Eivissa, cuinat amb farina, sucre, llimona, anís, ou, formatge i un toc de menta. La Maria es dedicava a la moda “adlib” als anys setanta i més tard va engegar diversos negocis, però un dia la van convidar a un curs d’agricultura ecològica i va pensar “voler és poder”. Va establir-se en una finca de la família i va cultivar diversos horts. Avui rep visitants d’arreu del món als quals explica els cultius i les tradicions de l’illa, i també acull grups d’escolars que volen tenir contacte amb el món rural. Des de fa tres anys organitza, fins i tot, una escola d’estiu.

Can Musson Eivissa.jpg

Illencs i turistes s’acosten a Can Muson per comprar productes ecològics de l’horta. © ÒM

Can Musson.jpg

Aprenent a cuinar el típic flaó amb Maria Marí a Can Muson. © ÒM

Can Musson 2.jpg

Les cabres de la finca de Can Muson agraeixen la visita dels xiquets. © ÒM

A l’hora de dinar, ens dirigim a un indret amb molt d’encant, l’Oleoteca Ses Escoles, un molí d’oli on s’elabora des de l’any 2008 el Verge Extra Can Miquel Guasch. Els seus propietaris no es conformaven amb produir un dels millors olis d’Eivissa i l’any 2014 van ampliar el projecte amb la creació de la primera oleoteca de l’illa d’Eivissa, un espai on divulgar la cultura eivissenca de l’olivera i difondre les característiques de l’oli d’oliva verge extra, l’únic que no pateix cap procés químic. L’oleoteca es troba a l’edifici de les antigues escoles de Sant Llorenç, per això rep el nom de Ses Escoles. A l’ombra del seu pati cobert amb elements vegetals hi podem assaborir plats típics eivissencs amb un toc modern: coca de trempó amb peix, ous pagesos ecològics amb patates fregides, costelles de corder, escalivada amb formatge de cabra i olivada… Tot regat amb un oli d’oliva excel·lent. Per acabar, com no podia ser d’una altra manera, hem de tastar el típic flaó. Abans de sortir, hi podem adquirir alguns productes artesans de l’illa a la petita botiga.

Oleoteca Ses Escoles.jpg

El menjador de l’Oleoteca Ses Escoles, a la carretera que du a Portinatx. © ÒM

Ses Escoles.jpg

Ous pagesos ecològics i patates fregides, un plat simple però deliciós. © ÒM

Flaó Eivissa.jpg

Per postres, assaborim el dolç flaó tan típic d’Eivissa. © ÒM

Després de dinar, seguim la nostra ruta cap al nord de l’illa. Fem una petita parada al poble d’es Canar, a cinc quilòmetres de Santa Eulària. Es tracta d’un agradable nucli costaner envoltat de pinedes i amb una llarga platja d’uns 360 metres, amb tota mena de serveis turístics molt orientats a les famílies. Es troba al fons d’una entrada de la costa i queda ben protegit per un cap.

Es Canar.jpg

El ferri arriba a Es Canar procedent d’altres poblacions d’Eivissa. © ÒM

No gaire lluny, de camí a Sant Carles de Peralta, passem pel costat de Ses Dàlies, on s’organitza un mercat tradicional hippie tots els dissabtes. És una experiència pintoresca, però els preus no són aptes per a totes les butxaques. No ens aturem i continuem fins a Sant Carles, un dels nuclis d’interior que van ser punt de trobada del moviment hippie als anys setanta del segle XX. És un nucli molt diferent de les urbanitzacions turístiques de la costa. Està envoltat per bells paisatges de camps llaurats de terra vermella, amb ametllers i oliveres, en un ambient marcadament rural. El poble té una de les esglésies més boniques de l’illa, la de Sant Carles, del segle XVIII, amb un ampli pòrtic d’arcs amb suports de savina. A més, a Sant Carles hi ha un bar que era molt freqüentat pels hippies que van envair l’illa fa quaranta anys: el bar Anita. En destaquen les nombroses bústies antigues on el carter deixava la correspondència de totes les cases del poble.

Església de Sant Carles Eivissa.jpg

Interior de l’església de Sant Carles de Peralta. © ÒM

Bar Anita Eivissa.jpg

El bar Anita de Sant Carles, un dels històrics de l’illa. © ÒM

Volem veure la posta de sol a la cala de Benirràs, però abans ens aturem a Santa Gertrudis de Fruitera, un petit nucli rural molt allunyat del turisme de masses, construït al voltant de la seva església parroquial, de façana sòbria i campanar de paret o d’espadanya. A Santa Gertrudis hi ha alguns restaurants i botigues de moda i records, però el poble és conegut especialment pel Bar Costa, on es fan els entrepans més famosos d’Eivissa. Seure a gaudir d’un entrepà de pernil a la seva terrassa és tota una tradició. Antigament, era un bar de poble, però als anys seixanta el va comprar Vicent Roig Pi, que aviat va establir bona relació amb els hippies que van arribar a l’illa. El pintor xilè Andrés Monreal li va oferir abonar les seves consumicions amb quadres i en Vicent ho va acceptar. Va acabar arribant al mateix tracte amb altres artistes i aviat va començar a vendre quadres a turistes. Amb els diners, va adquirir noves peces, fins que la col·lecció va arribar gairebé al centenar de quadres, alguns de grans dimensions, que s’exhibeixen a les parets de l’establiment.

Santa Gertrudis.jpg

Fem parada a Santa Gertrudis, un poble tranquil amb agradables bars i restaurants. © ÒM

Conduïm fins a la costa nord i baixem fins a la cala Benirràs, un lloc conegut per la “festa dels tambors” que s’hi organitza els diumenges al capvespre. A l’estiu no hi cap ni una agulla, però a la primavera i a la tardor ve de gust veure des d’aquí com es pon el sol, ja que la cala té una orientació perfecta per contemplar aquest espectacle natural. A més, el cap Bernat, una roca coneguda també com el “dit de Déu”, fa més fotogènic el moment de la posta i els velers que naveguen davant la cala contribueixen a donar al conjunt un aire pictòric. Quan ja hem dit adéu al sol, caminem fins al restaurant 2000, a la mateixa cala, on ens serveixen una graellada de peix fresc, simple però deliciosa. Un bon àpat per acabar un dia memorable a través de l’Eivissa més rural.

Cala Benirràs.jpg

Petits i grans esperen el moment de la posta del sol a la cala de Benirràs. © ÒM

Posta de sol a cala Benirràs.jpg

L’espectacle més esperat, el sol ens diu adéu mentre sonen els tambors. © ÒM

L’endemà al matí, ens espera una excursió amb caiac de mar pels voltants de la Cala d’Hort. Ens llevem ben d’hora i conduïm cap al sud de l’illa, allà on s’aixeca l’imponent illot des Vedrà, probablement el paisatge més magnètic d’Eivissa. Practicar el caiac en aquest litoral no s’assembla a la navegació que podem experimentar en altres punts dels Països Catalans. Aquí la transparència de l’aigua és excepcional i la protagonista dels fons és la Posidonia oceànica, que és la responsable d’aquesta paleta de turqueses que contemplem des de la superfície. Navegar sobre aquestes aigües netíssimes, amb es Vedrà i es Vedranell a tocar, ens desperta sensacions noves.

Caiac Cala d'Hort.jpg

Caiacs preparats damunt la sorra de la Cala d’Hort, davant d’es Vedrà. © ÒM

Després del caiac, encara amb la sal a la pell, dinem al restaurant El Carmen, ubicat a la mateixa Cala d’Hort. Tant l’ambient com la cuina són senzills: entrants lleugers, bons arrossos, peix i marisc fresc. Tot molt bo. I hi ha pocs restaurants amb una vista tan privilegiada. Després de dinar tornem a mullar els peus a l’aigua. És un gest instintiu, perquè els nostres peus no volen pujar al cotxe que ens durà cap a l’aeroport. I si ens quedem uns dies més?

El Carmen Cala d'Hort.jpg

Terrassa del restaurant El Carmen, just davant de la Cala d’Hort. © ÒM

Restaurant El Carmen Cala d'Hort.jpg

Paella de mar i muntanya al restaurant El Carmen. © ÒM

Es Vedrà.jpg

Ens acomiadem d’Eivissa contemplant els màgics illots d’es Verdà i es Vedranell. © ÒM

7 platges familiars a prop de Barcelona

dimarts, 14/06/2016
Platja Vilanova.jpg

Un matí en família a les platges de Vilanova i la Geltrú. © Òscar Marín

· Platja de Ribes Roges (Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Sorra ben fina, aigües poc profundes, dutxes, lavabos, gandules, quiosquets amb música i una notable tranquil·litat. L’extensa platja vilanovina de Ribes Roges està feta per a les famílies. Es troba delimitada per un gran parc on trobareu diverses àrees infantils amb gronxadors, tobogans, ombres per descansar i, fins i tot, una estació amb trens en miniatura que funcionen els caps de setmana. I ben a prop hi teniu l’estació nàutica, que us ofereix moltes activitats per gaudir del mar. Una platja que repeteix la bandera blava any rere any.

Ribes Roges.jpg

La platja de Ribes Roges i el parc que l’envolta són un paradís per a les famílies. © ÒM

· Platja de Garraf (Sitges, Garraf)
Heu vist el film Kràmpack, de Cesc Gay? Els protagonistes passen part de les seves aventures a Garraf, un petit nucli mariner que té un cert aire de poble grec. Admireu les seves casetes de pescadors instal·lades damunt la sorra humida, de bon matí, quan el sol comença a sortir i estén de ple els rajos sobre els murs endormiscats. No mireu gaire cap a l’imponent hotel Garraf, construït just damunt la sorra. Mireu més aviat cap a l’altre costat, cap a les cases blanques del poble que s’aixeca damunt la platja i els restaurants que miren al mar. També podeu visitar el proper Celler Güell, obra de Gaudí. Una bona escapada a mitja hora de Barcelona.

Platja de Garraf.jpg

Les pintoresques casetes de pescadors de la platja de Garraf. © ÒM

· Platja de la Murtra (Viladecans, Baix Llobregat)
A tocar dels espais naturals del Delta del Llobregat, la platja de la Murtra té centenars de metres de sorra i un espai de jocs infantils. Malgrat la seva proximitat a Barcelona, el litoral de Viladecans és tranquil i permet córrer i jugar sense topar amb altres banyistes. Hi trobareu un quiosc de begudes, dutxes i lavabos públics. Hi ha un aparcament, tot i que també s’hi arriba amb el bus al juliol i l’agost. Observar des de l’aigua els avions que s’enlairen o aterren a l’aeroport pot resultar un estímul per als més petits.

http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Els més petits podran jugar sense presses a la vora de l’aigua. © ÒM

· Platja del Prat (El Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Coneixeu el mirador dels avions del Prat? Ha esdevingut un lloc de trobada de fotògrafs i famílies amb nens, i també dels amants de la natura que s’hi aturen amb les bicicletes camí de la platja del Prat. Més endavant, en arribar al Centre Municipal de Vela, se’ns obre davant dels ulls la platja del Prat, un espai tranquil envoltat de pinedes que ha millorat molt en els últims anys. Començant per la qualitat de l’aigua, que és excel·lent gràcies a la depuradora d’aigües residuals, i seguint pels serveis que fan d’aquesta una de les millors platges de l’àrea metropolitana: dutxes, rentapeus, lavabos, bancs, bars, passeres d’accés a la sorra, passeres adaptades, àrees de jocs infantils, senyalització informativa… Un altre atractiu proper és la visita al Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM).

Platja del Prat.jpg

Es pot arribar a la platja del Prat amb bici pels carrils que la connecten amb la ciutat. © ÒM

· Platja de Montgat (Maresme)
Està ben comunicada amb Barcelona i el Maresme gràcies al tren i hi trobareu espais amplis, zones de joc per a la canalla i unes tradicionals cases de pescadors. Podreu dinar als singulars Banys Virgen del Carmen, just a l’inici de la platja de Montgat. Es tracta d’un espai format per antigues casetes familiars de pescadors amb un pati comú, on avui es disposen diverses taules de fusta amb estovalles de plàstic. Conserven l’atmosfera dels banys tradicionals i s’hi poden tastar plats senzills i deliciosos a molt bon preu, des d’unes gambes a la planxa o unes sardines a la brasa fins a un plat de botifarra amb mongetes, una amanida casolana o unes patates amb allioli.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

A la platja de Montgat hi trobareu antigues cases de pescadors on fer un àpat refrescant. © ÒM

· Platja de Calella (Maresme)
És una vella destinació turística i té molt per oferir. Entre altres coses, una extensa platja on a l’estiu s’hi instal·la un miniclub infantil i s’hi fan activitats de pallassos, titelles i concerts, a més de poder-hi practicar alguns esports aquàtics. Hi ha dos parcs infantils a la sorra, vigilats per monitors, amb castells inflables. L’únic inconvenient de Calella pot ser la concentració de para-sols en les hores crítiques, quan el sol pica més fort. Però ja sabeu que és millor baixar a la platja abans de les 12 h i després de les 16 h. Tindreu més espai per deixar la tovallola i evitareu els efectes nocius del sol del migdia.

http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Palmeres i para-sols a la concorreguda platja de Calella. © Brian K

· Platja de les Dunes (Santa Susanna, Maresme)
Als mesos de juliol i agost, en aquesta platja paral·lela al passeig marítim de Santa Susanna s’hi ubica el Mini Beach Club, un espai de lleure per als nens de 4 a 12 anys. S’hi munta un castell inflable i llits elàstics, s’hi organitzen jocs d’aigua i hi ha, fins i tot, una festa de l’escuma infantil. Ben a prop hi ha restaurants per completar la jornada i hotels preparats per a famílies, per si voleu allargar la vostra estada al Maresme.

Sta Susanna, Joan Ribot.jpg

A la platja de Santa Susanna saltaran, ballaran i es mullaran. © Joan Ribot

Assaborint el cap de Creus al Porto Cristo

dilluns, 27/07/2015
Cala Taballera, el Port de la Selva.jpg

Cala Taballera, una de les cales màgiques que s’estenen a prop del Port de la Selva. © Òscar Marín

Vaig arribar al Port de la Selva amb prou temps per visitar el seu entorn natural. Aquí a la vora hi ha algunes de les cales preferides de Salvador Dalí i valia la pena revisitar-les, aprofitant el bon temps. Els paisatges costaners del Parc Natural del Cap de Creus són el gran reclam d’aquesta zona. A l’hora de dinar vaig fer cap al Porto Cristo, un hotel Logis que té una ubicació excel·lent, al cor de la població, i conserva l’aire dels antics hotels de la Costa Brava. De fet, es troba en un edifici històric de l’any 1864, a 30 metres de les platges de sorra del Port de la Selva, en un antic celler que va ser totalment reformat i que ha funcionat com a allotjament des de l’any 1960.

Hotel Porto Cristo.jpg

Façana de l’hotel Porto Cristo, al Port de la Selva. © ÒM

Habitació Hotel Porto Cristo.jpg

Una de les habitacions dobles del Porto Cristo. © ÒM

Quan hi entres, pots tenir la vaga sensació de trobar-te en un d’aquells petits grans hotels de la Côte d’Azur, amb els seus cortinatges estampats, les habitacions de decoració eclèctica, l’elegància d’altres temps amb la mar a poques passes de la finestra. És d’aquells hotels en els quals observes detalls com el diari del dia o les infusions gratuïtes que fan que el client s’hi senti com a casa. Les cinquanta habitacions són àmplies, amb grans llits de matrimoni i finestres a l’exterior, i gairebé tots els banys disposen de banyera d’hidromassatge. Algunes, especialment les habitacions Royal de la tercera planta, tenen bones vistes del mar. Però també les habitacions Gran Confort i New Ancient són grans i còmodes. Les suites tenen fins i tot un petit saló, dues balconades i vistes a la badia. I aquells que busquin màxima relaxació, podran fer ús del petit spa privat de l’hotel durant mitja hora.

Habitació doble Hotel Porto Cristo.jpg

Gairebé totes les habitacions del Porto Cristo tenen banyera d’hidromassatge. © ÒM

Suite familiar Hotel Porto Cristo.jpg

Una de les suites familiars de l’hotel Porto Cristo. © ÒM

Si s’arriba al Port de la Selva amb gana, el primer que cal fer abans d’anar cap a l’hotel és acostar-se al restaurant Monterrey, situat a pocs metres del Porto Cristo, en ple passeig marítim. Aquí, la mateixa família propietària de l’hotel porta un dels millors restaurants de la zona. El producte fresc del port de la població n’és el protagonista: gambes, sardines, orada a l’all cremat, musclos de roca, freginada de peixets, rapet del port al forn, turbot a la planxa… I a la carta hi destaquen també els arrossos, les paelles marineres i altres receptes amb gust de mar, com el tàrtar de salmó i el llenguado a la planxa. Cada plat és més suculent que l’anterior. Els clients que reserven mitja pensió poden assaborir aquí la deliciosa gastronomia del cap de Creus.

Timbal d'escalivada.jpg

Timbal d’escalivada i formatge de cabra al restaurant Monterrey. © ÒM

Tàrtar de salmó.jpg

Tàrtar de salmó al restaurant Monterrey. © ÒM

Llenguado a la planxa Monterrey.jpg

Llenguado a la planxa amb guarnició de temporada. © ÒM

Rap del cap de Creus Monterrey.jpg

Rap fresc del cap de Creus al restaurant Monterrey. © ÒM

Restaurant Monterrey.jpg

Sala del restaurant Monterrey. A fora disposa d’una terrassa mb vista a la badia. © ÒM

Què més es pot demanar? Un hotel amb un gran servei, un bon restaurant on assaborir la millor gastronomia marinera de l’Empordà, un poble de postal i uns paisatges imponents que ens transporten a la fi del món. Quan vulgui desconnectar, tornaré a escapar-me al Port de la Selva.

6 platges refrescants per anar-hi amb nens (3a part)

dimarts, 14/07/2015

Les platges per gaudir-ne en família s’han convertit en un dels continguts més visitats del bloc ‘El plaer de viatjar’. Podeu llegir-ne la primera tria aquí i la segona, en aquest enllaç. En aquesta tercera selecció, ideal per als qui passeu l’estiu amb la canalla a Catalunya, hi recomanem platges que destaquen per tenir aigües netes i poc fondes, bons serveis, un fàcil accés i bones opcions per menjar a tocar de la sorra.

  • Platja de Sant Pol (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)

Les platges de Sant Feliu de Guíxols són força planes, la sorra és perfecta, ni massa fina ni massa gruixuda. A la platja de Sant Pol hi trobareu unes pintoresques casetes de colors que s’utilitzen per canviar-se. També hi ha dutxes, lavabos, bar, servei de vigilància… I a l’estiu hi trobareu uns clubs infantils amb dinamitzadors que atenen els nens i nenes durant una hora. La mainada pot gaudir d’una proposta variada de tallers i de diversos racons de joc (cuineta i supermercat, pales i galledes, cotxes, construccions, dibuix i pintura, jocs de taula, etc.). A banda de la platja, podreu caminar pel passeig i prendre un refresc, o gaudir a les àrees de joc per als infants.

Guixols.jpg

Les populars casetes de bany de la platja de Sant Pol. ©

  • Cala Canyelles (Lloret de Mar, Selva)

Fora del nucli urbà de Lloret de Mar, la cala Canyelles és un petit edèn. Qui vulgui calma, la trobarà (fora dels mesos d’estiu) a la cara més oriental de la platja, a la vora d’una caseta blanca de pescadors envoltada de barques i d’una pineda atapeïda. Els amants de la navegació i dels esports aquàtics trobaran a ponent l’únic port de Lloret, des d’on s’organitzen activitats nàutiques entre els mesos de primavera i tardor. I després d’un bon bany, es pot dinar al restaurant Cala Canyelles, conegut per les seves paelles i els seus plats cuinats amb ingredients de la mar. A prop també hi teniu un càmping amb caravanes i apartaments, una bona opció per a les famílies. La platja de Lloret, de més d’un quilòmetre, és una gran alternativa per refrescar-se amb la quitxalla.

"©

La cala Canyelles de Lloret de Mar és ben agradable per anar-hi en família. ©

  • Platja de Montgat (Maresme)

Està ben comunicada amb Barcelona i el Maresme gràcies al tren i hi trobareu espais amplis, zones de joc per a la canalla i unes tradicionals cases de pescadors. Podreu dinar al singular bar Baños Virgen del Carmen, just a l’inici de la platja de Montgat. Es tracta d’un espai format per antigues casetes familiars de pescadors amb un pati comú, on avui es disposen diverses taules de fusta amb estovalles de plàstic. Conserven l’atmosfera dels banys tradicionals i s’hi poden tastar plats senzills i deliciosos a molt bon preu, des d’unes gambes a la planxa o unes sardines a la brasa fins a un plat de botifarra amb mongetes, una amanida casolana o unes patates amb allioli.

Platja de Montgat.jpg

A la platja de Montgat hi trobareu antigues cases de pescadors on fer un àpat refrescant. ©

  • Platja de Calafell (Baix Penedès)

Les platges del municipi de Calafell són ben conegudes pel turisme familiar. De fet, la platja de Calafell era anomenada “la platja del biberó”, per la qualitat de la sorra i de l’aigua, per la tranquil·litat del mar i per la suavitat dels pendents quan s’entra al mar. A més, l’aigua té unes propietats especials, ja que la seva concentració de iode és cinc vegades superior a la normal. En aquesta platja hi trobareu servei de socorrisme i primers auxilis, dutxes, lavabos i lloguer de gandules i para-sols, entre d’altres facilitats.

Platja_de_Calafell.jpg

La platja de Calafell a primera hora del matí. ©

  • Platja de Tamarit (Tarragona, Tarragonès)

La seva sorra fina, la seva extensió, la ubicació al costat d’un dels millors càmpings de la Costa Daurada (el Tamarit Park Resort) i un castell pintoresc fan de la platja de Tamarit (Tarragona) una bona destinació per escapar-s’hi amb els petits de la casa. Hi teniu dutxes i una de les platges més àmplies del litoral, i encara hi podeu descobrir més coses: un camí de ronda que voreja boniques cales, una àrea fluvial de gran valor a la desembocadura del Gaià, una façana marítima que ha conservat l’aspecte de barri de pescadors i, més enllà, les restes d’una vil·la d’època romana, a la zona dels Munts. Per dinar, trobareu bons restaurants de peix fresc.

Tamarit.jpg

Una nena juga a fer castells de sorra sota el castell de Tamarit. ©

  • Platja Llarga de Salou (Tarragonès)

Salou és un petit paradís per a les famílies que busquen platja, comoditat i qualitat. La platja de Llevant, just davant del passeig de Jaume I, és potser la més freqüentada de la població, però també la més gran (1.200 metres de longitud per 70 metres d’amplada) i la que disposa de més serveis: hi ha aparcament a prop, s’hi pot accedir amb cadira de rodes i cadiretes, les aigües són tranquil·les, hi ha lavabos i dutxes, s’hi poden llogar para-sols i gandules, hi ha espais de jocs infantils, etc. La sorra és daurada i ben a la vora hi ha una gran quantitat de cafès, restaurants, gelateries i botigues per acabar-hi de passar la jornada.

Platja de Salou.jpg

A la platja Llarga i al passeig de Jaume I hi ha diverses àrees de jocs infantils. ©

Més informació:

Trobada de bloguers al litoral metropolità

dilluns, 20/10/2014
BlogtripAMB 1.jpg

Els participants del segon #blogtripAMB, a la platja de Montgat. ©

He recorregut molts cops a peu la façana marítima de Badalona, però no ho havia fet encara dalt d’un Segway. Aquest estiu passat ho vaig fer amb els companys de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona), amb qui vaig organitzar una nova trobada de bloguers, aquest cop pel litoral metropolità, de Sant Adrià de Besòs a Montgat. Al segon #blogtripAMB ens hi vam reunir una quinzena d’autors de blogs de turisme i viatges per descobrir aquesta cara no tan coneguda de la costa catalana, un litoral que en els darrers anys ha viscut una important transformació. Des de l’estació del Tram de Sant Adrià de Besòs és molt fàcil acostar-se a la desembocadura del Besòs, un dels espais més beneficiats amb la rehabilitació del litoral de Barcelona que s’ha dut a terme en els darrers anys, començant per la qualitat de la sorra, de l’aigua i de l’entorn natural. Fa dècades, ningú no gosava banyar-se a l’estiu en aquesta zona. Avui, s’hi poden veure espècies com la gavina capnegra, el corriol camanegre i el xatrac becllarg, entre moltes altres. I no només la fauna s’acosta més a la zona, també els ciutadans. Ara hi ha excel·lents platges, parcs i zones verdes dotades dels serveis necessaris per gaudir al màxim del litoral.

BlogtripAMB 2.jpg

Les platges de la desembocadura del Besòs han estat restaurades per l’AMB. © ÒM

A bord del segway (com he explicat en altres articles d’aquest blog, és un dels meus mitjans de transport preferits) vam passar sota les omnipresents xemeneies de la central tèrmica i vam resseguir el passeig marítim de Badalona fins arribar al fotogènic Pont del Petroli, en companyia dels guies de Barcelona Segway Tour. Aquest antic pantalà, construït als anys seixanta per descarregar-hi hidrocarburs des dels vaixells cisterna, és avui una plataforma d’estudi i divulgació del medi marí i també un mirador excepcional des d’on es pot contemplar bona part de la costa, des de Barcelona fins a Montgat; s’hi poden veure vogar els llaguts del Club Natació Badalona i permet observar amb perspectiva un dels emblemes de la història industrial del país: la fàbrica d’Anís del Mono.

BlogtripAMB Pont del Petroli.jpg

El Pont del Petroli és un dels elements destacats de la renovada façana marítima de Badalona. © ÒM

BlogtripAMB Club Natació.jpg

Un llagut del Club Natació Badalona passa a prop del Pont del Petroli en un matí d’entrenament. © ÒM

Després d’un breu esmorzar, vam fer una visita guiada a la fàbrica d’Anís del Mono, gentilesa del Museu de Badalona. A més de l’Anís del Mono, s’hi elaboren les Aromes de Montserrat amb els alambins originals, i moltes altres begudes espirituoses: Crema Catalana, Licor d’Avellana, Ratafia…

BlogtripAMB Anís del Mono.jpg

Interior de la fàbrica d’Anís del Mono, a Badalona. © ÒM

Des de la fàbrica, vam continuar per la façana marítima de Badalona, força castigada per construccions de diverses èpoques i pel pas de la via del tren, però amb unes platges molt ben equipades. Agafant un desviament, s’arriba al parc de Can Solei i Ca l’Arnús, un parc romàntic de gran interès botànic Entre les curiositats d’aquest jardí trobem una de les primeres estacions meteorològiques de registre continu de Catalunya, l’anomenada Torre del Rellotge. El 1883 es va instal·lar als jardins del Teatre Líric de Barcelona, però quan el van enderrocar, el 1901, la van traslladar pedra a pedra fins a la finca de Ca l’Arnús. L’AMB, el Museu de Ciències Naturals i l’Ajuntament de Badalona organitzen tallers de meteorologia i visites guiades a la Torre del Rellotge (consulteu-ne l’agenda).

BlogtripAMB Torre del Rellotge.jpg

La Torre del Rellotge, una de les sorpreses del parc de Can Solei i Ca l’Arnús. © ÒM

Seguint el passeig del litoral, a la vora de platges i cales de gran afluència a l’estiu i força més tranquil·les a la tardor i l’hivern, s’aixeca el turó de Montgat, un cim discret (40 metres sobre el nivell de la mar), però de gran importància històrica: hi va haver un important assentament cap al 3500 aC, s’hi van trobar restes romanes, s’hi va construir el primer túnel ferroviari de la península Ibèrica i s’hi va fundar el Centre Excursionista de Catalunya, entre d’altres fets remarcables. També resulta interessant a nivell geològic, ja que s’hi troben roques ígnies, metamòrfiques i sedimentàries datades entre el Paleozoic i el Terciari, uns materials que solen trobar-se al fons de la mar, sota quatre quilòmetres de sediments. Just davant de la petita muntanya trobem la caleta del Turó de Montgat, l’única cala natural de l’àrea metropolitana.

BlogtripAMB cala Montgat.jpg

La caleta del Turó de Montgat es troba als peus d’aquest històric turó metropolità. © ÒM

La nostra ruta va acabar amb un dinar al costat del mar, al singular bar Baños Virgen del Carmen, just a l’inici de la platja de Montgat. Es tracta d’un espai format per antigues casetes familiars de pescadors amb un pati comú, on avui es disposen diverses taules de fusta amb estovalles de plàstic. Conserven l’atmosfera dels banys tradicionals i s’hi poden tastar plats senzills i deliciosos a molt bon preu, des d’unes gambes a la planxa o unes sardines a la brasa fins a un plat de botifarra amb mongetes, una amanida casolana o unes patates amb allioli. Vam assaborir una selecció de plats tot compartint les experiències d’una jornada que va combinar història, natura, aire lliure i bon menjar. Aviat repetirem aquesta combinació. Ja estem preparant el #BlogtripAMB de tardor!

BlogtripAMB Virgen del Carmen.jpg

Els banys Virgen del Carmen conserven l’ambient dels antics quiosquets de platja. © ÒM

BlogtripAMB Baños Virgen del Carmen.jpg

Plats senzills i casolans sobre estovalles de quadres. © ÒM

BlogtripAMB Baños Virgen del Carmen Montgat.jpg

Des de les taules hi ha una vista privilegiada de la mar i de les platges de Montgat. © ÒM

Cales de tardor a la costa del Garraf

dimecres, 16/10/2013

Si us agrada gaudir de la bona vida sense gastar gaires diners, us agradarà descobrir aquest fragment de la costa del Garraf. La ruta per la zona dels Colls i Miralpeix, senzilla i gratificant, surt del far de Vilanova i la Geltrú, un dels llocs més suggeridors on començar una ruta ran de mar. Després de visitar l’Espai Far, dedicat a la llarga tradició marinera de la capital del Garraf, ascendim al costat de l’ermita de Sant Cristòfol per agafar el camí dels Colls, que segueix el litoral en direcció a Sitges. Aquesta és una costa força escarpada i, entre roques i penya-segats, s’arreceren petites cales pedregoses. A l’estiu, la ruta és molt transitada per turistes i aficionats al nudisme. Tot l’any, coincidireu amb amants del jòguing que s’allunyen dels tubs d’escapament i vénen a fer esport i a respirar aire fresc. Hi ha poques zones d’ombra, per això la tardor i la primavera són les millors èpoques per passejar-hi, especialment quan el sol s’acaba de llevar per l’horitzó.

Cales del Garraf.JPG

La cala de l’Home Mort i la punta de la Desenrocada. © Òscar Marín

Un punt d’aturada interessant és la Punta Llarga, on s’hi troben diversos bufadors, escletxes a les roques per on les onades penetren amb força i surten transformades en una mena de guèisers, deixant un rastre d’esquitxos d’aigua cristal·lina sobre les roques. És reconfortant seure una estona i observar com les onades desapareixen sota el rocam, lluiten per travessar les parets foradades i, quan troben la sortida, esclaten en l’aire amb un brogit inesperat. Mentrestant, davant la costa observareu ara un vaixell de pesca solitari, ara un grup de caiacs, ara un veler i, fins i tot, algun nedador experimentat que s’atreveix a arribar-se nedant a alguna cala.

Garraf.JPG

A la Punta Llarga hi trobem diversos bufadors per on l’aigua surt amb força. © ÒM

Cales Garraf.JPG

Una de les petites cales de difícil accés que trobem camí de Sitges. © ÒM

Anem seguint les cales, unes àmplies, d’altres estretes, les altres menudes: la cala dels Colls, la dels Gegants, la punta de la Desenrocada, la platja de l’Home Mort… Entre cala i cala, entre pujades i baixades pedregoses, les parets esquerpes baixen fins a les aigües formant cavitats, algunes de les quals només són accessibles des de la mar. La més important és la cova del Gegant, un indret de molt difícil accés on l’any 1954 s’hi va descobrir un jaciment paleolític. Però la història no s’acaba aquí: l’any 2005, dos investigadors de la UB van revisar el material recollit durant l’expedició del 1954 a l’Arxiu Històric de Sitges i van trobar-hi les restes d’una mandíbula que no havia estat datada. Gràcies a les tècniques de datació radioactiva per urani-tori s’ha pogut confirmar que la mandíbula té 53.000 anys d’antiguitat i correspon a un neandertal. De fet, és una de les poques restes humanes anteriors a l’Homo sapiens trobades a Catalunya.

Cales Sitges.JPG

L’accés a la cova del Gegant ha estat protegit per evitar accidents. © ÒM

Trobareu versions d’aquest itinerari que comencen a Sitges, però no us ho recomano. Les cales es troben a uns 4 quilòmetres de l’estació sitgetana de Rodalies i cal travessar tota la població per arribar-hi. En canvi, aquestes cales es troben a uns mil metres de l’estació de Vilanova i la Geltrú, amb la qual cosa es pot sortir del tren en direcció al far, recórrer les cales i tornar enrere en unes dues hores, amb prou temps per gaudir del paisatge. Un altre punt de vista de la mateixa ruta és des del mar. A l’Estació Nàutica de Vilanova es pot llogar una ruta guiada amb caiac, que dura unes tres hores i que ens ofereix la possibilitat de contemplar la costa i explorar petites coves i racons que si fem el camí per terra ferma no ens serà possible veure.

Cales Vilanova.JPG

Alguns trams passen a tocar de la via del tren. © ÒM

Cales vista Sitges.JPG

Vista de Sitges, amb el massís del Garraf al fons, des de la punta de les Coves. © ÒM

De càmping sota el sol de Tamarit

dijous, 20/06/2013
Castell de Tamarit

Una parella s’encamina cap al Tamarit Park Resort, a tocar del castell. © Òscar Marín

No és només pel sol i per la mar que Tamarit atreu la nostra atenció. Tamarit és un compendi del bo i millor que ofereix la Costa Daurada: una de les platges més àmplies del litoral, un castell amb molta història, un camí de ronda que voreja boniques cales, una àrea fluvial de gran valor a la desembocadura del Gaià, una façana marítima que ha conservat l’aspecte de barri de pescadors, les restes d’una vil·la d’època romana a la zona dels Munts, un hort on a l’estiu hi fan banys de fang… I enmig de tot això hi ha, sense ànim d’exagerar, un dels millors càmpings del país: el Tamarit Park Resort. Quan el qualifico com un dels millors em refereixo, en part, a la meva experiència personal, que no podia haver estat més rodona. Però ser entre els millors no és una casualitat ni una opinió puntual, cal molt d’esforç per arribar-hi. Aspectes com la netedat, la diversitat d’àrees d’oci destinades a les famílies, l’amplitud de les zones per a la pràctica de l’esport, els restaurants, les activitats d’animació, la professionalitat del personal que hi treballa i, és clar, la qualitat dels allotjaments són fruit d’un gran esforç i d’una inversió molt important en els darrers anys. Els clients ho perceben i molts repeteixen.

Els bungalous Cottage Junior del Tamarit Park Resort

Els bungalous Cottage Junior s’estenen en una àrea privilegiada del càmping. © ÒM

L'interior dels bungalous Cottage Junior

L’interior dels nous bungalous té l’aire d’un petit apartament urbà. © ÒM

Precisament fa unes setmanes vam estrenar un dels bungalous Cottage Junior que s’han instal·lat en segona línia de mar, en una zona privilegiada del Tamarit Park Resort. Els nous bungalous són ben agradables, tenen un llit de 160 cm, un sofà convertible en llit individual, un petit despatx, cuina amb nevera, fogons i estris, cabina de dutxa, lavabo amb moble i prestatges, televisió, terrassa de 7 metres quadrats, connexió Wi-Fi i s’hi pot aparcar al costat. I per si fos poc, els bungalous Cottage Junior es troben a la vora del restaurant Brisa, del forn de pa, del supermercat, d’una àrea de jocs i a tan sols vint o trenta passes de la sorra.

Una de les piscines del Tamarit Park Resort

Una de les piscines del càmping, on també hi ha banyera d’hidromassatge. © ÒM

Tamarit Park Resort

Un altre punt de vista de l’àrea destinada als nous Cottage Junior. © ÒM

Una zona d'esbarjo al Tamarit Park Resort

Hi ha diverses zones d’esbarjo per als clients més petits. © ÒM

El concepte de ‘resort’ implica que no ens cal sortir de l’àmbit del càmping per trobar-hi totes les comoditats que necessitem. És clar que marxar sense fer un passeig pel camí de ronda seria imperdonable, però tornar de la caminada i saber que al costat del bungalou hi tens un bon restaurant de cuina marinera és reconfortant. Des de les taules del restaurant Brisa sembla que puguem tocar les onades. I realment la paella que hi serveixen sembla acabada de sortir de la mar, com una versió gastronòmica de la Venus de Botticelli (disculpeu el forçat símil artístic, però la degustació d’aquest arròs amb la mar de fons i el castell a la vora em va semblar gairebé una obra d’art). Després d’unes bones postres i un cafè, es pot escollir entre una migdiada, un passeig per la platja o, si hi aneu amb nens, un dels tallers i espectacles que s’organitzen a l’àrea infantil (el taller de galetes de la Isabel és tot un èxit). Trieu l’opció que trieu, no haureu de caminar més de dos o tres minuts. És l’avantatge d’un càmping de primera categoria: serveis de molta qualitat amb l’enriquiment que ofereix l’aire lliure. Hi tornarem.

Paella d'arròs al restaurant Brisa

La paella d’arròs s’assaboreix davant del mar, amb el castell de Tamarit de fons. © ÒM

 

Amb segway per les platges de Barcelona

dimarts, 11/06/2013
Segway2.JPG

Pel passeig marítim de la Barceloneta amb els amics de Dinamic Solutions. © Òscar Marín

Si no fos pel preu de l’invent, el segway (en català, patinet elèctric d’autobalanceig) seria la manera més popular de moure’s per la ciutat. Quan l’has provat, t’adones que és el vehicle més còmode per desplaçar-se en distàncies curtes, sobretot perquè no cal fer cap mena d’esforç a l’hora de conduir-lo i perquè t’ofereix una gran llibertat de moviments. Però podem viure l’experiència sense haver de comprar-ne cap. Hi ha unes quantes empreses que s’han especialitzat en fer sortides amb segway. Ja us havia parlat de les rutes dalt d’un d’aquests patinets al camp, entre les vinyes del celler Jean Leon, i a la muntanya, fins a un mirador sobre el Baix Ter, però tenia ganes de provar aquest giny a la ciutat. Per això vaig quedar un matí amb els amics de Dinamic Solutions, que organitzen circuits guiats per a grups per Barcelona (i per altres llocs de Catalunya), i m’ho vaig passar fenomenal.

Segway5.JPG

Passant pel pont de la ronda Litoral després de recórrer el passeig de Colom. © ÒM

Vam sortir de l’Hotel Arts a les 11 h i vam dedicar dues hores a recórrer bona part de la façana marítima amb total comoditat. Ens va acompanyar una Genny 2.0, un nou model de segway pensat especialment per a les persones amb mobilitat reduïda, un invent extraordinari que s’està començant a comercialitzar i que permet desplaçar-se amb el simple moviment del tronc, sense haver d’utilitzar braços ni cames per avançar. Així, tots plegats, vam resseguint el passeig marítim de la Barceloneta en dos grups de sis persones.

Segway1.JPG

Escoltant les explicacions de la Laura a la Barceloneta. D'esquena, el model Genny 2.0. © ÒM

Per seguretat, els grups no poden tenir més de sis o set integrants, ja que ens trobem en una àrea amb gran afluència de turistes, i també per seguretat no podem passar dels 10 km/h. Mentre la Laura, que és guia oficial, ens explicava curiositats del paisatge urbà, els grans canvis que ha experimentat aquest litoral en les últimes dècades, vam arribar fins a l’hotel W, una estructura faraònica que fa ombra a la platja de Sant Sebastià, per endinsar-nos tot seguit en el Port Vell i arribar-nos fins a l’estàtua de Colom, que en lloc d’assenyalar cap Amèrica assenyala Algèria, per no donar l’esquena al port. Podeu contractar fàcilment aquesta ruta a través del web de Dinamic Solutions. Potser heu pensat que també es pot fer l’itinerari a peu i que surt més barat. Però us recomano que proveu de fer-ho amb segway: és més còmode, permet veure moltes més coses en menys temps, d’una manera original i divertida, i tot sense emetre sorolls ni gasos contaminants. En definitiva, ja estic desitjant reservar la propera sortida amb segway. Qui s’hi apunta?

Segway4.JPG

El segway permet avançar sense esforç, amb el simple balanceig del cos. © ÒM

Segway6.JPG

Arribant a la Torre de les Aigües, al tram final de la nostra ruta urbana. © ÒM