He recorregut molts cops a peu la façana marítima de Badalona, però no ho havia fet encara dalt d’un Segway. Aquest estiu passat ho vaig fer amb els companys de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona), amb qui vaig organitzar una nova trobada de bloguers, aquest cop pel litoral metropolità, de Sant Adrià de Besòs a Montgat. Al segon #blogtripAMB ens hi vam reunir una quinzena d’autors de blogs de turisme i viatges per descobrir aquesta cara no tan coneguda de la costa catalana, un litoral que en els darrers anys ha viscut una important transformació. Des de l’estació del Tram de Sant Adrià de Besòs és molt fàcil acostar-se a la desembocadura del Besòs, un dels espais més beneficiats amb la rehabilitació del litoral de Barcelona que s’ha dut a terme en els darrers anys, començant per la qualitat de la sorra, de l’aigua i de l’entorn natural. Fa dècades, ningú no gosava banyar-se a l’estiu en aquesta zona. Avui, s’hi poden veure espècies com la gavina capnegra, el corriol camanegre i el xatrac becllarg, entre moltes altres. I no només la fauna s’acosta més a la zona, també els ciutadans. Ara hi ha excel·lents platges, parcs i zones verdes dotades dels serveis necessaris per gaudir al màxim del litoral.

A bord del segway (com he explicat en altres articles d’aquest blog, és un dels meus mitjans de transport preferits) vam passar sota les omnipresents xemeneies de la central tèrmica i vam resseguir el passeig marítim de Badalona fins arribar al fotogènic Pont del Petroli, en companyia dels guies de Barcelona Segway Tour. Aquest antic pantalà, construït als anys seixanta per descarregar-hi hidrocarburs des dels vaixells cisterna, és avui una plataforma d’estudi i divulgació del medi marí i també un mirador excepcional des d’on es pot contemplar bona part de la costa, des de Barcelona fins a Montgat; s’hi poden veure vogar els llaguts del Club Natació Badalona i permet observar amb perspectiva un dels emblemes de la història industrial del país: la fàbrica d’Anís del Mono.

Després d’un breu esmorzar, vam fer una visita guiada a la fàbrica d’Anís del Mono, gentilesa del Museu de Badalona. A més de l’Anís del Mono, s’hi elaboren les Aromes de Montserrat amb els alambins originals, i moltes altres begudes espirituoses: Crema Catalana, Licor d’Avellana, Ratafia…

Des de la fàbrica, vam continuar per la façana marítima de Badalona, força castigada per construccions de diverses èpoques i pel pas de la via del tren, però amb unes platges molt ben equipades. Agafant un desviament, s’arriba al parc de Can Solei i Ca l’Arnús, un parc romàntic de gran interès botànic Entre les curiositats d’aquest jardí trobem una de les primeres estacions meteorològiques de registre continu de Catalunya, l’anomenada Torre del Rellotge. El 1883 es va instal·lar als jardins del Teatre Líric de Barcelona, però quan el van enderrocar, el 1901, la van traslladar pedra a pedra fins a la finca de Ca l’Arnús. L’AMB, el Museu de Ciències Naturals i l’Ajuntament de Badalona organitzen tallers de meteorologia i visites guiades a la Torre del Rellotge (consulteu-ne l’agenda).

Seguint el passeig del litoral, a la vora de platges i cales de gran afluència a l’estiu i força més tranquil·les a la tardor i l’hivern, s’aixeca el turó de Montgat, un cim discret (40 metres sobre el nivell de la mar), però de gran importància històrica: hi va haver un important assentament cap al 3500 aC, s’hi van trobar restes romanes, s’hi va construir el primer túnel ferroviari de la península Ibèrica i s’hi va fundar el Centre Excursionista de Catalunya, entre d’altres fets remarcables. També resulta interessant a nivell geològic, ja que s’hi troben roques ígnies, metamòrfiques i sedimentàries datades entre el Paleozoic i el Terciari, uns materials que solen trobar-se al fons de la mar, sota quatre quilòmetres de sediments. Just davant de la petita muntanya trobem la caleta del Turó de Montgat, l’única cala natural de l’àrea metropolitana.

La nostra ruta va acabar amb un dinar al costat del mar, al singular bar Baños Virgen del Carmen, just a l’inici de la platja de Montgat. Es tracta d’un espai format per antigues casetes familiars de pescadors amb un pati comú, on avui es disposen diverses taules de fusta amb estovalles de plàstic. Conserven l’atmosfera dels banys tradicionals i s’hi poden tastar plats senzills i deliciosos a molt bon preu, des d’unes gambes a la planxa o unes sardines a la brasa fins a un plat de botifarra amb mongetes, una amanida casolana o unes patates amb allioli. Vam assaborir una selecció de plats tot compartint les experiències d’una jornada que va combinar història, natura, aire lliure i bon menjar. Aviat repetirem aquesta combinació. Ja estem preparant el #BlogtripAMB de tardor!

Etiquetes: Barcelona, Descobrir Catalunya, natura, paisatges, platges, rutes

Entrada publicada a Activitats a la natura el dilluns, 20/10/2014 a les 17:59.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.