Arxiu de la categoria ‘Allotjaments amb encant’

Una estada artística al Mas Renart

dimarts, 28/11/2017
Mas_Renart.jpg

El Mas Renart és una antiga masia del segle XVII. © ÒM

Es pot dormir dins una obra d’art? L’artista Elke Embo ha convertit la seva casa rural en un projecte vital que va modelant i ampliant amb les seves pròpies mans. Per trobar-la, heu de conduir fins als afores de Mollet de Peralada, a la falda de l’Albera. Allà s’aixeca el Mas Renart, on us rebrà una artista enamorada de la natura, dels cavalls i de les roses, que ha fet d’aquest mas una creació personal en companyia de la seva parella, en Joan Daunis.

Elke Embo.JPG

En Joan i l’Elke ens acullen al Mas Renart. © ÒM

En arribar, al voltant de la casa ja veureu algunes escultures de l’Elke, que treballa el ferro amb mans fermes, decidides i plenes d’imaginació. Fruit de la seva creativitat és l’habitació doble que acaben d’inaugurar, Rosa Còsmica, on el capçal del llit es converteix en una volta celeste de ferro travessada per la Via Làctia i les constel·lacions són dibuixades per petits llums LED. No haureu dormit mai en un llit tan original com aquest. Però fins ara, l’habitació que ha tingut més èxit és la Pere Dot: el llit, sota una gran volta que data del 1686, està presidit per una sorprenent escultura de roses de ferro oxidat que deixen passar la llum del bany a través dels seus pètals.

Habitació Pere Dot.jpg

L’habitació Pere Dot, dedicada a l’important creador de centenars de varietats de roses. © ÒM

Habitació Rosa Còsmica.jpeg

L’habitació Rosa Còsmica ens permet dormir sota una original volta d’estels. ©

Les roses són un dels elements comuns a les habitacions d’aquest hotel rural, i trobem l’explicació en la propietària de la casa. L’Elke Embo es va formar i va treballar com a paisatgista i tenia un viver antic de roses davant de la masia, col·laborant durant anys en el magnífic roserar del Parc Cervantes de Barcelona. Ella coneix bé els secrets de les roses i aquestes flors són avui font d’inspiració per a les seves creacions i per a les seves habitacions. La junior suite Gertrude Jekyll està dedicada a una famosa paisatgista anglesa que va fer de la rosa la protagonista dels seus jardins, i l’habitació Joséphine de Beauharnais ens recorda la passió per les roses de la que fou muller de Napoleó Bonaparte. Nosaltres vam dormir a la suite Johann Strauss, músic austríac que va compondre el conegut vals Roses del Sud, entre molts altres. Amb parquet, làmpares de vidre i mobles elegants, aquesta habitació àmplia i lluminosa ens recorda els interiors vienesos.

Suite Johann Strauss 1.JPG

El mobiliari de fusta predomina a l’àmplia suite Johann Strauss. © ÒM

Suite Johann Strauss 2.JPG

Llit doble amb dosser a l’habitació Johann Strauss. © ÒM

Josefina de Beauharnais Mas Renart.JPG

Habitació doble dedicada a Joséphine de Beauharnais. © ÒM

El Mas Renart també és un espai cultural on, de tant en tant, s’organitzen exposicions, tallers, conferències o actuacions musicals en directe —el Joan toca el saxo i l’Elke canta. Ja no s’hi fan àpats, només esmorzars, però en ocasions especials, com la nit de Cap d’Any, es pot reservar un menú degustació amb vins i caves de proximitat. Si esteu pensant en fer un regal especial o aprofitar l’estada per fer una excursió, l’Elke i el Joan us recomanaran i prepararan les activitats més adients. Aquí podreu gaudir d’un espai tranquil i singular, d’una masia plena d’història ben restaurada i decorada, i d’una acollida càlida per part dels propietaris. Per tot això tenim ganes de tornar-hi, però també per dormir a la nova suite Rosa Còsmica, un llit únic sota el cel de l’Empordà.

Esmorzar Mas Renart.JPG

Esmorzar amb embotits empordanesos al Mas Renart. © ÒM

Sala del Mas Renart.JPG

Els esmorzars se serveixen en una antiga sala de la masia. © ÒM

Terrassa Mas Renart.JPG

La terrassa del Mas Renart il·luminada de nit. © ÒM

Tardor a Sant Llorenç de la Muga

dimecres, 25/10/2017
Excursió Muga.jpeg

Caminada a la vora del riu a Sant Llorenç de la Muga. © Òscar Marín

“Roger, vine. Anem a fer una volta per la Muga!” La mainada corre donant vida als carrers de Sant Llorenç de la Muga, un poble empordanès a tocar de l’alta Garrotxa. És un nucli petit però ben viu, bonic per dins i per fora. A l’interior de les antigues muralles, entre les cases de pedra vista amb portes de fusta, la canalla juga alegrement mentre els pares fan petar la xerrada a la terrassa de La Fraternitat i les àvies conversen a la porta de l’església sobre medicines, accidents domèstics i xacres de l’edat. I fora de les muralles, quan els colors de la tardor ja han transformat el paisatge però el fred encara no ha acabat d’instal·lar-se, ve de gust passejar per la riba de la Muga i observar les fulles que naveguen aigües avall com petites barques de fades i admirar des del riu el perfil imponent de l’església medieval, que ja apareix en documents del segle XII. Una mica més enllà, als boscos de la riba, s’hi troben preuats bolets i camins que enamoren els caçadors de paisatges tardorencs.

Fulla plàtan Muga.jpg

Algunes fulles resisteixen la força de l’aigua a la Muga. © ÒM

Sant Llorenç de la Muga.jpg

La plaça Carles Camps de Sant Llorenç de la Muga. © ÒM

Església Sant Llorenç Muga.jpg

L’església medieval de Sant Llorenç vista des del riu. © ÒM

És probable que els infants que passen aquí i allà, de casa al riu i del riu a casa, no hagin entrat mai a la Torre Laurentii, l’hotel de quatre estrelles que ocupa la casa més senyorial del poble. Adossada a la muralla medieval, aquesta casa de l’any 1611 amaga una petita bombolla de temps, un món que sembla portat des d’un altre punt de la història. La Torre Laurentii podria ser el somni d’un indià que acabés d’arribar del seu llarg viatge: llits amb grans capçals de marqueteria, cadires de canya d’estil colonial portades de les Filipines, llums d’aranya de vidre per il·luminar les seves set habitacions… En realitat, aquest va ser, fa molt de temps, el domicili del notari i recaptador d’impostos de la zona, i va passar a mans dels propietaris actuals a mitjan anys 90. Les complexes obres de restauració i la conversió de la casa en hotel van començar l’any 2002 i l’allotjament va obrir les portes l’estiu del 2006, preservant l’estructura i la decoració originals. Podríem dir que la decoració és ‘vintage’, ha respectat elements decoratius d’unes dècades enllà. Però tot i que l’ambient és clàssicament senyorial, l’atenció per part de la família propietària és casolà. La Cristina i l’Stephan, catalana i nord-americà, dirigeixen aquest projecte amb proximitat, com si es tractés d’una casa d’hostes, més que no pas d’un hotel de quatre estrelles.

Torre Laurentii Façana.jpg

La Torre Laurentii és un edifici del segle XVII convertit en hotel. © ÒM

Habitació Torre Laurentii.jpg

Habitació doble número 3 de la Torre Laurentii. © ÒM

Cadires Torre Laurentii.jpg

Un racó agradable de l’habitació número 3. © ÒM

Sala Torre Laurentii.jpg

Sala a la primera planta de la Torre Laurentii. © ÒM

A les habitacions, s’hi accedeix per una galeria porticada ideal per llegir un llibre, fullejar una revista o escoltar els ocells i els sons que arriben dels carrers del poble. I davant de la galeria s’estenen uns bucòlics jardins plens de racons deliciosos, com un petit templet recobert d’heures, algun arbre centenari, fonts, rosers i cadires per recarregar les bateries. Al costat del jardí, la piscina és un altre atractiu de la Torre Laurentii. I no us oblideu dels sopars i els esmorzars; una gastronomia simple però suculenta amb productes de la zona completa l’oferta d’aquest allotjament amb encant.

Esmorzar Torre Laurentii.jpg

Esmorzar amb embotits, formatges i delicioses melmelades casolanes. © ÒM

Galeria Torre Laurentii.jpg

Les habitacions es distribueixen al voltant d’una galeria que mira als jardins. © ÒM

Jardín de la Torre Laurentii.jpg

Els jardins tenen un aire romàntic, amb un templet cobert d’heures. © ÒM

Piscina Torre Laurentii.jpg

Vista de la piscina des de la terrassa de l’edifici. © ÒM

Fora de l’hotel ens espera un territori ideal per fer excursions amb la família o els amics, amb la remor de la Muga com a banda sonora. El consorci Salines Bassegoda s’encarrega de promocionar els pobles d’aquest racó del nord-oest de l’Alt Empordà, probablement la zona més desconeguda de la comarca, i al seu web ens ofereixen idees d’excursions, una agenda d’activitats i diverses propostes per gaudir al màxim d’aquest territori. Es poden visitar les gorges de la Muga, als afores d’Albanyà, i caminar per senders ben marcats entre els boscos que ens porten a miradors de gran bellesa. I si busques bé, pots endur-te un grapat de bolets per assaborir-los a casa, mentre recordes la magnífica escapada.

Balcó a Sant Llorenç de la Muga.jpg

Sant Llorenç de la Muga ha sabut preservar la seva arquitectura tradicional. © ÒM

Carlina cardiguera_Corones de rei.jpg

Les corones de rei (carlina cardiguera) decoren algunes portes i protegeixen tradicionalment de bruixes, dracs i altres éssers perillosos. © ÒM

Pont Vell de Sant Llorenç de la Muga.jpg

El Pont Vell de Sant Llorenç de la Muga a la tardor. © ÒM

Pels camins de la serra de Guara

dimarts, 17/10/2017
IMG_7420.JPG

Las Ventanas del Mascún és un dels sectors preferits pels escaladors a la serra de Guara. © Òscar Marín

No és gaire lluny de casa. La serra aragonesa de Guara és un dels espais naturals més interessants del Prepirineu peninsular i s’ha convertit en les últimes dècades en sinònim d’esports d’aventura, de descens de canons, d’escalada, de senderisme i d’observació d’ocells. Fa poc vam decidir visitar aquest espai natural; havíem sentit a parlar molt de les seves virtuts i teníem ganes de caminar-hi. Vam fer una reserva a l’Hostería de Guara, un hotel molt agradable situat als peus del petit poble de Bierge, al sud del parc natural. Aquest allotjament de gestió familiar, envoltat de camps, ofereix una bona vista del poble i de la serra des dels finestrals i les terrasses de les habitacions. A l’estiu, la piscina i el jardí són dos punts forts de l’hotel, però a la tardor i l’hivern, ve més de gust estar-se al petit saló de lectura, als sofàs disposats al costat de la llar de foc o a la cafeteria. Les germanes Viñuales us ajudaran a sentir-vos com a casa i us proposaran les activitats que més s’adaptin als vostres gustos. Com ens va comentar l’Eva Viñuales: “els meus hostes no vénen fins aquí per quedar-se a l’hotel, a la zona hi ha moltes activitats a fer!”.

IMG_7372.JPG

El poble de Bierge és la porta d’entrada al Parc Natural de la Serra de Guara. © ÒM

IMG_7324.JPG

L’Hostería de Guara és l’allotjament més recomanable per gaudir d’aquest territori. © ÒM

IMG_7383.JPG

Les zones comunes i les habitacions de l’Hostería de Guara han estat renovades. © ÒM

L’Eva ens va posar en contacte amb l’Àlex Castro, de l’empresa Guías de Guara, un expert coneixedor de la zona que ens va recomanar una passejada familiar per la riba del Mascún. Aquest guia titulat, català d’origen però instal·lat des de fa anys a la zona, ens va explicar que la serra de Guara està solcada per nombrosos rius que han anat perforant canons de gran bellesa, alguns de fama internacional des del punt de vista paisatgístic i esportiu, com el de Mascún. Des del poble de Rodellar, a 18 quilòmetres del nostre hotel, surten diverses rutes per descobrir els paisatges del riu Mascún i fins allà vam conduir amb l’Àlex per descobrir una de les rutes més interessants d’aquesta zona. Vam sortir del barri de la Honguera, seguint el sender que baixa fins al fons del barranc, mentre contemplàvem les primeres vistes d’aquest paisatge imponent. Un cop al fons del barranc, vam començar a remuntar el curs del riu, havent de creuar l’aigua per sobre les roques i trobant diversos tolls d’aigües cristal·lines que conviden al bany.

IMG_7402.JPG

Creuant les aigües del riu Mascún amb l’ajuda de l’Àlex Castro, de l’empresa Guías de Guara. © ÒM

IMG_7389.JPG

El barranc del Mascún amaga diversos abrics, alguns dels quals conserven pintures rupestres. © ÒM

En aquest tram del canó, hi ha un gran nombre de vies d’escalada i una gran concentració d’escaladors (molts d’ells catalans i francesos). Després d’uns dos quilòmetres de camí, arribem a la Surgència del Mascún, una deu permanent d’aigua que brolla a l’exterior fruit de les filtracions d’aquesta àrea muntanyosa d’origen calcari. La Surgència es troba als peus d’una alta paret rocosa, al mig de la qual destaca una singular cavitat anomenada La Ventana, també coneguda com ‘El Delfín’ per la seva similitud amb aquest animal. Les orenetes sobrevolen el riu, però també, a més alçada, podem veure el perfil d’ocells com el trencalòs, l’aufrany, el voltor comú, l’àguila reial o el falcó pelegrí. Al migdia, ens vam aturar al costat del riu per menjar uns entrepans i recuperar forces. La sortida ens va agradar tant que ja hem planejat nous reptes: a la propera visita, ens atrevirem amb el barranquisme.

IMG_7414.JPG

Un tram ideal per a petites aventureres a la vora del riu. © ÒM

IMG_7422.JPG

Passada la surgència del Mascún, mireu cap amunt. Veureu la cavitat anomenada ‘El Delfín’. © ÒM

Després de caminar unes hores per la muntanya, reconforta tornar a una habitació àmplia, càlida i ben decorada dins la tradició dels hotels de camp. Els matalassos i coixins són còmodes i el bany, modern i amb tots els detalls per relaxar-se. També s’agraeix deixar volar la vista des de la terrassa. Abans de sopar, val la pena fer un volt pel petit nucli de Bierge o acostar-se a la presa del mateix nom, un paratge refrescant a només 2 quilòmetres de l’Hostería de Guara. Per sopar, hi ha diverses opcions dins mateix de l’allotjament: pots fer un àpat informal a base de tapes, amanides i entrepans al Bistró de Guara o pots entaular-te al restaurant de l’hotel i assaborir plats com el timbal d’espinacs amb formatge de cabra, el pollastre de corral amb llagostins de la Matilde, el conill amb salsa d’ametlles o els peus de porc amb cargols, tot regat amb vins del Somontano. Plats deliciosos que podem compartir mentre recordem les experiències de la jornada.

IMG_7239.JPG

Habitació doble superior amb capacitat per a 4 persones a l’Hostería de Guara. © ÒM

IMG_7259.JPG

Bany amb banyera i dutxa d’hidromassatge, decorat amb molt bon gust. © ÒM

IMG_7380.JPG

Restaurant de l’Hostería de Guara. © ÒM

IMG_7449.JPG

La piscina i el poble de Bierge des de la terrassa de l’habitació superior. © ÒM

IMG_7327.JPG

La presa de l’embassament de Guara, als afores de Bierge. © ÒM

Una escapada familiar a Gandesa

dimarts, 19/09/2017
Cooperativa Gandesa_Cèsar Martinell.jpg

El Celler Cooperatiu de Gandesa és una de les visites imprescindibles de la Terra Alta. © Òscar Marín

Passejaven un dia per Gandesa i van veure un cartell que indicava que la gran casa de darrere l’Ajuntament estava en venda. No s’ho van pensar. En Daniel Esteve i la seva parella van trucar-hi i, al cap d’uns dies, l’edifici era seu. Encara no imaginaven que aquella casa de poble, on van obrir una galeria d’art durant uns anys, acabaria convertida en un allotjament amb encant. És el projecte que avui més els il·lusiona: la Casa dels Abeuradors. Situats al centre de Gandesa, aquests apartaments i lofts són el punt de partida perfecte per conèixer els atractius de la Terra Alta. A dins, hi trobem totes les comoditats: cuina completament equipada, llits i sofàs-llit molt confortables, banys amb dutxa o banyera d’hidromassatge, balcons i finestrals que deixen entrar molta llum i espais decorats amb il·lustracions i pintures d’artistes ebrencs. Un ascensor connecta els tres pisos i al pis superior hi ha una terrassa privada que, potser aviat, obriran als clients.

Casa dels Abeuradors_MenjadorLoft Font de Dalt.jpg

El loft Font de Dalt és un allotjament ideal per a dues o quatre persones. © ÒM

Casa dels Abeuradors_Habitació Duplex Xorros de la Fontcalda.jpg

El dúplex Xorros de la Fontcalda disposa d’una àmplia habitació doble amb jacuzzi. © ÒM

Casa dels Abeuradors_Duplex Xorros de la FontcaldaMenjador.jpg

Saló menjador amb cuina oberta al dúplex Xorros de la Fontcalda. © ÒM

Un cop instal·lats, vam decidir que faríem la visita guiada al Celler Cooperatiu de Gandesa i que, al dia següent, pedalaríem per un tram de la Via Verda de la Terra Alta. En Daniel va fer un parell de trucades i de seguida ho vam tenir tot organitzat. Després de fer un tomb pel nucli antic de Gandesa —no us perdeu la portalada romànica de l’església de Santa Maria—, ens vam encaminar cap al celler modernista, on la Pilar ens esperava per fer-nos una visita guiada. Quan algú t’explica històries i curiositats d’un indret amb tanta passió com ho fa la Pilar, pots entendre molt millor les emocions i esforços que s’amaguen darrere les pedres. Aquest edifici construït per l’arquitecte vallesà Cèsar Martinell és potser un dels seus cellers més discrets, perquè els pagesos que el van encarregar no tenien molts diners, però presenta diverses solucions constructives enginyoses, com el sostre de volta catalana sostingut per arcbotants que, al seu temps, se sostenen en tirants de ferro. La Pilar ens va mostrar fotografies antigues que havia buscat en diversos arxius i ens va parlar del vermut de la Terra Alta, que s’elaborava en aquest celler: la patent es va vendre als italians de la Cinzano! Vam pujar per damunt les tines, més a prop dels arcs majestuosos construïts amb l’esforç d’homes i dones del poble, i després de la visita ens va oferir un petit tast dels vins de la cooperativa. Per endur-nos un record ben saborós de la nostra estada, vam comprar un blanc Somdinou fermentat en bóta i un negre Varvall del 2012.

Mare de Déu de l'Assumpció de Gandesa.jpg

Detalls escultòrics a la façana romànica de l’església de l’Assumpció. © ÒM

Cooperativa Gandesa.jpg

Al celler de Gandesa, Cèsar Martinell va utilitzar un sistema de voltes i arcs. © ÒM

Cooperativa modernista de Gandesa.jpg

La sala de premses del Celler Cooperatiu de Gandesa. © ÒM

Després d’una nit tranquil·la a la Casa dels Abeuradors, vam sortir de bon matí cap a Bot. Ens esperava a la plaça de l’Ajuntament la furgoneta de Bicisports Aubanell, una empresa de Gandesa que ofereix lloguer de bicicletes, excursions familiars i per a grups i un servei de recollida a qualsevol de les estacions de la Via Verda de la Terra Alta. Faríem el recorregut entre Bot i el Pinell de Brai, un dels trams més pintorescos i fàcils d’aquesta ruta. Al llarg del camí, hi trobem àrees de joc i zones de repòs que ens permeten gaudir del paisatge, però el punt fort d’aquest tram és la Fontcalda, un paratge encisador que acull una singular zona de banys.

La Fontcalda.jpg

Les aigües mineromedicinals de la Fontcalda sorgeixen a 28ºC. © ÒM

Sobre viaductes i a través de túnels s’arriba al quilòmetre 20, punt on se situa el túnel “culpable” de la clausura del ferrocarril, en produir-se un important enfonsament. Per això, s’ha aprofitat una pista que esquiva el túnel per l’exterior. El punt final són les andanes de l’estació del Pinell de Brai. Aquí finalitza la Via Verda de la Terra Alta, però no les possibilitats de ruta. Des d’aquest mateix punt, és possible continuar l’itinerari fins a Tortosa, seguint la Via Verda del Baix Ebre, però nosaltres vam acabar aquí la ruta. A les 11 h ens van venir a recollir i ens van deixar a la porta de la Casa dels Abeuradors. Encara vam tenir temps de dutxar-nos abans de recollir les coses i posar rumb cap a la serra de Guara. Però això us ho explicaré en un altre article.

Via Verda Terra Alta.jpg

Recórrer la Via Verda amb bicicleta és una activitat ideal per compartir en família. © ÒM

Àrea de jocs a la Via Verda.jpg

A la Via Verda de la Terra Alta hi trobem diverses àrees de jocs. © ÒM

Bot.jpg

Vista de Bot des de les vinyes que travessa la Via Verda. © ÒM

Gotes de pluja a Can Clotas

dilluns, 28/08/2017
Façana i jardins Can Clotas.jpg

Can Clotas és una antiga masia del segle XIV recuperada com a hotel rural. © ÒM

Entre els núvols de tempesta, el sol ens ha permès gaudir d’un bany tranquil a la piscina, poc després d’arribar a Can Clotas. Malgrat que la presència d’altres hostes és evident (dedueixo que l’amenaça de pluja els ha fet preferir l’opció de quedar-se a l’habitació fent una migdiada), la tranquil·litat que s’hi respira ens fa imaginar per un moment que som els únics que hem vingut a passar un cap de setmana en aquesta antiga masia reformada de cap a peus. L’aigua de la piscina té una bona temperatura, un últim raig de sol ens enlluerna, però aviat comencen a caure unes gotes petites, disperses. Fa dies que no plou, afirma la Iolanda, que s’encarrega de rebre els hostes i facilitar-los tot allò que els calgui. No ens importa que plogui, perquè dins la casa s’hi està molt bé. Hi ha cafè i infusions sempre a disposició dels clients, i una gran sala amb sofàs i un piano de paret que es deixa tocar. També hi ha un espai amb joguines per a la mainada, i al primer pis també hi ha butaques (amb una bona col·lecció de números de DESCOBRIR per consultar), un piano de mitja cua, una taula gran per dinar o sopar i, fins i tot, una cuina oberta on qualsevol visitant pot preparar un àpat o un pícnic, o servir-se un refresc de l’honesty bar.

Recepció Can Clotas.jpg

La rehabilitació ha respectat murs, portes i detalls originals. A la foto, la recepció de l’hotel. © ÒM

Piscina Can Clotas.jpg

Al voltant de la piscina hi ha una àmplia zona de repòs. © ÒM

Sala d'estar Can Clotas.jpg

Sala d’estar al primer pis de la masia, amb revistes, llibres i cuina oberta als hostes. © ÒM

Menjador Can Clotas.jpg

El menjador de Can Clotas ocupa l’antiga quadra del mas. © ÒM

A fora encara plou, però el sol que s’esmuny entre els núvols ens ha regalat un arc de Sant Martí doble, i des de la terrassa de l’habitació en tenim una vista privilegiada. Dins l’habitació també s’hi està molt bé, el llit és còmode, el bany amb dutxa i banyera és ampli i la decoració és agradable. També és possible allotjar-se en un apartament independent (n’hi ha tres) amb terrassa i jardí privats. Des de dins, un s’adona de la gran rehabilitació que s’ha dut a terme en aquesta masia de pagès del segle XIV, amb una superfície construïda de 1.500 metres quadrats. En adquirir aquesta finca, els propietaris tenien clar que volien oferir les mateixes comoditats d’un hotel, però aprofitant els beneficis de l’entorn rural, i es nota que cada detall està pensat per facilitar la desconnexió del dia a dia. De l’hotel se’n pot gaudir en parella o en família, i cadascú trobarà el seu espai. Algunes habitacions són menudes i romàntiques i altres són espaioses, pensades per a quatre persones. Hi ha racons més íntims, tant a l’interior com als jardins, i d’altres creats per a la mainada, com el parc infantil que hi ha darrere de la casa.

Arc de Sant Martí Can Clotas.jpg

Arc de Sant Martí doble des de la terrassa de la nostra habitació. © ÒM

Habitació Can Clotas.jpg

Habitació tipus duplex amb el llit de matrimoni al pis superior. © ÒM

Bany Can Clotas.jpg

Els banys són amplis i no hi falta cap comoditat. © ÒM

Quan surt el sol, després d’un bon esmorzar, podem endinsar-nos als boscos que envolten la casa, travessats per la riera de la Codina, i es pot arribar fins al petit nucli de Cistella, a només 10 minuts a peu. Figueres és ben a prop, Besalú és a només 20 minuts amb cotxe i els paisatges que travessa la Muga, com el pantà de Darnius-Boadella, són a mitja hora cap al nord. Les possibilitats de rutes i descobertes són múltiples, però el que realment ve de gust és aprofitar els atractius d’aquest antic mas empordanès i gaudir de tota la calma que ens ofereix.

Sala del piano Can Clotas.jpg

Piano de mitja cua a disposició dels amants de la música. © ÒM

Taula esmorzar Can Clotas.jpg

Taula parada de bon matí al menjador de Can Clotas. © ÒM

Esmorzar Can Clotas.jpg

L’esmorzar tipus bufet ofereix una gran varietat de productes de proximitat. © ÒM

Jardins Can Clotas.jpg

Els jardins conviden a passejar amb calma pel voltant de la masia. © ÒM

Santa Anna, molt més que un hotel de costa

dimecres, 26/07/2017
Piscina Hotel Santa Anna.jpg

Piscina exterior de l’hotel Santa Anna de l’Estartit. © ÒM

Lluny han quedat aquells temps que descrivia Josep Pla a la seva ‘Guia de la Costa Brava’, quan l’Estartit era una població “mig pagesa, mig marinera. A la costa diuen que, de deu estartidencs, vuit tenen euga i carro. La seva rusticitat és completa, en el sentit que es troba en el punt mateix de la intersecció del pla i de la muntanya i que en el seu terme hi ha l’olivera, la vinya i el regadiu. Era una població que feia olor de salaó i d’userda seca, de quadra, de peix i de rapa de vi”. L’Estartit fa olor de mar i de peix, però també de crema solar i de tovalloles humides, i ha perdut gairebé del tot les seves arrels pageses. Si coneixeu l’Estartit, sabreu que és una població molt buscada pels turistes que vénen amb ganes de sol i platja, però també és una destinació nàutica reconeguda per la seva proximitat a les illes Medes. Al bell mig de l’Estartit, a 200 metres del passeig, hi ha un hotel Logis on us trobareu ben acollits si el que voleu és sentir el batec actual de la Costa Brava: l’Hotel Santa Anna. Sí, és un d’aquells hotels amb molts balcons que van sorgir al litoral als anys setanta, però el que hi trobareu és un establiment ben reformat, amb un bon restaurant i les comoditats necessàries per passar uns dies de descans a prop del mar. Les habitacions que han estat reformades ofereixen espais amplis sense barreres arquitectòniques, llits grans i banys amb dutxa. La majoria tenen balcó, amb vista a la piscina i al carrer del Port, al pati interior o a l’animat carrer de Santa Anna, i des de la terrassa de l’última planta, on podeu esmorzar gaudint del sol, hi ha una vista privilegiada del mar, del Rocamaura i de bona part de la població.

Llit matrimoni Hotel Santa Anna.jpg

Una de les habitacions dobles reformades del Santa Anna. © ÒM

Terrassa Hotel Santa Anna.jpg

A la terrassa superior de l’hotel es pot gaudir d’un esmorzar amb bones vistes. © ÒM

El restaurant de l’hotel, amb grans finestrals sobre el carrer de Santa Anna, és obert a tothom i disposa d’entrada pròpia. A dins ha conservat alguns murs antics de pedra, tot i que el local ha estat reformat i l’aspecte general és actual. Hi hem reservat taula per dinar sense haver de sortir de l’hotel. De primer, demanem un tartar de tonyina amb guacamole i una fideuà, una mostra de que la cuina tradicional catalana conviu en aquest establiment amb altres receptes que satisfan tots els amants del bon menjar. De segon, tastem un bacallà confitat amb mel i ceba i un tradicional mar i muntanya, plats que ens acosten a l’essència de la cuina empordanesa.

Restaurant Santa Anna.jpg

El restaurant Santa Anna conserva la decoració tradicional. © ÒM

Tartar Restaurant Santa Anna.jpg

Tartar de tonyina amb salsa guacamole. © ÒM

Fideuà Restaurant Santa Anna.jpg

Fideuà individual servida a la taula. © ÒM

Mar i muntanya Rest Santa Anna.jpg

Un tradicional mar i muntanya empordanès. © ÒM

Menjador Restaurant Santa Anna.jpg

Taules del restaurant Santa Anna, al centre de la vila. © ÒM

Des de l’hotel Santa Anna ens poden ajudar a reservar una excursió amb vaixell pel litoral, una activitat de submarinisme o una ruta guiada pel Ter Vell i l’espai natural de la Pletera. Però també podem optar per un massatge relaxant o un bany tranquil a la piscina, si el temps acompanya. Després de dinar, sortim a passejar pel carrer de Santa Anna, anomenat antigament carrer de Davant. Sempre ha estat un dels carrers més populars, per on passaven les processons i les cercaviles, i amb el temps, la seva importància comercial i social n’han fet l’eix principal de l’Estartit. Tot travessant carrers arribem a la platja i contemplem les illes Medes. Ben lluny han quedat aquells temps que descrivia Josep Pla en els seus escrits, però l’Estartit ha guanyat vida i s’ha convertit en una de les parades imprescindibles d’aquest litoral.

Façana Hotel Santa Anna.jpg

Façana de l’hotel Santa Anna, al carrer del Port de l’Estartit. © ÒM

Mas Jonquer, l’Alt Empordà més rural

dimecres, 12/07/2017

Un camí de terra travessa uns camps de cereals abans d’endinsar-se en un alzinar. Fa poc que hem deixat l’autopista, però ja som envoltats de natura. És un dels valors del Mas Jonquer, un hotel Logis que ens permet accedir a l’Alt Empordà més rural, però que es troba a prop dels principals atractius de la comarca i de les seves vies de comunicació. Ens rep la Isabel, que ja ens esperava per mostrar-nos tots els racons de la casa. Ens explica que aquí, en aquest mas que van comprar els seus avis, ella i el seu germà Jordi hi passaven els estius. Avui són els encarregats de fer que hostes vinguts d’arreu també hi passin uns dies de descans que recordaran.

Façana Mas Jonquer.jpg

El Mas Jonquer ha patit diverses transformacions amb el pas del temps. © ÒM

Mas Jonquer menjador 2.jpg

Al menjador es conserven els murs de pedra i el sostre de volta catalana. © ÒM

Sala Mas Jonquer.jpg

Sala d’estar amb butaques i sofàs a l’antiga quadra de la masia. © ÒM

La Isabel va estudiar Hostaleria i va treballar en alguns hotels d’Anglaterra abans de decidir muntar el seu propi allotjament a l’Empordà, a la mateixa casa on havia estiuejat. Ara fa 10 anys que van obrir aquesta casa rural de 8 habitacions, que ha rebut una qualificació de tres espigues. El tracte cordial i l’ambient casolà ens fan sentir com a casa. No hi ha luxes al Mas Jonquer, però si el que busques és descans en un entorn autèntic, no et cal res més que una habitació ben equipada i acollidora, un jardí ampli amb piscina i una atenció curosa. Els camps de blat i 90 hectàrees de boscos del voltant pertanyen a la casa, i això ens permet caminar a la vora del Mas Jonquer amb tranquil·litat i seguretat, sense haver de sortir de la finca. Si hi vas amb nens, gaudiran de la zona de jocs del jardí i de la piscina, i estaran encantats de donar un cop d’ull a la granja de vaques que hi ha just al costat de la masia (demanant permís abans). Si t’agrada menjar bé, la Isabel et proposarà un sopar boníssim per no haver de sortir de la casa després d’una tarda de lectures, de piscina o de visites esgotadores. Els esmorzars casolans són molt complets i al menjador hi ha una nevera amb begudes a disposició dels clients que, això sí, es paguen abans de marxar.

Habitació doble Mas Jonquer.jpg

Habitació doble al primer pis de la masia. © ÒM

Piscina Mas Jonquer.jpg

Els amplis jardins disposen d’una àrea de jocs, taules de pícnic i una gran piscina. © ÒM

Piscina Mas Jonquer 2.jpg

La piscina està envoltada de gespa i arbres, alguns ben antics. © ÒM

Des d’aquí es pot fer una escapada a Figueres o fins i tot agafar el TGV que porta fins a Perpinyà, però la majoria d’hostes prefereixen fer un tomb amb bicicleta per la zona, que convida a ser descoberta a poc a poc. No són pocs els ciclistes (d’aquí i de fora) que inclouen el Mas Jonquer com a parada en la seva ruta per l’Alt Empordà. Probablement, aquest sigui l’Empordà menys turístic, però en pobles com Vilanant o Avinyonet de Puigventós podem retrobar-nos amb la vida de poble, amb la serenitat que altres viles empordaneses ja han perdut.

Finca Mas Jonquer.jpg

Des del Mas Jonquer hi ha una bona vista dels camps i boscos que l’envolten. © ÒM

Exus Natur, en contacte directe amb la natura

dimarts, 20/06/2017
Exus Natur.jpg

Als afores de Fontclara (Baix Empordà) trobem aquesta masia rehabilitada del segle XIX. © ÒM

Un dia es un dia. Deixar els fills amb bona companyia i fer una escapada amb la parella o en solitari és el que proposen els hotels ‘adults only’, entre els quals destaca Exus Natur, un dels pioners d’aquesta especialitat al nostre país. Ja fa set anys que aquesta masia va estrenar una nova etapa amb la idea de ser un refugi empordanès on trobar calma i contactar de manera intensa amb la natura. Més enllà del jardí, només hi ha grans extensions de camps i, sobre els nostres caps, algunes orenetes o l’ombra d’uns ocells migradors que passen al capvespre. La ubicació és un regal, al cor de l’Empordanet, però en Marc i l’Eva també han apuntalat el seu projecte donant protagonisme a la filosofia ‘slow’ i al ‘green care’, que combinen perfectament amb aquest entorn.

Habitació 25 Exus Natur.jpg

L’habitació 25 és acollidora i ofereix una bona vista del jardí. © ÒM

La casa té el seu origen al segle XIX i restaurar-la va ser tota una aventura. A les habitacions (ara n’hi ha 15) hi predomina la simplicitat, l’austeritat ben entesa, per facilitar el descans de la ment. No hi ha televisor ni res que ens pugui distreure del que importa durant la nostra estada, que és carregar piles i compartir moments agradables. Algunes habitacions són diàfanes, amb el bany integrat, i la pedra vista d’alguns murs contrasta amb la blancor de les altres parets. Els finestrals que miren al jardí permeten arrodonir la sensació de benestar.

Habitació doble Exus Natur.jpg

Una altra de les habitacions d’Exus Natur, senzilles i acollidores. © ÒM

Piscina Exus Natur.jpg

La piscina envoltada de camps és un dels punts forts d’aquest hotel rural. © ÒM

Al voltant de la piscina s’hi permet el nudisme, una pràctica que ens acosta més a l’entorn: l’aigua de la piscina, el vent que mou les branques, el sol de la tarda toquen la nostra pell mentre descansem. Aquesta agradable sensació es pot completar amb un massatge terapèutic o relaxant, que es pot reservar a la mateixa casa: fan massatges amb olis essencials, d’aromateràpia, neurosedants, descontracturants… També tenen un espai privat al jardí que es pot reservar per parelles; hi ha un jacuzzi i s’hi pot passar una estona de tranquil·litat o completar-ho amb un sopar degustació, envoltats d’espelmes i torxes. Si teniu al cap una cita especial, només cal que pregunteu als propietaris les possibilitats d’aquest espai inspirador. I si penseu en un esdeveniment més important, heu de saber que fora de temporada (als mesos d’abril, maig i octubre) també organitzen casaments informals, amb lloguer exclusiu de la casa, i ells mateixos n’organitzen el càtering.

Piscina Exus.jpg

Al voltant de la piscina s’hi permet la pràctica del nudisme. © ÒM

Els dinars que prepara en Marc són fets amb productes de proximitat, de tanta proximitat que alguns provenen d’allà mateix, de l’hort de la masia, com els tomàquets. I els ous de l’esmorzar els han post les gallines minuts abans de servir-los a taula. També donen molta importància al producte ecològic. Per exemple, tota la seva carta de vins està formada per vins d’agricultura ecològica. Avui, per dinar, en Marc prepara un arròs caldós de mar i muntanya per llepar-se’n els dits. Es nota que té bona mà a la cuina, encara que no li agradi divulgar-ho. A la cuina d’Exus Natur també us poden oferir plats específics per a celíacs, sucs verds, dietes detox…

Gallines a Exus Natur.jpg

Les gallines i l’hort propi permeten menjar ous i hortalisses fresques. © ÒM

Menjador Exus Natur.jpg

Al menjador de la masia s’hi serveixen els esmorzars i altres àpats prèvia reserva. © ÒM

Arròs caldós.jpg

La cuina és del km0, amb productes ecològics de proximitat, com aquest arròs de mar i muntanya. © ÒM

En aquesta masia podeu “desprogramar-vos”, com diu en Marc. Fugir d’horaris estrictes, trobar un racó per desconnectar al jardí o dins la casa, fer un aperitiu a la terrassa o contractar una ruta amb bici pels camins de l’Empordanet, per descobrir-hi els arrossars amb vistes del Montgrí, els amplis horitzons de camps i els pobles d’origen medieval, com Peratallada o Palau-Sator.

Façana Exus Natur.jpg

Ens acomiadem de la masia després de passar-hi unes hores d’autèntica desconnexió. © ÒM

Palau_Sator.jpg

Molt a prop d’Exus Natur trobem el nucli medieval de Palau-sator. © ÒM

La Casassa de Ribes, gaudint del Pirineu en família

dilluns, 5/06/2017
Casassa de Ribes.JPG

La Casassa de Ribes ha estat restaurada respectant el seu aspecte original. © Òscar Marín

Sempre que anàvem a Ribes de Freser, ho fèiem de pas. Hi deixàvem el cotxe per agafar el Cremallera de Núria o hi passàvem camí de Queralbs o cap a altres racons del Pirineu. Però aquest cop, hi vam dormir. Ens havien parlat molt bé de La Casassa de Ribes, una antiga masoveria als afores del poble convertida, com per art de màgia, en uns apartaments rurals de luxe amb vistes a la vall de Ribes. Però allò que per a algú que acaba d’arribar sembla una màgica casualitat és el fruit de l’esforç de la família Roma, que ha rehabilitat un edifici del segle XVII que, per les seves característiques singulars, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. No som en un allotjament rural qualsevol. L’antiga masoveria dels Montagut té molta història i es troba en un vessant privilegiat de la muntanya, a recer del vent i encarada al sud, aprofitant al màxim les hores de sol. Quan hi vam arribar, ens va cridar l’atenció la solidesa de la gran casa de pedra i la simetria dels seus llargs balcons oberts a la façana, embellits amb flors. Va ser una bona primera impressió abans de comprovar que els interiors han estat tractats amb el mateix bon gust que s’aprecia en la restauració exterior.

Casassa apartament.JPG

L’apartament Pericó té una gran sala d’estar que integra la cuina i el menjador. © ÒM

Casassa terrassa.JPG

La terrassa amb vistes de la vall de Ribes és un lloc ideal per descansar i gaudir d’una copa. © ÒM

Casassa jardí.JPG

El jardí de La Casassa, envoltat de camps i boscos, vist des de l’apartament Pericó. © ÒM

En Ramon Roma ens va explicar molt amablement la història d’aquesta casa, que els seus avis van comprar juntament amb les grans extensions de prats que l’envolten. Amb el temps, la part de la masoveria on hi havia el bestiar i la palla es va esfondrar (encara se’n poden veure les restes) i la part on vivia la família és la que, des de fa deu anys, en Ramon obre als hostes que busquen retrobar la calma de la natura. El propietari ens va acompanyar fins a l’apartament superior Pericó, on vam comprovar que la fusta té un protagonisme especial en els apartaments de La Casassa, tots equipats amb detalls d’alt nivell. Aquest és un allotjament privat ampli (uns 100 metres quadrats) amb dues habitacions de matrimoni, dues habitacions dobles, dos banys, un ampli saló amb xemeneia i una cuina on no hi falta de res: nevera, rentadora, rentaplats microones, vitroceràmica… A més, hi ha televisor amb pantalla plana a cada habitació, un escriptori de treball amb ordinador i impressora, wifi gratuït, roba de llit i tovalloles, SmartTV amb DVD al saló, una llar de foc per a l’hivern i una àmplia terrassa amb mobiliari d’exterior per contemplar les vistes còmodament amb una copa de vi entre les mans.

Casassa Habitació.JPG

Les habitacions acollidores de La Casassa de Ribes conserven l’aire rústic d’antany. © ÒM

Casassa bany.JPG

Un dels dos banys de l’apartament Pericó, amb dutxa d’hidromassatge. © ÒM

La casa s’aixeca a prop de la carretera poc transitada que porta al poble de Campelles, en una ubicació força aïllada que facilita la desconnexió i el retrobament amb la natura. El vent, les esquelles d’un ramat i alguns ocells són els sons que predominen mentre contemplem l’horitzó de muntanyes, amb el Taga imponent davant per davant. Si la mainada vol esbargir-se, a la part posterior de la casa hi ha un petit camp de futbol i una zona de jocs amb gronxadors i tobogan. I per a les estones de descans, podem estirar-nos a les gandules del jardí amb vista a les muntanyes. La Casassa és un allotjament molt recomanable per a les famílies, ja que permet a la canalla córrer i jugar amb total seguretat pel voltant de la masia. L’endemà al matí es pot esmorzar a l’apartament o demanar que us el serveixin al jardí o a la sala. Vam demanar aquesta última opció, per comoditat i per tastar els productes de la Vall de Ribes. I després d’esmorzar, val la pena passejar per Ribes de Freses (fins i tot el diumenge hi ha botigues obertes) o pujar a la Vall de Núria. La Casassa es troba molt a prop de l’estació Enllaç del cremallera i en Ramon ofereix als seus clients uns vals de descompte del 10% per pujar al tren més alt del país.

Casassa zona de jocs.JPG

La zona de jocs de La Casassa de Ribes s’estén rere la masia, amb una bona vista del Taga. © ÒM

Casassa gronxadors.JPG

La mainada gaudeix intensament dels diversos gronxadors i del tobogan de la zona de jocs. © ÒM

Papallona.JPG

Als prats de la masia podeu observar papallones, com aquesta blanca de la col. © ÒM

Casassa nit.JPG

La Casassa de Ribes il·luminada de nit. A l’entrada hi ha l’antiga Font Roma. © ÒM

Un hotel familiar al barri de les Tres Torres

dilluns, 15/05/2017
Sala Hotel Primero Primera.JPG

Un retrat familiar dels Pérez-Sala en un dels salons de l’hotel. © Òscar Marín

Molt abans que Barcelona fos la ciutat turística que coneixem avui, ja n’hi havia, d’hotels i de turistes. Al barri de les Tres Torres, els Pérez-Sala van construir-hi l’any 1955 una gran casa com a residència familiar, però amb alguns apartaments independents. El primer pis i la planta baixa eren d’ús privat del matrimoni i els seus vuit fills. La resta de l’edifici era obert a visitants i residents temporals, una idea pionera a l’època, en un barri benestant com aquest. Amb la idea de millorar l’experiència dels hostes, l’any 2005 van decidir afegir més espais, convertint part de la residència de la família en zones comunes com la sala, el bar i el gimnàs, a la planta baixa. La reforma més important va arribar l’any 2011, quan els apartaments es van convertir en habitacions d’hotel, conservant els amplis espais i els materials nobles. Però el primer pis continua reservat a la família. D’aquí, el nom de l’hotel, Primero Primera, on vam dormir fa uns dies.

Habitació Àtic 3 Hotel Primero Primera.JPG

Habitació Àtic 3 de l’hotel Primero Primera. © Òscar Marín

Bany Habitació Àtic Primero Primera.JPG

L’habitació disposa de bany complet, amb dutxa i banyera. © Òscar Marín

Aquest és un hotel elegant, però també fresc, alhora modern i casolà, perquè les instal·lacions han estat renovades de manera impecable sense perdre l’ambient familiar. En tots els detalls es percep la voluntat que els hostes se sentin relaxats i ben acollits. Hi ha aperitius i refrescos gratuïts a disposició dels clients, i també ens podem fer un cafè i assaborir-lo en una de les confortables butaques de pell de la sala. També hi ha un ‘honesty bar’ amb begudes alcohòliques, al qual es pot accedir en qualsevol moment del dia i anotar allò que s’ha consumit. A l’habitació, el minibar també és gratuït. Però aquest és només un dels detalls que ens fan sentir com a casa a les habitacions àmplies i càlides. Són especialment atractives les de l’àtic, com la que ens van assignar, ja que es troben sota teulada, amb bigues de fusta i el sostre inclinat. L’espai és diàfan, des del bany es veu tota l’habitació, i ens dóna la sensació de trobar-nos en unes golfes pirinenques, més que no pas al bell mig de la capital catalana. A sobre de la banyera, una finestra oberta al sostre ens permet veure el cel o contemplar la torre de Collserola si ho fem des de la dutxa. Al costat del llit, un sofà ens crida a descansar mentre prenem una de les infusions que ens han deixat a la taula. També podem fer-ho a la terrassa exclusiva que comparteixen les quatre habitacions de l’àtic. Les possibilitats de relaxar-se són múltiples. Si el temps acompanya, podem fins i tot remullar-nos a la piscina exterior o llegir una revista al jardí de l’hotel.

Terrassa Àtic Primero Primera.JPG

Terrassa compartida per les quatre habitacions de l’àtic. © Òscar Marín

Piscina Hotel Primero Primera.JPG

Jardins i piscina de l’hotel Primero Primera. © Òscar Marín

La saga Pérez-Sala porta unida a la Fórmula 1 des dels anys 50, data en la qual es va inaugurar l’Hotel Primero Primera. Per això, en molts espais comuns s’hi poden veure fotografies antigues i objectes històrics relacionats amb el món del motor. És el cas del bar on se serveix l’esmorzar ‘self-service’, un espai modern i acollidor, obert també a persones que vulguin esmorzar en un ambient exclusiu però que no s’allotgen a l’hotel. A fora, comença un nou dia a la Barcelona tranquil·la, en un barri gairebé sense turistes, que rarament s’endinsen en aquests carrers de la zona alta. Una bona oportunitat per descobrir una altra Barcelona.

Bar Hotel Primero Primera.JPG

Al bar se serveixen els esmorzars, també a disposició de clients que no s’allotgen a l’hotel. © ÒM

Esmorzar Hotel Primero Primera.JPG

Una bona selecció de fruites, embotits, formatges, entrepans… © ÒM

Escalera Primero Primera.JPG

Escala interior de l’hotel Primero Primera. © ÒM