Entrades amb l'etiqueta ‘muntanya’

Records de Peramola

dijous, 30/07/2020

Quin plaer trobar un indret allunyat de tot on puguis sentir-te com a casa. De Peramola en guardava el record d’alguns estius d’infantesa en família, però no ha estat fins unes dècades més tard que hi he tornat per descobrir Can Boix, un hotel familiar amb una ubicació privilegiada, una cuina deliciosa i un servei impecable. El lloc ideal per a una escapada familiar, combinant la tranquil·litat del paratge i el bon menjar amb les diverses activitats a l’aire lliure que ofereix l’Alt Urgell.

La piscina és un dels principals atractius de Can Boix a l’estiu. © ÒM

Dels llocs que visito, m’interessa descobrir la història que amaguen, perquè ens explica moltes coses de com ha evolucionat l’indret i de la gent que hi trobem. Els anteriors propietaris d’aquesta finca vivien en una altra casa al peu d’una muntanya anomenada Les Esplugues que, a causa d’un lleuger terratrèmol, va quedar completament enterrada sota grans pedres. Va ser un fet dramàtic, perquè hi va perdre la vida l’àvia d’aquella família. Després d’aquesta desgràcia van decidir vendre’s tota la propietat. Va ser llavors que els avantpassats de la família Pallarès la van comprar. Era l’any 1763. El preu va ser de 25 liures catalanes, que en moneda actual serien uns 41 cèntims d’euro. La propietat comprenia unes 5 hectàrees d’arbres, una caseta de només 36 metres quadrats que havia servit per guardar-hi les eines del camp i 93 hectàrees de roques, alzinars i pins. Des d’aleshores i fins avui, han viscut en aquesta pairalia deu generacions de la família Pallarès, que és la que avui regenta l’Hotel Can Boix de Peramola.

El complex està envoltat de jardins i boscos. © ÒM

Aquesta família, com totes les de la comarca, menjava d’allò que donava la terra. S’afartaven quan hi havia bona collita i passaven gana en temps de sequeres, pedregades o gelades. L’any 1931, en Josep Maria Pallarès, avi de l’actual director, veient que amb les terres que tenia, poques i dolentes, cada dia aniria de mal en pitjor, va pensar d’arreglar algunes parts de la casa per poder-hi rebre alguns estiuejants, ja que llavors es van començar a donar 10 dies de vacances a les indústries i la gent de les ciutats començava a sortir per descobrir el país. Aquest Pallarès va fer arribar aigua corrent fins a la casa i va començar a fer llum elèctrica amb una turbina. Es pot afirmar que la família Pallarès fou la pionera en muntar un lloc per a rebre l’incipient turisme en un indret completament aïllat. Els veïns del poble criticaven tot això tractant els Pallarès d’il·lusos, però l’avi encara va poder veure com aquell pressentiment seu va donar els seus fruits i com la casa de pagès s’anava transformant en un hotel de renom.

Habitació doble amb terrassa. © ÒM

Els més petits s’ho passen d’allò més bé a Can Boix. © ÒM

Avui, convertit en un dels allotjaments més ben valorats de les comarques de Lleida, Can Boix ofereix moltes comoditats per a una estada rodona: parc infantil, pista de tennis (es lloga per hores), taules de ping-pong, camp de futbito, camp de petanca, amplis jardins, saló amb llar de foc, bar, restaurant, sales de reunions, saló de relax amb sauna i dutxes a pressió, i una recepció oberta de 8 h a 24 h per atendre els hostes amb gran amabilitat. A més, l’hotel Can Boix va ser dels primers a les comarques de Lleida a instal·lar carregadors per a vehicles elèctrics. I l’estrella dels mesos d’estiu és la piscina, amb gandules i un espai de jardí des d’on podem contemplar els voltors que sobrevolen la zona. Tot el que cal per retrobar la calma a l’aire lliure.

Terrassa del restaurat Can Boix. © ÒM

Tapa de salmó, una de les moltes delícies que tastareu al Can Boix. © ÒM

No deixeu d’assaborir-hi els arrossos. Us en llepareu els dits!

Àrea de jocs als jardins de l’hotel. © ÒM

Sabors i aromes del Solsonès

divendres, 27/04/2018

El millor d’aquesta comarca que ens encanta és que encara conserva racons prou desconeguts i sorprenents i unes arrels culturals i gastronòmiques que ha sabut preservar amb orgull. La gent del Solsonès ha mantingut vives antigues tradicions, un patrimoni centenari, una natura exuberant i, especialment, una gastronomia per llepar-se’n els dits. I aquesta primavera no hi ha excuses per no descobrir tot el que ens ofereix la comarca. S’ha ideat una campanya per atreure visitants a la primavera, just en el moment en què el paisatge és més esplendorós, quan els prats són més verds i les temperatures són més agradables. La campanya “Solsonès, el mes gastronòmic” vol promocionar els productes locals, des de la matèria primera fins al producte cuinat. Els restaurants fan menús especials, es promocionen les activitats turístiques gastronòmiques, les finques i obradors mostren les seves instal·lacions i els hotels i cases rurals fan ofertes especials.

Santuari del Miracle.jpg

Fem la visita guiada al conjunt monàstic del Santuari del Miracle de Riner. © ÒM

Arribem a Solsona un dissabte al matí i, després de passar per l’Oficina de Turisme del Solsonès i agafar alguns mapes i informacions, ens dirigim cap al Santuari del Miracle de Riner, on des de fa un any es fan visites guiades amenes i plenes d’anècdotes. La “joia de la corona” d’aquest conjunt monàstic és el majestuós retaule barroc de l’escultor Carles Morató, del qual sorprèn que fins i tot es pot recórrer per dins. Té una alçada de 23 metres i una amplada de 12 metres. També hi destaca l’orgue de finals del segle XVI, que va sobreviure a l’assalt de les tropes napoleòniques i a la desamortització del 1841. A més de l’església, el santuari del Miracle està format per la Capella de la Desaparició i pel monestir benedictí depenent de Montserrat, que va ser construït a finals del segle XIX, a més d’un edifici d’acollida amb cel·les, de la casa d’Espiritualitat i de la casa Gran.

Retaule del Miracle 1.jpg

El retaule barroc és la gran sorpresa de l’església del Santuari del Miracle. © ÒM

Retaule del Miracle 2.jpg

Del retaule se’n pot entrar i sortir, un símbol de purificació i transformació personal. © ÒM

Hi ha tant d’espai en aquest recinte que hi trobem fins i tot una formatgeria, un projecte que es va posar en marxa a finals de l’any passat i que ja ha donat els seus fruits saborosos. Els iogurts de llet d’ovella del Miracle són una delícia per als amants dels productes làctics i els formatges es troben entre els millors que hem tastat. L’ànima d’aquesta cooperativa són la Sílvia Soler i en Marc Pla, que estudien poder tenir algun dia el seu propi ramat d’ovelles als terrenys del Santuari. De moment, podeu trobar els seus productes aquí mateix, en diversos punts del Solsonès i a la botiga Vila Viniteca de Barcelona.

Sílvia Formatgeria del Miracle.jpg

La Sílvia ens ofereix els seus iogurts i formatges a la Formatgeria del Miracle. © ÒM

I seguim gaudint dels bons productes del Solsonès, perquè després de visitar la formatgeria, ens esperen per dinar al Restaurant del Miracle. Aquesta també és terra de mel i, coincidint amb la Fira de la Mel de Riner, ens preparen un menú amb aquest ingredient com a protagonista. En Manel Casanovas és el xef que lidera el projecte i treballa sobretot amb verdures i carn dels camps i les granges veïnes. Tot el producte és de proximitat i, en molts casos, ecològic. En un ambient acollidor, hi tastem una amanida amb formatge del Miracle i vinagreta de mel i un tendre bacallà a la mel. A la botiga que tenen a l’entrada del restaurant també es poden adquirir alguns dels productes artesans i alimentaris de la zona, que seran un bon record de la nostra estada.

Restaurant del Miracle.jpg

Amanida amb formatge del Miracle i vinagreta de mel. © ÒM

Després de dinar, conduïm fins a la capital de la comarca per fer unes visites sorprenents. Primer ens acostem al Quarto dels Gegants. Al carrer de Sant Llorenç hi ha l’espai que, com a mínim des de l’any 1710, ha acollit la major part del bestiari popular i els gegants del Corpus i la Festa Major. El Quarto conserva tota la comparseria i explica l’evolució de la festa amb fotografies antigues i textos. La visita, que es fa tots els dissabtes a les 17 h, té una durada de mitja hora i s’ha de reservar a través del telèfon 663 66 81 84 (www.solsonaexperience.com).

Quarto dels Gegants 1.jpg

Els gegants de la Festa Major de Solsona són elegants i imponents. © ÒM

Quarto dels Gegants 2.jpg

És un privilegi observar el bestiari festiu de tan a prop mentre en descobrim la història. © ÒM

Tot seguit pugem al campanar de Solsona, una visita que fins fa un any no es feia i que permet descobrir els terrats de la ciutat des d’un punt de vista inèdit per a la majoria. Amb el guia que ens acompanya, descobrim la història de la catedral, els detalls de la construcció de la torre i els secrets de les campanes, entre d’altres anècdotes. Amb aquestes visites, que es fan els dissabtes a la tarda, es recapten fons que es reinverteixen en el manteniment de la catedral i del campanar.

Catedral de Solsona.jpg

La cúpula enrajolada de la Catedral vista des del campanar. © ÒM

I un cop a baix, volem descobrir més a fons els carrers de la vila, així que ens hem apuntat a la visita “Tasta Solsona”, un itinerari que permet entrar als comerços més antics i peculiars, parant especial atenció a l’artesania i als productes agroalimentaris locals. En Toni Canal és cisteller des de fa 22 anys i manté viu el negoci familiar nascut l’any 1949. A la Cistelleria La Palmera fan des de cistells de bolets de vint mides diferents fins a les palmes del diumenge de Rams, persianes, caragoleres, mobles rústics de rotang i vímet i molts altres objectes tradicionals. Per tenir un record de la visita, en Toni ensenya la mainada a fer un petit estel amb fibres naturals trenades.

Cisteller Solsona.jpg

El cisteller Toni Canal fabrica cistells de totes les mides al cor de Solsona. © ÒM

A prop de la bonica plaça de Sant Joan trobem el forn de pa Cal Jaumet, que es remunta al 1837. Avui hi trobem la setena generació, que encara elabora el pa com els seus avantpassats. Una bona matèria primera, una elaboració lenta, fermentacions llargues, l’ús de massa mare i l’escalfor del forn de llenya que aporta al pa un especial toc cruixent fan del seu un producte excel·lent. Ens enduem unes coques delicioses, un pa de pagès i unes torrades ideals per untar-les amb les melmelades de Riuverd, una cooperativa d’inserció social de Solsona que prepara salses, conserves i cistells de verdures de temporada i ecològiques, entre altres productes.

Cal Jaumet.jpg

A Cal Jaumet, tant el producte com l’atenció al client són excel·lents. © ÒM

També passem per la botiga dpagès, on la Marta Borràs hi ven la carn i els embotits de la seva granja, una de les poques granges certificades de producció ecològica de porcs que hi ha Catalunya. Crien els porcs sota condicions naturals, allunyats del concepte de producció intensiva, amb accés permanent a l’aire lliure, jaç de palla, llum natural… Les truges poden tenir cura dels garrins, que s’alimenten de llet materna durant moltes setmanes i fan la transició al pinso de manera gradual. És per tot això que aquests embotits són tan bons. La botiga només obre els divendres i els dissabtes. La resta de la setmana, la Marta i el seu company tenen cura de la granja. D’aquí ens enduem una llonganissa que combina a la perfecció amb la coca de Cal Jaumet.

dpagès Solsona.jpg

La Marta Borràs a la botiga dpagès de la plaça del Ruc. © ÒM

Passem també per la Casa Adroguer Nou, un emblemàtic establiment solsoní fundat al 1870 que ha reobert totalment reformat, però sense perdre l’esperit amb el que va néixer. S’hi ha conservat el mobiliari d’època i la façana d’aire “retro”, amb l’inconfusible cartell de rajoletes de Codorniu que indica que aquest establiment era proveïdor d’aquest cava arreu del país. El local se centra en la venta de vins, begudes i licors i també ofereix un espai de degustació i tast de productes.

Casa Adroguer Nou.jpg

La Casa Adroguer Nou és un dels establiments més antics de Solsona. © ÒM

La visita gastronòmica “Tasta Solsona” es fa tots els dissabtes entre el 17 de març i el 30 de juny a les 17 h i cal fer reserva prèvia al 663 66 81 84 o bé a info@solsonaexperience.com. Abans de marxar, també afegim al cistell uns trumfos autèntics del Solsonès, un formatge de cabra extraordinari de Les Roques, elaborat a Sant Llorenç de Morunys, i una navalla de l’empresa Pallarès (es dediquen a la indústria ganivetera des del 1917) per tallar formatges i embotits.

Cistella de Productes.jpg

El cistell artesà ben ple dels productes del Solsonès que hem recollit durant el dia. © ÒM

Formatge i navalla Pallarès.jpg

Formatge de Les Roques tallat amb navalla Pallarès i torrades de Cal Jaumet. Tot 100% Solsonès! © ÒM

S’ha fet tard i conduïm fins a la casa de turisme rural El Call d’Odèn. La Teresa Prat ens acull amb els braços oberts en un dels amplis apartaments rurals que gestiona i, com que no elaboren sopars, ens obre la porta de la petita botiga on podem servir-nos i cuinar després el que haguem agafat al nostre apartament. Però ja portem el cistell ben ple de productes del Solsonès! Aquesta casa que forma part de l’Associació de Turisme Rural del Solsonès (enguany celebra el seu 25è aniversari) és tot un projecte vital que té l’origen al 1996 amb la rehabilitació de l’antiga Pallera del Call. Amb el pas dels anys, han anat restaurant amb respecte altres espais i edificis de la finca. Avui tenen fins i tot piscina i una zona de jocs infantils. Però un dels aspectes més importants són les vistes. Dormim en un mirador privilegiat del Solsonès.

El Call d'Odèn.jpg

Al Call d’Odèn ens sentim com a casa. Apartaments acollidors i tracte impecable. © ÒM

Al dia següent, ens acostem al Zoo del Pirineu, un recinte que no és ben bé un zoològic, sinó un espai on arriben espècies autòctones que no podran tornar a la natura i que, després de passar per algun centre de recuperació de fauna, fan estada al Solsonès. És una bona manera de divulgar entre el gran públic els costums i l’hàbitat de la fauna pirinenca: l’àguila daurada, el mussol pirinenc, la guineu, l’òliba, la fagina, el falcó pelegrí, el porc senglar, la geneta, el xoriguer, el conill de bosc, el voltor comú, la cabra alpina, l’ovella del Ripollès… Si fa bon temps, podeu gaudir de l’exhibició de vol amb unes vistes increïbles com a teló de fons. I no us perdeu una de les activitats que agrada més a petits i grans, el “Toca-toca”, durant la qual podrem acaronar alguns animals i, fins i tot, alimentar-los.

Òliba Zoo del Pirineu.jpg

La vella òliba es deixa acaronar pels visitants del Zoo del Pirineu. © ÒM

Falcó Zoo del Pirineu.jpg

Descobrirem espècies autòctones, però també alguna espècie forània, com el grifó. © ÒM

Per dinar, hem reservat taula a la Fonda ca l’Agustí de Cambrils (Odèn), un establiment casolà que atreu molta gent de la comarca. Aquí es poden menjar de diverses maneres els trumfos (patates) que es conreen a l’alta muntanya: trumfos farcits, trumfos gratinats, trumfos aixafats amb bolets, trinxat amb trumfos… També hi podeu tastar el civet de senglar, el civet d’isard, carns a la brasa i altres receptes tradicionals de muntanya.

Ca l'Agustí Cambrils.jpg

Trinxat de trumfos i bolets a la Fonda ca l’Agustí. © ÒM

Després de dinar, anem fins al Salí de Cambrils, que es troba molt a prop de la Fonda ca l’Agustí. Aquí descobrireu la història d’unes salines que es nodrien d’una font salada que es troba uns metres més amunt. Les instal·lacions de l’antic recinte d’extracció de sal han estat totalment renovades i ara s’hi permet fer banys de sal, una manera molt agradable de fer salut. Aquests banys milloren els problemes de pell, serveixen per combatre l’estrès i l’insomni, afavoreixen la circulació de la sang i col·laboren a eliminar toxines, entre molts altres beneficis. El paisatge muntanyós acompanya el bany relaxant abans o després de fer la visita guiada on s’explica la història del lloc i el funcionament de les salines. Una manera ideal d’acomiadar-se d’aquesta comarca, fins a la propera escapada!

Salí de Cambrils.jpg

L’antic molí de sal restaurat del Salí de Cambrils. © ÒM

Pels camins de la serra de Guara

dimarts, 17/10/2017
IMG_7420.JPG

Las Ventanas del Mascún és un dels sectors preferits pels escaladors a la serra de Guara. © Òscar Marín

No és gaire lluny de casa. La serra aragonesa de Guara és un dels espais naturals més interessants del Prepirineu peninsular i s’ha convertit en les últimes dècades en sinònim d’esports d’aventura, de descens de canons, d’escalada, de senderisme i d’observació d’ocells. Fa poc vam decidir visitar aquest espai natural; havíem sentit a parlar molt de les seves virtuts i teníem ganes de caminar-hi. Vam fer una reserva a l’Hostería de Guara, un hotel molt agradable situat als peus del petit poble de Bierge, al sud del parc natural. Aquest allotjament de gestió familiar, envoltat de camps, ofereix una bona vista del poble i de la serra des dels finestrals i les terrasses de les habitacions. A l’estiu, la piscina i el jardí són dos punts forts de l’hotel, però a la tardor i l’hivern, ve més de gust estar-se al petit saló de lectura, als sofàs disposats al costat de la llar de foc o a la cafeteria. Les germanes Viñuales us ajudaran a sentir-vos com a casa i us proposaran les activitats que més s’adaptin als vostres gustos. Com ens va comentar l’Eva Viñuales: “els meus hostes no vénen fins aquí per quedar-se a l’hotel, a la zona hi ha moltes activitats a fer!”.

IMG_7372.JPG

El poble de Bierge és la porta d’entrada al Parc Natural de la Serra de Guara. © ÒM

IMG_7324.JPG

L’Hostería de Guara és l’allotjament més recomanable per gaudir d’aquest territori. © ÒM

IMG_7383.JPG

Les zones comunes i les habitacions de l’Hostería de Guara han estat renovades. © ÒM

L’Eva ens va posar en contacte amb l’Àlex Castro, de l’empresa Guías de Guara, un expert coneixedor de la zona que ens va recomanar una passejada familiar per la riba del Mascún. Aquest guia titulat, català d’origen però instal·lat des de fa anys a la zona, ens va explicar que la serra de Guara està solcada per nombrosos rius que han anat perforant canons de gran bellesa, alguns de fama internacional des del punt de vista paisatgístic i esportiu, com el de Mascún. Des del poble de Rodellar, a 18 quilòmetres del nostre hotel, surten diverses rutes per descobrir els paisatges del riu Mascún i fins allà vam conduir amb l’Àlex per descobrir una de les rutes més interessants d’aquesta zona. Vam sortir del barri de la Honguera, seguint el sender que baixa fins al fons del barranc, mentre contemplàvem les primeres vistes d’aquest paisatge imponent. Un cop al fons del barranc, vam començar a remuntar el curs del riu, havent de creuar l’aigua per sobre les roques i trobant diversos tolls d’aigües cristal·lines que conviden al bany.

IMG_7402.JPG

Creuant les aigües del riu Mascún amb l’ajuda de l’Àlex Castro, de l’empresa Guías de Guara. © ÒM

IMG_7389.JPG

El barranc del Mascún amaga diversos abrics, alguns dels quals conserven pintures rupestres. © ÒM

En aquest tram del canó, hi ha un gran nombre de vies d’escalada i una gran concentració d’escaladors (molts d’ells catalans i francesos). Després d’uns dos quilòmetres de camí, arribem a la Surgència del Mascún, una deu permanent d’aigua que brolla a l’exterior fruit de les filtracions d’aquesta àrea muntanyosa d’origen calcari. La Surgència es troba als peus d’una alta paret rocosa, al mig de la qual destaca una singular cavitat anomenada La Ventana, també coneguda com ‘El Delfín’ per la seva similitud amb aquest animal. Les orenetes sobrevolen el riu, però també, a més alçada, podem veure el perfil d’ocells com el trencalòs, l’aufrany, el voltor comú, l’àguila reial o el falcó pelegrí. Al migdia, ens vam aturar al costat del riu per menjar uns entrepans i recuperar forces. La sortida ens va agradar tant que ja hem planejat nous reptes: a la propera visita, ens atrevirem amb el barranquisme.

IMG_7414.JPG

Un tram ideal per a petites aventureres a la vora del riu. © ÒM

IMG_7422.JPG

Passada la surgència del Mascún, mireu cap amunt. Veureu la cavitat anomenada ‘El Delfín’. © ÒM

Després de caminar unes hores per la muntanya, reconforta tornar a una habitació àmplia, càlida i ben decorada dins la tradició dels hotels de camp. Els matalassos i coixins són còmodes i el bany, modern i amb tots els detalls per relaxar-se. També s’agraeix deixar volar la vista des de la terrassa. Abans de sopar, val la pena fer un volt pel petit nucli de Bierge o acostar-se a la presa del mateix nom, un paratge refrescant a només 2 quilòmetres de l’Hostería de Guara. Per sopar, hi ha diverses opcions dins mateix de l’allotjament: pots fer un àpat informal a base de tapes, amanides i entrepans al Bistró de Guara o pots entaular-te al restaurant de l’hotel i assaborir plats com el timbal d’espinacs amb formatge de cabra, el pollastre de corral amb llagostins de la Matilde, el conill amb salsa d’ametlles o els peus de porc amb cargols, tot regat amb vins del Somontano. Plats deliciosos que podem compartir mentre recordem les experiències de la jornada.

IMG_7239.JPG

Habitació doble superior amb capacitat per a 4 persones a l’Hostería de Guara. © ÒM

IMG_7259.JPG

Bany amb banyera i dutxa d’hidromassatge, decorat amb molt bon gust. © ÒM

IMG_7380.JPG

Restaurant de l’Hostería de Guara. © ÒM

IMG_7449.JPG

La piscina i el poble de Bierge des de la terrassa de l’habitació superior. © ÒM

IMG_7327.JPG

La presa de l’embassament de Guara, als afores de Bierge. © ÒM

La Casassa de Ribes, gaudint del Pirineu en família

dilluns, 5/06/2017
Casassa de Ribes.JPG

La Casassa de Ribes ha estat restaurada respectant el seu aspecte original. © Òscar Marín

Sempre que anàvem a Ribes de Freser, ho fèiem de pas. Hi deixàvem el cotxe per agafar el Cremallera de Núria o hi passàvem camí de Queralbs o cap a altres racons del Pirineu. Però aquest cop, hi vam dormir. Ens havien parlat molt bé de La Casassa de Ribes, una antiga masoveria als afores del poble convertida, com per art de màgia, en uns apartaments rurals de luxe amb vistes a la vall de Ribes. Però allò que per a algú que acaba d’arribar sembla una màgica casualitat és el fruit de l’esforç de la família Roma, que ha rehabilitat un edifici del segle XVII que, per les seves característiques singulars, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. No som en un allotjament rural qualsevol. L’antiga masoveria dels Montagut té molta història i es troba en un vessant privilegiat de la muntanya, a recer del vent i encarada al sud, aprofitant al màxim les hores de sol. Quan hi vam arribar, ens va cridar l’atenció la solidesa de la gran casa de pedra i la simetria dels seus llargs balcons oberts a la façana, embellits amb flors. Va ser una bona primera impressió abans de comprovar que els interiors han estat tractats amb el mateix bon gust que s’aprecia en la restauració exterior.

Casassa apartament.JPG

L’apartament Pericó té una gran sala d’estar que integra la cuina i el menjador. © ÒM

Casassa terrassa.JPG

La terrassa amb vistes de la vall de Ribes és un lloc ideal per descansar i gaudir d’una copa. © ÒM

Casassa jardí.JPG

El jardí de La Casassa, envoltat de camps i boscos, vist des de l’apartament Pericó. © ÒM

En Ramon Roma ens va explicar molt amablement la història d’aquesta casa, que els seus avis van comprar juntament amb les grans extensions de prats que l’envolten. Amb el temps, la part de la masoveria on hi havia el bestiar i la palla es va esfondrar (encara se’n poden veure les restes) i la part on vivia la família és la que, des de fa deu anys, en Ramon obre als hostes que busquen retrobar la calma de la natura. El propietari ens va acompanyar fins a l’apartament superior Pericó, on vam comprovar que la fusta té un protagonisme especial en els apartaments de La Casassa, tots equipats amb detalls d’alt nivell. Aquest és un allotjament privat ampli (uns 100 metres quadrats) amb dues habitacions de matrimoni, dues habitacions dobles, dos banys, un ampli saló amb xemeneia i una cuina on no hi falta de res: nevera, rentadora, rentaplats microones, vitroceràmica… A més, hi ha televisor amb pantalla plana a cada habitació, un escriptori de treball amb ordinador i impressora, wifi gratuït, roba de llit i tovalloles, SmartTV amb DVD al saló, una llar de foc per a l’hivern i una àmplia terrassa amb mobiliari d’exterior per contemplar les vistes còmodament amb una copa de vi entre les mans.

Casassa Habitació.JPG

Les habitacions acollidores de La Casassa de Ribes conserven l’aire rústic d’antany. © ÒM

Casassa bany.JPG

Un dels dos banys de l’apartament Pericó, amb dutxa d’hidromassatge. © ÒM

La casa s’aixeca a prop de la carretera poc transitada que porta al poble de Campelles, en una ubicació força aïllada que facilita la desconnexió i el retrobament amb la natura. El vent, les esquelles d’un ramat i alguns ocells són els sons que predominen mentre contemplem l’horitzó de muntanyes, amb el Taga imponent davant per davant. Si la mainada vol esbargir-se, a la part posterior de la casa hi ha un petit camp de futbol i una zona de jocs amb gronxadors i tobogan. I per a les estones de descans, podem estirar-nos a les gandules del jardí amb vista a les muntanyes. La Casassa és un allotjament molt recomanable per a les famílies, ja que permet a la canalla córrer i jugar amb total seguretat pel voltant de la masia. L’endemà al matí es pot esmorzar a l’apartament o demanar que us el serveixin al jardí o a la sala. Vam demanar aquesta última opció, per comoditat i per tastar els productes de la Vall de Ribes. I després d’esmorzar, val la pena passejar per Ribes de Freses (fins i tot el diumenge hi ha botigues obertes) o pujar a la Vall de Núria. La Casassa es troba molt a prop de l’estació Enllaç del cremallera i en Ramon ofereix als seus clients uns vals de descompte del 10% per pujar al tren més alt del país.

Casassa zona de jocs.JPG

La zona de jocs de La Casassa de Ribes s’estén rere la masia, amb una bona vista del Taga. © ÒM

Casassa gronxadors.JPG

La mainada gaudeix intensament dels diversos gronxadors i del tobogan de la zona de jocs. © ÒM

Papallona.JPG

Als prats de la masia podeu observar papallones, com aquesta blanca de la col. © ÒM

Casassa nit.JPG

La Casassa de Ribes il·luminada de nit. A l’entrada hi ha l’antiga Font Roma. © ÒM

Margalef de Montsant, paradís de l’escalada

dimecres, 15/02/2017
Escalador Margalef.JPG

Un escalador italià practica l’escalada als afores de Margalef de Montsant. © Òscar Marín

En Jordi Pou buscava un lloc on viure i dedicar-se a allò que més li agradava: escalar. Quan va arribar a Margalef de Montsant, es va dir: “Aquest és el lloc”. L’any 1996 va començar a obrir rutes d’escalada pels voltants de la població i va habilitar un refugi en una casa vella del poble. Gràcies a la insistència del Jordi, revistes com Vèrtex i Desnivel van publicar articles sobre les bondats de la pràctica de l’escalada a Margalef, fins que un dia, els millors escaladors del món van començar a venir a la serra de Montsant. En Jordi hi havia obert vies pensades especialment per als escaladors més experts. “Al principi, la gent del poble no es podia creure que aquestes roques poguessin fer venir gent de tan lluny”, afirma el responsable de què Margalef es trobi en el Top de l’escalada internacional.

Jordi Pou a Margalef.JPG

L’escalador Jordi Pou dirigeix El Racó de la Finestra a Margalef. © ÒM

Aquest febrer fa cinc anys que en Jordi Pou dirigeix un nou alberg, El Racó de la Finestra, al centre de Margalef, en un edifici propietat de l’Ajuntament. Hi vénen escaladors tot l’any, però sobretot arriben a la primavera i a la tardor, quan les temperatures moderades permeten gaudir amb comoditat de les activitats esportives a l’aire lliure. Precisament, durant la nostra visita a Margalef coincidim amb l’Aleksandra “Ola” Taistra, campiona de Polònia d’escalada, que ens parla de les bondats d’aquest territori, un regal per als màxims experts en la seva disciplina esportiva. “Margalef és un dels millors llocs del món!”, assegura. Aquí hi ha vies d’escalada de grau 9b, que vindrien a ser les de més dificultat. L’Aleksandra parla amb passió del sector La Catedral, i també d’Era Vella, oberta pel popular escalador Chris Sharma al maig del 2010, que s’ha convertit en la línia de novè grau de dificultat més popular del planeta, ja que l’han completat alguns dels millors escaladors del món.

Aleksandra “Ola” Taistra.JPG

L’escaladora polonesa Aleksandra “Ola” Taistra al pont de fusta de Margalef. © ÒM

Catalunya i Noruega concentren la major part de les vies de dificultat 9b i és concretament la serra de Montsant una de les més freqüentades pels amants de les parets abruptes i escarpades. Voltant pel nord de Margalef de Montsant, veiem grups d’escaladors grimpant per parets de conglomerat de formes sorprenents que sembla impossible vèncer. “Aquí hi ha rutes d’escalada per a tots els nivells”, explica l’Aleksandra. “De vegades, fins i tot s’ha de fer cua!” Ella s’ha enamorat d’aquest territori, com també ho ha fet el grup de joves italians que trobem al camí que porta a l’embassament de Margalef. Allà s’hi troben algunes de les ascensions més dures i complexes, amb noms tan inquietants com “Demència senil” o “El Laboratori”. Als que no som escaladors, no deixa de fascinar-nos que hi hagi éssers humans que gosin enfilar-se per les muntanyes més esquerpes. Els que vénen a Montsant asseguren que, des de dalt, el panorama és impressionant, i que vies com la Cabernet o el Racó de la Finestra ofereixen una vista sorprenent i una sensació de serenitat absoluta i de comunió amb l’entorn. Als que ens quedem a baix, només ens queda buscar el millor enquadrament per immortalitzar l’esforç dels esportistes.

Escalador Montsant.JPG

Escalada a Margalef (4).JPG

Margalef de Montsant.JPGEscalador Margalef de Montsant.JPG

Els meus racons preferits de Montsant

dimecres, 18/01/2017

Després d’una intensa jornada d’experiències al Priorat de l’oli, ens vam proposar recórrer alguns dels indrets més emblemàtics i de més bellesa del Parc Natural de la Serra de Montsant i els seus voltants. Alguns ja els coneixíem i ens venia de gust tornar-hi, d’altres els vam descobrir gràcies a la recomanació dels nostres amics de Margalef.

Montsant paisatge.jpg

Formacions rocoses de la serra de Montsant al voltant del pantà de Margalef. © Òscar Marín

  • Ermita de Sant Salvador

Aixoplugada sota una inmensa roca, a tres quilòmetres i mig de Margalef de Montsant, trobem la modesta ermita de Sant Salvador. El temple original va ser construït al segle XVI, però l’any 1936 va ser incendiat i no va ser reconstruït fins als anys vuitanta. Adjacent a l’ermita hi ha l’antiga casa de l’ermità, amb habitacions precàries adaptades al relleu de la roca. Les postes de sol des d’aquest punt són espectaculars i l’àrea de lleure que s’estén al seu costat, amb barbacoes i una font generosa, és un indret privilegiat per passar-hi la tarda o tot un dia. Per Sant Salvador, el 6 d’agost, i Sant Marc, el 25 d’abril, s’hi celebren aplecs populars.

Ermita Sant Esteve.jpg

L’ermita de Sant Salvador es troba a uns 45 minuts a peu des de Margalef. © ÒM

Paisatge ermita Sant Esteve.jpg

La panoràmica des de Sant Salvador al capvespre. © ÒM

  • Cova d’en Ximet

Pujant cap a l’ermita de Sant Salvador, al barranc del mateix nom, en un paratge envoltat de formacions rocoses sorprenents, ens aturem a la Cova d’en Ximet. Aquesta cova pintoresa recull l’aigua que baixa del Montsant i just al davant s’hi ha habilitat una petita àrea d’esbarjo. Ens endinsem al seu interior, mirant bé on posem els peus, perquè la pedra humida ens pot fer relliscar. Un petit salt d’aigua transparent cau dins la cova i erosiona i poleix les roques des de fa segles.

Cova Montsant.jpg

Grans roques erosionades tanquen la gruta o Cova d’en Ximet. © ÒM

  • Embassament de Margalef

Construït al 1990, aquest embassament va representar una solució per al reg de les terres dels termes de Cabacés, la Bisbal de Falset i Margalef de Montsant. La seva construcció va estar envoltada de certa polèmica pel seu impacte ecològic, però actualment ofereix una de les postals més atractives d’aquest vessant de la serra. Fins i tot s’està estudiant la possibilitat de permetre-hi en el futur la navegació turística. A la vora de la presa hi ha una àrea d’acampada amb lavabos, barbacoes, taules i bancs.

Pantà Margalef.jpg

El riu Montsant s’embassa al pantà de Margalef, creant un paisatge de gran bellesa. © ÒM

Pantà Margalef cartell.jpg

Al costat de l’embassament hi ha una zona d’acampada i un mapa del parc natural. © ÒM

  • La Vilella Baixa

És imprescindible acostar-se a un dels pobles amb més encant de la comarca, la Vilella Baixa, porta d’entrada pel sud al Parc Natural de la Serra de Montsant. El seu nucli antic es troba situat dalt d’un turó on s’amaguen carrerons amb força encant. El fort desnivell del turó va obligar a construir cases de set o vuit pisos amb l’entrada principal a la quarta o cinquena planta. Per això, aquesta vila fou batejada per l’escriptor Josep Maria Espinàs com ‘la Nova York del Priorat’, pels seus “gratacels” elevats sobre el petit barranc. Un dels millors llocs per veure-ho és des del carrer Nou. En aquest carrer hi trobareu una de les botigues més antigues de la comarca: Cal Centro. L’Enric Sabaté hi prepara patés casolans amb avellana, amb olivada o amb herbes del Montsant.

Vilella Baixa 1.jpg

Carrers del nucli antic de la Vilella Baixa. © ÒM

Vilella Baixa.jpg

Vista dels “gratacels” de la Vilella Baixa sobre el riuet d’Escaladei. © ÒM

Cal Centro Vilella Baixa.jpg

Enric Sabaté, quarta generació de Cal Centro, ens ofereix embotits i deliciosos patés casolans. © ÒM

  • La Vilella Alta

Pel seu nom pot semblar un poble més important que la seva veïna Baixa, però la Vilella Alta és més petita. Tot i així, també val la pena passejar pels seus carrers i visitar-hi el Molí Nou de la Vinícola del Priorat, on els mètodes tradicionals i les tècniques més modernes permeten elaborar els olis d’oliva verge extra de gran qualitat que ofereixen productors com Priordei. Quan el molí està aturat, s’hi fan visites guiades. Hi veureu l’església parroquial de Santa Llúcia, del segle XVIII, i us podeu aturar a l’agrobotiga Lo Portalet, on la Teresa Rocamora hi ofereix els seus sabons naturals fet a mà i productes de km 0, com ara vins de les DO Priorat i Montsant, oli del raig, olives, vinagres i saboroses melmelades Del Pot Petit, elaborades per la seva cosina.

Vilella Alta.jpg

L’església barroca de Santa Llúcia, al centre de la Vilella Alta. © ÒM

Ecobotiga Vilella Alta.jpg

Fem parada a l’agrobotiga Lo Portalet i comprem alguns productes de la comarca. © ÒM

  • Escaladei

L’actual poble d’Escaladei té el seu origen en la conreria de la cartoixa d’Escaladei, un mas agregat a l’antic convent. Hi trobem el celler Scala Dei, un dels més antics i prestigiosos del Priorat, i una agrobotiga de visita imprescindible si volem endur-nos un bon record de la zona: El Molí d’Oli. La Neus ens hi rep amb simpatia i ens hi ofereix ametlles ecològiques del seu tros, conserves, melmelades artesanes, mel de Cabacés, oli del Montsant i estris de ceràmica tradicional. A dins s’hi ha conservat l’antic molí.

Escaladei.jpg

Vista del poble d’Escaladei, protegit per la majestuosa serra de Montsant. © ÒM

Botiga Escaladei.jpg

La Neus us espera a l’agrobotiga El Molí d’Oli, a la plaça del Priorat d’Escaladei. © ÒM

  • Cartoixa de Santa Maria d’Escaladei

No es pot dir que es coneix la serra de Montsant sense haver visitat la primera cartoixa de la Península, fundada al segle XII per monjos cartoixans procedents de la Provença. Aquest centre espiritual, situat al fons d’una vall protegida per la serra, va viure un període d’esplendor que va permetre als cartoixans emprendre una important remodelació arquitectònica. Però l’any 1835, la desamortització de Mendizábal va portar a la dispersió dels monjos i al saqueig. La cartoixa va quedar en ruïnes. Després d’uns anys d’intensa restauració, la cartoixa va reobrir l’any 2013. La visita guiada permet fer-se una idea acurada de les dimensions del recinte i de la vida dels monjos a les cel·les, marcada pel silenci i l’oració.

Monestir Escaladei.jpg

Caminem en silenci per les ruïnes de la cartoixa d’Escaladei, una visita obligada. © ÒM

Claustre Escaladei.jpg

El claustre menor de la cartoixa va ser reconstruït amb peces originals l’any 2013. © ÒM

  • Escalada a Margalef de Montsant

Sabíeu que a Margalef de Montsant hi ha alguns dels cingles i barrancs més famosos del món per a la pràctica de l’escalada? La serra de Montsant ofereix moltes possibilitats per gaudir de la natura, ja sigui fent passejades o activitats més arriscades, com l’escalada per les muntanyes de roca conglomerada. És un tema tan interessant que en parlarem en un altre article.

Escalada Montsant.jpg

Un escalador italià practica l’escalada als afores de Margalef de Montsant. © ÒM

10 salts d’aigua de Catalunya a la primavera

diumenge, 3/04/2016

Després de les nevades, poques però intenses, que ens ha deixat l’hivern, arriba el desglaç. El sol fon el mantell de neu que cobreix les muntanyes i els rius baixen amb més força, afavorits també per les pluges primaverals. Al pas de rius i rieres, trobem grans i petits salts d’aigua que amb la seva presència transformen el paisatge i conviden a treure la càmera per fotografiar-los. No cal anar lluny per veure aquestes cascades. N’hi ha de totes les formes, d’altes i majestuoses, de menudes i tranquil·les, i totes tenen un encant especial. La remor de l’aigua, la llum que passa entre les roques i les fulles dels arbres, i el fet que solen ser paratges allunyats i tranquils són factors que afavoreixen que els aficionats a la natura s’hi acostin per gaudir de la bellesa de l’espectacle. Us recomano 10 salts d’aigua imprescindibles de Catalunya.

  • Salt de la Foradada

Enmig de la riera de les Gorgues, al municipi de Cantonigròs, s’obre el paratge de la Foradada, un indret sorprenent i amb un aire màgic que fascina la mainada, però també els més avesats a descobrir racons de món. Es tracta d’un gorg envoltat de roques que deu el seu nom al forat que presenta una de les parets que l’abracen. L’excursió que hi porta és adequada per fer amb la mainada: és curta (una mitja hora d’anada i uns tres quarts de tornada) i sense gaire complicació. És un d’aquells paratges del nostre país que val la pena visitar un cop a la vida.

Cantonigros

  • Fonts del Llobregat

El naixement del Llobregat, a Castellar de n’Hug, és un paratge de gran bellesa que, sobretot a la primavera i a l’estiu, quan l’aigua baixa amb abundància, atreu milers de visitants. Una llegenda trista envolta les aigües: diuen que són les llàgrimes de les nenes mortes fa segles per la dona de n’Hug de Mataplana, que era bruixa i que no volia que cap nena de la contrada fos més maca que la seva filla, per això les matava i les llançava en aquest paratge. Aquestes llàgrimes llegendàries són benvingudes, perquè reguen i embelleixen mig país al llarg de 170 quilòmetres abans de desembocar al Prat de Llobregat. S’arriba a les fonts per la pista del Molí de les Fonts. El camí a peu té molt d’encant i el color vermellós de la terra harmonitza amb el verd de la vegetació de ribera. Des de la passarel·la es distingeixen els tres salts principals que brollen de les roques i que, després d’unir-se, donen origen al Llobregat. No gaire lluny de les fonts, seguint avall el curs de les aigües, hi ha una agradable zona de pícnic.

Fonts del Llobregat web.jpg

  • Salt de Sallent

Al nostre país hi ha pocs salts d’aigua tan majestuosos com el Salt de Sallent, a prop de Rupit. Esvelt, amb una caiguda llarga i amb una bona vista per als amants de la fotografia. La ruta que hi arriba des de Rupit és fàcil i té una durada d’una hora i mitja. Hi ha dues opcions, baixar pel marge esquerre de la riera cap a Sallent, a través d’un túnel, o baixar pel marge dret fins al Molí Rodó. Més endavant cal creuar la riera i s’arriba a un bon mirador. La ruta s’acaba en un salt d’aigua espectacular, sobretot en època de pluges, ja que el salt s’alimenta de l’aigua que baixa de la riera de Rupit. Pel camí de baixada trobem les restes de diversos molins. Una mica més amunt del Salt de Sallent trobem una ermita romànica, Sant Joan de Fàbregues, amb restes de tombes antropomòrfiques excavades a la roca.

Salt del Sallent web.jpg

  • Sauth deth Pish

Potser és el salt d’aigua més sorprenent de la Vall d’Aran. Per la seva ubicació, sens dubte, el Sauth deth Pish és el més accessible i fotogènic. A la sortida d’Arròs, a la Vall d’Aran, neix una pista de muntanya que remunta la vall i el riu Varradòs fins arribar al plan des Artiguetes, un prat d’alta muntanya cobert de flors a partir de la primavera. Després de creuar un pont s’arriba fàcilment al Saut deth Pish, un salt d’aigua espectacular de 25 metres de caiguda. Des del plan des Artiguetes la pista continua fins a Bagergue, un itinerari recomanable per a cotxes tot terreny.

Saut deth Pish web.jpg

  • Gorg dels Banyuts

El gorg dels Banyuts és una gorga situada a la riera de Garfull, sota el camí que porta al santuari de Montgrony, i la seva bellesa no és l’únic reclam per anar-hi. L’aspecte mític esdevé un dels atractius de la visita a aquest gorg, perquè ens ofereix la possibilitat de recuperar les històries relacionades amb el comte Arnau i altres personatges que habiten en l’imaginari popular d’aquesta vall del Prepirineu. De fet, la llegenda diu que un boc va precipitar el comte Arnau al gorg dels Banyuts, que aquest gorg és una de les portes de l’infern i que el comte en surt les nits de lluna plena a fer de les seves. Potser encara us semblarà sentir la seva presència entre la remor de l’aigua…

Gorg dels Banyuts

  • Salt dels Murris

A la Garrotxa hi ha un salt no gaire conegut, però molt interessant, tant a la primavera com a l’estiu, quan el gorg del Molí dels Murris es converteix en una preciosa zona de bany. Els veïns de les Planes d’Hostoles coneixen bé aquest espai i el seu salt d’aigua. Amagat en ple territori de volcans, en destaca la seva aigua cristal·lina, especialment al voltant del salt, on es poden veure les pedres del fons. Val la pena observar les formacions de travertí que s’hi ha format amb el pas del temps. El camí que hi arriba des de l’oficina de turisme de les Planes d’Hostoles està senyalitzat i la ruta es pot fer a peu i amb bicicleta, però també s’arriba amb cotxe fins a la riera de Cogolls.

Murris Waterfall

  • Salt de Santa Margarida

També a la Garrotxa, entre Amer i les Planes d’Hostoles, a tocar de la fàbrica d’embotits Pirene, surt un camí que porta fins al gorg de Santa Margarida, un paratge magnífic on trobem un salt d’aigua especial, pel fet que s’hi pot passar per darrere amb facilitat. Aquest és un racó força conegut, ja que s’hi van rodar alguns capítols de la segona temporada de la sèrie ‘Polseres Vermelles’. Una excursió excel·lent per als mesos de primavera i estiu.

Santa Margarida web.jpg

  • Salts d’aigua de la vall de Núria

Mentre anem pujant a la vall de Núria des de Queralbs, ja sigui a peu o amb el popular cremallera, veiem als nostres peus com l’aigua forma gorgs i salts de gran bellesa. La millor època per fer la ruta del Camí Vell de Núria és a la darreria de la primavera, quan afloren arreu brolladors i salts d’aigua. El camí ressegueix el curs del riu Núria tot fent marrades per superar el fort desnivell. Pel camí tindrem una bona vista del fons de la vall i del barranc de Fontalba, que baixa ben carregat; també gaudirem del salt del Sastre i del salt de la Cua de Cavall, potser el més emblemàtic de la zona, abans d’arribar al pla de Sallent i, finalment, al santuari de Núria.

Salts de la vall de Núria web.jpg

  • Gorgs de Campdevànol

No és un. Són set els salts d’aigua que trobem als gorgs de Campdevànol. L’itinerari recomanat, d’uns 10 quilòmetres, s’inicia a l’aparcament de l’àrea de lleure de la Font del Querol, a uns tres quilòmetres de Campdevànol, i el camí ens porta còmodament fins al torrent. El primer gorg del conjunt és el de la Cabana. El camí es va enfilant i planeja després cap a la dreta, paral·lel al torrent. S’arriba al gorg de la Tosca i, per un corriol paral·lel al riu, trobem el gorg de l’Olla. Gairebé a tocar, un corriol baixa fins el gorg de la Bauma. Més endavant trobem el gorg del Forat, el gorg Petit del Colomer i el gorg del Colomer. Cada gorg té el seu propi salt. Gaudiu del paisatge i de la remor tranquil·la de l’aigua.

Gorgs de Campdevànol web.jpg

  • Salt de Ratera

Una de les rutes més conegudes i recomanables del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és l’excursió als llacs de Sant Maurici, Ratera i Amitges. Es pot arribar amb cotxe fins a l’aparcament situat a uns 4 quilòmetres d’Espot. A partir d’aquest punt s’ha de continuar a peu per la Ruta de l’Isard, ben senyalitzada, que segueix un camí d’uns 4 quilòmetres fins a l’estany de Sant Maurici. Més endavant, a 25 minuts caminant de l’estany de Sant Maurici, trobem un altre paratge de gran bellesa: el salt (o cascada) de Ratera, sovint envoltat per roques gebrades.

Cascada de Ratera web.jpg

Ruta en família per Montserrat

divendres, 4/12/2015
© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El Monestir de Montserrat des del camí de la Santa Cova. © Òscar Marín

“Màgica” i “sagrada” són dues paraules que han acompanyat tradicionalment la muntanya de Montserrat. La màgia es fa evident en el seu perfil únic, que emergeix com un immens laberint d’estalagmites gegantines i es divisa des de molts quilòmetres a la rodona. El vessant més sagrat resta ocult als viatgers fins que no arriben al peu del monestir de Santa Maria, el principal centre de peregrinació del país, que acull la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, patrona dels catalans. La seva popularitat l’ha convertida en una de les muntanyes amb més facilitats d’accés de Catalunya. S’hi pot pujar a peu per diversos camins, amb cotxe per carretera, amb cremallera o amb telefèric. Per comoditat, freqüència de pas, vistes i bona comunicació amb tren des de Barcelona, pugem amb el cremallera, inaugurat l’any 2003 i gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat. L’any 1892 ja es va posar en marxa un primer ferrocarril, a imitació dels trens de muntanya suïssos, però va finalitzar el seu servei l’any 1957. Avui, asseguts al costat d’una finestra panoràmica i en només 13 minuts anem des de la moderna estació de Monistrol Vila fins al peu de l’abadia benedictina, a 720 metres d’alçària.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

La basílica de Montserrat té una estructura gòtica i ornamentació renaixentista. © ÒM

Un cop a dalt és obligat visitar la basílica del complex monàstic, del segle XVI, i també és interessant entrar al museu que acull obres de Caravaggio, Renoir, Picasso i Dalí. Però no ens oblidem del paisatge excepcional que ens envolta, herència d’una evolució geològica singular. Per conèixer l’entorn natural, una de les rutes més populars i accessibles és la de la Santa Cova, ideal per fer en família. Primer cal agafar el funicular que baixa, superant un gran pendent, fins al camí de la Santa Cova. De l’estació inferior del funicular surt, cap a la dreta, el sender que porta fins al paratge on, segons la llegenda, es va trobar la imatge de la Mare de Déu negra fa més de mil anys. El recorregut és especialment recomanable per a famílies, ja que a l’aventura de baixar amb el funicular s’hi uneix el misteri d’arribar fins a la cova per un camí ben traçat i no gaire llarg. Això sí, hi ha trams amb escales i força desnivell que no el fan apte per a cotxets ni cadires de rodes.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

De camí a la Santa Cova trobarem diversos grups escoltòrics i bones vistes. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Reproducció de la imatge original a l’interior de la Santa Cova. © ÒM

Els punts d’interès de l’itinerari són variats. Hi trobem unes vistes sorprenents sobre la vall del Llobregat i les parets de Montserrat, amb els Pirineus i la serra de Collserola a l’horitzó. També al llarg de la ruta ens acompanya el Rosari Monumental, un conjunt escultòric modernista amb quinze obres religioses creades per arquitectes i escultors de renom com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Josep Llimona. La gran riquesa vegetal d’aquest vessant és un altre dels atractius de la caminada: l’espinosa argelaga, el bruc de flors blanques i l’estepa, de grans pètals rosats, segueixen els passos del viatger. El camí no té pèrdua i al cap d’uns vint minuts s’arriba a l’església edificada al voltant de la Santa Cova. La passejada per l’interior ens mostra una petita cavitat excavada a la roca i presidida per la imatge de la mare de déu, una sala amb centenars d’exvots i un claustre reduït i silenciós. A l’exterior ens hi esperen de nou les vistes del cel, de la plana i de les majestuoses agulles, alhora màgiques i sagrades.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

La vista de la vall del Llobregat des del camí de la Santa Cova. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

De tornada amb el funicular, retrobem l’abadia de Montserrat. © ÒM

10 allotjaments per contemplar les estrelles (2a part)

dimarts, 10/02/2015

Quan vaig publicar una selecció de 10 allotjaments per contemplar les estrelles, es va convertir en el post més llegit del 2014. La tria era personal, no pas exhaustiva, perquè d’hotels i cases rurals situats en indrets estratègics per a l’observació del cel nocturn n’hi ha molts. Per això m’he decidit a completar la tria amb deu allotjaments més, en els quals, a banda de gaudir del estels, podreu assegurar-vos una estada de qualitat.

1. Saó Hotel
Quan vaig arribar al Saó Hotel de Bescaran, ubicat en un vessant privilegiat de l’Alt Urgell, no esperava trobar un allotjament tan ple d’encant i una acollida tan càlida per part de l’Esther i en Joaquim, els propietaris. El millor, després d’assaborir un sopar d’alt nivell al seu restaurant, és sortir a la terrassa i contemplar un cel ple d’estrelles. Tot un plaer, sentir-se en comunió amb l’univers en plena muntanya, acompanyats pels sons del bosc i sabent que ens espera una habitació còmoda i calentona a quatre passes d’un cel magnífic.

Sao Hotel estrelles.jpg

El Saó Hotel de Bescaran té una terrassa excel·lent per gaudir de la nit. ©

2. Cal Soldat
La serra del Montsec ha estat reconeguda des de fa molts anys com un dels llocs que presenten unes condicions d’observació astronòmica excepcionals, tant per la seva meteorologia com per la baixa contaminació lumínica. Al conjunt rural de Cal Soldat en són conscients i, sovint, organitzen trobades astronòmiques. Des d’aquí, l’espectacle del cel estrellat es pot gaudir còmodament a simple vista, però si voleu ampliar els vostres coneixements, us podeu acostar al Centre d’Observació de l’Univers d’Àger.

Cal Soldat estrelles.jpg

Cal Soldat ocupa un conjunt de cases de Collmorter, al terme de Mur. ©

3. Hotel Port Ainé 2000
A l’hotel Port Ainé 2000, l’empresa Celístia Pirineus organitza observacions del cel nocturn amb l’ajuda de telescopis. Les principals constel·lacions es veuen a ull nu, ja que la ubicació de l’hotel és privilegiada, dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu, lluny de grans focus de contaminació lluminosa. I les explicacions dels experts us ajudaran a descobrir curiositats sobre l’univers.

Port Ainé estrelles.jpg

Celístia organitza les activitats astronòmiques a l’hotel Port Ainé 2000. ©

4. Masia Forn del Vidre
A la plàcida vall de Llémena, la Susanna i en Domènec us acullen a la Masia Forn del Vidre. A més de ser un allotjament ple d’encant, hi podeu participar gratuïtament de l’observació dels estels gràcies al seu propi telescopi i a la destresa d’en Domènec, que us transmetrà els seus coneixements sobre el cel estrellat. Quan refresca, acompanyen l’observació amb una tassa de xocolata calenta. També ofereixen la possibilitat de fer l’observació amb els monitors especialitzats d’Espai Astronòmic, prèvia reserva.

Forn del Vidre estrelles.jpg

La calma i l’aïllament són punts a favor de la Masia Forn del Vidre. ©

5. Monestir de les Avellanes
Heu dormit mai en un monestir? El de les Avellanes, al terme d’Os de Balaguer, data del segle XII i es troba a només 15 quilòmetres del Parc Astronòmic del Montsec. S’hi ofereix el paquet “Sensació astronòmica”, que inclou l’estada d’una nit al monestir en règim de mitja pensió i la visita al Centre d’Observació de l’Univers. A més, al monestir disposen de tres telescopis per iniciar-se en el món de l’astronomia, i també podeu portar el vostre i plantar-lo en els terrenys que envolten el temple.

Monestir Avellanes estrelles.jpg

El monestir va ser declarat Monument Històric Artístic l’any 1931. ©

6. Casa Churchill
Si voleu apendre a fotografiar el cel nocturn, a Casa Churchill, un allotjament rural de quatre espigues situat a Claverol (Pallars Jussà), us proposen completar una estada relaxant amb tallers fotogràfics ideals per als amants de les estrelles, impartits per l’empresa especialitzada Celístia Pirineus.

Casa Churchill estrelles.jpg

La Vía Làctia fotografiada des dels voltants del pantà de Sant Antoni. © Xavier Palau

7. El Nus de Pedra
En aquesta bonica masia catalana del segle XVII situada al cor de la Vall del Llémena (Gironès) organitzen activitats de turisme estelar amb reserva prèvia. Es tracta de tallers d’observació d’estels aptes per a tota la família, amb telescopi i monitor especialitzat, que tenen una durada d’una hora i mitja i són organitzats per Espai Astronòmic. Un agradable complement a l’estada en els antics pallers reformats d’aquesta antiga casa pairal.

El Nus de Pedra estrelles.jpg

La situació privilegiada de la casa rural garanteix un ambient de tranquil·litat. ©

8. Hotel Port d’Àger
A 912 metres d’alçada, per damunt de la vall d’Àger, l’acollidor Hotel Port d’Àger es troba en un punt privilegiat per a la contemplació de les estrelles. No hi ha il·luminació exterior ni nuclis urbans propers que puguin generar contaminació lumínica. Hi ha una terrassa panoràmica i un mirador on podem passar llargues estones observant la nit estelada. A més, en les proximitats de l’hotel, allunyats de la carretera, trobareu diversos punts d’observació totalment foscos. El personal de l’hotel us informarà dels llocs més idonis per a la pràctica de l’astronomia.

Port d'Ager estrelles.jpg

Un allotjament ideal per descobrir el Montsec i els seus cels nocturns. ©

9. Casa Roca
Us agradaria sopar amb les estrelles? Ho podeu fer a Casa Roca, un mas de Sant Martí de Bercedana que es remunta al segle XV. Els cels d’aquesta petita vall del Pallars Jussà es troben entre els més nets del Principat, en un espai amb certificació Starlight. Això fa que aquest lloc sigui ideal per a l’observació de les constel·lacions. Prèvia petició, organitzen sopars amb activitat astronòmica inclosa en col·laboració amb Celístia Pirineus.

Casa Roca.jpg

Celístia Pirineus organitza els tallers astronòmics a Casa Roca. © Kike Herrero

10. Hotel La Siuranella
Ubicat en un paratge excepcional, a la vila de Siurana, l’hotel La Siuranella es defineix com un “restaurant amb habitacions”, perquè el xef Pau Escriu ha aconseguit que la seva proposta gastronòmica esdevingui una de les més interessants de la comarca. Des d’aquí, en els dies clars, es domina un ampli horitzó amb escassa contaminació lumínica, fet que converteix aquest allotjament en una bona opció tant per als amants del bon menjar com per als aficionats a l’observació de les estrelles. A més, hi podeu contractar l’experiència G-Astronòmica: un maridatge entre la gastronomia del Priorat i l’astronomia explicada de manera didàctica i apasionada per l’astrònom Kike Herrero. L’activitat inclou el sopar al restaurant els Tallers de Siurana i una xerrada amb observació astronòmica.

Siurana La Siuranella.jpg

Els capvespres i les nits des de Siurana de Prades són memorables. ©

-Per veure 10 allotjaments més ideals per contemplar les estrelles, clica aquí.

Saó Hotel, la joia de Bescaran

dilluns, 5/05/2014
Saó Hotel

A l’antic paller de la casa hi trobem espais tan acollidors com aquesta sala amb llar de foc. © ÒM

El Saó Hotel de Bescaran és una joia. Només té cinc habitacions, fet que assegura tranquil·litat i un tracte personalitzat. L’Esther Sànchez-Xargayo va deixar Andorra per convertir aquesta vella casa de poble en hotel i ho va fer amb tanta cura i bon gust que ha estat qualificada com a Logis d’Excepció (la qualificació més alta dins dels Logis Hotels). També és casa seva (viu al pis superior) i és la pròpia Esther qui té cura de les habitacions i dels clients, i ho fa amb el somriure permanent de qui està gaudint d’un projecte vital enriquidor i apassionant. Tenia clar que no podia oferir només habitacions amb encant, volia que els seus hostes poguessin gaudir d’una bona experiència gastronòmica. Al seu restaurant hi serveixen els plats de sempre, però d’una manera elegant, curosa, deliciosa, tenint sempre present el producte de proximitat i la tradició pirinenca.

Saó Hotel

Galta de vedella del Pirineu amb escalunyes regades amb xarop d’avet. © ÒM

Al Saó Hotel hi he pogut tastar un menú ben complet format per un foie gras semicuit exquisit, uns ravioli de peus de porc i botifarra negra amb salsa de foie, una magnífica cocotte de vieira amb verdures, una galta de vedella del Pirineu amb escalunyes regades amb xarop d’avet i, per postres, un tortell de nata del Cadí. Tots els plats elaborats per una altra Esther, la xef Esther Gómez Ginés. Acompanyava l’àpat un Formiga de vellut, de la DOQ Priorat. Sorprén un dinar d’aquest nivell en un poble menut de l’Alt Urgell i tambe és grat descobrir una acollida professional i atenta després d’un llarg viatge a través del Pirineu.

Saó Hotel

Foie gras semicuit casolà al menjador lluminós del Saó Hotel. © ÒM

Saó Hotel

‘Cocotte’ de vieira amb verdures i encenalls de formatge. © ÒM

Saó Hotel

Ravioli de peus de porc i botifarra negra amb salsa de foie. © ÒM

He estat en pocs hotels petis i amb encant on la combinació entre bon gust, bon tracte i bon menjar assoleixin una nota tan elevada. El preu de l’habitació inclou l’esmorzar complet, i a més us oferiran un tast de galetes casolanes i tindreu a la vostra disposició barnús i sabatilles per estar-vos com a casa a la vostra habitació. Tot això, sumat a que l’entorn natural és magnífic, fa del Saó Hotel una opció ideal per a una escapada romàntica, gastronòmica o, simplement, relaxant.

Saó Hotel

Versió renovada del tradicional tortell de nata del Cadí amb maduixes. © ÒM

IMG_9408.JPG

A les habitacions hi predominen materials de muntanya com la pedra, la pissarra i la fusta. © ÒM