Entrades amb l'etiqueta ‘estiu’

Un passeig amb gust de mar a Calella de Palafrugell

dimecres, 22/08/2018
Platja del Port Bo.jpg

La platja del Port Bo o platja de les barques de Calella. © ÒM

Si em demaneu que pensi en un poble de la Mediterrània, em ve al cap Calella de Palafrugell. Aquest vell nucli de pescadors és l’arquetip dels pobles costaners on encara perdura l’ambient que es respirava al litoral empordanès abans de l’arribada del turisme. Els seus carrers estrets i els habitatges tradicionals de colors clars s’afermen sobre una costa rocallosa, formada per petites cales i platges. És l’entorn ideal per gaudir d’una passejada a peu per la Costa Brava. Al bell mig, la senzilla i blanca església de Sant Pere, a partir de la qual sorgeixen els carrerons que davallen fins al Port Bo, el barri marítim declarat bé cultural d’interès nacional. El més destacat d’aquesta platja són les voltes, els porxos de les cases on solien treballar els pescadors, i les petites barques a la sorra (per això la del Port Bo es coneix també com la platja de les Barques).

Església de Calella de Palafrugell.jpg

La senzilla església que s’aixeca al centre de Calella data del 1884. © ÒM

Porxos a la platja del Port Bo.jpg

Els porxos que hi ha davant la platja del Port Bo són un bon refugi a l’estiu. © ÒM

Des d’aquí, caminem fins a la platja del Canadell. La família de Josep Pla hi tenia una casa on passaven els estius, i a l’obra ‘El quadern gris’, Pla hi va descriure històries i sensacions d’aquest bonic racó: “L’olor de pinassa és realment agradable. L’olor de marisc és més intensa que sòlida. L’olor de vent de garbí, tan salada, passa”. Avui tenim taula reservada al Tragamar. Des que obre els seus grans finestrals al març fins que els tanca a l’octubre, el Tragamar esdevé el lloc preferit de molts empordanesos i visitants. El motiu és evident: aquest restaurant no només es troba en una de les platges més apreciades de Calella de Palafrugell, sinó que les aromes mediterrànies que desplega sobre la sorra no poden deixar indiferent cap amant de la bona gastronomia.

Platja del Canadell.jpg

A la platja del Canadell hi destaca la terrassa del Tragamar, a la casa de color crema. © ÒM

Restaurant Tragamar.jpg

L’interior del Tragamar evoca la tradició marinera d’aquest racó de la Costa Brava. © ÒM

A l’estiu, les taules que limiten amb la sorra de la platja són un dels seus punts forts. De fet, aquesta va ser escollida millor terrassa de la Costa Brava al programa Joc de Cartes de TV3. Aquí la llum, la brisa, el so de les onades i l’aroma de sal es barregen amb el gust d’una cuina ben construïda al voltant dels arrossos mariners, el peix fresc i el marisc. També hi ha petites sorpreses, com les patates Bhutan o un menú vegà incorporat a la carta l’any passat. Aquesta temporada, ens recomanen tastar-hi receptes clàssiques com l’arròs de llamàntol o les sardines a la planxa, però també ens proposen plats exòtics com l’edamame amb xili dolç, el ‘poke bowl’ o el ‘fish & chips’ de bacallà. I si aquell dia us ve de gust una mica de carn, a la carta del Tragamar també hi trobareu un entrecot de Girona a la planxa i unes hamburgueses delicioses que satisfan els més carnívors. Per postres, un pastís Tatin de poma, un recuit de Fonteta amb mel o un pastís de llimona arrodoneixen l’experiència.

Anemones al Tragamar.jpg

Aquest és un dels pocs restaurants on podreu tastar anemones arrebossades. © ÒM

Boníssim arròs al Tragamar.jpg

Excel·lent arròs de peix i marisc amb un vi blanc de la DO Empordà. © ÒM

L’esperit mediterrani que arriba a taula també es percep en la decoració del local, on predomina la fusta i els tons clars i sorrejats, amb objectes decoratius i fotografies de referències marineres. Però ens fixem poc en la decoració, perquè els grans finestrals emmarquen un paisatge privilegiat. Una costa de mar i roques que continua pel bonic camí de ronda que ens porta fins a Llafranc.

Cases del Canadell.jpg

Les casetes del Canadell eren propietat d’algunes famílies benestants de Palafrugell. © ÒM

Si voleu passar la nit a Calella de Palafrugell podeu fer-ho a l’hotel Alga, una opció interessant a només 200 metres de la platja. Aquest és dels històrics, hi podem veure una fotografia de fa més de cinquanta anys en la qual aquesta era l’única construcció enmig del pla de terres de conreu de Calella. El poble ha crescut molt des d’aleshores, però l’hotel ha conservat, cosa inèdita, 7.000 hectàrees de jardins al bell mig de la població. Malgrat ser dels antics, les instal·lacions s’han anat renovant i comprovareu que bona part de les seixanta habitacions han adaptat decoració i serveis al gust del viatger del segle XXI. Un personal amable i atent, un bon restaurant, l’amplitud de la piscina i la seva ubicació a cinc minuts de la platja són altres aspectes que fan d’aquest hotel una recomanació que cal tenir en compte.

Carrers de Calella de Palafrugell.jpg

El cèntric carrer de les Voltes de Calella de Palafrugell. © ÒM

Un càmping de cinc estrelles a Mont-roig

dimecres, 10/08/2016
Piscines càmping Playa Montroig.jpg

El Playa Montroig disposa de quatre grans piscines. © Òscar Marín

No passa cada dia que et despertis en un dels millors càmpings de la Costa Daurada. El Playa Montroig ho és. Ha estat reconegut com a Best Càmping 2016 pels dos automòbil clubs més grans d’Europa: l’alemany ADAC i l’holandès ANWB (sumen 22 milions de socis), i ha renovat la qualificació com a càmping de cinc estrelles (només hi ha una desena de càmpings europeus que ho han aconseguit de manera consecutiva durant més de 30 anys). Segur que influeix en aquesta valoració positiva el fet que el càmping mantingui les seves instal·lacions sempre renovades. Com a principal novetat, destaca l’obertura de l’Spa & Wellness Center, inaugurat el mes de maig passat, un espai amb sauna, bany turc, cabines de massatge, solàrium i un jacuzzi a l’aire lliure. També s’ha renovat un edifici de sanitaris de 1.400 metres quadrats, s’ha apostat per una xarxa Wi-Fi gratuïta que arriba a tots els racons del càmping i s’ha actualitzat la carta dels restaurants.

Bar i piscina Playa Montroig.jpg

El Bar Piscina permet prendre un refresc mentre la mainada gaudeix de l’aigua. © ÒM

Piscines Playa Montroig.jpg

Les piscines del Playa Montroig disposen de salts d’aigua, tobogans i jocs aquàtics. © ÒM

A més de les parcel·les, algunes davant del mar, les famílies poden allotjar-se en diversos bungalous a pocs metres de la platja, com els Bora Bora Pavillions, amb dues habitacions i capacitat per a quatre persones, i els Seaside Villas de sis places. A prop de la zona de piscines es troben les Royal Palm Villas, en una de les quals ens vam allotjar el mes de juliol passat. Es tracta de bungalous de luxe de 50 metres quadrats amb tres habitacions (una amb llit de matrimoni i dues amb dos llits individuals cadascuna), un bany amb dutxa i un ampli saló-menjador amb cuina. Disposa d’una terrassa envoltada de jardins i la seva ubicació és cèntrica, a pocs metres de les piscines, els restaurants i les zones d’oci del càmping.

Royal Palm Villas.jpg

Les Royal Palm Villas són bungalous ubicats en una àrea cèntrica del càmping. © ÒM

Interior Royal Palm Villas.jpg

Interior acollidor de les Royal Palm Villas. © ÒM

Esmorzar bungalou Playa Montroig.jpg

Un bon esmorzar a la terrassa del bungalou. © ÒM

Al càmping Playa Montroig hi van sobretot famílies. Moltes són del país, però també n’hi ha que vénen dels Països Baixos i d’Alemanya. Les instal·lacions s’orienten especialment a satisfer les famílies amb mainada: hi ha 5.000 metres quadrats de zones aquàtiques amb vuit tobogans i jocs infantils, pistes de tennis, pista de pàdel, camps de futbol, espai de vòlei platja i un minigolf. A més, al llarg del quilòmetre de platja que s’estén davant del càmping, els visitants poden trobar un Beach Club que ofereix un servei de lloguer de patins, entre d’altres. Les activitats organitzades pels monitors complementen l’oferta. Els més petits poden participar en el Junior i el Mini Club, assistir a espectacles i divertir-se amb els jocs i altres activitats lúdiques planificades per l’equip de professionals del càmping. Els adolescents tenen a la seva disposició The loft, una sala amb jocs de billar, futbolí i una pantalla gegant on es projecten pel·lícules en versió original.

Terrassa chillout Playa Montroig.jpg

Espai Cocktail Bar & Chill-out, una agradable terrassa per a les nits d’estiu. © ÒM

Platja càmping Playa Montroig.jpg

Un quilòmetre de platja s’estén davant del càmping Playa Montroig. © ÒM

Cal esmentar també l’oferta de restauració del Playa Montroig. Els seus nous bars i els dos restaurants (Espai Grill Restaurant i Terrassa Restaurant) ofereixen més de 1.700 places i una cuina basada en la gastronomia mediterrània i elaborada amb ingredients locals, com el peix fresc, els arrossos o la carn a la brasa cuinada amb carbó d’alzina, receptes que es poden maridar amb els vins negres, rosats o blancs de les comarques properes. L’oferta es completa amb la gran varietat de restaurants de les poblacions properes de la Costa Daurada.

Terrassa Restaurant Playa Montroig.jpg

El Terrassa Restaurant proposa cuina catalana, tapes, sandvitxos, pizzes i amanides. © ÒM

Ens trobem en un entorn privilegiat pel que fa als paisatges i a la gastronomia. Sense anar gaire lluny, podem visitar Mont-roig del Camp i descobrir per què Joan Miró es va enamorar d’aquest poble i del seu entorn. Els camps dels voltants són ideals per a la pràctica del senderisme i la bicicleta, i tot fent esport podem descobrir un mirador privilegiat de la comarca: l’ermita de la Mare de Déu de la Roca.

L’ermita de la Mare de Déu de la Roca, coronada per la capella de Sant Ramon.

Racons de l’Eivissa més autèntica

dimarts, 5/07/2016

Sant Carles Eivissa.jpg

Al nord d’Eivissa [a la foto, Sant Carles] trobem racons que semblen aturats en el temps. © Òscar Marín

Després de descobrir Dalt Vila i la platja d’en Bossa en les nostres primeres 24 hores a Eivissa, ens proposem recórrer els paisatges rurals de l’illa i alguns dels seus racons més autèntics. El nostre dia comença amb un bon bufet d’esmorzar a l’hotel Sol Beach House de Santa Eulària des Riu, on hem dormit. Un hotel totalment renovat, amb un disseny d’aire mariner i tons clars, i amb una bona vista del mar i la costa de Santa Eulària.

Hotel Sol House Santa Eulària piscina.jpg

La piscina de l’hotel Sol Beach House de Santa Eulària. © ÒM

Hotel Sol House Santa Eulària ioga.jpg

Ioga davant del mar als jardins de l’hotel Sol Beach House. © ÒM

Santa Eulària des Riu està coronada pel Puig de Missa, el primer nucli habitat d’aquesta zona, des d’on es contempla una bona vista de la ciutat i dels boscos i hortes que esquitxen el nucli urbà fins a la mar. Aquí hi trobem dos elements importants. Per una banda l’església parroquial de Santa Eulària, construïda com a església-fortalesa dalt de tot del puig. L’edifici és una obra mestra de l’arquitectura eivissenca del segle XVI, erigit sobre una capella destruïda pels turcs l’any XIV. Aquí és on es refugiaven els veïns del poble quan s’acostaven pirates. El temple és de planta quadrada amb un atri de tres naus, però el que més crida l’atenció són els porxos del segle XVIII. Al Puig de Missa també hi trobem el Museu Etnogràfic, ubicat a l’antiga finca de Can Ros. Presenta una col·lecció molt interessant d’armes, objectes d’artesania, vestits tradicionals i joies que permeten fer-se una idea de com era l’Eivissa rural en segles passats. Tot aquest nucli antic està conformat per un grup de cases blanques de forma cúbica que conforma un magnífic conjunt d’arquitectura popular eivissenca. En canvi, la Vila Nova ha crescut a la planúria que baixa fins al mar oblidant qualsevol inspiració en l’arquitectura tradicional.

Puig de Missa.jpg

Arquitectura tradicional al Puig de Missa de Santa Eulària des Riu. © ÒM

Museu Etnogràfic Puig de Missa.jpg

El Museu Etnogràfic d’Eivissa es troba a Can Ros, una antiga casa pagesa. © ÒM

Després de la visita a Santa Eulària, ens dirigim a la granja ecològica de Can Muson, on ens espera la Maria Marí per mostrar-nos la seva finca i ensenyar-nos a elaborar el flaó, el pastís més típic d’Eivissa, cuinat amb farina, sucre, llimona, anís, ou, formatge i un toc de menta. La Maria es dedicava a la moda “adlib” als anys setanta i més tard va engegar diversos negocis, però un dia la van convidar a un curs d’agricultura ecològica i va pensar “voler és poder”. Va establir-se en una finca de la família i va cultivar diversos horts. Avui rep visitants d’arreu del món als quals explica els cultius i les tradicions de l’illa, i també acull grups d’escolars que volen tenir contacte amb el món rural. Des de fa tres anys organitza, fins i tot, una escola d’estiu.

Can Musson Eivissa.jpg

Illencs i turistes s’acosten a Can Muson per comprar productes ecològics de l’horta. © ÒM

Can Musson.jpg

Aprenent a cuinar el típic flaó amb Maria Marí a Can Muson. © ÒM

Can Musson 2.jpg

Les cabres de la finca de Can Muson agraeixen la visita dels xiquets. © ÒM

A l’hora de dinar, ens dirigim a un indret amb molt d’encant, l’Oleoteca Ses Escoles, un molí d’oli on s’elabora des de l’any 2008 el Verge Extra Can Miquel Guasch. Els seus propietaris no es conformaven amb produir un dels millors olis d’Eivissa i l’any 2014 van ampliar el projecte amb la creació de la primera oleoteca de l’illa d’Eivissa, un espai on divulgar la cultura eivissenca de l’olivera i difondre les característiques de l’oli d’oliva verge extra, l’únic que no pateix cap procés químic. L’oleoteca es troba a l’edifici de les antigues escoles de Sant Llorenç, per això rep el nom de Ses Escoles. A l’ombra del seu pati cobert amb elements vegetals hi podem assaborir plats típics eivissencs amb un toc modern: coca de trempó amb peix, ous pagesos ecològics amb patates fregides, costelles de corder, escalivada amb formatge de cabra i olivada… Tot regat amb un oli d’oliva excel·lent. Per acabar, com no podia ser d’una altra manera, hem de tastar el típic flaó. Abans de sortir, hi podem adquirir alguns productes artesans de l’illa a la petita botiga.

Oleoteca Ses Escoles.jpg

El menjador de l’Oleoteca Ses Escoles, a la carretera que du a Portinatx. © ÒM

Ses Escoles.jpg

Ous pagesos ecològics i patates fregides, un plat simple però deliciós. © ÒM

Flaó Eivissa.jpg

Per postres, assaborim el dolç flaó tan típic d’Eivissa. © ÒM

Després de dinar, seguim la nostra ruta cap al nord de l’illa. Fem una petita parada al poble d’es Canar, a cinc quilòmetres de Santa Eulària. Es tracta d’un agradable nucli costaner envoltat de pinedes i amb una llarga platja d’uns 360 metres, amb tota mena de serveis turístics molt orientats a les famílies. Es troba al fons d’una entrada de la costa i queda ben protegit per un cap.

Es Canar.jpg

El ferri arriba a Es Canar procedent d’altres poblacions d’Eivissa. © ÒM

No gaire lluny, de camí a Sant Carles de Peralta, passem pel costat de Ses Dàlies, on s’organitza un mercat tradicional hippie tots els dissabtes. És una experiència pintoresca, però els preus no són aptes per a totes les butxaques. No ens aturem i continuem fins a Sant Carles, un dels nuclis d’interior que van ser punt de trobada del moviment hippie als anys setanta del segle XX. És un nucli molt diferent de les urbanitzacions turístiques de la costa. Està envoltat per bells paisatges de camps llaurats de terra vermella, amb ametllers i oliveres, en un ambient marcadament rural. El poble té una de les esglésies més boniques de l’illa, la de Sant Carles, del segle XVIII, amb un ampli pòrtic d’arcs amb suports de savina. A més, a Sant Carles hi ha un bar que era molt freqüentat pels hippies que van envair l’illa fa quaranta anys: el bar Anita. En destaquen les nombroses bústies antigues on el carter deixava la correspondència de totes les cases del poble.

Església de Sant Carles Eivissa.jpg

Interior de l’església de Sant Carles de Peralta. © ÒM

Bar Anita Eivissa.jpg

El bar Anita de Sant Carles, un dels històrics de l’illa. © ÒM

Volem veure la posta de sol a la cala de Benirràs, però abans ens aturem a Santa Gertrudis de Fruitera, un petit nucli rural molt allunyat del turisme de masses, construït al voltant de la seva església parroquial, de façana sòbria i campanar de paret o d’espadanya. A Santa Gertrudis hi ha alguns restaurants i botigues de moda i records, però el poble és conegut especialment pel Bar Costa, on es fan els entrepans més famosos d’Eivissa. Seure a gaudir d’un entrepà de pernil a la seva terrassa és tota una tradició. Antigament, era un bar de poble, però als anys seixanta el va comprar Vicent Roig Pi, que aviat va establir bona relació amb els hippies que van arribar a l’illa. El pintor xilè Andrés Monreal li va oferir abonar les seves consumicions amb quadres i en Vicent ho va acceptar. Va acabar arribant al mateix tracte amb altres artistes i aviat va començar a vendre quadres a turistes. Amb els diners, va adquirir noves peces, fins que la col·lecció va arribar gairebé al centenar de quadres, alguns de grans dimensions, que s’exhibeixen a les parets de l’establiment.

Santa Gertrudis.jpg

Fem parada a Santa Gertrudis, un poble tranquil amb agradables bars i restaurants. © ÒM

Conduïm fins a la costa nord i baixem fins a la cala Benirràs, un lloc conegut per la “festa dels tambors” que s’hi organitza els diumenges al capvespre. A l’estiu no hi cap ni una agulla, però a la primavera i a la tardor ve de gust veure des d’aquí com es pon el sol, ja que la cala té una orientació perfecta per contemplar aquest espectacle natural. A més, el cap Bernat, una roca coneguda també com el “dit de Déu”, fa més fotogènic el moment de la posta i els velers que naveguen davant la cala contribueixen a donar al conjunt un aire pictòric. Quan ja hem dit adéu al sol, caminem fins al restaurant 2000, a la mateixa cala, on ens serveixen una graellada de peix fresc, simple però deliciosa. Un bon àpat per acabar un dia memorable a través de l’Eivissa més rural.

Cala Benirràs.jpg

Petits i grans esperen el moment de la posta del sol a la cala de Benirràs. © ÒM

Posta de sol a cala Benirràs.jpg

L’espectacle més esperat, el sol ens diu adéu mentre sonen els tambors. © ÒM

L’endemà al matí, ens espera una excursió amb caiac de mar pels voltants de la Cala d’Hort. Ens llevem ben d’hora i conduïm cap al sud de l’illa, allà on s’aixeca l’imponent illot des Vedrà, probablement el paisatge més magnètic d’Eivissa. Practicar el caiac en aquest litoral no s’assembla a la navegació que podem experimentar en altres punts dels Països Catalans. Aquí la transparència de l’aigua és excepcional i la protagonista dels fons és la Posidonia oceànica, que és la responsable d’aquesta paleta de turqueses que contemplem des de la superfície. Navegar sobre aquestes aigües netíssimes, amb es Vedrà i es Vedranell a tocar, ens desperta sensacions noves.

Caiac Cala d'Hort.jpg

Caiacs preparats damunt la sorra de la Cala d’Hort, davant d’es Vedrà. © ÒM

Després del caiac, encara amb la sal a la pell, dinem al restaurant El Carmen, ubicat a la mateixa Cala d’Hort. Tant l’ambient com la cuina són senzills: entrants lleugers, bons arrossos, peix i marisc fresc. Tot molt bo. I hi ha pocs restaurants amb una vista tan privilegiada. Després de dinar tornem a mullar els peus a l’aigua. És un gest instintiu, perquè els nostres peus no volen pujar al cotxe que ens durà cap a l’aeroport. I si ens quedem uns dies més?

El Carmen Cala d'Hort.jpg

Terrassa del restaurant El Carmen, just davant de la Cala d’Hort. © ÒM

Restaurant El Carmen Cala d'Hort.jpg

Paella de mar i muntanya al restaurant El Carmen. © ÒM

Es Vedrà.jpg

Ens acomiadem d’Eivissa contemplant els màgics illots d’es Verdà i es Vedranell. © ÒM

7 platges familiars a prop de Barcelona

dimarts, 14/06/2016
Platja Vilanova.jpg

Un matí en família a les platges de Vilanova i la Geltrú. © Òscar Marín

· Platja de Ribes Roges (Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Sorra ben fina, aigües poc profundes, dutxes, lavabos, gandules, quiosquets amb música i una notable tranquil·litat. L’extensa platja vilanovina de Ribes Roges està feta per a les famílies. Es troba delimitada per un gran parc on trobareu diverses àrees infantils amb gronxadors, tobogans, ombres per descansar i, fins i tot, una estació amb trens en miniatura que funcionen els caps de setmana. I ben a prop hi teniu l’estació nàutica, que us ofereix moltes activitats per gaudir del mar. Una platja que repeteix la bandera blava any rere any.

Ribes Roges.jpg

La platja de Ribes Roges i el parc que l’envolta són un paradís per a les famílies. © ÒM

· Platja de Garraf (Sitges, Garraf)
Heu vist el film Kràmpack, de Cesc Gay? Els protagonistes passen part de les seves aventures a Garraf, un petit nucli mariner que té un cert aire de poble grec. Admireu les seves casetes de pescadors instal·lades damunt la sorra humida, de bon matí, quan el sol comença a sortir i estén de ple els rajos sobre els murs endormiscats. No mireu gaire cap a l’imponent hotel Garraf, construït just damunt la sorra. Mireu més aviat cap a l’altre costat, cap a les cases blanques del poble que s’aixeca damunt la platja i els restaurants que miren al mar. També podeu visitar el proper Celler Güell, obra de Gaudí. Una bona escapada a mitja hora de Barcelona.

Platja de Garraf.jpg

Les pintoresques casetes de pescadors de la platja de Garraf. © ÒM

· Platja de la Murtra (Viladecans, Baix Llobregat)
A tocar dels espais naturals del Delta del Llobregat, la platja de la Murtra té centenars de metres de sorra i un espai de jocs infantils. Malgrat la seva proximitat a Barcelona, el litoral de Viladecans és tranquil i permet córrer i jugar sense topar amb altres banyistes. Hi trobareu un quiosc de begudes, dutxes i lavabos públics. Hi ha un aparcament, tot i que també s’hi arriba amb el bus al juliol i l’agost. Observar des de l’aigua els avions que s’enlairen o aterren a l’aeroport pot resultar un estímul per als més petits.

https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Els més petits podran jugar sense presses a la vora de l’aigua. © ÒM

· Platja del Prat (El Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Coneixeu el mirador dels avions del Prat? Ha esdevingut un lloc de trobada de fotògrafs i famílies amb nens, i també dels amants de la natura que s’hi aturen amb les bicicletes camí de la platja del Prat. Més endavant, en arribar al Centre Municipal de Vela, se’ns obre davant dels ulls la platja del Prat, un espai tranquil envoltat de pinedes que ha millorat molt en els últims anys. Començant per la qualitat de l’aigua, que és excel·lent gràcies a la depuradora d’aigües residuals, i seguint pels serveis que fan d’aquesta una de les millors platges de l’àrea metropolitana: dutxes, rentapeus, lavabos, bancs, bars, passeres d’accés a la sorra, passeres adaptades, àrees de jocs infantils, senyalització informativa… Un altre atractiu proper és la visita al Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM).

Platja del Prat.jpg

Es pot arribar a la platja del Prat amb bici pels carrils que la connecten amb la ciutat. © ÒM

· Platja de Montgat (Maresme)
Està ben comunicada amb Barcelona i el Maresme gràcies al tren i hi trobareu espais amplis, zones de joc per a la canalla i unes tradicionals cases de pescadors. Podreu dinar als singulars Banys Virgen del Carmen, just a l’inici de la platja de Montgat. Es tracta d’un espai format per antigues casetes familiars de pescadors amb un pati comú, on avui es disposen diverses taules de fusta amb estovalles de plàstic. Conserven l’atmosfera dels banys tradicionals i s’hi poden tastar plats senzills i deliciosos a molt bon preu, des d’unes gambes a la planxa o unes sardines a la brasa fins a un plat de botifarra amb mongetes, una amanida casolana o unes patates amb allioli.

© Òscar Marín https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

A la platja de Montgat hi trobareu antigues cases de pescadors on fer un àpat refrescant. © ÒM

· Platja de Calella (Maresme)
És una vella destinació turística i té molt per oferir. Entre altres coses, una extensa platja on a l’estiu s’hi instal·la un miniclub infantil i s’hi fan activitats de pallassos, titelles i concerts, a més de poder-hi practicar alguns esports aquàtics. Hi ha dos parcs infantils a la sorra, vigilats per monitors, amb castells inflables. L’únic inconvenient de Calella pot ser la concentració de para-sols en les hores crítiques, quan el sol pica més fort. Però ja sabeu que és millor baixar a la platja abans de les 12 h i després de les 16 h. Tindreu més espai per deixar la tovallola i evitareu els efectes nocius del sol del migdia.

https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Palmeres i para-sols a la concorreguda platja de Calella. © Brian K

· Platja de les Dunes (Santa Susanna, Maresme)
Als mesos de juliol i agost, en aquesta platja paral·lela al passeig marítim de Santa Susanna s’hi ubica el Mini Beach Club, un espai de lleure per als nens de 4 a 12 anys. S’hi munta un castell inflable i llits elàstics, s’hi organitzen jocs d’aigua i hi ha, fins i tot, una festa de l’escuma infantil. Ben a prop hi ha restaurants per completar la jornada i hotels preparats per a famílies, per si voleu allargar la vostra estada al Maresme.

Sta Susanna, Joan Ribot.jpg

A la platja de Santa Susanna saltaran, ballaran i es mullaran. © Joan Ribot

10 salts d’aigua de Catalunya a la primavera

diumenge, 3/04/2016

Després de les nevades, poques però intenses, que ens ha deixat l’hivern, arriba el desglaç. El sol fon el mantell de neu que cobreix les muntanyes i els rius baixen amb més força, afavorits també per les pluges primaverals. Al pas de rius i rieres, trobem grans i petits salts d’aigua que amb la seva presència transformen el paisatge i conviden a treure la càmera per fotografiar-los. No cal anar lluny per veure aquestes cascades. N’hi ha de totes les formes, d’altes i majestuoses, de menudes i tranquil·les, i totes tenen un encant especial. La remor de l’aigua, la llum que passa entre les roques i les fulles dels arbres, i el fet que solen ser paratges allunyats i tranquils són factors que afavoreixen que els aficionats a la natura s’hi acostin per gaudir de la bellesa de l’espectacle. Us recomano 10 salts d’aigua imprescindibles de Catalunya.

  • Salt de la Foradada

Enmig de la riera de les Gorgues, al municipi de Cantonigròs, s’obre el paratge de la Foradada, un indret sorprenent i amb un aire màgic que fascina la mainada, però també els més avesats a descobrir racons de món. Es tracta d’un gorg envoltat de roques que deu el seu nom al forat que presenta una de les parets que l’abracen. L’excursió que hi porta és adequada per fer amb la mainada: és curta (una mitja hora d’anada i uns tres quarts de tornada) i sense gaire complicació. És un d’aquells paratges del nostre país que val la pena visitar un cop a la vida.

Cantonigros

  • Fonts del Llobregat

El naixement del Llobregat, a Castellar de n’Hug, és un paratge de gran bellesa que, sobretot a la primavera i a l’estiu, quan l’aigua baixa amb abundància, atreu milers de visitants. Una llegenda trista envolta les aigües: diuen que són les llàgrimes de les nenes mortes fa segles per la dona de n’Hug de Mataplana, que era bruixa i que no volia que cap nena de la contrada fos més maca que la seva filla, per això les matava i les llançava en aquest paratge. Aquestes llàgrimes llegendàries són benvingudes, perquè reguen i embelleixen mig país al llarg de 170 quilòmetres abans de desembocar al Prat de Llobregat. S’arriba a les fonts per la pista del Molí de les Fonts. El camí a peu té molt d’encant i el color vermellós de la terra harmonitza amb el verd de la vegetació de ribera. Des de la passarel·la es distingeixen els tres salts principals que brollen de les roques i que, després d’unir-se, donen origen al Llobregat. No gaire lluny de les fonts, seguint avall el curs de les aigües, hi ha una agradable zona de pícnic.

Fonts del Llobregat web.jpg

  • Salt de Sallent

Al nostre país hi ha pocs salts d’aigua tan majestuosos com el Salt de Sallent, a prop de Rupit. Esvelt, amb una caiguda llarga i amb una bona vista per als amants de la fotografia. La ruta que hi arriba des de Rupit és fàcil i té una durada d’una hora i mitja. Hi ha dues opcions, baixar pel marge esquerre de la riera cap a Sallent, a través d’un túnel, o baixar pel marge dret fins al Molí Rodó. Més endavant cal creuar la riera i s’arriba a un bon mirador. La ruta s’acaba en un salt d’aigua espectacular, sobretot en època de pluges, ja que el salt s’alimenta de l’aigua que baixa de la riera de Rupit. Pel camí de baixada trobem les restes de diversos molins. Una mica més amunt del Salt de Sallent trobem una ermita romànica, Sant Joan de Fàbregues, amb restes de tombes antropomòrfiques excavades a la roca.

Salt del Sallent web.jpg

  • Sauth deth Pish

Potser és el salt d’aigua més sorprenent de la Vall d’Aran. Per la seva ubicació, sens dubte, el Sauth deth Pish és el més accessible i fotogènic. A la sortida d’Arròs, a la Vall d’Aran, neix una pista de muntanya que remunta la vall i el riu Varradòs fins arribar al plan des Artiguetes, un prat d’alta muntanya cobert de flors a partir de la primavera. Després de creuar un pont s’arriba fàcilment al Saut deth Pish, un salt d’aigua espectacular de 25 metres de caiguda. Des del plan des Artiguetes la pista continua fins a Bagergue, un itinerari recomanable per a cotxes tot terreny.

Saut deth Pish web.jpg

  • Gorg dels Banyuts

El gorg dels Banyuts és una gorga situada a la riera de Garfull, sota el camí que porta al santuari de Montgrony, i la seva bellesa no és l’únic reclam per anar-hi. L’aspecte mític esdevé un dels atractius de la visita a aquest gorg, perquè ens ofereix la possibilitat de recuperar les històries relacionades amb el comte Arnau i altres personatges que habiten en l’imaginari popular d’aquesta vall del Prepirineu. De fet, la llegenda diu que un boc va precipitar el comte Arnau al gorg dels Banyuts, que aquest gorg és una de les portes de l’infern i que el comte en surt les nits de lluna plena a fer de les seves. Potser encara us semblarà sentir la seva presència entre la remor de l’aigua…

Gorg dels Banyuts

  • Salt dels Murris

A la Garrotxa hi ha un salt no gaire conegut, però molt interessant, tant a la primavera com a l’estiu, quan el gorg del Molí dels Murris es converteix en una preciosa zona de bany. Els veïns de les Planes d’Hostoles coneixen bé aquest espai i el seu salt d’aigua. Amagat en ple territori de volcans, en destaca la seva aigua cristal·lina, especialment al voltant del salt, on es poden veure les pedres del fons. Val la pena observar les formacions de travertí que s’hi ha format amb el pas del temps. El camí que hi arriba des de l’oficina de turisme de les Planes d’Hostoles està senyalitzat i la ruta es pot fer a peu i amb bicicleta, però també s’arriba amb cotxe fins a la riera de Cogolls.

Murris Waterfall

  • Salt de Santa Margarida

També a la Garrotxa, entre Amer i les Planes d’Hostoles, a tocar de la fàbrica d’embotits Pirene, surt un camí que porta fins al gorg de Santa Margarida, un paratge magnífic on trobem un salt d’aigua especial, pel fet que s’hi pot passar per darrere amb facilitat. Aquest és un racó força conegut, ja que s’hi van rodar alguns capítols de la segona temporada de la sèrie ‘Polseres Vermelles’. Una excursió excel·lent per als mesos de primavera i estiu.

Santa Margarida web.jpg

  • Salts d’aigua de la vall de Núria

Mentre anem pujant a la vall de Núria des de Queralbs, ja sigui a peu o amb el popular cremallera, veiem als nostres peus com l’aigua forma gorgs i salts de gran bellesa. La millor època per fer la ruta del Camí Vell de Núria és a la darreria de la primavera, quan afloren arreu brolladors i salts d’aigua. El camí ressegueix el curs del riu Núria tot fent marrades per superar el fort desnivell. Pel camí tindrem una bona vista del fons de la vall i del barranc de Fontalba, que baixa ben carregat; també gaudirem del salt del Sastre i del salt de la Cua de Cavall, potser el més emblemàtic de la zona, abans d’arribar al pla de Sallent i, finalment, al santuari de Núria.

Salts de la vall de Núria web.jpg

  • Gorgs de Campdevànol

No és un. Són set els salts d’aigua que trobem als gorgs de Campdevànol. L’itinerari recomanat, d’uns 10 quilòmetres, s’inicia a l’aparcament de l’àrea de lleure de la Font del Querol, a uns tres quilòmetres de Campdevànol, i el camí ens porta còmodament fins al torrent. El primer gorg del conjunt és el de la Cabana. El camí es va enfilant i planeja després cap a la dreta, paral·lel al torrent. S’arriba al gorg de la Tosca i, per un corriol paral·lel al riu, trobem el gorg de l’Olla. Gairebé a tocar, un corriol baixa fins el gorg de la Bauma. Més endavant trobem el gorg del Forat, el gorg Petit del Colomer i el gorg del Colomer. Cada gorg té el seu propi salt. Gaudiu del paisatge i de la remor tranquil·la de l’aigua.

Gorgs de Campdevànol web.jpg

  • Salt de Ratera

Una de les rutes més conegudes i recomanables del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és l’excursió als llacs de Sant Maurici, Ratera i Amitges. Es pot arribar amb cotxe fins a l’aparcament situat a uns 4 quilòmetres d’Espot. A partir d’aquest punt s’ha de continuar a peu per la Ruta de l’Isard, ben senyalitzada, que segueix un camí d’uns 4 quilòmetres fins a l’estany de Sant Maurici. Més endavant, a 25 minuts caminant de l’estany de Sant Maurici, trobem un altre paratge de gran bellesa: el salt (o cascada) de Ratera, sovint envoltat per roques gebrades.

Cascada de Ratera web.jpg

Les Nits Màgiques al terrat de la Casa Batlló

dimecres, 5/08/2015
Làmpada Casa Batlló.jpg

Detall del sostre del saló principal de la Casa Batlló. © Òscar Marín

Som privilegiats. El patrimoni modernista que tenim a la capital catalana és el més admirat del món, i nosaltres tenim l’oportunitat no tan sols de visitar-lo un dia qualsevol, sinó d’experimentar-lo com mai abans ho havíem fet. La Casa Batlló és un somni convertit en realitat, una majestuosa bombonera creada per la imaginació d’Antoni Gaudí, un palau excepcional que es troba dins el llistat de llocs que tots hauríem de visitar algun dia. I ara, la visita és més sorprenent; gràcies a la realitat augmentada és possible explorar-ne el mobiliari desaparegut de la planta noble i veure animacions sorprenents que fan al·lusió a les solucions arquitectòniques i estètiques de l’edifici.

Casa Batlló escala.jpg

L’escala principal suggereix la forma de l’espinada d’un drac. © ÒM

Casa Batlló visita.jpg

Gràcies a la realitat augmentada es poden descobrir aspectes poc coneguts de l’edifici. © ÒM

Però és a l’estiu quan la visita es pot viure més intensament, ja que es pot culminar amb una copa i una vetllada musical al terrat del Drac, durant les Nits Màgiques. No és un terrat com els altres; potser n’hi ha de més grans o amb més bones vistes, però aquest és un terrat únic, ubicat en un edifici únic, vestit amb xemeneies úniques. Al capvespre, il·luminat amb bombetes que el travessen de banda a banda, el terrat és encara més màgic. I amb una copa a les mans, compartint una conversa relaxada, la nit és encara més rodona. El moment culminant és l’actuació musical. Artistes com Carmen Porcar, Marga Mbande, Gigi MacFarlane i altres de reconegut prestigi posen la banda sonora a les Nits Màgiques de la Casa Batlló, que fa cinc estius que se celebren.

Susana Sheiman Batlló.jpg

La cantant Susana Sheiman actuant al terrat del Drac. © ÒM

Xemeneies Casa Batlló.jpg

L’activitat permet observar de ben a prop les xemeneies de la Casa Batlló. © ÒM

Terrat Casa Batlló.jpg

El terrat del Drac s’il·lumina de manera especial per a l’ocasió. © ÒM

L’activitat combinada (visita autoguiada a la Casa Batlló i accés a la terrassa amb dues copes i espectacle musical) té un preu de 36€. Una oportunitat de gaudir de la Casa Batlló d’una manera molt especial.

Copa al terrat Casa Batlló.jpg

Es pot escollir entre cava, cervesa o una copa de Martini. © ÒM

6 platges refrescants per anar-hi amb nens (3a part)

dimarts, 14/07/2015

Les platges per gaudir-ne en família s’han convertit en un dels continguts més visitats del bloc ‘El plaer de viatjar’. Podeu llegir-ne la primera tria aquí i la segona, en aquest enllaç. En aquesta tercera selecció, ideal per als qui passeu l’estiu amb la canalla a Catalunya, hi recomanem platges que destaquen per tenir aigües netes i poc fondes, bons serveis, un fàcil accés i bones opcions per menjar a tocar de la sorra.

  • Platja de Sant Pol (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)

Les platges de Sant Feliu de Guíxols són força planes, la sorra és perfecta, ni massa fina ni massa gruixuda. A la platja de Sant Pol hi trobareu unes pintoresques casetes de colors que s’utilitzen per canviar-se. També hi ha dutxes, lavabos, bar, servei de vigilància… I a l’estiu hi trobareu uns clubs infantils amb dinamitzadors que atenen els nens i nenes durant una hora. La mainada pot gaudir d’una proposta variada de tallers i de diversos racons de joc (cuineta i supermercat, pales i galledes, cotxes, construccions, dibuix i pintura, jocs de taula, etc.). A banda de la platja, podreu caminar pel passeig i prendre un refresc, o gaudir a les àrees de joc per als infants.

Guixols.jpg

Les populars casetes de bany de la platja de Sant Pol. ©

  • Cala Canyelles (Lloret de Mar, Selva)

Fora del nucli urbà de Lloret de Mar, la cala Canyelles és un petit edèn. Qui vulgui calma, la trobarà (fora dels mesos d’estiu) a la cara més oriental de la platja, a la vora d’una caseta blanca de pescadors envoltada de barques i d’una pineda atapeïda. Els amants de la navegació i dels esports aquàtics trobaran a ponent l’únic port de Lloret, des d’on s’organitzen activitats nàutiques entre els mesos de primavera i tardor. I després d’un bon bany, es pot dinar al restaurant Cala Canyelles, conegut per les seves paelles i els seus plats cuinats amb ingredients de la mar. A prop també hi teniu un càmping amb caravanes i apartaments, una bona opció per a les famílies. La platja de Lloret, de més d’un quilòmetre, és una gran alternativa per refrescar-se amb la quitxalla.

"©

La cala Canyelles de Lloret de Mar és ben agradable per anar-hi en família. ©

  • Platja de Montgat (Maresme)

Està ben comunicada amb Barcelona i el Maresme gràcies al tren i hi trobareu espais amplis, zones de joc per a la canalla i unes tradicionals cases de pescadors. Podreu dinar al singular bar Baños Virgen del Carmen, just a l’inici de la platja de Montgat. Es tracta d’un espai format per antigues casetes familiars de pescadors amb un pati comú, on avui es disposen diverses taules de fusta amb estovalles de plàstic. Conserven l’atmosfera dels banys tradicionals i s’hi poden tastar plats senzills i deliciosos a molt bon preu, des d’unes gambes a la planxa o unes sardines a la brasa fins a un plat de botifarra amb mongetes, una amanida casolana o unes patates amb allioli.

Platja de Montgat.jpg

A la platja de Montgat hi trobareu antigues cases de pescadors on fer un àpat refrescant. ©

  • Platja de Calafell (Baix Penedès)

Les platges del municipi de Calafell són ben conegudes pel turisme familiar. De fet, la platja de Calafell era anomenada “la platja del biberó”, per la qualitat de la sorra i de l’aigua, per la tranquil·litat del mar i per la suavitat dels pendents quan s’entra al mar. A més, l’aigua té unes propietats especials, ja que la seva concentració de iode és cinc vegades superior a la normal. En aquesta platja hi trobareu servei de socorrisme i primers auxilis, dutxes, lavabos i lloguer de gandules i para-sols, entre d’altres facilitats.

Platja_de_Calafell.jpg

La platja de Calafell a primera hora del matí. ©

  • Platja de Tamarit (Tarragona, Tarragonès)

La seva sorra fina, la seva extensió, la ubicació al costat d’un dels millors càmpings de la Costa Daurada (el Tamarit Park Resort) i un castell pintoresc fan de la platja de Tamarit (Tarragona) una bona destinació per escapar-s’hi amb els petits de la casa. Hi teniu dutxes i una de les platges més àmplies del litoral, i encara hi podeu descobrir més coses: un camí de ronda que voreja boniques cales, una àrea fluvial de gran valor a la desembocadura del Gaià, una façana marítima que ha conservat l’aspecte de barri de pescadors i, més enllà, les restes d’una vil·la d’època romana, a la zona dels Munts. Per dinar, trobareu bons restaurants de peix fresc.

Tamarit.jpg

Una nena juga a fer castells de sorra sota el castell de Tamarit. ©

  • Platja Llarga de Salou (Tarragonès)

Salou és un petit paradís per a les famílies que busquen platja, comoditat i qualitat. La platja de Llevant, just davant del passeig de Jaume I, és potser la més freqüentada de la població, però també la més gran (1.200 metres de longitud per 70 metres d’amplada) i la que disposa de més serveis: hi ha aparcament a prop, s’hi pot accedir amb cadira de rodes i cadiretes, les aigües són tranquil·les, hi ha lavabos i dutxes, s’hi poden llogar para-sols i gandules, hi ha espais de jocs infantils, etc. La sorra és daurada i ben a la vora hi ha una gran quantitat de cafès, restaurants, gelateries i botigues per acabar-hi de passar la jornada.

Platja de Salou.jpg

A la platja Llarga i al passeig de Jaume I hi ha diverses àrees de jocs infantils. ©

Més informació:

Un dia al Salou del rei Jaume I

dilluns, 8/09/2014

Així com Barcelona va construir un gran monument a Cristòfor Colom al port, i el va posar de cara al mar —encara que Amèrica es troba en la direcció contrària—, Salou va dedicar una escultura al rei Jaume I el Conqueridor al passeig marítim, mirant cap a Mallorca. El monument data de l’any 1965 i rememora la sortida del monarca català d’aquestes platges, el 5 de setembre del 1229, amb un estol de més de cent cinquanta vaixells per conquerir la més gran de les Balears. L’objectiu era l’annexió de les Illes i va representar la victòria més gran de Jaume I contra els sarraïns. El fet és tan rellevant que Salou no podia deixar passar l’oportunitat de celebrar-ho amb una festa medieval, com les que es fan en d’altres poblacions catalanes, sí, però amb un motiu més sòlid. Pels carrers del nucli antic s’hi troben, durant el primer cap de setmana de setembre, algunes parades típiques d’aquestes fires: d’herbes remeieres, de coques i pastissos, d’embotits, de fruits secs, de peces d’artesania… No hi falta un grup de música tradicional, uns contacontes al pati de la biblioteca, un ferrer que fa una demostració del seu ofici al carrer o un ballarí que imita les danses dels dervixos giròvags de l’Orient Mitjà.

Festa Jaume I Salou 02.2.jpg

Una versió acolorida de la dansa dels dervixos a la Festa del rei Jaume I. © ÒM

Festa Jaume I Salou 01.jpg

Grups de músics recorren els carrers plens de parades del nucli antic de Salou. © ÒM

El punt fort de la celebració és la desfilada que surt el dissabte al vespre, però que es prepara a consciència durant les setmanes anteriors. Prop de tres-centes persones, moltes de les quals són veïns de Salou i voltants, hi representen soldats, nobles, dames i camperols. Junts formen una comitiva que acompanya el rei Jaume I i la seva esposa, Violant d’Hongria, des de la Torre Vella fins a la platja de Llevant, d’on van salpar aquells famosos vaixells, ara fa 785 anys. Hem pogut accedir a la Torre Vella durant els preparatius de la festa, hem constatat la il·lusió dels salouencs per recuperar un episodi decisiu de la seva (de la nostra) història, i malgrat que la recreació medieval pot semblar fora de context passant entre carrers de moderns apartaments, aplaudida per turistes russos, britànics i francesos, dins la Torre Vella es viu un ambient que bé pot recordar els anys en què Salou era un dels ports més importants de la Corona d’Aragó.

Festa Jaume I Salou 04.jpg

El rei Jaume I mira a càmera mentre les dames assagen el seu ball al pati de la Torre Vella. © ÒM

Festa Jaume I Salou 08.jpg

La reina Violant d’Hongria, esposa de Jaume I, amb un dels cavallers de la cort. © ÒM

Festa Jaume I Salou 09.jpg

Unes tres-centes persones vestides d’època participen en la desfilada medieval. © ÒM

Festa Jaume I Salou 12.jpg

També hi ha nens en la comitiva que acompanya els monarques pels carrers de Salou. © ÒM

Festa Jaume I Salou 07.jpg

Hi són representats des dels membres de la cort fins a les classes populars. © ÒM

Festa Jaume I Salou 06.jpg

La desfilada surt de la Torre Vella, del segle XVI, i arriba a la platja de Llevant. © ÒM

Festa Jaume I Salou 05.jpg

Veïns de Salou i altres viles properes participen amb il·lusió en la recreació històrica. © ÒM

Si voleu experimentar amb tots els sentits el passat medieval de Salou, podeu completar l’experiència assaborint els menús especials que ofereixen alguns restaurants de la vila durant el cap de setmana. Cadascun elabora la seva versió a partir de l’antic receptari Sent Soví, escrit l’any 1324, el primer receptari conegut de la cuina catalana. Vaig tastar l’excel·lent menú del restaurant José Luis Arceiz, format per un petit entrant d’esferificació d’oli d’oliva i piruleta de formatge de cabra; un milfulls de paté, poma i baldana amb avellanes caramelitzades; un bloc de xai a baixa temperatura amb puré de moniato, i una poma al forn farcida de gelat de vainilla. Després d’aquesta contundent i saborosa revisió d’un àpat medieval, un últim passeig relaxat per la fira és la millor opció abans de tornar al ritme trepidant del segle XXI.

Sent Soví Salou 1.jpg

Una versió actualitzada dels milfulls medievals, en aquest cas amb paté i poma. © ÒM

Sent Soví Salou 2.jpg

El xai era un dels ingredients principals de moltes receptes medievals. © ÒM

Sent Soví Salou 3.jpg

Refrescant poma al forn amb gelat i cruixent de cereals i xocolata. © ÒM

Nit d’Estrelles, una nit màgica al Penedès

divendres, 13/06/2014
TorresNight 1.JPG

La sorra blanca envolta el celler Waltraud per reflectir la llum solar i mantenir fresc l’interior. © ÒM

L’espectacular celler Waltraud de Pacs del Penedès obre les portes durant dos vespres de lluna plena per acollir una activitat exclusiva: la Nit d’Estrelles, una caminada entre les vinyes dels cellers Torres amb sopar i música, és una de les activitats nocturnes d’estiu més interessants que es fan al Penedès. Aquesta proposta enoturística permet fer un passeig durant la posta del sol per les vinyes de la històrica finca Mas la Plana fins arribar al celler Waltraud, un edifici sorprenent que he pogut visitar en diverses ocasions i del qual admiro la integració en el paisatge i els seus criteris de sostenibilitat.

TorresNight 2.JPG

La festa continua al pati, construït sota el nivell natural per reduir l’impacte visual en el paisatge. © ÒM

És en el pati d’aquest celler on se serveix un sopar-còctel acompanyat de música chill-out i on es fa una degustació comentada de Celeste i Celeste Roble, dos vins excel•lents que Torres elabora sota la DO Ribera del Duero, l’etiqueta dels quals ha estat dissenyada amb un cel nocturn, amb l’Óssa Menor i l’estrella polar al centre. També s’inclou un tast gastronòmic: una amanida de favetes i pernil ibèric, uns mini canelons d’ànec amb crema de bolets, un laminat d’ibèric amb puré de patata… Amb una copa de vi a la mà i amb música soul i jazz de fons, endinsar-se en l’observació del cel nocturn és un plaer. Un equip d’astrònoms ens introdueix en els principals astres que es poden contemplar en el cel d’estiu a la nostra latitud i ens ofereix mirar-nos el cel de més a prop amb un potent telescopi. Si voleu assistir a la propera Nit d’Estrelles, no us ho penseu dues vegades, les places són limitades. Es pot fer reserva prèvia als telèfons 93 817 75 86 o 93 817 73 30.

TorresNight 3.JPG

Sopar amb música chill-out al voltant de la font. © ÒM

TorresNight 4.JPG

Observació d’estels a través del telescopi durant la Torres Night. © ÒM

TorreNight 5.JPG

Sota terra, la gran sala on reposen les bótes del celler Waltraud. © ÒM

Torres Night 6.JPG

Una piscina envolta la part superior de l’edifici, on es fa una petita introducció a les constel·lacions. © ÒM

Torres Night 7.JPG

El pati del celler Waltraud sota la lluna plena. © ÒM


Indesitjables calamarsades

divendres, 12/07/2013

Entre el maig i l’agost, el nostre clima ens sorprèn amb intenses pluges de pedres de glaç. Són les indesitjables calamarsades. Quan dins un núvol de tempesta baixa molt la temperatura es formen gotes de gel que cauen pel seu propi pes. Són les calamarsades, que no són ben rebudes als conreus, ja que malmeten els cereals i les plantacions d’arbres fruiters, que a la primavera i a l’estiu són en plena producció. A ciutat, no estalvien ensurts als propietaris de vehicles: quan la calamarsa cau amb força pot abonyegar capots (com ha passat fa uns dies a un fotògraf del DESCOBRIR) i, fins i tot, trencar parabrises. Per què hi ha més calamarsades a la primavera i l’estiu? Bàsicament, perquè els únics núvols capaços de formar pedres de gel són els cumulonimbus i aquests necessiten una gran aportació d’humitat des del terra per formar-se. A dins, el vapor d’aigua és arrossegat cap amunt per efecte dels corrents verticals i, quan ascendeixen, les gotes es refreden fins assolir una mida considerable.

Calamarsa.jpg

Les últimes calamarsades han afectat especialment el Pirineu i la Catalunya central.

La calabruixada, que apareix esporàdicament durant els mesos més freds de l’any, és una pluja de petites pedres de gel d’1 a 5 mm. La calamarsa, que predomina a la primavera i al principi de l’estiu, fa al voltant d’1 cm, i la pedra, típica dels mesos més calorosos, pot assolir grans mides: a les comarques de Lleida s’han arribat a veure pedres com pilotes de golf.

Com saber si avui caurà calamarsa? Al web del Servei Meteorològic de Catalunya hi trobareu un espai específic per saber on hi haurà calamarsades. Dins l’enllaç “Predicció”, a l’apartat “Predicció de calamarsa” hi trobareu descrit el risc de calamarsa a les diverses comarques, i si voleu veure algunes fotografies de calamarsades al nostre país, consulteu aquest enllaç del portal informatiu 3/24.