Entrades amb l'etiqueta ‘natura’

Margalef de Montsant, paradís de l’escalada

dimecres, 15/02/2017
Escalador Margalef.JPG

Un escalador italià practica l’escalada als afores de Margalef de Montsant. © Òscar Marín

En Jordi Pou buscava un lloc on viure i dedicar-se a allò que més li agradava: escalar. Quan va arribar a Margalef de Montsant, es va dir: “Aquest és el lloc”. L’any 1996 va començar a obrir rutes d’escalada pels voltants de la població i va habilitar un refugi en una casa vella del poble. Gràcies a la insistència del Jordi, revistes com Vèrtex i Desnivel van publicar articles sobre les bondats de la pràctica de l’escalada a Margalef, fins que un dia, els millors escaladors del món van començar a venir a la serra de Montsant. En Jordi hi havia obert vies pensades especialment per als escaladors més experts. “Al principi, la gent del poble no es podia creure que aquestes roques poguessin fer venir gent de tan lluny”, afirma el responsable de què Margalef es trobi en el Top de l’escalada internacional.

Jordi Pou a Margalef.JPG

L’escalador Jordi Pou dirigeix El Racó de la Finestra a Margalef. © ÒM

Aquest febrer fa cinc anys que en Jordi Pou dirigeix un nou alberg, El Racó de la Finestra, al centre de Margalef, en un edifici propietat de l’Ajuntament. Hi vénen escaladors tot l’any, però sobretot arriben a la primavera i a la tardor, quan les temperatures moderades permeten gaudir amb comoditat de les activitats esportives a l’aire lliure. Precisament, durant la nostra visita a Margalef coincidim amb l’Aleksandra “Ola” Taistra, campiona de Polònia d’escalada, que ens parla de les bondats d’aquest territori, un regal per als màxims experts en la seva disciplina esportiva. “Margalef és un dels millors llocs del món!”, assegura. Aquí hi ha vies d’escalada de grau 9b, que vindrien a ser les de més dificultat. L’Aleksandra parla amb passió del sector La Catedral, i també d’Era Vella, oberta pel popular escalador Chris Sharma al maig del 2010, que s’ha convertit en la línia de novè grau de dificultat més popular del planeta, ja que l’han completat alguns dels millors escaladors del món.

Aleksandra “Ola” Taistra.JPG

L’escaladora polonesa Aleksandra “Ola” Taistra al pont de fusta de Margalef. © ÒM

Catalunya i Noruega concentren la major part de les vies de dificultat 9b i és concretament la serra de Montsant una de les més freqüentades pels amants de les parets abruptes i escarpades. Voltant pel nord de Margalef de Montsant, veiem grups d’escaladors grimpant per parets de conglomerat de formes sorprenents que sembla impossible vèncer. “Aquí hi ha rutes d’escalada per a tots els nivells”, explica l’Aleksandra. “De vegades, fins i tot s’ha de fer cua!” Ella s’ha enamorat d’aquest territori, com també ho ha fet el grup de joves italians que trobem al camí que porta a l’embassament de Margalef. Allà s’hi troben algunes de les ascensions més dures i complexes, amb noms tan inquietants com “Demència senil” o “El Laboratori”. Als que no som escaladors, no deixa de fascinar-nos que hi hagi éssers humans que gosin enfilar-se per les muntanyes més esquerpes. Els que vénen a Montsant asseguren que, des de dalt, el panorama és impressionant, i que vies com la Cabernet o el Racó de la Finestra ofereixen una vista sorprenent i una sensació de serenitat absoluta i de comunió amb l’entorn. Als que ens quedem a baix, només ens queda buscar el millor enquadrament per immortalitzar l’esforç dels esportistes.

Escalador Montsant.JPG

Escalada a Margalef (4).JPG

Margalef de Montsant.JPGEscalador Margalef de Montsant.JPG

Els meus racons preferits de Montsant

dimecres, 18/01/2017

Després d’una intensa jornada d’experiències al Priorat de l’oli, ens vam proposar recórrer alguns dels indrets més emblemàtics i de més bellesa del Parc Natural de la Serra de Montsant i els seus voltants. Alguns ja els coneixíem i ens venia de gust tornar-hi, d’altres els vam descobrir gràcies a la recomanació dels nostres amics de Margalef.

Montsant paisatge.jpg

Formacions rocoses de la serra de Montsant al voltant del pantà de Margalef. © Òscar Marín

  • Ermita de Sant Salvador

Aixoplugada sota una inmensa roca, a tres quilòmetres i mig de Margalef de Montsant, trobem la modesta ermita de Sant Salvador. El temple original va ser construït al segle XVI, però l’any 1936 va ser incendiat i no va ser reconstruït fins als anys vuitanta. Adjacent a l’ermita hi ha l’antiga casa de l’ermità, amb habitacions precàries adaptades al relleu de la roca. Les postes de sol des d’aquest punt són espectaculars i l’àrea de lleure que s’estén al seu costat, amb barbacoes i una font generosa, és un indret privilegiat per passar-hi la tarda o tot un dia. Per Sant Salvador, el 6 d’agost, i Sant Marc, el 25 d’abril, s’hi celebren aplecs populars.

Ermita Sant Esteve.jpg

L’ermita de Sant Salvador es troba a uns 45 minuts a peu des de Margalef. © ÒM

Paisatge ermita Sant Esteve.jpg

La panoràmica des de Sant Salvador al capvespre. © ÒM

  • Cova d’en Ximet

Pujant cap a l’ermita de Sant Salvador, al barranc del mateix nom, en un paratge envoltat de formacions rocoses sorprenents, ens aturem a la Cova d’en Ximet. Aquesta cova pintoresa recull l’aigua que baixa del Montsant i just al davant s’hi ha habilitat una petita àrea d’esbarjo. Ens endinsem al seu interior, mirant bé on posem els peus, perquè la pedra humida ens pot fer relliscar. Un petit salt d’aigua transparent cau dins la cova i erosiona i poleix les roques des de fa segles.

Cova Montsant.jpg

Grans roques erosionades tanquen la gruta o Cova d’en Ximet. © ÒM

  • Embassament de Margalef

Construït al 1990, aquest embassament va representar una solució per al reg de les terres dels termes de Cabacés, la Bisbal de Falset i Margalef de Montsant. La seva construcció va estar envoltada de certa polèmica pel seu impacte ecològic, però actualment ofereix una de les postals més atractives d’aquest vessant de la serra. Fins i tot s’està estudiant la possibilitat de permetre-hi en el futur la navegació turística. A la vora de la presa hi ha una àrea d’acampada amb lavabos, barbacoes, taules i bancs.

Pantà Margalef.jpg

El riu Montsant s’embassa al pantà de Margalef, creant un paisatge de gran bellesa. © ÒM

Pantà Margalef cartell.jpg

Al costat de l’embassament hi ha una zona d’acampada i un mapa del parc natural. © ÒM

  • La Vilella Baixa

És imprescindible acostar-se a un dels pobles amb més encant de la comarca, la Vilella Baixa, porta d’entrada pel sud al Parc Natural de la Serra de Montsant. El seu nucli antic es troba situat dalt d’un turó on s’amaguen carrerons amb força encant. El fort desnivell del turó va obligar a construir cases de set o vuit pisos amb l’entrada principal a la quarta o cinquena planta. Per això, aquesta vila fou batejada per l’escriptor Josep Maria Espinàs com ‘la Nova York del Priorat’, pels seus “gratacels” elevats sobre el petit barranc. Un dels millors llocs per veure-ho és des del carrer Nou. En aquest carrer hi trobareu una de les botigues més antigues de la comarca: Cal Centro. L’Enric Sabaté hi prepara patés casolans amb avellana, amb olivada o amb herbes del Montsant.

Vilella Baixa 1.jpg

Carrers del nucli antic de la Vilella Baixa. © ÒM

Vilella Baixa.jpg

Vista dels “gratacels” de la Vilella Baixa sobre el riuet d’Escaladei. © ÒM

Cal Centro Vilella Baixa.jpg

Enric Sabaté, quarta generació de Cal Centro, ens ofereix embotits i deliciosos patés casolans. © ÒM

  • La Vilella Alta

Pel seu nom pot semblar un poble més important que la seva veïna Baixa, però la Vilella Alta és més petita. Tot i així, també val la pena passejar pels seus carrers i visitar-hi el Molí Nou de la Vinícola del Priorat, on els mètodes tradicionals i les tècniques més modernes permeten elaborar els olis d’oliva verge extra de gran qualitat que ofereixen productors com Priordei. Quan el molí està aturat, s’hi fan visites guiades. Hi veureu l’església parroquial de Santa Llúcia, del segle XVIII, i us podeu aturar a l’agrobotiga Lo Portalet, on la Teresa Rocamora hi ofereix els seus sabons naturals fet a mà i productes de km 0, com ara vins de les DO Priorat i Montsant, oli del raig, olives, vinagres i saboroses melmelades Del Pot Petit, elaborades per la seva cosina.

Vilella Alta.jpg

L’església barroca de Santa Llúcia, al centre de la Vilella Alta. © ÒM

Ecobotiga Vilella Alta.jpg

Fem parada a l’agrobotiga Lo Portalet i comprem alguns productes de la comarca. © ÒM

  • Escaladei

L’actual poble d’Escaladei té el seu origen en la conreria de la cartoixa d’Escaladei, un mas agregat a l’antic convent. Hi trobem el celler Scala Dei, un dels més antics i prestigiosos del Priorat, i una agrobotiga de visita imprescindible si volem endur-nos un bon record de la zona: El Molí d’Oli. La Neus ens hi rep amb simpatia i ens hi ofereix ametlles ecològiques del seu tros, conserves, melmelades artesanes, mel de Cabacés, oli del Montsant i estris de ceràmica tradicional. A dins s’hi ha conservat l’antic molí.

Escaladei.jpg

Vista del poble d’Escaladei, protegit per la majestuosa serra de Montsant. © ÒM

Botiga Escaladei.jpg

La Neus us espera a l’agrobotiga El Molí d’Oli, a la plaça del Priorat d’Escaladei. © ÒM

  • Cartoixa de Santa Maria d’Escaladei

No es pot dir que es coneix la serra de Montsant sense haver visitat la primera cartoixa de la Península, fundada al segle XII per monjos cartoixans procedents de la Provença. Aquest centre espiritual, situat al fons d’una vall protegida per la serra, va viure un període d’esplendor que va permetre als cartoixans emprendre una important remodelació arquitectònica. Però l’any 1835, la desamortització de Mendizábal va portar a la dispersió dels monjos i al saqueig. La cartoixa va quedar en ruïnes. Després d’uns anys d’intensa restauració, la cartoixa va reobrir l’any 2013. La visita guiada permet fer-se una idea acurada de les dimensions del recinte i de la vida dels monjos a les cel·les, marcada pel silenci i l’oració.

Monestir Escaladei.jpg

Caminem en silenci per les ruïnes de la cartoixa d’Escaladei, una visita obligada. © ÒM

Claustre Escaladei.jpg

El claustre menor de la cartoixa va ser reconstruït amb peces originals l’any 2013. © ÒM

  • Escalada a Margalef de Montsant

Sabíeu que a Margalef de Montsant hi ha alguns dels cingles i barrancs més famosos del món per a la pràctica de l’escalada? La serra de Montsant ofereix moltes possibilitats per gaudir de la natura, ja sigui fent passejades o activitats més arriscades, com l’escalada per les muntanyes de roca conglomerada. És un tema tan interessant que en parlarem en un altre article.

Escalada Montsant.jpg

Un escalador italià practica l’escalada als afores de Margalef de Montsant. © ÒM

Amb caiac per la costa del Garraf

dijous, 25/08/2016

El sol ha sortit fa poques hores. Ens acostem a la platja del Far de Vilanova i la Geltrú, una platja que pren el nom del far que s’hi aixeca des de l’any 1903 i que acaba de ser obert al públic convertit en museu del mar (Espai Far), acollint la cèlebre col·lecció de curiositats marineres que Francesc Roig Toqués atresorà al llarg de la seva vida. A la sorra ens hi esperen els monitors de Roc Roi, una de les empreses que ofereix activitats sota el paraigües de l’Estació Nàutica de Vilanova. Aprofitant el bon temps dels mesos d’estiu, ens disposem a navegar amb caiac de mar per la costa escarpada que separa Vilanova i Sitges.

Caiac 1.jpg

Caiacs a punt damunt la sorra de la platja del Far de Vilanova. © Òscar Marín

Caiac 2.jpg

El grup escolta les instruccions dels monitors abans de sortir. © ÒM

Després d’escoltar les instruccions bàsiques del maneig del caiac, acostem les embarcacions a l’aigua, hi pugem i comencem a remar en direcció a Sitges. Si no bufa gaire vent i les onades són baixes, com avui, la navegació és plaent. Si ens ve de gust una mica d’aventura, també la tenim assegurada. Com que la costa és força pedregosa, hi ha algun pas estret entre roques que ens permet posar a prova la nostra perícia. La mar ha esculpit i erosionat durant milers d’anys aquest litoral, creant cales tranquil·les entre discrets penya-segats, i obrint-hi coves només accessibles des de l’aigua, com la que trobem a prop de la platja de l’Home Mort. Hi entrem amb els caiacs i ens hi aturem per contemplar-la i agafar forces mentre escoltem la remor de la mar.

CAiac.jpg

Un pas estret entre roques per als més intrèpids. © ÒM

Caiac pantalla.jpg

Acostant-nos a les coves amagades al peu dels penya-segats. © ÒM

Hi ha una ruta més llarga que continua fins a la primera platja de Sitges, però nosaltres fem mitja volta i, mentre posem rumb al far de Vilanova, contemplem ara amb més calma aquest litoral de roques i pinedes singular que té una mica de Costa Brava i una mica de Costa Daurada, sense ser cap de les dues. A l’Estació Nàutica us hi oferiran moltes altres activitats que es poden fer durant tot l’any: surf, vela, snorkel, surf de rem, lloguer d’embarcacions i, fins i tot, propostes d’interior, com ara sortides amb bicicleta de muntanya pel Parc Natural del Garraf.

Al canal de YouTube del blog trobareu aquest vídeo amb les millors imatges de la sortida:


Racons de l’Eivissa més autèntica

dimarts, 5/07/2016

Sant Carles Eivissa.jpg

Al nord d’Eivissa [a la foto, Sant Carles] trobem racons que semblen aturats en el temps. © Òscar Marín

Després de descobrir Dalt Vila i la platja d’en Bossa en les nostres primeres 24 hores a Eivissa, ens proposem recórrer els paisatges rurals de l’illa i alguns dels seus racons més autèntics. El nostre dia comença amb un bon bufet d’esmorzar a l’hotel Sol Beach House de Santa Eulària des Riu, on hem dormit. Un hotel totalment renovat, amb un disseny d’aire mariner i tons clars, i amb una bona vista del mar i la costa de Santa Eulària.

Hotel Sol House Santa Eulària piscina.jpg

La piscina de l’hotel Sol Beach House de Santa Eulària. © ÒM

Hotel Sol House Santa Eulària ioga.jpg

Ioga davant del mar als jardins de l’hotel Sol Beach House. © ÒM

Santa Eulària des Riu està coronada pel Puig de Missa, el primer nucli habitat d’aquesta zona, des d’on es contempla una bona vista de la ciutat i dels boscos i hortes que esquitxen el nucli urbà fins a la mar. Aquí hi trobem dos elements importants. Per una banda l’església parroquial de Santa Eulària, construïda com a església-fortalesa dalt de tot del puig. L’edifici és una obra mestra de l’arquitectura eivissenca del segle XVI, erigit sobre una capella destruïda pels turcs l’any XIV. Aquí és on es refugiaven els veïns del poble quan s’acostaven pirates. El temple és de planta quadrada amb un atri de tres naus, però el que més crida l’atenció són els porxos del segle XVIII. Al Puig de Missa també hi trobem el Museu Etnogràfic, ubicat a l’antiga finca de Can Ros. Presenta una col·lecció molt interessant d’armes, objectes d’artesania, vestits tradicionals i joies que permeten fer-se una idea de com era l’Eivissa rural en segles passats. Tot aquest nucli antic està conformat per un grup de cases blanques de forma cúbica que conforma un magnífic conjunt d’arquitectura popular eivissenca. En canvi, la Vila Nova ha crescut a la planúria que baixa fins al mar oblidant qualsevol inspiració en l’arquitectura tradicional.

Puig de Missa.jpg

Arquitectura tradicional al Puig de Missa de Santa Eulària des Riu. © ÒM

Museu Etnogràfic Puig de Missa.jpg

El Museu Etnogràfic d’Eivissa es troba a Can Ros, una antiga casa pagesa. © ÒM

Després de la visita a Santa Eulària, ens dirigim a la granja ecològica de Can Muson, on ens espera la Maria Marí per mostrar-nos la seva finca i ensenyar-nos a elaborar el flaó, el pastís més típic d’Eivissa, cuinat amb farina, sucre, llimona, anís, ou, formatge i un toc de menta. La Maria es dedicava a la moda “adlib” als anys setanta i més tard va engegar diversos negocis, però un dia la van convidar a un curs d’agricultura ecològica i va pensar “voler és poder”. Va establir-se en una finca de la família i va cultivar diversos horts. Avui rep visitants d’arreu del món als quals explica els cultius i les tradicions de l’illa, i també acull grups d’escolars que volen tenir contacte amb el món rural. Des de fa tres anys organitza, fins i tot, una escola d’estiu.

Can Musson Eivissa.jpg

Illencs i turistes s’acosten a Can Muson per comprar productes ecològics de l’horta. © ÒM

Can Musson.jpg

Aprenent a cuinar el típic flaó amb Maria Marí a Can Muson. © ÒM

Can Musson 2.jpg

Les cabres de la finca de Can Muson agraeixen la visita dels xiquets. © ÒM

A l’hora de dinar, ens dirigim a un indret amb molt d’encant, l’Oleoteca Ses Escoles, un molí d’oli on s’elabora des de l’any 2008 el Verge Extra Can Miquel Guasch. Els seus propietaris no es conformaven amb produir un dels millors olis d’Eivissa i l’any 2014 van ampliar el projecte amb la creació de la primera oleoteca de l’illa d’Eivissa, un espai on divulgar la cultura eivissenca de l’olivera i difondre les característiques de l’oli d’oliva verge extra, l’únic que no pateix cap procés químic. L’oleoteca es troba a l’edifici de les antigues escoles de Sant Llorenç, per això rep el nom de Ses Escoles. A l’ombra del seu pati cobert amb elements vegetals hi podem assaborir plats típics eivissencs amb un toc modern: coca de trempó amb peix, ous pagesos ecològics amb patates fregides, costelles de corder, escalivada amb formatge de cabra i olivada… Tot regat amb un oli d’oliva excel·lent. Per acabar, com no podia ser d’una altra manera, hem de tastar el típic flaó. Abans de sortir, hi podem adquirir alguns productes artesans de l’illa a la petita botiga.

Oleoteca Ses Escoles.jpg

El menjador de l’Oleoteca Ses Escoles, a la carretera que du a Portinatx. © ÒM

Ses Escoles.jpg

Ous pagesos ecològics i patates fregides, un plat simple però deliciós. © ÒM

Flaó Eivissa.jpg

Per postres, assaborim el dolç flaó tan típic d’Eivissa. © ÒM

Després de dinar, seguim la nostra ruta cap al nord de l’illa. Fem una petita parada al poble d’es Canar, a cinc quilòmetres de Santa Eulària. Es tracta d’un agradable nucli costaner envoltat de pinedes i amb una llarga platja d’uns 360 metres, envoltat de tota mena de serveis turístics molt orientats a les famílies. Es troba al fons d’una entrada de la costa i queda protegit per un cap.

Es Canar.jpg

El ferri arriba a Es Canar procedent d’altres poblacions d’Eivissa. © ÒM

No gaire lluny, de camí a Sant Carles de Peralta, passem al costat de Ses Dàlies, on s’organitza un mercat tradicional hippy tots els dissabtes. És una experiència pintoresca, però els preus no són aptes per a totes les butxaques. No ens aturem i continuem fins a Sant Carles, un dels nuclis d’interior que van ser lloc de trobada del moviment hippie als anys setanta del segle XX. És un nucli molt diferent de les urbanitzacions turístiques de la costa. Està envoltat per bells paisatges de camps llaurats de terra vermella, amb ametllers i oliveres, en un ambient marcadament rural. El poble té una de les esglésies més boniques de l’illa, la de Sant Carles, del segle XVIII, amb un ampli pòrtic d’arcs amb suports de savina. A més, a Sant Carles hi ha un bar que era molt freqüentat pels hippies que van envair l’illa fa quaranta anys: el bar Anita. En destaquen les nombroses bústies antigues on el carter deixava la correspondència de totes les cases del poble.

Església de Sant Carles Eivissa.jpg

Interior de l’església de Sant Carles de Peralta. © ÒM

Bar Anita Eivissa.jpg

El bar Anita de Sant Carles, un dels històrics de l’illa. © ÒM

Volem veure la posta de sol a la cala de Benirràs, però abans ens aturem a Santa Gertrudis de Fruitera, un petit nucli rural molt allunyat del turisme de masses, construït al voltant de la seva església parroquial, de façana sòbria i campanar de paret o d’espadanya. A Santa Gertrudis hi ha alguns restaurants i botigues de moda i records, però el poble és conegut especialment pel Bar Costa, on es fan els entrepans més famosos d’Eivissa. Seure a gaudir d’un entrepà de pernil a la seva terrassa és tota una tradició. Antigament, era un bar de poble, però als anys seixanta el va comprar Vicent Roig Pi, que aviat va establir bona relació amb els hippies que van arribar a l’illa. El pintor xilè Andrés Monreal li va oferir abonar les seves consumicions amb quadres i en Vicent ho va acceptar. Va acabar arribant al mateix tracte amb altres artistes i aviat va començar a vendre quadres a turistes. Amb els diners, va adquirir noves peces, fins que la col·lecció va arribar gairebé al centenar de quadres, alguns de grans dimensions, que s’exhibeixen a les parets de l’establiment.

Santa Gertrudis.jpg

Fem parada a Santa Gertrudis, un poble tranquil amb agradables bars i restaurants. © ÒM

Conduïm fins a la costa nord i baixem fins a la cala Benirràs, un lloc conegut per la “festa dels tambors” que s’hi organitza els diumenges al capvespre. A l’estiu no hi cap ni una agulla, però a la primavera i a la tardor ve de gust veure des d’aquí com es pon el sol, ja que la cala té una orientació perfecta per contemplar aquest espectacle natural. A més, el cap Bernat, una roca coneguda també com el “dit de Déu”, fa més fotogènic el moment de la posta i els velers que naveguen davant la cala contribueixen a atorgar al conjunt un aire pictòric. Quan ja hem dit adéu al sol, caminem fins al restaurant 2000, a la mateixa cala, on ens serveixen una graellada de peix fresc simple però deliciosa. Un bon àpat per acabar un dia memorable per l’Eivissa més rural.

Cala Benirràs.jpg

Petits i grans esperen el moment de la posta del sol a la cala de Benirràs. © ÒM

Posta de sol a cala Benirràs.jpg

L’espectacle més esperat, el sol ens diu adéu mentre sonen els tambors. © ÒM

L’endemà al matí, ens espera una excursió amb caiac de mar pels voltants de la Cala d’Hort. Ens llevem ben d’hora i conduïm cap al sud de l’illa, allà on s’aixeca l’imponent illot des Vedrà, probablement el paisatge més magnètic d’Eivissa. Practicar el caiac en aquest litoral no s’assembla a la navegació que podem experimentar en altres punts dels Països Catalans. Aquí la transparència de l’aigua és excepcional i la protagonista dels fons és la Posidonia oceànica, que és la responsable d’aquesta paleta de turqueses que contemplem des de la superfície. Navegar sobre aquestes aigües netíssimes, amb es Vedrà i es Vedranell a tocar, ens desperta sensacions noves.

Caiac Cala d'Hort.jpg

Caiacs preparats damunt la sorra de la Cala d’Hort, davant d’es Vedrà. © ÒM

Després del caiac, encara amb la sal a la pell, dinem al restaurant El Carmen, ubicat a la mateixa Cala d’Hort. Tant l’ambient com la cuina són senzills: entrants lleugers, bons arrossos, peix i marisc fresc. Tot molt bo. I hi ha pocs restaurants amb una vista tan privilegiada. Després de dinar tornem a mullar els peus a l’aigua. És un gest instintiu, perquè els nostres peus no volen pujar al cotxe que ens durà cap a l’aeroport. I si ens quedem uns dies més?

El Carmen Cala d'Hort.jpg

Terrassa del restaurant El Carmen, just davant de la Cala d’Hort. © ÒM

Restaurant El Carmen Cala d'Hort.jpg

Paella de mar i muntanya al restaurant El Carmen. © ÒM

Es Vedrà.jpg

Ens acomiadem d’Eivissa contemplant els màgics illots d’es Verdà i es Vedranell. © ÒM

7 platges familiars a prop de Barcelona

dimarts, 14/06/2016
Platja Vilanova.jpg

Un matí en família a les platges de Vilanova i la Geltrú. © Òscar Marín

· Platja de Ribes Roges (Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Sorra ben fina, aigües poc profundes, dutxes, lavabos, gandules, quiosquets amb música i una notable tranquil·litat. L’extensa platja vilanovina de Ribes Roges està feta per a les famílies. Es troba delimitada per un gran parc on trobareu diverses àrees infantils amb gronxadors, tobogans, ombres per descansar i, fins i tot, una estació amb trens en miniatura que funcionen els caps de setmana. I ben a prop hi teniu l’estació nàutica, que us ofereix moltes activitats per gaudir del mar. Una platja que repeteix la bandera blava any rere any.

Ribes Roges.jpg

La platja de Ribes Roges i el parc que l’envolta són un paradís per a les famílies. © ÒM

· Platja de Garraf (Sitges, Garraf)
Heu vist el film Kràmpack, de Cesc Gay? Els protagonistes passen part de les seves aventures a Garraf, un petit nucli mariner que té un cert aire de poble grec. Admireu les seves casetes de pescadors instal·lades damunt la sorra humida, de bon matí, quan el sol comença a sortir i estén de ple els rajos sobre els murs endormiscats. No mireu gaire cap a l’imponent hotel Garraf, construït just damunt la sorra. Mireu més aviat cap a l’altre costat, cap a les cases blanques del poble que s’aixeca damunt la platja i els restaurants que miren al mar. També podeu visitar el proper Celler Güell, obra de Gaudí. Una bona escapada a mitja hora de Barcelona.

Platja de Garraf.jpg

Les pintoresques casetes de pescadors de la platja de Garraf. © ÒM

· Platja de la Murtra (Viladecans, Baix Llobregat)
A tocar dels espais naturals del Delta del Llobregat, la platja de la Murtra té centenars de metres de sorra i un espai de jocs infantils. Malgrat la seva proximitat a Barcelona, el litoral de Viladecans és tranquil i permet córrer i jugar sense topar amb altres banyistes. Hi trobareu un quiosc de begudes, dutxes i lavabos públics. Hi ha un aparcament, tot i que també s’hi arriba amb el bus al juliol i l’agost. Observar des de l’aigua els avions que s’enlairen o aterren a l’aeroport pot resultar un estímul per als més petits.

http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Els més petits podran jugar sense presses a la vora de l’aigua. © ÒM

· Platja del Prat (El Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Coneixeu el mirador dels avions del Prat? Ha esdevingut un lloc de trobada de fotògrafs i famílies amb nens, i també dels amants de la natura que s’hi aturen amb les bicicletes camí de la platja del Prat. Més endavant, en arribar al Centre Municipal de Vela, se’ns obre davant dels ulls la platja del Prat, un espai tranquil envoltat de pinedes que ha millorat molt en els últims anys. Començant per la qualitat de l’aigua, que és excel·lent gràcies a la depuradora d’aigües residuals, i seguint pels serveis que fan d’aquesta una de les millors platges de l’àrea metropolitana: dutxes, rentapeus, lavabos, bancs, bars, passeres d’accés a la sorra, passeres adaptades, àrees de jocs infantils, senyalització informativa… Un altre atractiu proper és la visita al Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM).

Platja del Prat.jpg

Es pot arribar a la platja del Prat amb bici pels carrils que la connecten amb la ciutat. © ÒM

· Platja de Montgat (Maresme)
Està ben comunicada amb Barcelona i el Maresme gràcies al tren i hi trobareu espais amplis, zones de joc per a la canalla i unes tradicionals cases de pescadors. Podreu dinar als singulars Banys Virgen del Carmen, just a l’inici de la platja de Montgat. Es tracta d’un espai format per antigues casetes familiars de pescadors amb un pati comú, on avui es disposen diverses taules de fusta amb estovalles de plàstic. Conserven l’atmosfera dels banys tradicionals i s’hi poden tastar plats senzills i deliciosos a molt bon preu, des d’unes gambes a la planxa o unes sardines a la brasa fins a un plat de botifarra amb mongetes, una amanida casolana o unes patates amb allioli.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

A la platja de Montgat hi trobareu antigues cases de pescadors on fer un àpat refrescant. © ÒM

· Platja de Calella (Maresme)
És una vella destinació turística i té molt per oferir. Entre altres coses, una extensa platja on a l’estiu s’hi instal·la un miniclub infantil i s’hi fan activitats de pallassos, titelles i concerts, a més de poder-hi practicar alguns esports aquàtics. Hi ha dos parcs infantils a la sorra, vigilats per monitors, amb castells inflables. L’únic inconvenient de Calella pot ser la concentració de para-sols en les hores crítiques, quan el sol pica més fort. Però ja sabeu que és millor baixar a la platja abans de les 12 h i després de les 16 h. Tindreu més espai per deixar la tovallola i evitareu els efectes nocius del sol del migdia.

http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Palmeres i para-sols a la concorreguda platja de Calella. © Brian K

· Platja de les Dunes (Santa Susanna, Maresme)
Als mesos de juliol i agost, en aquesta platja paral·lela al passeig marítim de Santa Susanna s’hi ubica el Mini Beach Club, un espai de lleure per als nens de 4 a 12 anys. S’hi munta un castell inflable i llits elàstics, s’hi organitzen jocs d’aigua i hi ha, fins i tot, una festa de l’escuma infantil. Ben a prop hi ha restaurants per completar la jornada i hotels preparats per a famílies, per si voleu allargar la vostra estada al Maresme.

Sta Susanna, Joan Ribot.jpg

A la platja de Santa Susanna saltaran, ballaran i es mullaran. © Joan Ribot

10 salts d’aigua de Catalunya a la primavera

diumenge, 3/04/2016

Després de les nevades, poques però intenses, que ens ha deixat l’hivern, arriba el desglaç. El sol fon el mantell de neu que cobreix les muntanyes i els rius baixen amb més força, afavorits també per les pluges primaverals. Al pas de rius i rieres, trobem grans i petits salts d’aigua que amb la seva presència transformen el paisatge i conviden a treure la càmera per fotografiar-los. No cal anar lluny per veure aquestes cascades. N’hi ha de totes les formes, d’altes i majestuoses, de menudes i tranquil·les, i totes tenen un encant especial. La remor de l’aigua, la llum que passa entre les roques i les fulles dels arbres, i el fet que solen ser paratges allunyats i tranquils són factors que afavoreixen que els aficionats a la natura s’hi acostin per gaudir de la bellesa de l’espectacle. Us recomano 10 salts d’aigua imprescindibles de Catalunya.

  • Salt de la Foradada

Enmig de la riera de les Gorgues, al municipi de Cantonigròs, s’obre el paratge de la Foradada, un indret sorprenent i amb un aire màgic que fascina la mainada, però també els més avesats a descobrir racons de món. Es tracta d’un gorg envoltat de roques que deu el seu nom al forat que presenta una de les parets que l’abracen. L’excursió que hi porta és adequada per fer amb la mainada: és curta (una mitja hora d’anada i uns tres quarts de tornada) i sense gaire complicació. És un d’aquells paratges del nostre país que val la pena visitar un cop a la vida.

Cantonigros

  • Fonts del Llobregat

El naixement del Llobregat, a Castellar de n’Hug, és un paratge de gran bellesa que, sobretot a la primavera i a l’estiu, quan l’aigua baixa amb abundància, atreu milers de visitants. Una llegenda trista envolta les aigües: diuen que són les llàgrimes de les nenes mortes fa segles per la dona de n’Hug de Mataplana, que era bruixa i que no volia que cap nena de la contrada fos més maca que la seva filla, per això les matava i les llançava en aquest paratge. Aquestes llàgrimes llegendàries són benvingudes, perquè reguen i embelleixen mig país al llarg de 170 quilòmetres abans de desembocar al Prat de Llobregat. S’arriba a les fonts per la pista del Molí de les Fonts. El camí a peu té molt d’encant i el color vermellós de la terra harmonitza amb el verd de la vegetació de ribera. Des de la passarel·la es distingeixen els tres salts principals que brollen de les roques i que, després d’unir-se, donen origen al Llobregat. No gaire lluny de les fonts, seguint avall el curs de les aigües, hi ha una agradable zona de pícnic.

Fonts del Llobregat web.jpg

  • Salt de Sallent

Al nostre país hi ha pocs salts d’aigua tan majestuosos com el Salt de Sallent, a prop de Rupit. Esvelt, amb una caiguda llarga i amb una bona vista per als amants de la fotografia. La ruta que hi arriba des de Rupit és fàcil i té una durada d’una hora i mitja. Hi ha dues opcions, baixar pel marge esquerre de la riera cap a Sallent, a través d’un túnel, o baixar pel marge dret fins al Molí Rodó. Més endavant cal creuar la riera i s’arriba a un bon mirador. La ruta s’acaba en un salt d’aigua espectacular, sobretot en època de pluges, ja que el salt s’alimenta de l’aigua que baixa de la riera de Rupit. Pel camí de baixada trobem les restes de diversos molins. Una mica més amunt del Salt de Sallent trobem una ermita romànica, Sant Joan de Fàbregues, amb restes de tombes antropomòrfiques excavades a la roca.

Salt del Sallent web.jpg

  • Sauth deth Pish

Potser és el salt d’aigua més sorprenent de la Vall d’Aran. Per la seva ubicació, sens dubte, el Sauth deth Pish és el més accessible i fotogènic. A la sortida d’Arròs, a la Vall d’Aran, neix una pista de muntanya que remunta la vall i el riu Varradòs fins arribar al plan des Artiguetes, un prat d’alta muntanya cobert de flors a partir de la primavera. Després de creuar un pont s’arriba fàcilment al Saut deth Pish, un salt d’aigua espectacular de 25 metres de caiguda. Des del plan des Artiguetes la pista continua fins a Bagergue, un itinerari recomanable per a cotxes tot terreny.

Saut deth Pish web.jpg

  • Gorg dels Banyuts

El gorg dels Banyuts és una gorga situada a la riera de Garfull, sota el camí que porta al santuari de Montgrony, i la seva bellesa no és l’únic reclam per anar-hi. L’aspecte mític esdevé un dels atractius de la visita a aquest gorg, perquè ens ofereix la possibilitat de recuperar les històries relacionades amb el comte Arnau i altres personatges que habiten en l’imaginari popular d’aquesta vall del Prepirineu. De fet, la llegenda diu que un boc va precipitar el comte Arnau al gorg dels Banyuts, que aquest gorg és una de les portes de l’infern i que el comte en surt les nits de lluna plena a fer de les seves. Potser encara us semblarà sentir la seva presència entre la remor de l’aigua…

Gorg dels Banyuts

  • Salt dels Murris

A la Garrotxa hi ha un salt no gaire conegut, però molt interessant, tant a la primavera com a l’estiu, quan el gorg del Molí dels Murris es converteix en una preciosa zona de bany. Els veïns de les Planes d’Hostoles coneixen bé aquest espai i el seu salt d’aigua. Amagat en ple territori de volcans, en destaca la seva aigua cristal·lina, especialment al voltant del salt, on es poden veure les pedres del fons. Val la pena observar les formacions de travertí que s’hi ha format amb el pas del temps. El camí que hi arriba des de l’oficina de turisme de les Planes d’Hostoles està senyalitzat i la ruta es pot fer a peu i amb bicicleta, però també s’arriba amb cotxe fins a la riera de Cogolls.

Murris Waterfall

  • Salt de Santa Margarida

També a la Garrotxa, entre Amer i les Planes d’Hostoles, a tocar de la fàbrica d’embotits Pirene, surt un camí que porta fins al gorg de Santa Margarida, un paratge magnífic on trobem un salt d’aigua especial, pel fet que s’hi pot passar per darrere amb facilitat. Aquest és un racó força conegut, ja que s’hi van rodar alguns capítols de la segona temporada de la sèrie ‘Polseres Vermelles’. Una excursió excel·lent per als mesos de primavera i estiu.

Santa Margarida web.jpg

  • Salts d’aigua de la vall de Núria

Mentre anem pujant a la vall de Núria des de Queralbs, ja sigui a peu o amb el popular cremallera, veiem als nostres peus com l’aigua forma gorgs i salts de gran bellesa. La millor època per fer la ruta del Camí Vell de Núria és a la darreria de la primavera, quan afloren arreu brolladors i salts d’aigua. El camí ressegueix el curs del riu Núria tot fent marrades per superar el fort desnivell. Pel camí tindrem una bona vista del fons de la vall i del barranc de Fontalba, que baixa ben carregat; també gaudirem del salt del Sastre i del salt de la Cua de Cavall, potser el més emblemàtic de la zona, abans d’arribar al pla de Sallent i, finalment, al santuari de Núria.

Salts de la vall de Núria web.jpg

  • Gorgs de Campdevànol

No és un. Són set els salts d’aigua que trobem als gorgs de Campdevànol. L’itinerari recomanat, d’uns 10 quilòmetres, s’inicia a l’aparcament de l’àrea de lleure de la Font del Querol, a uns tres quilòmetres de Campdevànol, i el camí ens porta còmodament fins al torrent. El primer gorg del conjunt és el de la Cabana. El camí es va enfilant i planeja després cap a la dreta, paral·lel al torrent. S’arriba al gorg de la Tosca i, per un corriol paral·lel al riu, trobem el gorg de l’Olla. Gairebé a tocar, un corriol baixa fins el gorg de la Bauma. Més endavant trobem el gorg del Forat, el gorg Petit del Colomer i el gorg del Colomer. Cada gorg té el seu propi salt. Gaudiu del paisatge i de la remor tranquil·la de l’aigua.

Gorgs de Campdevànol web.jpg

  • Salt de Ratera

Una de les rutes més conegudes i recomanables del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és l’excursió als llacs de Sant Maurici, Ratera i Amitges. Es pot arribar amb cotxe fins a l’aparcament situat a uns 4 quilòmetres d’Espot. A partir d’aquest punt s’ha de continuar a peu per la Ruta de l’Isard, ben senyalitzada, que segueix un camí d’uns 4 quilòmetres fins a l’estany de Sant Maurici. Més endavant, a 25 minuts caminant de l’estany de Sant Maurici, trobem un altre paratge de gran bellesa: el salt (o cascada) de Ratera, sovint envoltat per roques gebrades.

Cascada de Ratera web.jpg

10 allotjaments per contemplar les estrelles (2a part)

dimarts, 10/02/2015

Quan vaig publicar una selecció de 10 allotjaments per contemplar les estrelles, es va convertir en el post més llegit del 2014. La tria era personal, no pas exhaustiva, perquè d’hotels i cases rurals situats en indrets estratègics per a l’observació del cel nocturn n’hi ha molts. Per això m’he decidit a completar la tria amb deu allotjaments més, en els quals, a banda de gaudir del estels, podreu assegurar-vos una estada de qualitat.

1. Saó Hotel
Quan vaig arribar al Saó Hotel de Bescaran, ubicat en un vessant privilegiat de l’Alt Urgell, no esperava trobar un allotjament tan ple d’encant i una acollida tan càlida per part de l’Esther i en Joaquim, els propietaris. El millor, després d’assaborir un sopar d’alt nivell al seu restaurant, és sortir a la terrassa i contemplar un cel ple d’estrelles. Tot un plaer, sentir-se en comunió amb l’univers en plena muntanya, acompanyats pels sons del bosc i sabent que ens espera una habitació còmoda i calentona a quatre passes d’un cel magnífic.

Sao Hotel estrelles.jpg

El Saó Hotel de Bescaran té una terrassa excel·lent per gaudir de la nit. ©

2. Cal Soldat
La serra del Montsec ha estat reconeguda des de fa molts anys com un dels llocs que presenten unes condicions d’observació astronòmica excepcionals, tant per la seva meteorologia com per la baixa contaminació lumínica. Al conjunt rural de Cal Soldat en són conscients i, sovint, organitzen trobades astronòmiques. Des d’aquí, l’espectacle del cel estrellat es pot gaudir còmodament a simple vista, però si voleu ampliar els vostres coneixements, us podeu acostar al Centre d’Observació de l’Univers d’Àger.

Cal Soldat estrelles.jpg

Cal Soldat ocupa un conjunt de cases de Collmorter, al terme de Mur. ©

3. Hotel Port Ainé 2000
A l’hotel Port Ainé 2000, l’empresa Celístia Pirineus organitza observacions del cel nocturn amb l’ajuda de telescopis. Les principals constel·lacions es veuen a ull nu, ja que la ubicació de l’hotel és privilegiada, dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu, lluny de grans focus de contaminació lluminosa. I les explicacions dels experts us ajudaran a descobrir curiositats sobre l’univers.

Port Ainé estrelles.jpg

Celístia organitza les activitats astronòmiques a l’hotel Port Ainé 2000. ©

4. Masia Forn del Vidre
A la plàcida vall de Llémena, la Susanna i en Domènec us acullen a la Masia Forn del Vidre. A més de ser un allotjament ple d’encant, hi podeu participar gratuïtament de l’observació dels estels gràcies al seu propi telescopi i a la destresa d’en Domènec, que us transmetrà els seus coneixements sobre el cel estrellat. Quan refresca, acompanyen l’observació amb una tassa de xocolata calenta. També ofereixen la possibilitat de fer l’observació amb els monitors especialitzats d’Espai Astronòmic, prèvia reserva.

Forn del Vidre estrelles.jpg

La calma i l’aïllament són punts a favor de la Masia Forn del Vidre. ©

5. Monestir de les Avellanes
Heu dormit mai en un monestir? El de les Avellanes, al terme d’Os de Balaguer, data del segle XII i es troba a només 15 quilòmetres del Parc Astronòmic del Montsec. S’hi ofereix el paquet “Sensació astronòmica”, que inclou l’estada d’una nit al monestir en règim de mitja pensió i la visita al Centre d’Observació de l’Univers. A més, al monestir disposen de tres telescopis per iniciar-se en el món de l’astronomia, i també podeu portar el vostre i plantar-lo en els terrenys que envolten el temple.

Monestir Avellanes estrelles.jpg

El monestir va ser declarat Monument Històric Artístic l’any 1931. ©

6. Casa Churchill
Si voleu apendre a fotografiar el cel nocturn, a Casa Churchill, un allotjament rural de quatre espigues situat a Claverol (Pallars Jussà), us proposen completar una estada relaxant amb tallers fotogràfics ideals per als amants de les estrelles, impartits per l’empresa especialitzada Celístia Pirineus.

Casa Churchill estrelles.jpg

La Vía Làctia fotografiada des dels voltants del pantà de Sant Antoni. © Xavier Palau

7. El Nus de Pedra
En aquesta bonica masia catalana del segle XVII situada al cor de la Vall del Llémena (Gironès) organitzen activitats de turisme estelar amb reserva prèvia. Es tracta de tallers d’observació d’estels aptes per a tota la família, amb telescopi i monitor especialitzat, que tenen una durada d’una hora i mitja i són organitzats per Espai Astronòmic. Un agradable complement a l’estada en els antics pallers reformats d’aquesta antiga casa pairal.

El Nus de Pedra estrelles.jpg

La situació privilegiada de la casa rural garanteix un ambient de tranquil·litat. ©

8. Hotel Port d’Àger
A 912 metres d’alçada, per damunt de la vall d’Àger, l’acollidor Hotel Port d’Àger es troba en un punt privilegiat per a la contemplació de les estrelles. No hi ha il·luminació exterior ni nuclis urbans propers que puguin generar contaminació lumínica. Hi ha una terrassa panoràmica i un mirador on podem passar llargues estones observant la nit estelada. A més, en les proximitats de l’hotel, allunyats de la carretera, trobareu diversos punts d’observació totalment foscos. El personal de l’hotel us informarà dels llocs més idonis per a la pràctica de l’astronomia.

Port d'Ager estrelles.jpg

Un allotjament ideal per descobrir el Montsec i els seus cels nocturns. ©

9. Casa Roca
Us agradaria sopar amb les estrelles? Ho podeu fer a Casa Roca, un mas de Sant Martí de Bercedana que es remunta al segle XV. Els cels d’aquesta petita vall del Pallars Jussà es troben entre els més nets del Principat, en un espai amb certificació Starlight. Això fa que aquest lloc sigui ideal per a l’observació de les constel·lacions. Prèvia petició, organitzen sopars amb activitat astronòmica inclosa en col·laboració amb Celístia Pirineus.

Casa Roca.jpg

Celístia Pirineus organitza els tallers astronòmics a Casa Roca. © Kike Herrero

10. Hotel La Siuranella
Ubicat en un paratge excepcional, a la vila de Siurana, l’hotel La Siuranella es defineix com un “restaurant amb habitacions”, perquè el xef Pau Escriu ha aconseguit que la seva proposta gastronòmica esdevingui una de les més interessants de la comarca. Des d’aquí, en els dies clars, es domina un ampli horitzó amb escassa contaminació lumínica, fet que converteix aquest allotjament en una bona opció tant per als amants del bon menjar com per als aficionats a l’observació de les estrelles. A més, hi podeu contractar l’experiència G-Astronòmica: un maridatge entre la gastronomia del Priorat i l’astronomia explicada de manera didàctica i apasionada per l’astrònom Kike Herrero. L’activitat inclou el sopar al restaurant els Tallers de Siurana i una xerrada amb observació astronòmica.

Siurana La Siuranella.jpg

Els capvespres i les nits des de Siurana de Prades són memorables. ©

-Per veure 10 allotjaments més ideals per contemplar les estrelles, clica aquí.

Cap de setmana en família al Vallès Oriental

dilluns, 3/11/2014

És una evidència que no cal anar lluny perquè les nostres filles i fills visquin un cap de setmana ple de sorpreses i experiències memorables. El Consell Comarcal del Vallès Oriental ho ha volgut demostrar convidant alguns bloguers de viatges perquè gaudíssim d’algunes de les principals visites i activitats a l’aire lliure que es poden fer amb la canalla en aquesta comarca tan propera a Barcelona i tan plena d’atractius turístics. A continuació us descric els llocs que vam visitar, tots molt recomanables per anar-hi amb nens.

A la finca El Saüc d’Aiguafreda hi ha EcoSalgot, una granja de productes ecològics on podreu conèixer com viuen i es crien els porcs ecològics. A diferència d’altres granges, aquí es prenen mesures per afavorir el benestar dels animals: les naus estan orientades al sud per afavorir la radiació solar directa, els porcs poden moure’s en espais exteriors generosos que afavoreixen seu comportament natural (instint maternal, joc, etc). L’alimentació dels porcs és totalment ecològica, amb ingredients com l’ordi, el blat, els pèsols i l’oli d’oliva; la palla i el farratge es cultiven a la mateixa finca. El resultat final d’aquest procés tan curós amb els animals i el seu entorn són uns embotits d’un alt nivell de qualitat, amb un gust i unes aromes intenses. Amb la visita guiada podreu descobrir tot això i més. Té una durada d’una hora i 15 minuts i inclou una degustació d’embotits ecològics: fuet, llonganissa de Vic i botifarra d’ou.

EcoSalgot.jpg

Els garrins juguen en espais a l’aire lliure a la finca El Saüc. © ÒM

EcoSalgot 1.jpg

Els nens poden llançar glans als porquets. Aquest fruit els encanta. © ÒM

Ara entrarem en un museu, però no deixarem de relacionar-nos amb la natura. El Museu Arxiu Tomàs Balvey està dedicat, sobretot, al món de la farmàcia, les plantes remeieres i la salut gràcies al llegat d’un conegut apotecari de Cardedeu. Hi destaca el mobiliari original d’una farmàcia del segle XIX, amb tot el seu utillatge. També agrupa el variat fons històric i etnogràfic de Cardedeu i s’hi fan activitats per a tota la família: passejades per l’entorn natural, itineraris de patrimoni, exposicions i tallers. Nens i nenes gaudiran especialment al jardí de plantes aromàtiques, descobrint els seus noms i les seves olors, i també hauran de cercar el follet Verdet, que té la seva casa en un racó amagat del jardí. Per cert, l’últim cap de setmana de cada mes, l’entrada és gratuïta.

Farmàcia Balbey.jpg

Els mobles de la farmàcia Balbey daten del 1780 i es conserven dins el Museu de Cardedeu. © ÒM

Museu de Cardedeu 1.jpg

Els més petits aprendran com es fabricaven els remeis i les píndoles a la farmàcia. © ÒM

Museu de Cardedeu.jpg

El jardí de plantes aromàtiques del Museu de Cardedeu. © ÒM

Can Putxet és una casa de colònies que té servei de restaurant per a grups i, a més, acull l’empresa Daema Aventura. Al restaurant ens hi van servir plats casolans: amanides, carns a la brasa, macarrons per als nens… I després de l’àpat vam poder triar entre un gran ventall d’activitats divertides i diferents: circuit amb Segway, BTT i bicicleta elèctrica, gimcana groga, paintball o futbol fang. Vam escollir fer un tast de Segway per la finca, mentre els petits es divertien iniciant-se en l’escalada al rocòdrom i fent un tomb amb un quad en companyia d’un monitor. Si, a banda de fer alguna activitat d’aventura, voleu endinsar-vos en els camins del Montseny, podeu contactar amb l’empresa ADEMC, els guies de la qual són bons coneixedors del vessant vallesà del massís. Fan itineraris pedagògics diversos: alguns centrats en els bolets, d’altres en el passat medieval del Montseny, en les plantes i els remeis casolans o en les llegendes relacionades amb els rius, gorgs, fonts i salts d’aigua.

Can Putxet 1.jpg

Can Putxet, als peus del Montseny, ofereix allotjament i entreteniment per a petits i grans. © ÒM

Can Putxet 2.jpg

Mentre els adults proven el Segway, les nenes pugen al petit quad i fan escalada al rocòdrom. © ÒM

En arribar a la granja de Can Turró, cal seguir les indicacions de les propietàries, que amb amabilitat ens introdueixen en la vida a pagès. Primer de tot us oferiran un tast de llet de les seves vaques, amb un tros de pastís de poma o de pa de pessic. Aquest moment serveix per fer les salutacions, fer una breu introducció i perquè les famílies que han vingut a visitar la granja es coneguin una mica entre elles. Després arriba l’hora de conèixer els animals de granja. Hi ha cent-vint vaques de raça frisona, quaranta xais, cinquanta gallines, un vintena de conills, dos porcs, dues oques, un poni… La canalla podrà acostar-se als vedells, donar-los el biberó i, fins i tot, posar-los la mà a la boca (reconforta saber que els remugants no els poden mossegar). També es poden tocar els conills nascuts fa unes setmanes i donar garrofes al poni. Les ovelles també estan encantades que els donem menjar. Rialles, crits i cares de sorpresa s’alternen durant la visita a Can Turró. Un cop acabat el recorregut, es pot fer un pícnic o un berenar a la propera font dels Enamorats.

Can Turró.jpg

Can Turró és una explotació agrícola i ramadera on ens ensenyen com és fer de pagès. © ÒM

Can Turró 2.jpg

Als vedells els encanta que els nens els acostin el biberó. © ÒM

Can Turró 3.jpg

Acaronar els conills i donar menjar a les ovelles són dues de les activitats estrella. © ÒM

Després d’un dia intens de descobertes a l’aire lliure, allotjar-se en un bungalou de fusta, en un càmping ubicat a tocar de la riera de Caldes, és una excel·lent opció. El Pasqualet ofereix un ambient molt adequat per a les famílies que vulguin acostar-se al Vallès Oriental durant un cap de setmana, i és un bon punt de partida per a diverses excursions a la natura. Hi trobareu tots els serveis necessaris, fins i tot us organitzaran una ruta nocturna amb les criatures pels boscos de l’entorn del càmping.

Càmping El Pasqualet.jpg

El Pasqualet està molt ben situat, a prop de Caldes de Montbui, però en plena natura. © ÒM

Un turó de 120 metres s’aixeca en un enclavament estratègic, entre els municipis de Montmeló i Montornès del Vallès: el turó d’en Roina. Al capdamunt s’hi amaga un dels jaciments romans més importants del darrer terç del segle II aC: l’assentament de Can Tacó. Els arqueòlegs creuen que es tractava d’un praesidium, un establiment militar des del qual es controlava bona part del territori. Avui, declarat bé cultural d’interès nacional i rebatejat amb el nom de Mons Observans, és una parada obligada per als pares interessats en la història romana i per als nens i nenes que vulguin descobrir el món apassionant de l’arqueologia. Dos monitors porten els petits arqueòlegs al sorral de l’aula d’arqueologia, que conté la rèplica, a mida real, de dues estances del jaciment. Amb l’ajut de paletes i pinzells, els més joves van descobrint els objectes que hi ha enterrats seguint una metodologia arqueològica, tot deduïnt quina era la funció de l’estança on han treballat. Mentrestant, els adults poden fer la visita guiada amb un guia o la visita teatralitzada amb un personatge romà.

Mons Observans 2.jpg

Taller infantil a l’aula d’arqueologia per descobrir què s’amaga sota terra. © ÒM

Vam dinar a Can Sala, una casa pairal del segle XIV que es podria descriure com un petit paradís per als més petits de la casa. En aquesta masia que forma part de la història de la comarca (hi va viure el cabdill remença Bartomeu Sala, que va alliberar els pagesos remences de la servitud feudal i que avui inspira un dels gegants de Montornès del Vallès), hi fan dinars casolans per a grups i famílies, i un menú especial per als menors (macarrons, pit de pollastre arrebossat amb patates, gelat…). Però el principal interès és la visita a la granja, que es fa en grup, de la mà d’una monitora. Es pot donar el biberó a les ovelles petites, es poden collir els ous de les gallines, es pot donar de menjar a les daines, es pot fer una volta amb carro per la finca i es poden veure zebres i estrussos, entre d’altres animals. Tenen una opció per a pares esgotats: primer dinen els nens i després ho fan els pares, mentre els menuts fan la visita a la granja de la mà de la monitora.

Cargols Can Sala.jpg

Per als adults, plats casolans: cargols, amanides, carns a la brasa… © ÒM

Can Sala 1.jpg

Els animals més petits agraeixen que els acostin un biberó ben ple de llet. © ÒM

Qui descobreix Gallecs per primera vegada, no pot deixar de sorprendre’s. A Mollet, una ciutat força industrialitzada, s’hi conserva un paratge rural de gran valor paisatgístic, ambiental i històric: Gallecs. Aquest ampli territori d’unes 730 hectàrees està travessat per camins frequentats pels veïns de la població, senders que permeten acostar-se a la flora i fauna i al patrimoni arquitectònic, essencialment esglésies i masies. Gallecs és un exemple de supervivència. On ara hi ha camps i boscos, s’hi va projectar fa dècades una zona d’habitatges per acollir les fortes migracions que van arribar a l’àrea metropolitana. Els terrenys van ser expropiats, però mentrestant, els antics propietaris van seguir treballant les terres, sense fer-hi cap manteniment ni construcció, esperant que tard o d’hora comencessin les obres. El moment, per sort, no va arribar mai, i avui Gallecs és un magnífic exemple d’un espai agrícola amb horts recreatius, espais verds, cultius ecològics i més de trenta quilòmetres de camins. No deixeu de visitar l’agrobotiga, al costat de l’església de Santa Maria, on trobareu productes autòctons com la mongeta del Ganxet, les melmelades casolanes i la cervesa TOC d’espelta ecològica.

Gallecs.jpg

Un agradable passeig amb bicicleta per Gallecs al capvespre. © ÒM

Un passeig de tardor per Gallecs

dimarts, 28/10/2014
Gallecs Panoràmica.jpg

Gallecs és un excepcional pulmó verd situat al cor del Vallès Oriental. © Òscar Marín

Qui descobreix l’espai rural de Gallecs per primera vegada, no pot deixar de sorprendre’s. Sorprèn que a Mollet del Vallès, una ciutat tan industrialitzada, encara s’hi conservi un paratge rural de gran valor paisatgístic, ambiental i històric. Aquest ampli territori d’unes 730 hectàrees està travessat per camins freqüentats pels veïns de la població, senders que permeten acostar-se a la flora, a la fauna i al patrimoni arquitectònic, essencialment esglésies i masies. Gallecs és un exemple de supervivència. On ara hi ha camps i boscos, s’hi va projectar durant la dictadura una zona d’habitatges per acollir les fortes migracions que van arribar a l’àrea metropolitana (per entendre’ns, una població com ara Badia del Vallès). Els terrenys van ser expropiats, però el projecte no acabava de tirar endavant. Mentrestant, els antics propietaris van seguir treballant les seves terres, però sense fer-hi cap manteniment ni construcció, esperant que tard o d’hora els fessin fora definitivament i comencessin les obres. El moment, per sort, no va arribar mai, i avui Gallecs és un magnífic exemple d’un espai agrícola amb horts recreatius, espais verds, cultius ecològics i quilòmetres de camins.

Gallecs.jpg

L’eix bicicleta travessa Gallecs. Un camí accessible a peu, amb bici o amb cadira de rodes. © ÒM

Masia a Gallecs.jpg

Hi trobem masies com Can Jornet, Ca l’Andreu, Cal Ferrat, Ca l’Antich o la Torre d’en Malla. © ÒM

Gallecs està viu: s’hi fan calçotades, s’hi celebren aniversaris, s’hi organitzen caminades i no són pocs els veïns de Mollet que hi passegen els gossos o hi van a córrer després de la feina. També s’hi organitzen moltes activitats pedagògiques per a escoles, gestionades per les diverses entitats relacionades amb el territori: l’Associació Agroecològica de Gallecs, l’Associació Agroecològica de Gallecs, l’Escola de Natura del Corredor… Entre les activitats que s’hi fan hi destaca la construcció de caixes niu, l’explicació dels secrets de l’agricultura ecològica, tallers d’usos i aplicacions de les plantes i rondalles sobre la flora i la fauna de Gallecs. No deixeu de visitar l’agrobotiga, al costat de l’església de Santa Maria, on trobareu productes autòctons com la mongeta del Ganxet, les melmelades casolanes i la cervesa TOC d’espelta ecològica. La possibilitat de fer rutes, a peu o amb bicicleta, també és destacable. Hi ha quatre itineraris que es poden descarregar a través del web de l’espai natural. L’accés és molt fàcil, es troba a tocar de l’autopista AP-7. Ara només us queda gaudir-ne!

Blats i melmelades.jpg

S’hi conreen blats antics com la xeixa, l’espelta, el blat Montcada i el blat persa. © ÒM

Capvespre a Gallecs.jpg

Capvespre a l’espai rural protegit de Gallecs. © ÒM

Trobada de bloguers al litoral metropolità

dilluns, 20/10/2014
BlogtripAMB 1.jpg

Els participants del segon #blogtripAMB, a la platja de Montgat. ©

He recorregut molts cops a peu la façana marítima de Badalona, però no ho havia fet encara dalt d’un Segway. Aquest estiu passat ho vaig fer amb els companys de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona), amb qui vaig organitzar una nova trobada de bloguers, aquest cop pel litoral metropolità, de Sant Adrià de Besòs a Montgat. Al segon #blogtripAMB ens hi vam reunir una quinzena d’autors de blogs de turisme i viatges per descobrir aquesta cara no tan coneguda de la costa catalana, un litoral que en els darrers anys ha viscut una important transformació. Des de l’estació del Tram de Sant Adrià de Besòs és molt fàcil acostar-se a la desembocadura del Besòs, un dels espais més beneficiats amb la rehabilitació del litoral de Barcelona que s’ha dut a terme en els darrers anys, començant per la qualitat de la sorra, de l’aigua i de l’entorn natural. Fa dècades, ningú no gosava banyar-se a l’estiu en aquesta zona. Avui, s’hi poden veure espècies com la gavina capnegra, el corriol camanegre i el xatrac becllarg, entre moltes altres. I no només la fauna s’acosta més a la zona, també els ciutadans. Ara hi ha excel·lents platges, parcs i zones verdes dotades dels serveis necessaris per gaudir al màxim del litoral.

BlogtripAMB 2.jpg

Les platges de la desembocadura del Besòs han estat restaurades per l’AMB. © ÒM

A bord del segway (com he explicat en altres articles d’aquest blog, és un dels meus mitjans de transport preferits) vam passar sota les omnipresents xemeneies de la central tèrmica i vam resseguir el passeig marítim de Badalona fins arribar al fotogènic Pont del Petroli, en companyia dels guies de Barcelona Segway Tour. Aquest antic pantalà, construït als anys seixanta per descarregar-hi hidrocarburs des dels vaixells cisterna, és avui una plataforma d’estudi i divulgació del medi marí i també un mirador excepcional des d’on es pot contemplar bona part de la costa, des de Barcelona fins a Montgat; s’hi poden veure vogar els llaguts del Club Natació Badalona i permet observar amb perspectiva un dels emblemes de la història industrial del país: la fàbrica d’Anís del Mono.

BlogtripAMB Pont del Petroli.jpg

El Pont del Petroli és un dels elements destacats de la renovada façana marítima de Badalona. © ÒM

BlogtripAMB Club Natació.jpg

Un llagut del Club Natació Badalona passa a prop del Pont del Petroli en un matí d’entrenament. © ÒM

Després d’un breu esmorzar, vam fer una visita guiada a la fàbrica d’Anís del Mono, gentilesa del Museu de Badalona. A més de l’Anís del Mono, s’hi elaboren les Aromes de Montserrat amb els alambins originals, i moltes altres begudes espirituoses: Crema Catalana, Licor d’Avellana, Ratafia…

BlogtripAMB Anís del Mono.jpg

Interior de la fàbrica d’Anís del Mono, a Badalona. © ÒM

Des de la fàbrica, vam continuar per la façana marítima de Badalona, força castigada per construccions de diverses èpoques i pel pas de la via del tren, però amb unes platges molt ben equipades. Agafant un desviament, s’arriba al parc de Can Solei i Ca l’Arnús, un parc romàntic de gran interès botànic Entre les curiositats d’aquest jardí trobem una de les primeres estacions meteorològiques de registre continu de Catalunya, l’anomenada Torre del Rellotge. El 1883 es va instal·lar als jardins del Teatre Líric de Barcelona, però quan el van enderrocar, el 1901, la van traslladar pedra a pedra fins a la finca de Ca l’Arnús. L’AMB, el Museu de Ciències Naturals i l’Ajuntament de Badalona organitzen tallers de meteorologia i visites guiades a la Torre del Rellotge (consulteu-ne l’agenda).

BlogtripAMB Torre del Rellotge.jpg

La Torre del Rellotge, una de les sorpreses del parc de Can Solei i Ca l’Arnús. © ÒM

Seguint el passeig del litoral, a la vora de platges i cales de gran afluència a l’estiu i força més tranquil·les a la tardor i l’hivern, s’aixeca el turó de Montgat, un cim discret (40 metres sobre el nivell de la mar), però de gran importància històrica: hi va haver un important assentament cap al 3500 aC, s’hi van trobar restes romanes, s’hi va construir el primer túnel ferroviari de la península Ibèrica i s’hi va fundar el Centre Excursionista de Catalunya, entre d’altres fets remarcables. També resulta interessant a nivell geològic, ja que s’hi troben roques ígnies, metamòrfiques i sedimentàries datades entre el Paleozoic i el Terciari, uns materials que solen trobar-se al fons de la mar, sota quatre quilòmetres de sediments. Just davant de la petita muntanya trobem la caleta del Turó de Montgat, l’única cala natural de l’àrea metropolitana.

BlogtripAMB cala Montgat.jpg

La caleta del Turó de Montgat es troba als peus d’aquest històric turó metropolità. © ÒM

La nostra ruta va acabar amb un dinar al costat del mar, al singular bar Baños Virgen del Carmen, just a l’inici de la platja de Montgat. Es tracta d’un espai format per antigues casetes familiars de pescadors amb un pati comú, on avui es disposen diverses taules de fusta amb estovalles de plàstic. Conserven l’atmosfera dels banys tradicionals i s’hi poden tastar plats senzills i deliciosos a molt bon preu, des d’unes gambes a la planxa o unes sardines a la brasa fins a un plat de botifarra amb mongetes, una amanida casolana o unes patates amb allioli. Vam assaborir una selecció de plats tot compartint les experiències d’una jornada que va combinar història, natura, aire lliure i bon menjar. Aviat repetirem aquesta combinació. Ja estem preparant el #BlogtripAMB de tardor!

BlogtripAMB Virgen del Carmen.jpg

Els banys Virgen del Carmen conserven l’ambient dels antics quiosquets de platja. © ÒM

BlogtripAMB Baños Virgen del Carmen.jpg

Plats senzills i casolans sobre estovalles de quadres. © ÒM

BlogtripAMB Baños Virgen del Carmen Montgat.jpg

Des de les taules hi ha una vista privilegiada de la mar i de les platges de Montgat. © ÒM