Entrades amb l'etiqueta ‘relax’

Records de Peramola

dijous, 30/07/2020

Quin plaer trobar un indret allunyat de tot on puguis sentir-te com a casa. De Peramola en guardava el record d’alguns estius d’infantesa en família, però no ha estat fins unes dècades més tard que hi he tornat per descobrir Can Boix, un hotel familiar amb una ubicació privilegiada, una cuina deliciosa i un servei impecable. El lloc ideal per a una escapada familiar, combinant la tranquil·litat del paratge i el bon menjar amb les diverses activitats a l’aire lliure que ofereix l’Alt Urgell.

La piscina és un dels principals atractius de Can Boix a l’estiu. © ÒM

Dels llocs que visito, m’interessa descobrir la història que amaguen, perquè ens explica moltes coses de com ha evolucionat l’indret i de la gent que hi trobem. Els anteriors propietaris d’aquesta finca vivien en una altra casa al peu d’una muntanya anomenada Les Esplugues que, a causa d’un lleuger terratrèmol, va quedar completament enterrada sota grans pedres. Va ser un fet dramàtic, perquè hi va perdre la vida l’àvia d’aquella família. Després d’aquesta desgràcia van decidir vendre’s tota la propietat. Va ser llavors que els avantpassats de la família Pallarès la van comprar. Era l’any 1763. El preu va ser de 25 liures catalanes, que en moneda actual serien uns 41 cèntims d’euro. La propietat comprenia unes 5 hectàrees d’arbres, una caseta de només 36 metres quadrats que havia servit per guardar-hi les eines del camp i 93 hectàrees de roques, alzinars i pins. Des d’aleshores i fins avui, han viscut en aquesta pairalia deu generacions de la família Pallarès, que és la que avui regenta l’Hotel Can Boix de Peramola.

El complex està envoltat de jardins i boscos. © ÒM

Aquesta família, com totes les de la comarca, menjava d’allò que donava la terra. S’afartaven quan hi havia bona collita i passaven gana en temps de sequeres, pedregades o gelades. L’any 1931, en Josep Maria Pallarès, avi de l’actual director, veient que amb les terres que tenia, poques i dolentes, cada dia aniria de mal en pitjor, va pensar d’arreglar algunes parts de la casa per poder-hi rebre alguns estiuejants, ja que llavors es van començar a donar 10 dies de vacances a les indústries i la gent de les ciutats començava a sortir per descobrir el país. Aquest Pallarès va fer arribar aigua corrent fins a la casa i va començar a fer llum elèctrica amb una turbina. Es pot afirmar que la família Pallarès fou la pionera en muntar un lloc per a rebre l’incipient turisme en un indret completament aïllat. Els veïns del poble criticaven tot això tractant els Pallarès d’il·lusos, però l’avi encara va poder veure com aquell pressentiment seu va donar els seus fruits i com la casa de pagès s’anava transformant en un hotel de renom.

Habitació doble amb terrassa. © ÒM

Els més petits s’ho passen d’allò més bé a Can Boix. © ÒM

Avui, convertit en un dels allotjaments més ben valorats de les comarques de Lleida, Can Boix ofereix moltes comoditats per a una estada rodona: parc infantil, pista de tennis (es lloga per hores), taules de ping-pong, camp de futbito, camp de petanca, amplis jardins, saló amb llar de foc, bar, restaurant, sales de reunions, saló de relax amb sauna i dutxes a pressió, i una recepció oberta de 8 h a 24 h per atendre els hostes amb gran amabilitat. A més, l’hotel Can Boix va ser dels primers a les comarques de Lleida a instal·lar carregadors per a vehicles elèctrics. I l’estrella dels mesos d’estiu és la piscina, amb gandules i un espai de jardí des d’on podem contemplar els voltors que sobrevolen la zona. Tot el que cal per retrobar la calma a l’aire lliure.

Terrassa del restaurat Can Boix. © ÒM

Tapa de salmó, una de les moltes delícies que tastareu al Can Boix. © ÒM

No deixeu d’assaborir-hi els arrossos. Us en llepareu els dits!

Àrea de jocs als jardins de l’hotel. © ÒM

Ecos de Grècia a l’Hostal Empúries

dilluns, 17/06/2019

L’escultura de l’Esculapi mira a Grècia des de les ruïnes d’Empúries. © ÒM

Si ara pogués parlar amb aquells adolescents que caminaven entre les ruïnes d’Empúries, fa més de vint anys, els diria que siguin feliços, que no pateixin, que molts dels seus somnis es faran realitat, malgrat alguns cops durs que els té reservada la vida. Hi hem tornat més de vint anys després i ens hem reconciliat amb l’Empordà a les ruïnes on, de joves, imaginàvem l’arribada de les primeres naus gregues. I ens hem allotjat a l’hostal on van dormir els primers arqueòlegs d’aquesta excavació, dirigits per Puig i Cadafalch. L’any 1908 va néixer el petit quiosc de refrigeris que, poc després, esdevindria el restaurant Villa Teresita i que acabaria convertit en l’Hostal Empúries, on dormim avui. És l’únic edifici construït a la bonica platja del Portitxol, a tocar de les ruïnes, però la seva presència no destorba la vista quan l’observem des del camí de ronda.

El camí de ronda ens porta fins a l’Hostal Empúries, davant la platja del Portitxol. © ÒM

La mar i els ocells que piulen al bosc posen la banda sonora al nostre passeig tranquil, just després de deixar les maletes en una de les noves habitacions superiors. Una habitació amb moltes comoditats on es respira l’aposta de l’Hostal Empúries per un model d’allotjament sostenible basat en la responsabilitat social i ecològica. Al bany hi ha sabons sense parabens, amb etiquetes ecològiques, i els envasos i capsetes de les ‘amenities’ també són respectuosos amb l’entorn. Quan netegen l’habitació, ho fan amb productes concentrats, sense lleixius, generant el mínim nombre d’envasos i amb un sistema que permet estalviar 265 litres d’aigua al dia. Tot per respectar el magnífic entorn natural de l’allotjament.

Habitació doble superior spa de l’Hostal Empúries. © ÒM

Com a bon allotjament dedicat al descans i al benestar, l’Hostal Empúries disposa d’una zona de spa amb un renovador circuit d’aigües, on destaquen la piscina lúdica d’hidromassatge, els dolls de pressió, la sauna finlandesa i el hamman. També hi ha dutxes de sensacions i una piscina. A banda, hi ha una zona de gimnàs i una carta de tractaments naturals, dins la qual s’inclouen massatges, tractaments estètics corporals i facials, sessions de ioga i activitats d’oci per la zona: des de passejades amb bicicleta per descobrir els racons més amagats de la Costa Brava fins a sortides amb caiac o amb veler.

Zona d’aigües de l’Spa Empúries, amb vista als jardins de l’Hostal. © ÒM

Les habitacions superiors spa tenen sortida directa a uns agradables jardins. © ÒM

Els grans finestrals de la zona de spa, de les habitacions o del restaurant conviden a gaudir de l’entorn, a passejar, a respirar, a deixar-se portar pel ritme de les onades. I més encara als mesos d’estiu. La terrassa es converteix en el lloc perfecte on gaudir d’una vista privilegiada i de la proposta gastronòmica de l’Hostal. Dissenyada per la interiorista Pilar Líban, ofereix servei continu d’esmorzar, dinar i sopar, tot i que també hi podem prendre un cafè o una copa. A l’estiu també obre el xiringuito Gambo, el lloc ideal per gaudir d’amanides, tapes i entrepans al costat del mar.

Finestrals del Bistró del Mar, amb vista sobre la platja del Portitxol. © ÒM

A l’interior, el Bistró del Mar i el restaurant Villa Teresita són dos espais ideals per gaudir d’una cuina eco-mediterrània. Completa la proposta de l’Hostal Empúries un programa d’actuacions musicals en directe: jazz, blues, rumba, bossa nova, rock… Tot està pensat per a aquells clients i visitants que busquin viure una experiència única, en un espai exquisit, a la vora del mar, on els ecos de la història es barregen amb la remor de les onades.

Al Bistró del Mar se serveixen sopars i esmorzars per als clients de l’Hostal Empúries. © ÒM

Entre la mar i el cel de Sitges

dilluns, 30/07/2018
Vista de Sitges.jpg

Vista de l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla des de l’Hotel MiM de Sitges. © ÒM

“Te’n vas a l’hotel del Messi?” Bé, el cèlebre futbolista no ha deixat la pilota per dedicar-se a l’hosteleria, però s’ha aliat amb el Majestic Hotel Group per fer uns primers passos dins el món del turisme, i l’hotel MiM de Sitges n’és el resultat més visible. Aquest establiment, a tocar del passeig de la Ribera, ja funcionava al 2013 amb un altre nom, però ha estat totalment renovat per convertir-se en un dels hotels més interessants de la costa del Garraf. El seu disseny sostenible (el 80% de la construcció va utilitzar materials reciclats) li va permetre obtenir la certificació LEED Platinum atorgada per l’US Green Building Council. Va ser el primer hotel d’Europa a rebre-la! Disposa de 77 habitacions, un atractiu spa amb un circuit d’hidroteràpia, cabines per a tractaments i dos bons restaurants.

Façana Hotel MiM.jpg

La façana de l’hotel MiM destaca a l’avinguda de Sofia de Sitges. © ÒM

Piscina Sky Bar.jpg

A la terrassa superior hi ha una piscina reservada per als hostes de l’hotel. © ÒM

Val la pena centrar-se en la seva oferta gastronòmica, perquè brilla amb llum pròpia. Al pis superior, una sorprenent terrassa panoràmica amb piscina i bar permet gaudir d’una excel·lent proposta tant per dinar com a l’hora de sopar. L’Sky Bar ofereix tapes i còctels, però també plats elaborats com el gaspatxo de cireres, la burrata amb cremós de pesto i tomàquets secs, el pop a la brasa amb parmentier de patata o el lluç de palangre amb sanfaina de verdures i alfàbrega.

Burrata i gaspatxo de cirera.jpg

Burrata amb cremós de pesto i tomàquet sec i un gaspatxo de cirera a l’Sky Bar. © ÒM

Terrassa Sky Bar.jpg

L’agradable terrassa de l’Sky Bar reserva una bona vista de Sitges i les muntanyes del Garraf. © ÒM

Gràcies a la proximitat de la llotja de Vilanova i dels horts del Garraf, la matèria primera desplega els seus sabors intensos sense necessitat de grans coccions. Les receptes introdueixen només intervencions mínimes amb alguns tocs que enalteixen el gust del producte sense camuflar. La senzillesa i el gust pel producte local d’alta qualitat és present en tots els plats cuinats sota la supervisió d’Enrique López, xef de l’Hotel MiM. A més, la carta de begudes, inclou vins de la DO Penedès i cerveses locals, emfatitzant, aquí també, la importància dels productes de Km 0. I a més de tot això, l’Sky Bar és un dels millors llocs de Sitges per contemplar el capvespre mentre prenem un còctel o unes tapes i gaudim al ritme de la música del DJ resident.

Pop a la brasa Sky bar.jpg

Un pop a la brasa ben tendre servit sobre un llit de patata. © ÒM

Lluç de palangre Sky Bar.jpg

Lluç de palangre fresc amb acompanyament de verdures. © ÒM

L’altre punt fort d’aquest establiment sitgetà és el MiM Spa, un circuit d’hidroteràpia del qual pocs hotels de quatre estrelles poden presumir. És fàcil comprovar-ho fent ús del seu ampli circuit d’aigües i reservant un dels massatges de la seva exclusiva carta de tractaments. També disposen d’una exclusiva cabina d’oxigenoteràpia. A més, les piscines tenen un sistema d’hidròlisi salina per a la desinfecció de l’aigua que només utilitza dos elements naturals, aigua i sal, no contaminants i respectuosos amb el medi ambient, circumstància que posa l’accent una vegada més en el caràcter ecològic de l’hotel.

Spa Hotel MiM Sitges.jpg

No us perdeu la piscina interior d’aigua salada de l’hotel MiM. ©

Spa Hotel MiM.jpg

Us sorprendrà la carta de massatges i l’atenció del personal de l’spa. ©

Després d’un massatge que ens deixa com nous, val la pena fer una passejada tranquil·la per Sitges i veure-ho tot amb uns altres ulls, perdre’s pels carrerons, pujar xino-xano fins a l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, vorejar la platja de Sant Sebastià i arribar tot passejant fins a la platja dels Balmins per gaudir d’una de les millors vistes de la ciutat.

Vista de Sitges.jpg

Vista de Sitges des dels voltants de la cala Balmins. ©

Una pausa al cor del Moianès

dimarts, 15/05/2018
Orquídia abellera.jpg

Als boscos propers a l’hotel Urbisol trobem precioses orquídies com aquesta abellera. © ÒM

La primavera és un bon moment per recórrer el Moianès, una comarca caracteritzada per uns paisatges acollidors, un mosaic de boscos i camps plens de camins amables, fàcils de recórrer a peu, on la gran varietat de verds contrasten amb el groc de la colza i el blau del cel. Al centre de la comarca, entre Calders i Moià, trobem un restaurant familiar nascut fa gairebé 50 anys, conegut per haver estat el bressol culinari de Nandu Jubany, que hi va començar a cuinar als 17 anys. A partir del restaurant va sorgir l’any 2000 un allotjament amb encant: l’hotel Urbisol, on avui ens rep l’Elisabet Jubany, germana del xef. Tant per a les parelles que vulguin fer una escapada romàntica com per a les famílies que busquin una sortida campestre amb totes les comoditats, l’hotel Urbisol i el seu restaurant són una opció a tenir molt en compte.

Façana Hotel Urbisol.jpg

L’hotel Urbisol ocupa una antiga masia rehabilitada i ampliada. © ÒM

Restaurant Hotel Urbisol.jpg

Al restaurant Urbisol podreu tastar-hi bona cuina de proximitat i de temporada. © ÒM

Som envoltats de camps on la mainada pot córrer i saltar i jugar tant a la zona de jocs com al petit bosquet que envolta la finca, on trobareu un gronxador penjat de la branca d’un arbre. S’ho passaran bé observant les aus de corral (ànecs, gallines…) i acaronant els gats que corren per la finca, o berenant a la terrassa de l’habitació superior. Les parelles podran desconnectar al modern spa de l’Urbisol, que inclou sauna, bany de vapor, dutxes de sensacions, jacuzzi, piscina climatitzada amb contracorrent i llit d’aigua amb massatge de bombolles i, a més, podran escollir entre una àmplia oferta de massatges i tractaments.

Habitació Suite Hotel Urbisol.jpg

L’habitació superior Lilium transmet calma i serenitat. © ÒM

Bany Suite Hotel Urbisol.jpg

El bany de l’habitació, amb banyera d’hidromassatge i ‘amenities’ Nuxe. © ÒM

Totes les habitacions estan decorades amb gust i disposen de banyera d’hidromassatge, un petit plaer que convida a la desconexió. Com que hi ha màquina de cafè i unes càpsules a disposició dels clients (a més d’un petit minibar), podem gaudir d’una agradable pausa a la terrassa. I també podrem gaudir d’un dinar o d’un sopar al restaurant de l’hotel, que és el pal de paller d’aquest projecte familiar (serveixen àpats des de l’any 1972). Aquí fan arrossos, plats de peix, carns a la brasa i plats de sempre com els canelons o les amanides variades, tot amb producte de proximitat. I no us perdeu els esmorzars completíssims: embotits, formatges, pa torrat amb tomàquet, melmelades casolanes, broquetes de fruites, suc de taronja natural, cereals, làctics, creps…

Suites amb jardí Hotel Urbisol.jpg

Les habitacions superiors miren a un agradable jardí. © ÒM

Esmorzar a l'Hotel Urbisol.jpg

Completíssim esmorzar servir al restaurant de l’hotel. © ÒM

Molt a prop d’aquí trobem importants atractius patrimonials, com el monestir de l’Estany (fixeu-vos en les escenes dels capitells del seu claustre) o el castell de la Popa, unes restes medievals penjades d’una roca als afores de Castellcir. No deixeu de passejar per Moià, la capital de la comarca. Les voltes de la seva plaça major són del segle XIII i des del 1152 s’hi celebra el mercat cada diumenge. A l’hotel Urbisol us recomanaran un munt de propostes per gaudir a fons de la vostra estada al Moianès.

Terrassa Hotel Urbisol de nit.jpg

La terrassa de l’hotel és un bon lloc on descansar i prendre una copa a les nits. © ÒM

Gall i gallina Hotel Urbisol.jpg

De bon matí, us despertarà el gall de la finca. També hi veureu gallines i ànecs. © ÒM

Una estada artística al Mas Renart

dimarts, 28/11/2017
Mas_Renart.jpg

El Mas Renart és una antiga masia del segle XVII. © ÒM

Es pot dormir dins una obra d’art? L’artista Elke Embo ha convertit la seva casa rural en un projecte vital que va modelant i ampliant amb les seves pròpies mans. Per trobar-la, heu de conduir fins als afores de Mollet de Peralada, a la falda de l’Albera. Allà s’aixeca el Mas Renart, on us rebrà una artista enamorada de la natura, dels cavalls i de les roses, que ha fet d’aquest mas una creació personal en companyia de la seva parella, en Joan Daunis.

Elke Embo.JPG

En Joan i l’Elke ens acullen al Mas Renart. © ÒM

En arribar, al voltant de la casa ja veureu algunes escultures de l’Elke, que treballa el ferro amb mans fermes, decidides i plenes d’imaginació. Fruit de la seva creativitat és l’habitació doble que acaben d’inaugurar, Rosa Còsmica, on el capçal del llit es converteix en una volta celeste de ferro travessada per la Via Làctia i les constel·lacions són dibuixades per petits llums LED. No haureu dormit mai en un llit tan original com aquest. Però fins ara, l’habitació que ha tingut més èxit és la Pere Dot: el llit, sota una gran volta que data del 1686, està presidit per una sorprenent escultura de roses de ferro oxidat que deixen passar la llum del bany a través dels seus pètals.

Habitació Pere Dot.jpg

L’habitació Pere Dot, dedicada a l’important creador de centenars de varietats de roses. © ÒM

Habitació Rosa Còsmica.jpeg

L’habitació Rosa Còsmica ens permet dormir sota una original volta d’estels. ©

Les roses són un dels elements comuns a les habitacions d’aquest hotel rural, i trobem l’explicació en la propietària de la casa. L’Elke Embo es va formar i va treballar com a paisatgista i tenia un viver antic de roses davant de la masia, col·laborant durant anys en el magnífic roserar del Parc Cervantes de Barcelona. Ella coneix bé els secrets de les roses i aquestes flors són avui font d’inspiració per a les seves creacions i per a les seves habitacions. La junior suite Gertrude Jekyll està dedicada a una famosa paisatgista anglesa que va fer de la rosa la protagonista dels seus jardins, i l’habitació Joséphine de Beauharnais ens recorda la passió per les roses de la que fou muller de Napoleó Bonaparte. Nosaltres vam dormir a la suite Johann Strauss, músic austríac que va compondre el conegut vals Roses del Sud, entre molts altres. Amb parquet, làmpares de vidre i mobles elegants, aquesta habitació àmplia i lluminosa ens recorda els interiors vienesos.

Suite Johann Strauss 1.JPG

El mobiliari de fusta predomina a l’àmplia suite Johann Strauss. © ÒM

Suite Johann Strauss 2.JPG

Llit doble amb dosser a l’habitació Johann Strauss. © ÒM

Josefina de Beauharnais Mas Renart.JPG

Habitació doble dedicada a Joséphine de Beauharnais. © ÒM

El Mas Renart també és un espai cultural on, de tant en tant, s’organitzen exposicions, tallers, conferències o actuacions musicals en directe —el Joan toca el saxo i l’Elke canta. Ja no s’hi fan àpats, només esmorzars, però en ocasions especials, com la nit de Cap d’Any, es pot reservar un menú degustació amb vins i caves de proximitat. Si esteu pensant en fer un regal especial o aprofitar l’estada per fer una excursió, l’Elke i el Joan us recomanaran i prepararan les activitats més adients. Aquí podreu gaudir d’un espai tranquil i singular, d’una masia plena d’història ben restaurada i decorada, i d’una acollida càlida per part dels propietaris. Per tot això tenim ganes de tornar-hi, però també per dormir a la nova suite Rosa Còsmica, un llit únic sota el cel de l’Empordà.

Esmorzar Mas Renart.JPG

Esmorzar amb embotits empordanesos al Mas Renart. © ÒM

Sala del Mas Renart.JPG

Els esmorzars se serveixen en una antiga sala de la masia. © ÒM

Terrassa Mas Renart.JPG

La terrassa del Mas Renart il·luminada de nit. © ÒM

Gotes de pluja a Can Clotas

dilluns, 28/08/2017
Façana i jardins Can Clotas.jpg

Can Clotas és una antiga masia del segle XIV recuperada com a hotel rural. © ÒM

Entre els núvols de tempesta, el sol ens ha permès gaudir d’un bany tranquil a la piscina, poc després d’arribar a Can Clotas. Malgrat que la presència d’altres hostes és evident (dedueixo que l’amenaça de pluja els ha fet preferir l’opció de quedar-se a l’habitació fent una migdiada), la tranquil·litat que s’hi respira ens fa imaginar per un moment que som els únics que hem vingut a passar un cap de setmana en aquesta antiga masia reformada de cap a peus. L’aigua de la piscina té una bona temperatura, un últim raig de sol ens enlluerna, però aviat comencen a caure unes gotes petites, disperses. Fa dies que no plou, afirma la Iolanda, que s’encarrega de rebre els hostes i facilitar-los tot allò que els calgui. No ens importa que plogui, perquè dins la casa s’hi està molt bé. Hi ha cafè i infusions sempre a disposició dels clients, i una gran sala amb sofàs i un piano de paret que es deixa tocar. També hi ha un espai amb joguines per a la mainada, i al primer pis també hi ha butaques (amb una bona col·lecció de números de DESCOBRIR per consultar), un piano de mitja cua, una taula gran per dinar o sopar i, fins i tot, una cuina oberta on qualsevol visitant pot preparar un àpat o un pícnic, o servir-se un refresc de l’honesty bar.

Recepció Can Clotas.jpg

La rehabilitació ha respectat murs, portes i detalls originals. A la foto, la recepció de l’hotel. © ÒM

Piscina Can Clotas.jpg

Al voltant de la piscina hi ha una àmplia zona de repòs. © ÒM

Sala d'estar Can Clotas.jpg

Sala d’estar al primer pis de la masia, amb revistes, llibres i cuina oberta als hostes. © ÒM

Menjador Can Clotas.jpg

El menjador de Can Clotas ocupa l’antiga quadra del mas. © ÒM

A fora encara plou, però el sol que s’esmuny entre els núvols ens ha regalat un arc de Sant Martí doble, i des de la terrassa de l’habitació en tenim una vista privilegiada. Dins l’habitació també s’hi està molt bé, el llit és còmode, el bany amb dutxa i banyera és ampli i la decoració és agradable. També és possible allotjar-se en un apartament independent (n’hi ha tres) amb terrassa i jardí privats. Des de dins, un s’adona de la gran rehabilitació que s’ha dut a terme en aquesta masia de pagès del segle XIV, amb una superfície construïda de 1.500 metres quadrats. En adquirir aquesta finca, els propietaris tenien clar que volien oferir les mateixes comoditats d’un hotel, però aprofitant els beneficis de l’entorn rural, i es nota que cada detall està pensat per facilitar la desconnexió del dia a dia. De l’hotel se’n pot gaudir en parella o en família, i cadascú trobarà el seu espai. Algunes habitacions són menudes i romàntiques i altres són espaioses, pensades per a quatre persones. Hi ha racons més íntims, tant a l’interior com als jardins, i d’altres creats per a la mainada, com el parc infantil que hi ha darrere de la casa.

Arc de Sant Martí Can Clotas.jpg

Arc de Sant Martí doble des de la terrassa de la nostra habitació. © ÒM

Habitació Can Clotas.jpg

Habitació tipus duplex amb el llit de matrimoni al pis superior. © ÒM

Bany Can Clotas.jpg

Els banys són amplis i no hi falta cap comoditat. © ÒM

Quan surt el sol, després d’un bon esmorzar, podem endinsar-nos als boscos que envolten la casa, travessats per la riera de la Codina, i es pot arribar fins al petit nucli de Cistella, a només 10 minuts a peu. Figueres és ben a prop, Besalú és a només 20 minuts amb cotxe i els paisatges que travessa la Muga, com el pantà de Darnius-Boadella, són a mitja hora cap al nord. Les possibilitats de rutes i descobertes són múltiples, però el que realment ve de gust és aprofitar els atractius d’aquest antic mas empordanès i gaudir de tota la calma que ens ofereix.

Sala del piano Can Clotas.jpg

Piano de mitja cua a disposició dels amants de la música. © ÒM

Taula esmorzar Can Clotas.jpg

Taula parada de bon matí al menjador de Can Clotas. © ÒM

Esmorzar Can Clotas.jpg

L’esmorzar tipus bufet ofereix una gran varietat de productes de proximitat. © ÒM

Jardins Can Clotas.jpg

Els jardins conviden a passejar amb calma pel voltant de la masia. © ÒM

Exus Natur, en contacte directe amb la natura

dimarts, 20/06/2017
Exus Natur.jpg

Als afores de Fontclara (Baix Empordà) trobem aquesta masia rehabilitada del segle XIX. © ÒM

Un dia es un dia. Deixar els fills amb bona companyia i fer una escapada amb la parella o en solitari és el que proposen els hotels ‘adults only’, entre els quals destaca Exus Natur, un dels pioners d’aquesta especialitat al nostre país. Ja fa set anys que aquesta masia va estrenar una nova etapa amb la idea de ser un refugi empordanès on trobar calma i contactar de manera intensa amb la natura. Més enllà del jardí, només hi ha grans extensions de camps i, sobre els nostres caps, algunes orenetes o l’ombra d’uns ocells migradors que passen al capvespre. La ubicació és un regal, al cor de l’Empordanet, però en Marc i l’Eva també han apuntalat el seu projecte donant protagonisme a la filosofia ‘slow’ i al ‘green care’, que combinen perfectament amb aquest entorn.

Habitació 25 Exus Natur.jpg

L’habitació 25 és acollidora i ofereix una bona vista del jardí. © ÒM

La casa té el seu origen al segle XIX i restaurar-la va ser tota una aventura. A les habitacions (ara n’hi ha 15) hi predomina la simplicitat, l’austeritat ben entesa, per facilitar el descans de la ment. No hi ha televisor ni res que ens pugui distreure del que importa durant la nostra estada, que és carregar piles i compartir moments agradables. Algunes habitacions són diàfanes, amb el bany integrat, i la pedra vista d’alguns murs contrasta amb la blancor de les altres parets. Els finestrals que miren al jardí permeten arrodonir la sensació de benestar.

Habitació doble Exus Natur.jpg

Una altra de les habitacions d’Exus Natur, senzilles i acollidores. © ÒM

Piscina Exus Natur.jpg

La piscina envoltada de camps és un dels punts forts d’aquest hotel rural. © ÒM

Al voltant de la piscina s’hi permet el nudisme, una pràctica que ens acosta més a l’entorn: l’aigua de la piscina, el vent que mou les branques, el sol de la tarda toquen la nostra pell mentre descansem. Aquesta agradable sensació es pot completar amb un massatge terapèutic o relaxant, que es pot reservar a la mateixa casa: fan massatges amb olis essencials, d’aromateràpia, neurosedants, descontracturants… També tenen un espai privat al jardí que es pot reservar per parelles; hi ha un jacuzzi i s’hi pot passar una estona de tranquil·litat o completar-ho amb un sopar degustació, envoltats d’espelmes i torxes. Si teniu al cap una cita especial, només cal que pregunteu als propietaris les possibilitats d’aquest espai inspirador. I si penseu en un esdeveniment més important, heu de saber que fora de temporada (als mesos d’abril, maig i octubre) també organitzen casaments informals, amb lloguer exclusiu de la casa, i ells mateixos n’organitzen el càtering.

Piscina Exus.jpg

Al voltant de la piscina s’hi permet la pràctica del nudisme. © ÒM

Els dinars que prepara en Marc són fets amb productes de proximitat, de tanta proximitat que alguns provenen d’allà mateix, de l’hort de la masia, com els tomàquets. I els ous de l’esmorzar els han post les gallines minuts abans de servir-los a taula. També donen molta importància al producte ecològic. Per exemple, tota la seva carta de vins està formada per vins d’agricultura ecològica. Avui, per dinar, en Marc prepara un arròs caldós de mar i muntanya per llepar-se’n els dits. Es nota que té bona mà a la cuina, encara que no li agradi divulgar-ho. A la cuina d’Exus Natur també us poden oferir plats específics per a celíacs, sucs verds, dietes detox…

Gallines a Exus Natur.jpg

Les gallines i l’hort propi permeten menjar ous i hortalisses fresques. © ÒM

Menjador Exus Natur.jpg

Al menjador de la masia s’hi serveixen els esmorzars i altres àpats prèvia reserva. © ÒM

Arròs caldós.jpg

La cuina és del km0, amb productes ecològics de proximitat, com aquest arròs de mar i muntanya. © ÒM

En aquesta masia podeu “desprogramar-vos”, com diu en Marc. Fugir d’horaris estrictes, trobar un racó per desconnectar al jardí o dins la casa, fer un aperitiu a la terrassa o contractar una ruta amb bici pels camins de l’Empordanet, per descobrir-hi els arrossars amb vistes del Montgrí, els amplis horitzons de camps i els pobles d’origen medieval, com Peratallada o Palau-Sator.

Façana Exus Natur.jpg

Ens acomiadem de la masia després de passar-hi unes hores d’autèntica desconnexió. © ÒM

Palau_Sator.jpg

Molt a prop d’Exus Natur trobem el nucli medieval de Palau-sator. © ÒM

Un hotel familiar al barri de les Tres Torres

dilluns, 15/05/2017
Sala Hotel Primero Primera.JPG

Un retrat familiar dels Pérez-Sala en un dels salons de l’hotel. © Òscar Marín

Molt abans que Barcelona fos la ciutat turística que coneixem avui, ja n’hi havia, d’hotels i de turistes. Al barri de les Tres Torres, els Pérez-Sala van construir-hi l’any 1955 una gran casa com a residència familiar, però amb alguns apartaments independents. El primer pis i la planta baixa eren d’ús privat del matrimoni i els seus vuit fills. La resta de l’edifici era obert a visitants i residents temporals, una idea pionera a l’època, en un barri benestant com aquest. Amb la idea de millorar l’experiència dels hostes, l’any 2005 van decidir afegir més espais, convertint part de la residència de la família en zones comunes com la sala, el bar i el gimnàs, a la planta baixa. La reforma més important va arribar l’any 2011, quan els apartaments es van convertir en habitacions d’hotel, conservant els amplis espais i els materials nobles. Però el primer pis continua reservat a la família. D’aquí, el nom de l’hotel, Primero Primera, on vam dormir fa uns dies.

Habitació Àtic 3 Hotel Primero Primera.JPG

Habitació Àtic 3 de l’hotel Primero Primera. © Òscar Marín

Bany Habitació Àtic Primero Primera.JPG

L’habitació disposa de bany complet, amb dutxa i banyera. © Òscar Marín

Aquest és un hotel elegant, però també fresc, alhora modern i casolà, perquè les instal·lacions han estat renovades de manera impecable sense perdre l’ambient familiar. En tots els detalls es percep la voluntat que els hostes se sentin relaxats i ben acollits. Hi ha aperitius i refrescos gratuïts a disposició dels clients, i també ens podem fer un cafè i assaborir-lo en una de les confortables butaques de pell de la sala. També hi ha un ‘honesty bar’ amb begudes alcohòliques, al qual es pot accedir en qualsevol moment del dia i anotar allò que s’ha consumit. A l’habitació, el minibar també és gratuït. Però aquest és només un dels detalls que ens fan sentir com a casa a les habitacions àmplies i càlides. Són especialment atractives les de l’àtic, com la que ens van assignar, ja que es troben sota teulada, amb bigues de fusta i el sostre inclinat. L’espai és diàfan, des del bany es veu tota l’habitació, i ens dóna la sensació de trobar-nos en unes golfes pirinenques, més que no pas al bell mig de la capital catalana. A sobre de la banyera, una finestra oberta al sostre ens permet veure el cel o contemplar la torre de Collserola si ho fem des de la dutxa. Al costat del llit, un sofà ens crida a descansar mentre prenem una de les infusions que ens han deixat a la taula. També podem fer-ho a la terrassa exclusiva que comparteixen les quatre habitacions de l’àtic. Les possibilitats de relaxar-se són múltiples. Si el temps acompanya, podem fins i tot remullar-nos a la piscina exterior o llegir una revista al jardí de l’hotel.

Terrassa Àtic Primero Primera.JPG

Terrassa compartida per les quatre habitacions de l’àtic. © Òscar Marín

Piscina Hotel Primero Primera.JPG

Jardins i piscina de l’hotel Primero Primera. © Òscar Marín

La saga Pérez-Sala porta unida a la Fórmula 1 des dels anys 50, data en la qual es va inaugurar l’Hotel Primero Primera. Per això, en molts espais comuns s’hi poden veure fotografies antigues i objectes històrics relacionats amb el món del motor. És el cas del bar on se serveix l’esmorzar ‘self-service’, un espai modern i acollidor, obert també a persones que vulguin esmorzar en un ambient exclusiu però que no s’allotgen a l’hotel. A fora, comença un nou dia a la Barcelona tranquil·la, en un barri gairebé sense turistes, que rarament s’endinsen en aquests carrers de la zona alta. Una bona oportunitat per descobrir una altra Barcelona.

Bar Hotel Primero Primera.JPG

Al bar se serveixen els esmorzars, també a disposició de clients que no s’allotgen a l’hotel. © ÒM

Esmorzar Hotel Primero Primera.JPG

Una bona selecció de fruites, embotits, formatges, entrepans… © ÒM

Escalera Primero Primera.JPG

Escala interior de l’hotel Primero Primera. © ÒM

Racons de la Barcelona tranquil·la

dilluns, 24/04/2017

Segons una enquesta elaborada pel web OK Apartaments Barcelona, l’aspecte de la capital catalana que més critiquen els visitants és el turisme de masses: un de cada tres estrangers que viuen a la ciutat afirmen que hi ha massa turistes. El resultat va en la línia de l’enquesta sobre l’activitat turística que l’Ajuntament de Barcelona va fer pública l’estiu passat: el 58% dels enquestats alertaven que a la capital hi ha un volum de visitants massa elevat. És, sens dubte, un dels factors que generen més polèmica en una ciutat que ha vist augmentar l’afluència d’estiuejants de manera exponencial. Però Barcelona conserva molts racons tranquils, amb encant i amb història, allunyats dels circuits turístics. N’he seleccionat alguns dels meus preferits.

Parc del Turó del Putxet
Si les multituds us atabalen, aneu amb metro fins a l’estació de Vallcarca i pugeu per les escales mecàniques del carrer de Claudi Sabadell. A quatre passes, trobareu l’entrada del Parc del Turó del Putxet, un jardins oberts als quatre vents, a 178 metres d’alçada, que regalen algunes de les millors vistes de la ciutat. Aquí, la natura s’apodera de la petita muntanya, oferint racons plens de tranquil·litat. Un refugi per a enamorats, famílies, corredors o veïns que hi passegen el gos.

Turó Putxet.jpg

Escales i camins travessen els jardins boscosos del Turó del Putxet. © ÒM

Santuari de Santa Maria Reina de Pedralbes
El monestir de Pedralbes és un monument que recomano molt visitar, però ben a prop hi ha un santuari benedictí molt tranquil, poc conegut pel gran públic, envoltat de jardins, que ens transporta a la Itàlia renaixentista. Mentre puges l’escalinata de Santa Maria Reina de Pedralbes, pots imaginar que et trobes a la Toscana. De fet, aquest temple de Rubió i Tudurí presenta influències de la Capella Pazzi de Brunelleschi a la seva nau i del baptisteri de Sant Joan de Florència a la cúpula. Atenció: s’hi accedeix per darrere (carrer de Miret i Sans).

Santuari Montserrat de Pedralbes.jpg

El majestuós pòrtic d’entrada està flanquejat per dos claustres. © ÒM

Plaça de la Concòrdia
Som a prop de grans avingudes com la Diagonal o el carrer de Numància, però en aquesta plaça de les Corts hi predomina la calma i, com suggereix el seu nom, la “concòrdia”. S’hi viu la vida de barri: els veïns somriuen, les àvies passegen, una família pren un cafè i el centre cívic Can Deu programa activitats per a tothom dins un palauet modernista. La Farmàcia Antiga de les Corts roman oberta des del 1860 i l’església de Santa Maria del Remei data del 1846. La terrassa del bar que hi ha a la part posterior del centre cívic és una delícia.

Plaça Concòrdia.jpg

La plaça de la Concòrdia i els carrers dels voltants es van urbanitzar a mitjan segle XIX. © ÒM

Cementiri de Sarrià
Els cementiris solen ser llocs plàcids, amables, nostàlgics o tristos, segons el motiu que ens hi porta. Ens fan pensar, ens emocionen o ens relaxen, segons el moment. El cementiri de Sarrià és, probablement, el més tranquil de Barcelona. No és fàcil de trobar si no el busques, perquè queda ocult entre grans blocs de pisos. Hi ha enterrades personalitats com el poeta Carles Riba o la poetessa Clementina Arderiu i s’hi troben alguns panteons rellevants.

Cementiri de Sarrià.jpg

Tomba de Carles Riba i Clementina Arderiu al cementiri de Sarrià. © ÒM

Jardins de la Tamarita
Malgrat la seva ubicació en plena plaça Kennedy, al costat de l’hotel Abac, els jardins de la Tamarita passen força desapercebuts. Creats per Rubió i Tudurí, són pacífics i elegants. Hi ha dues parts diferenciades: uns jardins florits d’estil clàssic, amb escultures i fonts ornamentals, al voltant de la casa senyorial que actualment acull la Fundació Blanquerna i, en un nivell inferior, uns jardins ferèstecs d’ambient ombrívol i humit que aprofitaven el pas de l’antic torrent del Frare Blanc.

Jardins Tamarita.jpg

Els jardins de la Tamarita conserven l’aire burgès i la calma d’altres temps. © ÒM

La plaça d’Osca
És un gust treballar a prop d’aquesta placeta de Sants que conserva l’aire de poble. Els matins de primavera, quan el sol escalfa bancs i terrasses, val la pena seure i observar la gent del barri que hi passa mentre els ocells piulen. Fer un cafè mentre es llegeix un llibre o es conversa és un plaer. L’escapada ja és rodona si acaba amb un dinar casolà al Terra d’Escudella. I tot això al costat del transitat carrer de Sants i de la gran estació ferroviària.

Plaça Osca.jpg

La plaça d’Osca és un indret agradable i tranquil al cor del barri de Sants. © ÒM

Jardins de Laribal
Pot ser que s’hi hagi escapat algun turista, però normalment passen de llarg d’aquests jardins tranquils situats entre la Fundació Joan Miró i el Museu Etnològic, a Montjuïc. Als jardins de Laribal, urbanitzats per a l’Exposició Universal del 1929, la vegetació exuberant està travessada per camins, terrasses, pèrgoles, placetes, bancs, estanys i brolladors. El seu racó més popular és la Font del Gat, protagonista de la cançó ‘La Marieta de l’ull viu’, que té just al davant un antic restaurant obra de Josep Puig i Cadafalch.

Laribal.jpg

Als jardins de Laribal trobem escultures de Josep Viladomat i Jaume Otero. © ÒM

Biblioteca Pública Arús
No cal viatjar fins a Nova York per veure l’Estàtua de la Llibertat. A la Biblioteca Arús (passeig de Sant Joan, 26) s’hi amaga una rèplica més menuda, obra de Manel Fuxà, dalt de l’escala d’accés. Però això és només una petita sorpresa. A l’interior d’aquesta magnífica biblioteca creada fa més de cent anys amb l’ajuda d’intel·lectuals com Almirall, Verdaguer, Maragall i Casas, a més de calma hi trobareu mobiliari i llums d’època i un ampli fons especialitzat en els moviments socials contemporanis i la maçoneria.

Biblioteca Arús.jpg

Sales senyorials de la Biblioteca Pública Arús.

Plaça del Fènix
És petita i es troba força amagada, però si busqueu una plaça tranquil·la, camineu fins a la del Fènix, al barri de La Bordeta. Podríem ser al cor de qualsevol poble de l’interior del país, però un detall ens revela que encara som a Barcelona: la font fanal, un model creat per l’arquitecte municipal Pere Falqués l’any 1889 que té la seva mostra més emblemàtica en la Font de Canaletes, a la Rambla. Si voleu allargar la passejada, camineu per la nova rambla de Sants, que cobreix les vies del tren.

Plaça Fenix blog.jpg

La plaça del Fènix conserva una rèplica de la Font de Canaletes.

Enamorats de La Garriga de Castelladral

dijous, 23/03/2017
La Garriga de Castelladral, envoltada de camps.jpg

L’antiga masia restaurada, entre Súria i Castelladral, està envoltada de camps i boscos. © ÒM

Tornar a la terra, a la natura, al silenci. Desconnectar telèfons i connectar els cinc sentits amb l’entorn i amb els propis pensaments. Escoltar els ocells, deixar-se endur pel vent que passa entre les branques i trobar i atrapar la inspiració que havia quedat adormida…

Hi ha allotjaments que prometen. Te n’han parlat amics i coneguts, n’has llegit recomanacions i n’has vist fotografies en revistes de viatges. Els inclous a la llista d’escapades pendents, i un dia fas la reserva i t’hi acostes per comprovar si tants elogis eren certs. La Garriga de Castelladral compleix les promeses: un edifici històric, d’origen medieval, en un entorn extraordinari que convida a reconnectar amb els sons i els ritmes de la natura. Som en una masia que ens explica històries antigues. S’hi han trobat vestigis del segle XIII i va ser un important centre de producció d’oli, vi i cereals al segle XIX. Els actuals propietaris l’han reformat a poc a poc des del 1998, i han tingut molta cura a preservar elements que deixen parlar la història: cups, tines, bótes, portadores, premses, moles i anys cisellats a la llinda d’algunes portes i finestres.

Galeria La Garriga 1.jpg

Una elegant galeria porticada s’obre a la façana de La Garriga de Castelladral. © ÒM

Celler La Garriga.JPG

A l’antic celler de la masia s’hi han conservat les grans bótes del segle XIX. © ÒM

La Garriga de Castelladral ofereix catorze habitacions exquisides. Vuit són a l’edifici principal i sis més en un nou espai al costat de la masia que es va inaugurar l’any 2015. Treballar amb artesans locals va permetre recuperar antigues tècniques tradicionals: les rajoles de les terrasses són fetes a mà a la rajoleria Borrell de Cornellà de Terri, les habitacions s’han pintat amb pintures de calci ecològiques i la fusta utilitzada és de roure vell. Cada habitació està presidida per una obra d’art i tots els espais s’han dissenyat amb gust, però l’ambient que s’hi respira no és només resultat d’un bon disseny. El pas del temps i la proximitat de la natura influeixen en les sensacions que embolcallen la nostra experiència.

Habitació Índia.jpg

A l’habitació Índia destaquen els teixits utilitzats en la decoració i la calidesa de l’espai. © ÒM

Gat restaurant La Garriga.jpg

El gat Panda ens acompanya fins al restaurant de la masia, a l’antiga pallissa. © ÒM

El bon tracte i la gastronomia també són decisius. Ens reben amb un petit berenar, un pastís fet a casa pel xef de la masia, que prepara uns sopars molt recomanables. A l’antic paller, Albert López Hosta cuina plats de temporada amb productes de proximitat, alguns collits a l’hort que ell mateix cultiva. La senzillesa i la tradició defineixen els dos tipus de menús que s’hi serveixen, prèvia reserva: un menú degustació de 40€ i un menú lleuger de 30€, vins a banda. Pel matí, els esmorzars de La Garriga són un d’aquells luxes rurals que sovint trobem a faltar a la ciutat, amb tomàquets de l’hort, amb mel de romaní elaborada per les abelles de la masia, amb pa de pessic acabat de sortir del forn, amb embotits de la comarca i amb pa cruixent d’espelta fet a casa. La Núria ens proposa, però, començar el dia amb un suc verd saludable de verdures i fruites. És realment deliciós i ens n’explica tots els beneficis. Ens ha convençut i ja n’hem fet a casa.

El Paller de La Garriga 2.jpg

A l’antiga pallissa restaurada s’hi serveixen els sopars i els esmorzars. © ÒM

Esmorzar Garriga.jpg

Sucs naturals, embotits i una gran varietat d’aliments ens esperen de bon matí. © ÒM

El paller.jpg

Una gran terrassa s’obre davant l’antiga pallissa de La Garriga de Castelladral. © ÒM

Podeu rebre –o acomiadar– el dia als boscos que envolten la masia, o a la piscina amb vistes a Montserrat. Trobareu un balancí penjat dels arbres, bancs amagats entre la vegetació, algun cor dibuixat a terra… És un bosc viu, que convida a caminar-hi mentre escoltem una simfonia d’ocells que semblen donar-nos-hi la benvinguda. També podeu reservar una visita al petit spa amb jacuzzi, sauna i bany de vapor, i fins i tot encarregar un massatge. O podeu fer coincidir la vostra estada amb una de les activitats de ioga que s’hi organitzen de tant en tant –la Núria és fan d’aquesta disciplina. Si teniu prou temps podreu conversar amb els propietaris, deixar-vos recomanar visites de proximitat (som a pocs minuts de Súria i del bonic nucli de Castelladral) o descobrir les històries, antigues o recents, que amaga aquesta masia, com aquesta anècdota familiar relacionada amb la música: la Núria, pianista des de la seva infantesa, va acostar-se l’any 2007 a l’establiment de Jordi Font per comprar-hi un piano; allà es van conèixer i van començar a teixir somnis i projectes, un d’ells la firma de pianos Font & Roca, amb dissenys de colors vius i amb una bona relació qualitat-preu. Són només alguns dels secrets que hem descobert a La Garriga de Castelladral. Segur que en podreu descobrir d’altres, perquè cada visita és única.

Spa La Garriga.jpg

El petit spa de La Garriga es reserva en exclusiva durant una hora per parella o familia.

La Garriga 1.jpg

Diversos camins permeten envoltar la masia a través de camps i boscos. © ÒM

Vista Montserrat des de La Garriga.jpg

El perfil de Montserrat domina els boscos del Bages al capvespre. © ÒM