Arxiu de la categoria ‘Plaers gastronòmics’

Un passeig amb gust de mar a Calella de Palafrugell

dimecres, 22/08/2018
Platja del Port Bo.jpg

La platja del Port Bo o platja de les barques de Calella. © ÒM

Si em demaneu que pensi en un poble de la Mediterrània, em ve al cap Calella de Palafrugell. Aquest vell nucli de pescadors és l’arquetip dels pobles costaners on encara perdura l’ambient que es respirava al litoral empordanès abans de l’arribada del turisme. Els seus carrers estrets i els habitatges tradicionals de colors clars s’afermen sobre una costa rocallosa, formada per petites cales i platges. És l’entorn ideal per gaudir d’una passejada a peu per la Costa Brava. Al bell mig, la senzilla i blanca església de Sant Pere, a partir de la qual sorgeixen els carrerons que davallen fins al Port Bo, el barri marítim declarat bé cultural d’interès nacional. El més destacat d’aquesta platja són les voltes, els porxos de les cases on solien treballar els pescadors, i les petites barques a la sorra (per això la del Port Bo es coneix també com la platja de les Barques).

Església de Calella de Palafrugell.jpg

La senzilla església que s’aixeca al centre de Calella data del 1884. © ÒM

Porxos a la platja del Port Bo.jpg

Els porxos que hi ha davant la platja del Port Bo són un bon refugi a l’estiu. © ÒM

Des d’aquí, caminem fins a la platja del Canadell. La família de Josep Pla hi tenia una casa on passaven els estius, i a l’obra ‘El quadern gris’, Pla hi va descriure històries i sensacions d’aquest bonic racó: “L’olor de pinassa és realment agradable. L’olor de marisc és més intensa que sòlida. L’olor de vent de garbí, tan salada, passa”. Avui tenim taula reservada al Tragamar. Des que obre els seus grans finestrals al març fins que els tanca a l’octubre, el Tragamar esdevé el lloc preferit de molts empordanesos i visitants. El motiu és evident: aquest restaurant no només es troba en una de les platges més apreciades de Calella de Palafrugell, sinó que les aromes mediterrànies que desplega sobre la sorra no poden deixar indiferent cap amant de la bona gastronomia.

Platja del Canadell.jpg

A la platja del Canadell hi destaca la terrassa del Tragamar, a la casa de color crema. © ÒM

Restaurant Tragamar.jpg

L’interior del Tragamar evoca la tradició marinera d’aquest racó de la Costa Brava. © ÒM

A l’estiu, les taules que limiten amb la sorra de la platja són un dels seus punts forts. De fet, aquesta va ser escollida millor terrassa de la Costa Brava al programa Joc de Cartes de TV3. Aquí la llum, la brisa, el so de les onades i l’aroma de sal es barregen amb el gust d’una cuina ben construïda al voltant dels arrossos mariners, el peix fresc i el marisc. També hi ha petites sorpreses, com les patates Bhutan o un menú vegà incorporat a la carta l’any passat. Aquesta temporada, ens recomanen tastar-hi receptes clàssiques com l’arròs de llamàntol o les sardines a la planxa, però també ens proposen plats exòtics com l’edamame amb xili dolç, el ‘poke bowl’ o el ‘fish & chips’ de bacallà. I si aquell dia us ve de gust una mica de carn, a la carta del Tragamar també hi trobareu un entrecot de Girona a la planxa i unes hamburgueses delicioses que satisfan els més carnívors. Per postres, un pastís Tatin de poma, un recuit de Fonteta amb mel o un pastís de llimona arrodoneixen l’experiència.

Anemones al Tragamar.jpg

Aquest és un dels pocs restaurants on podreu tastar anemones arrebossades. © ÒM

Boníssim arròs al Tragamar.jpg

Excel·lent arròs de peix i marisc amb un vi blanc de la DO Empordà. © ÒM

L’esperit mediterrani que arriba a taula també es percep en la decoració del local, on predomina la fusta i els tons clars i sorrejats, amb objectes decoratius i fotografies de referències marineres. Però ens fixem poc en la decoració, perquè els grans finestrals emmarquen un paisatge privilegiat. Una costa de mar i roques que continua pel bonic camí de ronda que ens porta fins a Llafranc.

Cases del Canadell.jpg

Les casetes del Canadell eren propietat d’algunes famílies benestants de Palafrugell. © ÒM

Si voleu passar la nit a Calella de Palafrugell podeu fer-ho a l’hotel Alga, una opció interessant a només 200 metres de la platja. Aquest és dels històrics, hi podem veure una fotografia de fa més de cinquanta anys en la qual aquesta era l’única construcció enmig del pla de terres de conreu de Calella. El poble ha crescut molt des d’aleshores, però l’hotel ha conservat, cosa inèdita, 7.000 hectàrees de jardins al bell mig de la població. Malgrat ser dels antics, les instal·lacions s’han anat renovant i comprovareu que bona part de les seixanta habitacions han adaptat decoració i serveis al gust del viatger del segle XXI. Un personal amable i atent, un bon restaurant, l’amplitud de la piscina i la seva ubicació a cinc minuts de la platja són altres aspectes que fan d’aquest hotel una recomanació que cal tenir en compte.

Carrers de Calella de Palafrugell.jpg

El cèntric carrer de les Voltes de Calella de Palafrugell. © ÒM

Entre la mar i el cel de Sitges

dilluns, 30/07/2018
Vista de Sitges.jpg

Vista de l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla des de l’Hotel MiM de Sitges. © ÒM

“Te’n vas a l’hotel del Messi?” Bé, el cèlebre futbolista no ha deixat la pilota per dedicar-se a l’hosteleria, però s’ha aliat amb el Majestic Hotel Group per fer uns primers passos dins el món del turisme, i l’hotel MiM de Sitges n’és el resultat més visible. Aquest establiment, a tocar del passeig de la Ribera, ja funcionava al 2013 amb un altre nom, però ha estat totalment renovat per convertir-se en un dels hotels més interessants de la costa del Garraf. El seu disseny sostenible (el 80% de la construcció va utilitzar materials reciclats) li va permetre obtenir la certificació LEED Platinum atorgada per l’US Green Building Council. Va ser el primer hotel d’Europa a rebre-la! Disposa de 77 habitacions, un atractiu spa amb un circuit d’hidroteràpia, cabines per a tractaments i dos bons restaurants.

Façana Hotel MiM.jpg

La façana de l’hotel MiM destaca a l’avinguda de Sofia de Sitges. © ÒM

Piscina Sky Bar.jpg

A la terrassa superior hi ha una piscina reservada per als hostes de l’hotel. © ÒM

Val la pena centrar-se en la seva oferta gastronòmica, perquè brilla amb llum pròpia. Al pis superior, una sorprenent terrassa panoràmica amb piscina i bar permet gaudir d’una excel·lent proposta tant per dinar com a l’hora de sopar. L’Sky Bar ofereix tapes i còctels, però també plats elaborats com el gaspatxo de cireres, la burrata amb cremós de pesto i tomàquets secs, el pop a la brasa amb parmentier de patata o el lluç de palangre amb sanfaina de verdures i alfàbrega.

Burrata i gaspatxo de cirera.jpg

Burrata amb cremós de pesto i tomàquet sec i un gaspatxo de cirera a l’Sky Bar. © ÒM

Terrassa Sky Bar.jpg

L’agradable terrassa de l’Sky Bar reserva una bona vista de Sitges i les muntanyes del Garraf. © ÒM

Gràcies a la proximitat de la llotja de Vilanova i dels horts del Garraf, la matèria primera desplega els seus sabors intensos sense necessitat de grans coccions. Les receptes introdueixen només intervencions mínimes amb alguns tocs que enalteixen el gust del producte sense camuflar. La senzillesa i el gust pel producte local d’alta qualitat és present en tots els plats cuinats sota la supervisió d’Enrique López, xef de l’Hotel MiM. A més, la carta de begudes, inclou vins de la DO Penedès i cerveses locals, emfatitzant, aquí també, la importància dels productes de Km 0. I a més de tot això, l’Sky Bar és un dels millors llocs de Sitges per contemplar el capvespre mentre prenem un còctel o unes tapes i gaudim al ritme de la música del DJ resident.

Pop a la brasa Sky bar.jpg

Un pop a la brasa ben tendre servit sobre un llit de patata. © ÒM

Lluç de palangre Sky Bar.jpg

Lluç de palangre fresc amb acompanyament de verdures. © ÒM

L’altre punt fort d’aquest establiment sitgetà és el MiM Spa, un circuit d’hidroteràpia del qual pocs hotels de quatre estrelles poden presumir. És fàcil comprovar-ho fent ús del seu ampli circuit d’aigües i reservant un dels massatges de la seva exclusiva carta de tractaments. També disposen d’una exclusiva cabina d’oxigenoteràpia. A més, les piscines tenen un sistema d’hidròlisi salina per a la desinfecció de l’aigua que només utilitza dos elements naturals, aigua i sal, no contaminants i respectuosos amb el medi ambient, circumstància que posa l’accent una vegada més en el caràcter ecològic de l’hotel.

Spa Hotel MiM Sitges.jpg

No us perdeu la piscina interior d’aigua salada de l’hotel MiM. ©

Spa Hotel MiM.jpg

Us sorprendrà la carta de massatges i l’atenció del personal de l’spa. ©

Després d’un massatge que ens deixa com nous, val la pena fer una passejada tranquil·la per Sitges i veure-ho tot amb uns altres ulls, perdre’s pels carrerons, pujar xino-xano fins a l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, vorejar la platja de Sant Sebastià i arribar tot passejant fins a la platja dels Balmins per gaudir d’una de les millors vistes de la ciutat.

Vista de Sitges.jpg

Vista de Sitges des dels voltants de la cala Balmins. ©

Una escapada vegana a Solsona

dilluns, 25/06/2018
Mas Albets.jpg

Casa Albets és una masia envoltada de natura a prop de Solsona. ©

No és la primera vegada que ens escapem a Solsona, però aquest cop hi hem fet unes descobertes molt interessants relacionades amb la vida ‘slow’, l’ecologia i el menjar saludable. A només 8 quilòmetres de la capital hi ha Casa Albets, un hotel ecològic i vegà, el projecte d’una jove parella, Megan Albets i Joel Llurda, que han retornat així a la vida una masia del segle XI. La rehabilitació s’ha fet respectant al màxim la masia tal com era, així com els seus elements patrimonials; s’han tingut en compte l’autosuficiencia energètica i alimentària, l’ús de materials naturals i tradicionals i el foment de l’economia local a l’hora de seleccionar els materials i els proveïdors per a l’hotel. Pel fet de ser una empresa basada en l’ètica vegana, tots els productes de l’hotel estan elaborats amb materials vegetals: la roba de les habitacions és de cotó ecològic, els matalassos són fets a Catalunya amb làtex, fibra de coco i retalls de roba de texà; el taulell de l’entrada, els dels lavabos i els capçals dels llits estan elaborats amb fusta de roure d’arbres de la finca. Tot està pensat per proporcionar el màxim confort amb el menor impacte ambiental possible i amb l’objectiu de crear un projecte econòmicament sostenible.

Menjador Casa Albets.jpg

L’agradable menjador de Casa Albets. © ÒM

Hummus Casa Albets.jpg

Hummus de mongeta del ganxet amb salsa de julivert i ametlles torrades, raves i pa sard. © ÒM

Per a l’elaboració de la carta del restaurant Casa Albets, el xef català Toni Rodríguez ha apostat per triar productes de primera qualitat, ecològics i de proximitat. Un dels objectius a curt termini de la Megan i en Joel és tenir el seu propi hort per cultivar-hi els aliments bàsics per abastir la cuina del restaurant. Aquí hi tastem un dinar sorprenent, deliciós i saludable. Demanem una fondue d’anacards amb focaccia d’herbes; un hummus de mongeta del ganxet amb salsa de julivert i ametlles torrades, raves i pa sard; una mollete d’heura adobada amb maionesa picant, ceba rostida, espinacs i ‘daikon’ adobat, i un tofu marinat amb crema de carabassa, all negre, pèsols negres i carabassa rostida amb herbes. Per postres, podeu assaborir un ‘brownie’ tebi de xocolata 60% amb crema de coco i nous. Els plats són deliciosos, els preus són assequibles i el tracte és pròxim i agradable. El restaurant de Casa Albets està obert a tothom els dimecres i dijous de 21 a 23 h. Divendres, dissabte i diumenge l’horari és de 13.30 a 15.30 h i de 21 a 23 h.

Fondue Casa Albets.jpg

Fondue d’anacards amb focaccia d’herbes. © ÒM

Heura Casa Abets.jpg

Mollete d’heura adobada amb maionesa picant, ceba rostida, espinacs i ‘daikon’ adobat. © ÒM

Dinar Casa Albets.jpg

Tofu marinat amb crema de carabassa, all negre, pèsols negres i carabassa rostida amb herbes. © ÒM

Després de dinar i de passejar pels voltants de Casa Albets, anem cap a Solsona per descobrir un altre hotel molt tranquil i recomanable: La Freixera. Rehabilitar però donant valor al patrimoni és el que ha volgut fer Joan Montraveta juntament amb la seva dona, Remei Aranda, propietaris d’aquest allotjament ubicat en una casa del segle XIV, en ple nucli antic de Solsona. Turisme, rehabilitació i patrimoni són tres paraules que es combinen a la perfecció en un establiment que ha fet de la història (i la seva preservació) el seu principal atractiu. El freixe que s’enfila en un pati interior dóna nom a aquest establiment solsoní, que es va posar en funcionament l’octubre del 2006 i que ja pot presumir de tenir quatre estrelles després d’ampliar de 5 a 10 les habitacions disponibles i de posar en funcionament nous serveis com el de menjador i bar. Els arbres són una constant en aquest petit hotel amb encant, ja que cada habitació porta el nom d’una espècie: la roureda, la boixera, el lledoner, l’alzinar o la fageda. No us perdeu aquest bonic allotjament al bell mig de la ciutat, ideal per completar una escapada relaxada plena d’encant i de tradició.

Habitació doble Freixera.jpg

Habitació doble superior La Verneda de l’hotel La Freixera. © ÒM

Més idees al post ‘Sabors i aromes del Solsonès’

Sabors i aromes del Solsonès

divendres, 27/04/2018

El millor d’aquesta comarca que ens encanta és que encara conserva racons prou desconeguts i sorprenents i unes arrels culturals i gastronòmiques que ha sabut preservar amb orgull. La gent del Solsonès ha mantingut vives antigues tradicions, un patrimoni centenari, una natura exuberant i, especialment, una gastronomia per llepar-se’n els dits. I aquesta primavera no hi ha excuses per no descobrir tot el que ens ofereix la comarca. S’ha ideat una campanya per atreure visitants a la primavera, just en el moment en què el paisatge és més esplendorós, quan els prats són més verds i les temperatures són més agradables. La campanya “Solsonès, el mes gastronòmic” vol promocionar els productes locals, des de la matèria primera fins al producte cuinat. Els restaurants fan menús especials, es promocionen les activitats turístiques gastronòmiques, les finques i obradors mostren les seves instal·lacions i els hotels i cases rurals fan ofertes especials.

Santuari del Miracle.jpg

Fem la visita guiada al conjunt monàstic del Santuari del Miracle de Riner. © ÒM

Arribem a Solsona un dissabte al matí i, després de passar per l’Oficina de Turisme del Solsonès i agafar alguns mapes i informacions, ens dirigim cap al Santuari del Miracle de Riner, on des de fa un any es fan visites guiades amenes i plenes d’anècdotes. La “joia de la corona” d’aquest conjunt monàstic és el majestuós retaule barroc de l’escultor Carles Morató, del qual sorprèn que fins i tot es pot recórrer per dins. Té una alçada de 23 metres i una amplada de 12 metres. També hi destaca l’orgue de finals del segle XVI, que va sobreviure a l’assalt de les tropes napoleòniques i a la desamortització del 1841. A més de l’església, el santuari del Miracle està format per la Capella de la Desaparició i pel monestir benedictí depenent de Montserrat, que va ser construït a finals del segle XIX, a més d’un edifici d’acollida amb cel·les, de la casa d’Espiritualitat i de la casa Gran.

Retaule del Miracle 1.jpg

El retaule barroc és la gran sorpresa de l’església del Santuari del Miracle. © ÒM

Retaule del Miracle 2.jpg

Del retaule se’n pot entrar i sortir, un símbol de purificació i transformació personal. © ÒM

Hi ha tant d’espai en aquest recinte que hi trobem fins i tot una formatgeria, un projecte que es va posar en marxa a finals de l’any passat i que ja ha donat els seus fruits saborosos. Els iogurts de llet d’ovella del Miracle són una delícia per als amants dels productes làctics i els formatges es troben entre els millors que hem tastat. L’ànima d’aquesta cooperativa són la Sílvia Soler i en Marc Pla, que estudien poder tenir algun dia el seu propi ramat d’ovelles als terrenys del Santuari. De moment, podeu trobar els seus productes aquí mateix, en diversos punts del Solsonès i a la botiga Vila Viniteca de Barcelona.

Sílvia Formatgeria del Miracle.jpg

La Sílvia ens ofereix els seus iogurts i formatges a la Formatgeria del Miracle. © ÒM

I seguim gaudint dels bons productes del Solsonès, perquè després de visitar la formatgeria, ens esperen per dinar al Restaurant del Miracle. Aquesta també és terra de mel i, coincidint amb la Fira de la Mel de Riner, ens preparen un menú amb aquest ingredient com a protagonista. En Manel Casanovas és el xef que lidera el projecte i treballa sobretot amb verdures i carn dels camps i les granges veïnes. Tot el producte és de proximitat i, en molts casos, ecològic. En un ambient acollidor, hi tastem una amanida amb formatge del Miracle i vinagreta de mel i un tendre bacallà a la mel. A la botiga que tenen a l’entrada del restaurant també es poden adquirir alguns dels productes artesans i alimentaris de la zona, que seran un bon record de la nostra estada.

Restaurant del Miracle.jpg

Amanida amb formatge del Miracle i vinagreta de mel. © ÒM

Després de dinar, conduïm fins a la capital de la comarca per fer unes visites sorprenents. Primer ens acostem al Quarto dels Gegants. Al carrer de Sant Llorenç hi ha l’espai que, com a mínim des de l’any 1710, ha acollit la major part del bestiari popular i els gegants del Corpus i la Festa Major. El Quarto conserva tota la comparseria i explica l’evolució de la festa amb fotografies antigues i textos. La visita, que es fa tots els dissabtes a les 17 h, té una durada de mitja hora i s’ha de reservar a través del telèfon 663 66 81 84 (www.solsonaexperience.com).

Quarto dels Gegants 1.jpg

Els gegants de la Festa Major de Solsona són elegants i imponents. © ÒM

Quarto dels Gegants 2.jpg

És un privilegi observar el bestiari festiu de tan a prop mentre en descobrim la història. © ÒM

Tot seguit pugem al campanar de Solsona, una visita que fins fa un any no es feia i que permet descobrir els terrats de la ciutat des d’un punt de vista inèdit per a la majoria. Amb el guia que ens acompanya, descobrim la història de la catedral, els detalls de la construcció de la torre i els secrets de les campanes, entre d’altres anècdotes. Amb aquestes visites, que es fan els dissabtes a la tarda, es recapten fons que es reinverteixen en el manteniment de la catedral i del campanar.

Catedral de Solsona.jpg

La cúpula enrajolada de la Catedral vista des del campanar. © ÒM

I un cop a baix, volem descobrir més a fons els carrers de la vila, així que ens hem apuntat a la visita “Tasta Solsona”, un itinerari que permet entrar als comerços més antics i peculiars, parant especial atenció a l’artesania i als productes agroalimentaris locals. En Toni Canal és cisteller des de fa 22 anys i manté viu el negoci familiar nascut l’any 1949. A la Cistelleria La Palmera fan des de cistells de bolets de vint mides diferents fins a les palmes del diumenge de Rams, persianes, caragoleres, mobles rústics de rotang i vímet i molts altres objectes tradicionals. Per tenir un record de la visita, en Toni ensenya la mainada a fer un petit estel amb fibres naturals trenades.

Cisteller Solsona.jpg

El cisteller Toni Canal fabrica cistells de totes les mides al cor de Solsona. © ÒM

A prop de la bonica plaça de Sant Joan trobem el forn de pa Cal Jaumet, que es remunta al 1837. Avui hi trobem la setena generació, que encara elabora el pa com els seus avantpassats. Una bona matèria primera, una elaboració lenta, fermentacions llargues, l’ús de massa mare i l’escalfor del forn de llenya que aporta al pa un especial toc cruixent fan del seu un producte excel·lent. Ens enduem unes coques delicioses, un pa de pagès i unes torrades ideals per untar-les amb les melmelades de Riuverd, una cooperativa d’inserció social de Solsona que prepara salses, conserves i cistells de verdures de temporada i ecològiques, entre altres productes.

Cal Jaumet.jpg

A Cal Jaumet, tant el producte com l’atenció al client són excel·lents. © ÒM

També passem per la botiga dpagès, on la Marta Borràs hi ven la carn i els embotits de la seva granja, una de les poques granges certificades de producció ecològica de porcs que hi ha Catalunya. Crien els porcs sota condicions naturals, allunyats del concepte de producció intensiva, amb accés permanent a l’aire lliure, jaç de palla, llum natural… Les truges poden tenir cura dels garrins, que s’alimenten de llet materna durant moltes setmanes i fan la transició al pinso de manera gradual. És per tot això que aquests embotits són tan bons. La botiga només obre els divendres i els dissabtes. La resta de la setmana, la Marta i el seu company tenen cura de la granja. D’aquí ens enduem una llonganissa que combina a la perfecció amb la coca de Cal Jaumet.

dpagès Solsona.jpg

La Marta Borràs a la botiga dpagès de la plaça del Ruc. © ÒM

Passem també per la Casa Adroguer Nou, un emblemàtic establiment solsoní fundat al 1870 que ha reobert totalment reformat, però sense perdre l’esperit amb el que va néixer. S’hi ha conservat el mobiliari d’època i la façana d’aire “retro”, amb l’inconfusible cartell de rajoletes de Codorniu que indica que aquest establiment era proveïdor d’aquest cava arreu del país. El local se centra en la venta de vins, begudes i licors i també ofereix un espai de degustació i tast de productes.

Casa Adroguer Nou.jpg

La Casa Adroguer Nou és un dels establiments més antics de Solsona. © ÒM

La visita gastronòmica “Tasta Solsona” es fa tots els dissabtes entre el 17 de març i el 30 de juny a les 17 h i cal fer reserva prèvia al 663 66 81 84 o bé a info@solsonaexperience.com. Abans de marxar, també afegim al cistell uns trumfos autèntics del Solsonès, un formatge de cabra extraordinari de Les Roques, elaborat a Sant Llorenç de Morunys, i una navalla de l’empresa Pallarès (es dediquen a la indústria ganivetera des del 1917) per tallar formatges i embotits.

Cistella de Productes.jpg

El cistell artesà ben ple dels productes del Solsonès que hem recollit durant el dia. © ÒM

Formatge i navalla Pallarès.jpg

Formatge de Les Roques tallat amb navalla Pallarès i torrades de Cal Jaumet. Tot 100% Solsonès! © ÒM

S’ha fet tard i conduïm fins a la casa de turisme rural El Call d’Odèn. La Teresa Prat ens acull amb els braços oberts en un dels amplis apartaments rurals que gestiona i, com que no elaboren sopars, ens obre la porta de la petita botiga on podem servir-nos i cuinar després el que haguem agafat al nostre apartament. Però ja portem el cistell ben ple de productes del Solsonès! Aquesta casa que forma part de l’Associació de Turisme Rural del Solsonès (enguany celebra el seu 25è aniversari) és tot un projecte vital que té l’origen al 1996 amb la rehabilitació de l’antiga Pallera del Call. Amb el pas dels anys, han anat restaurant amb respecte altres espais i edificis de la finca. Avui tenen fins i tot piscina i una zona de jocs infantils. Però un dels aspectes més importants són les vistes. Dormim en un mirador privilegiat del Solsonès.

El Call d'Odèn.jpg

Al Call d’Odèn ens sentim com a casa. Apartaments acollidors i tracte impecable. © ÒM

Al dia següent, ens acostem al Zoo del Pirineu, un recinte que no és ben bé un zoològic, sinó un espai on arriben espècies autòctones que no podran tornar a la natura i que, després de passar per algun centre de recuperació de fauna, fan estada al Solsonès. És una bona manera de divulgar entre el gran públic els costums i l’hàbitat de la fauna pirinenca: l’àguila daurada, el mussol pirinenc, la guineu, l’òliba, la fagina, el falcó pelegrí, el porc senglar, la geneta, el xoriguer, el conill de bosc, el voltor comú, la cabra alpina, l’ovella del Ripollès… Si fa bon temps, podeu gaudir de l’exhibició de vol amb unes vistes increïbles com a teló de fons. I no us perdeu una de les activitats que agrada més a petits i grans, el “Toca-toca”, durant la qual podrem acaronar alguns animals i, fins i tot, alimentar-los.

Òliba Zoo del Pirineu.jpg

La vella òliba es deixa acaronar pels visitants del Zoo del Pirineu. © ÒM

Falcó Zoo del Pirineu.jpg

Descobrirem espècies autòctones, però també alguna espècie forània, com el grifó. © ÒM

Per dinar, hem reservat taula a la Fonda ca l’Agustí de Cambrils (Odèn), un establiment casolà que atreu molta gent de la comarca. Aquí es poden menjar de diverses maneres els trumfos (patates) que es conreen a l’alta muntanya: trumfos farcits, trumfos gratinats, trumfos aixafats amb bolets, trinxat amb trumfos… També hi podeu tastar el civet de senglar, el civet d’isard, carns a la brasa i altres receptes tradicionals de muntanya.

Ca l'Agustí Cambrils.jpg

Trinxat de trumfos i bolets a la Fonda ca l’Agustí. © ÒM

Després de dinar, anem fins al Salí de Cambrils, que es troba molt a prop de la Fonda ca l’Agustí. Aquí descobrireu la història d’unes salines que es nodrien d’una font salada que es troba uns metres més amunt. Les instal·lacions de l’antic recinte d’extracció de sal han estat totalment renovades i ara s’hi permet fer banys de sal, una manera molt agradable de fer salut. Aquests banys milloren els problemes de pell, serveixen per combatre l’estrès i l’insomni, afavoreixen la circulació de la sang i col·laboren a eliminar toxines, entre molts altres beneficis. El paisatge muntanyós acompanya el bany relaxant abans o després de fer la visita guiada on s’explica la història del lloc i el funcionament de les salines. Una manera ideal d’acomiadar-se d’aquesta comarca, fins a la propera escapada!

Salí de Cambrils.jpg

L’antic molí de sal restaurat del Salí de Cambrils. © ÒM

Aires de Nova York a Barcelona

dimecres, 21/03/2018
The Corner Hotel Brunch.jpg

Brunch d’inspiració americana a The Corner Hotel. © ÒM

Barcelona té, com Manhattan, el seu propi edifici Flatiron. Al carrer del Rec, cantonada amb el carrer del Triangle, hi ha un edifici estranyament esvelt que, salvant les distàncies i malgrat no tenir la majestuositat del gratacels novaiorquès, ens recorda vagament aquell racó de Broadway. Casualment, a la part baixa d’aquest estret bloc de pisos hi ha una botiga de roba ‘vintage’ inspirada en el Swing, aquell estil musical que va triomfar al Nova York dels anys 30. Unes passes més enllà, trobem el restaurant Little Italy, un establiment amb un marcat accent americà, jazz en viu i cuina d’arrels italianes que ben bé pot formar part d’un cap de setmana d’inspiració novaiorquesa a la capital catalana. I encara més: sabíeu que no cal viatjar fins a Nova York per veure l’Estàtua de la Llibertat? A la Biblioteca Arús (passeig de Sant Joan, 26) s’hi amaga una rèplica més menuda, obra de Manel Fuxà, dalt de l’escala d’accés.

Carrer del Triangle Barcelona.jpg

Un petit Flatiron a la cantonada del carrer del Rec amb el carrer del Triangle. © ÒM

Hotel REC Façana.jpg

Façana del nou Hotel REC, al carrer del Rec Comtal. © ÒM

Hem reservat entrades per al musical ‘Sugar’, al teatre Coliseum, basat en la pel·lícula de Billy Wilder ‘Ningú no és perfecte’ que es va estrenar a Broadway l’any 1972. Però abans de la nostra vetllada de sopar i teatre musical, ens relaxem a l’Hotel REC, un nou allotjament ubicat de manera estratègica a tocar de l’Arc de Triomf, a l’inici del carrer del Rec Comtal, del qual pren el nom. El distingireu per la seva façana sòbria i quadriculada, a l’estil d’alguns gratacels de Manhattan, però el seu interior és modern i acollidor. El REC compleix les nostres expectatives: ubicació privilegiada entre l’Eixample i el Born, instal·lacions noves amb la participació d’artistes de la ciutat, una habitació diàfana i lluminosa, un llit ‘king size’ ben còmode, WiFi gratuït, altaveus amb Bluetooth a l’habitació, Smart TV… Però el que més ens ha agradat és la terrassa del setè pis, on es pot gaudir del sol, remullar-se els peus a la piscina i assaborir un cafè o un còctel amb una gran vista de Barcelona, des de la torre Agbar fins al monument a Colom. Per cert, recordeu que l’artista Antoni Miralda va casar el monument a Colom i l’Estàtua de la Llibertat l’any 1992? Barcelona i Nova York tenen més coses en comú del que sembla…

Hotel REC Cafè Terrassa.jpg

Terrassa superior de l’Hotel REC, al barri de Sant Pere de Barcelona. © ÒM

Hotel REC Habitació.jpg

Habitación doble de l’Hotel REC. © ÒM

Hotel REC Buffet.jpg

Bufet d’esmorzar del REC, al setè pis de l’hotel. © ÒM

L’endemà al matí ataquem un esmorzar completíssim amb Barcelona als nostres peus abans d’acomiadar-nos dels nostres amables amfitrions al REC. Ens hem proposat passejar tranquil·lament per l’històric barri de Sant Pere abans d’encaminar-nos cap a The Corner Hotel, un establiment que ja coneixíem i on hem reservat taula per al ‘brunch’ d’estil novaiorquès que s’hi ofereix els caps de setmana. Aquest establiment de l’Eixample esquerre s’inspira clarament en els bars de la ‘Big Apple’ i ho tenen tot pensat perquè l’experiència del ‘brunch’ sigui el més ‘american’ possible. Mentre la cantant Paula Domínguez interpreta estàndards del soul entre les taules, assaborim uns exquisits blinis de salmó amb formatge de cabra caramel·litzat i uns ous Benedict amb pernil ibèric. De segon, ens decantem per una hamburguesa de vedella amb formatge ‘cheddar’ i ou remenat, mentre brindem amb un còctel Amelie. També demanem una cervesa artesana La Bella Lola, amb el seu atractiu aroma de fruita tropical, abans d’atacar les postres: un ‘cheesecake’ casolà i un ‘bouquet’ de fruita amb xocolata desfeta. El producte és de primera qualitat, el personal és atent, l’ambient és ‘cool’ i, a més, aquest dinar de diumenge ens ha fet viatjar per uns moments a Nova York. Segur que repetirem.

The Corner Hotel Hamburguesa de vedella.jpg

Deliciosa hamburguesa inclosa en el ‘brunch’ de The Corner Hotel. © ÒM

The Corner Hotel Cheescake.jpg

Per postres, ‘cheesecake‘ casolà i ‘bouquet’ de fruita amb xocolata. © ÒM

The Corner Hotel Música.jpg

Jazz i soul de la mà de la cantant Paula Domínguez a The Corner Hotel. © ÒM

Un dia d’experiències al Priorat de l’oli

dilluns, 5/12/2016
Margalef de Montsant.jpg

Margalef de Montsant, un dels pobles més bonics del nord del Priorat. © Òscar Marín

El Priorat s’ha de viure en qualsevol moment de l’any i no només per enamorar-se dels seus vins. Els pobles del nord de la comarca són grans productors d’oli d’oliva verge extra i hem decidit acostar-nos-hi en plena tardor per participar en la campanya de recollida de l’oliva, una de les experiències d’oleoturisme que han posat en marxa l’Ajuntament de Margalef de Montsant i els elaboradors d’oli Priordei.

Arribem a les 10 h a Margalef, un poble tranquil i ple d’encant a la riba del riu Montsant, on els paisatges d’oliveres disposades en feixes esglaonades amb marges de pedra seca (espones, com en diuen a la zona) dominen l’horitzó. En aquest poble han fet una aposta clara pel turisme vinculat al producte del qual viu una part important dels veïns, l’oli, i conviden a gaudir-ne en primera persona a tothom que s’hi acosti. Primer de tot passem per la Fonda Margalef, un restaurant amb vuit habitacions totalment renovades, on ens preparen un esmorzar tradicional amb formatges, remenat d’ous, embotits, pa amb tomàquet i oli d’oliva verge extra Priordei, que és el que s’elabora al poble. Hem d’agafar forces, perquè aquest matí haurem de fer de pagesos.

Esmorzar Priorat.jpg

Als esmorzars de la Fonda Margalef no hi falta el magnífic oli verge extra de la zona. © ÒM

Paisatge oliveres vinyes.jpg

Paisatges de tardor al Priorat de l’oli: oliveres verdes i vinyes de pàmpols groguencs. © ÒM

Som en plena collita de l’oliva arbequina i ens acostem a una de les finques dels afores de Margalef de Montsant per entendre com s’elabora el millor oli del Priorat i viure en primera persona tot el procés de producció. De manera manual, els pagesos dels pobles que formen part de la cooperativa Vinícola del Priorat recullen les olives als mesos de novembre i desembre. Les bones condicions climàtiques de la comarca i un curós procés artesanal permeten elaborar un producte de cinc estrelles a partir de les petites i sucoses olives arbequines. Participar en aquesta recollida manual del fruit amb un agricultor local és tota una experiència i permet entendre la duresa d’una feina que, tant si plou com si fa fred, s’ha de fer a poc a poc i amb cura fins a reunir milers de quilos d’olives per obtenir-ne el màgic or líquid.

Collita olives Margalef.jpg

A les feixes de Margalef encara es cullen les olives a mà, perquè no hi poden entrar tractors. © ÒM

Collita olives Margalef 2.jpg

Prèvia reserva, qualsevol persona pot participar en l’experiència de la collita de les olives. © ÒM

Olives arbequines.jpg

Les olives arbequines collides ja estan preparades per anar cap al molí i donar un oli de primera. © ÒM

Se’ns ha fet l’hora de dinar, i el pla que se’ns proposa és excel·lent: un tast de productes de la terra a l’ombra de les oliveres, envoltats d’un paisatge de postal. Ens han parat taula en una de les feixes més privilegiades del municipi, amb una vista preciosa de Margalef i de les muntanyes. És una activitat nova que es pot fer prèvia reserva i que resultarà fascinant tant per als amants dels petits luxes com per als aficionats a la natura i el món rural. En aquest cas, ens acompanya Jordi Ciuraneta, un dels principals impulsors d’aquesta experiència d’oleoturisme. Ell mateix ens explica que la seva voluntat és situar els olis del Priorat al mateix nivell de reconeixement que els vins de la comarca. Per això van començar fent un producte de molt alta gamma, i ara Priordei és un dels principals productors d’oli d’oliva del Priorat. Aquest és un dels negocis familiars de Ciuraneta, que va ser Conseller d’Agricultura, però en plena crisi a casa nostra van optar per exportar la producció. L’any passat, el 95% de les vendes d’oli Priordei estaven concentrades en països estrangers. És ara quan es vol revertir aquesta tendència i distribuir els olis Priordei als supermercats Bonpreu i Condis, per fer-los arribar a les llars del nostre país; això sí, en forma de producte gurmet.

Taula entre oliveres 1.jpg

Taula parada entre les oliveres de Margalef, una experiència única. © ÒM

Bacallà dinar.jpg

Un dels plats servits durant el dinar entre oliveres pel xef de la Fonda Margalef. © ÒM

Brindis entre oliveres.jpg

Fem un brindis perquè el Priorat de l’oli sigui tan reconegut com el Priorat del vi. © ÒM

Després de dinar, és hora de veure arribar els agricultors a la cooperativa, on agrupen les olives recollides durant el dia, olives que seran sotmeses a una primera mòlta al trull. Tothom qui vulgui participar en aquesta experiència d’oleoturisme podrà acostar-se a la Vilella Alta per veure en directe com es descarreguen les olives al molí de la cooperativa i comença l’elaboració de l’oli. A la zona de recepció es baixa l’oliva del camió i es fa entrar al circuit. Una ventadora (o bufadora) separa les branques i les fulles que hagin caigut. Les olives entren aleshores en unes bàscules que calculen automàticament els quilos de fruits que hi passen. Un remuntador les fa entrar a les tremuges, que funcionen com un embut. A la rentadora, s’eliminen les restes que pesen més (com ara petites pedres) i les olives arriben al molí ben netes. Allà es converteixen en una pasta homogènia que passa a la centrifugadora, on s’acaba obtenint l’oli verge extra. El procés de producció culmina amb l’envasat a la planta de Margalef, però no marxem del molí sense endur-nos una ampolleta del primer oli del raig sortit de les olives que vam collir.

Recepció olives.jpg

Les olives arbequines es descarreguen a la cooperativa de la Vilella Alta. © ÒM

Olives al molí.jpg

Un cop separades fulles i pedres i ben rentades les olives, els fruits entren al molí. © ÒM

Olivera arbequina.jpg

A prop de la cooperativa hi veureu una olivera centenària amb una soca ben recargolada. © ÒM

Hem après moltes coses de l’elaboració de l’oli d’oliva al Priorat, però encara en volem saber més. Al Molí d’Oli de Margalef, convertit en Centre d’Interpretació de les Economies Productives de Montsant, ens tenen preparat un tast d’olis de la zona. Aquest antic molí restaurat, que data del 1933, permet entendre com s’elaborava l’oli d’oliva a la primeria del segle XX i, a més, s’hi pot adquirir l’oli dels productors de la zona. Aquest és el context idoni per fer un tast amb un expert, que ens explica les diferències entre el millor oli (el verge extra) i la resta de productes comercialitzats. El de Margalef té un grau d’acidesa màxima de 0,2, i al nas en destaca el toc afruitat intens de l’oliva verda, on apareixen notes de kiwi i de fruits secs, i també de verdures com el tomàquet i la carxofa. És un oli fresc, amb un bon equilibri entre l’amargor, la dolçor i el picant.

Molí de Margalef.jpg

La visita a l’antic Molí d’Oli de Margalef ens descobreix com s’elaborava l’oli fa dècades. © ÒM

Tast d'olis Margalef.jpg

Un expert oleòleg ens explica els secrets de l’oli amb un tast de diverses varietats. © ÒM

Cau la nit i conduïm fins a un allotjament rural de la Vilella Baixa, La Perissada, un antic paller transformat en una casa moderna i còmoda que es lloga per setmanes i que ha conservat els materials originals, des de les parets de pedra fins a les bigues de fusta i la teulada de canyissos. Ara toca descansar. Ha estat un dia intens i demà ens hem proposat fer un passeig per alguns dels racons més emblemàtics de la serra de Montsant.

Habitació casa rural.jpg

Una de les habitacions de La Perissada, a la Vilella Baixa. © ÒM

Trossos del Priorat: sons, vins, paisatges

dilluns, 29/08/2016
Trossos del Priorat 2.jpg

90 minuts, un dels vins del celler Trossos del Priorat, a Gratallops. © Òscar Marín

El frec dels pàmpols tocats pel vent, les campanes de Gratallops que marquen les hores, el xisclet d’una oreneta que s’acomiada de l’estiu, el so d’una ampolla de vi que es destapa… És la banda sonora de la tarda a la terrassa de la nostra suite, a l’hotel Trossos del Priorat. Hem vingut amb ganes de retrobar-nos amb els sons, els vins i els paisatges d’aquesta comarca extraordinària on els ritmes encara els marca la natura. Hem tornat per connectar amb la vida rural, però sense renunciar a les comoditats que ens ofereix un bon allotjament amb encant.

Terrassa Trossos del Priorat.jpg

Tastant un bon vi del Priorat a la terrassa de la suite de l’hotel Trossos del Priorat. © ÒM

Trossos del Priorat és, sobretot, un celler promogut per la família Vives, uns entusiastes dels vins de terroir que es van enamorar del Priorat i van decidir fer-hi vins amb un gran respecte per l’entorn i, alhora, acollir-hi viatgers perquè s’enamoressin també d’aquesta terra. El respecte comença pel mateix edifici on ens trobem, que s’integra en el paisatge i amaga la major part de la construcció sota terra, amb vinyes plantades damunt mateix. Els paisatges prioratins són els protagonistes dins d’aquesta obra de l’arquitecte Lluís Escarmís. Els grans finestrals, tant a les habitacions com en els espais comuns, emmarquen les vinyes, i l’impacte visual des de l’exterior és mínim; fins i tot, costa de veure quan s’arriba per la carretera. El respecte també es fa evident en la voluntat de minimitzar el consum de recursos, ja que enterrant les naus d’elaboració i criança se’n facilita l’aïllament tèrmic. També hi ha hagut respecte pel territori en el cultiu de les vinyes, que es fa de manera ecològica, i en l’ús de varietats autòctones de raïm, com la carinyena i la garnatxa, en l’elaboració dels vins.

Trossos del Priorat exterior.jpg

L’hotel Trossos del Priorat, envoltat de vinyes. Al fons, el poble de Gratallops. © ÒM

Trossos del Priorat 1.jpg

Totes les habitacions són similars, però la suite té una terrassa més gran i una sala. © ÒM

Deia Hemingway que “El vi és la cosa més civilitzada del món” i Benjamin Franklin va dir que “El vi fa la vida més fàcil i suportable, amb menys tensions i més tolerància”. Són algunes de les frases cèlebres vinculades amb el món del vi que trobem escrites als murs de les habitacions i en les sales de l’hotel Trossos del Priorat. La decoració interior és minimalista, de colors clars i llums tènues, dirigida cap a la contemplació del paisatge. Totes les habitacions disposen de terrassa amb una vista privilegiada sobre les vinyes i la posta de sol. És un bon lloc on assaborir una copa d’algun dels vins de la casa, que es troben a disposició dels clients, mentre el sol es pon rere les muntanyes. També és un bon lloc des d’on observar els estels i la pinzellada sorprenent de la Via Làctia, gràcies a l’escassa contaminació lumínica. Dins l’habitació, hi tenim de tot: un llit de grans dimensions i matalàs ben esponjós, dues cadires ergonòmiques per descansar, un bany amb dutxa i diversos sabons de cortesia, aigües gratuïtes, Wi-Fi també gratuït… Les fotografies dels paisatges de vinyes i de la gent del camp aporten un toc de color.

Trossos del Priorat 3.jpg

La terrassa exterior de l’hotel ofereix una bona vista sobre les vinyes de la DOQ Priorat. © ÒM

Trossos del Priorat 4.jpg

També es pot gaudir de la posta de sol des de la sala de lectura amb grans finestrals. © ÒM

Trossos del Priorat esmorzar.jpg

El bufet d’esmorzar: formatges, embotits, melmelades, ous, cereals… © ÒM

De bon matí, podem gaudir d’un esmorzar bufet amb bons productes del territori: formatges, embotits, oli d’oliva verge extra i originals melmelades, com la de peres al vi o la de taronja i xocolata. Podeu assaborir l’esmozar a la sala o endur-vos-el a l’habitació en una safata. I després d’esmorzar, tant els dissabtes com els diumenges, a les 12 h, podeu fer la visita guiada al celler (10 euros), que acaba amb un tast de vins. Els vins més ben valorats d’aquest celler a les guies Parker i Peñín són Lo Món, un criança net i elegant amb tocs de fruita madura i espècies negres; Pam de Nas, amb una aroma intensa de compota de fruita negra i espècies, i Lo Petit de la Casa, amb notes afruitades i un regust d’herbes del bosc. M’agrada el seu vi 90 minuts, que té una entrada en boca fresca, un gust intens amb notes afruitades i una aroma de fruita madura i espècies. Fem un últim brindis abans de marxar, amb la seguretat que tornarem aviat al Priorat.

Trossos del Priorat Lo Món.jpg

Un tast de Lo Món 2012 amb vistes a Gratallops. © ÒM

Racons de l’Eivissa més autèntica

dimarts, 5/07/2016

Sant Carles Eivissa.jpg

Al nord d’Eivissa [a la foto, Sant Carles] trobem racons que semblen aturats en el temps. © Òscar Marín

Després de descobrir Dalt Vila i la platja d’en Bossa en les nostres primeres 24 hores a Eivissa, ens proposem recórrer els paisatges rurals de l’illa i alguns dels seus racons més autèntics. El nostre dia comença amb un bon bufet d’esmorzar a l’hotel Sol Beach House de Santa Eulària des Riu, on hem dormit. Un hotel totalment renovat, amb un disseny d’aire mariner i tons clars, i amb una bona vista del mar i la costa de Santa Eulària.

Hotel Sol House Santa Eulària piscina.jpg

La piscina de l’hotel Sol Beach House de Santa Eulària. © ÒM

Hotel Sol House Santa Eulària ioga.jpg

Ioga davant del mar als jardins de l’hotel Sol Beach House. © ÒM

Santa Eulària des Riu està coronada pel Puig de Missa, el primer nucli habitat d’aquesta zona, des d’on es contempla una bona vista de la ciutat i dels boscos i hortes que esquitxen el nucli urbà fins a la mar. Aquí hi trobem dos elements importants. Per una banda l’església parroquial de Santa Eulària, construïda com a església-fortalesa dalt de tot del puig. L’edifici és una obra mestra de l’arquitectura eivissenca del segle XVI, erigit sobre una capella destruïda pels turcs l’any XIV. Aquí és on es refugiaven els veïns del poble quan s’acostaven pirates. El temple és de planta quadrada amb un atri de tres naus, però el que més crida l’atenció són els porxos del segle XVIII. Al Puig de Missa també hi trobem el Museu Etnogràfic, ubicat a l’antiga finca de Can Ros. Presenta una col·lecció molt interessant d’armes, objectes d’artesania, vestits tradicionals i joies que permeten fer-se una idea de com era l’Eivissa rural en segles passats. Tot aquest nucli antic està conformat per un grup de cases blanques de forma cúbica que conforma un magnífic conjunt d’arquitectura popular eivissenca. En canvi, la Vila Nova ha crescut a la planúria que baixa fins al mar oblidant qualsevol inspiració en l’arquitectura tradicional.

Puig de Missa.jpg

Arquitectura tradicional al Puig de Missa de Santa Eulària des Riu. © ÒM

Museu Etnogràfic Puig de Missa.jpg

El Museu Etnogràfic d’Eivissa es troba a Can Ros, una antiga casa pagesa. © ÒM

Després de la visita a Santa Eulària, ens dirigim a la granja ecològica de Can Muson, on ens espera la Maria Marí per mostrar-nos la seva finca i ensenyar-nos a elaborar el flaó, el pastís més típic d’Eivissa, cuinat amb farina, sucre, llimona, anís, ou, formatge i un toc de menta. La Maria es dedicava a la moda “adlib” als anys setanta i més tard va engegar diversos negocis, però un dia la van convidar a un curs d’agricultura ecològica i va pensar “voler és poder”. Va establir-se en una finca de la família i va cultivar diversos horts. Avui rep visitants d’arreu del món als quals explica els cultius i les tradicions de l’illa, i també acull grups d’escolars que volen tenir contacte amb el món rural. Des de fa tres anys organitza, fins i tot, una escola d’estiu.

Can Musson Eivissa.jpg

Illencs i turistes s’acosten a Can Muson per comprar productes ecològics de l’horta. © ÒM

Can Musson.jpg

Aprenent a cuinar el típic flaó amb Maria Marí a Can Muson. © ÒM

Can Musson 2.jpg

Les cabres de la finca de Can Muson agraeixen la visita dels xiquets. © ÒM

A l’hora de dinar, ens dirigim a un indret amb molt d’encant, l’Oleoteca Ses Escoles, un molí d’oli on s’elabora des de l’any 2008 el Verge Extra Can Miquel Guasch. Els seus propietaris no es conformaven amb produir un dels millors olis d’Eivissa i l’any 2014 van ampliar el projecte amb la creació de la primera oleoteca de l’illa d’Eivissa, un espai on divulgar la cultura eivissenca de l’olivera i difondre les característiques de l’oli d’oliva verge extra, l’únic que no pateix cap procés químic. L’oleoteca es troba a l’edifici de les antigues escoles de Sant Llorenç, per això rep el nom de Ses Escoles. A l’ombra del seu pati cobert amb elements vegetals hi podem assaborir plats típics eivissencs amb un toc modern: coca de trempó amb peix, ous pagesos ecològics amb patates fregides, costelles de corder, escalivada amb formatge de cabra i olivada… Tot regat amb un oli d’oliva excel·lent. Per acabar, com no podia ser d’una altra manera, hem de tastar el típic flaó. Abans de sortir, hi podem adquirir alguns productes artesans de l’illa a la petita botiga.

Oleoteca Ses Escoles.jpg

El menjador de l’Oleoteca Ses Escoles, a la carretera que du a Portinatx. © ÒM

Ses Escoles.jpg

Ous pagesos ecològics i patates fregides, un plat simple però deliciós. © ÒM

Flaó Eivissa.jpg

Per postres, assaborim el dolç flaó tan típic d’Eivissa. © ÒM

Després de dinar, seguim la nostra ruta cap al nord de l’illa. Fem una petita parada al poble d’es Canar, a cinc quilòmetres de Santa Eulària. Es tracta d’un agradable nucli costaner envoltat de pinedes i amb una llarga platja d’uns 360 metres, amb tota mena de serveis turístics molt orientats a les famílies. Es troba al fons d’una entrada de la costa i queda ben protegit per un cap.

Es Canar.jpg

El ferri arriba a Es Canar procedent d’altres poblacions d’Eivissa. © ÒM

No gaire lluny, de camí a Sant Carles de Peralta, passem pel costat de Ses Dàlies, on s’organitza un mercat tradicional hippie tots els dissabtes. És una experiència pintoresca, però els preus no són aptes per a totes les butxaques. No ens aturem i continuem fins a Sant Carles, un dels nuclis d’interior que van ser punt de trobada del moviment hippie als anys setanta del segle XX. És un nucli molt diferent de les urbanitzacions turístiques de la costa. Està envoltat per bells paisatges de camps llaurats de terra vermella, amb ametllers i oliveres, en un ambient marcadament rural. El poble té una de les esglésies més boniques de l’illa, la de Sant Carles, del segle XVIII, amb un ampli pòrtic d’arcs amb suports de savina. A més, a Sant Carles hi ha un bar que era molt freqüentat pels hippies que van envair l’illa fa quaranta anys: el bar Anita. En destaquen les nombroses bústies antigues on el carter deixava la correspondència de totes les cases del poble.

Església de Sant Carles Eivissa.jpg

Interior de l’església de Sant Carles de Peralta. © ÒM

Bar Anita Eivissa.jpg

El bar Anita de Sant Carles, un dels històrics de l’illa. © ÒM

Volem veure la posta de sol a la cala de Benirràs, però abans ens aturem a Santa Gertrudis de Fruitera, un petit nucli rural molt allunyat del turisme de masses, construït al voltant de la seva església parroquial, de façana sòbria i campanar de paret o d’espadanya. A Santa Gertrudis hi ha alguns restaurants i botigues de moda i records, però el poble és conegut especialment pel Bar Costa, on es fan els entrepans més famosos d’Eivissa. Seure a gaudir d’un entrepà de pernil a la seva terrassa és tota una tradició. Antigament, era un bar de poble, però als anys seixanta el va comprar Vicent Roig Pi, que aviat va establir bona relació amb els hippies que van arribar a l’illa. El pintor xilè Andrés Monreal li va oferir abonar les seves consumicions amb quadres i en Vicent ho va acceptar. Va acabar arribant al mateix tracte amb altres artistes i aviat va començar a vendre quadres a turistes. Amb els diners, va adquirir noves peces, fins que la col·lecció va arribar gairebé al centenar de quadres, alguns de grans dimensions, que s’exhibeixen a les parets de l’establiment.

Santa Gertrudis.jpg

Fem parada a Santa Gertrudis, un poble tranquil amb agradables bars i restaurants. © ÒM

Conduïm fins a la costa nord i baixem fins a la cala Benirràs, un lloc conegut per la “festa dels tambors” que s’hi organitza els diumenges al capvespre. A l’estiu no hi cap ni una agulla, però a la primavera i a la tardor ve de gust veure des d’aquí com es pon el sol, ja que la cala té una orientació perfecta per contemplar aquest espectacle natural. A més, el cap Bernat, una roca coneguda també com el “dit de Déu”, fa més fotogènic el moment de la posta i els velers que naveguen davant la cala contribueixen a donar al conjunt un aire pictòric. Quan ja hem dit adéu al sol, caminem fins al restaurant 2000, a la mateixa cala, on ens serveixen una graellada de peix fresc, simple però deliciosa. Un bon àpat per acabar un dia memorable a través de l’Eivissa més rural.

Cala Benirràs.jpg

Petits i grans esperen el moment de la posta del sol a la cala de Benirràs. © ÒM

Posta de sol a cala Benirràs.jpg

L’espectacle més esperat, el sol ens diu adéu mentre sonen els tambors. © ÒM

L’endemà al matí, ens espera una excursió amb caiac de mar pels voltants de la Cala d’Hort. Ens llevem ben d’hora i conduïm cap al sud de l’illa, allà on s’aixeca l’imponent illot des Vedrà, probablement el paisatge més magnètic d’Eivissa. Practicar el caiac en aquest litoral no s’assembla a la navegació que podem experimentar en altres punts dels Països Catalans. Aquí la transparència de l’aigua és excepcional i la protagonista dels fons és la Posidonia oceànica, que és la responsable d’aquesta paleta de turqueses que contemplem des de la superfície. Navegar sobre aquestes aigües netíssimes, amb es Vedrà i es Vedranell a tocar, ens desperta sensacions noves.

Caiac Cala d'Hort.jpg

Caiacs preparats damunt la sorra de la Cala d’Hort, davant d’es Vedrà. © ÒM

Després del caiac, encara amb la sal a la pell, dinem al restaurant El Carmen, ubicat a la mateixa Cala d’Hort. Tant l’ambient com la cuina són senzills: entrants lleugers, bons arrossos, peix i marisc fresc. Tot molt bo. I hi ha pocs restaurants amb una vista tan privilegiada. Després de dinar tornem a mullar els peus a l’aigua. És un gest instintiu, perquè els nostres peus no volen pujar al cotxe que ens durà cap a l’aeroport. I si ens quedem uns dies més?

El Carmen Cala d'Hort.jpg

Terrassa del restaurant El Carmen, just davant de la Cala d’Hort. © ÒM

Restaurant El Carmen Cala d'Hort.jpg

Paella de mar i muntanya al restaurant El Carmen. © ÒM

Es Vedrà.jpg

Ens acomiadem d’Eivissa contemplant els màgics illots d’es Verdà i es Vedranell. © ÒM

24 hores al cor d’Eivissa

dilluns, 13/06/2016

M’agrada Eivissa a la primavera, perquè em mostra la seva cara més autèntica. És una Eivissa reposada, que conserva l’essència dels seus orígens i ha preservat racons fascinants sota la màscara d’illa noctàmbula. Si la busques, la trobes. S’amaga en part a Dalt Vila, el barri antic de la capital. Però també en altres racons que descobrirem a poc a poc en la nostra escapada a la més gran de les Pitiüses. Primer de tot, després d’aterrar a l’aeroport, ens dirigim cap a la platja d’en Bossa, una de les més llargues de l’illa. Entre els diversos hotels i restaurants d’aquesta zona, al sud de la ciutat, hi destaca el restaurant Lips Reartes, un local que combina una ubicació òptima davant la sorra amb una saborosa cuina mediterrània plena de tocs creatius.

Lips Reartes 2.jpg

La terrassa lluminosa del restaurant Lips Reartes, a la platja d’en Bossa. © Òscar Marín

El xef català David Reartes hi revisa receptes tradicionals com els arrossos i els plats de peix fresc amb un toc de frescor i modernitat, on la qualitat del producte de proximitat és el més important. “No volem una estrella Michelin”, ens confessa el xef. “Jo vull que aquest sigui el meu xiringuito a la platja”. Però és molt més que una simple guingueta al costat de la sorra. No en qualsevol baret de platja es poden tastar plats tan deliciosos com el pop a la brasa amb patata a la forquilla, el pollastre pagès amb gamba i llet d’ametlla o l’arròs de peu de porc negre amb espardenyes a la llauna. Felicitats, xef!

Lips Reartes 1.jpg

Pop a la brasa amb patata a la forquilla maridat amb una cervesa artesana. © ÒM

Lips Reartes 3.jpg

Pollastre pagès amb gamba i llet d’ametlla, una de les creacions de David Reartes. © ÒM

Després de dinar, ens acostem al nucli urbà de la capital. No gaire lluny del centre, es troba la necròpolis del Puig des Molins, on a més de descobrir amb sorpresa nombroses peces de joieria, escultures i estris d’origen fenici molt ben conservats que s’exposen al museu arqueològic, es pot accedir a una de les galeries subterrànies que els fenicis van excavar per enterrar els seus difunts. Encara es conserven tres mil tombes púniques en els centenars de galeries excavades al subsòl de la capital. La seva importància va ser decisiva perquè el conjunt de la ciutat fos declarat Patrimoni de la Humanitat l’any 1999.

Museu Eivissa.jpg

El bust de la deessa Tanit, una de les peces més importants del Museu de Puig des Molins. © ÒM

Museu Eivissa 2.jpg

Carpe diem, pensem mentre visitem les galeries subterrànies de la necròpolis. © ÒM

Després de la visita al jaciment i al museu, pugem a Dalt Vila per seguir descobrint aquella Eivissa mil·lenària que ens xiuxiueja velles històries a cau d’orella. Està feta per als qui agraeixen perdre’s per carrerons blancs i costeruts, plens de curiositats i aromes mediterranis. El barri de Dalt Vila ens proposa descansar a la plaça del Sol mentre gaudim d’un cafè o un refresc sota l’astre que li dóna nom; ens convida a pujar pels estrets carrers empedrats de Sant Antoni i Santa Anna, ascendir fins a la catedral robusta i austera i, des del mirador de Sant Jaume, passejar la vista sobre les teulades del barri de la Marina i les aigües del port.

Plaça del Sol.jpg

Un moment de relax a la plaça del Sol. © Òscar Marín

Carrers de Dalt Vila.jpg

Als carrers de Dalt Vila s’ha conservat l’arquitectura tradicional eivissenca. © ÒM

Escales plaça del Sol.jpg

Prenem un refresc a s’Escalinata, a prop del baluard de Sant Pere. © ÒM

Si es camina per aquests carrerons, s’ha d’entrar al centre d’interpretació Madina Yabisa, al carrer Major, que explica un dels períodes històrics menys coneguts de la ciutat: la dominació musulmana. Una altra parada gratificant per als amants de l’art i la història és el Museu Puget, al carrer de Sant Ciriac, que reuneix més d’un centenar d’olis, aquarel·les i dibuixos de dos pintors eivissencs molt interessants i poc coneguts: Narcís Puget Viñas i el seu fill. Tots dos s’inspiraven en l’Eivissa rural com a tema per a les seves obres.

Museu Puget.jpg

Val la pena entrar al Museu Puget i fer un passeig per l’Eivissa rural. © ÒM

Un cinturó de muralles cenyeix el nucli antic. El recorregut per aquest recinte emmurallat i els seus baluards ens submergeix en el passat i, de regal, ens ofereix unes vistes esplèndides, com les que s’obtenen des del Revellí i el baluard de Sant Bernat, que miren cap a Formentera i l’aeroport de l’illa. Algunes torres han estat museïtzades i en les seves entranyes s’han instal·lat petits centres d’interpretació. Al baluard de Sant Jaume hi ha un espai que mostra armament d’època renaixentista, i el visitant pot comprovar-hi quant pesava una bomba, pot provar una armadura i fins i tot sostenir una espasa voluminosa. Al baluard de Sant Pere hi ha un altre espai interactiu que explica la construcció de les muralles a través d’un relat acompanyat d’un diaporama.

Catedral Eivissa.jpg

La imponent catedral de la Mare de Déu de les Neus. © ÒM

Barri Marina.jpg

Vista del barri de la Marina i del port al capvespre des de la plaça de la Catedral. © ÒM

A l’altre costat de les muralles, entre l’església del convent de Sant Domènec i el Museu d’Art Contemporani, descobrim una vista ben fotogènica de Dalt Vila tot caminant pel baluard de Santa Llúcia. Més avall, a la cèntrica plaça de la Vila, ens esperen un bon nombre de restaurants agradables que al mes de maig ja tenen les terrasses plenes de visitants. Ens aturem a El Olivo Mío, un local acollidor amb un cert aire andalús on assaborim una bona selecció d’entrants (carpaccio de vedella amb parmesà, tàrtar de tonyina, burratina amb pesto d’alfàbrega) i un suculent turbot fresc amb tomàquet, tàperes i olives de la Toscana. Un menú lleuger i deliciós per acabar un dia magnífic a la capital eivissenca. Qui ho vulgui, encara pot allargar la jornada en algun dels clubs o discoteques de la ciutat, però nosaltres anem a dormir. Demà ens espera una gran ruta per l’Eivissa més autèntica

Olivo Mio.jpg

El Olivo Mío, una de les millors opcions per sopar a Dalt Vila. © ÒM

Olivo Mio 2.jpg

Turbot fresc amb tàperes, tomàquets i olives a El Olivo Mío. © ÒM

Dalt Vila Eivissa.jpg

Des del baluard de Santa Llúcia s’obté una de les millors vistes de Dalt Vila. © ÒM

El bufet més suculent, a Narbona

dimarts, 15/03/2016

Les Grands Buffets web.jpg

Quan em van convidar a visitar el restaurant Les Grands Buffets de Narbona, em va cridar l’atenció, gratament, que el seu web disposa de versió en català. És sorprenent que la majoria de webs d’allotjaments i restaurants del sud de França, fins i tot alguns webs oficials de turisme, no tinguin en compte la llengua catalana. Però un dels objectius de Les Grands Buffets és obrir les portes als clients catalans, més ara que el TGV uneix Barcelona amb les principals ciutats nord-catalanes i occitanes. Al públic francès ja l’han conquerit. De 12 a 14 h, el menjador s’omple d’amants de la cuina gal·la. El repte és atreure comensals a partir de les 14 h, i aquí és on el públic català, acostumat a dinar una mica més tard que els francesos, hi té molt a dir.

Les Grands Buffets tournedo web.jpg

El ‘tournedos Rossini’, inventat pel compositor italià, una de les delícies de Les Grands Buffets. © ÒM

Les Grands Buffets trenca amb el concepte típic de bufet lliure. Fa vint-i-sis anys que aquest restaurant va ser pioner a adaptar, per al gran públic i posada al dia, la gastronomia francesa de qualitat, recuperant el clàssic “service à la française”. L’establiment, amb capacitat per a cinc-cents comensals, està decorat amb obres d’art, revestit de fusta i envoltat per uns jardins dissenyats pel paisatgista André Gayaraud i l’escultor Hervé Di Rosa. A l’interior d’aquesta “bombonera” esclata la cuina més suculenta. Allà on mirem hi ha aliments que desfermen la nostra gola: ostres de Gruissan, salmó fumat, llagostins, foie gras, amanides diverses… I tot es pot acompanyar amb una àmplia carta de vins, protagonitzada pels cellers de la regió del Llenguadoc-Rosselló, més de setanta varietats servides individualment a copes, en unes condicions òptimes i al preu del distribuïdor. Si us agraden els formatges, esteu de sort, perquè aquí en trobareu trenta-cinc varietats: la gamma completa de Rocafort Papillon, el típic reblochon, el gorgonzola cremós, l’emmental, el parmesà i d’altres que no haureu sentit anomenar mai.

Les Grands Buffets formatges web.jpg

L’extraordinària selecció de formatges, una de les més grans d’Europa. © ÒM

Les Grands Buffets foie web.jpg

Patés, embotits i altres delícies s’estenen per les taules de Les Grands Buffets. © ÒM

Al centre del restaurant, convertit en eix vertebrador dels diversos salons, hi ha una gran rotisserie on es cuinen els plats al moment i al gust del comensal: hi podeu demanar el deliciós tournedos Rossini (filet de vedella amb foie gras), llagosta a l’americana, magret d’ànec, llamàntol, una àmplia varietat de truites… Deixeu-vos sorprendre pels cuiners.

Les Grands Buffets rostisseria web.jpg

A la rostisseria us cuinaran plats tradicionals de la cuina francesa. © ÒM

Els grans clàssics de la pastisseria francesa també estan representats a Les Grands Buffets, més de cent varietats de postres al voltant d’una font de xocolata. Elaborats diàriament per un mestre pastisser, s’ofereixen des de pastissos Tatin, típics macarons, milfulls, Paris-Brest, Selva Negra de fruita, creps i gelats. Si us agrada el dolç, passeu primer per aquesta secció i feu un repàs d’allò que vulgueu tastar. Més val no omplir gaire la panxa si voleu tastar totes les postres.

Les Grands Buffets postres web.jpg

Qui pot resistir-se a aquesta magnífica varietat de postres? © ÒM

El restaurant Les Grands Buffets es troba a les portes de la ciutat de Narbona i s’hi pot accedir còmodament tant amb vehicle particular com amb el TGV. El tren Renfe-SNCF uneix Barcelona amb Narbona en una hora i 57 minuts (des de Girona, una hora i 20 minuts). L’estació de tren de Narbona es troba a deu minuts a peu del restaurant, però també s’hi pot arribar amb el bus urbà. Ja no tenim excusa per fer una escapada a aquesta bonica ciutat del Llenguadoc i viure l’experiència de Les Grands Buffets. Una breu escapada de luxe.

Les Grands Buffets llagosta web.jpg

La llagosta a l’americana (‘homard à l’américaine’), un plat ja tradicional a la cuina francesa. © ÒM

Les Grands Buffets salons web.jpg

Els salons de Les Grands Buffets, decorats amb un aire clàssic. © ÒM