Entrades amb l'etiqueta ‘Montseny’

Can Cuch, la millor vista del Montseny

dilluns, 25/04/2016
Vistes des de Can Cuch.jpg

Panoràmica des de l’hotel rural Can Cuch. © Òscar Marín

A Can Cuch no s’hi arriba per casualitat. Des de Cànoves cal afrontar una pista sinuosa de terra durant cinc quilòmetres, tot pujada, a través del bosc. Però la conducció lenta i l’ai al cor amb que encarem alguns revolts valen la pena quan arribem a dalt i descobrim una masia medieval majestuosa i la millor vista del Montseny. Vam arribar-hi una tarda d’abril, just abans de la posta del sol, quan la llum daurada del capvespre acaronava els murs antics de la masia, i ens en vam enamorar de seguida. La fusta de la porta d’entrada, vella i gastada, permet endevinar que aquest lloc ha canviat ben poc en els darrers centenars d’anys, i què bé que hagi estat així. Per què cal canviar el que és gairebé perfecte? Això sí, ha fet falta reforçar l’estructura de la casa i introduir-hi comoditats per convertir-la en un dels allotjaments amb més encant del massís.

Can Cuch.jpg

La masia de Can Cuch va ser reformada amb tacte per acollir-hi l’hotel, inaugurat el 2011. © ÒM

Porta de la masia de Can Cuch.jpg

Detall de la porta centenària de la masia de Can Cuch. © ÒM

Si algun cop us heu preguntat per què el Vallès rep aquest nom, des de l’hotel Can Cuch tindreu l’alçada idònia per observar-ho. Des de l’antiga masia es contemplen els vessants verds del Montseny en primer pla, la llargaruda serralada Litoral al fons i, al bell mig, una gran vall plana que s’estén des dels nostres peus fins més enllà del Tibidabo. És una vista privilegiada, pocs hotels poden oferir una visió panoràmica del territori com Can Cuch. Potser per aquesta ubicació incomparable van decidir assentar-se aquí els primers habitants al segle X. I el fet més sorprenent és que l’entorn es manté gairebé intacte des de fa més de mil anys.

Piscina de l'hotel Can Cuch.jpg

La piscina de l’hotel s’eleva sobre el paisatge i ofereix una vista de vertigen. © ÒM

Ens vam instal·lar, precisament, a l’habitació doble Vallès, orientada a la gran plana que s’eixampla davant del Montseny. Des de la finestra, un rellotge de sol amb data del 1311 ens avisa del pas del temps i sembla revelar-nos que, malgrat els canvis trepidants que s’han produït i s’estan produint allà baix, el sol continuarà marcant les hores a Can Cuch durant centenars d’anys més. Aquesta habitació va acollir gran part de l’extensa biblioteca dels anteriors propietaris de la masia, la família Zimmerman – Kuoni, abans que fos convertida en hotel. Avui s’hi ha disposat un gran llit amb un matalàs de comoditat extrema, un bany, una dutxa i un minibar amb algunes begudes gratuïtes. Poca cosa més ens cal per relaxar-nos.

Habitació Vallès a l'hotel Can Cuch.jpg

L’acollidora habitació doble Vallès. © ÒM

Bany de l'hotel Can Cuch.jpg

El bany de l’habitació, on trobareu sabons i detalls com raspall de dents i fulla d’afaitar. © ÒM

És un privilegi, tenir la possibilitat de dormir amb totes les comoditats dins un parc natural, reserva de la Biosfera per la Unesco des del 1978, però això també obliga a extremar el respecte per l’entorn. L’hotel Can Cuch és sostenible i autosuficient: l’electricitat prové de plaques solars fotovoltaiques, l’aigua s’escalfa amb plaques solars tèrmiques i la calefacció funciona amb calderes de biomassa; l’aigua per al consum prové d’aigües subterrànies i el reg dels jardins es fa amb les aigües pluvials recollides. Això sí, malgrat que ens trobem enmig de la natura, hi ha Wi-Fi obert i gratuït a tot l’hotel, i a la televisió s’hi sintonitzen canals nacionals i internacionals. El nivell de desconnexió dependrà de la voluntat de cadascú.

Habitacions amb terrassa de l'hotel Can Cuch.jpg

A la masia hi ha diverses habitacions amb terrassa privada. © ÒM

Perquè els clients hi puguin descansar tan bé com a casa, disposen d’una carta de coixins: de làtex, plans, de microfibra duvet, d’escuma viscoelàstica… I si busqueu encara més serenitat, podeu reservar un massatge descontracturant o relaxant amb olis essencials. El massatge antiestrés és el més recomanable per trencar amb la rutina diària. Al restaurant us hi esperen els sabors més intensos de la mar i la muntanya: bacallà amb samfaina i mongetes del Ganxet, caneló de pollastre de corral, crema d’espàrrecs amb llagostins… Tot acompanyat per una gran varietat de vins de la zona. I al matí, no hi ha res millor que un esmorzar completíssim davant dels grans finestrals. Després serà el moment de gaudir de les vistes amb més detall –podeu demanar uns binocles a la recepció–, o fer una ruta fins al cèlebre castanyer de Can Cuch, que es troba a tan sols mitja hora a peu. Serà la cloenda òptima per a una estada rodona a les altures del Montseny.

Esmorzar de l'hotel Can Cuch.jpg

Un esmorzar ben complet per agafar forces abans d’una ruta pel Montseny. © ÒM

Habitació Pallissa de l'hotel Can Cuch.jpg

L’habitació Pallissa, una ‘junior suite’ a l’antic paller de la masia. © ÒM

Antic celler de la masia de Can Cuch.jpg

Al celler de Can Cuch s’hi fan tasts de vins i maridatges de cerveses del Montseny. © ÒM

Cap de setmana en família al Vallès Oriental

dilluns, 3/11/2014

És una evidència que no cal anar lluny perquè les nostres filles i fills visquin un cap de setmana ple de sorpreses i experiències memorables. El Consell Comarcal del Vallès Oriental ho ha volgut demostrar convidant alguns bloguers de viatges perquè gaudíssim d’algunes de les principals visites i activitats a l’aire lliure que es poden fer amb la canalla en aquesta comarca tan propera a Barcelona i tan plena d’atractius turístics. A continuació us descric els llocs que vam visitar, tots molt recomanables per anar-hi amb nens.

A la finca El Saüc d’Aiguafreda hi ha EcoSalgot, una granja de productes ecològics on podreu conèixer com viuen i es crien els porcs ecològics. A diferència d’altres granges, aquí es prenen mesures per afavorir el benestar dels animals: les naus estan orientades al sud per afavorir la radiació solar directa, els porcs poden moure’s en espais exteriors generosos que afavoreixen seu comportament natural (instint maternal, joc, etc). L’alimentació dels porcs és totalment ecològica, amb ingredients com l’ordi, el blat, els pèsols i l’oli d’oliva; la palla i el farratge es cultiven a la mateixa finca. El resultat final d’aquest procés tan curós amb els animals i el seu entorn són uns embotits d’un alt nivell de qualitat, amb un gust i unes aromes intenses. Amb la visita guiada podreu descobrir tot això i més. Té una durada d’una hora i 15 minuts i inclou una degustació d’embotits ecològics: fuet, llonganissa de Vic i botifarra d’ou.

EcoSalgot.jpg

Els garrins juguen en espais a l’aire lliure a la finca El Saüc. © ÒM

EcoSalgot 1.jpg

Els nens poden llançar glans als porquets. Aquest fruit els encanta. © ÒM

Ara entrarem en un museu, però no deixarem de relacionar-nos amb la natura. El Museu Arxiu Tomàs Balvey està dedicat, sobretot, al món de la farmàcia, les plantes remeieres i la salut gràcies al llegat d’un conegut apotecari de Cardedeu. Hi destaca el mobiliari original d’una farmàcia del segle XIX, amb tot el seu utillatge. També agrupa el variat fons històric i etnogràfic de Cardedeu i s’hi fan activitats per a tota la família: passejades per l’entorn natural, itineraris de patrimoni, exposicions i tallers. Nens i nenes gaudiran especialment al jardí de plantes aromàtiques, descobrint els seus noms i les seves olors, i també hauran de cercar el follet Verdet, que té la seva casa en un racó amagat del jardí. Per cert, l’últim cap de setmana de cada mes, l’entrada és gratuïta.

Farmàcia Balbey.jpg

Els mobles de la farmàcia Balbey daten del 1780 i es conserven dins el Museu de Cardedeu. © ÒM

Museu de Cardedeu 1.jpg

Els més petits aprendran com es fabricaven els remeis i les píndoles a la farmàcia. © ÒM

Museu de Cardedeu.jpg

El jardí de plantes aromàtiques del Museu de Cardedeu. © ÒM

Can Putxet és una casa de colònies que té servei de restaurant per a grups i, a més, acull l’empresa Daema Aventura. Al restaurant ens hi van servir plats casolans: amanides, carns a la brasa, macarrons per als nens… I després de l’àpat vam poder triar entre un gran ventall d’activitats divertides i diferents: circuit amb Segway, BTT i bicicleta elèctrica, gimcana groga, paintball o futbol fang. Vam escollir fer un tast de Segway per la finca, mentre els petits es divertien iniciant-se en l’escalada al rocòdrom i fent un tomb amb un quad en companyia d’un monitor. Si, a banda de fer alguna activitat d’aventura, voleu endinsar-vos en els camins del Montseny, podeu contactar amb l’empresa ADEMC, els guies de la qual són bons coneixedors del vessant vallesà del massís. Fan itineraris pedagògics diversos: alguns centrats en els bolets, d’altres en el passat medieval del Montseny, en les plantes i els remeis casolans o en les llegendes relacionades amb els rius, gorgs, fonts i salts d’aigua.

Can Putxet 1.jpg

Can Putxet, als peus del Montseny, ofereix allotjament i entreteniment per a petits i grans. © ÒM

Can Putxet 2.jpg

Mentre els adults proven el Segway, les nenes pugen al petit quad i fan escalada al rocòdrom. © ÒM

En arribar a la granja de Can Turró, cal seguir les indicacions de les propietàries, que amb amabilitat ens introdueixen en la vida a pagès. Primer de tot us oferiran un tast de llet de les seves vaques, amb un tros de pastís de poma o de pa de pessic. Aquest moment serveix per fer les salutacions, fer una breu introducció i perquè les famílies que han vingut a visitar la granja es coneguin una mica entre elles. Després arriba l’hora de conèixer els animals de granja. Hi ha cent-vint vaques de raça frisona, quaranta xais, cinquanta gallines, un vintena de conills, dos porcs, dues oques, un poni… La canalla podrà acostar-se als vedells, donar-los el biberó i, fins i tot, posar-los la mà a la boca (reconforta saber que els remugants no els poden mossegar). També es poden tocar els conills nascuts fa unes setmanes i donar garrofes al poni. Les ovelles també estan encantades que els donem menjar. Rialles, crits i cares de sorpresa s’alternen durant la visita a Can Turró. Un cop acabat el recorregut, es pot fer un pícnic o un berenar a la propera font dels Enamorats.

Can Turró.jpg

Can Turró és una explotació agrícola i ramadera on ens ensenyen com és fer de pagès. © ÒM

Can Turró 2.jpg

Als vedells els encanta que els nens els acostin el biberó. © ÒM

Can Turró 3.jpg

Acaronar els conills i donar menjar a les ovelles són dues de les activitats estrella. © ÒM

Després d’un dia intens de descobertes a l’aire lliure, allotjar-se en un bungalou de fusta, en un càmping ubicat a tocar de la riera de Caldes, és una excel·lent opció. El Pasqualet ofereix un ambient molt adequat per a les famílies que vulguin acostar-se al Vallès Oriental durant un cap de setmana, i és un bon punt de partida per a diverses excursions a la natura. Hi trobareu tots els serveis necessaris, fins i tot us organitzaran una ruta nocturna amb les criatures pels boscos de l’entorn del càmping.

Càmping El Pasqualet.jpg

El Pasqualet està molt ben situat, a prop de Caldes de Montbui, però en plena natura. © ÒM

Un turó de 120 metres s’aixeca en un enclavament estratègic, entre els municipis de Montmeló i Montornès del Vallès: el turó d’en Roina. Al capdamunt s’hi amaga un dels jaciments romans més importants del darrer terç del segle II aC: l’assentament de Can Tacó. Els arqueòlegs creuen que es tractava d’un praesidium, un establiment militar des del qual es controlava bona part del territori. Avui, declarat bé cultural d’interès nacional i rebatejat amb el nom de Mons Observans, és una parada obligada per als pares interessats en la història romana i per als nens i nenes que vulguin descobrir el món apassionant de l’arqueologia. Dos monitors porten els petits arqueòlegs al sorral de l’aula d’arqueologia, que conté la rèplica, a mida real, de dues estances del jaciment. Amb l’ajut de paletes i pinzells, els més joves van descobrint els objectes que hi ha enterrats seguint una metodologia arqueològica, tot deduïnt quina era la funció de l’estança on han treballat. Mentrestant, els adults poden fer la visita guiada amb un guia o la visita teatralitzada amb un personatge romà.

Mons Observans 2.jpg

Taller infantil a l’aula d’arqueologia per descobrir què s’amaga sota terra. © ÒM

Vam dinar a Can Sala, una casa pairal del segle XIV que es podria descriure com un petit paradís per als més petits de la casa. En aquesta masia que forma part de la història de la comarca (hi va viure el cabdill remença Bartomeu Sala, que va alliberar els pagesos remences de la servitud feudal i que avui inspira un dels gegants de Montornès del Vallès), hi fan dinars casolans per a grups i famílies, i un menú especial per als menors (macarrons, pit de pollastre arrebossat amb patates, gelat…). Però el principal interès és la visita a la granja, que es fa en grup, de la mà d’una monitora. Es pot donar el biberó a les ovelles petites, es poden collir els ous de les gallines, es pot donar de menjar a les daines, es pot fer una volta amb carro per la finca i es poden veure zebres i estrussos, entre d’altres animals. Tenen una opció per a pares esgotats: primer dinen els nens i després ho fan els pares, mentre els menuts fan la visita a la granja de la mà de la monitora.

Cargols Can Sala.jpg

Per als adults, plats casolans: cargols, amanides, carns a la brasa… © ÒM

Can Sala 1.jpg

Els animals més petits agraeixen que els acostin un biberó ben ple de llet. © ÒM

Qui descobreix Gallecs per primera vegada, no pot deixar de sorprendre’s. A Mollet, una ciutat força industrialitzada, s’hi conserva un paratge rural de gran valor paisatgístic, ambiental i històric: Gallecs. Aquest ampli territori d’unes 730 hectàrees està travessat per camins frequentats pels veïns de la població, senders que permeten acostar-se a la flora i fauna i al patrimoni arquitectònic, essencialment esglésies i masies. Gallecs és un exemple de supervivència. On ara hi ha camps i boscos, s’hi va projectar fa dècades una zona d’habitatges per acollir les fortes migracions que van arribar a l’àrea metropolitana. Els terrenys van ser expropiats, però mentrestant, els antics propietaris van seguir treballant les terres, sense fer-hi cap manteniment ni construcció, esperant que tard o d’hora comencessin les obres. El moment, per sort, no va arribar mai, i avui Gallecs és un magnífic exemple d’un espai agrícola amb horts recreatius, espais verds, cultius ecològics i més de trenta quilòmetres de camins. No deixeu de visitar l’agrobotiga, al costat de l’església de Santa Maria, on trobareu productes autòctons com la mongeta del Ganxet, les melmelades casolanes i la cervesa TOC d’espelta ecològica.

Gallecs.jpg

Un agradable passeig amb bicicleta per Gallecs al capvespre. © ÒM

Collint castanyes als boscos de Viladrau

dimarts, 22/10/2013

Quan torna la Fira de la Castanya amb més tradició del Montseny, la de Viladrau, ens agrada acostar-nos-hi per collir un grapat de castanyes i caçar bolets. L’any passat vam fer estada al Mas Vilarmau (en vaig deixar constància en aquest post), tot i que hi ha altres allotjaments a la vora. La Fira que avui aplega tants visitants va néixer l’any 1995 per recuperar la castanya com a producte autòcton de Viladrau i del Montseny. Ara és un esdeveniment consolidat que ofereix actes al llarg de tota una setmana, tot i que concentra la seva activitat durant el primer cap de setmana d’octubre i la vigília de Tots sants. Dels esdeveniments programats destaquen les passejades comentades pel bosc, la torrada de castanyes a la plaça i les passejades amb poni per als més petits. Diumenge se celebra el tast gastronòmic, un dels actes més esperats, ja que els restaurants de la vila elaboren i serveixen plats que tenen la castanya com a ingredient principal. A partir de les 11 h s’inicia la venda de tiquets per al tast a les parades d’informació de la plaça Major.

Castanyes.JPG

Torrada de castanyes a la plaça Major de Viladrau. © Òscar Marín

Castanyes Viladrau.JPG

L’olor de llenya i de castanyes torrades s’estén per tota la plaça. © ÒM

Val la pena endinsar-se en els boscos dels contorns (de les rutes que es poden fer a la zona, en trobareu informació al Centre Cultural Europeu de la Natura i a l’Espai Montseny). Una de les rutes més conegudes és la del castanyer de les Nou Branques, un dels més grans del Montseny, amb 23 metres d’alçada i un tronc amb 6,5 metres de perímetre. De les nou branques que el van fer famós, dues són mortes i dues més li han desaparegut (hi ha qui en diu ‘de les Set Branques’), però encara dóna un bon grapat de castanyes cada tardor. Per arribar-hi, des del carrer Ramon Bofill cal caminar fins a trobar en una cruïlla el pal indicador de la SL-C81. Hi ha una suau pujada, es passa per la font de les Paitides i per la masia de la Vila i s’arriba ben aviat al costat del gran castanyer. La passejada està ben senyalitzada.

Castanyer Nou Branques.jpg

El castanyer de les Nou Branques, un dels emblemes de Viladrau. © ÒM

Bolets.JPG

Alerta, bolets verinosos a la vista! © ÒM

Castanyers.JPG

Un llit de castanyes entapissa els camins. Compte amb les que cauen de les branques. © ÒM

Castanyes.jpg

Castanyes encara dins dels seus pellons al bell mig del camí. © ÒM

Aneu amb compte si passeu per Viladrau la nit del 31 d’octubre. La vila es converteix en un punt de trobada de bruixes, que rememoren les reunions que s’hi feien al segle XVII i la  cruel execució de dones acusades de bruixeria que va tenir lloc entre els anys 1618 i 1622. L’esperat Ball de les Bruixes se celebra entorn d’un gran foc que crema al mig de la plaça de la Vila i compta amb la col·laboració de tots veïns, fins i tot dels més petits.

Tots Sants Viladrau.JPG

Senyal de perill a la plaça Major per la presència de bruixes a Viladrau. © ÒM

-Altres posts de tardor: http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar/etiqueta/tardor/

Escapada de tardor al Mas Vilarmau

dimecres, 7/11/2012
IMG_7822.JPG

El Mas Vilarmau és una robusta masia de finals de segle XVIII. © Òscar Marín

Al Montseny, el fred arriba de cop. Dissabte, el termòmetre marcava 14ºC i al matí següent la temperatura va baixar sota zero. La nostra visita va coincidir amb la Fira de la Castanya. A Viladrau, la pluja venia i la gent es refugiava als bars o a les botigues, la pluja marxava i tothom sortia a gaudir de la festa, de les castanyes torrades al centre de la plaça, de les parades de neules i formatges, de les rutes amb poni pel bosc… Vam dinar al restaurant de l’Hostal Bofill, un edifici amb molta història, però amb un menú discret. Potser era a causa de la gran afluència de públic aquells dies de fira que alguns plats arribaven freds a taula. Era més bo (també més car) el menú de La Vinya, a la plaça Major, que vam tastar al dia següent, amb la crema de carbassa i moniato i la botifarra de castanyes. A mitja tarda vam conduir fins al Mas Vilarmau, una masia imponent envoltada de boscos, a tan sols deu minuts de Viladrau. Realment el paisatge enamora, especialment a la tardor, quan grocs i marrons comencen a restar protagonisme als verds. I s’agraeix trobar en una clariana del bosc, al peu del Matagalls, una masia robusta com el Mas Vilarmau per refugiar-s’hi. Si una cosa s’ha de destacar d’aquesta casa rural és l’hospitalitat, la cordialitat de la Pilar, sempre atenta, i la diversitat d’espai comuns on descansar.

Mas Vilarmau.JPG

A les golfes hi trobareu un espai per jugar i descansar. © ÒM

Habitació Barroca.JPG

L’habitació Barroca és senzilla, però els llits són còmodes. © ÒM

Com que érem quatre persones, ens van adjudicar l’habitació Barroca. Jo hi faria alguns retocs en la decoració, més eclèctica que no pas barroca, però com que el nostre objectiu no era quedar-nos gaire estona a l’habitació, la qüestió estètica va quedar en anècdota. De nit vam tenir un petit inconvenient: la calefacció no funcionava. Però ens van servir de seguida un calefactor. En un hotel de luxe hauríem posat el crit al cel, però quan anem de turisme rural, els luxes que valorem de debò són la calma, el bon menjar, el tracte familiar… I al Mas Vilarmau hi ha tranquil·litat, et tracten bé i s’hi menja bé. Menjar casolà, això sí: crema de carbassó, uns espàrrecs, pollastre a la brasa, una truita per esmorzar amb un bon pa amb tomàquet… Abans o després de menjar, els espais comuns són plens de butaques i seients acollidors on es pot llegir, escoltar música o, simplement, deixar passar el temps. A l’exterior, quan fa bon temps, ens podem estirar a les hamaques sota els arbres, seure als gronxadors penjats d’algunes branques o als bancs davant del prat, es pot gaudir de la piscina quan fa calor i de la natura en estat pur: aquí només els ocells, les fulles i el vent trenquen el silenci.

IMG_7819.JPG

Espai d’hamaques just davant de la masia. © ÒM

Un dissabte plujós, però suau, va venir seguit d’un diumenge de tramuntana gèlida que feia mal a les orelles. Ens vam quedar una bona estona xerrant a la vora del foc. A mig matí, però, el sol ja escalfava els camins i, ben abrigats, vam sortir a collir castanyes i bolets pels boscos del voltant. La Pilar ens va recomanar una ruta molt agradable fins a la Font de Viladrau i ens va deixar uns guants per protegir les mans dels pellons punxants de les castanyes. En un tram del camí, la pluja de castanyes era constant, en podríem haver agafat moltes més, però ens vam conformar amb mig cistell. Els humans som recol·lectors ambiciosos, ens enduríem tot allò que trobem, siguin castanyes o bolets. Però qui us escriu té el costum de no agafar més que allò que necessita. I la pau i l’hospitalitat recollida en aquest petit racó del Montseny ja ens bastava.

Castanyes.jpg

Castanyes encara dins dels seus pellons al bell mig del camí. ©

Dormir en cabanes dalt dels arbres

dilluns, 6/06/2011
Cabanes als arbres 1.JPG

Una cabana de luxe, al cor de les Guilleries. © Òscar Marín

Vaig desvetllar-me a mitjanit. El bosc cruixia, un mussol es lamentava. Tot era fosc i no vaig saber trobar cap interruptor. Aleshores vaig començar a recordar… M’havia adormit a la branca d’un avet, a la llum d’una filera d’espelmes que ja s’havien consumit. Hi havia arribat el dia anterior, després de recórrer els peus del Montseny i d’endinsar-me en les Guilleries. Passat el pla de les Arenes, vaig agafar un trencall. “Cabanes als arbres”, deia el cartell de fusta. Vaig arribar-hi quan el sol començava a ocultar-se. Tot havia estat idea de la Karin i en Manu: oferir als viatgers cansats del ritme de la ciutat una experiència única, reconfortant, plenament “slow”, dormir dalt d’un arbre, en una cabana de fusta, un somni d’infantesa fet realitat, una experiència de comunió amb la natura, lluny de la contaminació, sense electricitat ni aigua corrent ni cobertura telefònica, només l’arbre, nosaltres i el bosc al voltant. L’exemplar que m’havien assignat era un avet Douglas, alt i robust, i al bell mig, penjada a vuit metres damunt del terra, hi tenia una cabana de fusta. Malgrat l’alçada, no em va costar enfilar-m’hi. Una llarga passarel·la suspesa en l’aire connectava la cabana amb terra ferma.

Cabanes als arbres 2.JPG

Dues cabanes penjades d’avets Douglas i enllaçades amb passarel·les. © ÒM

El sol s’havia amagat i vaig encendre un grapat de petites espelmes. Tot el refugi era fet de fusta natural i l’olor de resina de l’avet impregnava l’estança. Natural i ecològic són dos adjectius que podia aplicar a tot el que m’envoltava: el mobiliari era fet amb fusta sense tractar; no hi havia cap bombeta ni endoll, ni aigua corrent, només una gerra plena d’aigua i un gibrell; la tassa del vàter havia estat substituïda per un cubell amb serradures instal·lat sota un seient de fusta… I fins i tot les deposicions es reciclaven. Aquests residus naturals els fan servir per abonar la plantació d’avets d’una explotació propera (les cabanes són a la vora d’Espinelves i aquí s’hi crien grans extensions d’avets de Nadal). “Des que es va posar en marxa la iniciativa, els arbres creixen més sans i frondosos”, m’havia assegurat l’Epe, l’encarregada de rebre els hostes.

Cabanes als arbres 3.JPG

La cabana Bosqueta és una de les més petites, ideal per a una parella. © ÒM

No hi havia televisió ni Internet ni cobertura de mòbil, com abans. Quin plaer, poder gaudir del propi temps, de l’abraçada del bosc envoltant la mirada, de la lectura pausada a la petita terrassa, dels salts precisos d’algun esquirol en una branca propera, del xiulet del vent… El vent, no patiu si us mou la cabana. Els arbres són flexibles i la cabana també ha de ser-ho. Fins i tot, en dies de forta tempesta, pot semblar que us trobeu dins d’un vaixell, segons em van explicar. Però és del tot segur. Als països acostumats als terratrèmols, com el Japó, saben que la flexibilitat de les estructures és fonamental. Si l’arbre es mou, la cabana es mou.

Cabanes als arbres 4.JPG

Les cabanes són refugis totalment ecològics que ens submergeixen en la tranquil·litat del bosc. © ÒM

Després d’observar tots els detalls de la cambra, vaig sortir al balconet i vaig estirar la corda a l’extrem de la qual hi havia una cistella on m’hi havien deixat el deliciós sopar casolà. Crema de carbassa, pollastre amb crema de curri a l’estil tailandès i pastís de galeta amb xocolata negra i caramel. Sopar dalt d’un arbre, com un esquirol, com un ocell, sense luxes superflus, sense cambrers atents ni comensals observadors. Quina tranquil·litat.

No són pocs els països on es pot dormir en una cabana d’alt d’un arbre, però aquest és l’únic bosc de la península Ibèrica on podem gaudir d’aquest tipus d’allotjaments. Això, unit al fet de trobar-nos en el límit de l’exuberant Parc Natural de les Guilleries-Savassona, fa de l’aventura un regal singular i exclusiu.

Cabanes als arbres 5.JPG

Des de la cabana contemplava els boscos de les Guilleries i els contraforts del Montseny. © ÒM

Cabanes sala.JPG

La masia Vileta és el punt de recepció dels visitants, on també es pot sopar o llegir. © ÒM

Cabanes menjador.JPG

Es pot escollir sopar a la cabana o al menjador de la masia Vileta. © ÒM

Amb el bosc dins de casa

dimarts, 21/12/2010

Al desembre, fagedes, rouredes i altres paratges de muntanya s’omplen de pinzellades roges: són els fruits del grèvol (Ilex aquifolium). El costum d’adornar les llars amb branques d’aquest arbust és molt més antic que el Nadal, però la planta ja forma part del nostre imaginari nadalenc. Juntament amb el galzeran, el vesc, la ponsètia i l’avet d’Espinelves, el grèvol entra a les cases convertit en un preuat ornament d’hivern, per la bellesa de les seves baies vermelles damunt del verd intens de les fulles, lluents i punxegudes. Però el seu atractiu es limita a l’aparença: els fruits són tòxics (contenen ilicina) i poden arribar a provocar problemes a l’aparell digestiu i el sistema nerviós.

Grèvol.jpg

Branca de grèvol a l'hivern amb les seves característiques perles roges.

El grèvol és una planta dioica: hi ha exemplars masculins i altres femenins, i només els femenins treuen els fruits carnosos i brillants de la mida d’un pèsol. La seva vistositat és a l’origen de la recol·lecció excessiva de l’espècie, que ha perdut territori fins a trobar-se al límit de la desaparició. A Catalunya està prohibit agafar-ne els fruits i tallar-ne les branques, tot i que es poden comprar en algunes fires, procedents de cultius controlats. No confongueu el grèvol amb un altre arbust de fruits vermells, el galzeran (Ruscus aculeatus), de fulles més arrodonides, que aviat deixarà caure les baies per tornar a florir. Al Montseny, si seguiu la ruta de l’Empedrat de Morou, us endinsareu en una fageda que amaga alguns arbustos de boix grèvol. Però en podeu veure arreu, des dels camins del Pirineu fins a les comarques del sud del país.

Els millors boscos de tardor

dimecres, 13/10/2010

La música de les fagedes a l’octubre és més aspra que a la primavera. Les fulles s’assequen i cruixen quan el vent les agita a la branca o les remou a terra. També els seus colors són uns altres: migren del groc al taronja fins assolir un to marró vermellós. De les fagedes que tenim al nostre país, la del Retaule, al Parc Natural dels Ports, és la més oculta i misteriosa. La tardor hi arriba com un convidat inesperat; es fa estrany trobar, tan al sud, un paisatge més habitual a Alemanya, Anglaterra o Suïssa. La presència del faig a les nostres latituds és tan excepcional que s’ha protegit amb la creació de la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports.

Al terme de la Sénia, el barranc del Retaule acull unes cinquanta hectàrees de fagedes, travessades per camins que semblen extrets d’un conte. Compartint espai amb els faigs, hi creixen grèvols, moixeres, pins i teixos, com el que s’alça just davant de la font del Retaule. Però els faigs són els que pateixen la transformació més sorprenent. Si voleu gaudir de la tardor als Ports, aprofiteu també per visitar les fagedes de les Faixes Tancades, al barranc de la Vall, i les de Serrassoles.

Autumn beech

Les fagedes són un ecosistema fràgil que a la tardor atreu molts caçadors de paisatges (i de bolets).

Menys hores de sol i més fred fan que uns altres boscos, els del Montseny, també canviïn de vestit. Hi són especialment vistosos els castanyers, arbres robusts i corpulents que poden créixer un metre i mig cada any fins assolir els trenta metres. Al Montseny en trobem boscos densos. A la tardor, a més d’obrir els pellons plens de punxes per deixar caure les seves castanyes a terra, observareu com les seves fulles es tornen grogues, taronges i marrons. Aquest procès s’origina amb la disminució de la radiació solar i el descens de les temperatures mínimes, que aturen el procès de fotosíntesi que manté verdes les fulles. Podreu ser testimonis de la metamorfosi màgica del bosc tant als voltants de l’antic xalet de Fontmartina, que fins fa pocs mesos acollia la seu del Parc Natural, com a l’entorn de Viladrau, on cada any, el darrer cap de setmana d’octubre, se celebra la Fira de la Castanya. La banda sonora la posarà el cruixit de les fulles caigudes que entapissen els camins. També podeu gaudir de la castanyeda de Can Cuch, a la vora del magnífica masia de Can Cuch, convertida en hotel.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El castanyer Gros de Can Cuch, conegut per l’amplada de la soca i pel forat en forma de porta màgica.

Si busqueu més boscos de tardor, llegiu el post ‘Tardor en família a la Garrotxa