Entrades amb l'etiqueta ‘cases rurals’

Gotes de pluja a Can Clotas

dilluns, 28/08/2017
Façana i jardins Can Clotas.jpg

Can Clotas és una antiga masia del segle XIV recuperada com a hotel rural. © ÒM

Entre els núvols de tempesta, el sol ens ha permès gaudir d’un bany tranquil a la piscina, poc després d’arribar a Can Clotas. Malgrat que la presència d’altres hostes és evident (dedueixo que l’amenaça de pluja els ha fet preferir l’opció de quedar-se a l’habitació fent una migdiada), la tranquil·litat que s’hi respira ens fa imaginar per un moment que som els únics que hem vingut a passar un cap de setmana en aquesta antiga masia reformada de cap a peus. L’aigua de la piscina té una bona temperatura, un últim raig de sol ens enlluerna, però aviat comencen a caure unes gotes petites, disperses. Fa dies que no plou, afirma la Iolanda, que s’encarrega de rebre els hostes i facilitar-los tot allò que els calgui. No ens importa que plogui, perquè dins la casa s’hi està molt bé. Hi ha cafè i infusions sempre a disposició dels clients, i una gran sala amb sofàs i un piano de paret que es deixa tocar. També hi ha un espai amb joguines per a la mainada, i al primer pis també hi ha butaques (amb una bona col·lecció de números de DESCOBRIR per consultar), un piano de mitja cua, una taula gran per dinar o sopar i, fins i tot, una cuina oberta on qualsevol visitant pot preparar un àpat o un pícnic, o servir-se un refresc de l’honesty bar.

Recepció Can Clotas.jpg

La rehabilitació ha respectat murs, portes i detalls originals. A la foto, la recepció de l’hotel. © ÒM

Piscina Can Clotas.jpg

Al voltant de la piscina hi ha una àmplia zona de repòs. © ÒM

Sala d'estar Can Clotas.jpg

Sala d’estar al primer pis de la masia, amb revistes, llibres i cuina oberta als hostes. © ÒM

Menjador Can Clotas.jpg

El menjador de Can Clotas ocupa l’antiga quadra del mas. © ÒM

A fora encara plou, però el sol que s’esmuny entre els núvols ens ha regalat un arc de Sant Martí doble, i des de la terrassa de l’habitació en tenim una vista privilegiada. Dins l’habitació també s’hi està molt bé, el llit és còmode, el bany amb dutxa i banyera és ampli i la decoració és agradable. També és possible allotjar-se en un apartament independent (n’hi ha tres) amb terrassa i jardí privats. Des de dins, un s’adona de la gran rehabilitació que s’ha dut a terme en aquesta masia de pagès del segle XIV, amb una superfície construïda de 1.500 metres quadrats. En adquirir aquesta finca, els propietaris tenien clar que volien oferir les mateixes comoditats d’un hotel, però aprofitant els beneficis de l’entorn rural, i es nota que cada detall està pensat per facilitar la desconnexió del dia a dia. De l’hotel se’n pot gaudir en parella o en família, i cadascú trobarà el seu espai. Algunes habitacions són menudes i romàntiques i altres són espaioses, pensades per a quatre persones. Hi ha racons més íntims, tant a l’interior com als jardins, i d’altres creats per a la mainada, com el parc infantil que hi ha darrere de la casa.

Arc de Sant Martí Can Clotas.jpg

Arc de Sant Martí doble des de la terrassa de la nostra habitació. © ÒM

Habitació Can Clotas.jpg

Habitació tipus duplex amb el llit de matrimoni al pis superior. © ÒM

Bany Can Clotas.jpg

Els banys són amplis i no hi falta cap comoditat. © ÒM

Quan surt el sol, després d’un bon esmorzar, podem endinsar-nos als boscos que envolten la casa, travessats per la riera de la Codina, i es pot arribar fins al petit nucli de Cistella, a només 10 minuts a peu. Figueres és ben a prop, Besalú és a només 20 minuts amb cotxe i els paisatges que travessa la Muga, com el pantà de Darnius-Boadella, són a mitja hora cap al nord. Les possibilitats de rutes i descobertes són múltiples, però el que realment ve de gust és aprofitar els atractius d’aquest antic mas empordanès i gaudir de tota la calma que ens ofereix.

Sala del piano Can Clotas.jpg

Piano de mitja cua a disposició dels amants de la música. © ÒM

Taula esmorzar Can Clotas.jpg

Taula parada de bon matí al menjador de Can Clotas. © ÒM

Esmorzar Can Clotas.jpg

L’esmorzar tipus bufet ofereix una gran varietat de productes de proximitat. © ÒM

Jardins Can Clotas.jpg

Els jardins conviden a passejar amb calma pel voltant de la masia. © ÒM

Mas Jonquer, l’Alt Empordà més rural

dimecres, 12/07/2017

Un camí de terra travessa uns camps de cereals abans d’endinsar-se en un alzinar. Fa poc que hem deixat l’autopista, però ja som envoltats de natura. És un dels valors del Mas Jonquer, un hotel Logis que ens permet accedir a l’Alt Empordà més rural, però que es troba a prop dels principals atractius de la comarca i de les seves vies de comunicació. Ens rep la Isabel, que ja ens esperava per mostrar-nos tots els racons de la casa. Ens explica que aquí, en aquest mas que van comprar els seus avis, ella i el seu germà Jordi hi passaven els estius. Avui són els encarregats de fer que hostes vinguts d’arreu també hi passin uns dies de descans que recordaran.

Façana Mas Jonquer.jpg

El Mas Jonquer ha patit diverses transformacions amb el pas del temps. © ÒM

Mas Jonquer menjador 2.jpg

Al menjador es conserven els murs de pedra i el sostre de volta catalana. © ÒM

Sala Mas Jonquer.jpg

Sala d’estar amb butaques i sofàs a l’antiga quadra de la masia. © ÒM

La Isabel va estudiar Hostaleria i va treballar en alguns hotels d’Anglaterra abans de decidir muntar el seu propi allotjament a l’Empordà, a la mateixa casa on havia estiuejat. Ara fa 10 anys que van obrir aquesta casa rural de 8 habitacions, que ha rebut una qualificació de tres espigues. El tracte cordial i l’ambient casolà ens fan sentir com a casa. No hi ha luxes al Mas Jonquer, però si el que busques és descans en un entorn autèntic, no et cal res més que una habitació ben equipada i acollidora, un jardí ampli amb piscina i una atenció curosa. Els camps de blat i 90 hectàrees de boscos del voltant pertanyen a la casa, i això ens permet caminar a la vora del Mas Jonquer amb tranquil·litat i seguretat, sense haver de sortir de la finca. Si hi vas amb nens, gaudiran de la zona de jocs del jardí i de la piscina, i estaran encantats de donar un cop d’ull a la granja de vaques que hi ha just al costat de la masia (demanant permís abans). Si t’agrada menjar bé, la Isabel et proposarà un sopar boníssim per no haver de sortir de la casa després d’una tarda de lectures, de piscina o de visites esgotadores. Els esmorzars casolans són molt complets i al menjador hi ha una nevera amb begudes a disposició dels clients que, això sí, es paguen abans de marxar.

Habitació doble Mas Jonquer.jpg

Habitació doble al primer pis de la masia. © ÒM

Piscina Mas Jonquer.jpg

Els amplis jardins disposen d’una àrea de jocs, taules de pícnic i una gran piscina. © ÒM

Piscina Mas Jonquer 2.jpg

La piscina està envoltada de gespa i arbres, alguns ben antics. © ÒM

Des d’aquí es pot fer una escapada a Figueres o fins i tot agafar el TGV que porta fins a Perpinyà, però la majoria d’hostes prefereixen fer un tomb amb bicicleta per la zona, que convida a ser descoberta a poc a poc. No són pocs els ciclistes (d’aquí i de fora) que inclouen el Mas Jonquer com a parada en la seva ruta per l’Alt Empordà. Probablement, aquest sigui l’Empordà menys turístic, però en pobles com Vilanant o Avinyonet de Puigventós podem retrobar-nos amb la vida de poble, amb la serenitat que altres viles empordaneses ja han perdut.

Finca Mas Jonquer.jpg

Des del Mas Jonquer hi ha una bona vista dels camps i boscos que l’envolten. © ÒM

Exus Natur, en contacte directe amb la natura

dimarts, 20/06/2017
Exus Natur.jpg

Als afores de Fontclara (Baix Empordà) trobem aquesta masia rehabilitada del segle XIX. © ÒM

Un dia es un dia. Deixar els fills amb bona companyia i fer una escapada amb la parella o en solitari és el que proposen els hotels ‘adults only’, entre els quals destaca Exus Natur, un dels pioners d’aquesta especialitat al nostre país. Ja fa set anys que aquesta masia va estrenar una nova etapa amb la idea de ser un refugi empordanès on trobar calma i contactar de manera intensa amb la natura. Més enllà del jardí, només hi ha grans extensions de camps i, sobre els nostres caps, algunes orenetes o l’ombra d’uns ocells migradors que passen al capvespre. La ubicació és un regal, al cor de l’Empordanet, però en Marc i l’Eva també han apuntalat el seu projecte donant protagonisme a la filosofia ‘slow’ i al ‘green care’, que combinen perfectament amb aquest entorn.

Habitació 25 Exus Natur.jpg

L’habitació 25 és acollidora i ofereix una bona vista del jardí. © ÒM

La casa té el seu origen al segle XIX i restaurar-la va ser tota una aventura. A les habitacions (ara n’hi ha 15) hi predomina la simplicitat, l’austeritat ben entesa, per facilitar el descans de la ment. No hi ha televisor ni res que ens pugui distreure del que importa durant la nostra estada, que és carregar piles i compartir moments agradables. Algunes habitacions són diàfanes, amb el bany integrat, i la pedra vista d’alguns murs contrasta amb la blancor de les altres parets. Els finestrals que miren al jardí permeten arrodonir la sensació de benestar.

Habitació doble Exus Natur.jpg

Una altra de les habitacions d’Exus Natur, senzilles i acollidores. © ÒM

Piscina Exus Natur.jpg

La piscina envoltada de camps és un dels punts forts d’aquest hotel rural. © ÒM

Al voltant de la piscina s’hi permet el nudisme, una pràctica que ens acosta més a l’entorn: l’aigua de la piscina, el vent que mou les branques, el sol de la tarda toquen la nostra pell mentre descansem. Aquesta agradable sensació es pot completar amb un massatge terapèutic o relaxant, que es pot reservar a la mateixa casa: fan massatges amb olis essencials, d’aromateràpia, neurosedants, descontracturants… També tenen un espai privat al jardí que es pot reservar per parelles; hi ha un jacuzzi i s’hi pot passar una estona de tranquil·litat o completar-ho amb un sopar degustació, envoltats d’espelmes i torxes. Si teniu al cap una cita especial, només cal que pregunteu als propietaris les possibilitats d’aquest espai inspirador. I si penseu en un esdeveniment més important, heu de saber que fora de temporada (als mesos d’abril, maig i octubre) també organitzen casaments informals, amb lloguer exclusiu de la casa, i ells mateixos n’organitzen el càtering.

Piscina Exus.jpg

Al voltant de la piscina s’hi permet la pràctica del nudisme. © ÒM

Els dinars que prepara en Marc són fets amb productes de proximitat, de tanta proximitat que alguns provenen d’allà mateix, de l’hort de la masia, com els tomàquets. I els ous de l’esmorzar els han post les gallines minuts abans de servir-los a taula. També donen molta importància al producte ecològic. Per exemple, tota la seva carta de vins està formada per vins d’agricultura ecològica. Avui, per dinar, en Marc prepara un arròs caldós de mar i muntanya per llepar-se’n els dits. Es nota que té bona mà a la cuina, encara que no li agradi divulgar-ho. A la cuina d’Exus Natur també us poden oferir plats específics per a celíacs, sucs verds, dietes detox…

Gallines a Exus Natur.jpg

Les gallines i l’hort propi permeten menjar ous i hortalisses fresques. © ÒM

Menjador Exus Natur.jpg

Al menjador de la masia s’hi serveixen els esmorzars i altres àpats prèvia reserva. © ÒM

Arròs caldós.jpg

La cuina és del km0, amb productes ecològics de proximitat, com aquest arròs de mar i muntanya. © ÒM

En aquesta masia podeu “desprogramar-vos”, com diu en Marc. Fugir d’horaris estrictes, trobar un racó per desconnectar al jardí o dins la casa, fer un aperitiu a la terrassa o contractar una ruta amb bici pels camins de l’Empordanet, per descobrir-hi els arrossars amb vistes del Montgrí, els amplis horitzons de camps i els pobles d’origen medieval, com Peratallada o Palau-Sator.

Façana Exus Natur.jpg

Ens acomiadem de la masia després de passar-hi unes hores d’autèntica desconnexió. © ÒM

Palau_Sator.jpg

Molt a prop d’Exus Natur trobem el nucli medieval de Palau-sator. © ÒM

Enamorats de La Garriga de Castelladral

dijous, 23/03/2017
La Garriga de Castelladral, envoltada de camps.jpg

L’antiga masia restaurada, entre Súria i Castelladral, està envoltada de camps i boscos. © ÒM

Tornar a la terra, a la natura, al silenci. Desconnectar telèfons i connectar els cinc sentits amb l’entorn i amb els propis pensaments. Escoltar els ocells, deixar-se endur pel vent que passa entre les branques i trobar i atrapar la inspiració que havia quedat adormida…

Hi ha allotjaments que prometen. Te n’han parlat amics i coneguts, n’has llegit recomanacions i n’has vist fotografies en revistes de viatges. Els inclous a la llista d’escapades pendents, i un dia fas la reserva i t’hi acostes per comprovar si tants elogis eren certs. La Garriga de Castelladral compleix les promeses: un edifici històric, d’origen medieval, en un entorn extraordinari que convida a reconnectar amb els sons i els ritmes de la natura. Som en una masia que ens explica històries antigues. S’hi han trobat vestigis del segle XIII i va ser un important centre de producció d’oli, vi i cereals al segle XIX. Els actuals propietaris l’han reformat a poc a poc des del 1998, i han tingut molta cura a preservar elements que deixen parlar la història: cups, tines, bótes, portadores, premses, moles i anys cisellats a la llinda d’algunes portes i finestres.

Galeria La Garriga 1.jpg

Una elegant galeria porticada s’obre a la façana de La Garriga de Castelladral. © ÒM

Celler La Garriga.JPG

A l’antic celler de la masia s’hi han conservat les grans bótes del segle XIX. © ÒM

La Garriga de Castelladral ofereix catorze habitacions exquisides. Vuit són a l’edifici principal i sis més en un nou espai al costat de la masia que es va inaugurar l’any 2015. Treballar amb artesans locals va permetre recuperar antigues tècniques tradicionals: les rajoles de les terrasses són fetes a mà a la rajoleria Borrell de Cornellà de Terri, les habitacions s’han pintat amb pintures de calci ecològiques i la fusta utilitzada és de roure vell. Cada habitació està presidida per una obra d’art i tots els espais s’han dissenyat amb gust, però l’ambient que s’hi respira no és només resultat d’un bon disseny. El pas del temps i la proximitat de la natura influeixen en les sensacions que embolcallen la nostra experiència.

Habitació Índia.jpg

A l’habitació Índia destaquen els teixits utilitzats en la decoració i la calidesa de l’espai. © ÒM

Gat restaurant La Garriga.jpg

El gat Panda ens acompanya fins al restaurant de la masia, a l’antiga pallissa. © ÒM

El bon tracte i la gastronomia també són decisius. Ens reben amb un petit berenar, un pastís fet a casa pel xef de la masia, que prepara uns sopars molt recomanables. A l’antic paller, Albert López Hosta cuina plats de temporada amb productes de proximitat, alguns collits a l’hort que ell mateix cultiva. La senzillesa i la tradició defineixen els dos tipus de menús que s’hi serveixen, prèvia reserva: un menú degustació de 40€ i un menú lleuger de 30€, vins a banda. Pel matí, els esmorzars de La Garriga són un d’aquells luxes rurals que sovint trobem a faltar a la ciutat, amb tomàquets de l’hort, amb mel de romaní elaborada per les abelles de la masia, amb pa de pessic acabat de sortir del forn, amb embotits de la comarca i amb pa cruixent d’espelta fet a casa. La Núria ens proposa, però, començar el dia amb un suc verd saludable de verdures i fruites. És realment deliciós i ens n’explica tots els beneficis. Ens ha convençut i ja n’hem fet a casa.

El Paller de La Garriga 2.jpg

A l’antiga pallissa restaurada s’hi serveixen els sopars i els esmorzars. © ÒM

Esmorzar Garriga.jpg

Sucs naturals, embotits i una gran varietat d’aliments ens esperen de bon matí. © ÒM

El paller.jpg

Una gran terrassa s’obre davant l’antiga pallissa de La Garriga de Castelladral. © ÒM

Podeu rebre –o acomiadar– el dia als boscos que envolten la masia, o a la piscina amb vistes a Montserrat. Trobareu un balancí penjat dels arbres, bancs amagats entre la vegetació, algun cor dibuixat a terra… És un bosc viu, que convida a caminar-hi mentre escoltem una simfonia d’ocells que semblen donar-nos-hi la benvinguda. També podeu reservar una visita al petit spa amb jacuzzi, sauna i bany de vapor, i fins i tot encarregar un massatge. O podeu fer coincidir la vostra estada amb una de les activitats de ioga que s’hi organitzen de tant en tant –la Núria és fan d’aquesta disciplina. Si teniu prou temps podreu conversar amb els propietaris, deixar-vos recomanar visites de proximitat (som a pocs minuts de Súria i del bonic nucli de Castelladral) o descobrir les històries, antigues o recents, que amaga aquesta masia, com aquesta anècdota familiar relacionada amb la música: la Núria, pianista des de la seva infantesa, va acostar-se l’any 2007 a l’establiment de Jordi Font per comprar-hi un piano; allà es van conèixer i van començar a teixir somnis i projectes, un d’ells la firma de pianos Font & Roca, amb dissenys de colors vius i amb una bona relació qualitat-preu. Són només alguns dels secrets que hem descobert a La Garriga de Castelladral. Segur que en podreu descobrir d’altres, perquè cada visita és única.

Spa La Garriga.jpg

El petit spa de La Garriga es reserva en exclusiva durant una hora per parella o familia.

La Garriga 1.jpg

Diversos camins permeten envoltar la masia a través de camps i boscos. © ÒM

Vista Montserrat des de La Garriga.jpg

El perfil de Montserrat domina els boscos del Bages al capvespre. © ÒM

La calma de l’Empordanet al Mas Roselló

dimarts, 18/10/2016
Mas Roselló.jpg

El Mas Roselló, a Calonge, data del segle XV. © Òscar Marín

Veníem amb ganes de desconnectar, i no hem trigat ni deu minuts a oblidar el ritme trepidant de la redacció, les alarmes de l’agenda i el trànsit de l’autopista. Quan travesses la reixa d’entrada del Mas Roselló, et retrobes amb la calma del vell Empordanet, el dels masos de pedra envoltats per un mosaic de camps i boscos. Sembla que no hagi passat el temps, per aquesta masia que es pensaven que era del segle XVIII, però que un historiador de Calonge ha situat a mitjan segle XV. La rehabilitació d’aquesta gran casa empordanesa per convertir-la en allotjament rural ha respectat les línies arquitectòniques de la construcció original i encara s’hi conserven detalls com l’antic molí d’oli, les escales de pedra o el sostre de doble volta catalana a la sala on serveixen els esmorzars.

Porxo exterior.jpg

L’antic molí d’oli i el porxo exterior, on se serveixen els esmorzars a l’estiu. © ÒM

Entrada Mas Roselló.jpg

L’entrada del mas conserva l’aire d’antany, però incorpora elements moderns en la decoració. © ÒM

En arribar, la Cristina ens convida a passar i ens guia fins al pis de dalt. No és la propietària de la casa, que pertany a una família andorrana que hi havia estiuejat i va decidir convertir-la en hotel, pero ella s’encarrega de que els hostes tinguin tot allò que necessiten. Ens obre la porta de l’habitació Albercoc, il·luminada pel sol de la tarda. Les habitacions del Mas Roselló tenen nom de fruits i algunes, com la nostra, disposen de petites terrasses amb vistes sobre els jardins, el bosc privat de la casa i els turons de les Gavarres. S’hi combinen mobles antics (en aquesta hi ha un armari del segle XVIII) i comoditats del segle XXI, com una cafetera amb càpsules a disposició dels clients. Els banys són amplis i també estan equipats amb materials i complements de disseny, però preservant l’estètica rústica de la finca.

Llit Albercoc.jpg

Llit doble amb dosser a l’habitació Albercoc. © ÒM

Terrassa Albercoc.jpg

Algunes habitacions disposen de terrassa amb una bona vista sobre els turons de Calonge. © ÒM

Fora de l’habitació, hi ha un parell de salons que presenten una decoració elegant i acollidora, amb sostres alts de rajola i bigues de fusta, mobiliari antic i sofàs tan còmodes que ens hi quedaríem aclofats tota la tarda. Si fa fred, els hostes poden refugiar-se al saló amb llar de foc o fullejar els llibres, alguns centenaris, del saló biblioteca. Però si les temperatures són altes, s’ha d’aprofitar la refrescant piscina exterior, i sobretot fer una caminada pel bosquet i els camps de la finca, amb 4 hectàrees d’arbres fruiters i espècies autòctones, on compartireu passeig amb libèl·lules, ocells, papallones i el rastre dels porcs senglars. Podria semblar que som lluny de la civilització, però en realitat ens trobem a tocar de l’autopista i a pocs minuts del mar. No hauríem mirat el rellotge si no fos perquè havíem reservat un massatge relaxant i un sopar a Palamós. Val la pena acostar-se a la ciutat, passejar pels seus carrerons i, si teniu temps, visitar el Museu de la Pesca.

Biblioteca Mas Roselló.jpg

El saló biblioteca del mas, amb sofàs i butaques ben còmodes i alguns mobles antics. © ÒM

Sala Mas Roselló.jpg

Sala amb llar de foc, televisió i zona de bar. © ÒM

Piscina Mas Roselló.jpg

Al jardí hi trobem una piscina ideal per als dies més calorosos. © ÒM

L’endemà, l’esmorzar casolà mereix tota la nostra atenció durant una hora: suc de taronja natural, pa amb tomàquet, embotits, formatges, una truita d’ous frescos, croissants, coca, melmelades i un bon cafè amb llet. La vista es desplaça per les menges delicioses i pel sostre antiquíssim de la sala. El Mas Roselló és un petit racó de la història empordanesa, preservat gràcies a la seva conversió en hotel rural. Després d’esmorzar fem un últim tomb pels jardins de la finca. Ens endurem un tros d’aquest silenci per començar la setmana amb energia renovada.

Saló esmorzar.jpg

La sala on se serveix l’esmorzar conserva l’antic sostre de doble volta catalana. © ÒM

Esmorzar Mas Roselló.jpg

Un esmorzar ben complet i saludable per començar el dia amb força. © ÒM

Hamaca Mas Roselló.jpg

A la finca hi trobem plàcids racons on gaudir de la natura. © ÒM

Can Cuch, la millor vista del Montseny

dilluns, 25/04/2016
Vistes des de Can Cuch.jpg

Panoràmica des de l’hotel rural Can Cuch. © Òscar Marín

A Can Cuch no s’hi arriba per casualitat. Des de Cànoves cal afrontar una pista sinuosa de terra durant cinc quilòmetres, tot pujada, a través del bosc. Però la conducció lenta i l’ai al cor amb que encarem alguns revolts valen la pena quan arribem a dalt i descobrim una masia medieval majestuosa i la millor vista del Montseny. Vam arribar-hi una tarda d’abril, just abans de la posta del sol, quan la llum daurada del capvespre acaronava els murs antics de la masia, i ens en vam enamorar de seguida. La fusta de la porta d’entrada, vella i gastada, permet endevinar que aquest lloc ha canviat ben poc en els darrers centenars d’anys, i què bé que hagi estat així. Per què cal canviar el que és gairebé perfecte? Això sí, ha fet falta reforçar l’estructura de la casa i introduir-hi comoditats per convertir-la en un dels allotjaments amb més encant del massís.

Can Cuch.jpg

La masia de Can Cuch va ser reformada amb tacte per acollir-hi l’hotel, inaugurat el 2011. © ÒM

Porta de la masia de Can Cuch.jpg

Detall de la porta centenària de la masia de Can Cuch. © ÒM

Si algun cop us heu preguntat per què el Vallès rep aquest nom, des de l’hotel Can Cuch tindreu l’alçada idònia per observar-ho. Des de l’antiga masia es contemplen els vessants verds del Montseny en primer pla, la llargaruda serralada Litoral al fons i, al bell mig, una gran vall plana que s’estén des dels nostres peus fins més enllà del Tibidabo. És una vista privilegiada, pocs hotels poden oferir una visió panoràmica del territori com Can Cuch. Potser per aquesta ubicació incomparable van decidir assentar-se aquí els primers habitants al segle X. I el fet més sorprenent és que l’entorn es manté gairebé intacte des de fa més de mil anys.

Piscina de l'hotel Can Cuch.jpg

La piscina de l’hotel s’eleva sobre el paisatge i ofereix una vista de vertigen. © ÒM

Ens vam instal·lar, precisament, a l’habitació doble Vallès, orientada a la gran plana que s’eixampla davant del Montseny. Des de la finestra, un rellotge de sol amb data del 1311 ens avisa del pas del temps i sembla revelar-nos que, malgrat els canvis trepidants que s’han produït i s’estan produint allà baix, el sol continuarà marcant les hores a Can Cuch durant centenars d’anys més. Aquesta habitació va acollir gran part de l’extensa biblioteca dels anteriors propietaris de la masia, la família Zimmerman – Kuoni, abans que fos convertida en hotel. Avui s’hi ha disposat un gran llit amb un matalàs de comoditat extrema, un bany, una dutxa i un minibar amb algunes begudes gratuïtes. Poca cosa més ens cal per relaxar-nos.

Habitació Vallès a l'hotel Can Cuch.jpg

L’acollidora habitació doble Vallès. © ÒM

Bany de l'hotel Can Cuch.jpg

El bany de l’habitació, on trobareu sabons i detalls com raspall de dents i fulla d’afaitar. © ÒM

És un privilegi, tenir la possibilitat de dormir amb totes les comoditats dins un parc natural, reserva de la Biosfera per la Unesco des del 1978, però això també obliga a extremar el respecte per l’entorn. L’hotel Can Cuch és sostenible i autosuficient: l’electricitat prové de plaques solars fotovoltaiques, l’aigua s’escalfa amb plaques solars tèrmiques i la calefacció funciona amb calderes de biomassa; l’aigua per al consum prové d’aigües subterrànies i el reg dels jardins es fa amb les aigües pluvials recollides. Això sí, malgrat que ens trobem enmig de la natura, hi ha Wi-Fi obert i gratuït a tot l’hotel, i a la televisió s’hi sintonitzen canals nacionals i internacionals. El nivell de desconnexió dependrà de la voluntat de cadascú.

Habitacions amb terrassa de l'hotel Can Cuch.jpg

A la masia hi ha diverses habitacions amb terrassa privada. © ÒM

Perquè els clients hi puguin descansar tan bé com a casa, disposen d’una carta de coixins: de làtex, plans, de microfibra duvet, d’escuma viscoelàstica… I si busqueu encara més serenitat, podeu reservar un massatge descontracturant o relaxant amb olis essencials. El massatge antiestrés és el més recomanable per trencar amb la rutina diària. Al restaurant us hi esperen els sabors més intensos de la mar i la muntanya: bacallà amb samfaina i mongetes del Ganxet, caneló de pollastre de corral, crema d’espàrrecs amb llagostins… Tot acompanyat per una gran varietat de vins de la zona. I al matí, no hi ha res millor que un esmorzar completíssim davant dels grans finestrals. Després serà el moment de gaudir de les vistes amb més detall –podeu demanar uns binocles a la recepció–, o fer una ruta fins al cèlebre castanyer de Can Cuch, que es troba a tan sols mitja hora a peu. Serà la cloenda òptima per a una estada rodona a les altures del Montseny.

Esmorzar de l'hotel Can Cuch.jpg

Un esmorzar ben complet per agafar forces abans d’una ruta pel Montseny. © ÒM

Habitació Pallissa de l'hotel Can Cuch.jpg

L’habitació Pallissa, una ‘junior suite’ a l’antic paller de la masia. © ÒM

Antic celler de la masia de Can Cuch.jpg

Al celler de Can Cuch s’hi fan tasts de vins i maridatges de cerveses del Montseny. © ÒM

Calma rural al Mas Mariassa

divendres, 11/12/2015
© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Terrassa i jardins del Mas Mariassa, a Pratdip. © Òscar Marín

Els Carpats són a Dràcula de Bram Stoker el que la serra de Llaberia és a Les Històries naturals de Joan Perucho: ambdues serres són l’escenari de novel·les que ens parlen de personatges misteriosos i sanguinaris. En la seva obra més coneguda, Perucho va recollir-hi la llegenda dels dips, una mena de vampirs que s’alimentaven de la sang del bestiar i que acabaren donant nom al poble de Pratdip. Però al Mas Mariassa no han trobat cap rastre dels dips diabòlics, com a mínim des que la Raquel i en Francesc van fundar el seu petit hotel rural. Aquest allotjament dels afores de Pratdip ha adquirit un cert estatus d’oasi que els propietaris estan disposats a preservar a qualsevol preu. En podríem dir, bàsicament, “calma rural”, que és allò que els habitants de les grans ciutats han anat oblidant amb el temps. El Mas Mariassa té l’aire d’aquelles propietats que es troben a l’interior d’Eivissa o de Menorca, finques que combinen els orígens rurals amb un disseny tranquil i minimalista, els tons daurats de la pedra amb el blanc de les teles i coixins, el cant dels ocells a fora i la música relaxant a l’interior.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Terrassa de l’habitació doble amb piscina privada, sota la lluna plena. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Habitació doble superior. Hi predomina la fusta i el disseny minimalista. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Bany amb dutxa de l’habitació doble superior. © ÒM

Tots els elements de la seva arquitectura, disseny, menjar i servei s’integren perfectament en l’entorn rural i han estat pensats per garantir un retir relaxant i enriquidor. La sorprenent ubicació del Mas Mariassa i la bona atenció han fet que l’hotel esdevingui en pocs anys un dels hotels rurals més atractius de la comarca. I el fet que l’allotjament sigui petit (tan sols set habitacions) afavoreix la intimitat i la interacció entre els viatgers. El concepte slow encaixa perfectament amb la filosofia d’aquest hotel. En això té molt a veure la gastronomia: durant el sopar podem assaborir bonítol fresc del port de Tarragona, vedella de primera categoria i la típica clotxa dels pagesos de la zona, un plat simple i saborós de verdures a la brasa, arengada i oli verge extra.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Una versió moderna de la clotxa, típica del sud del Principat. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Bonítol fresc amb pebrot al restaurant del Mas Mariassa. © ÒM

Al cor de la serra de Llaberia no hi ha lloc per les presses. El cant dels ocells i l’horitzó de boscos i camps d’oliveres ens connecten amb el més essencial de la vida campestre. Quan el temps ho permet, la petita piscina oberta al cel, envoltada d’arbres, ofereix un lloc ideal per trencar amb agendes i rellotges. Amb la serra davant nostre, el Mas Mariassa és la base perfecta per descobrir les sorprenents Muntanyes de la Costa Daurada, un secret molt ben guardat a pocs quilòmetres de les platges de sorra que han donat fama al sud de Catalunya.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Hora d’esmorzar, abans d’endinsar-nos en el magnífic entorn de l’hotel. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El poble de Pratdip és una visita obligada si aneu al Mas Mariassa. © ÒM

La pau del Racó de Madremanya

dimarts, 7/07/2015
El Racó de Madremanya .jpg

El Racó de Madremanya és una antiga masia del segle XVIII. © Òscar Marín

Feia temps que volíem visitar Madremanya. De la constel·lació de petits pobles d’origen medieval que s’estenen entre Girona i la Bisbal d’Empordà, era el que ens quedava per veure. D’excuses en teníem moltes, per anar-hi: l’arquitectura del poble, la seva tranquil·litat, els paisatges que l’envolten, tornar al castell Gala Dalí de Púbol… Però he de confessar que, aquest cop, la nostra raó principal era la descoberta d’un hotel rural: El Racó de Madremanya. Vam arribar-hi al capvespre i, després de visitar els espais comuns de la masia, ens van assignar l’habitació Blava, al primer pis de l’edifici principal. Murs gruixuts de pedra, un llit de 180 x 200, un bany complet, un sofà, una zona de despatx i dues petites finestres amb vistes al lateral del jardí.

Habitació Blava El Racó de Madremanya.jpg

L’habitació Blava és una de les més àmplies de l’hotel. © ÒM

Totes les habitacions del Racó ofereixen calma i recolliment, perquè ens trobem lluny del brogit de la ciutat, en un petit oasi envoltat de camps de cereals, verds a la primavera, daurats al principi de l’estiu. La masia data del segle XVIII i encara conserva bona part de la seva estructura original, ben restaurada per al seu ús com a allotjament i decorada amb gust pels seus propietaris: Ivan i Josep. Al Racó de Madremanya trobem el recolliment necessari per desconnectar de les presses del dia a dia. També sota l’aigua podem trobar la desconnexió que busquem: a l’exterior, dues piscines ens esperen per fer passar la calor. La d’aigua dolça, situada just davant de la casa, està climatitzada i s’hi pot nedar entre els mesos d’abril i octubre. N’hi ha una altra, d’aigua salada, que s’ubica en un segon jardí presidit per un nou espai d’estil contemporani, on se situen el menjador i tres de les habitacions dobles de l’hotel. Després de refrescar-se a l’aigua, s’agraeix seure en alguna de les gandules i cadires disposades en els més de tres mil metres quadrats de jardins, amb un bon llibre a les mans o trobant el moment idoni per conversar tranquil·lament amb la nostra parella. Les normes de l’hotel són explícites: no és apte per a nens. El silenci, aquí, no és una opció: és una necessitat. Allà canta un ocell, aquí es mouen unes branques, no cal cap més so per gaudir de les últimes llums del dia. Per als qui desitgen encara més tranquil·litat, hi ha l’opció de reservar un massatge relaxant sota reserva prèvia. De nit, val la pena assaborir un sopar exquisit a l’hotel, un servei exclusiu per als hostes, tot i que a la vora també hi ha bones opcions gastronòmiques.

Jardins El Racó de Madremanya.jpg

Els jardins i el menjador de l’hotel a l’hora de sopar. © ÒM

Pel matí, arriba el moment de gaudir d’un esmorzar bufet que satisfà els més exigents: embotits, formatges, cereals, croissants, pastissos casolans, diversos tipus de pans, sucs, cafès… Aprofiteu aquest moment del dia per demanar consell al personal de l’hotel sobre les visites que es poden fer a la vora. Hi ha tantes opcions (entre pobles amb encant, museus, miradors, paisatges…) que, si voleu descobrir-les totes, haureu de tornar. Ells us esperaran amb els braços oberts.

Esmorzar El Racó de Madremanya.jpg

Bufet d’esmorzar del Racó de Madremanya. © ÒM

Zones comunes del Racó de Madremanya.jpg

A la masia hi trobareu racons com aquest per descansar o llegir. © ÒM

Saló El Racó de Madremanya.jpg

Sala de lectura a les antigues cavallerisses de la masia. © ÒM

Casa Anamaria, elegància campestre

dijous, 18/06/2015
Casa Anamaria jardins.jpg

L’hotel Casa Anamaria s’inspira en les vil·les renaixentistes del Vèneto. © Òscar Marín

Sortir al balcó i sentir el cant de centenars d’ocells mentre contemplem un horitzó de camps de cereals. És un dels plaers que experimentes quan t’allotges a Casa Anamaria, un palauet campestre inaugurat fa just un any a pocs quilòmetres de Banyoles. Aquí compartim el somni d’un empresari francès, Olivier Mitterrand (nebot de l’expresident de la república francesa), que després d’estiuejar durant anys a la Costa Brava va decidir adquirir la finca de Can Motes, al Pla de l’Estany, per fer-hi estades amb la seva família. Primer va restaurar l’antiga masia del segle XIV, mentre al seu cap forjava la idea de crear un hotel al costat del mas. Com a amant de l’arquitectura neoclàssica, va decidir donar a aquell allotjament l’aspecte d’una vil·la pal·ladiana renaixentista, pensant en crear espais on els hostes es poguessin sentir dins la seva pròpia casa de camp. I ho va aconseguir. Envoltada de jardins i d’un paisatge extens de camps i boscos, Casa Anamaria ofereix exclusivitat i un servei d’alt nivell en un entorn natural poc alterat. A més, és un projecte respectuós amb l’entorn, la finca disposa de certificació forestal sostenible i l’hotel és el primer del país amb sistema de climatització geotèrmica.

Habitació Casa Anamaria.jpg

L’habitació Anamaria, decoració exquisida, banyera de peus daurats i una terrassa de 19 m2. © ÒM

Esmorzar Casa Anamaria.jpg

Per esmorzar, una àmplia selecció d’embotits, pastisseria i sucs. Fins i tot hi ha cava! © ÒM

Si una cosa distingeix Casa Anamaria és el tracte exclusiu que reben tots els hostes. El fet de tenir poques habitacions permet que cada client sigui tractat com un convidat que podrà gaudir intensament de tots els serveis de la casa. L’ús de l’spa és exclusiu per habitació (ofereix dolls d’aigua, sauna i dutxa de sensacions) i la carta de tractaments incorpora una trentena de massatges i rituals. A l’hora de sopar, el restaurant Can Motes proposa una carta protagonitzada pels productes cultivats a la mateixa finca o de producció local de les comarques properes, amb primers plats com les carxofes farcides amb bolets i foie gras, el ravioli obert de salmó fumat amb caviar d’albergínies i la trencadissa de patata amb ous i pernil ibèric; i segons plats com el lluç al forn amb patata, ceba i tomàquet, el melós de vedella rostit amb verdures i el bacallà amb crema d’espinacs. Per postres, no dubteu a tastar la mousse de xocolata, la crema catalana o el pastís de Santiago. La carta de vins es composa de més de quaranta referències de vins i caves, i els cellers locals ocupen fins a un 80% de la carta.

Remenat de patata amb pernil.jpg

Trencadissa de patata amb ous i pernil ibèric al restaurant Can Motes. © ÒM

Spa Casa Anamaria.jpg

Cada client pot gaudir d’una hora exclusiva a l’espai de benestar, on hi ha una piscina de 3,5 x 4,35 m. © ÒM

La decoració de les habitacions és contemporània, tot i que desprenen un toc d’elegància clàssica: motllures, capçals de fusta, algun mirall d’antiquari… A l’habitació trobareu comoditats com ara barnús i sabatilles, tovalloles de piscina, assecador de cabell, una completa oferta d’amenities de L’Occitane i una ampolla d’aigua de cortesia. En el cas de l’habitació 104, on vam tenir el plaer d’allotjar-nos, vam disposar d’una terrassa excepcional amb vistes al sud i mobiliari ideal per gaudir del sol de dia o de les estrelles durant la nit. A l’interior, la dutxa amb efecte pluja i la banyera d’estil clàssic permeten un bany més que confortable. La xarxa Wi-Fi gratuïta i la televisió amb Smart TV Full HD ajuden a aquells qui ho desitgin a mantenir-se connectats amb el món virtual. Els llits són molt còmodes, les tovalloles són extraordinàriament flonges i els grans finestrals deixen entrar molta llum i permeten un diàleg constant amb l’entorn natural. Tot està pensat perquè no haguem de pensar en res. Tan sols gaudir.

Casa Anamaria façana.jpg

Façana de ponent de Casa Anamaria vista des de la masia de Can Motes. © ÒM

10 hotels gastronòmics de Catalunya

divendres, 8/05/2015

Els paisatges i monuments conformen la columna vertebral d’un viatge, però una escapada no és completa si no es gaudeix de la gastronomia del país. Per distingir aquells allotjaments que, a més d’oferir un perfecte acolliment, serveixen plats d’arrel tradicional, el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat ha creat el distintiu d’especialitat “hotel gastronòmic” que engloba establiments de menys de seixanta habitacions, amb una oferta gastronòmica ben representativa de la cuina catalana elaborada amb productes de proximitat.

Masia la Palma

Sala del restaurant Sa Poma, a l’hotel Masia la Palma d’Espinavessa. © ÒM

Aquests hotels gastronòmics ofereixen com a mínim un 40% de plats tradicionals inclosos en el Corpus Culinari de la Cuina Catalana, elaborats també amb un mínim del 40% d’aliments de proximitat i procedents de productors autòctons. A més, en la carta de vins més de la meitat de referències han de ser de producció catalana. Els xefs d’aquests “hotels gastronòmics” valoren la qualitat i utilitzen matèries primeres de la seva zona, dedicant una atenció especial als productes frescos de temporada segons el cicle de les estacions.

Són 43 els hotels que, actualment, s’han certificat amb aquesta distinció. De tots aquests, us en recomano 10 que he visitat personalment i dels quals he assaborit la gastronomia.

Ca l’Arpa
El xef Pere Arpa va reformar la casa dels avis al carrer Indústria de Banyoles per convertir-la en un restaurant amb hotel: Ca l’Arpa. L’establiment s’ha convertit en un dels millors de la comarca. I té una estrella Michelin! Coneixen de primera mà la procedència de tots els ingredients: visiten la formatgeria d’on prové el formatge que serveixen, parlen amb el pagès que cria els pollastres que cuinen i tasten els vins als millors cellers per escollir aquells que presentaran a la carta (la Montse us aconsellarà). El segon pas, l’elaboració, és igual de transparent i rigorós. La gran vidriera amb vistes de la cuina no amaga res del màgic procés de preparació dels plats: ara una perdiu tèbia en dues coccions amb foie i puré de remolatxa, ara unes guatlles amb salsa de soja i escalunyes, ara una cassoleta de vieires i lletons de vedella, ara una espatlla de cabrit rostida amb all i romaní…
Més informació: Com a casa a Ca l’Arpa de Banyoles

"©

Ventresca de tonyina amb escabetx creada a la cuina de Ca l’Arpa. © ÒM

El Far
Tradició i modernitat es combinen en l’escenari únic del Far de Sant Sebastià, a Llafranc. S’hi revisen receptes clàssiques. De la coca de recapte de tota la vida n’han fet una tapa i l’empordanès braç de gitano de tonyina l’han ficat dins una copa. També dels arrossos en fa una creació excel·lent. Us puc parlar d’altres plats que podeu tastar a l’hotel restaurant El Far, des del suquet de sardines fins als ravioli de carn de bou farcits de tonyina, passant per l’amanida de verat amb tàrtar de tomàquet i vinagreta d’escalunyes. Us puc descriure les postres, tradicionals però presentades de manera original, com el mel i mató amb pinyons i gelat o la sopa de maduixes amb gelat de mascarpone. Però preferiria que ho provéssiu. Reserveu-hi taula.
Més informació: Records des del Far de Sant Sebastià

Un fragment de coca sobre un fons pictòric al restaurant El Far. © ÒM

Motel Empordà
El xef Jaume Subirós continua al capdavant del Motel Empordà des de fa gairebé quaranta anys. Aquest hotel restaurant, als afores de Figueres, és un lloc de referència de la gastronomia catalana que manté el llistó ben alt i segueix fidel a la tradició de la cuina de l’Empordà. El menú pot començar amb una sopa de farigola amb pa d’herbes aromàtiques i amb una amanida ben empordanesa de faves amb menta, pernil i peus de porc, un plat senzill i alhora emblemàtic de la casa. Podeu tastar plats de temporada com els naps de Capmany amb formatge blau Cingles de Bertí o un saborós besuc amb escuma d’all i arròs inflat. Assaborir la llebre a la royale és un plaer que no es pot gaudir en gaires restaurants del nostre país. Després d’un àpat que estimula els sentits del viatger, el repòs merescut es gaudeix millor en una de les habitacions renovades de l’hotel Empordà.
Més informació: Un gran sopar al Motel Empordà

Motel Emporda.jpg

Les faves en amanida i menta fresca són un dels plats emblemàtics del Motel. © ÒM

Sa Tuna
Just davant de la cala Sa Tuna, un fragment deliciós de Costa Brava, hi ha l’Hostal Sa Tuna, un dels establiments emblemàtics de Blanes que es remunta a l’any 1944, quan entre les barques dels pescadors s’hi començava a veure algun turista i en Joan i la Paquita, els avis dels actuals propietaris, van plantar damunt la sorra les taules del restaurant. Des de l’any 2003, l’encarregat de dirigir la cuina del Sa Tuna és el xef Mateu Batista, bon coneixedor de la cuina tradicional empordanesa. Hi podeu tastar creacions com el confitat de tomata de ram i escrita (rajada) amb consomé de pebrot escalivat o el magnífic arròs a la brasa amb peix de rebuig del pòsit de Palamós. El menú delectarà els gormands, però no només de gormands viu l’Hostal Sa Tuna. Com indica el seu nom, hi tenen habitacions per als qui vulguin fer una estada tranquil·la davant del mar.
Més informació: El menú del peix de roca al Sa Tuna

Paella Sa Tuna.JPG

Un bon arròs a la brasa amb peix fresc de Palamós al Sa Tuna. © ÒM

Sant Pere del Bosc
A l’antic monestir benedictí i asil de Sant Pere del Bosc, restaurat al gust modernista per Puig i Cadafalch, tot ens parla, discretament, en veu baixa, del passat d’aquest racó de la Costa Brava. L’Eva Olmos, propietària i dissenyadora d’aquest projecte hoteler, ha reciclat peces antigues trobades a l’edifici i les ha restaurat per integrar-les en els espais. Al petit restaurant l’Indià, s’hi presenta tot un festival gastronòmic. Hi trobareu noves creacions cada temporada. Des de les magdalenes de rocafort amb pipes o la gamba al curri arrebossada amb cereals fins al risotto de verdures amb formatge brie i xips de carxofa o el calamar en la seva tinta amb ceba sobre parmentier de patata i gingebre, tot transpira originalitat i bon producte.
Més informació: Petits plaers al Sant Pere del Bosc Hotel & Spa

Sant Pere del Bosc 1.JPG

El Sant Pere del Bosc Hotel & Spa proposa una experiència de luxe. © ÒM

Masia la Palma
En un mas preciós envoltat de camps de conreu a Espinavessa, a mig camí entre Figueres i Banyoles, l’hotel Masia la Palma ofereix una bona cuina del territori. Al restaurant Sa Poma, dirigit per la Tona Llovera i el seu fill Pep Munilla, s’hi serveix una cuina casolana que aposta pels productes de la terra, amb un toc d’innovació. Durant la meva estada, m’hi van servir un boníssim pernil de gla amb pa de vidre, per seguir amb unes croquetes casolanes de carn d’olla i bacallà. El carpaccio de llagostins en excel·lent combinació amb una vinagreta de bolets amb allets és un dels plats estrella d’aquest restaurant, juntament amb el tendre bacallà amb pebrots de Padrón. L’àpat s’acompanya amb un vi del nostre país (podeu escollir des de DO Empordà fins a Terra Alta).
Més informació: Masia la Palma, encant empordanès

IMG_9244.JPG

Carpaccio de llagostins amb vinagreta de bolets i allets a la Masia la Palma. © ÒM

Gran Claustre
En aquest hotel ubicat en un punt privilegiat de la Costa Daurada, al costat de l’imponent castell d’Altafulla, hi trobareu el restaurant Bruixes de Burriac, dirigit pel xef Jaume Drudis. Podeu tastar-hi, per començar, un aperitiu de la casa; com a entrant, un buquet de verdures de temporada cuites en una cassoleta, o un cap i pota amb amanida de mongeta verda Macaire, o un púding de llamàntol amb medalló al vapor i infusió de pinyons. Com a plat principal, es pot escollir entre un arròs de calamarset de platja i botifarra negra amb cigrons i allioli de nyora, un turnedó de salmó amb bombó d’api i clorofil·la confitada, o un filet de porc ibèric amb rostit de patata i pruna confitada. El punt dolç el posa el flamet o el bombó amb xocolata especiada. També l’esmorzar bufet val molt la pena, així que us recomano que us hi quedeu a dormir.
Més informació: Relax a l’hotel Gran Claustre

3_Bruixes_de_Burriac.jpg

El restaurant de l’hotel Gran Claustre rep el nom de Bruixes de Burriac. © ÒM

El Molí
A l’hotel El Molí, ubicat a tocar de la Muga al seu pas per Pont de Molins, s’hi menja molt bé, amb una carta basada en el producte local de temporada, des de les verdures de l’horta i els bolets fins als embotits, els cargols o la carn de caça. Això sí, les receptes estan posades al dia tot respectant la tradició. L’hotel ha estat renovat, però la seva història es remunta trenta-cinc anys enrere, quan el senyor Pere Lladó va fundar aquest restaurant amb habitacions. Avui, els seus fills, en Marc, en Jordi i l’Eva, fan que el client gaudeixi de la qualitat d’un bon servei, una bona cuina i unes magnífiques habitacions superiors a tocar del riu.
Més informació: Un hotel privilegiat en un molí de la Muga

La terrassa de l’hotel El Molí queda suspesa sobre la Muga. © ÒM

El Monegal
Al cor del Solsonès s’hi aixeca un hotel ideal per gaudir de la frescor del bosc a ple estiu. Hi conflueixen els sons de la natura, les branques tremoloses dels arbres, la veu dels ocells, les aigües del torrent dels Plans passant als nostres peus. La seva cuina combina a la perfecció amb el seu entorn natural, especialment a la tardor, quan els bolets de la vall de Lord arriben a la taula. Els concerts també són una bona excusa per visitar l’hotel Monegal, ja que s’hi organitzen vetllades poètiques i musicals de petit format. També ho és l’aventura d’anar a buscar bolets. Aquest és un excel·lent punt de partida per als caçadors de ceps, pinetells i fredolics. Mentre mig país se cita als boscos del Berguedà i del Ripollès, els paisatges del Solsonès regalen una bona collita als boletaires astuts que fugen dels camins més trillats.
Més informació: Música i bolets a l’hotel Monegal

Bolets collits als boscos pròxims a l’hotel Monegal, a Sant Llorenç de Morunys. © ÒM

Hotel Muntanya & Spa
Al nucli cerdà de Prullans, l’Hotel Muntanya & Spa combina benestar, natura i turisme familiar. L’aposta per les famílies ja està consolidada des de fa anys, amb una oferta d’apartaments amplis, zones de joc per a la canalla, activitats d’animació infantil i plats a gust dels nens en el seu restaurant. Pels amants de la gastronomia local, al restaurant bufet s’hi serveixen guisats típics del Pirineu i receptes de la gastronomia cerdana, com el tiró amb naps i el trinxat amb rosta. A l’estiu, el restaurant barbacoa a l’aire lliure La Jardinera ofereix un bufet de carns i també hi ha la possibilitat de coure les nostres pròpies viandes. Per als qui busquin una experiència curiosa, cada divendres, a l’hora de sopar, el restaurant es converteix en una taverna del segle XII ambientada en l’època medieval.
Més informació: 5 hotels amb spa

Hotel Muntanya.jpg

El Muntanya és també conegut pel seu ampli espai de benestar. © ÒM