Arxiu de la categoria ‘Activitats en família’

Queda’t a Catalunya

dijous, 23/04/2020

Sí, podrem tornar a viatjar, però com seran les nostres escapades després del confinament? El 2020 havia de ser un gran any pel turisme internacional, però a causa de la crisi sanitària no serà prudent ni aconsellable embarcar-se en viatges arreu del món, per la nostra salut i també per la nostra butxaca. Aviat podrem tornar a sortir, i és en el territori més proper on haurem de restringir les nostres escapades, però tenim la sort de viure en un dels països més rics en paisatges, en gastronomia, en cultura popular, en patrimoni, en biodiversitat. Fa molts anys que recomanem gaudir del nostre territori des de la revista DESCOBRIR (enguany fa 23 anys) i des del blog El plaer de viatjar (que aquesta primavera celebra el 10è aniversari), i tenim el compromís de seguir en aquesta línia, ara més que mai, convidant a conèixer els racons més impressionants que tenim al costat de casa. Com sempre he dit, el plaer de viatjar no es mesura en quilòmetres, sinó en la qualitat i en la intensitat de la descoberta.

Excursió Muga.jpeg

Caminada a la vora del riu a Sant Llorenç de la Muga. © Òscar Marín

Una de les parts més emocionants d’un viatge és planejar-lo, pensar en les destinacions, traçar la ruta, mirar els mapes, organitzar les visites, imaginar les descobertes… Ara toca fer-ho, però amb la vista posada en el nostre territori més proper. Això sí, els primers mesos haurem de preveure sortir equipats amb mascaretes, amb gel hidroalcohòlic, potser amb guants de làtex, i prioritzar el transport amb vehicle privat, per mantenir la distància social que requereix l’actual situació sanitària. Caldrà prendre precaucions i seguir les normes, també als espais naturals (us recomano llegir el post “Ecoturisme de proximitat” al blog ‘Per terra, mar i aire’).

Via Verda Terra Alta.jpg

Recórrer la Via Verda amb bicicleta és una activitat ideal per compartir en família. © ÒM

En l’àmbit de l’hostaleria, la seguretat serà un element clau. S’hauran de prendre mesures extraordinàries, com ara extremar la higiene en les instal·lacions i mantenir la distància entre els hostes per evitar contagis. Fins i tot, hi ha qui planteja un segell “COVID Free” que garanteixi als clients un plus de seguretat en els hotels. Alguns allotjaments ja comencen a aplicar un protocol extraordinari, com El Racó de Madremanya, que ha garantit una desinfecció extrema de les habitacions i ha anunciat la instal·lació d’ozonitzadors que purifiquen l’aire i les superfícies eliminant-ne virus, bacteris, gèrmens i microorganismes. A més, ofereix als hostes un paquet d’amenities COVID-19 amb gel hidroalcohòlic, antisèptic individual, guants i mascaretes.

El Racó de Madremanya .jpg

El Racó de Madremanya ha anunciat mesures extraordinàries d’higiene. © ÒM

Creiem que d’aquesta crisi en sortiran reforçades les cases rurals i els petits hotels que puguin garantir una certa exclusivitat, tranquil·litat, higiene i poca afluència d’hostes, així com les destinacions d’aire lliure i els pobles petits i poc massificats. En definitiva, és el moment del turisme de proximitat, sostenible i responsable.

Vilella Baixa 1.jpg

Carrers del nucli antic de la Vilella Baixa. © ÒM

La confiança i la sensació de seguretat seran claus en la reactivació del turisme, potser acompanyades en alguns casos d’ofertes o rebaixes per dinamitzar el sector fins a l’esperada normalització que no arribarà fins al 2021. Sabem que la crisi que comença afectarà els hàbits de molts ciutadans que abans no s’ho pensaven dues vegades a l’hora de fer una escapada i que ara reduiran dràsticament el seu pressupost. Però hi ha experiències que no costen gaires diners i ens permeten mantenir les mesures de distanciament social: caminar fins a un mirador fascinant, descobrir una platja magnífica, recórrer una vall exuberant… Tot això i més ho trobareu en els pròxims números de la revista DESCOBRIR (vegeu-ne l’oferta de subscripció).

Vistes des de Can Cuch.jpg

Panoràmica des de Can Cuch, al Montseny. © ÒM

Cala Taballera, el Port de la Selva.jpg

Cala Taballera, una de les cales màgiques que s’estenen a prop del Port de la Selva. © ÒM

Tornarem a dormir en petits hotels rurals amb encant, caminarem per cales i pobles, descobrirem museus i espais naturals, visitarem jaciments arqueològics… Podrem fer-ho tot al costat de casa i sense deixar de sorprendre’ns. Els nostres pobles i paisatges són dels més bonics del món, i a més tenim alguns dels millors allotjaments i restaurants i, no cal dir-ho, la millor gent. Sense allunyar-nos gaire de casa podem viure les experiències més intenses. Hem vist molt, i ens queda molt per veure. Hem viscut molt, però ens queda molt per viure.

Trossos del Priorat 2.jpg

Un dels vins del celler Trossos del Priorat, a Gratallops. © Òscar Marín

Vinyes Torres Priorat.jpg

Vinyes dels cellers Torres a la finca La Solteta del Lloar, al Priorat. © Òscar Marín

Un passeig amb gust de mar a Calella de Palafrugell

dimecres, 22/08/2018
Platja del Port Bo.jpg

La platja del Port Bo o platja de les barques de Calella. © ÒM

Si em demaneu que pensi en un poble de la Mediterrània, em ve al cap Calella de Palafrugell. Aquest vell nucli de pescadors és l’arquetip dels pobles costaners on encara perdura l’ambient que es respirava al litoral empordanès abans de l’arribada del turisme. Els seus carrers estrets i els habitatges tradicionals de colors clars s’afermen sobre una costa rocallosa, formada per petites cales i platges. És l’entorn ideal per gaudir d’una passejada a peu per la Costa Brava. Al bell mig, la senzilla i blanca església de Sant Pere, a partir de la qual sorgeixen els carrerons que davallen fins al Port Bo, el barri marítim declarat bé cultural d’interès nacional. El més destacat d’aquesta platja són les voltes, els porxos de les cases on solien treballar els pescadors, i les petites barques a la sorra (per això la del Port Bo es coneix també com la platja de les Barques).

Església de Calella de Palafrugell.jpg

La senzilla església que s’aixeca al centre de Calella data del 1884. © ÒM

Porxos a la platja del Port Bo.jpg

Els porxos que hi ha davant la platja del Port Bo són un bon refugi a l’estiu. © ÒM

Des d’aquí, caminem fins a la platja del Canadell. La família de Josep Pla hi tenia una casa on passaven els estius, i a l’obra ‘El quadern gris’, Pla hi va descriure històries i sensacions d’aquest bonic racó: “L’olor de pinassa és realment agradable. L’olor de marisc és més intensa que sòlida. L’olor de vent de garbí, tan salada, passa”. Avui tenim taula reservada al Tragamar. Des que obre els seus grans finestrals al març fins que els tanca a l’octubre, el Tragamar esdevé el lloc preferit de molts empordanesos i visitants. El motiu és evident: aquest restaurant no només es troba en una de les platges més apreciades de Calella de Palafrugell, sinó que les aromes mediterrànies que desplega sobre la sorra no poden deixar indiferent cap amant de la bona gastronomia.

Platja del Canadell.jpg

A la platja del Canadell hi destaca la terrassa del Tragamar, a la casa de color crema. © ÒM

Restaurant Tragamar.jpg

L’interior del Tragamar evoca la tradició marinera d’aquest racó de la Costa Brava. © ÒM

A l’estiu, les taules que limiten amb la sorra de la platja són un dels seus punts forts. De fet, aquesta va ser escollida millor terrassa de la Costa Brava al programa Joc de Cartes de TV3. Aquí la llum, la brisa, el so de les onades i l’aroma de sal es barregen amb el gust d’una cuina ben construïda al voltant dels arrossos mariners, el peix fresc i el marisc. També hi ha petites sorpreses, com les patates Bhutan o un menú vegà incorporat a la carta l’any passat. Aquesta temporada, ens recomanen tastar-hi receptes clàssiques com l’arròs de llamàntol o les sardines a la planxa, però també ens proposen plats exòtics com l’edamame amb xili dolç, el ‘poke bowl’ o el ‘fish & chips’ de bacallà. I si aquell dia us ve de gust una mica de carn, a la carta del Tragamar també hi trobareu un entrecot de Girona a la planxa i unes hamburgueses delicioses que satisfan els més carnívors. Per postres, un pastís Tatin de poma, un recuit de Fonteta amb mel o un pastís de llimona arrodoneixen l’experiència.

Anemones al Tragamar.jpg

Aquest és un dels pocs restaurants on podreu tastar anemones arrebossades. © ÒM

Boníssim arròs al Tragamar.jpg

Excel·lent arròs de peix i marisc amb un vi blanc de la DO Empordà. © ÒM

L’esperit mediterrani que arriba a taula també es percep en la decoració del local, on predomina la fusta i els tons clars i sorrejats, amb objectes decoratius i fotografies de referències marineres. Però ens fixem poc en la decoració, perquè els grans finestrals emmarquen un paisatge privilegiat. Una costa de mar i roques que continua pel bonic camí de ronda que ens porta fins a Llafranc.

Cases del Canadell.jpg

Les casetes del Canadell eren propietat d’algunes famílies benestants de Palafrugell. © ÒM

Si voleu passar la nit a Calella de Palafrugell podeu fer-ho a l’hotel Alga, una opció interessant a només 200 metres de la platja. Aquest és dels històrics, hi podem veure una fotografia de fa més de cinquanta anys en la qual aquesta era l’única construcció enmig del pla de terres de conreu de Calella. El poble ha crescut molt des d’aleshores, però l’hotel ha conservat, cosa inèdita, 7.000 hectàrees de jardins al bell mig de la població. Malgrat ser dels antics, les instal·lacions s’han anat renovant i comprovareu que bona part de les seixanta habitacions han adaptat decoració i serveis al gust del viatger del segle XXI. Un personal amable i atent, un bon restaurant, l’amplitud de la piscina i la seva ubicació a cinc minuts de la platja són altres aspectes que fan d’aquest hotel una recomanació que cal tenir en compte.

Carrers de Calella de Palafrugell.jpg

El cèntric carrer de les Voltes de Calella de Palafrugell. © ÒM

Sabors i aromes del Solsonès

divendres, 27/04/2018

El millor d’aquesta comarca que ens encanta és que encara conserva racons prou desconeguts i sorprenents i unes arrels culturals i gastronòmiques que ha sabut preservar amb orgull. La gent del Solsonès ha mantingut vives antigues tradicions, un patrimoni centenari, una natura exuberant i, especialment, una gastronomia per llepar-se’n els dits. I aquesta primavera no hi ha excuses per no descobrir tot el que ens ofereix la comarca. S’ha ideat una campanya per atreure visitants a la primavera, just en el moment en què el paisatge és més esplendorós, quan els prats són més verds i les temperatures són més agradables. La campanya “Solsonès, el mes gastronòmic” vol promocionar els productes locals, des de la matèria primera fins al producte cuinat. Els restaurants fan menús especials, es promocionen les activitats turístiques gastronòmiques, les finques i obradors mostren les seves instal·lacions i els hotels i cases rurals fan ofertes especials.

Santuari del Miracle.jpg

Fem la visita guiada al conjunt monàstic del Santuari del Miracle de Riner. © ÒM

Arribem a Solsona un dissabte al matí i, després de passar per l’Oficina de Turisme del Solsonès i agafar alguns mapes i informacions, ens dirigim cap al Santuari del Miracle de Riner, on des de fa un any es fan visites guiades amenes i plenes d’anècdotes. La “joia de la corona” d’aquest conjunt monàstic és el majestuós retaule barroc de l’escultor Carles Morató, del qual sorprèn que fins i tot es pot recórrer per dins. Té una alçada de 23 metres i una amplada de 12 metres. També hi destaca l’orgue de finals del segle XVI, que va sobreviure a l’assalt de les tropes napoleòniques i a la desamortització del 1841. A més de l’església, el santuari del Miracle està format per la Capella de la Desaparició i pel monestir benedictí depenent de Montserrat, que va ser construït a finals del segle XIX, a més d’un edifici d’acollida amb cel·les, de la casa d’Espiritualitat i de la casa Gran.

Retaule del Miracle 1.jpg

El retaule barroc és la gran sorpresa de l’església del Santuari del Miracle. © ÒM

Retaule del Miracle 2.jpg

Del retaule se’n pot entrar i sortir, un símbol de purificació i transformació personal. © ÒM

Hi ha tant d’espai en aquest recinte que hi trobem fins i tot una formatgeria, un projecte que es va posar en marxa a finals de l’any passat i que ja ha donat els seus fruits saborosos. Els iogurts de llet d’ovella del Miracle són una delícia per als amants dels productes làctics i els formatges es troben entre els millors que hem tastat. L’ànima d’aquesta cooperativa són la Sílvia Soler i en Marc Pla, que estudien poder tenir algun dia el seu propi ramat d’ovelles als terrenys del Santuari. De moment, podeu trobar els seus productes aquí mateix, en diversos punts del Solsonès i a la botiga Vila Viniteca de Barcelona.

Sílvia Formatgeria del Miracle.jpg

La Sílvia ens ofereix els seus iogurts i formatges a la Formatgeria del Miracle. © ÒM

I seguim gaudint dels bons productes del Solsonès, perquè després de visitar la formatgeria, ens esperen per dinar al Restaurant del Miracle. Aquesta també és terra de mel i, coincidint amb la Fira de la Mel de Riner, ens preparen un menú amb aquest ingredient com a protagonista. En Manel Casanovas és el xef que lidera el projecte i treballa sobretot amb verdures i carn dels camps i les granges veïnes. Tot el producte és de proximitat i, en molts casos, ecològic. En un ambient acollidor, hi tastem una amanida amb formatge del Miracle i vinagreta de mel i un tendre bacallà a la mel. A la botiga que tenen a l’entrada del restaurant també es poden adquirir alguns dels productes artesans i alimentaris de la zona, que seran un bon record de la nostra estada.

Restaurant del Miracle.jpg

Amanida amb formatge del Miracle i vinagreta de mel. © ÒM

Després de dinar, conduïm fins a la capital de la comarca per fer unes visites sorprenents. Primer ens acostem al Quarto dels Gegants. Al carrer de Sant Llorenç hi ha l’espai que, com a mínim des de l’any 1710, ha acollit la major part del bestiari popular i els gegants del Corpus i la Festa Major. El Quarto conserva tota la comparseria i explica l’evolució de la festa amb fotografies antigues i textos. La visita, que es fa tots els dissabtes a les 17 h, té una durada de mitja hora i s’ha de reservar a través del telèfon 663 66 81 84 (www.solsonaexperience.com).

Quarto dels Gegants 1.jpg

Els gegants de la Festa Major de Solsona són elegants i imponents. © ÒM

Quarto dels Gegants 2.jpg

És un privilegi observar el bestiari festiu de tan a prop mentre en descobrim la història. © ÒM

Tot seguit pugem al campanar de Solsona, una visita que fins fa un any no es feia i que permet descobrir els terrats de la ciutat des d’un punt de vista inèdit per a la majoria. Amb el guia que ens acompanya, descobrim la història de la catedral, els detalls de la construcció de la torre i els secrets de les campanes, entre d’altres anècdotes. Amb aquestes visites, que es fan els dissabtes a la tarda, es recapten fons que es reinverteixen en el manteniment de la catedral i del campanar.

Catedral de Solsona.jpg

La cúpula enrajolada de la Catedral vista des del campanar. © ÒM

I un cop a baix, volem descobrir més a fons els carrers de la vila, així que ens hem apuntat a la visita “Tasta Solsona”, un itinerari que permet entrar als comerços més antics i peculiars, parant especial atenció a l’artesania i als productes agroalimentaris locals. En Toni Canal és cisteller des de fa 22 anys i manté viu el negoci familiar nascut l’any 1949. A la Cistelleria La Palmera fan des de cistells de bolets de vint mides diferents fins a les palmes del diumenge de Rams, persianes, caragoleres, mobles rústics de rotang i vímet i molts altres objectes tradicionals. Per tenir un record de la visita, en Toni ensenya la mainada a fer un petit estel amb fibres naturals trenades.

Cisteller Solsona.jpg

El cisteller Toni Canal fabrica cistells de totes les mides al cor de Solsona. © ÒM

A prop de la bonica plaça de Sant Joan trobem el forn de pa Cal Jaumet, que es remunta al 1837. Avui hi trobem la setena generació, que encara elabora el pa com els seus avantpassats. Una bona matèria primera, una elaboració lenta, fermentacions llargues, l’ús de massa mare i l’escalfor del forn de llenya que aporta al pa un especial toc cruixent fan del seu un producte excel·lent. Ens enduem unes coques delicioses, un pa de pagès i unes torrades ideals per untar-les amb les melmelades de Riuverd, una cooperativa d’inserció social de Solsona que prepara salses, conserves i cistells de verdures de temporada i ecològiques, entre altres productes.

Cal Jaumet.jpg

A Cal Jaumet, tant el producte com l’atenció al client són excel·lents. © ÒM

També passem per la botiga dpagès, on la Marta Borràs hi ven la carn i els embotits de la seva granja, una de les poques granges certificades de producció ecològica de porcs que hi ha Catalunya. Crien els porcs sota condicions naturals, allunyats del concepte de producció intensiva, amb accés permanent a l’aire lliure, jaç de palla, llum natural… Les truges poden tenir cura dels garrins, que s’alimenten de llet materna durant moltes setmanes i fan la transició al pinso de manera gradual. És per tot això que aquests embotits són tan bons. La botiga només obre els divendres i els dissabtes. La resta de la setmana, la Marta i el seu company tenen cura de la granja. D’aquí ens enduem una llonganissa que combina a la perfecció amb la coca de Cal Jaumet.

dpagès Solsona.jpg

La Marta Borràs a la botiga dpagès de la plaça del Ruc. © ÒM

Passem també per la Casa Adroguer Nou, un emblemàtic establiment solsoní fundat al 1870 que ha reobert totalment reformat, però sense perdre l’esperit amb el que va néixer. S’hi ha conservat el mobiliari d’època i la façana d’aire “retro”, amb l’inconfusible cartell de rajoletes de Codorniu que indica que aquest establiment era proveïdor d’aquest cava arreu del país. El local se centra en la venta de vins, begudes i licors i també ofereix un espai de degustació i tast de productes.

Casa Adroguer Nou.jpg

La Casa Adroguer Nou és un dels establiments més antics de Solsona. © ÒM

La visita gastronòmica “Tasta Solsona” es fa tots els dissabtes entre el 17 de març i el 30 de juny a les 17 h i cal fer reserva prèvia al 663 66 81 84 o bé a info@solsonaexperience.com. Abans de marxar, també afegim al cistell uns trumfos autèntics del Solsonès, un formatge de cabra extraordinari de Les Roques, elaborat a Sant Llorenç de Morunys, i una navalla de l’empresa Pallarès (es dediquen a la indústria ganivetera des del 1917) per tallar formatges i embotits.

Cistella de Productes.jpg

El cistell artesà ben ple dels productes del Solsonès que hem recollit durant el dia. © ÒM

Formatge i navalla Pallarès.jpg

Formatge de Les Roques tallat amb navalla Pallarès i torrades de Cal Jaumet. Tot 100% Solsonès! © ÒM

S’ha fet tard i conduïm fins a la casa de turisme rural El Call d’Odèn. La Teresa Prat ens acull amb els braços oberts en un dels amplis apartaments rurals que gestiona i, com que no elaboren sopars, ens obre la porta de la petita botiga on podem servir-nos i cuinar després el que haguem agafat al nostre apartament. Però ja portem el cistell ben ple de productes del Solsonès! Aquesta casa que forma part de l’Associació de Turisme Rural del Solsonès (enguany celebra el seu 25è aniversari) és tot un projecte vital que té l’origen al 1996 amb la rehabilitació de l’antiga Pallera del Call. Amb el pas dels anys, han anat restaurant amb respecte altres espais i edificis de la finca. Avui tenen fins i tot piscina i una zona de jocs infantils. Però un dels aspectes més importants són les vistes. Dormim en un mirador privilegiat del Solsonès.

El Call d'Odèn.jpg

Al Call d’Odèn ens sentim com a casa. Apartaments acollidors i tracte impecable. © ÒM

Al dia següent, ens acostem al Zoo del Pirineu, un recinte que no és ben bé un zoològic, sinó un espai on arriben espècies autòctones que no podran tornar a la natura i que, després de passar per algun centre de recuperació de fauna, fan estada al Solsonès. És una bona manera de divulgar entre el gran públic els costums i l’hàbitat de la fauna pirinenca: l’àguila daurada, el mussol pirinenc, la guineu, l’òliba, la fagina, el falcó pelegrí, el porc senglar, la geneta, el xoriguer, el conill de bosc, el voltor comú, la cabra alpina, l’ovella del Ripollès… Si fa bon temps, podeu gaudir de l’exhibició de vol amb unes vistes increïbles com a teló de fons. I no us perdeu una de les activitats que agrada més a petits i grans, el “Toca-toca”, durant la qual podrem acaronar alguns animals i, fins i tot, alimentar-los.

Òliba Zoo del Pirineu.jpg

La vella òliba es deixa acaronar pels visitants del Zoo del Pirineu. © ÒM

Falcó Zoo del Pirineu.jpg

Descobrirem espècies autòctones, però també alguna espècie forània, com el grifó. © ÒM

Per dinar, hem reservat taula a la Fonda ca l’Agustí de Cambrils (Odèn), un establiment casolà que atreu molta gent de la comarca. Aquí es poden menjar de diverses maneres els trumfos (patates) que es conreen a l’alta muntanya: trumfos farcits, trumfos gratinats, trumfos aixafats amb bolets, trinxat amb trumfos… També hi podeu tastar el civet de senglar, el civet d’isard, carns a la brasa i altres receptes tradicionals de muntanya.

Ca l'Agustí Cambrils.jpg

Trinxat de trumfos i bolets a la Fonda ca l’Agustí. © ÒM

Després de dinar, anem fins al Salí de Cambrils, que es troba molt a prop de la Fonda ca l’Agustí. Aquí descobrireu la història d’unes salines que es nodrien d’una font salada que es troba uns metres més amunt. Les instal·lacions de l’antic recinte d’extracció de sal han estat totalment renovades i ara s’hi permet fer banys de sal, una manera molt agradable de fer salut. Aquests banys milloren els problemes de pell, serveixen per combatre l’estrès i l’insomni, afavoreixen la circulació de la sang i col·laboren a eliminar toxines, entre molts altres beneficis. El paisatge muntanyós acompanya el bany relaxant abans o després de fer la visita guiada on s’explica la història del lloc i el funcionament de les salines. Una manera ideal d’acomiadar-se d’aquesta comarca, fins a la propera escapada!

Salí de Cambrils.jpg

L’antic molí de sal restaurat del Salí de Cambrils. © ÒM

Propostes familiars al Baix Llobregat

dilluns, 9/04/2018

Val la pena aprofitar-ho. El Baix Llobregat és al costat de casa i a l’abril hi ha un munt de descomptes i activitats exclusives. Per això hem tornat a participar al SuperMes. El dissabte al matí ens plantem a Castelldefels, a l’estudi on el xef Walter Vogt organitza cursos, tallers i esdeveniments per a totes les edats. Aquest mes, destaquen els seus tallers familiars. El menú del dia: uns raviolis farcits de mató, pera i pinyons i una crema catalana de taronja. Comencem fent suc de taronja i preparant la crema que deixarem reposar, i mentre la crema reposa, fem la massa que es convertirà en pasta fresca i preparem el farcit dels ravioli, seguint els consells de l’expert cuiner que posa al nostre abast les eines (i el bon humor) perquè cuinar sigui fàcil i divertit.

Taller Cuina Walter Vogt 2.jpg

Fem pasta fresca per als nostres raviolis amb en Walter Vogt. © ÒM

Taller Cuina Walter Vogt 1.jpg

Separem la pasta i preparem el farcit. I no ens oblidem de la crema de taronja… © ÒM

L’objectiu és que els nens descobreixin que són capaços de cuinar, que aprenguin a assaborir i a relacionar-se amb el menjar de manera sana i que coneguin les pautes higièniques bàsiques a la cuina. Al mateix temps, els adults descobrim alternatives senzilles per gestionar el menú familiar en el dia a dia, amb combinacions d’ingredients fàcils i atractives, i compartim amb la mainada un espai tan quotidià com és la cuina. Després de preparar els plats, arriba el moment més esperat: tastar-los. És un moment d’alegria i festa per a la canalla: estem tastant el que hem cuinat amb les nostres pròpies mans!

Taller Cuina Walter Vogt 3.jpg

Després de cuinar, tastem els plats que hem preparat. Un moment màgic! © ÒM

Ens acomiadem del Walter i la Luciana i ens acostem al castell de Castelldefels, que els caps de setmana està obert al públic. Els jardins que l’envolten són molt agradables, i l’edifici mereix una visita. Tots els dissabtes de l’any, de les 11 a les 14h, el castell és obert al públic i el segon diumenge de cada mes s’hi fan jornades de portes obertes a l’interior. És una de les estratègies de l’Ajuntament per donar a conèixer una de les joies del patrimoni històric del Baix Llobregat, encara desconeguda per a molts ciutadans. Quan hi entreu, podreu veure l’estat actual de l’edifici després de les obres de rehabilitació que s’hi han dut a terme en els darrers anys. Penseu que l’edifici data del segle XVI, encara que al segle X ja existia l’església que hi ha a l’interior. Gràcies a la rehabilitació, es poden visitar les terrasses del castell, que abans no formaven part de la visita, i veure amb tota la seva esplendor la majestuosa Sala Institucional i la Sala d’Esgrima.

Sala Castell de Castelldefels.jpg

La Sala Institucional del castell de Castelldefels és realment imponent. © ÒM

Església Castell de Castelldefels.jpg

L’església de Santa Maria, al castell de Castelldefels, té origen romànic. © ÒM

Conduïm cap al Prat de Llobregat perquè ens esperen al Mesón El Cortijo, un dels restaurants amb més tradició de la vila. Aquí aposten pel producte de km 0, especialment el pollastre Pota Blava i la Carxofa Prat, i també hi destaquen les carns a la brasa, les tapes i les torrades, com la de pernil ibèric de gla. L’ambient és agradable i familiar, i mentre la mainada hi pot menjar plats adaptats al seu paladar (macarrons, llibrets de pernil i formatge, hamburguesa amb patates), els adults hi podem assaborir el seu original ‘twister’ de carxofa, salmó i formatge de cabra i el deliciós rodó de Pota Blava farcit de foie, poma i formatge, regat amb una salsa cremosa de Porto. Per fer baixar el dinar, els més petits poden jugar al parc infantil que hi ha just davant del restaurant.

Mesón El Cortijo Carxofa.jpg

‘Twister’ de carxofa, salmó i formatge de cabra. © ÒM

Mesón El Cortijo pota blava.jpg

Una bona recepta: rodó de pollastre Pota Blava. © ÒM

Un cop paït el dinar, posem rumb a Viladecans. Al bell mig del Parc agrari del Baix Llobregat hi ha Can Feliu, una masia recuperada que ha esdevingut una granja escola amb hípica. S’hi fan classes d’equitació prèvia reserva per a tots els nivells, des de la iniciació fins el perfeccionament del salt i la doma. Els més petits poden començar a practicar aquest esport a partir dels 4 anys a les classes del Poni Club. També s’hi proposen passeigs a cavall d’una hora de durada pels voltants del Parc Natural del Delta del Llobregat. Per als més petits, fan passejades de 30 minuts amb poni per un circuit eqüestre que es troba dins de les instal·lacions. La Mònica ens ensenya a preparar els cavalls, a raspallar-los i a posar-los la sella. Ben aviat descobrim el seu caràcter: un és més nerviós, l’altre és tranquil, l’altre més mandrós, però tots són dòcils i aptes per a les activitats familiars. Després de fer uns tombs a llom de cavall i poni, visitem la petita granja de Can Feliu on hi ha gallines, conills, faisans, una ovella i una truja, entre d’altres animals.

Hípica Viladecans.jpg

Raspallem els animals, els preparem i els coneixem una mica abans de muntar. © ÒM

Hípica Viladecans 2.jpg

Fem un tomb per les instal·lacions i aprenem algunes tècniques. © ÒM

Cap al tard, ens acostem a Sant Boi per descobrir el Parc de la Muntanyeta, ubicat en un petit turó a tocar de la muntanya del Montbaig. Al parc hi destaca un estany amb plantes aquàtiques i un illot central, a la vora del qual podem sopar. Aquí hi ha el restaurant Il Pecatto di Cupido, una pizzeria de disseny contemporani que de nit estén els seus llums sobre les aigües de l’estany. Podeu triar entre tapes, amanides, una gran varietat de pizzes i plats de pasta. Una bona opció per a un sopar informal abans de dirigir-nos cap a l’Hotel Barcelona Golf Resort & Spa, un important equipament de Sant Esteve Sesrovires que ofereix habitacions confortables, algunes amb terrassa, d’altres amb bones vistes de Montserrat, i que permet gaudir d’una estona de desconexió a la seva zona de spa.

Parc de la Muntanyeta.jpg

Il Pecatto di Cupido és un restaurant ubicat al Parc de la Muntanyeta de Sant Boi. © ÒM

Habitació Hotel Barcelona Sant Esteve Sesrovires.jpg

L’Hotel Barcelona Golf & Spa disposa de grans habitacion familiars. © ÒM

Hotel Barcelona Sant Esteve Sesrovires.jpg

La piscina i l’spa de l’hotel són dos espais que ens ajudaran a relaxar-nos. © ÒM

L’endemà, de bon matí, posem rumb a Collbató per visitar les Coves de Montserrat. Feia anys que les havíem visitat, però des de fa poc ens sorprenen amb una nova proposta audiovisual. La projecció d’un videomapatge en una de les parets interiors ens acosta a la història de les coves, des de la prehistòria fins als nostres dies. S’hi destaca, per exemple, que les coves van ser font d’inspiració per a Gaudí. L’audiovisual, de 17 minuts, té una banda sonora original creada pel músic Francesc Gener i múltiples efectes de so. És el primer que veiem en accedir a les Coves de Montserrat, abans d’iniciar el recorregut subterrani de 500 m de llarg i uns 20 m de profunditat.

Coves de Montserrat.jpg

L’interior de les Coves de Montserrat. ©

Pont del Diable Martorell.jpg

Abans de dinar, fem parada al Pont del Diable de Martorell. © ÒM

En sortir de les Coves, val la pena fer un volt pel nucli antic de Collbató, i com que ja comencem a tenir gana, pugem al cotxe i anem cap al sud. Fem una breu aturada a Martorell per visitar el seu conegut Pont del Diable i tot seguit ens dirigim al restaurant El Palau Vell de Sant Andreu de la Barca, tot un clàssic de la zona. En Josep Martí dirigeix aquest projecte familiar en una antiga masia plena de records on podem gaudir dels productes frescos de la terra, com la carxofa, cuinats de manera deliciosa. El bacallà a la brasa amb mussolina d’allioli és una de les receptes que hi tastem. L’ambient a l’interior és molt acollidor, però amb el bon temps també es pot gaudir de la seva terrassa exterior, on la mainada podrà jugar a l’atracció inflable o córrer pels jardins. Un àpat ideal per arrodonir un cap de setmana al Baix Llobregat.

Restaurant El Palau Vell.jpg

Una de les sales del restaurant El Palau Vell, a Sant Andreu de la Barca. © ÒM

Bacallà REstaurant El Palau Vell.jpg

Bacallà a la brasa amb mussolina d’allioli. © ÒM

Postres El Palau Vell.jpg

Unes postres refrescants per arrodonir el dinar. © ÒM

Tardor a Sant Llorenç de la Muga

dimecres, 25/10/2017
Excursió Muga.jpeg

Caminada a la vora del riu a Sant Llorenç de la Muga. © Òscar Marín

“Roger, vine. Anem a fer una volta per la Muga!” La mainada corre donant vida als carrers de Sant Llorenç de la Muga, un poble empordanès a tocar de l’alta Garrotxa. És un nucli petit però ben viu, bonic per dins i per fora. A l’interior de les antigues muralles, entre les cases de pedra vista amb portes de fusta, la canalla juga alegrement mentre els pares fan petar la xerrada a la terrassa de La Fraternitat i les àvies conversen a la porta de l’església sobre medicines, accidents domèstics i xacres de l’edat. I fora de les muralles, quan els colors de la tardor ja han transformat el paisatge però el fred encara no ha acabat d’instal·lar-se, ve de gust passejar per la riba de la Muga i observar les fulles que naveguen aigües avall com petites barques de fades i admirar des del riu el perfil imponent de l’església medieval, que ja apareix en documents del segle XII. Una mica més enllà, als boscos de la riba, s’hi troben preuats bolets i camins que enamoren els caçadors de paisatges tardorencs.

Fulla plàtan Muga.jpg

Algunes fulles resisteixen la força de l’aigua a la Muga. © ÒM

Sant Llorenç de la Muga.jpg

La plaça Carles Camps de Sant Llorenç de la Muga. © ÒM

Església Sant Llorenç Muga.jpg

L’església medieval de Sant Llorenç vista des del riu. © ÒM

És probable que els infants que passen aquí i allà, de casa al riu i del riu a casa, no hagin entrat mai a la Torre Laurentii, l’hotel de quatre estrelles que ocupa la casa més senyorial del poble. Adossada a la muralla medieval, aquesta casa de l’any 1611 amaga una petita bombolla de temps, un món que sembla portat des d’un altre punt de la història. La Torre Laurentii podria ser el somni d’un indià que acabés d’arribar del seu llarg viatge: llits amb grans capçals de marqueteria, cadires de canya d’estil colonial portades de les Filipines, llums d’aranya de vidre per il·luminar les seves set habitacions… En realitat, aquest va ser, fa molt de temps, el domicili del notari i recaptador d’impostos de la zona, i va passar a mans dels propietaris actuals a mitjan anys 90. Les complexes obres de restauració i la conversió de la casa en hotel van començar l’any 2002 i l’allotjament va obrir les portes l’estiu del 2006, preservant l’estructura i la decoració originals. Podríem dir que la decoració és ‘vintage’, ha respectat elements decoratius d’unes dècades enllà. Però tot i que l’ambient és clàssicament senyorial, l’atenció per part de la família propietària és casolà. La Cristina i l’Stephan, catalana i nord-americà, dirigeixen aquest projecte amb proximitat, com si es tractés d’una casa d’hostes, més que no pas d’un hotel de quatre estrelles.

Torre Laurentii Façana.jpg

La Torre Laurentii és un edifici del segle XVII convertit en hotel. © ÒM

Habitació Torre Laurentii.jpg

Habitació doble número 3 de la Torre Laurentii. © ÒM

Cadires Torre Laurentii.jpg

Un racó agradable de l’habitació número 3. © ÒM

Sala Torre Laurentii.jpg

Sala a la primera planta de la Torre Laurentii. © ÒM

A les habitacions, s’hi accedeix per una galeria porticada ideal per llegir un llibre, fullejar una revista o escoltar els ocells i els sons que arriben dels carrers del poble. I davant de la galeria s’estenen uns bucòlics jardins plens de racons deliciosos, com un petit templet recobert d’heures, algun arbre centenari, fonts, rosers i cadires per recarregar les bateries. Al costat del jardí, la piscina és un altre atractiu de la Torre Laurentii. I no us oblideu dels sopars i els esmorzars; una gastronomia simple però suculenta amb productes de la zona completa l’oferta d’aquest allotjament amb encant.

Esmorzar Torre Laurentii.jpg

Esmorzar amb embotits, formatges i delicioses melmelades casolanes. © ÒM

Galeria Torre Laurentii.jpg

Les habitacions es distribueixen al voltant d’una galeria que mira als jardins. © ÒM

Jardín de la Torre Laurentii.jpg

Els jardins tenen un aire romàntic, amb un templet cobert d’heures. © ÒM

Piscina Torre Laurentii.jpg

Vista de la piscina des de la terrassa de l’edifici. © ÒM

Fora de l’hotel ens espera un territori ideal per fer excursions amb la família o els amics, amb la remor de la Muga com a banda sonora. El consorci Salines Bassegoda s’encarrega de promocionar els pobles d’aquest racó del nord-oest de l’Alt Empordà, probablement la zona més desconeguda de la comarca, i al seu web ens ofereixen idees d’excursions, una agenda d’activitats i diverses propostes per gaudir al màxim d’aquest territori. Es poden visitar les gorges de la Muga, als afores d’Albanyà, i caminar per senders ben marcats entre els boscos que ens porten a miradors de gran bellesa. I si busques bé, pots endur-te un grapat de bolets per assaborir-los a casa, mentre recordes la magnífica escapada.

Balcó a Sant Llorenç de la Muga.jpg

Sant Llorenç de la Muga ha sabut preservar la seva arquitectura tradicional. © ÒM

Carlina cardiguera_Corones de rei.jpg

Les corones de rei (carlina cardiguera) decoren algunes portes i protegeixen tradicionalment de bruixes, dracs i altres éssers perillosos. © ÒM

Pont Vell de Sant Llorenç de la Muga.jpg

El Pont Vell de Sant Llorenç de la Muga a la tardor. © ÒM

Pels camins de la serra de Guara

dimarts, 17/10/2017
IMG_7420.JPG

Las Ventanas del Mascún és un dels sectors preferits pels escaladors a la serra de Guara. © Òscar Marín

No és gaire lluny de casa. La serra aragonesa de Guara és un dels espais naturals més interessants del Prepirineu peninsular i s’ha convertit en les últimes dècades en sinònim d’esports d’aventura, de descens de canons, d’escalada, de senderisme i d’observació d’ocells. Fa poc vam decidir visitar aquest espai natural; havíem sentit a parlar molt de les seves virtuts i teníem ganes de caminar-hi. Vam fer una reserva a l’Hostería de Guara, un hotel molt agradable situat als peus del petit poble de Bierge, al sud del parc natural. Aquest allotjament de gestió familiar, envoltat de camps, ofereix una bona vista del poble i de la serra des dels finestrals i les terrasses de les habitacions. A l’estiu, la piscina i el jardí són dos punts forts de l’hotel, però a la tardor i l’hivern, ve més de gust estar-se al petit saló de lectura, als sofàs disposats al costat de la llar de foc o a la cafeteria. Les germanes Viñuales us ajudaran a sentir-vos com a casa i us proposaran les activitats que més s’adaptin als vostres gustos. Com ens va comentar l’Eva Viñuales: “els meus hostes no vénen fins aquí per quedar-se a l’hotel, a la zona hi ha moltes activitats a fer!”.

IMG_7372.JPG

El poble de Bierge és la porta d’entrada al Parc Natural de la Serra de Guara. © ÒM

IMG_7324.JPG

L’Hostería de Guara és l’allotjament més recomanable per gaudir d’aquest territori. © ÒM

IMG_7383.JPG

Les zones comunes i les habitacions de l’Hostería de Guara han estat renovades. © ÒM

L’Eva ens va posar en contacte amb l’Àlex Castro, de l’empresa Guías de Guara, un expert coneixedor de la zona que ens va recomanar una passejada familiar per la riba del Mascún. Aquest guia titulat, català d’origen però instal·lat des de fa anys a la zona, ens va explicar que la serra de Guara està solcada per nombrosos rius que han anat perforant canons de gran bellesa, alguns de fama internacional des del punt de vista paisatgístic i esportiu, com el de Mascún. Des del poble de Rodellar, a 18 quilòmetres del nostre hotel, surten diverses rutes per descobrir els paisatges del riu Mascún i fins allà vam conduir amb l’Àlex per descobrir una de les rutes més interessants d’aquesta zona. Vam sortir del barri de la Honguera, seguint el sender que baixa fins al fons del barranc, mentre contemplàvem les primeres vistes d’aquest paisatge imponent. Un cop al fons del barranc, vam començar a remuntar el curs del riu, havent de creuar l’aigua per sobre les roques i trobant diversos tolls d’aigües cristal·lines que conviden al bany.

IMG_7402.JPG

Creuant les aigües del riu Mascún amb l’ajuda de l’Àlex Castro, de l’empresa Guías de Guara. © ÒM

IMG_7389.JPG

El barranc del Mascún amaga diversos abrics, alguns dels quals conserven pintures rupestres. © ÒM

En aquest tram del canó, hi ha un gran nombre de vies d’escalada i una gran concentració d’escaladors (molts d’ells catalans i francesos). Després d’uns dos quilòmetres de camí, arribem a la Surgència del Mascún, una deu permanent d’aigua que brolla a l’exterior fruit de les filtracions d’aquesta àrea muntanyosa d’origen calcari. La Surgència es troba als peus d’una alta paret rocosa, al mig de la qual destaca una singular cavitat anomenada La Ventana, també coneguda com ‘El Delfín’ per la seva similitud amb aquest animal. Les orenetes sobrevolen el riu, però també, a més alçada, podem veure el perfil d’ocells com el trencalòs, l’aufrany, el voltor comú, l’àguila reial o el falcó pelegrí. Al migdia, ens vam aturar al costat del riu per menjar uns entrepans i recuperar forces. La sortida ens va agradar tant que ja hem planejat nous reptes: a la propera visita, ens atrevirem amb el barranquisme.

IMG_7414.JPG

Un tram ideal per a petites aventureres a la vora del riu. © ÒM

IMG_7422.JPG

Passada la surgència del Mascún, mireu cap amunt. Veureu la cavitat anomenada ‘El Delfín’. © ÒM

Després de caminar unes hores per la muntanya, reconforta tornar a una habitació àmplia, càlida i ben decorada dins la tradició dels hotels de camp. Els matalassos i coixins són còmodes i el bany, modern i amb tots els detalls per relaxar-se. També s’agraeix deixar volar la vista des de la terrassa. Abans de sopar, val la pena fer un volt pel petit nucli de Bierge o acostar-se a la presa del mateix nom, un paratge refrescant a només 2 quilòmetres de l’Hostería de Guara. Per sopar, hi ha diverses opcions dins mateix de l’allotjament: pots fer un àpat informal a base de tapes, amanides i entrepans al Bistró de Guara o pots entaular-te al restaurant de l’hotel i assaborir plats com el timbal d’espinacs amb formatge de cabra, el pollastre de corral amb llagostins de la Matilde, el conill amb salsa d’ametlles o els peus de porc amb cargols, tot regat amb vins del Somontano. Plats deliciosos que podem compartir mentre recordem les experiències de la jornada.

IMG_7239.JPG

Habitació doble superior amb capacitat per a 4 persones a l’Hostería de Guara. © ÒM

IMG_7259.JPG

Bany amb banyera i dutxa d’hidromassatge, decorat amb molt bon gust. © ÒM

IMG_7380.JPG

Restaurant de l’Hostería de Guara. © ÒM

IMG_7449.JPG

La piscina i el poble de Bierge des de la terrassa de l’habitació superior. © ÒM

IMG_7327.JPG

La presa de l’embassament de Guara, als afores de Bierge. © ÒM

Una escapada familiar a Gandesa

dimarts, 19/09/2017
Cooperativa Gandesa_Cèsar Martinell.jpg

El Celler Cooperatiu de Gandesa és una de les visites imprescindibles de la Terra Alta. © Òscar Marín

Passejaven un dia per Gandesa i van veure un cartell que indicava que la gran casa de darrere l’Ajuntament estava en venda. No s’ho van pensar. En Daniel Esteve i la seva parella van trucar-hi i, al cap d’uns dies, l’edifici era seu. Encara no imaginaven que aquella casa de poble, on van obrir una galeria d’art durant uns anys, acabaria convertida en un allotjament amb encant. És el projecte que avui més els il·lusiona: la Casa dels Abeuradors. Situats al centre de Gandesa, aquests apartaments i lofts són el punt de partida perfecte per conèixer els atractius de la Terra Alta. A dins, hi trobem totes les comoditats: cuina completament equipada, llits i sofàs-llit molt confortables, banys amb dutxa o banyera d’hidromassatge, balcons i finestrals que deixen entrar molta llum i espais decorats amb il·lustracions i pintures d’artistes ebrencs. Un ascensor connecta els tres pisos i al pis superior hi ha una terrassa privada que, potser aviat, obriran als clients.

Casa dels Abeuradors_MenjadorLoft Font de Dalt.jpg

El loft Font de Dalt és un allotjament ideal per a dues o quatre persones. © ÒM

Casa dels Abeuradors_Habitació Duplex Xorros de la Fontcalda.jpg

El dúplex Xorros de la Fontcalda disposa d’una àmplia habitació doble amb jacuzzi. © ÒM

Casa dels Abeuradors_Duplex Xorros de la FontcaldaMenjador.jpg

Saló menjador amb cuina oberta al dúplex Xorros de la Fontcalda. © ÒM

Un cop instal·lats, vam decidir que faríem la visita guiada al Celler Cooperatiu de Gandesa i que, al dia següent, pedalaríem per un tram de la Via Verda de la Terra Alta. En Daniel va fer un parell de trucades i de seguida ho vam tenir tot organitzat. Després de fer un tomb pel nucli antic de Gandesa —no us perdeu la portalada romànica de l’església de Santa Maria—, ens vam encaminar cap al celler modernista, on la Pilar ens esperava per fer-nos una visita guiada. Quan algú t’explica històries i curiositats d’un indret amb tanta passió com ho fa la Pilar, pots entendre molt millor les emocions i esforços que s’amaguen darrere les pedres. Aquest edifici construït per l’arquitecte vallesà Cèsar Martinell és potser un dels seus cellers més discrets, perquè els pagesos que el van encarregar no tenien molts diners, però presenta diverses solucions constructives enginyoses, com el sostre de volta catalana sostingut per arcbotants que, al seu temps, se sostenen en tirants de ferro. La Pilar ens va mostrar fotografies antigues que havia buscat en diversos arxius i ens va parlar del vermut de la Terra Alta, que s’elaborava en aquest celler: la patent es va vendre als italians de la Cinzano! Vam pujar per damunt les tines, més a prop dels arcs majestuosos construïts amb l’esforç d’homes i dones del poble, i després de la visita ens va oferir un petit tast dels vins de la cooperativa. Per endur-nos un record ben saborós de la nostra estada, vam comprar un blanc Somdinou fermentat en bóta i un negre Varvall del 2012.

Mare de Déu de l'Assumpció de Gandesa.jpg

Detalls escultòrics a la façana romànica de l’església de l’Assumpció. © ÒM

Cooperativa Gandesa.jpg

Al celler de Gandesa, Cèsar Martinell va utilitzar un sistema de voltes i arcs. © ÒM

Cooperativa modernista de Gandesa.jpg

La sala de premses del Celler Cooperatiu de Gandesa. © ÒM

Després d’una nit tranquil·la a la Casa dels Abeuradors, vam sortir de bon matí cap a Bot. Ens esperava a la plaça de l’Ajuntament la furgoneta de Bicisports Aubanell, una empresa de Gandesa que ofereix lloguer de bicicletes, excursions familiars i per a grups i un servei de recollida a qualsevol de les estacions de la Via Verda de la Terra Alta. Faríem el recorregut entre Bot i el Pinell de Brai, un dels trams més pintorescos i fàcils d’aquesta ruta. Al llarg del camí, hi trobem àrees de joc i zones de repòs que ens permeten gaudir del paisatge, però el punt fort d’aquest tram és la Fontcalda, un paratge encisador que acull una singular zona de banys.

La Fontcalda.jpg

Les aigües mineromedicinals de la Fontcalda sorgeixen a 28ºC. © ÒM

Sobre viaductes i a través de túnels s’arriba al quilòmetre 20, punt on se situa el túnel “culpable” de la clausura del ferrocarril, en produir-se un important enfonsament. Per això, s’ha aprofitat una pista que esquiva el túnel per l’exterior. El punt final són les andanes de l’estació del Pinell de Brai. Aquí finalitza la Via Verda de la Terra Alta, però no les possibilitats de ruta. Des d’aquest mateix punt, és possible continuar l’itinerari fins a Tortosa, seguint la Via Verda del Baix Ebre, però nosaltres vam acabar aquí la ruta. A les 11 h ens van venir a recollir i ens van deixar a la porta de la Casa dels Abeuradors. Encara vam tenir temps de dutxar-nos abans de recollir les coses i posar rumb cap a la serra de Guara. Però això us ho explicaré en un altre article.

Via Verda Terra Alta.jpg

Recórrer la Via Verda amb bicicleta és una activitat ideal per compartir en família. © ÒM

Àrea de jocs a la Via Verda.jpg

A la Via Verda de la Terra Alta hi trobem diverses àrees de jocs. © ÒM

Bot.jpg

Vista de Bot des de les vinyes que travessa la Via Verda. © ÒM

La Casassa de Ribes, gaudint del Pirineu en família

dilluns, 5/06/2017
Casassa de Ribes.JPG

La Casassa de Ribes ha estat restaurada respectant el seu aspecte original. © Òscar Marín

Sempre que anàvem a Ribes de Freser, ho fèiem de pas. Hi deixàvem el cotxe per agafar el Cremallera de Núria o hi passàvem camí de Queralbs o cap a altres racons del Pirineu. Però aquest cop, hi vam dormir. Ens havien parlat molt bé de La Casassa de Ribes, una antiga masoveria als afores del poble convertida, com per art de màgia, en uns apartaments rurals de luxe amb vistes a la vall de Ribes. Però allò que per a algú que acaba d’arribar sembla una màgica casualitat és el fruit de l’esforç de la família Roma, que ha rehabilitat un edifici del segle XVII que, per les seves característiques singulars, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. No som en un allotjament rural qualsevol. L’antiga masoveria dels Montagut té molta història i es troba en un vessant privilegiat de la muntanya, a recer del vent i encarada al sud, aprofitant al màxim les hores de sol. Quan hi vam arribar, ens va cridar l’atenció la solidesa de la gran casa de pedra i la simetria dels seus llargs balcons oberts a la façana, embellits amb flors. Va ser una bona primera impressió abans de comprovar que els interiors han estat tractats amb el mateix bon gust que s’aprecia en la restauració exterior.

Casassa apartament.JPG

L’apartament Pericó té una gran sala d’estar que integra la cuina i el menjador. © ÒM

Casassa terrassa.JPG

La terrassa amb vistes de la vall de Ribes és un lloc ideal per descansar i gaudir d’una copa. © ÒM

Casassa jardí.JPG

El jardí de La Casassa, envoltat de camps i boscos, vist des de l’apartament Pericó. © ÒM

En Ramon Roma ens va explicar molt amablement la història d’aquesta casa, que els seus avis van comprar juntament amb les grans extensions de prats que l’envolten. Amb el temps, la part de la masoveria on hi havia el bestiar i la palla es va esfondrar (encara se’n poden veure les restes) i la part on vivia la família és la que, des de fa deu anys, en Ramon obre als hostes que busquen retrobar la calma de la natura. El propietari ens va acompanyar fins a l’apartament superior Pericó, on vam comprovar que la fusta té un protagonisme especial en els apartaments de La Casassa, tots equipats amb detalls d’alt nivell. Aquest és un allotjament privat ampli (uns 100 metres quadrats) amb dues habitacions de matrimoni, dues habitacions dobles, dos banys, un ampli saló amb xemeneia i una cuina on no hi falta de res: nevera, rentadora, rentaplats microones, vitroceràmica… A més, hi ha televisor amb pantalla plana a cada habitació, un escriptori de treball amb ordinador i impressora, wifi gratuït, roba de llit i tovalloles, SmartTV amb DVD al saló, una llar de foc per a l’hivern i una àmplia terrassa amb mobiliari d’exterior per contemplar les vistes còmodament amb una copa de vi entre les mans.

Casassa Habitació.JPG

Les habitacions acollidores de La Casassa de Ribes conserven l’aire rústic d’antany. © ÒM

Casassa bany.JPG

Un dels dos banys de l’apartament Pericó, amb dutxa d’hidromassatge. © ÒM

La casa s’aixeca a prop de la carretera poc transitada que porta al poble de Campelles, en una ubicació força aïllada que facilita la desconnexió i el retrobament amb la natura. El vent, les esquelles d’un ramat i alguns ocells són els sons que predominen mentre contemplem l’horitzó de muntanyes, amb el Taga imponent davant per davant. Si la mainada vol esbargir-se, a la part posterior de la casa hi ha un petit camp de futbol i una zona de jocs amb gronxadors i tobogan. I per a les estones de descans, podem estirar-nos a les gandules del jardí amb vista a les muntanyes. La Casassa és un allotjament molt recomanable per a les famílies, ja que permet a la canalla córrer i jugar amb total seguretat pel voltant de la masia. L’endemà al matí es pot esmorzar a l’apartament o demanar que us el serveixin al jardí o a la sala. Vam demanar aquesta última opció, per comoditat i per tastar els productes de la Vall de Ribes. I després d’esmorzar, val la pena passejar per Ribes de Freses (fins i tot el diumenge hi ha botigues obertes) o pujar a la Vall de Núria. La Casassa es troba molt a prop de l’estació Enllaç del cremallera i en Ramon ofereix als seus clients uns vals de descompte del 10% per pujar al tren més alt del país.

Casassa zona de jocs.JPG

La zona de jocs de La Casassa de Ribes s’estén rere la masia, amb una bona vista del Taga. © ÒM

Casassa gronxadors.JPG

La mainada gaudeix intensament dels diversos gronxadors i del tobogan de la zona de jocs. © ÒM

Papallona.JPG

Als prats de la masia podeu observar papallones, com aquesta blanca de la col. © ÒM

Casassa nit.JPG

La Casassa de Ribes il·luminada de nit. A l’entrada hi ha l’antiga Font Roma. © ÒM

Per què practiquem l’intercanvi de casa?

diumenge, 21/05/2017
Casa Vall del Loira OK.jpg

Aquesta va ser la nostra magnífica casa a la vall del Loira durant 15 dies. © Òscar Marín

Ens sedueixen els hotels amb encant, però quan organitzem un viatge de molts dies a l’estranger, ens decantem per l’intercanvi de casa. Ja fa anys que apostem per aquesta opció que ens permet submergir-nos en la vida quotidiana i entendre millor la realitat dels llocs que visitem. Quan ho expliquem, hi ha qui ho rebutja i hi ha qui ens en demana més informació. El concepte d’intercanvi de casa pot sonar una mica estrany, però és simple. En lloc de quedar-nos en un hotel o llogar un apartament, ens allotgem a casa dels nostres amfitrions mentre ells passen uns dies a casa nostra. Això ens permet, per una banda, estalviar diners i fer una estada més llarga i, per l’altra, ens ofereix la possibilitat de viure més intensament el viatge. Com? L’intercanvi de casa et situa a l’altra banda de la destinació, et fa connectar de manera més propera amb la gent del lloc i t’empeny a esbrinar com és el seu dia a dia. Es tracta de dedicar una part del temps del viatge a entendre com funcionen les coses a la casa d’un altre; a connectar amb els veïns i botiguers del barri; a acostar-se amb ulls i orelles ben oberts a la seva llengua, cultura i forma de vida, i a descobrir els seus llocs habituals fora dels punts turístics a partir de les seves pròpies recomanacions. Hi ha qui en diu “Viure com un local”, però em sembla agosarat. Seria més just descriure-ho com una possibilitat de conèixer el lloc a un nivell més profund. A més, l’intercanvi representa un tipus de turisme sostenible, honest, col·laboratiu, que no especula amb els recursos locals.

Amb bici Chenonceau OK.jpg

L’ús lliure de les bicicletes per descobrir l’entorn és una de les facilitats que ens ofereix l’intercanvi de casa. © Òscar Marín

De portals d’intercanvi n’hi ha molts, alguns de gratuïts, però el millor és HomeExchange, un web de referència a escala mundial que agrupa més de 65.000 ofertes d’intercanvi de llars a 150 països. La varietat d’opcions que ofereix és amplíssima i et dóna la seguretat que tots aquells que s’hi anuncien estan veritablement interessats en aquesta manera de viatjar, començant pel fet que tots paguen una quota anual per oferir la seva casa.

Tenim cura del gat OK.jpg

De vegades cal tenir cura d’algun animal de companyia, com vam fer a la Provença. © ÒM

Per intercanviar casa, has d’alliberar-te d’alguns prejudicis. Sí, una família es mourà per casa teva durant uns dies, fins i tot dormiran al teus llits, però a canvi et cediran casa seva. Podràs llegir els seus llibres, escoltar la seva música, fer ús de les seves bicicletes, fer vida al seu barri i, si cal, tenir cura del seu gat, i ells podran fer el mateix a casa teva. La confiança és la clau per poder gaudir d’un intercanvi, i la confiança s’ha de treballar amb uns mesos d’antelació. Cal paciència per trobar l’opció que s’adapti a les teves necessitats (recomano començar a buscar mig any abans de les vacances) i arribar a un acord per ambdues parts. Un cop has lligat l’intercanvi que t’interessa, és molt recomanable comunicar-se sovint amb els propietaris (per correu electrònic o per telèfon), seguir-se mútuament a les xarxes socials i conèixer una mica les persones que passaran uns dies a casa nostra.

Jardí amb jocs infantils OK.jpg

Quan es viatja amb mainada, és interessant triar una casa amb jardí i jocs infantils. © ÒM

Cases amb piscina OK.jpg

Les cases amb piscina són una de les opcions més demanades a l’estiu. © ÒM

La possibilitat d’establir-se a casa d’una altra persona i de descobrir una altra cultura és un regal i té molts beneficis, econòmics però també intangibles. Alhora et permet experimentar la sensació de ser un amfitrió del teu territori. Ens agrada ser amfitrions de Catalunya, explicar les nostres tradicions, recomanar tot el que val la pena veure a la nostra comarca i al nostre país… I ens agrada deixar-nos sorprendre per les recomanacions de les persones amb les quals fem intercanvi, que passen de ser uns desconeguts a formar part del nostre historial viatger.

Mercat provençal OK.jpg

Gràcies a les recomanacions de la família d’intercanvi, vam descobrir els millors mercats del Luberon. © ÒM

En intercanviar casa teva t’esforces per deixar-ho tot ben ordenat, deixant espai perquè els teus hostes puguin col·locar les seves coses, preparant els llits i les tovalloles, deixant una guia d’instruccions de la casa, mapes de la teva zona i recomanacions dels llocs que més t’agraden, i fins i tot donant-los la benvinguda amb algun petit obsequi: un vi, uns dolços locals… També és bona idea preparar un paquet bàsic de benvinguda, una ampolla d’aigua, llet, fruita, ous. Quan arribes tard a un lloc que no coneixes, en un país nou, s’agraeix tenir uns aliments a l’abast per passar les primeres hores. I és clar, abans d’anar-te’n procures deixar la casa tan ordenada i neta com l’has trobat. Entremig, has descobert moltes curiositats de la vida local, secrets ben guardats del territori, camins poc transitats, restaurants tradicionals, pastisseries que no surten a les guies… i te’n queda la sensació d’haver aprofitat i gaudit de les vacances de la millor manera possible.

Globus Vall del Loira OK.jpg

Un globus passant al capvespre davant la nostra casa d’intercanvi a la vall del Loira. © Òscar Marín

Jardí Provença OK.jpg

Una estona de descans al jardí després d’un dia intens de visites a la Provença. © ÒM

Un gran cap de setmana en família al Baix Llobregat

dimecres, 5/04/2017
OK Cripta Gaudí interior.jpg

La Cripta Gaudí és una de les visites estrella del Baix Llobregat. © Òscar Marín

La nostra comarca veïna té molts atractius, alguns coneguts pel gran públic, altres més amagats. L’any passat ja ens vam apuntar al Supermes que s’hi organitza al mes d’abril, una campanya que vol fer visible l’àmplia i diversa oferta turística del Baix Llobregat programant activitats especials i descomptes per a famílies. Una bona manera de difondre i dinamitzar espais naturals, museus i establiments turístics fora de la temporada alta. Enguany hi ha previstes passejades entre cirerers a Sant Boi i a Begues, bateigs d’escalada a Montserrat, rutes pel delta del Llobregat, excursions a cavall i amb bici, sortides guiades a la natura, circuits d’aventura, gimcanes nocturnes i visites teatralitzades, entre d’altres activitats amb preu reduït. A més hi ha ofertes en restaurants i allotjaments, per viure un cap de setmana intens sense haver de gastar molts diners.

OK Mainada mirant les ovelles.jpg

Visita al corral d’ovelles de Montbaig, a Sant Boi de Llobregat. © ÒM

El nostre super cap de setmana comença el dissabte ben d’hora, perquè a les 9.30 h ens esperen a Montbaig (la muntanya de Sant Ramon), als afores de Sant Boi de Llobregat. El punt de trobada és l’aparcament de terra del parc forestal de Montbaig, des d’on fem un recorregut pel camí de la font de Golbes amb la Clara, aprenent de pastor. Caminem muntanya amunt entre boscos, atents a les explicacions de la Clara, fins al corral on ens espera l’Edu, el pastor del ramat de La Gaiata. Allà ens expliquen les singularitats del seu ofici i curiositats dels seus animals, la mainada pot tocar els xais nascuts fa pocs dies i tot seguit fem un esmorzar amb pa, oli i formatge artesà. Sabíeu que aquestes són ovelles bomberes? Els diuen així perquè ajuden a mantenir el sotabosc a ratlla i, si mai hi ha un incendi a Montbaig, aquest no tindrà prou combustible per estendre’s. És hora de sortir a pasturar. Deixem pas a les ovelles, que surten en ramat cap a la muntanya, ben vigilades pel pastor i pel seu gos d’atura. Al cap d’una estona, l’Edu ens dóna permís per oferir pa sec a les ovelles. Algunes s’acosten sense por als infants que els donen menjar, d’altres prefereixen l’herba verda. Quina gran idea, ajudar els més petits a descobrir i entendre de primera mà una feina en vies de desaparició a l’àrea metropolitana. L’activitat és gratuïta per a menors de 18 anys i els adults paguen 5 euros.

OK Pastor amb un xai.jpg

La mainada s’emociona quan arriba el moment de tocar els petits xais. © ÒM

OK Ovelles a Montbaig.jpg

Les ovelles pasturen no gaire lluny de la popular ermita de Sant Ramon. © ÒM

OK Pastor Edu a Montbaig.jpg

L’Edu i el seu gos d’atura vigilen que el ramat no s’allunyi. © ÒM

Tot seguit conduïm fins a la Colònia Güell. Els dissabtes d’abril (excepte el dia 15), per cada adult que faci la visita guiada o audioguiada a la Cripta Gaudí a través del web del Supermes, un infant pot participar de manera gratuïta en un taller de vitralls. L’objectiu del taller és donar a conèixer de quina manera es va inspirar Antoni Gaudí a l’hora de crear els vitralls de la cripta, seguint les formes i colors de la natura. El resultat és un petit vitrall de papers de colors que es pot penjar en alguna finestra de casa. A les 12 h surt la visita guiada que recorre els carrers de la Colònia Güell, que encara conserva les cases dels treballadors, l’escola, el teatre i alguns edificis modernistes destacables. La Colònia encara és ben viva i alguns dels veïns són descendents dels antics treballadors de la fàbrica tèxtil d’Eusebi Güell. La visita culmina al punt més emblemàtic, la Cripta Gaudí, on el jove arquitecte va assajar les originals solucions arquitectòniques que després aplicaria a les seves construccions de maduresa.

OK Taller de vitralls a la Cripta Gaudí.jpg

Dues monitores ajuden la mainada a fer el seu propi vitrall modernista. © ÒM

OK Cripta Gaudí.jpg

Després del taller, fem la visita guiada a la Colònia Güell i a la fascinant Cripta Gaudí. © ÒM

Anem a dinar a Castelldefels, al restaurant Las Botas, un dels clàssics de la zona des de l’any 1970. Durant el Supermes hi ha postre gratuït per als més petits presentant el cupó que cal activar al web. El primer que ens crida l’atenció quan hi entrem és la decoració acollidora i l’aroma de bon menjar. L’Elena Massó i la seva mare reben amb cordialitat els comensals i els acompanyen fins a les taules, fent que se sentin com a casa. Aviat ens adonem que aquest és un restaurant on les famílies hi són molt ben acollides. A la taula hi ha dibuixos per pintar i llapis de colors, al jardí hi ha una petita àrea de jocs i una monitora pinta la cara de les nenes i nens que s’han acabat tot el dinar. Demanem un menú format per diversos entrants (ous a baixa temperatura, tallarines de platja amb salseta, seitons marinats, amanida, pa torrat amb tomàquet…) i un segon a escollir. Ens decantem per una paella ben bona.

OK Restaurant Las Botas.jpg

Las Botas té un ambient agradable i detalls pensats per a les famílies. © ÒM

OK Arròs de marisc a Las Botas.jpg

El deliciós menú de cap de setmana inclou la paella de marisc. © ÒM

Ja hem dinat i ens acostem al Canal Olímpic, una infraestructura que va acollir l’any 1992 les competicions de piragüisme dels Jocs Olímpics de Barcelona, i que avui permet practicar activitats aquàtiques durant tot l’any. Durant el Supermes, hi ha una oferta 2×1 en el lloguer del material (no inclou l’entrada al recinte) i una promoció d’entrada gratuïta al Canal Olímpic que es pot sumar a l’oferta anterior. Hi ha opcions com el caiac per parelles, les canoes, el passeig amb barca de passeig, els patins amb línia o els cotxes de pedals. Fa una mica de vent, però hem decidit agafar una barca. Al principi costa una mica de dirigir, però aviat posem rumb a l’altre extrem del canal. Compartim espai amb algun surfista que aprofita el vent de la tarda, mentre al voltant del canal hi ha gent que corre, mainada amb cotxes de pedals i unes famílies que celebren una festa d’aniversari.

OK Canal Olimpic.jpg

Al Canal Olímpic de Castelldefels s’hi poden practicar activitats nàutiques en família. © ÒM

Al capvespre conduïm fins a Collbató. Montserrat és una d’aquelles visites que sempre ens emocionen, per la singularitat del paisatge, per les vistes úniques, per la tranquil·litat que s’hi respira… És molt recomanable per a les famílies el Camí de la Santa Cova, però aquest cap de setmana ens apuntem a una ruta nocturna pel bosc de Colbató. Aquesta vila és coneguda per les magnífiques Coves de Montserrat (ara mateix estan tancades), però també hi podeu fer divertides activitats en família, com la ruta dels Minairons, que durant el Supermes té un important descompte. La ruta l’organitza Montserrat Camp Base i comença a l’oficina de turisme a les 20 h. Caminem en companyia de l’Ivan, el guia del grup, fins a uns boscos propers. Escoltem els sons de la natura. Els infants, emocionats, paren atenció. A la vora del camí busquem els Minairos, petits follets entremaliats que no deixen tranquils els veïns del poble amb les seves malifetes. Trobar un minairó no és una feina fàcil, però l’esforç té la seva recompensa… El matex equip de guies organitza tallers entre oliveres per conèixer les curiositats d’aquest cultiu centenari a Collbató.

OK Ruta Collbató.jpg

Els guies de Montserrat Camp Base ens acompanyen pels camps i boscos de Collbató. ©

Ja de nit, tornem fins a Castelldefels i fem el check-in a l’hotel Masd Mediterráneo, un establiment nou de quatre estrelles just davant la platja de Castelldefels. Durant el Supermes, a cada reserva hi apliquen un 10% de descompte. Aquest hotel té habitacions i apartaments amplis i funcionals, un petit spa i piscina climatitzada. La ubicació és bona, a prop del mar i també a prop de l’autopista que enllaça els pobles del Baix Llobregat amb el Barcelonès i el Garraf. Ara toca descansar, ha estat un dia molt intens i demà ens esperen altres activitats.

OK Habitació de l'hotel Masd.jpg

L’hotel Masd ofereix apartaments nous i ben equipats amb vistes a la platja. © ÒM

El diumenge al matí, tornem cap a Sant Boi de Llobregat. La ciutat bull d’activitats durant tot l’any, però avui s’hi celebra la Festa de la Carxofada i al centre de la vila no hi cap ni una agulla. A la plaça de l’Ajuntament ens hi espera l’equip de Som Bici per iniciar una ruta guiada amb bicicleta pel Parc Agrari del Baix Llobregat. Grans i petits agafem les bicicletes i, ben junts i amb compte, travessem un tram de carrils bici urbans abans d’endinsar-nos en els horts del Parc Agrari. Passem davant de la cooperativa agrícola i arribem a Cal Notari, un mas on l’Olivier porta fent de pagès des de fa cinc anys. Allà ens explica com cultiva carxofes, maduixes (ens les deixa tastar) i altres fruits i hortalisses ecològiques. No és una feina fàcil ni gaire ben reconeguda, però cada cop més consumidors prefereixen els productes naturals, sense pesticides, com els que ell cultiva. Si passeu un divendres pel Mercat de Pagès de Sant Boi podreu comprar els aliments del seu hort.

OK Amb bici al Parc Agrari.jpg

Pedalem entre els camps del Parc Agrari amb els guies de Som Bici fins arribar a Cal Notari. © ÒM

OK Cal Notari al Parc Agrari.jpg

L’Olivier ens explica curiositats de la feina de pagès davant el mas de Cal Notari. © ÒM

El mateix equip de Som Bici organitza també un joc de geopistes i altres recorreguts amb bicicleta pel Parc Agrari que inclouen un tast de productes. Una altra activitat interessant al Parc Agrari que també és inclosa dins el Supermes és la que es fa a prop de Viladecans, a l’Espai Agroambiental Delta, una finca on organitzen la festa agrícola Fem de pagès! tots els diumenges d’abril. L’activitat comença a les 11 h en un camp de calçots. Allà ens donaran les eines per poder-los collir i ens explicaran les particularitats d’aquest i d’altres cultius de l’horta del Baix Llobregat. Després, mentre els adults cuinen els calçots, els infants fan un taller de pagès. L’activitat s’acaba a les 16 h, amb la panxa plena de bons aliments, però això ho farem un altre cap de setmana.

Avui, després de la ruta amb bici, tornem al centre de Sant Boi per menjar carxofes. No ens podem estar de comprar uns tiquets per assaborir les creacions amb carxofa i gaudir de la celebració, mentre recordem les aventures d’aquest gran cap de setmana del Supermes. Aquestes són només algunes de les activitats que podem fer els caps de setmana d’abril. També hi ha visites a l’interessant palau Mercader, sortides als espais naturals del Delta del Llobregat, i algunes propostes exclusives pensades per a les famílies. Totes les podeu consultar i reservar al web elsupermes.cat.