5 hotels Logis amb spa, del cap de Creus a la vall Ferrera

dijous, 13/11/2014 (Òscar Marín)

Si la bona gastronomia és un dels elements que defineix els hotels de la marca Logis, no és una característica menor el seu alt nivell de confort. La classificació amb “xemeneies” valora, entre altres característiques, l’hospitalitat, la comoditat i qualitat de les instal·lacions, la decoració i el respecte per l’entorn. I per als qui busquen un plus de relaxació, hi ha diversos hotels Logis que inclouen un espai de benestar entre els seus serveis. És el cas de l’hotel Porto Cristo, que a més de ser un allotjament amb molt d’encant, situat al cor del Port de la Selva (Alt Empordà), acull un centre d’spa amb diversos serveis de benestar: massatges, fisioteràpia i tractaments de bellesa. L’hotel ofereix tots el confort d’un allotjament gran i el tracte personalitzat d’un hotel petit. Les habitacions són àmplies, amb grans llits de matrimoni, i els banys tenen jacuzzi. Per acabar de relaxar-se, després d’un esmorzar complet i saludable, podeu passejar pels carrers del Port de la Selva i acostar-vos fins a una de les moltes cales d’aigües cristal·lines del cap de Creus, a algunes de les quals es pot arribar a peu.

Hotel Porto Cristo.jpg

Jacuzzi a l’hotel Porto Cristo del Port de la Selva. ©

L’hotel Masia la Palma, un mas envoltat de camps de conreu a Espinavessa (Alt Empordà), és un hotel rural captivador. Les habitacions s’obren a un horitzó lluminós de camps i turons boscosos. I entre les principals raons per allotjar-s’hi hi ha la cuina del restaurant Sa Poma. Una visita a l’spa completarà una estada més que relaxant. Aquesta zona és petita, però té tot el necessari perquè els nostres músculs trobin la serenitat buscada: hi ha un jacuzzi amb vistes al jardí, una sauna finlandesa i una bicicleta estàtica per a qui vulgui fer una mica d’exercici durant l’estada. A l’exterior hi ha la piscina, ideal per als mesos més calorosos. Trobareu més informació d’aquest hotel al post ‘Masia la Palma, encant empordanès‘.

Spa Masia La Palma.jpg

El petit spa de l’hotel Masia la Palma, obert al jardí amb piscina. ©

IMG_9189.JPG

Una de les habitacions lluminoses de l’hotel Masia la Palma. ©

L’hotel Muntanya & Spa, a Prullans (Cerdanya), combina benestar, natura i turisme familiar. L’aposta per les famílies ja està consolidada des de fa anys, amb una oferta d’apartaments amplis, zones de joc per a la canalla, activitats d’animació infantil i plats a gust dels nens en el seu restaurant. L’any 2010 van apostar per una nova zona d’spa, accessible tant per als hostes de l’hotel com per a clients que no hi estiguin allotjats. A banda d’una piscina climatitzada amb cúpula retràctil (s’obre a l’estiu i es tanca a l’hivern), hi ha un espai interior de relaxament, amb sauna, pediluvi i un jacuzzi exterior amb una vista excepcional del Cadí. Hi ha l’opció de reservar l’spa de manera privada per a dues persones o de gaudir d’un massatge amb productes naturals. Si us quedeu uns dies a l’hotel, podreu completar els efectes tranquil·litzants de l’spa i dels tractaments amb un menú saludable o amb assessorament sobre entrenaments i rutes a la natura.

Hotel Muntanya.jpg

L’hotel Muntanya ofereix una càlida acollida al cor de la Cerdanya. ©

Hotel Muntanya piscina.jpg

Una cúpula gegant retràctil assegura que es pugui fer ús de la piscina durant tot l’any. ©

Hotel Muntanya jacuzzi.jpg

El jacuzzi exterior permet observar el Cadí mentre es gaudeix d’un bany relaxant. ©

Un altre allotjament excepcional amb spa és l’hotel Gran Claustre d’Altafulla, inclòs dins la màxima categoria dels hotels Logis, els Logis d’Excepció. Aquest hotel ha recuperat l’antic convent de les monges Teresianes, del segle XVIII, i s’hi han disposat, a banda de les habitacions, un bon restaurant i un petit spa. Els massatges amb xocolata i els tractaments de vinoteràpia són alguns dels atractius d’aquest espai de benestar, que ofereix piscina amb bancs d’hidromassatge, dolls cervicals, pileta d’aigua freda, sauna, bany de vapor amb cromoteràpia, font de gel, dutxes de sensacions i un servei d’infusions. Un altre atractiu d’aquest hotel és la seva ubicació. És molt agradable passejar pels carrers tranquils d’Altafulla, farcits d’històries, i baixar fins a la platja de Tamarit, una de les poques de la Costa Daurada on encara es conserven algunes cases de pescadors.

GranClaustre.jpg

La piscina interior de l’hotel Gran Claustre. ©

L’Aparthotel Spa Àreu té un emplaçament excepcional al cor de la vall Ferrera (Pallars Sobirà). Ofereix apartaments de muntanya distribuïts en sis edificis que han conservat l’arquitectura tradicional de pedra de l’alt Pirineu. Les habitacions tenen vistes inspiradores sobre les muntanyes del Pirineu i al bany hi ha banyera d’hidromassatge. També disposa d’un spa, Banys de la Força, amb una piscina termal (les seves aigües són escalfades amb energia solar), una banyera d’hidromassatge amb vista panoràmica, sauna, banc calent i una sala de massatges per als qui busquin una estona de màxima desconnexió. Un bon lloc on relaxar cos i ment després d’una jornada de raquetes o esquí o d’un plàcid passeig per la vall.

Areu.JPG

Piscina interior de l’spa Banys de la Força, a l’Aparthotel Àreu. ©

Cap de setmana en família al Vallès Oriental

dilluns, 3/11/2014 (Òscar Marín)

És una evidència que no cal anar lluny perquè les nostres filles i fills visquin un cap de setmana ple de sorpreses i experiències memorables. El Consell Comarcal del Vallès Oriental ho ha volgut demostrar convidant alguns bloguers de viatges perquè gaudíssim d’algunes de les principals visites i activitats a l’aire lliure que es poden fer amb la canalla en aquesta comarca tan propera a Barcelona i tan plena d’atractius turístics. A continuació us descric els llocs que vam visitar, tots molt recomanables per anar-hi amb nens.

A la finca El Saüc d’Aiguafreda hi ha EcoSalgot, una granja de productes ecològics on podreu conèixer com viuen i es crien els porcs ecològics. A diferència d’altres granges, aquí es prenen mesures per afavorir el benestar dels animals: les naus estan orientades al sud per afavorir la radiació solar directa, els porcs poden moure’s en espais exteriors generosos que afavoreixen seu comportament natural (instint maternal, joc, etc). L’alimentació dels porcs és totalment ecològica, amb ingredients com l’ordi, el blat, els pèsols i l’oli d’oliva; la palla i el farratge es cultiven a la mateixa finca. El resultat final d’aquest procés tan curós amb els animals i el seu entorn són uns embotits d’un alt nivell de qualitat, amb un gust i unes aromes intenses. Amb la visita guiada podreu descobrir tot això i més. Té una durada d’una hora i 15 minuts i inclou una degustació d’embotits ecològics: fuet, llonganissa de Vic i botifarra d’ou.

EcoSalgot.jpg

Els garrins juguen en espais a l’aire lliure a la finca El Saüc. © ÒM

EcoSalgot 1.jpg

Els nens poden llançar glans als porquets. Aquest fruit els encanta. © ÒM

Ara entrarem en un museu, però no deixarem de relacionar-nos amb la natura. El Museu Arxiu Tomàs Balvey està dedicat, sobretot, al món de la farmàcia, les plantes remeieres i la salut gràcies al llegat d’un conegut apotecari de Cardedeu. Hi destaca el mobiliari original d’una farmàcia del segle XIX, amb tot el seu utillatge. També agrupa el variat fons històric i etnogràfic de Cardedeu i s’hi fan activitats per a tota la família: passejades per l’entorn natural, itineraris de patrimoni, exposicions i tallers. Nens i nenes gaudiran especialment al jardí de plantes aromàtiques, descobrint els seus noms i les seves olors, i també hauran de cercar el follet Verdet, que té la seva casa en un racó amagat del jardí. Per cert, l’últim cap de setmana de cada mes, l’entrada és gratuïta.

Farmàcia Balbey.jpg

Els mobles de la farmàcia Balbey daten del 1780 i es conserven dins el Museu de Cardedeu. © ÒM

Museu de Cardedeu 1.jpg

Els més petits aprendran com es fabricaven els remeis i les píndoles a la farmàcia. © ÒM

Museu de Cardedeu.jpg

El jardí de plantes aromàtiques del Museu de Cardedeu. © ÒM

Can Putxet és una casa de colònies que té servei de restaurant per a grups i, a més, acull l’empresa Daema Aventura. Al restaurant ens hi van servir plats casolans: amanides, carns a la brasa, macarrons per als nens… I després de l’àpat vam poder triar entre un gran ventall d’activitats divertides i diferents: circuit amb Segway, BTT i bicicleta elèctrica, gimcana groga, paintball o futbol fang. Vam escollir fer un tast de Segway per la finca, mentre els petits es divertien iniciant-se en l’escalada al rocòdrom i fent un tomb amb un quad en companyia d’un monitor. Si, a banda de fer alguna activitat d’aventura, voleu endinsar-vos en els camins del Montseny, podeu contactar amb l’empresa ADEMC, els guies de la qual són bons coneixedors del vessant vallesà del massís. Fan itineraris pedagògics diversos: alguns centrats en els bolets, d’altres en el passat medieval del Montseny, en les plantes i els remeis casolans o en les llegendes relacionades amb els rius, gorgs, fonts i salts d’aigua.

Can Putxet 1.jpg

Can Putxet, als peus del Montseny, ofereix allotjament i entreteniment per a petits i grans. © ÒM

Can Putxet 2.jpg

Mentre els adults proven el Segway, les nenes pugen al petit quad i fan escalada al rocòdrom. © ÒM

En arribar a la granja de Can Turró, cal seguir les indicacions de les propietàries, que amb amabilitat ens introdueixen en la vida a pagès. Primer de tot us oferiran un tast de llet de les seves vaques, amb un tros de pastís de poma o de pa de pessic. Aquest moment serveix per fer les salutacions, fer una breu introducció i perquè les famílies que han vingut a visitar la granja es coneguin una mica entre elles. Després arriba l’hora de conèixer els animals de granja. Hi ha cent-vint vaques de raça frisona, quaranta xais, cinquanta gallines, un vintena de conills, dos porcs, dues oques, un poni… La canalla podrà acostar-se als vedells, donar-los el biberó i, fins i tot, posar-los la mà a la boca (reconforta saber que els remugants no els poden mossegar). També es poden tocar els conills nascuts fa unes setmanes i donar garrofes al poni. Les ovelles també estan encantades que els donem menjar. Rialles, crits i cares de sorpresa s’alternen durant la visita a Can Turró. Un cop acabat el recorregut, es pot fer un pícnic o un berenar a la propera font dels Enamorats.

Can Turró.jpg

Can Turró és una explotació agrícola i ramadera on ens ensenyen com és fer de pagès. © ÒM

Can Turró 2.jpg

Als vedells els encanta que els nens els acostin el biberó. © ÒM

Can Turró 3.jpg

Acaronar els conills i donar menjar a les ovelles són dues de les activitats estrella. © ÒM

Després d’un dia intens de descobertes a l’aire lliure, allotjar-se en un bungalou de fusta, en un càmping ubicat a tocar de la riera de Caldes, és una excel·lent opció. El Pasqualet ofereix un ambient molt adequat per a les famílies que vulguin acostar-se al Vallès Oriental durant un cap de setmana, i és un bon punt de partida per a diverses excursions a la natura. Hi trobareu tots els serveis necessaris, fins i tot us organitzaran una ruta nocturna amb les criatures pels boscos de l’entorn del càmping.

Càmping El Pasqualet.jpg

El Pasqualet està molt ben situat, a prop de Caldes de Montbui, però en plena natura. © ÒM

Un turó de 120 metres s’aixeca en un enclavament estratègic, entre els municipis de Montmeló i Montornès del Vallès: el turó d’en Roina. Al capdamunt s’hi amaga un dels jaciments romans més importants del darrer terç del segle II aC: l’assentament de Can Tacó. Els arqueòlegs creuen que es tractava d’un praesidium, un establiment militar des del qual es controlava bona part del territori. Avui, declarat bé cultural d’interès nacional i rebatejat amb el nom de Mons Observans, és una parada obligada per als pares interessats en la història romana i per als nens i nenes que vulguin descobrir el món apassionant de l’arqueologia. Dos monitors porten els petits arqueòlegs al sorral de l’aula d’arqueologia, que conté la rèplica, a mida real, de dues estances del jaciment. Amb l’ajut de paletes i pinzells, els més joves van descobrint els objectes que hi ha enterrats seguint una metodologia arqueològica, tot deduïnt quina era la funció de l’estança on han treballat. Mentrestant, els adults poden fer la visita guiada amb un guia o la visita teatralitzada amb un personatge romà.

Mons Observans 2.jpg

Taller infantil a l’aula d’arqueologia per descobrir què s’amaga sota terra. © ÒM

Vam dinar a Can Sala, una casa pairal del segle XIV que es podria descriure com un petit paradís per als més petits de la casa. En aquesta masia que forma part de la història de la comarca (hi va viure el cabdill remença Bartomeu Sala, que va alliberar els pagesos remences de la servitud feudal i que avui inspira un dels gegants de Montornès del Vallès), hi fan dinars casolans per a grups i famílies, i un menú especial per als menors (macarrons, pit de pollastre arrebossat amb patates, gelat…). Però el principal interès és la visita a la granja, que es fa en grup, de la mà d’una monitora. Es pot donar el biberó a les ovelles petites, es poden collir els ous de les gallines, es pot donar de menjar a les daines, es pot fer una volta amb carro per la finca i es poden veure zebres i estrussos, entre d’altres animals. Tenen una opció per a pares esgotats: primer dinen els nens i després ho fan els pares, mentre els menuts fan la visita a la granja de la mà de la monitora.

Cargols Can Sala.jpg

Per als adults, plats casolans: cargols, amanides, carns a la brasa… © ÒM

Can Sala 1.jpg

Els animals més petits agraeixen que els acostin un biberó ben ple de llet. © ÒM

Qui descobreix Gallecs per primera vegada, no pot deixar de sorprendre’s. A Mollet, una ciutat força industrialitzada, s’hi conserva un paratge rural de gran valor paisatgístic, ambiental i històric: Gallecs. Aquest ampli territori d’unes 730 hectàrees està travessat per camins frequentats pels veïns de la població, senders que permeten acostar-se a la flora i fauna i al patrimoni arquitectònic, essencialment esglésies i masies. Gallecs és un exemple de supervivència. On ara hi ha camps i boscos, s’hi va projectar fa dècades una zona d’habitatges per acollir les fortes migracions que van arribar a l’àrea metropolitana. Els terrenys van ser expropiats, però mentrestant, els antics propietaris van seguir treballant les terres, sense fer-hi cap manteniment ni construcció, esperant que tard o d’hora comencessin les obres. El moment, per sort, no va arribar mai, i avui Gallecs és un magnífic exemple d’un espai agrícola amb horts recreatius, espais verds, cultius ecològics i més de trenta quilòmetres de camins. No deixeu de visitar l’agrobotiga, al costat de l’església de Santa Maria, on trobareu productes autòctons com la mongeta del Ganxet, les melmelades casolanes i la cervesa TOC d’espelta ecològica.

Gallecs.jpg

Un agradable passeig amb bicicleta per Gallecs al capvespre. © ÒM

Un matí al jaciment de Mons Observans

dijous, 30/10/2014 (Òscar Marín)

Un turó de 120 metres s’aixeca en un enclavament estratègic, entre els municipis de Montmeló i Montornès del Vallès: el turó d’en Roina. Aparentment, no és un lloc especialment atractiu, per arribar-hi cal travessar una zona industrial desangelada, però al capdamunt del turó s’hi amaga un dels nostres jaciments romans més importants, datat al darrer terç del segle II aC: l’assentament romà de Can Tacó. Els arqueòlegs creuen que es tractava d’un praesidium, un establiment militar des del qual es controlava bona part del territori. I, realment, les vistes des d’aquí són sorprenents. Avui, declarat bé cultural d’interès nacional i rebatejat amb el nom de Mons Observans, és una parada obligada per als amants de l’arqueologia i del món romà.

Mons Observans 1.jpg

La Sàlvia ens guia per les estances del jaciment durant la visita teatralitzada. © ÒM

Es pot fer la visita amb guia o la visita teatralitzada amb un personatge romà. En el nostre cas, ens hi ha acompanyat la Sàlvia Iestàlvia, la dona d’un pintor romà que ens ha revelat els usos i particularitats de cada racó del jaciment amb l’acompanyament d’un dels guies de l’espai arqueològic. Ens hi expliquen que l’edifici es distribuïa en tres ales disposades al voltant d’un pati porxat, que els paviments eren d’opus signigum i els murs decorats amb pintures murals d’estil pompeià. Però allò que més sorprèn del jaciment estant és la seva ubicació privilegiada, dominant la plana del Vallès i les muntanyes que l’envolten. No oblidem que aquest era un important nus de comunicacions (com també ho és actualment), ja que la Via Heràclia, que després es va anomenar Via Augusta, passava molt a la vora d’aquí. Precisament aquesta ubicació privilegiada va afavorir que, fa dècades, es volgués urbanitzar la zona; les excavadores van estar a punt d’acabar amb el jaciment.

Mons Observans 3.jpg

Restes que s’utilitzen a l’aula d’arqueologia per introduir als més petits en els usos del jaciment. © ÒM

Mons Observans 2.jpg

Un grup de nens i nenes participa en el taller d’arqueologia a Mons Observans. © ÒM

Per als més petits hi ha l’opció de fer un singular taller d’aqueologia. Dos monitors porten els petits arqueòlegs al sorral de l’aula d’arqueologia, al vessant occidental del turó, enmig d’un bosc d’alzines i roures, on s’hi ha disposat una rèplica, a mida real, de dues estances del jaciment. Amb l’ajut de paletes i pinzells, nens i nenes van descobrint els objectes que hi ha enterrats (ànfores, restes de plats de ceràmica, ossos…) seguint una metodologia arqueològica, tot deduïnt quina era la funció de l’estança on han treballat. Si en voleu saber més, trobareu un reportatge sobre aquesta activitat a la revista Experiències Descobrir.

Mons Observans 5.jpg

Un guia explica les intervencions arqueològiques i arquitectòniques que s’han dut a terme. © ÒM

Mons Observans 4.jpg

A l’espai que ocupava la cuina s’hi van trobar enterrats dos esquelets de nadons. © ÒM

Un passeig de tardor per Gallecs

dimarts , 28/10/2014 (Òscar Marín)

Gallecs Panoràmica.jpg

Gallecs és un excepcional pulmó verd situat al cor del Vallès Oriental. © Òscar Marín

Qui descobreix l’espai rural de Gallecs per primera vegada, no pot deixar de sorprendre’s. Sorprèn que a Mollet del Vallès, una ciutat tan industrialitzada, encara s’hi conservi un paratge rural de gran valor paisatgístic, ambiental i històric. Aquest ampli territori d’unes 730 hectàrees està travessat per camins freqüentats pels veïns de la població, senders que permeten acostar-se a la flora i fauna i al patrimoni arquitectònic, essencialment esglésies i masies. Gallecs és un exemple de supervivència. On ara hi ha camps i boscos, s’hi va projectar durant la dictadura una zona d’habitatges per acollir les fortes migracions que van arribar a l’àrea metropolitana (per entendre’ns, una població com ara Badia del Vallès). Els terrenys van ser expropiats, però el projecte no acabava de tirar endavant. Mentrestant, els antics propietaris van seguir treballant les seves terres, però sense fer-hi cap manteniment ni construcció, esperant que tard o d’hora els fessin fora definitivament i comencessin les obres. El moment, per sort, no va arribar mai, i avui Gallecs és un magnífic exemple d’un espai agrícola amb horts recreatius, espais verds, cultius ecològics i quilòmetres de camins.

Gallecs.jpg

L’eix bicicleta travessa Gallecs. Un camí accessible a peu, amb bici o amb cadira de rodes. © ÒM

Masia a Gallecs.jpg

Hi trobem masies com Can Jornet, Ca l’Andreu, Cal Ferrat, Ca l’Antich o la Torre d’en Malla. © ÒM

Gallecs està viu: s’hi fan calçotades, s’hi celebren aniversaris, s’hi organitzen caminades i no són pocs els veïns de Mollet que hi passegen els gossos o hi van a córrer després de la feina. També s’hi organitzen moltes activitats pedagògiques per a escoles, gestionades per les diverses entitats relacionades amb el territori: l’Associació Agroecològica de Gallecs, l’Associació Agroecològica de Gallecs, l’Escola de Natura del Corredor… Entre les activitats que s’hi fan hi destaca la construcció de caixes niu, l’explicació dels secrets de l’agricultura ecològica, tallers d’usos i aplicacions de les plantes i rondalles sobre la flora i la fauna de Gallecs. No deixeu de visitar l’agrobotiga, al costat de l’església de Santa Maria, on trobareu productes autòctons com la mongeta del Ganxet, les melmelades casolanes i la cervesa TOC d’espelta ecològica. La possibilitat de fer rutes, a peu o amb bicicleta, també és destacable. Hi ha quatre itineraris que es poden descarregar a través del web de l’espai natural. L’accés és molt fàcil, es troba a tocar de l’autopista AP-7. Ara només us queda gaudir-ne!

Blats i melmelades.jpg

S’hi conreen blats antics com la xeixa, l’espelta, el blat Montcada i el blat persa. © ÒM

Capvespre a Gallecs.jpg

Capvespre a l’espai rural protegit de Gallecs. © ÒM

Trobada de bloguers al litoral metropolità

dilluns, 20/10/2014 (Òscar Marín)

BlogtripAMB 1.jpg

Els participants del segon #blogtripAMB, a la platja de Montgat. ©

He recorregut molts cops a peu la façana marítima de Badalona, però no ho havia fet encara dalt d’un Segway. Aquest estiu passat ho vaig fer amb els companys de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona), amb qui vaig organitzar una nova trobada de bloguers, aquest cop pel litoral metropolità, de Sant Adrià de Besòs a Montgat. Al segon #blogtripAMB ens hi vam reunir una quinzena d’autors de blogs de turisme i viatges per descobrir aquesta cara no tan coneguda de la costa catalana, un litoral que en els darrers anys ha viscut una important transformació. Des de l’estació del Tram de Sant Adrià de Besòs és molt fàcil acostar-se a la desembocadura del Besòs, un dels espais més beneficiats amb la rehabilitació del litoral de Barcelona que s’ha dut a terme en els darrers anys, començant per la qualitat de la sorra, de l’aigua i de l’entorn natural. Fa dècades, ningú no gosava banyar-se a l’estiu en aquesta zona. Avui, s’hi poden veure espècies com la gavina capnegra, el corriol camanegre i el xatrac becllarg, entre moltes altres. I no només la fauna s’acosta més a la zona, també els ciutadans. Ara hi ha excel·lents platges, parcs i zones verdes dotades dels serveis necessaris per gaudir al màxim del litoral.

BlogtripAMB 2.jpg

Les platges de la desembocadura del Besòs han estat restaurades per l’AMB. © ÒM

A bord del segway (com he explicat en altres articles d’aquest blog, és un dels meus mitjans de transport preferits) vam passar sota les omnipresents xemeneies de la central tèrmica i vam resseguir el passeig marítim de Badalona fins arribar al fotogènic Pont del Petroli, en companyia dels guies de Barcelona Segway Tour. Aquest antic pantalà, construït als anys seixanta per descarregar-hi hidrocarburs des dels vaixells cisterna, és avui una plataforma d’estudi i divulgació del medi marí i també un mirador excepcional des d’on es pot contemplar bona part de la costa, des de Barcelona fins a Montgat; s’hi poden veure vogar els llaguts del Club Natació Badalona i permet observar amb perspectiva un dels emblemes de la història industrial del país: la fàbrica d’Anís del Mono.

BlogtripAMB Pont del Petroli.jpg

El Pont del Petroli és un dels elements destacats de la renovada façana marítima de Badalona. © ÒM

BlogtripAMB Club Natació.jpg

Un llagut del Club Natació Badalona passa a prop del Pont del Petroli en un matí d’entrenament. © ÒM

Després d’un breu esmorzar, vam fer una visita guiada a la fàbrica d’Anís del Mono, gentilesa del Museu de Badalona. A més de l’Anís del Mono, s’hi elaboren les Aromes de Montserrat amb els alambins originals, i moltes altres begudes espirituoses: Crema Catalana, Licor d’Avellana, Ratafia…

BlogtripAMB Anís del Mono.jpg

Interior de la fàbrica d’Anís del Mono, a Badalona. © ÒM

Des de la fàbrica, vam continuar per la façana marítima de Badalona, força castigada per construccions de diverses èpoques i pel pas de la via del tren, però amb unes platges molt ben equipades. Agafant un desviament, s’arriba al parc de Can Solei i Ca l’Arnús, un parc romàntic de gran interès botànic Entre les curiositats d’aquest jardí trobem una de les primeres estacions meteorològiques de registre continu de Catalunya, l’anomenada Torre del Rellotge. El 1883 es va instal·lar als jardins del Teatre Líric de Barcelona, però quan el van enderrocar, el 1901, la van traslladar pedra a pedra fins a la finca de Ca l’Arnús. L’AMB, el Museu de Ciències Naturals i l’Ajuntament de Badalona organitzen tallers de meteorologia i visites guiades a la Torre del Rellotge (consulteu-ne l’agenda).

BlogtripAMB Torre del Rellotge.jpg

La Torre del Rellotge, una de les sorpreses del parc de Can Solei i Ca l’Arnús. © ÒM

Seguint el passeig del litoral, a la vora de platges i cales de gran afluència a l’estiu i força més tranquil·les a la tardor i l’hivern, s’aixeca el turó de Montgat, un cim discret (40 metres sobre el nivell de la mar), però de gran importància històrica: hi va haver un important assentament cap al 3500 aC, s’hi van trobar restes romanes, s’hi va construir el primer túnel ferroviari de la península Ibèrica i s’hi va fundar el Centre Excursionista de Catalunya, entre d’altres fets remarcables. També resulta interessant a nivell geològic, ja que s’hi troben roques ígnies, metamòrfiques i sedimentàries datades entre el Paleozoic i el Terciari, uns materials que solen trobar-se al fons de la mar, sota quatre quilòmetres de sediments. Just davant de la petita muntanya trobem la caleta del Turó de Montgat, l’única cala natural de l’àrea metropolitana.

BlogtripAMB cala Montgat.jpg

La caleta del Turó de Montgat es troba als peus d’aquest històric turó metropolità. © ÒM

La nostra ruta va acabar amb un dinar al costat del mar, al singular bar Baños Virgen del Carmen, just a l’inici de la platja de Montgat. Es tracta d’un espai format per antigues casetes familiars de pescadors amb un pati comú, on avui es disposen diverses taules de fusta amb estovalles de plàstic. Conserven l’atmosfera dels banys tradicionals i s’hi poden tastar plats senzills i deliciosos a molt bon preu, des d’unes gambes a la planxa o unes sardines a la brasa fins a un plat de botifarra amb mongetes, una amanida casolana o unes patates amb allioli. Vam assaborir una selecció de plats tot compartint les experiències d’una jornada que va combinar història, natura, aire lliure i bon menjar. Aviat repetirem aquesta combinació. Ja estem preparant el #BlogtripAMB de tardor!

BlogtripAMB Virgen del Carmen.jpg

Els banys Virgen del Carmen conserven l’ambient dels antics quiosquets de platja. © ÒM

BlogtripAMB Baños Virgen del Carmen.jpg

Plats senzills i casolans sobre estovalles de quadres. © ÒM

BlogtripAMB Baños Virgen del Carmen Montgat.jpg

Des de les taules hi ha una vista privilegiada de la mar i de les platges de Montgat. © ÒM

Plats, platillos i platets a Can Boneta

dijous, 2/10/2014 (Òscar Marín)

Al rètol hi llegireu “Can Boneta. Plats, platillos i platets”. A l’interior hi trobareu bon producte, bon preu i bon servei. És l’aposta dels germans Joan i Toni Boneta, que han creat un restaurant petit i autèntic al cor de l’Eixample, al carrer Balmes 139. Petits i autèntics són també els seus “platillos”, que revisen receptes de sempre, oferint-los un toc d’originalitat sense canviar-ne l’essència, com el saborós pop amb crema de patata, pebre vermell i cansalada cruixent; les suculentes croquetes casolanes o el gaspatxo de maduixots amb gamba vermella, quina delícia. Hi trobareu les típiques braves (picants i no picants) i uns boníssims macarrons amb ragú de vedella, però també plats que no tastareu en un altre restaurant, com els biquinis de formatge blau i figues, o els de pasta tova i trufa.

Can Boneta 2.JPG

Original biquini de formatge de pasta tova i tòfona. © Òscar Marín

Can Boneta 1.JPG

Saborós pop amb crema de patata i cansalada cruixent. © ÒM

Us recomano que demaneu tres o quatre plats per compartir, és divertit i interessant assaborir una mostra de tot el que ofereix la carta del xef Joan Boneta. Després, entre els plats principals, té un protagonisme especial el costellam de porc amb salsa de soja i mel, una carn que es cou lentament durant catorze hores, a baixa temperatura (uns 70-75 graus), una carn melosa que ve de la Garrotxa i que se us desfarà a la boca. Si us agrada més el peix, gaudireu amb el bacallà fregit amb una salseta de tomàquet confitat, alls, pebre i farigola.

Can Boneta 4.JPG

Una ració de bacallà amb salsa de tomàquet confitat, alls, pebre i farigola. © ÒM

Can Boneta 3.JPG

El tendre costellam de porc amb salsa de soja i mel. © ÒM

Per postres, teniu una gran varietat de gelats i, si us agrada la xocolata, se us farà la boca aigua amb la trufa de xocolata 75% amb whisky Macalan, però ens quedem amb el Pijama 2.0, una nova versió del típic flam amb prèssec, pinya i nata. A Can Boneta ens el serveixen amb els ingredients junts però separats, com sempre però com mai: una crema amb trossets de préssec confitat, un inèdit gelat de tortell d’Olot i una crema amb te matcha.

Can Boneta 5.JPG

L’original Pijama 2.0, una delícia lleugera per als més golafres. © ÒM

En Joan Boneta no es dedicava professionalment a la cuina, però havia fet cursos i sempre havia tingut el somni d’obrir un restaurant, de convidar tothom a tastar els plats que cuinava a casa amb afició i il·lusió. De moment, el projecte rutlla la mar de bé. El boca a orella funciona quan hi ha un bon producte, un bon servei i una excel·lent relació qualitat-preu. Els vins canvien cada tres o quatre mesos, i també alguns plats de la carta, així que és un d’aquells llocs on val la pena tornar sovint. I també obren a les nits, amb un ambient més tranquil. Els desitgem una llarga vida!

Can Boneta 7.JPG

Can Boneta, un restaurant petit i sorprenent al cor de l’Eixample. © ÒM

Viatge a les Highlands d’Escòcia

dijous, 18/09/2014 (Òscar Marín)

Els romans no van poder mai sotmetre Escòcia. “Els amos dels climes més bells i florents de la Terra”, escrivia l’historiador Edward Gibbon, “van donar l’esquena amb menyspreu als pujols ombrius assaltats per tempestes hivernals, als llacs coberts per boires blaves i a les brugueres fredes i solitàries per on una tropa de bàrbars nus caçava cérvols.” Això era així fa dos mil anys. Avui, Escòcia és un dels països més atractius d’Europa i una de les destinacions preferides pels amants de la natura i els paisatges solitaris. Ara que se’n parla més que mai, aprofito per compartir amb vosaltres el meu viatge a l’oest de les terres altes d’Escòcia, les cèlebres Highlands, i recomanar-vos alguns dels paisatges més imponents d’aquest territori:

· Loch Katrine
Al nord de Glasgow hi trobem un dels llacs més famosos d’Escòcia, amb permís del llac Ness: el loch Lomond, que ha inspirat nombrosos poemes i cançons al llarg dels segles. I molt a prop d’aquest, sense sortir del Parc Nacional dels Trossachs, hi ha un llac més petit, menys conegut, però de bellesa similar: el loch Katrine. Es pot recórrer amb dos vaixells turístics, un dels quals porta en funcionament més d’un segle i pren el nom de l’escriptor Sir Walter Scott, que es va inspirar en el loch Katrine per a la seva obra La dama del llac. El preu del recorregut d’una hora costa entre 10 i 13 lliures.

Loch Katrine.jpg

Blau, verd i gris, colors omnipresents a les Highlands. A la imatge, navegant pel ‘loch’ Katrine. © ÒM

· Glencoe
La carretera de les Highlands, l’A-82, travessa un dels paratges més corprenedors del país: la vall de Glencoe. Amb uns setze quilòmetres de llargària i un màxim de set-cents metres d’amplada, Glencoe està flanquejada per algunes de les muntanyes més altes del Regne Unit, com el Buachaille Etive Mòr o les conegudes Three Sisters. El riu Coe acompanya la carretera a través de la vall, creant en alguns punts cascades d’un blau refrescant que contrasten, a l’estiu, amb la verdor que tot ho cobreix. Arribats a la petita població de Glencoe, val la pena acostar-se al Glencoe Lochan, una llacuna idíl·lica envoltada de vegetació exuberant, amb un camí totalment accessible que convida a fer la volta a aquest preciós mirall d’aigua prou allunyat del nucli urbà.

Glencoe Scotland.jpg

Hi ha pocs paisatges tan intensos a Escòcia com la vall de Glencoe. © ÒM

· Jacobite Steam Train
El viatge amb aquest tren de vapor és una de les activitats més emocionants que es poden fer a les Highlands. Surt de l’estació de Fort William i fa un recorregut de 60 km a través de les terres altes d’Escòcia fins arribar a Malaigh, a l’extrem oest del país. El Jacobite Steam Train té com a curiositat que és el tren que surt a les pel·lícules de Harry Potter, tot i que a la ficció porta el nom de Hogwarts Express. Funciona entre els mesos de maig i octubre, que és quan el clima de les Highlands és més agradable i, en conseqüència, quan hi arriben més turistes. El recorregut té trams realment espectaculars, passa a la vora del Ben Nevis, la muntanya més alta del Regne Unit, i un dels paratges més fotografiats és el del viaducte de Glenfinnan, un gran pont de 30 metres d’alçada que travessa un dels paisatges més bucòlics del país. Des del port de Malaigh, on acaba el recorregut amb tren, es pot arribar amb ferry fins a l’illa de Skye. El preu és de 34 lliures per persona, anada i tornada.

Jacobite.jpg

El pas pel viaducte de Glenfinnan és un dels moments àlgids del viatge amb el Jacobite. © ÒM

· Dormir als Loch Linnhe Lodges
Vam llogar una de les cabanes disposades just davant del loch Linnhe, a tocar de l’aigua, i hi vam passar alguns dels millors dies de la nostra ruta escocesa. El loch Linnhe no és ben bé un llac, ja que les seves aigües són salades i té sortida a l’oceà per l’extrem oest; és un fiord de gran amplitud, amb quinze quilòmetres de longitud i uns dos quilòmetres de distància entre les dues ribes. Des d’aquestes cabanes situades entre Glencoe i Oban, en un racó tranquil de la costa, s’hi poden contemplar algunes de les postes de sol més majestuoses d’aquest litoral. Els Loch Linnhe Lodges tenen dues habitacions, una àmplia sala d’estar i una cuina ben equipada. A tocar hi teniu el Holly Tree Hotel, que ofereix servei de restaurant i bugaderia i permet nedar a la seva piscina.

Loch Linne.jpg

El sol es pon darrere la península de Morvern, al loch Linnhe. © ÒM

· El castell Stalker
Hi ha castells més conegut a Escòcia, com el de Balmoral o l’Eilean Donan, però el castell Stalker és un dels més fotogènics, ubicat en una illa mareal a pocs metres de la costa oest. Va servir d’escenari de la divertida pel·lícula Monty Python and the Holy Grail. No admet visites, però es pot contemplar còmodament des de la costa. Especialment llaminer és observar-lo amb un té o un cafè calent entre les mans des dels finestrals de la sala de la cafeteria The View & Co, un espai que fa alhora de centre d’informació i de mirador excepcional, situat en un punt elevat del litoral.

Stalker.jpg

El castell Stalker vist des de la cafeteria The View & Co. ©

· Cuil Bay
De platges boniques i solitàries n’hi ha moltes arreu. Totes tenen en comú que cal pensar-s’ho dues vegades abans de ficar-se dins l’aigua, ja que les baixes temperatures no conviden a submergir-s’hi. Però és ben agradable de passejar a la vora de l’aigua en badies com la Cuil Bay. Es troba a una mitja milla de Duror i ofereix una bona vista sobre la solitària península de Morvern i més enllà.

Cuil Bay.jpg

Cuil Bay és el paradigma de les platges tranquil·les i solitàries d’Escòcia. © ÒM

Somnis modernistes al Mas Passamaner

diumenge, 14/09/2014 (Òscar Marín)

Mas Passamaner 1.JPG

El magnífic Mas Passamaner, a la Selva del Camp, és avui un hotel de luxe. © ÒM

No és dorm cada dia en un palauet modernista dissenyat per Lluís Domènech i Montaner. A Barcelona, l’arquitecte va reformar el restaurant de l’Hotel Espanya, que continua obert, i va projectar la Casa Fuster, un hotel de luxe que queda fora del nostre pressupost. Però hi ha una alternativa, un pèl més econòmica, ubicada al cor del camp de Tarragona, entre Reus i la Selva del Camp: el Mas Passamaner, una casa atribuïda a l’arquitecte i al seu fill Pere Domènech Roura, que fou propietat del president de la Cambra de Comerç de Reus. Des de fa uns anys, ha esdevingut un hotel de cinc estrelles, i és un d’aquells allotjaments especials que formen part de l’Associació Monumenta de Propietaris de Castells i Edificis Catalogats de Catalunya.

Mas Passamaner 3.JPG

El balcó flanquejat per columnes tornejades presideix la façana, amb un mirador adossat de finestra geminada, amb capitells de pedra esculpida. © ÒM

Mas Passamaner 6.JPG

Un dels múltiples espais de repòs als jardins del Mas Passamaner. © ÒM

El que més ens atreu d’aquest tipus d’hotels és la seva història i el solatge que en queda, perceptible en detalls que potser hi ha hostes que no valoren de manera positiva, com ara que els antics porticons de fusta de les finestres no acabin d’encaixar del tot, o que les vidrieres interiors, que separen les habitacions de l’escala principal, grinyolin lleugerament en obrir-se. No cal dir que l’embolcall és impecable, la façana ha estat ben restaurada, les rajoles i els esgrafiats en tons blaus llueixen com el primer dia. Les habitacions estan ben equipades, amb llits d’amplada especial, i tenen bones vistes als camps, tot i que el seu eclecticisme decoratiu desconcerta una mica. Al voltant del mas s’hi han afegit una sèrie d’habitacions amb terrassa, un spa petit però suficient per una horeta de desconnexió, una piscina exterior i un restaurant, La Gigantea, dirigit pel xef Joaquim Koerper, que té molt d’encant però un preu no gaire assequible. Això sí, la proximitat a Reus permet acostar-se a la capital del Baix Camp a passejar i sopar… Una bona opció per als aficionats a descobrir allotjaments amb encant.

Mas Passamaner 5.JPG

La decoració de les habitacions és un aspecte que es podria millorar. © ÒM

Mas Passamaner 4.JPG

La banyera de la nostra habitació tenia bones vistes als camps que envolten la masia. © ÒM

Mas Passamaner 2.JPG

L’edifici conserva la fusteria original de portes, balcons i finestres, pintades en blau. © ÒM

Un dia al Salou del rei Jaume I

dilluns, 8/09/2014 (Òscar Marín)

Així com Barcelona va construir un gran monument a Cristòfor Colom al port, i el va posar de cara al mar —encara que Amèrica es troba en la direcció contrària—, Salou va dedicar una escultura al rei Jaume I el Conqueridor al passeig marítim, mirant cap a Mallorca. El monument data de l’any 1965 i rememora la sortida del monarca català d’aquestes platges, el 5 de setembre del 1229, amb un estol de més de cent cinquanta vaixells per conquerir la més gran de les Balears. L’objectiu era l’annexió de les Illes i va representar la victòria més gran de Jaume I contra els sarraïns. El fet és tan rellevant que Salou no podia deixar passar l’oportunitat de celebrar-ho amb una festa medieval, com les que es fan en d’altres poblacions catalanes, sí, però amb un motiu més sòlid. Pels carrers del nucli antic s’hi troben, durant el primer cap de setmana de setembre, algunes parades típiques d’aquestes fires: d’herbes remeieres, de coques i pastissos, d’embotits, de fruits secs, de peces d’artesania… No hi falta un grup de música tradicional, uns contacontes al pati de la biblioteca, un ferrer que fa una demostració del seu ofici al carrer o un ballarí que imita les danses dels dervixos giròvags de l’Orient Mitjà.

Festa Jaume I Salou 02.2.jpg

Una versió acolorida de la dansa dels dervixos a la Festa del rei Jaume I. © ÒM

Festa Jaume I Salou 01.jpg

Grups de músics recorren els carrers plens de parades del nucli antic de Salou. © ÒM

El punt fort de la celebració és la desfilada que surt el dissabte al vespre, però que es prepara a consciència durant les setmanes anteriors. Prop de tres-centes persones, moltes de les quals són veïns de Salou i voltants, hi representen soldats, nobles, dames i camperols. Junts formen una comitiva que acompanya el rei Jaume I i la seva esposa, Violant d’Hongria, des de la Torre Vella fins a la platja de Llevant, d’on van salpar aquells famosos vaixells, ara fa 785 anys. Enguany hem pogut accedir a la Torre Vella durant els preparatius de la festa, hem constatat la il·lusió dels salouencs per recuperar un episodi decisiu de la seva (de la nostra) història, i malgrat que la recreació medieval pot semblar fora de context passant entre carrers de moderns apartaments, aplaudida per turistes russos, britànics i francesos, dins la Torre Vella es viu un ambient que bé pot recordar els anys en què Salou era un dels ports més importants de la Corona d’Aragó.

Festa Jaume I Salou 04.jpg

El rei Jaume I mira a càmera mentre les dames assagen el seu ball al pati de la Torre Vella. © ÒM

Festa Jaume I Salou 08.jpg

La reina Violant d’Hongria, esposa de Jaume I, amb un dels cavallers de la cort. © ÒM

Festa Jaume I Salou 09.jpg

Unes tres-centes persones vestides d’època participen en la desfilada medieval. © ÒM

Festa Jaume I Salou 12.jpg

També hi ha nens en la comitiva que acompanya els monarques pels carrers de Salou. © ÒM

Festa Jaume I Salou 07.jpg

Hi són representats des dels membres de la cort fins a les classes populars. © ÒM

Festa Jaume I Salou 06.jpg

La desfilada surt de la Torre Vella, del segle XVI, i arriba a la platja de Llevant. © ÒM

Festa Jaume I Salou 05.jpg

Veïns de Salou i altres viles properes participen amb il·lusió en la recreació històrica. © ÒM

Si voleu experimentar amb tots els sentits el passat medieval de Salou, podeu completar l’experiència assaborint el menú medieval que ofereixen els millors restaurants de la vila durant el cap de setmana de la Fira del rei Jaume I. Cadascun elabora la seva versió, però tots s’inspiren en l’antic receptari Sent Soví, escrit l’any 1324, el primer receptari conegut de la cuina catalana. Vaig tastar l’excel·lent menú del restaurant José Luis Arceiz, format per un petit entrant d’esferificació d’oli d’oliva i piruleta de formatge de cabra; un milfulls de paté, poma i baldana amb avellanes caramelitzades; un bloc de xai a baixa temperatura amb puré de moniato, i una poma al forn farcida de gelat de vainilla. Després d’aquesta contundent i saborosa revisió d’un àpat medieval, un últim passeig relaxat per la fira és la millor opció abans de tornar al ritme trepidant del segle XXI.

Sent Soví Salou 1.jpg

Una versió actualitzada dels milfulls medievals, en aquest cas amb paté i poma. © ÒM

Sent Soví Salou 2.jpg

El xai era un dels ingredients principals de moltes receptes medievals. © ÒM

Sent Soví Salou 3.jpg

Refrescant poma al forn amb gelat i cruixent de cereals i xocolata. © ÒM

Un passeig pel Coserans medieval

dilluns, 7/07/2014 (Òscar Marín)

Saint-Lizier1.jpg

Saint-Lizier (Sent Líser) és considerat un dels pobles més bells de França. © Òscar Marín

Val la pena escapar-se a l’altre costat del Pirineu, a terres occitanes, per descobrir la vila de Saint-Lizier. En aquest poble de carrerons estrets, totes les opcions ens porten a la plaça de la catedral, on la presència d’alguns vehicles aparcats ens recorda que estem al segle XXI. Les cases i, sobretot, el seu gran temple romànic han conservat l’aspecte dels temps en què només vaques i veïns a peu rondaven la plaça. “No hi ha al Coserans ni a l’antic comtat de Comenge frescos com els de Saint-Lizier”, assegura Danièle Pelata, directora de l’oficina de turisme, mentre ens guia pel temple. “Moltes esglésies van perdre les seves pintures i aquestes són les més antigues que han arribat fins a nosaltres.” En observar el fresc del Crist en majestat que domina l’altar, no és estrany recordar altres pintures vistes al Pirineu català. L’investigador John Ottaway situa la creació d’aquestes figures al voltant de l’any 1070 i ha apuntat que, per la seva naturalesa bizantina, el seu autor podria ser el mateix mestre d’origen italià que va treballar en la col·legiata del castell d’Àger, a la Noguera.

Catedral Saint Lizier.jpg

La catedral de Saint-Lizier data del segle XI, però la població ja era seu episcopal al segle V. © ÒM

St Lizier.jpg

Saint-Lizier fotografiat des de l’aire. El gran palau dels bisbes (una part s’ha convertit en hotel) domina el nucli medieval des del punt més elevat de la vila. © Òscar Marín

Després de la visita imprescindible a la capital històrica del Coserans, ens acostem fins a Saint-Girons, la capital moderna. Un passeig pel centre ens descobreix l’austera església de Saint-Valier i, si ens desplacem cap als afores, a Eycheil trobem una interessant ermita dedicada a Sant Joan Baptista. Però l’església més imponent del Coserans s’aixeca a vint minuts al sud, al poble de Vic d’Oust. És un plaer accedir a la preciosa Notre-Dame-de-Vic i observar la seva nau inusualment profunda i el sostre cassetonat del segle XVI, decorat amb petits motius, tots diferents, pintats amb bells colors. Al poble veí de Seix, la capella de Saint-Sernin, molt més discreta, també roman ancorada en l’edat mitjana. Per la tarda, transitant per les valls que s’obren a l’oest de Saint-Girons trobem altres petits temples que tenen el seu origen en el període del romànic i que mantenen el seu interès, encara que hagin sofert modificacions posteriors: Moulis, Luzenac (a la imatge inferior), Antras, Balacet… En cada poble, una església. En cada església, mil històries. Com m’explica la historiadora Pauline Chaboussou: “Les esglésies ens recorden que aquestes terres han estat habitades al llarg dels temps i, encara avui, són un patrimoni viu. La gent encara hi és batejada, es casen i són enterrats aquí, com fa segles. Les esglésies romàniques formen part de les nostres arrels.”

Couserans.jpg

L’església de Notre-Dame de Luzenac, a Moulis, té l’origen al segle XII. © ÒM

Saint Lizier.jpg

Un dels carrers de Saint-Lizier. La vila forma part del Camí de Sant Jaume i el seu llegat romànic és Patrimoni de la Humanitat. © ÒM