Sabors i aromes de la Costa Vermella

dimarts , 19/05/2015 (Òscar Marín)

Banyuls.jpg

Panoràmica de Banyuls des del port de la vila. © Òscar Marín

M’agraden els territoris que saben treure profit de tot el que els regala la natura sense malmetre-la. La Costa Vermella, la franja litoral que mira de reüll el cap de Creus des del nord, és plena de sorpreses en aquest sentit. És ben coneguda per l’elaboració de vins, les denominacions de Banyuls i Cotlliure n’ofereixen alguns dels més prestigiosos del Rosselló, però sabíeu que també s’hi fan uns dels millors vinagres artesans d’Europa? A Portvendres, concretament al llogarret de Cosprons, la Nathalie Herre va decidir dedicar la vida a recuperar un producte poc valorat gastronòmicament, però amb una gran tradició a la zona: el vinagre de Banyuls. És admirable la passió amb que vigila les bótes, amb que prepara les barreges d’herbes, en aquest petit tros de terreny amb vistes a la badia de Paulilles. Va començar amb quatre bótes l’any 1999 i ara ja en té una quarantena i serveix un miler de clients d’Europa i els Estats Units.

La Guinelle.jpg

El vinagre de La Guinelle reposa en bótes de roure, a l’aire lliure. © ÒM

Natalie Herre.jpg

La Nathalie Herre explica amb passió el procés d’elaboració del vinagre. © ÒM

No tan sols ha sabut recuperar el tradicional vinagre de Banyuls. A més, la Nathalie ha creat noves maneres d’assaborir el vinagre que han atret xefs d’arreu: el vinagre de canyella i clau, les perles de vinagre, les cireres en vinagre i, fins i tot, el vinagre sòlid, ideal per ratllar damunt del plat, elaborat amb un 97% de vinagre de Banyuls i un 3% d’extracte d’algues roges que permeten la solidificació del líquid. Una sorpresa deliciosa. El lloc de La Guinelle no és fàcil de trobar, però els veïns us poden indicar. La podeu visitar de dilluns a divendres, de 9 a 12 h i de 14.30 a 18.30 h. I si voleu comprar els seus vinagres, també en trobareu al carrer de Sant Sebastià de Banyuls i al mercat de Santa Caterina de Barcelona.

La Guinelle 2.jpg

A La Guinelle es poden tastar i comprar una gran varietat de vinagres de Banyuls. © ÒM

Per dinar, a Banyuls hi ha diverses opcions molt interessants que presenten una cuina que conjuga la tradició francesa i el producte català. Vam escollir el restaurant El Fanal, amb una estrella Michelin, on el xef Pascal Borrell fa una cuina creativa tenint present el terroir. El turbot cuinat a foc lent amb ceba confitada, la vedella a la brasa a l’Amaretto, el carpaccio de petxina de pelegrí (Saint-Jacques) amb mussolina de coliflor, tòfona d’estiu i cebiche de mango… Com a receptes especials, hi vam tastar la llebre a la royale, cuita durant 30 hores a baixa temperatura, i la sopa de tòfones i mandonguilles d’aviram recoberta amb una croustade (una antiga recepta del prestigiós xef francès Paul Bocuse). No deixa de sorprendre l’excel·lent relació qualitat-preu d’El Fanal: el menú del dia costa 29 euros, molt ajustat per l’elevat nivell dels plats, la seva bona presentació i originalitat, i la frescor dels productes (el peix arriba cada matí del port de la vila).

Restaurant Le Fanal.jpg

Sala del restaurant El Fanal, al port de Banyuls. © ÒM

Croustade aux truffes.jpg

Sopa de tòfona i mandonguilles d’aviram a l’estil Bocuse. © ÒM

Llebre a la Royale.jpg

Un tast exquisit de llebre a la royale. © ÒM

Les aromes de la mar són intrínseques de la Costa Vermella. D’aquest litoral, concretament de Cotlliure, són ben conegudes les conserves d’anxova, un producte que es remunta a l’edat mitjana, quan la salaó era l’única manera de conservar el peix durant molt de temps. Després de dinar vam fer una visita a la centenària fàbrica Desclaux, que pertany a una de les dues úniques famílies que perpetuen la tradició ancestral de preparar les anxoves de Cotlliure. A l’entrada del poble hi distingireu la façana blau cel de la botiga Desclaux, que obre tots els dies. Hi ha una petita sala on es projecta un vídeo de quinze minuts sobre la història de les anxoves de Cotlliure i també s’hi pot tastar el producte abans de comprar-lo. Entre la varietat de productes hi trobareu la deliciosa tapenada d’olives i anxoves, la crema d’anxoves, els filets d’anxova a l’oli d’oliva i les anxoves a la sal.

Anxoves Desclaux.jpg

Botiga d’anxoves Desclaux a Cotlliure. © ÒM

Anxoves de Cotlliure.jpg

Anxoves Desclaux preparades per portar a la botiga. © ÒM

Una última recomanació gastronòmica abans d’abandonar la Costa Vermella. Voleu tastar les creacions d’un dels millors pastissers francesos? Davant de l’Ajuntament de Cotlliure hi ha la botiga d’Olivier Bajard, un mestre pastisser que ens ofereix, entre d’altres postres, una gran diversitat de macarons: de flor de taronger i maduixa, de cafè i anous, de pistatxo i gerds, de fruites exòtiques, de praliné d’ametlles, de rosella i gerds, de maduixa i anís… També elabora mini-magdalenes de tots els gustos i pastissos deliciosos. Un somni per als més llaminers!

Olivier Bajard.jpg

Mini-magdalenes de festucs, gingebre, xocolata, llimona… Ideals pel cafè. © ÒM

Olivier Bajard 2.jpg

Algunes de les moltes delícies afruitades de la botiga d’Olivier Bajard. © ÒM

10 hotels gastronòmics de Catalunya

divendres, 8/05/2015 (Òscar Marín)

Els paisatges i monuments conformen la columna vertebral d’un viatge, però una escapada no és completa si no es gaudeix de la gastronomia del país. Per distingir aquells allotjaments que, a més d’oferir un perfecte acolliment, serveixen plats d’arrel tradicional, el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat ha creat el distintiu d’especialitat “hotel gastronòmic” que engloba establiments de menys de seixanta habitacions, amb una oferta gastronòmica ben representativa de la cuina catalana elaborada amb productes de proximitat.

Masia la Palma

Sala del restaurant Sa Poma, a l’hotel Masia la Palma d’Espinavessa. © ÒM

Aquests hotels gastronòmics ofereixen com a mínim un 40% de plats tradicionals inclosos en el Corpus Culinari de la Cuina Catalana, elaborats també amb un mínim del 40% d’aliments de proximitat i procedents de productors autòctons. A més, en la carta de vins més de la meitat de referències han de ser de producció catalana. Els xefs d’aquests “hotels gastronòmics” valoren la qualitat i utilitzen matèries primeres de la seva zona, dedicant una atenció especial als productes frescos de temporada segons el cicle de les estacions.

Són 43 els hotels que, actualment, s’han certificat amb aquesta distinció. De tots aquests, us en recomano 10 que he visitat personalment i dels quals he assaborit la gastronomia.

Ca l’Arpa
El xef Pere Arpa va reformar la casa dels avis al carrer Indústria de Banyoles per convertir-la en un restaurant amb hotel: Ca l’Arpa. L’establiment s’ha convertit en un dels millors de la comarca. I té una estrella Michelin! Coneixen de primera mà la procedència de tots els ingredients: visiten la formatgeria d’on prové el formatge que serveixen, parlen amb el pagès que cria els pollastres que cuinen i tasten els vins als millors cellers per escollir aquells que presentaran a la carta (la Montse us aconsellarà). El segon pas, l’elaboració, és igual de transparent i rigorós. La gran vidriera amb vistes de la cuina no amaga res del màgic procés de preparació dels plats: ara una perdiu tèbia en dues coccions amb foie i puré de remolatxa, ara unes guatlles amb salsa de soja i escalunyes, ara una cassoleta de vieires i lletons de vedella, ara una espatlla de cabrit rostida amb all i romaní…
Més informació: Com a casa a Ca l’Arpa de Banyoles

"©

Ventresca de tonyina amb escabetx creada a la cuina de Ca l’Arpa. © ÒM

El Far
El cuiner Tony Sáez combina tradició i modernitat en l’escenari únic del Far de Sant Sebastià, a Llafranc. Hi revisa receptes clàssiques i les treballa a la seva manera. De la coca de recapte de tota la vida n’ha fet una tapa i l’empordanès braç de gitano de tonyina l’ha ficat dins una copa. També dels arrossos en fa una creació excel·lent. Us puc parlar d’altres plats que podeu tastar a l’hotel restaurant El Far, des del suquet de sardines fins als ravioli de carn de bou farcits de tonyina, passant per l’amanida de verat amb tàrtar de tomàquet i vinagreta d’escalunyes. Us puc descriure les postres, tradicionals però presentades de manera original, com el mel i mató amb pinyons i gelat o la sopa de maduixes amb gelat de mascarpone. Però preferiria que ho provéssiu. Reserveu-hi taula.
Més informació: Records des del Far de Sant Sebastià

Un fragment de coca sobre un fons pictòric al restaurant El Far. © ÒM

Motel Empordà
El xef Jaume Subirós continua al capdavant del Motel Empordà des de fa gairebé quaranta anys. Aquest hotel restaurant, als afores de Figueres, és un lloc de referència de la gastronomia catalana que manté el llistó ben alt i segueix fidel a la tradició de la cuina de l’Empordà. El menú pot començar amb una sopa de farigola amb pa d’herbes aromàtiques i amb una amanida ben empordanesa de faves amb menta, pernil i peus de porc, un plat senzill i alhora emblemàtic de la casa. Podeu tastar plats de temporada com els naps de Capmany amb formatge blau Cingles de Bertí o un saborós besuc amb escuma d’all i arròs inflat. Assaborir la llebre a la royale és un plaer que no es pot gaudir en gaires restaurants del nostre país. Després d’un àpat que estimula els sentits del viatger, el repòs merescut es gaudeix millor en una de les habitacions renovades de l’hotel Empordà.
Més informació: Un gran sopar al Motel Empordà

Motel Emporda.jpg

Les faves en amanida i menta fresca són un dels plats emblemàtics del Motel. © ÒM

Sa Tuna
Just davant de la cala Sa Tuna, un fragment deliciós de Costa Brava, hi ha l’Hostal Sa Tuna, un dels establiments emblemàtics de Blanes que es remunta a l’any 1944, quan entre les barques dels pescadors s’hi començava a veure algun turista i en Joan i la Paquita, els avis dels actuals propietaris, van plantar damunt la sorra les taules del restaurant. Des de l’any 2003, l’encarregat de dirigir la cuina del Sa Tuna és el xef Mateu Batista, bon coneixedor de la cuina tradicional empordanesa. Hi podeu tastar creacions com el confitat de tomata de ram i escrita (rajada) amb consomé de pebrot escalivat o el magnífic arròs a la brasa amb peix de rebuig del pòsit de Palamós. El menú delectarà els gormands, però no només de gormands viu l’Hostal Sa Tuna. Com indica el seu nom, hi tenen habitacions per als qui vulguin fer una estada tranquil·la davant del mar.
Més informació: El menú del peix de roca al Sa Tuna

Paella Sa Tuna.JPG

Un bon arròs a la brasa amb peix fresc de Palamós al Sa Tuna. © ÒM

Sant Pere del Bosc
A l’antic monestir benedictí i asil de Sant Pere del Bosc, restaurat al gust modernista per Puig i Cadafalch, tot ens parla, discretament, en veu baixa, del passat d’aquest racó de la Costa Brava. L’Eva Olmos, propietària i dissenyadora d’aquest projecte hoteler, ha reciclat peces antigues trobades a l’edifici i les ha restaurat per integrar-les en els espais. Al petit restaurant l’Indià, el xef José Ciurletti hi presenta tot un festival gastronòmic. Hi trobareu noves creacions cada temporada. Des de les magdalenes de rocafort amb pipes o la gamba al curri arrebossada amb cereals fins al risotto de verdures amb formatge brie i xips de carxofa o el calamar en la seva tinta amb ceba sobre parmentier de patata i gingebre, tot transpira originalitat i bon producte.
Més informació: Petits plaers al Sant Pere del Bosc Hotel & Spa

Sant Pere del Bosc 1.JPG

El Sant Pere del Bosc Hotel & Spa proposa una experiència de luxe. © ÒM

Masia la Palma
En un mas preciós envoltat de camps de conreu a Espinavessa, a mig camí entre Figueres i Banyoles, l’hotel Masia la Palma ofereix una bona cuina del territori. Al restaurant Sa Poma, dirigit per la Tona Llovera i el seu fill Pep Munilla, s’hi serveix una cuina casolana que aposta pels productes de la terra, amb un toc d’innovació. Durant la meva estada, m’hi van servir un boníssim pernil de gla amb pa de vidre, per seguir amb unes croquetes casolanes de carn d’olla i bacallà. El carpaccio de llagostins en excel·lent combinació amb una vinagreta de bolets amb allets és un dels plats estrella d’aquest restaurant, juntament amb el tendre bacallà amb pebrots de Padrón. L’àpat s’acompanya amb un vi del nostre país (podeu escollir des de DO Empordà fins a Terra Alta).
Més informació: Masia la Palma, encant empordanès

IMG_9244.JPG

Carpaccio de llagostins amb vinagreta de bolets i allets a la Masia la Palma. © ÒM

Gran Claustre
En aquest hotel ubicat en un punt privilegiat de la Costa Daurada, al costat de l’imponent castell d’Altafulla, hi trobareu el restaurant Bruixes de Burriac, dirigit pel xef Jaume Drudis. Podeu tastar-hi, per començar, un aperitiu de la casa; com a entrant, un buquet de verdures de temporada cuites en una cassoleta, o un cap i pota amb amanida de mongeta verda Macaire, o un púding de llamàntol amb medalló al vapor i infusió de pinyons. Com a plat principal, es pot escollir entre un arròs de calamarset de platja i botifarra negra amb cigrons i allioli de nyora, un turnedó de salmó amb bombó d’api i clorofil·la confitada, o un filet de porc ibèric amb rostit de patata i pruna confitada. El punt dolç el posa el flamet o el bombó amb xocolata especiada. També l’esmorzar bufet val molt la pena, així que us recomano que us hi quedeu a dormir.
Més informació: Relax a l’hotel Gran Claustre

3_Bruixes_de_Burriac.jpg

El restaurant de l’hotel Gran Claustre rep el nom de Bruixes de Burriac. © ÒM

El Molí
A l’hotel El Molí, ubicat a tocar de la Muga al seu pas per Pont de Molins, s’hi menja molt bé, amb una carta basada en el producte local de temporada, des de les verdures de l’horta i els bolets fins als embotits, els cargols o la carn de caça. Això sí, les receptes estan posades al dia tot respectant la tradició. L’hotel ha estat renovat, però la seva història es remunta trenta-cinc anys enrere, quan el senyor Pere Lladó va fundar aquest restaurant amb habitacions. Avui, els seus fills, en Marc, en Jordi i l’Eva, fan que el client gaudeixi de la qualitat d’un bon servei, una bona cuina i unes magnífiques habitacions superiors a tocar del riu.
Més informació: Un hotel privilegiat en un molí de la Muga

La terrassa de l’hotel El Molí queda suspesa sobre la Muga. © ÒM

El Monegal
Al cor del Solsonès s’hi aixeca un hotel ideal per gaudir de la frescor del bosc a ple estiu. Hi conflueixen els sons de la natura, les branques tremoloses dels arbres, la veu dels ocells, les aigües del torrent dels Plans passant als nostres peus. La seva cuina combina a la perfecció amb el seu entorn natural, especialment a la tardor, quan els bolets de la vall de Lord arriben a la taula. Els concerts també són una bona excusa per visitar l’hotel Monegal, ja que s’hi organitzen vetllades poètiques i musicals de petit format. També ho és l’aventura d’anar a buscar bolets. Aquest és un excel·lent punt de partida per als caçadors de ceps, pinetells i fredolics. Mentre mig país se cita als boscos del Berguedà i del Ripollès, els paisatges del Solsonès regalen una bona collita als boletaires astuts que fugen dels camins més trillats.
Més informació: Música i bolets a l’hotel Monegal

Bolets collits als boscos pròxims a l’hotel Monegal, a Sant Llorenç de Morunys. © ÒM

Hotel Muntanya & Spa
Al nucli cerdà de Prullans, l’Hotel Muntanya & Spa combina benestar, natura i turisme familiar. L’aposta per les famílies ja està consolidada des de fa anys, amb una oferta d’apartaments amplis, zones de joc per a la canalla, activitats d’animació infantil i plats a gust dels nens en el seu restaurant. Pels amants de la gastronomia local, al restaurant bufet s’hi serveixen guisats típics del Pirineu i receptes de la gastronomia cerdana, com el tiró amb naps i el trinxat amb rosta. A l’estiu, el restaurant barbacoa a l’aire lliure La Jardinera ofereix un bufet de carns i també hi ha la possibilitat de coure les nostres pròpies viandes. Per als qui busquin una experiència curiosa, cada divendres, a l’hora de sopar, el restaurant es converteix en una taverna del segle XII ambientada en l’època medieval.
Més informació: 5 hotels amb spa

Hotel Muntanya.jpg

El Muntanya és també conegut pel seu ampli espai de benestar. © ÒM

La serenitat de Can Xiquet

dimarts , 28/04/2015 (Òscar Marín)

Can Xiquet.jpg

Can Xiquet, en un punt elevat de Cantallops, domina els Aspres d’Empordà. © ÒM

Recorres amb calma els Aspres d’Empordà, unes planes de vinyes, oliveres i boscos de sureres i alzines que s’eleven mandroses al peu de l’Albera. El cotxe avança per una carretera sinuosa que ascendeix per un paratge plàcid, tocat per la llum del capvespre. Els revolts no permeten córrer, i això facilita que el cant dels ocells s’escoli a través de la finestra, tot anunciant la tranquil·litat que ens espera en aquesta terra privilegiada. Arribes a Cantallops, travesses el poble i puges fins a Can Xiquet. Surts del cotxe i t’adones que el luxe és ben bé això. L’essència de l’Alt Empordà envolta l’antiga masia convertida fa uns anys en hotel. Em reben amb amabilitat i m’acompanyen fins a l’espaiosa junior suite Salines que m’han assignat, una habitació de 45 metres quadrats amb un gran llit, comodíssim; un bany diàfan amb banyera, dutxa i una bona selecció d’articles de bany, i una terrassa privada que domina el paisatge.

Junior suite Can Xiquet.jpg

Àmplia junior suite Salines a Can Xiquet. © ÒM

Els Aspres d’Empordà ens parlen des d’aquí. A l’abast de la mà s’aixeca l’Albera, al fons la badia de Roses, les sinuoses formes del Montgrí es deixen observar una mica més enllà. Es fa fosc i les llums de la costa arriben titil·lants. És un plaer contemplar el territori des d’aquí, des d’una posició absolutament privilegiada, respirar-ne l’aire pur i escoltar-ne els sons de la natura. I aleshores, inevitablement, se’ns obre la gana. És l’hora de sopar. Entre setmana i fora de temporada, el restaurant de l’hotel és un oasi de tranquil·litat. Ens hi proposen nombroses opcions, totes delicioses: anxoves de l’Escala amb coca de pa amb tomàquet, calamar de Roses farcit de saltejat de verdures, confitat de tomàquet de Vilabertran amb formatge de cabra, turbot amb melmelada de tomàquet i verdureta, patates d’Olot amb arròs verd i reducció de Mòdena… Escullo una graellada de verdures a la brasa amb una deliciosa salsa de romesco i un entrecot exquisit servit amb un gratinat de patates. Per postres, una mousse de iogurt amb fruits del bosc, dolça i suculenta. Per acompanyar els àpats, la carta permet escollir entre una gran varietat de vins de la DO Empordà, especialment dels cellers dels voltants.

Can Xiquet de nit.jpg

Can Xiquet, de nit. A la planta inferior es troba el restaurant de l’hotel. © ÒM

Entrecot Can Xiquet.jpg

Tendre entrecot amb gratinat de patates. © ÒM

Mousse Can Xiquet.jpg

Mousse de iogurt amb fruits del bosc. © ÒM

L’endemà, de bon matí, obro les cortines i la llum inunda l’habitació. Els amplis finestrals permeten obtenir una vista sorprenent de la sortida del sol. Després d’una dutxa, un bon plat d’embotits de la terra amb pa amb tomàquet, un suc de taronja natural i un cafè permeten agafar forces per afrontar una nova jornada empordanesa. Si sou esportistes, podeu fer ús del petit gimnàs o demanar consell a la recepció de l’hotel sobre les nombroses rutes a peu i amb bicicleta (podeu llogar-les) que es poden fer pels voltants. Especialment recomanable és la visita al castell de Requesens. Si preferiu relaxar-vos, podeu contractar un dels múltiples massatges i tractaments que ofereixen, prèvia reserva. Si sou amants del vi, podeu acostar-vos a algun dels petits cellers de la zona (us recomano la visita a Oliver Conti, a Capmany). Si el temps ho permet, podeu capbussar-vos a la piscina. I si no voleu desconnectar del tot, teniu connexió Wi-Fi en tot l’allotjament, cosa que permet consultar Internet des de qualsevol de les agradables zones comunes.

Esmorzar Can Xiquet.jpg

Per esmorzar, embotits amb pa amb tomàquet i suc de taronja natural. © ÒM

Habitació Can Xiquet.jpg

Una de les habitacions dobles renovades recentment. © ÒM

L’estada ha estat tan rodona. Quan has desconnectat de debó de la rutina i de les presses del dia a dia, quan has assaborit el millor d’un territori farcit de natura i serenitat, és inevitable pensar que tornaràs. I encara més, emprens el camí de retorn a casa amb la sensació que aquest seria un molt bon lloc per viure.

Suite Can Xiquet.jpg

La suite Canigó, de 70 metres quadrats, és l’estrella de Can Xiquet. © ÒM

Bany suite Can Xiquet.jpg

El bany de la suite Canigó té una gran vista dels Aspres. © ÒM

Piscina Can Xiquet.jpg

La piscina de l’hotel és oberta durant tot el dia. © ÒM

Relax a l’hotel Gran Claustre

diumenge, 8/03/2015 (Òscar Marín)

1_Hotel_Gran_Claustre.jpg

L’hotel Gran Claustre es desplega a banda i banda del carrer del Cup d’Altafulla. © ÒM

Fa temps que a l’antic convent de monges d’Altafulla no hi ressonen pregàries. El que queda del claustre del segle XVIII acull avui una piscina, i allà on abans hi havia cel·les, avui s’obren habitacions amb les comoditats d’un quatre estrelles. Som al Gran Claustre, un hotel ubicat en un punt privilegiat de la Costa Daurada, al costat de l’imponent castell d’Altafulla, presidint la munió de vells carrerons que es despleguen pel turó de la vila closa. Sempre és agradable passejar pels carrers tranquils d’Altafulla, farcits d’històries, entre les quals hi ha les llegendes de bruixeria que donen nom al restaurant de l’hotel: Bruixes de Burriac. Val la pena fer un primer passeig de reconeixement pel nucli antic de la població. Si no el voleu fer sols, podeu reservar una visita guiada a l’oficina de turisme (es fan a les 19 h) i us descobriran totes les curiositats de la vila. Després de fer un volt, pot ser ben agradable descansar una estona a l’habitació, llegir, assaborir un dels sucs de cortesia del minibar o posar-se el barnús i les sabatilles i baixar a l’espai de benestar del Gran Claustre.

2_Habitació_Gran_Claustre.jpg

Habitació 11 (doble superior) de l’hotel Gran Claustre. © ÒM

Els massatges amb xocolata i els tractaments d’enoteràpia són algunes de les propostes d’aquest espai, que també ofereix una petita zona d’aigües: piscina amb bancs d’hidromassatge, dolls cervicals, pileta d’aigua freda, sauna, bany de vapor, font de gel, dutxes de sensacions i un servei gratuït d’infusions. Després d’un massatge relaxant o d’una hora de spa, ens dutxem i ens dirigim cap al restaurant de l’hotel, Bruixes de Burriac, un nom suggeridor inspirat en les dones màgiques que habitaven aquesta contrada. El menú de nit té un preu de 29 euros i inclou diversos plats. Per començar, un aperitiu de la casa; com a entrant, un buquet de verdures de temporada cuites en una cassoleta, o un cap i pota amb amanida de mongeta verda Macaire, o un púding de llamàntol amb medalló al vapor i infusió de pinyons. Com a plat principal, es pot escollir entre un arròs de calamarset de platja i botifarra negra amb cigrons i allioli de nyora, un turnedó de salmó amb bombó d’api i clorofil·la confitada, o un filet de porc ibèric amb rostit de patata i pruna confitada. El punt dolç el posa el flamet o el bombó amb xocolata especiada. En acabat de sopar, és recomanable fer un volt nocturn pels voltants de l’hotel, per tal de digerir les delícies del xef Jaume Drudis abans de tornar a l’habitació i deixar-nos caure en el confortable matalàs de 180 x 190 centímetres.

3_Bruixes_de_Burriac.jpg

Sala del restaurant Bruixes de Burriac. © ÒM

L’endemà ens espera un complet esmorzar bufet: embotits ibèrics, diverses varietats de formatges, ou ferrat amb cansalada, pa amb tomàquet, assortiment de cereals, torrades amb melmelades i mantega, fruita del temps, sucs i màquina de cafè perquè cada client es pugui servir el cafè al seu gust. Si el temps ho permet, seure al costat de la piscina interior de l’hotel o fer una capbussada ajudaran a relaxar del tot músculs i neurones. Només ens hi acompanyaran el cant dels ocells, les campanes de l’església parroquial de Sant Martí o alguna veu passatgera. Si encara fa fred, a la recepció principal de l’hotel hi ha una sala amb llar de foc on qualsevol client pot fer-se una infusió, gentilesa de la casa. Són els últims minuts a l’hotel Gran Claustre, un bon moment per plantejar-se tornar-hi en el futur: és un allotjament excel·lent per continuar descobrint els atractius del Tarragonès.

6_Bufet_Gran_Claustre.jpg

Fruits i cereals al bufet del Gran Claustre. © ÒM

5_Piscina_Gran_Claustre.jpg

Piscina de l’hotel i espai de relax. © ÒM

4_Gran_Claustre.jpg

Arcs d’inspiració neoàrab al claustre, davant l’habitació 11. © ÒM

7_Sala_Gran_Claustre.JPG

En els espais comuns hi destaquen les pintures de gran format. © ÒM

10 frases inspiradores sobre viatges

diumenge, 1/03/2015 (Òscar Marín)

El viatge és una de les experiències vitals més transformadores per a l’ésser humà. Han estat centenars els escriptors, viatgers, pensadors, artistes, que han escrit frases vinculades amb el plaer de viatjar. De totes les que hem llegit, n’hem recollit 10 de sàvies i inspiradores sobre les que val la pena reflexionar.

1. “No es recorden els dies, es recorden els moments.” Cesare Pavese 01. Cesare Pavese.jpg 2. “Un viatger savi mai no menysprea el seu propi país.” Carlo Goldoni 02. Carlo Goldoni.jpg 3. “No són les persones les que fan els viatges, sinó els viatges els que fan les persones.” John Steinbeck 03. John Steinbeck.jpg 4. “És millor viatjar ple d’esperança que arribar.” Proverbi japonès 04. Proverbi japones.jpg 5. “No hi ha res com tornar a un lloc que no ha canviat per adonar-te de com has canviat tu.” Nelson Mandela 05. Nelson Mandela.jpg 6. “El viatge és una mena de porta. A través d’ella sortim de la realitat.” Guy de Maupassant 06. Guy de Maupassant.jpg 7. “He descobert que no hi ha manera més segura de saber si estimes o odies algú que fer un viatge amb ell.” Mark Twain 07. Mark Twain.jpg 8. “No viatjo per anar enlloc, sinó per anar. Pel fet de viatjar. La qüestió és moure’s.” Robert Louis Stevenson 08. Robert L. Stevenson.jpg 9. “El món és un llibre i aquells que no viatgen només llegeixen una pàgina.” Sant Agustí 09. Sant Agusti.jpg 10. “El moment més bell d’un viatge és el seu record.” Laurence Sterne 010. Laurence Sterne.jpg

El Sopar dels Sentits, un joc sensorial al Raval

dimecres, 25/02/2015 (Òscar Marín)

Sopar dels Sentits.JPG

La carta del Sopar dels Sentits promet plats originals i suggeridors. ©

Un sopar diferent. Sí, el Sopar dels Sentits no s’assembla, probablement, a cap altre sopar que hàgiu viscut. Si voleu, podria entrar en la categoria dels sopars romàntics, o potser dels sopars exclusius… Però el que ens proposa Sternàlia (creadors de les Nits d’història i llegenda i dels Sopars amb Estrelles) per a les nits dels dissabtes va més enllà. D’entrada, el lloc no és un restaurant. Ens convoquen a les 20 h a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, al cor del Raval barceloní. De nit, travessar la reixa d’aquest històric edifici del carrer del Carme dóna una sensació de clandestinitat. L’esdeveniment al qual se’ns convida permet sopar en uns salons que no havien acollit mai àpats i admet un nombre limitat de participants. Així, doncs, l’exclusivitat està garantida.

Academia de Medicina.jpg

Recorregut guiat per les sales de la Reial Acadèmia de Medicina. ©

La vetllada comença amb una copa de cava i una visita guiada per les sales de la Reial Acadèmia de Medicina, un recorregut que ens apropa a la història de la medicina a Barcelona i ens permet entrar en salons tan sorprenents com la Sala Gimbernat, un antic amfiteatre anatòmic del segle XVIII que ben bé podria servir d’escenari per a una pel·lícula. La sala li deu el nom a Antoni de Gimbernat, un dels il·lustres professors que van fer aquí la seva tasca docent, entre els quals hi havia noms com Santiago Ramon y Cajal i Pere Virgili.

Sala Gimbernat.JPG

La gran làmpada de la Sala Gimbernat fou un regal del rei Alfons XIII. ©

Més enllà de descobrir un edifici històric valuós i poc conegut de Ciutat Vella, l’objectiu d’aquesta experiència és convidar els assistents a fer un joc gastronòmic. En aquest Sopar dels Sentits se’ns proposa experimentar com el cervell processa la informació sensorial de l’exterior i, de vegades, ens enganya. En el joc no tan sols participen els sentits del gust i de l’olfacte, com podria semblar. També hi tenen un paper fonamental l’oïda, la vista i el tacte. No us podem revelar les receptes del menú, cal preservar l’efecte sorpresa, però sí que podem citar els títols suggeridors d’alguns plats: Llepolies mentideres,
 Les textures de Posidó, Té sabor l’Arc de Sant Martí?, Joc dolç… No patiu pels noms, deixeu-vos guiar pels vostres amfitrions i gaudiu d’un sopar que recordareu i recomanareu.

Acadèmia.JPG

La distribució de les taules variarà cada dissabte, segons el nombre de comensals. ©

Plats.JPG

A taula, el joc sensorial us aportarà coneixement, plaer i, fins i tot, diversió. ©

10 allotjaments per contemplar les estrelles (2a part)

dimarts , 10/02/2015 (Òscar Marín)

Ara fa un any, vaig publicar una selecció de 10 allotjaments per contemplar les estrelles, un post que es va convertir en el més llegit del 2014. La tria era personal, no pas exhaustiva, perquè d’hotels i cases rurals situats en indrets estratègics per a l’observació del cel nocturn n’hi ha molts. Per això m’he decidit a completar la tria amb deu allotjaments més, en els quals, a banda de gaudir del estels, podreu assegurar-vos una estada de qualitat.

1. Saó Hotel
Quan vaig arribar al Saó Hotel de Bescaran, ubicat en un vessant privilegiat de l’Alt Urgell, no esperava trobar un allotjament tan ple d’encant i una acollida tan càlida per part de l’Esther i en Joaquim, els propietaris. El millor, després d’assaborir un sopar d’alt nivell al seu restaurant, és sortir a la terrassa i contemplar un cel ple d’estrelles. Tot un plaer, sentir-se en comunió amb l’univers en plena muntanya, acompanyats pels sons del bosc i sabent que ens espera una habitació còmoda i calentona a quatre passes d’un cel magnífic.

Sao Hotel estrelles.jpg

El Saó Hotel de Bescaran té una terrassa excel·lent per gaudir de la nit. ©

2. Cal Soldat
La serra del Montsec ha estat reconeguda des de fa molts anys com un dels llocs que presenten unes condicions d’observació astronòmica excepcionals, tant per la seva meteorologia com per la baixa contaminació lumínica. Al conjunt rural de Cal Soldat en són conscients i, sovint, organitzen trobades astronòmiques. Des d’aquí, l’espectacle del cel estrellat es pot gaudir còmodament a simple vista, però si voleu ampliar els vostres coneixements, us podeu acostar al Centre d’Observació de l’Univers d’Àger.

Cal Soldat estrelles.jpg

Cal Soldat ocupa un conjunt de cases de Collmorter, al terme de Mur. ©

3. Hotel Port Ainé 2000
A l’hotel Port Ainé 2000, tots els dissabtes fins al 4 d’abril, a les 18.30 h, l’empresa Celístia Pirineus organitza una observació del cel nocturn amb l’ajuda de telescopis. Les principals constel·lacions es veuen a ull nu, ja que la ubicació de l’hotel és privilegiada, dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu, lluny de grans focus de contaminació lluminosa. I les explicacions dels experts us ajudaran a descobrir curiositats sobre l’univers.

Port Ainé estrelles.jpg

Celístia organitza les activitats astronòmiques a l’hotel Port Ainé 2000. ©

4. Masia Forn del Vidre
A la plàcida vall de Llémena, la Susanna i en Domènec us acullen a la Masia Forn del Vidre. A més de ser un allotjament ple d’encant, hi podeu participar gratuïtament de l’observació dels estels gràcies al seu propi telescopi i a la destresa d’en Domènec, que us transmetrà els seus coneixements sobre el cel estrellat. Quan refresca, acompanyen l’observació amb una tassa de xocolata calenta. També ofereixen la possibilitat de fer l’observació amb els monitors especialitzats d’Espai Astronòmic, prèvia reserva.

Forn del Vidre estrelles.jpg

La calma i l’aïllament són punts a favor de la Masia Forn del Vidre. ©

5. Monestir de les Avellanes
Heu dormit mai en un monestir? El de les Avellanes, al terme d’Os de Balaguer, data del segle XII i es troba a només 15 quilòmetres del Parc Astronòmic del Montsec. A partir del 15 de març, s’hi ofereix el paquet “Sensació astronòmica”, que inclou l’estada d’una nit al monestir en règim de mitja pensió i la visita al Centre d’Observació de l’Univers. A més, al monestir disposen de tres telescopis per iniciar-se en el món de l’astronomia, i també podeu portar el vostre i plantar-lo en els terrenys que envolten el temple.

Monestir Avellanes estrelles.jpg

El monestir va ser declarat Monument Històric Artístic l’any 1931. ©

6. Casa Churchill
Si voleu apendre a fotografiar el cel nocturn, a Casa Churchill, un allotjament rural de quatre espigues situat a Claverol (Pallars Jussà), us proposen completar una estada relaxant amb un taller fotogràfic ideal per als amants de les estrelles. El pròxim que tenen previst es farà entre els dies 13 i 15 de març i serà impartit per Kike Herrero, astrofotògraf de l’empresa especialitzada Celístia Pirineus.

Casa Churchill estrelles.jpg

La Vía Làctia fotografiada des dels voltants del pantà de Sant Antoni. © Xavier Palau

7. El Nus de Pedra
En aquesta bonica masia catalana del segle XVII situada al cor de la Vall del Llémena (Gironès) organitzen activitats de turisme estelar amb reserva prèvia. Es tracta de tallers d’observació d’estels aptes per a tota la família, amb telescopi i monitor especialitzat, que tenen una durada d’una hora i mitja i són organitzats per Espai Astronòmic. Un agradable complement a l’estada en els antics pallers reformats d’aquesta antiga casa pairal.

El Nus de Pedra estrelles.jpg

La situació privilegiada de la casa rural garanteix un ambient de tranquil·litat. ©

8. Hotel Port d’Àger
A 912 metres d’alçada, per damunt de la vall d’Àger, l’acollidor Hotel Port d’Àger es troba en un punt privilegiat per a la contemplació de les estrelles. No hi ha il·luminació exterior ni nuclis urbans propers que puguin generar contaminació lumínica. Hi ha una terrassa panoràmica i un mirador on podem passar llargues estones observant la nit estelada. A més, en les proximitats de l’hotel, allunyats de la carretera, trobareu diversos punts d’observació totalment foscos. El personal de l’hotel us informarà dels llocs més idonis per a la pràctica de l’astronomia.

Port d'Ager estrelles.jpg

Un allotjament ideal per descobrir el Montsec i els seus cels nocturns. ©

9. Casa Roca
Us agradaria sopar amb les estrelles? Ho podeu fer a Casa Roca, un mas de Sant Martí de Bercedana que es remunta al segle XV. Els cels d’aquesta petita vall del Pallars Jussà es troben entre els més nets del Principat, en un espai amb certificació Starlight. Això fa que aquest lloc sigui ideal per a l’observació de les constel·lacions. Prèvia petició, organitzen sopars amb activitat astronòmica inclosa en col·laboració amb Celístia Pirineus.

Casa Roca.jpg

Celístia Pirineus organitza els tallers astronòmics a Casa Roca. © Kike Herrero

10. Hotel La Siuranella
Ubicat en un paratge excepcional, a la vila de Siurana, l’hotel La Siuranella es defineix com un “restaurant amb habitacions”, perquè el xef Pau Escriu ha aconseguit que la seva proposta gastronòmica esdevingui una de les més interessants de la comarca. Des d’aquí, en els dies clars, es domina un ampli horitzó amb escassa contaminació lumínica, fet que converteix aquest allotjament en una bona opció tant per als amants del bon menjar com per als aficionats a l’observació de les estrelles.

Siurana La Siuranella.jpg

Els capvespres i les nits des de Siurana de Prades són memorables. ©

-Per veure 10 allotjaments més ideals per contemplar les estrelles, clica aquí.

Descobrint el palau Mercader

dimecres, 21/01/2015 (Òscar Marín)

És un fet que sovint desconeixem racons sorprenents que tenim a prop de casa. Ho vam poder comprovar durant el tercer #BlogtripAMB, organitzat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb la col·laboració de DESCOBRIR. En aquesta trobada de tardor vam visitar tres parcs històrics del Baix Llobregat: Can Vidalet, Torreblanca i Can Mercader. Els tres són extraordinaris i és molt fàcil arribar-hi des de Barcelona amb transport públic, així que no hi ha excusa per no acostar-se a descobrir-los. Però hi ha un monument que va cridar especialment la meva atenció: el palau Mercader, que presideix el parc urbà més elegant de Cornellà de Llobregat. Amb més aspecte de castell que de casa d’estiueig, amb merlets i quatre torres octogonals a les cantonades, el palau Mercader va ser construït entre els anys 1865 i 1870 per encàrrec de Joaquim de Mercader, comte de Bell-lloc. Qui diria que durant el segle XX va passar molts anys abandonat? Els seus interiors sumptuosos s’han preservat fins avui i també bona part de les col·leccions de pintures dels segles XVII i XVIII, armes, ceràmiques italianes i altres peces d’art traslladades al palau a finals del segle XIX. S’hi exposen més de tres mil objectes!

Finestrals al voltant del pati central.jpg

Finestrals al voltant del pati central del palau Mercader. ©

Mercader.jpg

L’elegància aristocràtica es respira des de la primera sala de la planta noble. ©

Crida l’atenció especialment la decoració interna de la planta noble i el seu ric mobiliari, tot un museu de la vida aristocràtica catalana. Les sales estan distribuïdes al voltant d’un pati interior, a mode de claustre, i hi ha habitacions de totes les tendències i estils, des del saló de ball bellament decorat amb motius àrabs fins a cambres d’aire rococó. Un s’hi imagina els privilegiats comtes de Bell-lloc rebent-hi els convidats amb parsimònia, mostrant-los amb orgull les seves col·leccions. Tant Joaquim de Mercader i Belloch (1824-1904) com el seu fill i hereu, Arnau de Mercader (1852-1932), es van caracteritzar pel seu gran interès pels temes culturals i artístics. En morir sense descendència, l’hereva universal fou la seva muller, la cantant d’òpera Paulina Pozzali Crotti.

Salo arab Palau Mercader.jpg

El Saló Àrab presenta una magnífica decoració neomudèjar. ©

Sala Palau Mercader.jpg

El saló principal s’inspira en el rococó i en les sales de miralls dels palaus francesos. ©

L’any 1974, l’Ajuntament de Cornellà va fer-se càrrec del llegat, en pèssim estat de conservació. Va incloure el palau Mercader al catàleg d’edificacions històriques, va iniciar el projecte de recuperació del parc i l’any 1989 es va obrir a la ciutadania. Can Mercader es va convertir així en el primer parc públic de Cornellà. Entre els anys 1990 i 2004, el palau que domina el parc ha estat objecte de successives fases de rehabilitació, que van permetre que ja el 1995, s’obrís al públic com a museu d’arts plàstiques i decoratives i com a seu d’actes culturals. Ara s’hi organitzen visites guiades els diumenges i festius al matí.

Capella Palau Mercader.jpg

A la petita capella d’estil neogòtic s’hi ha conservat un valuós Crist d’ivori. ©

Palau Mercader.jpg

El popular parc de Can Mercader envolta el palau que li dóna nom. ©

Belgrad: 10 llocs imprescindibles de la capital sèrbia

divendres, 16/01/2015 (Òscar Marín)

Em desperto a les 7 del matí a l’habitació 904 del Metropol Palace de Belgrad. Les primeres llums del dia toquen els edificis del barri de Palilula, a l’est del centre. Trec la càmera per la finestra i encerto a fotografiar l’església ortodoxa de Sant Marc (Crkva Svetog Marka), que emergeix entre la verdor del parc Tašmajdan. Als meus peus, com en tantes ciutats del món, homes i dones passegen els seus gossos abans d’anar a treballar. Al fons, el Danubi (que no és blau) i dotzenes de cotxes que el travessen. Cap rastre aparent d’aquella guerra que, fa vint anys, ens va tenir pendents dels Balcans a través del televisor.

Sant Marc Belgrad.JPG

L’església de Sant Marc domina el parc Tasmajdan. A l’esquerra, la cúpula del Parlament serbi. © ÒM

Em disposo a descobrir la capital sèrbia. Al hall de l’hotel m’hi espera la Simonida, guia oficial de Belgrad, que amb una frase em defineix molt bé la ciutat. “Belgrad és com una dona que no és especialment guapa, però sí molt interessant.” M’agrada la sentència, defineix molt bé la sensació que transmet la capital de Sèrbia. Potser li manca l’encant de les grans urbs europees, però és una de les capitals del continent amb una història més densa. Ha suportat més de cent quaranta batalles i ha estat destruïda i reconstruïda unes quaranta vegades. Qui conqueria Belgrad tenia poder sobre el principal nus de comunicacions d’Europa. Belgrad era la gran fortalesa del Danubi, dominava el gran riu que, des de temps antics, va ser la via més curta entre Orient i Occident.

Kalemegdan.JPG

Dins la fortalesa Kalemegdan hi ha edificis com l’Institut per a la Protecció dels Monuments. © ÒM

  • Kalemegdan

Ser un permanent camp de batalla ha atorgat a la ciutat diverses particularitats. La més evident: la monumental ciutadella de Kalemegdan. Dalt d’un turó de 125 metres, dominant la confluència dels rius Sava i Danubi, Kalemegdan és el nucli originari de Belgrad i, milers d’anys després, el seu principal atractiu històric i turístic. Acull la monumental Torre del Rellotge, el Museu de la Fortalesa, el Museu Militar, el zoològic i un ampli mirador presidit per l’estàtua Pobednik, monument que commemora la primera victòria del bloc aliat durant la Primera Guerra Mundial. I al voltant de les muralles, el parc Kalemegdan conforma la zona verda més gran de la capital, on veïns i visitants passen les hores conversant sota els til·lers, escoltant els ocells, patinant o llegint.

Kalemegdan jardí.jpg

Un dels reclams del recinte emmurallat és la col·lecció de vehicles blindats i artilleria. © ÒM

  • Belgrad underground

És al parc Kalemegdan on se’ns revela la cara més oculta de Belgrad: un entramat de túnels, passadissos i búnquers d’uns catorze quilòmetres de llargària obert en el subsòl de la ciutat. És l’anomenat ‘Belgrad underground‘, que des de fa pocs mesos permet als turistes accedir a alguns espais misteriosos amb molta història. Una porta secreta, a prop del mirador del parc, ens endinsa en el búnquer que Tito va manar construir durant la guerra freda, convençut que els russos castigarien Belgrad; no apte per a claustrofòbics.

Belgrad underground 1.jpg

Dins l’anomenat ‘búnquer de Tito’, sota la fortalesa Kalemegdan. © ÒM

A Kalemegdan trobem també unes antigues cavitats que els austríacs havien utilitzat com a magatzem de pólvora i que més tard van acollir un club nocturn, Barutana. Desaparegut aquell local, la cavitat serveix avui de museu on s’exposen esteles, sarcòfags i escultures d’època romana. Sortim de la fortalesa pel vessant sud i caminem fins a Karadjordjeva, un llarg carrer sense cap atractiu aparent que segueix el curs del Sava. En aquest vessant s’obren un seguit de túnels que daten del segle XIX. Durant dècades, aquestes cavitats eren utilitzades com a cellers on s’hi produïa un vi aspre, d’elevada acidesa. En els darrers anys s’hi han instal·lat diverses tavernes, en una de les quals ens aturem a fer un tast de vi abans de dinar (no hi busqueu semblances amb els vins del Penedès).

Belgrad underground.JPG

Unes cavitats excavades en la roca acullen avui una col·lecció de troballes d’època romana. © ÒM

  • Restaurant Vuk

Anem caminant fins  al centre de la ciutat i dinem al restaurant Vuk, un local típic especialitzat en cuina sèrbia. Famílies, treballadors de la zona i grups d’amics s’hi troben per dinar en els salons d’ambient típicament serbi. Els plats són saborosos i combinen els productes mediterranis amb les receptes del centre d’Europa. Ens hi serveixen sopa de vedella (teleca corba), mongetes amb ceba i pebre vermell (prebranac), pebrot amb crema (paprika u pavlaci), pollastre arrebossat (becka snicla), mussaka amb iogurt i vedella amb arròs (teleci ribic u kajmaku). No hi falta una copeta de la beguda balcànica per excel·lència, la rakia, un licor d’elevada graduació similar a l’orujo.

Restaurant Vuk 3.jpg

La sopa de vedella és un dels plats més típics de la gastronomia sèrbia. © ÒM

Restaurant Vuk 1.jpg

Vuk conserva l’ambient tradicional dels restaurants del centre i l’est d’Europa. © ÒM

  • Knez Mihailova

Després de dinar, passegem per la concorreguda Knez Mihailova (carrer del príncep Miquel), la principal artèria comercial de la ciutat, una avinguda peatonal que segueix el traçat de l’antiga ciutat romana de Singidunum. Considerada una de les zones comercials més atractives de l’Europa de l’Est, uneix la fortalesa Kalemegdan amb la concorreguda plaça de la República, i s’hi concentren dotzenes de botigues i terrasses de cafès. També s’hi troben edificis rellevants com l’Acadèmia de les Arts i les Ciències de Sèrbia i la Biblioteca de la Ciutat.

Knez Mihailova 1.jpg

Knez Mihailova és com la Rambla de Belgrad, sempre plena de vida. © ÒM

  • Hotel Moskva

Des d’aquí, s’arriba en pocs minuts a l’encreuament presidit per l’hotel Moskva, un dels més antics de la ciutat, construït en estil Secessió (la branca vienesa del modernisme). Aquest hotel és ben conegut entre els gurmets pels pastissos típics que serveixen a la seva cafeteria. El seu ambient ens recorda el dels elegants cafès vienesos, amb els sostres alts i els seients entapissats. Hi podeu demanar l’intens cafè serbi (o turc) i una Sacher o deixar-vos aconsellar entre les múltiples varietats de pastissos.

Hotel Moskva (2).JPG

Ambient elegant i dolces especialitats al cafè de l’Hotel Moskva. © ÒM

  • Savamala

El barri de Savamala mira cap als molls del riu Sava. Quan cau la tarda, aquest és un lloc ideal per contemplar les llums de la ciutat i del pont de Branko reflectint-se sobre el riu. Però la zona atreu, sobretot, els amants de la cuina moderna i la bona música. En aquests antics molls, a tocar de l’aigua, es disposen avui diversos restaurants musicals freqüentats pels belgradins. Entrem a l’Iguana, un local amb encant on els sopars s’acompanyen amb música de jazz interpretada en directe. Una amanida de meló, pernil i mozzarella caprese, o de pollastre rostit amb poma i endívia; salmó amb mel i tòfona; entrecot a la graella amb mantega i crema de tahina; i per postres, iogurt gelat amb gelatina de cogombre i meló cantalup. Són algunes de les delícies que hi podeu assaborir a la llum de les espelmes mentre us arriben les notes de jazz a la taula.

Sava Mala.JPG

Als molls del Sava hi trobareu dotzenes de locals on sopar, ballar o prendre una copa. © ÒM

Iguana Sava Mala.JPG

Iguana és un dels locals més interessants, amb jazz en directe i plats deliciosos. © ÒM

  • Zemun

L’endemà, de bon matí, després de passar a fer una ullada per l’església ortodoxa de Sant Marc, on se celebra una missa cada diumenge, ens arribem fins al districte de Zemun, l’antic barri de pescadors de Belgrad. S’hi pot anar amb taxi o amb una de les sortides guiades que organitza l’oficina de turisme. Som a Belgrad, però prou lluny del centre com per observar-hi una identitat pròpia. Zemun sembla més aviat un bucòlic poble d’Àustria o d’Hongria, i de fet va estar en mans de l’Imperi Austrohongarès des del 1718 fins a la primera guerra mundial. Després de fer un volt pel mercat ple de parades de fruites, verdures i fruits secs, descobrim, gràcies a la nostra guia, un mirador excepcional: la torre de Gardoš (kula Gardoš). Des d’aquí contemplem tot Zemun, darrere la confluència del Sava i el Danubi, i més enllà la fortalesa Kalemegdan. Són molts els veïns de la ciutat que s’acosten a Zemun a comprar i passejar a la vora del riu, on és costum que les famílies amb nens llancin molles de pa als cignes que s’acosten a la riba.

Zemun.JPG

El barri de Zemun des del mirador de la torre de Gardoš. © ÒM

Zemun 1.jpg

Una munió de cignes es deixen observar i alimentar pels visitants de Zemun. © ÒM

  • Restaurant Lorenzo & Kakalamba

De nou al centre de Belgrad, descobrim un local singular: Lorenzo & Kakalamba. La decoració és una mica esbojarrada, mesclant elements italians i serbis, com la seva carta. Els propietaris, una parella serbo-italiana, han basat el seu projecte gastronòmic en les receptes tradicionals dels seus respectius països. Hi tastem l’ajvar (pebrot rostit), una taula d’embotits i formatges típics, una amanida de tomàquets amb formatge del sud de Sèrbia, pebrots amb carn, fulla de parra farcida de carn i altres especialitats sèrbies. També hi assaborim un parell de plats de pasta. No hi falta el gotet de rakia, ben típica dels Balcans.

Lorenzo and Kakalamba 2.JPG

Una bona selecció d’entrants serbis a Lorenzo & Kakalamba. © ÒM

Lorenzo and Kakalamba 1.JPG

Un restaurant amb una decoració ben particular i una carta suculenta. © ÒM

  • Catedral de Sant Sava

Com la Sagrada Família de Barcelona, l’església de Sant Sava (Hram Svetog Save) encara està en construcció; les obres van iniciar-se l’any 1935 i està finançada amb donatius. El temple ortodox més gran del món, d’estil neobizantí, domina un turó al cor del barri de Neimar on, segons la tradició, les restes de Sant Sava, que fou primer arquebisbe de Sèrbia, van ser cremades pels turcs. L’interior està inacabat, però la sensació és de grandesa. Un degoteig constant de feligresos i turistes acuden a contemplar-lo.

Sant Sava.jpg

Sant Sava, un dels temples més grans del món. © ÒM

  • Skadarlija

Montmartre és a París el que Skadarlija és a Belgrad. Les principals figures culturals i intel·lectuals del segle XIX se citaven aquí, en el barri més bohemi de la ciutat. El seu empedrat i la decoració dels seus restaurants tradicionals (kafanes) ens ajuden a fer un viatge en el temps. De nit, el barri bull i congrega veïns i visitants i s’anima amb la música de grups de folk que recorren les taules convidant els comensals a cantar o, simplement, a escoltar les cançons tradicionals balcàniques. És una experìencia que deixa un bon regust abans de tornar a l’hotel, sabent que l’endemà cal tornar a agafar l’avió de tornada a Barcelona. Es fa difícil explicar en un sol post totes les sensacions que transmet Belgrad, però espero que us hagi vingut de gust descobrir-la.

Skadarlija 1.JPG

Els músics interpreten cançons típiques entre les taules il·luminades amb espelmes. © ÒM

Els projectes viatgers del 2015

dijous, 8/01/2015 (Òscar Marín)

Després de revisar els articles més llegits del 2014, ve de gust mirar cap endavant, cap als objectius viatgers del 2015. Sens dubte, una de les parts més emocionants d’un viatge és planejar-lo, pensar en les destinacions, traçar la ruta, mirar els mapes, organitzar les visites, imaginar les descobertes… Aquest any, com els anteriors, és ple d’escapades i, també, de nous projectes per compartir:

  • He estat escollit per Rusticae com un dels primers corresponsals de la marca. Al llarg de l’any, visitaré alguns dels seus hotels amb encant i col·laboraré en el seu blog amb recomanacions i escapades.
  • Tinc previst descobrir nous hotels Logis de l’Empordà. Al 2014 he gaudit de la cuina excel•lent dels seus hotels gastronòmics, i al 2015 visitaré altres allotjaments de la marca, un referent de l’hostaleria a Europa.
  • Europa serà un altre dels objectius del 2015. A la descoberta de Belgrad (d’on he tornat fa poques setmanes) s’hi afegirà una escapada a Berlín al mes de juny i un llarg itinerari per la Bretanya, previst per a l’estiu. La possibilitat d’anar més o menys lluny dependrà del pressupost restant.
  • Participaré en el blog de la companyia aèria EasyJet, recomanant idees per descobrir destinacions ‘low cost’.
  • Tastar els fruits que dóna la terra, ja sigui en forma de vins en un celler o en forma de receptes delicioses en un bon restaurant, és un dels objectius que no pot faltar a l’agenda viatgera.
  • També tinc reservada una escapada al Pirineu. Sempre va bé canviar la brisa de la mar per una aventura a la neu, encara que sigui curta.
  • Ens endinsarem en nous espais de l’àrea metropolitana de Barcelona, com els que hem visitat organitzant els tres blogtrips amb l’AMB, constatant que a prop de casa hi queden molts racons per descobrir.
  • Seguirem descobrint Catalunya des de la redacció de la revista DESCOBRIR i donant forma als nous números de la revista Experiències, una publicació que, per cert, ha estat molt ben rebuda al quiosc.

Hi haurà sorpreses ara no previstes, en forma de blogtrips o escapades, que us aniré explicant a través del blog i a les xarxes socials: a Facebook, a Twitter i a Instagram. Començo el nou any amb moltes ganes de continuar gaudint del plaer de viatjar. M’hi acompanyeu?Rusticae Collage.jpg