Can Cuch, la millor vista del Montseny

dilluns, 25/04/2016 (Òscar Marín)

Vistes des de Can Cuch.jpg

Panoràmica des de l’hotel rural Can Cuch. © Òscar Marín

A Can Cuch no s’hi arriba per casualitat. Des de Cànoves cal afrontar una pista sinuosa de terra durant cinc quilòmetres, tot pujada, a través del bosc. Però la conducció lenta i l’ai al cor amb que encarem alguns revolts valen la pena quan arribem a dalt i descobrim una masia medieval majestuosa i la millor vista del Montseny. Vam arribar-hi una tarda d’abril, just abans de la posta del sol, quan la llum daurada del capvespre acaronava els murs antics de la masia, i ens en vam enamorar de seguida. La fusta de la porta d’entrada, vella i gastada, permet endevinar que aquest lloc ha canviat ben poc en els darrers centenars d’anys, i què bé que hagi estat així. Per què cal canviar el que és gairebé perfecte? Això sí, ha fet falta reforçar l’estructura de la casa i introduir-hi comoditats per convertir-la en un dels allotjaments amb més encant del massís.

Can Cuch.jpg

La masia de Can Cuch va ser reformada amb tacte per acollir-hi l’hotel, inaugurat el 2011. © ÒM

Porta de la masia de Can Cuch.jpg

Detall de la porta centenària de la masia de Can Cuch. © ÒM

Si algun cop us heu preguntat per què el Vallès rep aquest nom, des de l’hotel Can Cuch tindreu l’alçada idònia per observar-ho. Des de l’antiga masia es contemplen els vessants verds del Montseny en primer pla, la llargaruda serralada Litoral al fons i, al bell mig, una gran vall plana que s’estén des dels nostres peus fins més enllà del Tibidabo. És una vista privilegiada, pocs hotels poden oferir una visió panoràmica del territori com Can Cuch. Potser per aquesta ubicació incomparable van decidir assentar-se aquí els primers habitants al segle X. I el fet més sorprenent és que l’entorn es manté gairebé intacte des de fa més de mil anys.

Piscina de l'hotel Can Cuch.jpg

La piscina de l’hotel s’eleva sobre el paisatge i ofereix una vista de vertigen. © ÒM

Ens vam instal·lar, precisament, a l’habitació doble Vallès, orientada a la gran plana que s’eixampla davant del Montseny. Des de la finestra, un rellotge de sol amb data del 1311 ens avisa del pas del temps i sembla revelar-nos que, malgrat els canvis trepidants que s’han produït i s’estan produint allà baix, el sol continuarà marcant les hores a Can Cuch durant centenars d’anys més. Aquesta habitació va acollir gran part de l’extensa biblioteca dels anteriors propietaris de la masia, la família Zimmerman – Kuoni, abans que fos convertida en hotel. Avui s’hi ha disposat un gran llit amb un matalàs de comoditat extrema, un bany, una dutxa i un minibar amb algunes begudes gratuïtes. Poca cosa més ens cal per relaxar-nos.

Habitació Vallès a l'hotel Can Cuch.jpg

L’acollidora habitació doble Vallès. © ÒM

Bany de l'hotel Can Cuch.jpg

El bany de l’habitació, on trobareu sabons i detalls com raspall de dents i fulla d’afaitar. © ÒM

És un privilegi, tenir la possibilitat de dormir amb totes les comoditats dins un parc natural, reserva de la Biosfera per la Unesco des del 1978, però això també obliga a extremar el respecte per l’entorn. L’hotel Can Cuch és sostenible i autosuficient: l’electricitat prové de plaques solars fotovoltaiques, l’aigua s’escalfa amb plaques solars tèrmiques i la calefacció funciona amb calderes de biomassa; l’aigua per al consum prové d’aigües subterrànies i el reg dels jardins es fa amb les aigües pluvials recollides. Això sí, malgrat que ens trobem enmig de la natura, hi ha Wi-Fi obert i gratuït a tot l’hotel, i a la televisió s’hi sintonitzen canals nacionals i internacionals. El nivell de desconnexió dependrà de la voluntat de cadascú.

Habitacions amb terrassa de l'hotel Can Cuch.jpg

A la masia hi ha diverses habitacions amb terrassa privada. © ÒM

Perquè els clients hi puguin descansar tan bé com a casa, disposen d’una carta de coixins: de làtex, plans, de microfibra duvet, d’escuma viscoelàstica… I si busqueu encara més serenitat, podeu reservar un massatge descontracturant o relaxant amb olis essencials. El massatge antiestrés és el més recomanable per trencar amb la rutina diària. Al restaurant us hi esperen els sabors més intensos de la mar i la muntanya: bacallà amb samfaina i mongetes del Ganxet, caneló de pollastre de corral, crema d’espàrrecs amb llagostins… Tot acompanyat per una gran varietat de vins de la zona. I al matí, no hi ha res millor que un esmorzar completíssim davant dels grans finestrals. Després serà el moment de gaudir de les vistes amb més detall –podeu demanar uns binocles a la recepció–, o fer una ruta fins al cèlebre castanyer de Can Cuch, que es troba a tan sols mitja hora a peu. Serà la cloenda òptima per a una estada rodona a les altures del Montseny.

Esmorzar de l'hotel Can Cuch.jpg

Un esmorzar ben complet per agafar forces abans d’una ruta pel Montseny. © ÒM

Habitació Pallissa de l'hotel Can Cuch.jpg

L’habitació Pallissa, una ‘junior suite’ a l’antic paller de la masia. © ÒM

Antic celler de la masia de Can Cuch.jpg

Al celler de Can Cuch s’hi fan tasts de vins i maridatges de cerveses del Montseny. © ÒM

Cap de setmana en família al Baix Llobregat

diumenge, 17/04/2016 (Òscar Marín)

“Ens ho hem passat superbé!”. És la manera més adient de descriure la nostra escapada pel Baix Llobregat durant el Súpermes. A l’abril, la comarca ha programat una oferta excepcional per a les famílies, i tots els divendres, dissabtes i diumenges, les famílies amb canalla poden gaudir de paquets turístics dissenyats a mida, amb descomptes especials, visites a museus, activitats gratuïtes, ofertes exclusives en allotjaments i restaurants o menús infantils gratuïts, entre altres promocions. S’han organitzat rutes amb bici pel delta del Llobregat, excursions per descobrir castells i paratges naturals, sortides a cavall, circuits d’aventura, visites a les coves de Montserrat, a Collbató, i tallers per fer d’exploradors a les Mines de Gavà. Podreu descobrir la Cripta Gaudí de la Colònia Güell i viure experiències úniques com pasturar un ramat d’ovelles. Per beneficiar-vos-en, cal activar les promocions i descomptes al web elsupermes.cat.

Parc Arqueològic de les Mines de Gavà.JPG

Un recorregut sorprenent pel Parc Arqueològic de les Mines de Gavà. © ÒM

No es pot fer tot en un cap de setmana, el Baix Llobregat no te l’acabes en dos dies. Però sí que es poden descobrir molts indrets interessants en 48 hores. Per començar, el divendres a la tarda, podeu visitar la Cripta Gaudí de la Colònia Güell, que obre fins a les 19 h entre setmana. Durant el Súpermes, se’ns proposa una oferta familiar de 14€ que inclou l’entrada de dos adults, dos nens i dues audioguies. Aquesta joia de l’arquitectura catalana es va començar a construir l’any 1890 a Santa Coloma de Cervelló per iniciativa de l’empresari Eusebi Güell, que va decidir traslladar la seva indústria tèxtil de Sants fins aquí. Les cases dels obrers es van construir al costat de la fàbrica, com va passar amb les colònies industrials de l’època, de manera que al final es va constituir un nucli urbà amb personalitat pròpia i amb la vida social i econòmica tutelada per l’empresa. Però l’empresari era un mecenes de la cultura, de manera que va dotar la colònia d’equipaments culturals i religiosos, i va fer que l’estil modernista en dominés les construccions. L’església va ser dissenyada pel mestre Antoni Gaudí, però només se’n va completar la cripta.

Cripta Guell 1.jpg

No us perdeu la Cripta Güell, una de les primeres obres de Gaudí. ©

Al matí vam decidir visitar el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà. Al llarg del Súpermes, hi ha una promoció 2×1 per entrar-hi i fer el recorregut per lliure. Aquest museu ens introdueix en el conjunt miner amb galeries més antic d’Europa, que es va començar a excavar fa uns sis mil anys. Va estar en funcionament durant un mil·lenni amb l’objectiu d’extreure’n variscita, un mineral verdós que s’usava per fer joies. Actualment, en aquesta mateixa zona del barri de Can Tintorer on es van descobrir les galeries, el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà organitza activitats per conèixer les rutines que tenien els seus treballadors, i també per entendre com era l’entorn natural de l’època i les eines que es feien servir durant el Neolític.

Parc Arqueològic de les Mines.JPG

Una part de les mines neolítiques que es poden veure a Gavà. © ÒM

En sortir de les Mines de Gavà ens vam dirigir cap a Torrelles de Llobregat per descobrir el recinte de Catalunya en Miniatura. Durant aquest abril hi ha una entrada familiar de 30€ que inclou l’accés al circuit de maquetes per a quatre persones. Aquí és possible fer una volta ràpida per bona part dels monuments i edificis emblemàtics de Catalunya. Veureu com si fossiu gegants les esglésies romàniques de la vall de Boí, el Camp Nou, l’arc de Berà, la catedral de Girona, la Sagrada Família, Montserrat, el monestir de Ripoll i altres construccions. Hi ha fins a cent trenta maquetes. Les podreu anar veient a peu o dalt del trenet que us durà a fer el tomb sobre el perímetre que les abraça totes. Hi ha zona de pícnic i restaurant, així podeu estirar la jornada quedant-vos-hi a dinar. Si també voleu visitar l’espai d’aventura als arbres, podeu escollir l’entrada familiar de 50€ que inclou un circuit per persona al Bosc Animat i la visita a tot el recinte de Catalunya en Miniatura.

Poblet a Catalunya en Miniatura.JPG

Poblet és un dels edificis reproduïts a Catalunya en Miniatura. © ÒM

Rupit a Catalunya en Miniatura.JPG

Reproducció a escala del poble de Rupit a Catalunya en Miniatura. © ÒM

El diumenge al matí, val la pena visitar el jardí històric del parc de Can Mercader, a Cornellà de Llobregat, tota una descoberta al cor de l’àrea metropolitana. El jardí de l’antiga finca Mercader és exuberant, la seva vegetació és singular i la seva història, sorprenent. Una bona manera de mirar-se aquest parc és des del trenet en miniatura que circula només els matins de diumenge gràcies al Club d’Amics del Ferrocarril-Cornellà. De 12 a 13 h es fa la visita guiada al palau Mercader, molt recomanable i gratuïta amb inscripció prèvia. Si no coneixeu aquest palau, aneu-hi. Podeu saber-ne més llegint aquest post. A Cornellà també podeu visitar l’interessant Museu de les Aigües.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El Saló Àrab del palau Mercader presenta una magnífica decoració neomudèjar. © ÒM

El diumenge a la tarda, us proposem acostar-vos al delta del Llobregat. Les visites als diferents espais són lliures i gratuïtes, i són un indret idoni per passejar-hi amb bicicleta. El espais naturals del Delta del Llobregat estan formats per estanys litorals, canyissars, jonqueres, prats humits, pinedes i platges. La diversitat natural del segon sistema deltaic més important de Catalunya, després del delta de l’Ebre, aglutina també una gran varietat de fauna, sobretot d’ocells. El Semàfor i la seva platja solitària, el braç de la Vidala, la maresma de les Filipines, l’Arbreda, el prat d’orquídies, són només alguns dels espais visitables. Si no hi voleu anar per lliure, us podeu inscriure a una de les activitats que s’hi han programat durant el Súpermes: hi haurà una gimcana familiar el 24 d’abril i una gimcana nocturna el 29 d’abril.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Una passarel·la ens porta fins a l’edifici del Semàfor entre joncs i salicòrnies. © ÒM

Aquestes són només algunes de les activitats que podeu fer durant el Súpermes. També hi haurà visites al Parc Agrari del Baix Llobregat i a les Coves de Montserrat amb un 20% de descompte; un 2 x 1 en les visites guiades als museus d’Esplugues; un paquet familiar per accedir al Museu de Montserrat per només 7€; entrades gratuïtes al Museu de les Aigües; tallers participatius per a famílies a Sant Boi de Llobregat; i moltes altres propostes que podeu consultar al web elsupermes.cat.

10 salts d’aigua de Catalunya a la primavera

diumenge, 3/04/2016 (Òscar Marín)

Després de les nevades, poques però intenses, que ens ha deixat l’hivern, arriba el desglaç. El sol fon el mantell de neu que cobreix les muntanyes i els rius baixen amb més força, afavorits també per les pluges primaverals. Al pas de rius i rieres, trobem grans i petits salts d’aigua que amb la seva presència transformen el paisatge i conviden a treure la càmera per fotografiar-los. No cal anar lluny per veure aquestes cascades. N’hi ha de totes les formes, d’altes i majestuoses, de menudes i tranquil·les, i totes tenen un encant especial. La remor de l’aigua, la llum que passa entre les roques i les fulles dels arbres, i el fet que solen ser paratges allunyats i tranquils són factors que afavoreixen que els aficionats a la natura s’hi acostin per gaudir de la bellesa de l’espectacle. Us recomano 10 salts d’aigua imprescindibles de Catalunya.

  • Salt de la Foradada

Enmig de la riera de les Gorgues, al municipi de Cantonigròs, s’obre el paratge de la Foradada, un indret sorprenent i amb un aire màgic que fascina la mainada, però també els més avesats a descobrir racons de món. Es tracta d’un gorg envoltat de roques que deu el seu nom al forat que presenta una de les parets que l’abracen. L’excursió que hi porta és adequada per fer amb la mainada: és curta (una mitja hora d’anada i uns tres quarts de tornada) i sense gaire complicació. És un d’aquells paratges del nostre país que val la pena visitar un cop a la vida.

Cantonigros

  • Fonts del Llobregat

El naixement del Llobregat, a Castellar de n’Hug, és un paratge de gran bellesa que, sobretot a la primavera i a l’estiu, quan l’aigua baixa amb abundància, atreu milers de visitants. Una llegenda trista envolta les aigües: diuen que són les llàgrimes de les nenes mortes fa segles per la dona de n’Hug de Mataplana, que era bruixa i que no volia que cap nena de la contrada fos més maca que la seva filla, per això les matava i les llançava en aquest paratge. Aquestes llàgrimes llegendàries són benvingudes, perquè reguen i embelleixen mig país al llarg de 170 quilòmetres abans de desembocar al Prat de Llobregat. S’arriba a les fonts per la pista del Molí de les Fonts. El camí a peu té molt d’encant i el color vermellós de la terra harmonitza amb el verd de la vegetació de ribera. Des de la passarel·la es distingeixen els tres salts principals que brollen de les roques i que, després d’unir-se, donen origen al Llobregat. No gaire lluny de les fonts, seguint avall el curs de les aigües, hi ha una agradable zona de pícnic.

Fonts del Llobregat web.jpg

  • Salt de Sallent

Al nostre país hi ha pocs salts d’aigua tan majestuosos com el Salt de Sallent, a prop de Rupit. Esvelt, amb una caiguda llarga i amb una bona vista per als amants de la fotografia. La ruta que hi arriba des de Rupit és fàcil i té una durada d’una hora i mitja. Hi ha dues opcions, baixar pel marge esquerre de la riera cap a Sallent, a través d’un túnel, o baixar pel marge dret fins al Molí Rodó. Més endavant cal creuar la riera i s’arriba a un bon mirador. La ruta s’acaba en un salt d’aigua espectacular, sobretot en època de pluges, ja que el salt s’alimenta de l’aigua que baixa de la riera de Rupit. Pel camí de baixada trobem les restes de diversos molins. Una mica més amunt del Salt de Sallent trobem una ermita romànica, Sant Joan de Fàbregues, amb restes de tombes antropomòrfiques excavades a la roca.

Salt del Sallent web.jpg

  • Sauth deth Pish

Potser és el salt d’aigua més sorprenent de la Vall d’Aran. Per la seva ubicació, sens dubte, el Sauth deth Pish és el més accessible i fotogènic. A la sortida d’Arròs, a la Vall d’Aran, neix una pista de muntanya que remunta la vall i el riu Varradòs fins arribar al plan des Artiguetes, un prat d’alta muntanya cobert de flors a partir de la primavera. Després de creuar un pont s’arriba fàcilment al Saut deth Pish, un salt d’aigua espectacular de 25 metres de caiguda. Des del plan des Artiguetes la pista continua fins a Bagergue, un itinerari recomanable per a cotxes tot terreny.

Saut deth Pish web.jpg

  • Gorg dels Banyuts

El gorg dels Banyuts és una gorga situada a la riera de Garfull, sota el camí que porta al santuari de Montgrony, i la seva bellesa no és l’únic reclam per anar-hi. L’aspecte mític esdevé un dels atractius de la visita a aquest gorg, perquè ens ofereix la possibilitat de recuperar les històries relacionades amb el comte Arnau i altres personatges que habiten en l’imaginari popular d’aquesta vall del Prepirineu. De fet, la llegenda diu que un boc va precipitar el comte Arnau al gorg dels Banyuts, que aquest gorg és una de les portes de l’infern i que el comte en surt les nits de lluna plena a fer de les seves. Potser encara us semblarà sentir la seva presència entre la remor de l’aigua…

Gorg dels Banyuts

  • Salt dels Murris

A la Garrotxa hi ha un salt no gaire conegut, però molt interessant, tant a la primavera com a l’estiu, quan el gorg del Molí dels Murris es converteix en una preciosa zona de bany. Els veïns de les Planes d’Hostoles coneixen bé aquest espai i el seu salt d’aigua. Amagat en ple territori de volcans, en destaca la seva aigua cristal·lina, especialment al voltant del salt, on es poden veure les pedres del fons. Val la pena observar les formacions de travertí que s’hi ha format amb el pas del temps. El camí que hi arriba des de l’oficina de turisme de les Planes d’Hostoles està senyalitzat i la ruta es pot fer a peu i amb bicicleta, però també s’arriba amb cotxe fins a la riera de Cogolls.

Murris Waterfall

  • Salt de Santa Margarida

També a la Garrotxa, entre Amer i les Planes d’Hostoles, a tocar de la fàbrica d’embotits Pirene, surt un camí que porta fins al gorg de Santa Margarida, un paratge magnífic on trobem un salt d’aigua especial, pel fet que s’hi pot passar per darrere amb facilitat. Aquest és un racó força conegut, ja que s’hi van rodar alguns capítols de la segona temporada de la sèrie ‘Polseres Vermelles’. Una excursió excel·lent per als mesos de primavera i estiu.

Santa Margarida web.jpg

  • Salts d’aigua de la vall de Núria

Mentre anem pujant a la vall de Núria des de Queralbs, ja sigui a peu o amb el popular cremallera, veiem als nostres peus com l’aigua forma gorgs i salts de gran bellesa. La millor època per fer la ruta del Camí Vell de Núria és a la darreria de la primavera, quan afloren arreu brolladors i salts d’aigua. El camí ressegueix el curs del riu Núria tot fent marrades per superar el fort desnivell. Pel camí tindrem una bona vista del fons de la vall i del barranc de Fontalba, que baixa ben carregat; també gaudirem del salt del Sastre i del salt de la Cua de Cavall, potser el més emblemàtic de la zona, abans d’arribar al pla de Sallent i, finalment, al santuari de Núria.

Salts de la vall de Núria web.jpg

  • Gorgs de Campdevànol

No és un. Són set els salts d’aigua que trobem als gorgs de Campdevànol. L’itinerari recomanat, d’uns 10 quilòmetres, s’inicia a l’aparcament de l’àrea de lleure de la Font del Querol, a uns tres quilòmetres de Campdevànol, i el camí ens porta còmodament fins al torrent. El primer gorg del conjunt és el de la Cabana. El camí es va enfilant i planeja després cap a la dreta, paral·lel al torrent. S’arriba al gorg de la Tosca i, per un corriol paral·lel al riu, trobem el gorg de l’Olla. Gairebé a tocar, un corriol baixa fins el gorg de la Bauma. Més endavant trobem el gorg del Forat, el gorg Petit del Colomer i el gorg del Colomer. Cada gorg té el seu propi salt. Gaudiu del paisatge i de la remor tranquil·la de l’aigua.

Gorgs de Campdevànol web.jpg

  • Salt de Ratera

Una de les rutes més conegudes i recomanables del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és l’excursió als llacs de Sant Maurici, Ratera i Amitges. Es pot arribar amb cotxe fins a l’aparcament situat a uns 4 quilòmetres d’Espot. A partir d’aquest punt s’ha de continuar a peu per la Ruta de l’Isard, ben senyalitzada, que segueix un camí d’uns 4 quilòmetres fins a l’estany de Sant Maurici. Més endavant, a 25 minuts caminant de l’estany de Sant Maurici, trobem un altre paratge de gran bellesa: el salt (o cascada) de Ratera, sovint envoltat per roques gebrades.

Cascada de Ratera web.jpg

El bufet més suculent, a Narbona

dimarts, 15/03/2016 (Òscar Marín)

Les Grands Buffets web.jpg

Quan em van convidar a visitar el restaurant Les Grands Buffets de Narbona, em va cridar l’atenció, gratament, que el seu web disposa de versió en català. S’agraeix, perquè la majoria de webs d’allotjaments i restaurants del sud de França, fins i tot webs oficials de turisme, ignoren la llengua catalana. A Les Grands Buffets tenen clar a on volen arribar, i el públic català és un dels seus objectius, més ara que el TGV uneix Barcelona amb les principals ciutats nord-catalanes i occitanes. Al públic francès ja l’han conquerit. De 12 a 14 h, el seu menjador s’omple d’amants de la bona cuina tradicional gal·la. El repte és atreure més clients a partir de les 14 h i aquí és on els catalans, avesats a dinar una mica més tard, hi tenim molt a dir.

Les Grands Buffets tournedo web.jpg

El ‘tournedos Rossini’, inventat pel compositor italià, una de les delícies de Les Grands Buffets. © ÒM

Les Grands Buffets trenca amb el concepte típic de bufet lliure. Fa vint-i-sis anys que aquest restaurant va ser pioner a adaptar, per al gran públic i posada al dia, la gastronomia francesa de qualitat, recuperant el clàssic “service à la française”. L’establiment, amb capacitat per a cinc-cents comensals, està decorat amb obres d’art, revestit de fusta i envoltat per uns jardins dissenyats pel paisatgista André Gayaraud i l’escultor Hervé Di Rosa. A l’interior d’aquesta “bombonera” esclata la cuina més suculenta. Allà on mirem hi ha aliments que desfermen la nostra gola: ostres de Gruissan, salmó fumat, llagostins, foie gras, amanides diverses… I tot es pot acompanyar amb una àmplia carta de vins, protagonitzada pels cellers de la regió del Llenguadoc-Rosselló, més de setanta varietats servides individualment a copes, en unes condicions òptimes i al preu del distribuïdor. Si us agraden els formatges, esteu de sort, perquè aquí en trobareu trenta-cinc varietats: la gamma completa de Rocafort Papillon, el típic reblochon, el gorgonzola cremós, l’emmental, el parmesà i d’altres que no haureu sentit anomenar mai.

Les Grands Buffets formatges web.jpg

L’extraordinària selecció de formatges, una de les més grans d’Europa. © ÒM

Les Grands Buffets foie web.jpg

Patés, embotits i altres delícies s’estenen per les taules de Les Grands Buffets. © ÒM

Al centre del restaurant, convertit en eix vertebrador dels diversos salons, hi ha una gran rotisserie on es cuinen els plats al moment i al gust del comensal: hi podeu demanar el deliciós tournedos Rossini (filet de vedella amb foie gras), llagosta a l’americana, magret d’ànec, llamàntol, una àmplia varietat de truites… Deixeu-vos sorprendre pels cuiners.

Les Grands Buffets rostisseria web.jpg

A la rostisseria us cuinaran plats tradicionals de la cuina francesa. © ÒM

Els grans clàssics de la pastisseria francesa també estan representats a Les Grands Buffets, més de cent varietats de postres al voltant d’una font de xocolata. Elaborats diàriament per un mestre pastisser, s’ofereixen des de pastissos Tatin, típics macarons, milfulls, Paris-Brest, Selva Negra de fruita, creps i gelats. Si us agrada el dolç, passeu primer per aquesta secció i feu un repàs d’allò que vulgueu tastar. Més val no omplir gaire la panxa si voleu tastar totes les postres.

Les Grands Buffets postres web.jpg

Qui pot resistir-se a aquesta magnífica varietat de postres? © ÒM

El restaurant Les Grands Buffets es troba a les portes de la ciutat de Narbona i s’hi pot accedir còmodament tant amb vehicle particular com amb el TGV. El tren Renfe-SNCF uneix Barcelona amb Narbona en una hora i 57 minuts (des de Girona, una hora i 20 minuts). L’estació de tren de Narbona es troba a deu minuts a peu del restaurant, però també s’hi pot arribar amb el bus urbà. Ja no tenim excusa per fer una escapada a aquesta bonica ciutat del Llenguadoc i viure l’experiència de Les Grands Buffets. Una breu escapada de luxe!

Les Grands Buffets llagosta web.jpg

La llagosta a l’americana (‘homard à l’américaine’), un plat ja tradicional a la cuina francesa. © ÒM

Les Grands Buffets salons web.jpg

Els salons de Les Grands Buffets, decorats amb un aire clàssic. © ÒM

El cap de Creus i el golf de Roses des de l’aire

dimarts, 19/01/2016 (Òscar Marín)

05 Cadaqués.jpg

Des del cel s’obté una vista inèdita de Cadaqués, el poble més oriental de Catalunya. © ÒM

Pujar una estona al cel per contemplar el món a vista d’ocell és una experiència que s’hauria de provar un cop a la vida. El desig és fàcil d’acomplir a l’Alt Empordà. Aquí hi ha un dels aeròdroms més importants del món pel que fa a la pràctica del paracaigudisme (s’hi fan més de cent mil salts cada any) i s’hi organitzen plàcids vols amb avioneta a partir de la primavera. La bellesa de l’Empordà, lloada per escriptors i pintors, és comparable a la d’altres territoris mediterranis mítics, com la Provença o la Toscana: s’hi pot gaudir d’extraordinaris paisatges, de camps i boscos, platges, pobles medievals, cases rurals amb encant i una gastronomia de qualitat, i tenir aquest conjunt d’atractius als nostres peus és un plaer que arrodoneix qualsevol escapada.

01 Roses des de l'aire.jpg

Roses i el seu ampli golf, que s’obre entre el cap de Creus i el massís del Montgrí. © ÒM

Quan vaig arribar a l’aeròdrom d’Empuriabrava em va sorprendre la gran activitat que s’hi respirava. Davant la cafeteria plena s’estenia la pista, en un extrem de la qual els participants que s’havien inscrit als salts en paracaigudes feien un repàs del material abans d’enlairar-se i recordaven, amb un instructor, les mesures de seguretat bàsiques. En els camps propers hi aterraven homes i dones que baixaven del cel amb els paracaigudes oberts, sols o en tàndem (acompanyats per un monitor), al mateix temps que un avió s’enlairava. Més enllà baixava una avioneta, amb la qual jo volaria minuts més tard.

03 Sobre la platja de Canyelles Petites, Roses.jpg

Sobrevolant la platja de Canyelles Petites, al municipi de Roses. © ÒM

Per pujar a una avioneta no cal cap experiència ni coneixement previs, només ganes de fer-ho. Si esteu avesats a volar amb avió, el moment de l’enlairament no té gaire secret. El vehicle agafa velocitat i comença a ascendir amb gran facilitat, gràcies a la seva lleugeresa. El primer que sorprèn d’aquest viatge és la trama de canals de la urbanització d’Empuriabrava, un laberint d’aigua, teulades i piscines, una Venècia en versió “ciutat de vacances”. Amb un gir, sobrevolem la vila de Roses i, posant rumb cap al nord-est, veiem aparèixer el gran llom rocós del cap de Creus, l’extrem més oriental de la Península. Davant de la mar s’estenen les cases blanques de la vila de Cadaqués, on el pintor Salvador Dalí va passar tants estius des de la seva joventut. A Dalí li hauria agradat veure el seu refugi pictòric, situat a la badia de Portlligat, des d’un ocell metàl·lic com el nostre. Rengleres de llaguts i barques amarrats ran de platja puntegen el litoral, i el rastre de les llanxes i els velers convida a contractar alguna sortida per mar a l’Estació Nàutica de Roses-Cap de Creus abans d’emprendre el retorn a casa.

04 Portlligat i Cadaqués.jpg

Les badies de Portlligat i Cadaqués, a l’extrem oriental del cap de Creus. © ÒM

06 Badia de Portlligat.jpg

La Casa-Museu Salvador Dalí i l’illa de Portlligat al fons. © ÒM

L’avioneta descriu un cercle cap a l’oest per damunt del Port de la Selva i gira en direcció sud, allà on s’obre el gran golf de Roses, abans de tornar a l’aeròdrom. La nostra vista domina la badia, que presenta tres colors intensos: el blau de la mar, el blanc de la sorra i el verd del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, una àrea protegida plena de llacunes i estanys lluminosos on habiten nombrosos ocells aquàtics. Els aiguamolls són vigilats de ben a prop pels canals i els xalets d’Empuriabrava. A vista d’ocell hom s’adona de les veritables dimensions de la petjada humana.

02 Badia de Roses.jpg

El gran golf de Roses i els Aiguamolls de l’Empordà. © ÒM

Fent el turista als Angla Luxury Apartments

dijous, 17/12/2015 (Òscar Marín)

El cap de setmana del 12 i 13 de desembre vam participar a les jornades ‘Fes el turista a la teva ciutat‘. Un conjunt d’hotels, apartaments i albergs de Barcelona s’han posat d’acord, per segon any consecutiu, i han convidat els barcelonins a gaudir de la seva ciutat des del punt de vista d’un turista, oferint mil places hoteleres a 10€ per persona. La iniciativa vol promoure la idea que és possible conjugar turisme i ciutat amb un model responsable i que la majoria d’allotjaments de Barcelona treballen en aquesta direcció. En el nostre cas, vam participar-hi dormint als Angla Luxury Apartments Passeig de Gràcia, uns apartaments de primera categoria, molt recomanables, ideals per a famílies o grups que vulguin descobrir la ciutat des d’una ubicació privilegiada.

Angla Luxury Apartments.jpg

Dúplex familiar als Angla Luxury Apartments Passeig de Gràcia. © Òscar Marín

Vam estar-nos en un apartament de planta baixa, un dúplex fantàstic de 98 metres quadrats amb molta llum natural i distribuït en dos pisos. El pis inferior està destinat a la vida social i disposa d’un menjador-sala d’estar amb un còmode sofà-llit, un televisor de 32 pulzades amb canals satèl·lit i una taula per a sis persones. També hi ha una àmplia terrassa de 50 metres quadrats, ideal per als capvespres d’estiu. A la cuina no hi falta de res: vitroceràmica d’inducció, forn-microones, rentadora-assecadora, rentaplats, vaixella i tot l’equipament necessari per cuinar. El pis superior està destinat al descans, amb dues habitacions dobles i llits amb còmodes matalassos de 29 cm de gruix. Hi ha dos banys complets amb dutxa d’efecte pluja i sabons amb aroma de te verd. Tot l’apartament està climatitzat i hi ha parquet a totes les habitacions. A més, hi ha Wi-Fi gratuït i tenen en compte l’estalvi energètic: utilitzen plaques solars per generar part de l’electricitat i les aixetes tenen reductors de pressió d’aigua, entre d’altres mesures.

Habitació Angla Luxury Apartments.jpg

L’apartament té dues habitacions dobles i un sofà llit, ideal per a quatre o sis persones. © ÒM

Bany Angla Luxury Apartments.jpg

Els banys són amplis i hi ha sabons de te verd a disposició dels hostes. © ÒM

En contraposició a la clàssica habitació d’hotel, els turistes que s’allotgen en un apartament urbà viatgen en família o en grup i s’hi decanten pel preu, més barat, i perquè resulta més còmode per allotjar-s’hi en grup. Un altre dels motius per escollir l’apartament és la cuina, ja que representa un avantatge i un estalvi a l’hora de menjar si es passen uns dies a la ciutat. Barcelona s’ha posicionat entre les capitals amb una més variada oferta d’apartaments d’alta qualitat.

Esmorzar Angla Luxury Apartments.jpg

S’ofereix una cistella d’esmorzar molt completa per als clients. © ÒM

Menjador Angla Luxury Apartments.jpg

L’ampli menjador dels Angla Luxury Apartments Passeig de Gràcia. © ÒM

Durant les jornades ‘Fes el turista a la teva ciutat’, també vam poder gaudir d’una ruta guiada matinal pel Barri Gòtic, una de les activitats que es programen tots els diumenges en exclusiva per als clients de l’hotel Barcelona Catedral i dels apartaments Angla. El cap de setmana ens va permetre descobrir altres atractius de la ciutat, com la nova visita nocturna de La Pedrera, de la qual hem parlat en un altre post. Esperem que l’any vinent es repeteixi aquesta interessant iniciativa que posa a l’abast de tots els ciutadans allotjaments de gran qualitat a un preu molt assequible i ens permet gaudir de la sensació de “fer el turista” sense anar gaire lluny de casa.

Barri Gòtic

Ruta a peu pel Barri Gòtic de Barcelona. © ÒM

‘Gaudí’s Pedrera: The origins’, La Pedrera com mai no l’has vist

dimarts, 15/12/2015 (Òscar Marín)

Columnes de la Pedrera.jpg

Sostre i columnes del vestíbul principal de La Pedrera. © Òscar Marín

Ens fascina, perquè és única. Entrar a La Pedrera és una experiència màgica. I fer-ho de nit, per gaudir d’una nova visita que ens capbussa en els orígens de l’edifici, resulta encara més estimulant. Llums, colors i formes inspirades en la natura ens sorprenen des que entrem al pati fins que arribem al terrat més oníric de la ciutat. “Gaudí’s Pedrera: The origins” és una evolució de la visita que es duia a terme fins ara en la franja nocturna: inclou un itinerari suggeridor per la casa i culmina amb una videoinstal·lació d’avantguarda sobre els elements escultòrics del terrat.

Celobert de la Pedrera.jpg

El gran celobert de la Casa Milà fotografiat des del pati. © ÒM

Vam accedir-hi a les 20.40 h per la porta del Passeig de Gràcia, i en aquest primer pati de la Casa Milà, la nostra guia ens va convidar a observar els elements més curiosos del vestíbul, les pintures amb motius florals de l’escala, les làmpares de formes sinuoses, els murs ondulants… La natura va inspirar la creativitat d’Antoni Gaudí fins a extrems insospitats i va marcar tots els racons d’aquesta gran obra. Sobre unes finestres del pati, vam contemplar una breu projecció de videomapatge (‘mapping’) amb fotografies d’espais emblemàtics de l’edifici.

Sostres del pati de la Pedrera.jpg

Sostres pintats al fresc amb motius naturals. © ÒM

Projecció al pati de la Pedrera.jpg

Breu projecció al pati d’accés a La Pedrera. © ÒM

Tot seguit vam pujar els set pisos d’escales que porten fins a l’Espai Gaudí, situat a les golfes, on vam fer un recorregut per l’exposició permanent, en la qual destaca la gran maqueta de la Casa Milà. La guia ens hi va explicar curiositats del disseny i de la construcció de la casa, anècdotes de l’època, i es va referir a les profundes conviccions religioses de Gaudí. Ell tenia clar que la natura és una creació de Déu i, per tant, les formes naturals són les més perfectes; acostar-se a les formes de la natura era, doncs, una manera d’acostar-se a Déu.

Maqueta de la Pedrera.jpg

Maqueta de la Casa Milà a l’Espai Gaudí, a les golfes de l’edifici. © ÒM

Però el que més us sorprendrà d’aquesta visita nocturna a La Pedrera –de fet, n’és la principal novetat– és la videoinstal·lació al terrat més singular de Barcelona, un ‘mapping’ excepcional que combina vídeo, llum i una simfonia emotiva en quatre moviments creada pel compositor Francesc Gener. Els ‘mappings’ s’acostumen a fer sobre volumetries regulars, habitualment sobre façanes. En aquest cas, l’aplicació de projeccions sobre elements escultòrics de volumetries irregulars i en diverses profunditats és una proposta pionera, atrevida, alhora que rigorosa.

Mapping als badalots de la Pedrera.jpg

Imatges submarines sobre els badalots del terrat. © ÒM

Video mapatge a la Pedrera.jpg

Arquitectures d’aires medievals projectades sobre els badalots. © ÒM

Aquest muntatge creat per la Fundació Catalunya-La Pedrera vol endinsar el visitant en la recerca constant de la natura i la lectura en clau espiritual que en feia Gaudí. Sobre les xemeneies antropomòrfiques i els grans badalots de set metres d’alçada es projecten imatges en moviment de flors i plantes, de fons marins, de fòssils, de camps de cereals, d’estrelles i planetes… La música acompanya el relat i el reforça. També hi és present Gaudí, el gran arquitecte de la natura, que se’ns fa més pròxim i entenedor després d’aquesta visita única.

Mapping al terrat de la Pedrera.jpg

Els elements florals són omnipresents en l’obra de Gaudí. © ÒM

Badalot convertit en rosa a la Pedrera.jpg

Un dels badalots gegantins es transforma en una gran rosa. © ÒM

Badalots de la Pedrera.jpg

Estructures recargolades de ferro forjat en la videoinstal·lació. © ÒM

La vetllada acaba amb una copa de cava, mentre es comenten alguns detalls de la visita. La sensació que ens queda com a espectadors és que no hi ha res de semblant a les nits de la capital catalana. Caminar de nit per un edifici Patrimoni de la Humanitat, deixar-se embolcallar per imatges i música al terrat més original del país i sentir l’esperit de Gaudí ben a prop ens remou i ens emociona. Els amants de la cultura tenen una nova experiència pendent a Barcelona.

Gaudí a la Pedrera.jpg

Gaudí contempla la sortida del Sol sobre la Terra des de La Pedrera. © ÒM

Calma rural al Mas Mariassa

divendres, 11/12/2015 (Òscar Marín)

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Terrassa i jardins del Mas Mariassa, a Pratdip. © Òscar Marín

Els Carpats són a Dràcula de Bram Stoker el que la serra de Llaberia és a Les Històries naturals de Joan Perucho: ambdues serres són l’escenari de novel·les que ens parlen de personatges misteriosos i sanguinaris. En la seva obra més coneguda, Perucho va recollir-hi la llegenda dels dips, una mena de vampirs que s’alimentaven de la sang del bestiar i que acabaren donant nom al poble de Pratdip. Però al Mas Mariassa no han trobat cap rastre dels dips diabòlics, com a mínim des que la Raquel i en Francesc van fundar el seu petit hotel rural. Aquest allotjament dels afores de Pratdip ha adquirit un cert estatus d’oasi que els propietaris estan disposats a preservar a qualsevol preu. En podríem dir, bàsicament, “calma rural”, que és allò que els habitants de les grans ciutats han anat oblidant amb el temps. El Mas Mariassa té l’aire d’aquelles propietats que es troben a l’interior d’Eivissa o de Menorca, finques que combinen els orígens rurals amb un disseny tranquil i minimalista, els tons daurats de la pedra amb el blanc de les teles i coixins, el cant dels ocells a fora i la música relaxant a l’interior.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Terrassa de l’habitació doble amb piscina privada, sota la lluna plena. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Habitació doble superior. Hi predomina la fusta i el disseny minimalista. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Bany amb dutxa de l’habitació doble superior. © ÒM

Tots els elements de la seva arquitectura, disseny, menjar i servei s’integren perfectament en l’entorn rural i han estat pensats per garantir un retir relaxant i enriquidor. La sorprenent ubicació del Mas Mariassa i la bona atenció han fet que l’hotel esdevingui en pocs anys un dels hotels rurals més atractius de la comarca. I el fet que l’allotjament sigui petit (tan sols set habitacions) afavoreix la intimitat i la interacció entre els viatgers. El concepte slow encaixa perfectament amb la filosofia d’aquest hotel. En això té molt a veure la gastronomia: durant el sopar podem assaborir bonítol fresc del port de Tarragona, vedella de primera categoria i la típica clotxa dels pagesos de la zona, un plat simple i saborós de verdures a la brasa, arengada i oli verge extra.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Una versió moderna de la clotxa, típica del sud del Principat. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Bonítol fresc amb pebrot al restaurant del Mas Mariassa. © ÒM

Al cor de la serra de Llaberia no hi ha lloc per les presses. El cant dels ocells i l’horitzó de boscos i camps d’oliveres ens connecten amb el més essencial de la vida campestre. Quan el temps ho permet, la petita piscina oberta al cel, envoltada d’arbres, ofereix un lloc ideal per trencar amb agendes i rellotges. Amb la serra davant nostre, el Mas Mariassa és la base perfecta per descobrir les sorprenents Muntanyes de la Costa Daurada, un secret molt ben guardat a pocs quilòmetres de les platges de sorra que han donat fama al sud de Catalunya.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Hora d’esmorzar, abans d’endinsar-nos en el magnífic entorn de l’hotel. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El poble de Pratdip és una visita obligada si aneu al Mas Mariassa. © ÒM

Ruta en família per Montserrat

divendres, 4/12/2015 (Òscar Marín)

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El Monestir de Montserrat des del camí de la Santa Cova. © Òscar Marín

“Màgica” i “sagrada” són dues paraules que han acompanyat tradicionalment la muntanya de Montserrat. La màgia es fa evident en el seu perfil únic, que emergeix com un immens laberint d’estalagmites gegantines i es divisa des de molts quilòmetres a la rodona. El vessant més sagrat resta ocult als viatgers fins que no arriben al peu del monestir de Santa Maria, el principal centre de peregrinació del país, que acull la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, patrona dels catalans. La seva popularitat l’ha convertida en una de les muntanyes amb més facilitats d’accés de Catalunya. S’hi pot pujar a peu per diversos camins, amb cotxe per carretera, amb cremallera o amb telefèric. Per comoditat, freqüència de pas, vistes i bona comunicació amb tren des de Barcelona, pugem amb el cremallera, inaugurat l’any 2003 i gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat. L’any 1892 ja es va posar en marxa un primer ferrocarril, a imitació dels trens de muntanya suïssos, però va finalitzar el seu servei l’any 1957. Avui, asseguts al costat d’una finestra panoràmica i en només 13 minuts anem des de la moderna estació de Monistrol Vila fins al peu de l’abadia benedictina, a 720 metres d’alçària.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

La basílica de Montserrat té una estructura gòtica i ornamentació renaixentista. © ÒM

Un cop a dalt és obligat visitar la basílica del complex monàstic, del segle XVI, i també és interessant entrar al museu que acull obres de Caravaggio, Renoir, Picasso i Dalí. Però no ens oblidem del paisatge excepcional que ens envolta, herència d’una evolució geològica singular. Per conèixer l’entorn natural, una de les rutes més populars i accessibles és la de la Santa Cova, ideal per fer en família. Primer cal agafar el funicular que baixa, superant un gran pendent, fins al camí de la Santa Cova. De l’estació inferior del funicular surt, cap a la dreta, el sender que porta fins al paratge on, segons la llegenda, es va trobar la imatge de la Mare de Déu negra fa més de mil anys. El recorregut és especialment recomanable per a famílies, ja que a l’aventura de baixar amb el funicular s’hi uneix el misteri d’arribar fins a la cova per un camí ben traçat i no gaire llarg. Això sí, hi ha trams amb escales i força desnivell que no el fan apte per a cotxets ni cadires de rodes.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

De camí a la Santa Cova trobarem diversos grups escoltòrics i bones vistes. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Reproducció de la imatge original a l’interior de la Santa Cova. © ÒM

Els punts d’interès de l’itinerari són variats. Hi trobem unes vistes sorprenents sobre la vall del Llobregat i les parets de Montserrat, amb els Pirineus i la serra de Collserola a l’horitzó. També al llarg de la ruta ens acompanya el Rosari Monumental, un conjunt escultòric modernista amb quinze obres religioses creades per arquitectes i escultors de renom com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Josep Llimona. La gran riquesa vegetal d’aquest vessant és un altre dels atractius de la caminada: l’espinosa argelaga, el bruc de flors blanques i l’estepa, de grans pètals rosats, segueixen els passos del viatger. El camí no té pèrdua i al cap d’uns vint minuts s’arriba a l’església edificada al voltant de la Santa Cova. La passejada per l’interior ens mostra una petita cavitat excavada a la roca i presidida per la imatge de la mare de déu, una sala amb centenars d’exvots i un claustre reduït i silenciós. A l’exterior ens hi esperen de nou les vistes del cel, de la plana i de les majestuoses agulles, alhora màgiques i sagrades.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

La vista de la vall del Llobregat des del camí de la Santa Cova. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

De tornada amb el funicular, retrobem l’abadia de Montserrat. © ÒM

Una estada de luxe a l’hotel ABaC

dilluns, 23/11/2015 (Òscar Marín)

0.1 Recepció Hotel ABaC.jpg

Jardins i recepció de l’ABaC Restaurant & Hotel. © Òscar Marín

Quan parlem de l’ABaC, la gastronomia eclipsa qualsevol altra opció. Les seves dues estrelles Michelin i el ressò mediàtic del xef Jordi Cruz atreuen molts amants de la bona cuina i caçadors d’experiències. Plats com el taco de blat de moro i foie gras amb gelat de mole, el llobarro al vapor d’algues amb peus de cabra i el colomí royal amb bledes formen part d’una carta que sorprèn i diverteix. Però l’ABaC no és només un restaurant de prestigi. Darrere la seva marca gastronòmica hi ha un hotel de gran luxe que amaga una història interessant vinculada al naixement de l’avinguda del Tibidabo. L’actual ABaC Restaurant & Hotel està format per dues construccions envoltades de jardins. D’aquestes, l’edifici més antic i senyorial endinsa les seves arrels en l’alta burgesia catalana. La propietària més coneguda d’aquesta finca, declarada Monument per l’Ajuntament de Barcelona, va ser Madronita Andreu, filla del cèlebre doctor Andreu, famós per les seves pastilles per la tos. Madronita es va casar en segones noces amb un nord-americà, Max Klein, amb qui va marxar a viure als Estats Units quan va esclatar la guerra civil. Precisament en aquella època, l’ambaixada dels EUA va tenir la seu en aquesta casa de l’avinguda del Tibidabo. Allò ja és història, i l’únic rastre que en queda és la carcassa de l’edifici original.

0.2 Habitació estàndard.jpg

Habitació estàndard de l’hotel ABaC. © ÒM

0.3 Bany de l'habitació estàndard.jpg

El bany té una banyera d’hidromassatge amb cromoteràpia. © ÒM

L’ABaC ha esdevingut un referent del luxe a la capital catalana i forma part de la marca americana Small Luxury Hotels of the World i de l’espanyola Rusticae. Ofereix 15 habitacions funcionals de disseny contemporani, repartides entre la casa i el nou pavelló restaurant, i totes estan equipades amb les màximes comoditats. L’atenció exquisida és un dels elements que destaquen tan aviat com entrem per la porta. Un empleat ens ensenya les instal·lacions de l’hotel i ens convida a passar per la cuina, que fa de columna vertebral del projecte, també físicament, ja que es troba ubicada entre el restaurant i les habitacions. Després d’observar els cuiners atrafegats amb el servei del dinar, pugem a la nostra cambra. Podríem dir que les habitacions de l’ABaC són sòbriament opulentes, perquè darrera del seu disseny minimalista hi ha màxima cura en els detalls i en el nivell de qualitat: les persianes i la il·luminació domòtiques, els tèxtils i coixins confortables, el llit de grans dimensions, la televisió Bang & Olufsen, l’Internet d’alta velocitat, la dutxa amb efecte pluja, la banyera jacuzzi amb cromoteràpia, la selecció d’amenities… Si l’habitació estàndard té tot això, imagineu com ha de ser la suite de l’àtic. No hi falten el barnús ni les sabatilles, tot pensat perquè l’hoste s’hi senti ben còmode. De fet, hi ha tan poques habitacions que és possible passar per l’hotel sense gairebé creuar-nos amb els altres clients, fent-nos sentir com a casa. Des de l’habitació es pot baixar ràpidament amb l’ascensor a la zona de spa, que inclou una piscina jacuzzi amb gandules subaquàtiques, una piscina d’aigua freda, un hammam, dues cleòpatres (gandules de pedra calefactades) i cabines per a tractaments. Una experiència relaxant.

0.4 Cuina del restaurant ABaC.jpg

L’hoste pot passar per la cuina de l’ABaC, on es preparen plats d’extrema originalitat. © ÒM

0.5 Spa de l'hotel ABaC.jpg

L’espai de benestar és d’ús exclusiu i gratuït per als clients de l’hotel. © ÒM

L’esmorzar gourmet amb vista del jardí és una altra de les experiències reservades a aquells que s’allotgen a l’hotel. Un esmorzar exquisit i complet servit de bon matí en una sala annexa del restaurant. El servei inclou sucs naturals, entrepans de pa amb tomàquet i pernil ibèric, una selecció de brioixeria, macedònia de fruita, iogurts i cafès per començar el dia amb energia. A fora ens hi espera Barcelona, amb els seus colors i les seves ombres, amb els seus jardins plàcids i les seves avingudes tumultuoses. Després de dormir a l’ABaC, la descobrirem amb uns altres ulls.

0.6 Esmorzar a l'ABaC.jpg

Un esmorzar complet per començar bé el dia a l’ABaC. © ÒM