Una escapada familiar a Gandesa

dimarts, 19/09/2017 (Òscar Marín)

Cooperativa Gandesa_Cèsar Martinell.jpg

El Celler Cooperatiu de Gandesa és una de les visites imprescindibles de la Terra Alta. © Òscar Marín

Passejaven un dia per Gandesa i van veure un cartell que indicava que la gran casa de darrere l’Ajuntament estava en venda. No s’ho van pensar. En Daniel Esteve i la seva parella van trucar-hi i, al cap d’uns dies, l’edifici era seu. Encara no imaginaven que aquella casa de poble, on van obrir una galeria d’art durant uns anys, acabaria convertida en un allotjament amb encant. És el projecte que avui més els il·lusiona: la Casa dels Abeuradors. Situats al centre de Gandesa, aquests apartaments i lofts són el punt de partida perfecte per conèixer els atractius de la Terra Alta. A dins, hi trobem totes les comoditats: cuina completament equipada, llits i sofàs-llit molt confortables, banys amb dutxa o banyera d’hidromassatge, balcons i finestrals que deixen entrar molta llum i espais decorats amb il·lustracions i pintures d’artistes ebrencs. Un ascensor connecta els tres pisos i al pis superior hi ha una terrassa privada que, potser aviat, obriran als clients.

Casa dels Abeuradors_MenjadorLoft Font de Dalt.jpg

El loft Font de Dalt és un allotjament ideal per a dues o quatre persones. © ÒM

Casa dels Abeuradors_Habitació Duplex Xorros de la Fontcalda.jpg

El dúplex Xorros de la Fontcalda disposa d’una àmplia habitació doble amb jacuzzi. © ÒM

Casa dels Abeuradors_Duplex Xorros de la FontcaldaMenjador.jpg

Saló menjador amb cuina oberta al dúplex Xorros de la Fontcalda. © ÒM

Un cop instal·lats, vam decidir que faríem la visita guiada al Celler Cooperatiu de Gandesa i que, al dia següent, pedalaríem per un tram de la Via Verda de la Terra Alta. En Daniel va fer un parell de trucades i de seguida ho vam tenir tot organitzat. Després de fer un tomb pel nucli antic de Gandesa —no us perdeu la portalada romànica de l’església de Santa Maria—, ens vam encaminar cap al celler modernista, on la Pilar ens esperava per fer-nos una visita guiada. Quan algú t’explica històries i curiositats d’un indret amb tanta passió com ho fa la Pilar, pots entendre molt millor les emocions i esforços que s’amaguen darrere les pedres. Aquest edifici construït per l’arquitecte vallesà Cèsar Martinell és potser un dels seus cellers més discrets, perquè els pagesos que el van encarregar no tenien molts diners, però presenta diverses solucions constructives enginyoses, com el sostre de volta catalana sostingut per arcbotants que, al seu temps, se sostenen en tirants de ferro. La Pilar ens va mostrar fotografies antigues que havia buscat en diversos arxius i ens va parlar del vermut de la Terra Alta, que s’elaborava en aquest celler: la patent es va vendre als italians de la Cinzano! Vam pujar per damunt les tines, més a prop dels arcs majestuosos construïts amb l’esforç d’homes i dones del poble, i després de la visita ens va oferir un petit tast dels vins de la cooperativa. Per endur-nos un record ben saborós de la nostra estada, vam comprar un blanc Somdinou fermentat en bóta i un negre Varvall del 2012.

Mare de Déu de l'Assumpció de Gandesa.jpg

Detalls escultòrics a la façana romànica de l’església de l’Assumpció. © ÒM

Cooperativa Gandesa.jpg

Al celler de Gandesa, Cèsar Martinell va utilitzar un sistema de voltes i arcs. © ÒM

Cooperativa modernista de Gandesa.jpg

La sala de premses del Celler Cooperatiu de Gandesa. © ÒM

Després d’una nit tranquil·la a la Casa dels Abeuradors, vam sortir de bon matí cap a Bot. Ens esperava a la plaça de l’Ajuntament la furgoneta de Bicisports Aubanell, una empresa de Gandesa que ofereix lloguer de bicicletes, excursions familiars i per a grups i un servei de recollida a qualsevol de les estacions de la Via Verda de la Terra Alta. Faríem el recorregut entre Bot i el Pinell de Brai, un dels trams més pintorescos i fàcils d’aquesta ruta. Al llarg del camí, hi trobem àrees de joc i zones de repòs que ens permeten gaudir del paisatge, però el punt fort d’aquest tram és la Fontcalda, un paratge encisador que acull una singular zona de banys.

La Fontcalda.jpg

Les aigües mineromedicinals de la Fontcalda sorgeixen a 28ºC. © ÒM

Sobre viaductes i a través de túnels s’arriba al quilòmetre 20, punt on se situa el túnel “culpable” de la clausura del ferrocarril, en produir-se un important enfonsament. Per això, s’ha aprofitat una pista que esquiva el túnel per l’exterior. El punt final són les andanes de l’estació del Pinell de Brai. Aquí finalitza la Via Verda de la Terra Alta, però no les possibilitats de ruta. Des d’aquest mateix punt, és possible continuar l’itinerari fins a Tortosa, seguint la Via Verda del Baix Ebre, però nosaltres vam acabar aquí la ruta. A les 11 h ens van venir a recollir i ens van deixar a la porta de la Casa dels Abeuradors. Encara vam tenir temps de dutxar-nos abans de recollir les coses i posar rumb cap a la serra de Guara. Però això us ho explicaré en un altre article.

Via Verda Terra Alta.jpg

Recórrer la Via Verda amb bicicleta és una activitat ideal per compartir en família. © ÒM

Àrea de jocs a la Via Verda.jpg

A la Via Verda de la Terra Alta hi trobem diverses àrees de jocs. © ÒM

Bot.jpg

Vista de Bot des de les vinyes que travessa la Via Verda. © ÒM

Gotes de pluja a Can Clotas

dilluns, 28/08/2017 (Òscar Marín)

Façana i jardins Can Clotas.jpg

Can Clotas és una antiga masia del segle XIV recuperada com a hotel rural. © ÒM

Entre els núvols de tempesta, el sol ens ha permès gaudir d’un bany tranquil a la piscina, poc després d’arribar a Can Clotas. Malgrat que la presència d’altres hostes és evident (dedueixo que l’amenaça de pluja els ha fet preferir l’opció de quedar-se a l’habitació fent una migdiada), la tranquil·litat que s’hi respira ens fa imaginar per un moment que som els únics que hem vingut a passar un cap de setmana en aquesta antiga masia reformada de cap a peus. L’aigua de la piscina té una bona temperatura, un últim raig de sol ens enlluerna, però aviat comencen a caure unes gotes petites, disperses. Fa dies que no plou, afirma la Iolanda, que s’encarrega de rebre els hostes i facilitar-los tot allò que els calgui. No ens importa que plogui, perquè dins la casa s’hi està molt bé. Hi ha cafè i infusions sempre a disposició dels clients, i una gran sala amb sofàs i un piano de paret que es deixa tocar. També hi ha un espai amb joguines per a la mainada, i al primer pis també hi ha butaques (amb una bona col·lecció de números de DESCOBRIR per consultar), un piano de mitja cua, una taula gran per dinar o sopar i, fins i tot, una cuina oberta on qualsevol visitant pot preparar un àpat o un pícnic, o servir-se un refresc de l’honesty bar.

Recepció Can Clotas.jpg

La rehabilitació ha respectat murs, portes i detalls originals. A la foto, la recepció de l’hotel. © ÒM

Piscina Can Clotas.jpg

Al voltant de la piscina hi ha una àmplia zona de repòs. © ÒM

Sala d'estar Can Clotas.jpg

Sala d’estar al primer pis de la masia, amb revistes, llibres i cuina oberta als hostes. © ÒM

Menjador Can Clotas.jpg

El menjador de Can Clotas ocupa l’antiga quadra del mas. © ÒM

A fora encara plou, però el sol que s’esmuny entre els núvols ens ha regalat un arc de Sant Martí doble, i des de la terrassa de l’habitació en tenim una vista privilegiada. Dins l’habitació també s’hi està molt bé, el llit és còmode, el bany amb dutxa i banyera és ampli i la decoració és agradable. També és possible allotjar-se en un apartament independent (n’hi ha tres) amb terrassa i jardí privats. Des de dins, un s’adona de la gran rehabilitació que s’ha dut a terme en aquesta masia de pagès del segle XIV, amb una superfície construïda de 1.500 metres quadrats. En adquirir aquesta finca, els propietaris tenien clar que volien oferir les mateixes comoditats d’un hotel, però aprofitant els beneficis de l’entorn rural, i es nota que cada detall està pensat per facilitar la desconnexió del dia a dia. De l’hotel se’n pot gaudir en parella o en família, i cadascú trobarà el seu espai. Algunes habitacions són menudes i romàntiques i altres són espaioses, pensades per a quatre persones. Hi ha racons més íntims, tant a l’interior com als jardins, i d’altres creats per a la mainada, com el parc infantil que hi ha darrere de la casa.

Arc de Sant Martí Can Clotas.jpg

Arc de Sant Martí doble des de la terrassa de la nostra habitació. © ÒM

Habitació Can Clotas.jpg

Habitació tipus duplex amb el llit de matrimoni al pis superior. © ÒM

Bany Can Clotas.jpg

Els banys són amplis i no hi falta cap comoditat. © ÒM

Quan surt el sol, després d’un bon esmorzar, podem endinsar-nos als boscos que envolten la casa, travessats per la riera de la Codina, i es pot arribar fins al petit nucli de Cistella, a només 10 minuts a peu. Figueres és ben a prop, Besalú és a només 20 minuts amb cotxe i els paisatges que travessa la Muga, com el pantà de Darnius-Boadella, són a mitja hora cap al nord. Les possibilitats de rutes i descobertes són múltiples, però el que realment ve de gust és aprofitar els atractius d’aquest antic mas empordanès i gaudir de tota la calma que ens ofereix.

Sala del piano Can Clotas.jpg

Piano de mitja cua a disposició dels amants de la música. © ÒM

Taula esmorzar Can Clotas.jpg

Taula parada de bon matí al menjador de Can Clotas. © ÒM

Esmorzar Can Clotas.jpg

L’esmorzar tipus bufet ofereix una gran varietat de productes de proximitat. © ÒM

Jardins Can Clotas.jpg

Els jardins conviden a passejar amb calma pel voltant de la masia. © ÒM

Santa Anna, molt més que un hotel de costa

dimecres, 26/07/2017 (Òscar Marín)

Piscina Hotel Santa Anna.jpg

Piscina exterior de l’hotel Santa Anna de l’Estartit. © ÒM

Lluny han quedat aquells temps que descrivia Josep Pla a la seva ‘Guia de la Costa Brava’, quan l’Estartit era una població “mig pagesa, mig marinera. A la costa diuen que, de deu estartidencs, vuit tenen euga i carro. La seva rusticitat és completa, en el sentit que es troba en el punt mateix de la intersecció del pla i de la muntanya i que en el seu terme hi ha l’olivera, la vinya i el regadiu. Era una població que feia olor de salaó i d’userda seca, de quadra, de peix i de rapa de vi”. L’Estartit fa olor de mar i de peix, però també de crema solar i de tovalloles humides, i ha perdut gairebé del tot les seves arrels pageses. Si coneixeu l’Estartit, sabreu que és una població molt buscada pels turistes que vénen amb ganes de sol i platja, però també és una destinació nàutica reconeguda per la seva proximitat a les illes Medes. Al bell mig de l’Estartit, a 200 metres del passeig, hi ha un hotel Logis on us trobareu ben acollits si el que voleu és sentir el batec actual de la Costa Brava: l’Hotel Santa Anna. Sí, és un d’aquells hotels amb molts balcons que van sorgir al litoral als anys setanta, però el que hi trobareu és un establiment ben reformat, amb un bon restaurant i les comoditats necessàries per passar uns dies de descans a prop del mar. Les habitacions que han estat reformades ofereixen espais amplis sense barreres arquitectòniques, llits grans i banys amb dutxa. La majoria tenen balcó, amb vista a la piscina i al carrer del Port, al pati interior o a l’animat carrer de Santa Anna, i des de la terrassa de l’última planta, on podeu esmorzar gaudint del sol, hi ha una vista privilegiada del mar, del Rocamaura i de bona part de la població.

Llit matrimoni Hotel Santa Anna.jpg

Una de les habitacions dobles reformades del Santa Anna. © ÒM

Terrassa Hotel Santa Anna.jpg

A la terrassa superior de l’hotel es pot gaudir d’un esmorzar amb bones vistes. © ÒM

El restaurant de l’hotel, amb grans finestrals sobre el carrer de Santa Anna, és obert a tothom i disposa d’entrada pròpia. A dins ha conservat alguns murs antics de pedra, tot i que el local ha estat reformat i l’aspecte general és actual. Hi hem reservat taula per dinar sense haver de sortir de l’hotel. De primer, demanem un tartar de tonyina amb guacamole i una fideuà, una mostra de que la cuina tradicional catalana conviu en aquest establiment amb altres receptes que satisfan tots els amants del bon menjar. De segon, tastem un bacallà confitat amb mel i ceba i un tradicional mar i muntanya, plats que ens acosten a l’essència de la cuina empordanesa.

Restaurant Santa Anna.jpg

El restaurant Santa Anna conserva la decoració tradicional. © ÒM

Tartar Restaurant Santa Anna.jpg

Tartar de tonyina amb salsa guacamole. © ÒM

Fideuà Restaurant Santa Anna.jpg

Fideuà individual servida a la taula. © ÒM

Mar i muntanya Rest Santa Anna.jpg

Un tradicional mar i muntanya empordanès. © ÒM

Menjador Restaurant Santa Anna.jpg

Taules del restaurant Santa Anna, al centre de la vila. © ÒM

Des de l’hotel Santa Anna ens poden ajudar a reservar una excursió amb vaixell pel litoral, una activitat de submarinisme o una ruta guiada pel Ter Vell i l’espai natural de la Pletera. Però també podem optar per un massatge relaxant o un bany tranquil a la piscina, si el temps acompanya. Després de dinar, sortim a passejar pel carrer de Santa Anna, anomenat antigament carrer de Davant. Sempre ha estat un dels carrers més populars, per on passaven les processons i les cercaviles, i amb el temps, la seva importància comercial i social n’han fet l’eix principal de l’Estartit. Tot travessant carrers arribem a la platja i contemplem les illes Medes. Ben lluny han quedat aquells temps que descrivia Josep Pla en els seus escrits, però l’Estartit ha guanyat vida i s’ha convertit en una de les parades imprescindibles d’aquest litoral.

Façana Hotel Santa Anna.jpg

Façana de l’hotel Santa Anna, al carrer del Port de l’Estartit. © ÒM

Mas Jonquer, l’Alt Empordà més rural

dimecres, 12/07/2017 (Òscar Marín)

Un camí de terra travessa uns camps de cereals abans d’endinsar-se en un alzinar. Fa poc que hem deixat l’autopista, però ja som envoltats de natura. És un dels valors del Mas Jonquer, un hotel Logis que ens permet accedir a l’Alt Empordà més rural, però que es troba a prop dels principals atractius de la comarca i de les seves vies de comunicació. Ens rep la Isabel, que ja ens esperava per mostrar-nos tots els racons de la casa. Ens explica que aquí, en aquest mas que van comprar els seus avis, ella i el seu germà Jordi hi passaven els estius. Avui són els encarregats de fer que hostes vinguts d’arreu també hi passin uns dies de descans que recordaran.

Façana Mas Jonquer.jpg

El Mas Jonquer ha patit diverses transformacions amb el pas del temps. © ÒM

Mas Jonquer menjador 2.jpg

Al menjador es conserven els murs de pedra i el sostre de volta catalana. © ÒM

Sala Mas Jonquer.jpg

Sala d’estar amb butaques i sofàs a l’antiga quadra de la masia. © ÒM

La Isabel va estudiar Hostaleria i va treballar en alguns hotels d’Anglaterra abans de decidir muntar el seu propi allotjament a l’Empordà, a la mateixa casa on havia estiuejat. Ara fa 10 anys que van obrir aquesta casa rural de 8 habitacions, que ha rebut una qualificació de tres espigues. El tracte cordial i l’ambient casolà ens fan sentir com a casa. No hi ha luxes al Mas Jonquer, però si el que busques és descans en un entorn autèntic, no et cal res més que una habitació ben equipada i acollidora, un jardí ampli amb piscina i una atenció curosa. Els camps de blat i 90 hectàrees de boscos del voltant pertanyen a la casa, i això ens permet caminar a la vora del Mas Jonquer amb tranquil·litat i seguretat, sense haver de sortir de la finca. Si hi vas amb nens, gaudiran de la zona de jocs del jardí i de la piscina, i estaran encantats de donar un cop d’ull a la granja de vaques que hi ha just al costat de la masia (demanant permís abans). Si t’agrada menjar bé, la Isabel et proposarà un sopar boníssim per no haver de sortir de la casa després d’una tarda de lectures, de piscina o de visites esgotadores. Els esmorzars casolans són molt complets i al menjador hi ha una nevera amb begudes a disposició dels clients que, això sí, es paguen abans de marxar.

Habitació doble Mas Jonquer.jpg

Habitació doble al primer pis de la masia. © ÒM

Piscina Mas Jonquer.jpg

Els amplis jardins disposen d’una àrea de jocs, taules de pícnic i una gran piscina. © ÒM

Piscina Mas Jonquer 2.jpg

La piscina està envoltada de gespa i arbres, alguns ben antics. © ÒM

Des d’aquí es pot fer una escapada a Figueres o fins i tot agafar el TGV que porta fins a Perpinyà, però la majoria d’hostes prefereixen fer un tomb amb bicicleta per la zona, que convida a ser descoberta a poc a poc. No són pocs els ciclistes (d’aquí i de fora) que inclouen el Mas Jonquer com a parada en la seva ruta per l’Alt Empordà. Probablement, aquest sigui l’Empordà menys turístic, però en pobles com Vilanant o Avinyonet de Puigventós podem retrobar-nos amb la vida de poble, amb la serenitat que altres viles empordaneses ja han perdut.

Finca Mas Jonquer.jpg

Des del Mas Jonquer hi ha una bona vista dels camps i boscos que l’envolten. © ÒM

Exus Natur, en contacte directe amb la natura

dimarts, 20/06/2017 (Òscar Marín)

Exus Natur.jpg

Als afores de Fontclara (Baix Empordà) trobem aquesta masia rehabilitada del segle XIX. © ÒM

Un dia es un dia. Deixar els fills amb bona companyia i fer una escapada amb la parella o en solitari és el que proposen els hotels ‘adults only’, entre els quals destaca Exus Natur, un dels pioners d’aquesta especialitat al nostre país. Ja fa set anys que aquesta masia va estrenar una nova etapa amb la idea de ser un refugi empordanès on trobar calma i contactar de manera intensa amb la natura. Més enllà del jardí, només hi ha grans extensions de camps i, sobre els nostres caps, algunes orenetes o l’ombra d’uns ocells migradors que passen al capvespre. La ubicació és un regal, al cor de l’Empordanet, però en Marc i l’Eva també han apuntalat el seu projecte donant protagonisme a la filosofia ‘slow’ i al ‘green care’, que combinen perfectament amb aquest entorn.

Habitació 25 Exus Natur.jpg

L’habitació 25 és acollidora i ofereix una bona vista del jardí. © ÒM

La casa té el seu origen al segle XIX i restaurar-la va ser tota una aventura. A les habitacions (ara n’hi ha 15) hi predomina la simplicitat, l’austeritat ben entesa, per facilitar el descans de la ment. No hi ha televisor ni res que ens pugui distreure del que importa durant la nostra estada, que és carregar piles i compartir moments agradables. Algunes habitacions són diàfanes, amb el bany integrat, i la pedra vista d’alguns murs contrasta amb la blancor de les altres parets. Els finestrals que miren al jardí permeten arrodonir la sensació de benestar.

Habitació doble Exus Natur.jpg

Una altra de les habitacions d’Exus Natur, senzilles i acollidores. © ÒM

Piscina Exus Natur.jpg

La piscina envoltada de camps és un dels punts forts d’aquest hotel rural. © ÒM

Al voltant de la piscina s’hi permet el nudisme, una pràctica que ens acosta més a l’entorn: l’aigua de la piscina, el vent que mou les branques, el sol de la tarda toquen la nostra pell mentre descansem. Aquesta agradable sensació es pot completar amb un massatge terapèutic o relaxant, que es pot reservar a la mateixa casa: fan massatges amb olis essencials, d’aromateràpia, neurosedants, descontracturants… També tenen un espai privat al jardí que es pot reservar per parelles; hi ha un jacuzzi i s’hi pot passar una estona de tranquil·litat o completar-ho amb un sopar degustació, envoltats d’espelmes i torxes. Si teniu al cap una cita especial, només cal que pregunteu als propietaris les possibilitats d’aquest espai inspirador. I si penseu en un esdeveniment més important, heu de saber que fora de temporada (als mesos d’abril, maig i octubre) també organitzen casaments informals, amb lloguer exclusiu de la casa, i ells mateixos n’organitzen el càtering.

Piscina Exus.jpg

Al voltant de la piscina s’hi permet la pràctica del nudisme. © ÒM

Els dinars que prepara en Marc són fets amb productes de proximitat, de tanta proximitat que alguns provenen d’allà mateix, de l’hort de la masia, com els tomàquets. I els ous de l’esmorzar els han post les gallines minuts abans de servir-los a taula. També donen molta importància al producte ecològic. Per exemple, tota la seva carta de vins està formada per vins d’agricultura ecològica. Avui, per dinar, en Marc prepara un arròs caldós de mar i muntanya per llepar-se’n els dits. Es nota que té bona mà a la cuina, encara que no li agradi divulgar-ho. A la cuina d’Exus Natur també us poden oferir plats específics per a celíacs, sucs verds, dietes detox…

Gallines a Exus Natur.jpg

Les gallines i l’hort propi permeten menjar ous i hortalisses fresques. © ÒM

Menjador Exus Natur.jpg

Al menjador de la masia s’hi serveixen els esmorzars i altres àpats prèvia reserva. © ÒM

Arròs caldós.jpg

La cuina és del km0, amb productes ecològics de proximitat, com aquest arròs de mar i muntanya. © ÒM

En aquesta masia podeu “desprogramar-vos”, com diu en Marc. Fugir d’horaris estrictes, trobar un racó per desconnectar al jardí o dins la casa, fer un aperitiu a la terrassa o contractar una ruta amb bici pels camins de l’Empordanet, per descobrir-hi els arrossars amb vistes del Montgrí, els amplis horitzons de camps i els pobles d’origen medieval, com Peratallada o Palau-Sator.

Façana Exus Natur.jpg

Ens acomiadem de la masia després de passar-hi unes hores d’autèntica desconnexió. © ÒM

Palau_Sator.jpg

Molt a prop d’Exus Natur trobem el nucli medieval de Palau-sator. © ÒM

La Casassa de Ribes, gaudint del Pirineu en família

dilluns, 5/06/2017 (Òscar Marín)

Casassa de Ribes.JPG

La Casassa de Ribes ha estat restaurada respectant el seu aspecte original. © Òscar Marín

Sempre que anàvem a Ribes de Freser, ho fèiem de pas. Hi deixàvem el cotxe per agafar el Cremallera de Núria o hi passàvem camí de Queralbs o cap a altres racons del Pirineu. Però aquest cop, hi vam dormir. Ens havien parlat molt bé de La Casassa de Ribes, una antiga masoveria als afores del poble convertida, com per art de màgia, en uns apartaments rurals de luxe amb vistes a la vall de Ribes. Però allò que per a algú que acaba d’arribar sembla una màgica casualitat és el fruit de l’esforç de la família Roma, que ha rehabilitat un edifici del segle XVII que, per les seves característiques singulars, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. No som en un allotjament rural qualsevol. L’antiga masoveria dels Montagut té molta història i es troba en un vessant privilegiat de la muntanya, a recer del vent i encarada al sud, aprofitant al màxim les hores de sol. Quan hi vam arribar, ens va cridar l’atenció la solidesa de la gran casa de pedra i la simetria dels seus llargs balcons oberts a la façana, embellits amb flors. Va ser una bona primera impressió abans de comprovar que els interiors han estat tractats amb el mateix bon gust que s’aprecia en la restauració exterior.

Casassa apartament.JPG

L’apartament Pericó té una gran sala d’estar que integra la cuina i el menjador. © ÒM

Casassa terrassa.JPG

La terrassa amb vistes de la vall de Ribes és un lloc ideal per descansar i gaudir d’una copa. © ÒM

Casassa jardí.JPG

El jardí de La Casassa, envoltat de camps i boscos, vist des de l’apartament Pericó. © ÒM

En Ramon Roma ens va explicar molt amablement la història d’aquesta casa, que els seus avis van comprar juntament amb les grans extensions de prats que l’envolten. Amb el temps, la part de la masoveria on hi havia el bestiar i la palla es va esfondrar (encara se’n poden veure les restes) i la part on vivia la família és la que, des de fa deu anys, en Ramon obre als hostes que busquen retrobar la calma de la natura. El propietari ens va acompanyar fins a l’apartament superior Pericó, on vam comprovar que la fusta té un protagonisme especial en els apartaments de La Casassa, tots equipats amb detalls d’alt nivell. Aquest és un allotjament privat ampli (uns 100 metres quadrats) amb dues habitacions de matrimoni, dues habitacions dobles, dos banys, un ampli saló amb xemeneia i una cuina on no hi falta de res: nevera, rentadora, rentaplats microones, vitroceràmica… A més, hi ha televisor amb pantalla plana a cada habitació, un escriptori de treball amb ordinador i impressora, wifi gratuït, roba de llit i tovalloles, SmartTV amb DVD al saló, una llar de foc per a l’hivern i una àmplia terrassa amb mobiliari d’exterior per contemplar les vistes còmodament amb una copa de vi entre les mans.

Casassa Habitació.JPG

Les habitacions acollidores de La Casassa de Ribes conserven l’aire rústic d’antany. © ÒM

Casassa bany.JPG

Un dels dos banys de l’apartament Pericó, amb dutxa d’hidromassatge. © ÒM

La casa s’aixeca a prop de la carretera poc transitada que porta al poble de Campelles, en una ubicació força aïllada que facilita la desconnexió i el retrobament amb la natura. El vent, les esquelles d’un ramat i alguns ocells són els sons que predominen mentre contemplem l’horitzó de muntanyes, amb el Taga imponent davant per davant. Si la mainada vol esbargir-se, a la part posterior de la casa hi ha un petit camp de futbol i una zona de jocs amb gronxadors i tobogan. I per a les estones de descans, podem estirar-nos a les gandules del jardí amb vista a les muntanyes. La Casassa és un allotjament molt recomanable per a les famílies, ja que permet a la canalla córrer i jugar amb total seguretat pel voltant de la masia. L’endemà al matí es pot esmorzar a l’apartament o demanar que us el serveixin al jardí o a la sala. Vam demanar aquesta última opció, per comoditat i per tastar els productes de la Vall de Ribes. I després d’esmorzar, val la pena passejar per Ribes de Freses (fins i tot el diumenge hi ha botigues obertes) o pujar a la Vall de Núria. La Casassa es troba molt a prop de l’estació Enllaç del cremallera i en Ramon ofereix als seus clients uns vals de descompte del 10% per pujar al tren més alt del país.

Casassa zona de jocs.JPG

La zona de jocs de La Casassa de Ribes s’estén rere la masia, amb una bona vista del Taga. © ÒM

Casassa gronxadors.JPG

La mainada gaudeix intensament dels diversos gronxadors i del tobogan de la zona de jocs. © ÒM

Papallona.JPG

Als prats de la masia podeu observar papallones, com aquesta blanca de la col. © ÒM

Casassa nit.JPG

La Casassa de Ribes il·luminada de nit. A l’entrada hi ha l’antiga Font Roma. © ÒM

Per què practiquem l’intercanvi de casa?

diumenge, 21/05/2017 (Òscar Marín)

Casa Vall del Loira OK.jpg

Aquesta va ser la nostra magnífica casa a la vall del Loira durant 15 dies. © Òscar Marín

Ens sedueixen els hotels amb encant, però quan organitzem un viatge de molts dies a l’estranger, ens decantem per l’intercanvi de casa. Ja fa anys que apostem per aquesta opció que ens permet submergir-nos en la vida quotidiana i entendre millor la realitat dels llocs que visitem. Quan ho expliquem, hi ha qui ho rebutja i hi ha qui ens en demana més informació. El concepte d’intercanvi de casa pot sonar una mica estrany, però és simple. En lloc de quedar-nos en un hotel o llogar un apartament, ens allotgem a casa dels nostres amfitrions mentre ells passen uns dies a casa nostra. Això ens permet, per una banda, estalviar diners i fer una estada més llarga i, per l’altra, ens ofereix la possibilitat de viure més intensament el viatge. Com? L’intercanvi de casa et situa a l’altra banda de la destinació, et fa connectar de manera més propera amb la gent del lloc i t’empeny a esbrinar com és el seu dia a dia. Es tracta de dedicar una part del temps del viatge a entendre com funcionen les coses a la casa d’un altre; a connectar amb els veïns i botiguers del barri; a acostar-se amb ulls i orelles ben oberts a la seva llengua, cultura i forma de vida, i a descobrir els seus llocs habituals fora dels punts turístics a partir de les seves pròpies recomanacions. Hi ha qui en diu “Viure com un local”, però em sembla agosarat. Seria més just descriure-ho com una possibilitat de conèixer el lloc a un nivell més profund. A més, l’intercanvi representa un tipus de turisme sostenible, honest, col·laboratiu, que no especula amb els recursos locals.

Amb bici Chenonceau OK.jpg

L’ús lliure de les bicicletes per descobrir l’entorn és una de les facilitats que ens ofereix l’intercanvi de casa. © Òscar Marín

De portals d’intercanvi n’hi ha molts, alguns de gratuïts, però el millor és HomeExchange, un web de referència a escala mundial que agrupa més de 65.000 ofertes d’intercanvi de llars a 150 països. La varietat d’opcions que ofereix és amplíssima i et dóna la seguretat que tots aquells que s’hi anuncien estan veritablement interessats en aquesta manera de viatjar, començant pel fet que tots paguen una quota anual per oferir la seva casa.

Tenim cura del gat OK.jpg

De vegades cal tenir cura d’algun animal de companyia, com vam fer a la Provença. © ÒM

Per intercanviar casa, has d’alliberar-te d’alguns prejudicis. Sí, una família es mourà per casa teva durant uns dies, fins i tot dormiran al teus llits, però a canvi et cediran casa seva. Podràs llegir els seus llibres, escoltar la seva música, fer ús de les seves bicicletes, fer vida al seu barri i, si cal, tenir cura del seu gat, i ells podran fer el mateix a casa teva. La confiança és la clau per poder gaudir d’un intercanvi, i la confiança s’ha de treballar amb uns mesos d’antelació. Cal paciència per trobar l’opció que s’adapti a les teves necessitats (recomano començar a buscar mig any abans de les vacances) i arribar a un acord per ambdues parts. Un cop has lligat l’intercanvi que t’interessa, és molt recomanable comunicar-se sovint amb els propietaris (per correu electrònic o per telèfon), seguir-se mútuament a les xarxes socials i conèixer una mica les persones que passaran uns dies a casa nostra.

Jardí amb jocs infantils OK.jpg

Quan es viatja amb mainada, és interessant triar una casa amb jardí i jocs infantils. © ÒM

Cases amb piscina OK.jpg

Les cases amb piscina són una de les opcions més demanades a l’estiu. © ÒM

La possibilitat d’establir-se a casa d’una altra persona i de descobrir una altra cultura és un regal i té molts beneficis, econòmics però també intangibles. Alhora et permet experimentar la sensació de ser un amfitrió del teu territori. Ens agrada ser amfitrions de Catalunya, explicar les nostres tradicions, recomanar tot el que val la pena veure a la nostra comarca i al nostre país… I ens agrada deixar-nos sorprendre per les recomanacions de les persones amb les quals fem intercanvi, que passen de ser uns desconeguts a formar part del nostre historial viatger.

Mercat provençal OK.jpg

Gràcies a les recomanacions de la família d’intercanvi, vam descobrir els millors mercats del Luberon. © ÒM

En intercanviar casa teva t’esforces per deixar-ho tot ben ordenat, deixant espai perquè els teus hostes puguin col·locar les seves coses, preparant els llits i les tovalloles, deixant una guia d’instruccions de la casa, mapes de la teva zona i recomanacions dels llocs que més t’agraden, i fins i tot donant-los la benvinguda amb algun petit obsequi: un vi, uns dolços locals… També és bona idea preparar un paquet bàsic de benvinguda, una ampolla d’aigua, llet, fruita, ous. Quan arribes tard a un lloc que no coneixes, en un país nou, s’agraeix tenir uns aliments a l’abast per passar les primeres hores. I és clar, abans d’anar-te’n procures deixar la casa tan ordenada i neta com l’has trobat. Entremig, has descobert moltes curiositats de la vida local, secrets ben guardats del territori, camins poc transitats, restaurants tradicionals, pastisseries que no surten a les guies… i te’n queda la sensació d’haver aprofitat i gaudit de les vacances de la millor manera possible.

Globus Vall del Loira OK.jpg

Un globus passant al capvespre davant la nostra casa d’intercanvi a la vall del Loira. © Òscar Marín

Jardí Provença OK.jpg

Una estona de descans al jardí després d’un dia intens de visites a la Provença. © ÒM

Un hotel familiar al barri de les Tres Torres

dilluns, 15/05/2017 (Òscar Marín)

Sala Hotel Primero Primera.JPG

Un retrat familiar dels Pérez-Sala en un dels salons de l’hotel. © Òscar Marín

Molt abans que Barcelona fos la ciutat turística que coneixem avui, ja n’hi havia, d’hotels i de turistes. Al barri de les Tres Torres, els Pérez-Sala van construir-hi l’any 1955 una gran casa com a residència familiar, però amb alguns apartaments independents. El primer pis i la planta baixa eren d’ús privat del matrimoni i els seus vuit fills. La resta de l’edifici era obert a visitants i residents temporals, una idea pionera a l’època, en un barri benestant com aquest. Amb la idea de millorar l’experiència dels hostes, l’any 2005 van decidir afegir més espais, convertint part de la residència de la família en zones comunes com la sala, el bar i el gimnàs, a la planta baixa. La reforma més important va arribar l’any 2011, quan els apartaments es van convertir en habitacions d’hotel, conservant els amplis espais i els materials nobles. Però el primer pis continua reservat a la família. D’aquí, el nom de l’hotel, Primero Primera, on vam dormir fa uns dies.

Habitació Àtic 3 Hotel Primero Primera.JPG

Habitació Àtic 3 de l’hotel Primero Primera. © Òscar Marín

Bany Habitació Àtic Primero Primera.JPG

L’habitació disposa de bany complet, amb dutxa i banyera. © Òscar Marín

Aquest és un hotel elegant, però també fresc, alhora modern i casolà, perquè les instal·lacions han estat renovades de manera impecable sense perdre l’ambient familiar. En tots els detalls es percep la voluntat que els hostes se sentin relaxats i ben acollits. Hi ha aperitius i refrescos gratuïts a disposició dels clients, i també ens podem fer un cafè i assaborir-lo en una de les confortables butaques de pell de la sala. També hi ha un ‘honesty bar’ amb begudes alcohòliques, al qual es pot accedir en qualsevol moment del dia i anotar allò que s’ha consumit. A l’habitació, el minibar també és gratuït. Però aquest és només un dels detalls que ens fan sentir com a casa a les habitacions àmplies i càlides. Són especialment atractives les de l’àtic, com la que ens van assignar, ja que es troben sota teulada, amb bigues de fusta i el sostre inclinat. L’espai és diàfan, des del bany es veu tota l’habitació, i ens dóna la sensació de trobar-nos en unes golfes pirinenques, més que no pas al bell mig de la capital catalana. A sobre de la banyera, una finestra oberta al sostre ens permet veure el cel o contemplar la torre de Collserola si ho fem des de la dutxa. Al costat del llit, un sofà ens crida a descansar mentre prenem una de les infusions que ens han deixat a la taula. També podem fer-ho a la terrassa exclusiva que comparteixen les quatre habitacions de l’àtic. Les possibilitats de relaxar-se són múltiples. Si el temps acompanya, podem fins i tot remullar-nos a la piscina exterior o llegir una revista al jardí de l’hotel.

Terrassa Àtic Primero Primera.JPG

Terrassa compartida per les quatre habitacions de l’àtic. © Òscar Marín

Piscina Hotel Primero Primera.JPG

Jardins i piscina de l’hotel Primero Primera. © Òscar Marín

La saga Pérez-Sala porta unida a la Fórmula 1 des dels anys 50, data en la qual es va inaugurar l’Hotel Primero Primera. Per això, en molts espais comuns s’hi poden veure fotografies antigues i objectes històrics relacionats amb el món del motor. És el cas del bar on se serveix l’esmorzar ‘self-service’, un espai modern i acollidor, obert també a persones que vulguin esmorzar en un ambient exclusiu però que no s’allotgen a l’hotel. A fora, comença un nou dia a la Barcelona tranquil·la, en un barri gairebé sense turistes, que rarament s’endinsen en aquests carrers de la zona alta. Una bona oportunitat per descobrir una altra Barcelona.

Bar Hotel Primero Primera.JPG

Al bar se serveixen els esmorzars, també a disposició de clients que no s’allotgen a l’hotel. © ÒM

Esmorzar Hotel Primero Primera.JPG

Una bona selecció de fruites, embotits, formatges, entrepans… © ÒM

Escalera Primero Primera.JPG

Escala interior de l’hotel Primero Primera. © ÒM

Racons de la Barcelona tranquil·la

dilluns, 24/04/2017 (Òscar Marín)

Segons una enquesta elaborada pel web OK Apartaments Barcelona, l’aspecte de la capital catalana que més critiquen els visitants és el turisme de masses: un de cada tres estrangers que viuen a la ciutat afirmen que hi ha massa turistes. El resultat va en la línia de l’enquesta sobre l’activitat turística que l’Ajuntament de Barcelona va fer pública l’estiu passat: el 58% dels enquestats alertaven que a la capital hi ha un volum de visitants massa elevat. És, sens dubte, un dels factors que generen més polèmica en una ciutat que ha vist augmentar l’afluència d’estiuejants de manera exponencial. Però Barcelona conserva molts racons tranquils, amb encant i amb història, allunyats dels circuits turístics. N’he seleccionat alguns dels meus preferits.

Parc del Turó del Putxet
Si les multituds us atabalen, aneu amb metro fins a l’estació de Vallcarca i pugeu per les escales mecàniques del carrer de Claudi Sabadell. A quatre passes, trobareu l’entrada del Parc del Turó del Putxet, un jardins oberts als quatre vents, a 178 metres d’alçada, que regalen algunes de les millors vistes de la ciutat. Aquí, la natura s’apodera de la petita muntanya, oferint racons plens de tranquil·litat. Un refugi per a enamorats, famílies, corredors o veïns que hi passegen el gos.

Turó Putxet.jpg

Escales i camins travessen els jardins boscosos del Turó del Putxet. © ÒM

Santuari de Santa Maria Reina de Pedralbes
El monestir de Pedralbes és un monument que recomano molt visitar, però ben a prop hi ha un santuari benedictí molt tranquil, poc conegut pel gran públic, envoltat de jardins, que ens transporta a la Itàlia renaixentista. Mentre puges l’escalinata de Santa Maria Reina de Pedralbes, pots imaginar que et trobes a la Toscana. De fet, aquest temple de Rubió i Tudurí presenta influències de la Capella Pazzi de Brunelleschi a la seva nau i del baptisteri de Sant Joan de Florència a la cúpula. Atenció: s’hi accedeix per darrere (carrer de Miret i Sans).

Santuari Montserrat de Pedralbes.jpg

El majestuós pòrtic d’entrada està flanquejat per dos claustres. © ÒM

Plaça de la Concòrdia
Som a prop de grans avingudes com la Diagonal o el carrer de Numància, però en aquesta plaça de les Corts hi predomina la calma i, com suggereix el seu nom, la “concòrdia”. S’hi viu la vida de barri: els veïns somriuen, les àvies passegen, una família pren un cafè i el centre cívic Can Deu programa activitats per a tothom dins un palauet modernista. La Farmàcia Antiga de les Corts roman oberta des del 1860 i l’església de Santa Maria del Remei data del 1846. La terrassa del bar que hi ha a la part posterior del centre cívic és una delícia.

Plaça Concòrdia.jpg

La plaça de la Concòrdia i els carrers dels voltants es van urbanitzar a mitjan segle XIX. © ÒM

Cementiri de Sarrià
Els cementiris solen ser llocs plàcids, amables, nostàlgics o tristos, segons el motiu que ens hi porta. Ens fan pensar, ens emocionen o ens relaxen, segons el moment. El cementiri de Sarrià és, probablement, el més tranquil de Barcelona. No és fàcil de trobar si no el busques, perquè queda ocult entre grans blocs de pisos. Hi ha enterrades personalitats com el poeta Carles Riba o la poetessa Clementina Arderiu i s’hi troben alguns panteons rellevants.

Cementiri de Sarrià.jpg

Tomba de Carles Riba i Clementina Arderiu al cementiri de Sarrià. © ÒM

Jardins de la Tamarita
Malgrat la seva ubicació en plena plaça Kennedy, al costat de l’hotel Abac, els jardins de la Tamarita passen força desapercebuts. Creats per Rubió i Tudurí, són pacífics i elegants. Hi ha dues parts diferenciades: uns jardins florits d’estil clàssic, amb escultures i fonts ornamentals, al voltant de la casa senyorial que actualment acull la Fundació Blanquerna i, en un nivell inferior, uns jardins ferèstecs d’ambient ombrívol i humit que aprofitaven el pas de l’antic torrent del Frare Blanc.

Jardins Tamarita.jpg

Els jardins de la Tamarita conserven l’aire burgès i la calma d’altres temps. © ÒM

La plaça d’Osca
És un gust treballar a prop d’aquesta placeta de Sants que conserva l’aire de poble. Els matins de primavera, quan el sol escalfa bancs i terrasses, val la pena seure i observar la gent del barri que hi passa mentre els ocells piulen. Fer un cafè mentre es llegeix un llibre o es conversa és un plaer. L’escapada ja és rodona si acaba amb un dinar casolà al Terra d’Escudella. I tot això al costat del transitat carrer de Sants i de la gran estació ferroviària.

Plaça Osca.jpg

La plaça d’Osca és un indret agradable i tranquil al cor del barri de Sants. © ÒM

Jardins de Laribal
Pot ser que s’hi hagi escapat algun turista, però normalment passen de llarg d’aquests jardins tranquils situats entre la Fundació Joan Miró i el Museu Etnològic, a Montjuïc. Als jardins de Laribal, urbanitzats per a l’Exposició Universal del 1929, la vegetació exuberant està travessada per camins, terrasses, pèrgoles, placetes, bancs, estanys i brolladors. El seu racó més popular és la Font del Gat, protagonista de la cançó ‘La Marieta de l’ull viu’, que té just al davant un antic restaurant obra de Josep Puig i Cadafalch.

Laribal.jpg

Als jardins de Laribal trobem escultures de Josep Viladomat i Jaume Otero. © ÒM

Biblioteca Pública Arús
No cal viatjar fins a Nova York per veure l’Estàtua de la Llibertat. A la Biblioteca Arús (passeig de Sant Joan, 26) s’hi amaga una rèplica més menuda, obra de Manel Fuxà, dalt de l’escala d’accés. Però això és només una petita sorpresa. A l’interior d’aquesta magnífica biblioteca creada fa més de cent anys amb l’ajuda d’intel·lectuals com Almirall, Verdaguer, Maragall i Casas, a més de calma hi trobareu mobiliari i llums d’època i un ampli fons especialitzat en els moviments socials contemporanis i la maçoneria.

Biblioteca Arús.jpg

Sales senyorials de la Biblioteca Pública Arús.

Plaça del Fènix
És petita i es troba força amagada, però si busqueu una plaça tranquil·la, camineu fins a la del Fènix, al barri de La Bordeta. Podríem ser al cor de qualsevol poble de l’interior del país, però un detall ens revela que encara som a Barcelona: la font fanal, un model creat per l’arquitecte municipal Pere Falqués l’any 1889 que té la seva mostra més emblemàtica en la Font de Canaletes, a la Rambla. Si voleu allargar la passejada, camineu per la nova rambla de Sants, que cobreix les vies del tren.

Plaça Fenix blog.jpg

La plaça del Fènix conserva una rèplica de la Font de Canaletes.

Un gran cap de setmana en família al Baix Llobregat

dimecres, 5/04/2017 (Òscar Marín)

OK Cripta Gaudí interior.jpg

La Cripta Gaudí és una de les visites estrella del Baix Llobregat. © Òscar Marín

La nostra comarca veïna té molts atractius, alguns coneguts pel gran públic, altres més amagats. L’any passat ja ens vam apuntar al Supermes que s’hi organitza al mes d’abril, una campanya que vol fer visible l’àmplia i diversa oferta turística del Baix Llobregat programant activitats especials i descomptes per a famílies. Una bona manera de difondre i dinamitzar espais naturals, museus i establiments turístics fora de la temporada alta. Enguany hi ha previstes passejades entre cirerers a Sant Boi i a Begues, bateigs d’escalada a Montserrat, rutes pel delta del Llobregat, excursions a cavall i amb bici, sortides guiades a la natura, circuits d’aventura, gimcanes nocturnes i visites teatralitzades, entre d’altres activitats amb preu reduït. A més hi ha ofertes en restaurants i allotjaments, per viure un cap de setmana intens sense haver de gastar molts diners.

OK Mainada mirant les ovelles.jpg

Visita al corral d’ovelles de Montbaig, a Sant Boi de Llobregat. © ÒM

El nostre super cap de setmana comença el dissabte ben d’hora, perquè a les 9.30 h ens esperen a Montbaig (la muntanya de Sant Ramon), als afores de Sant Boi de Llobregat. El punt de trobada és l’aparcament de terra del parc forestal de Montbaig, des d’on fem un recorregut pel camí de la font de Golbes amb la Clara, aprenent de pastor. Caminem muntanya amunt entre boscos, atents a les explicacions de la Clara, fins al corral on ens espera l’Edu, el pastor del ramat de La Gaiata. Allà ens expliquen les singularitats del seu ofici i curiositats dels seus animals, la mainada pot tocar els xais nascuts fa pocs dies i tot seguit fem un esmorzar amb pa, oli i formatge artesà. Sabíeu que aquestes són ovelles bomberes? Els diuen així perquè ajuden a mantenir el sotabosc a ratlla i, si mai hi ha un incendi a Montbaig, aquest no tindrà prou combustible per estendre’s. És hora de sortir a pasturar. Deixem pas a les ovelles, que surten en ramat cap a la muntanya, ben vigilades pel pastor i pel seu gos d’atura. Al cap d’una estona, l’Edu ens dóna permís per oferir pa sec a les ovelles. Algunes s’acosten sense por als infants que els donen menjar, d’altres prefereixen l’herba verda. Quina gran idea, ajudar els més petits a descobrir i entendre de primera mà una feina en vies de desaparició a l’àrea metropolitana. L’activitat és gratuïta per a menors de 18 anys i els adults paguen 5 euros.

OK Pastor amb un xai.jpg

La mainada s’emociona quan arriba el moment de tocar els petits xais. © ÒM

OK Ovelles a Montbaig.jpg

Les ovelles pasturen no gaire lluny de la popular ermita de Sant Ramon. © ÒM

OK Pastor Edu a Montbaig.jpg

L’Edu i el seu gos d’atura vigilen que el ramat no s’allunyi. © ÒM

Tot seguit conduïm fins a la Colònia Güell. Els dissabtes d’abril (excepte el dia 15), per cada adult que faci la visita guiada o audioguiada a la Cripta Gaudí a través del web del Supermes, un infant pot participar de manera gratuïta en un taller de vitralls. L’objectiu del taller és donar a conèixer de quina manera es va inspirar Antoni Gaudí a l’hora de crear els vitralls de la cripta, seguint les formes i colors de la natura. El resultat és un petit vitrall de papers de colors que es pot penjar en alguna finestra de casa. A les 12 h surt la visita guiada que recorre els carrers de la Colònia Güell, que encara conserva les cases dels treballadors, l’escola, el teatre i alguns edificis modernistes destacables. La Colònia encara és ben viva i alguns dels veïns són descendents dels antics treballadors de la fàbrica tèxtil d’Eusebi Güell. La visita culmina al punt més emblemàtic, la Cripta Gaudí, on el jove arquitecte va assajar les originals solucions arquitectòniques que després aplicaria a les seves construccions de maduresa.

OK Taller de vitralls a la Cripta Gaudí.jpg

Dues monitores ajuden la mainada a fer el seu propi vitrall modernista. © ÒM

OK Cripta Gaudí.jpg

Després del taller, fem la visita guiada a la Colònia Güell i a la fascinant Cripta Gaudí. © ÒM

Anem a dinar a Castelldefels, al restaurant Las Botas, un dels clàssics de la zona des de l’any 1970. Durant el Supermes hi ha postre gratuït per als més petits presentant el cupó que cal activar al web. El primer que ens crida l’atenció quan hi entrem és la decoració acollidora i l’aroma de bon menjar. L’Elena Massó i la seva mare reben amb cordialitat els comensals i els acompanyen fins a les taules, fent que se sentin com a casa. Aviat ens adonem que aquest és un restaurant on les famílies hi són molt ben acollides. A la taula hi ha dibuixos per pintar i llapis de colors, al jardí hi ha una petita àrea de jocs i una monitora pinta la cara de les nenes i nens que s’han acabat tot el dinar. Demanem un menú format per diversos entrants (ous a baixa temperatura, tallarines de platja amb salseta, seitons marinats, amanida, pa torrat amb tomàquet…) i un segon a escollir. Ens decantem per una paella ben bona.

OK Restaurant Las Botas.jpg

Las Botas té un ambient agradable i detalls pensats per a les famílies. © ÒM

OK Arròs de marisc a Las Botas.jpg

El deliciós menú de cap de setmana inclou la paella de marisc. © ÒM

Ja hem dinat i ens acostem al Canal Olímpic, una infraestructura que va acollir l’any 1992 les competicions de piragüisme dels Jocs Olímpics de Barcelona, i que avui permet practicar activitats aquàtiques durant tot l’any. Durant el Supermes, hi ha una oferta 2×1 en el lloguer del material (no inclou l’entrada al recinte) i una promoció d’entrada gratuïta al Canal Olímpic que es pot sumar a l’oferta anterior. Hi ha opcions com el caiac per parelles, les canoes, el passeig amb barca de passeig, els patins amb línia o els cotxes de pedals. Fa una mica de vent, però hem decidit agafar una barca. Al principi costa una mica de dirigir, però aviat posem rumb a l’altre extrem del canal. Compartim espai amb algun surfista que aprofita el vent de la tarda, mentre al voltant del canal hi ha gent que corre, mainada amb cotxes de pedals i unes famílies que celebren una festa d’aniversari.

OK Canal Olimpic.jpg

Al Canal Olímpic de Castelldefels s’hi poden practicar activitats nàutiques en família. © ÒM

Al capvespre conduïm fins a Collbató. Montserrat és una d’aquelles visites que sempre ens emocionen, per la singularitat del paisatge, per les vistes úniques, per la tranquil·litat que s’hi respira… És molt recomanable per a les famílies el Camí de la Santa Cova, però aquest cap de setmana ens apuntem a una ruta nocturna pel bosc de Colbató. Aquesta vila és coneguda per les magnífiques Coves de Montserrat (ara mateix estan tancades), però també hi podeu fer divertides activitats en família, com la ruta dels Minairons, que durant el Supermes té un important descompte. La ruta l’organitza Montserrat Camp Base i comença a l’oficina de turisme a les 20 h. Caminem en companyia de l’Ivan, el guia del grup, fins a uns boscos propers. Escoltem els sons de la natura. Els infants, emocionats, paren atenció. A la vora del camí busquem els Minairos, petits follets entremaliats que no deixen tranquils els veïns del poble amb les seves malifetes. Trobar un minairó no és una feina fàcil, però l’esforç té la seva recompensa… El matex equip de guies organitza tallers entre oliveres per conèixer les curiositats d’aquest cultiu centenari a Collbató.

OK Ruta Collbató.jpg

Els guies de Montserrat Camp Base ens acompanyen pels camps i boscos de Collbató. ©

Ja de nit, tornem fins a Castelldefels i fem el check-in a l’hotel Masd Mediterráneo, un establiment nou de quatre estrelles just davant la platja de Castelldefels. Durant el Supermes, a cada reserva hi apliquen un 10% de descompte. Aquest hotel té habitacions i apartaments amplis i funcionals, un petit spa i piscina climatitzada. La ubicació és bona, a prop del mar i també a prop de l’autopista que enllaça els pobles del Baix Llobregat amb el Barcelonès i el Garraf. Ara toca descansar, ha estat un dia molt intens i demà ens esperen altres activitats.

OK Habitació de l'hotel Masd.jpg

L’hotel Masd ofereix apartaments nous i ben equipats amb vistes a la platja. © ÒM

El diumenge al matí, tornem cap a Sant Boi de Llobregat. La ciutat bull d’activitats durant tot l’any, però avui s’hi celebra la Festa de la Carxofada i al centre de la vila no hi cap ni una agulla. A la plaça de l’Ajuntament ens hi espera l’equip de Som Bici per iniciar una ruta guiada amb bicicleta pel Parc Agrari del Baix Llobregat. Grans i petits agafem les bicicletes i, ben junts i amb compte, travessem un tram de carrils bici urbans abans d’endinsar-nos en els horts del Parc Agrari. Passem davant de la cooperativa agrícola i arribem a Cal Notari, un mas on l’Olivier porta fent de pagès des de fa cinc anys. Allà ens explica com cultiva carxofes, maduixes (ens les deixa tastar) i altres fruits i hortalisses ecològiques. No és una feina fàcil ni gaire ben reconeguda, però cada cop més consumidors prefereixen els productes naturals, sense pesticides, com els que ell cultiva. Si passeu un divendres pel Mercat de Pagès de Sant Boi podreu comprar els aliments del seu hort.

OK Amb bici al Parc Agrari.jpg

Pedalem entre els camps del Parc Agrari amb els guies de Som Bici fins arribar a Cal Notari. © ÒM

OK Cal Notari al Parc Agrari.jpg

L’Olivier ens explica curiositats de la feina de pagès davant el mas de Cal Notari. © ÒM

El mateix equip de Som Bici organitza també un joc de geopistes i altres recorreguts amb bicicleta pel Parc Agrari que inclouen un tast de productes. Una altra activitat interessant al Parc Agrari que també és inclosa dins el Supermes és la que es fa a prop de Viladecans, a l’Espai Agroambiental Delta, una finca on organitzen la festa agrícola Fem de pagès! tots els diumenges d’abril. L’activitat comença a les 11 h en un camp de calçots. Allà ens donaran les eines per poder-los collir i ens explicaran les particularitats d’aquest i d’altres cultius de l’horta del Baix Llobregat. Després, mentre els adults cuinen els calçots, els infants fan un taller de pagès. L’activitat s’acaba a les 16 h, amb la panxa plena de bons aliments, però això ho farem un altre cap de setmana.

Avui, després de la ruta amb bici, tornem al centre de Sant Boi per menjar carxofes. No ens podem estar de comprar uns tiquets per assaborir les creacions amb carxofa i gaudir de la celebració, mentre recordem les aventures d’aquest gran cap de setmana del Supermes. Aquestes són només algunes de les activitats que podem fer els caps de setmana d’abril. També hi ha visites a l’interessant palau Mercader, sortides als espais naturals del Delta del Llobregat, i algunes propostes exclusives pensades per a les famílies. Totes les podeu consultar i reservar al web elsupermes.cat.