Records de Peramola

dijous, 30/07/2020 (Òscar Marín)

Quin plaer trobar un indret allunyat de tot on puguis sentir-te com a casa. De Peramola en guardava el record d’alguns estius d’infantesa en família, però no ha estat fins unes dècades més tard que hi he tornat per descobrir Can Boix, un hotel familiar amb una ubicació privilegiada, una cuina deliciosa i un servei impecable. El lloc ideal per a una escapada familiar, combinant la tranquil·litat del paratge i el bon menjar amb les diverses activitats a l’aire lliure que ofereix l’Alt Urgell.

La piscina és un dels principals atractius de Can Boix a l’estiu. © ÒM

Dels llocs que visito, m’interessa descobrir la història que amaguen, perquè ens explica moltes coses de com ha evolucionat l’indret i de la gent que hi trobem. Els anteriors propietaris d’aquesta finca vivien en una altra casa al peu d’una muntanya anomenada Les Esplugues que, a causa d’un lleuger terratrèmol, va quedar completament enterrada sota grans pedres. Va ser un fet dramàtic, perquè hi va perdre la vida l’àvia d’aquella família. Després d’aquesta desgracia van decidir vendre’s tota la propietat. Va ser llavors que els avantpassats de la família Pallarès la van comprar. Era l’any 1763. El preu va ser de 25 liures catalanes, que en moneda actual serien uns 41 cèntims d’euro. La propietat comprenia unes 5 hectàrees d’arbres, una caseta de només 36 metres quadrats que havia servit per guardar-hi les eines del camp i 93 hectàrees de roques, alzinars i pins. Des d’aleshores i fins avui, han viscut en aquesta pairalia deu generacions de la família Pallarès, que és la que avui regenta l’Hotel Can Boix de Peramola.

El complex està envoltat de jardins i boscos. © ÒM

Aquesta família, com totes les de la comarca, només menjava d’allò que donava la terra. S’afartaven quan hi havia bona collita i passaven gana en temps de sequeres, pedregades o gelades. L’any 1931, en Josep Maria Pallarès, avi de l’actual director, veient que amb les terres que tenia, poques i dolentes, cada dia aniria de mal en pitjor, va pensar d’arreglar algunes parts de la casa per poder-hi rebre alguns estiuejants, ja que llavors es van començar a donar 10 dies de vacances a les indústries i la gent de les ciutats començava a sortir per descobrir el país. Aquest Pallarès va fer arribar aigua corrent fins a la casa i va començar a fer llum elèctrica amb una turbina. Es pot afirmar que la família Pallarès fou la pionera en muntar un lloc per a rebre l’incipient turisme en un indret completament aïllat. Els veïns del poble criticaven tot això tractant els Pallarès d’il·lusos, però l’avi encara va poder veure com aquell pressentiment seu va donar els seus fruits i com la casa de pagès s’anava transformant en un hotel de renom.

Habitació doble amb terrassa. © ÒM

Els més petits s’ho passen d’allò més bé a Can Boix. © ÒM

Avui, convertit en un dels allotjaments més ben valorats de les comarques de Lleida, Can Boix ofereix moltes comoditats per a una estada rodona: parc infantil, pista de tennis (es lloga per hores), taules de ping-pong, camp de futbito, camp de petanca, amplis jardins, saló amb llar de foc, bar, restaurant, sales de reunions, saló de relax amb sauna i dutxes a pressió, i una recepció oberta de 8 h a 24 h per atendre els hostes amb gran amabilitat. A més, l’hotel Can Boix va ser dels primers a les comarques de Lleida a instal·lar carregadors per a vehicles elèctrics. I l’estrella dels mesos d’estiu és la piscina, amb gandules i un espai de jardí des d’on podem contemplar els voltors que sobrevolen la zona. Tot el que cal per retrobar la calma a l’aire lliure.

Terrassa del restaurat Can Boix. © ÒM

Tapa de salmó, una de les moltes delícies que tastareu al Can Boix. © ÒM

No deixeu d’assaborir-hi els arrossos. Us en llepareu els dits!

Àrea de jocs als jardins de l’hotel. © ÒM

Queda’t a Catalunya

dijous, 23/04/2020 (Òscar Marín)

Sí, podrem tornar a viatjar, però com seran les nostres escapades després del confinament? El 2020 havia de ser un gran any pel turisme internacional, però a causa de la crisi sanitària no serà prudent ni aconsellable embarcar-se en viatges arreu del món, per la nostra salut i també per la nostra butxaca. Aviat podrem tornar a sortir, i és en el territori més proper on haurem de restringir les nostres escapades, però tenim la sort de viure en un dels països més rics en paisatges, en gastronomia, en cultura popular, en patrimoni, en biodiversitat. Fa molts anys que recomanem gaudir del nostre territori des de la revista DESCOBRIR (enguany fa 23 anys) i des del blog El plaer de viatjar (que aquesta primavera celebra el 10è aniversari), i tenim el compromís de seguir en aquesta línia, ara més que mai, convidant a conèixer els racons més impressionants que tenim al costat de casa. Com sempre he dit, el plaer de viatjar no es mesura en quilòmetres, sinó en la qualitat i en la intensitat de la descoberta.

Excursió Muga.jpeg

Caminada a la vora del riu a Sant Llorenç de la Muga. © Òscar Marín

Una de les parts més emocionants d’un viatge és planejar-lo, pensar en les destinacions, traçar la ruta, mirar els mapes, organitzar les visites, imaginar les descobertes… Ara toca fer-ho, però amb la vista posada en el nostre territori més proper. Això sí, els primers mesos haurem de preveure sortir equipats amb mascaretes, amb gel hidroalcohòlic, potser amb guants de làtex, i prioritzar el transport amb vehicle privat, per mantenir la distància social que requereix l’actual situació sanitària. Caldrà prendre precaucions i seguir les normes, també als espais naturals (us recomano llegir el post “Ecoturisme de proximitat” al blog ‘Per terra, mar i aire’).

Via Verda Terra Alta.jpg

Recórrer la Via Verda amb bicicleta és una activitat ideal per compartir en família. © ÒM

En l’àmbit de l’hostaleria, la seguretat serà un element clau. S’hauran de prendre mesures extraordinàries, com ara extremar la higiene en les instal·lacions i mantenir la distància entre els hostes per evitar contagis. Fins i tot, hi ha qui planteja un segell “COVID Free” que garanteixi als clients un plus de seguretat en els hotels. Alguns allotjaments ja comencen a aplicar un protocol extraordinari, com El Racó de Madremanya, que ha garantit una desinfecció extrema de les habitacions i ha anunciat la instal·lació d’ozonitzadors que purifiquen l’aire i les superfícies eliminant-ne virus, bacteris, gèrmens i microorganismes. A més, ofereix als hostes un paquet d’amenities COVID-19 amb gel hidroalcohòlic, antisèptic individual, guants i mascaretes.

El Racó de Madremanya .jpg

El Racó de Madremanya ha anunciat mesures extraordinàries d’higiene. © ÒM

Creiem que d’aquesta crisi en sortiran reforçades les cases rurals i els petits hotels que puguin garantir una certa exclusivitat, tranquil·litat, higiene i poca afluència d’hostes, així com les destinacions d’aire lliure i els pobles petits i poc massificats. En definitiva, és el moment del turisme de proximitat, sostenible i responsable.

Vilella Baixa 1.jpg

Carrers del nucli antic de la Vilella Baixa. © ÒM

La confiança i la sensació de seguretat seran claus en la reactivació del turisme, potser acompanyades en alguns casos d’ofertes o rebaixes per dinamitzar el sector fins a l’esperada normalització que no arribarà fins al 2021. Sabem que la crisi que comença afectarà els hàbits de molts ciutadans que abans no s’ho pensaven dues vegades a l’hora de fer una escapada i que ara reduiran dràsticament el seu pressupost. Però hi ha experiències que no costen gaires diners i ens permeten mantenir les mesures de distanciament social: caminar fins a un mirador fascinant, descobrir una platja magnífica, recórrer una vall exuberant… Tot això i més ho trobareu en els pròxims números de la revista DESCOBRIR (vegeu-ne l’oferta de subscripció).

Vistes des de Can Cuch.jpg

Panoràmica des de Can Cuch, al Montseny. © ÒM

Cala Taballera, el Port de la Selva.jpg

Cala Taballera, una de les cales màgiques que s’estenen a prop del Port de la Selva. © ÒM

Tornarem a dormir en petits hotels rurals amb encant, caminarem per cales i pobles, descobrirem museus i espais naturals, visitarem jaciments arqueològics… Podrem fer-ho tot al costat de casa i sense deixar de sorprendre’ns. Els nostres pobles i paisatges són dels més bonics del món, i a més tenim alguns dels millors allotjaments i restaurants i, no cal dir-ho, la millor gent. Sense allunyar-nos gaire de casa podem viure les experiències més intenses. Hem vist molt, i ens queda molt per veure. Hem viscut molt, però ens queda molt per viure.

Trossos del Priorat 2.jpg

Un dels vins del celler Trossos del Priorat, a Gratallops. © Òscar Marín

Vinyes Torres Priorat.jpg

Vinyes dels cellers Torres a la finca La Solteta del Lloar, al Priorat. © Òscar Marín

Sète, la Venècia occitana

dilluns, 29/07/2019 (Òscar Marín)

Vista del Canal Royal de Sète des del pont de la Savonnerie. © ÒM

Cada estiu, el tren d’alta velocitat que porta a París s’atura a un dels ports més atractius de la Mediterrània occidental: Sète (Seta, en coccità), al sud de Montpeller. Tothom m’havia parlat molt bé dels seus festivals d’estiu i de les curioses justes medievals amb barques, però he comprovat que també és una bona destinació gastronòmica i patrimonial. Des de Barcelona, el tren ens deixa, en menys de tres hores, a peu del port i de seguida ens adonem que aquesta és la petita Venècia del Llenguadoc.

El far de Saint Louis va ser reconstruit l’any 1948. L’antic fou enderrocat durant la guerra. © ÒM

Ens disposem a descobrir-la directament des de l’aigua, a bord d’una glamurosa barca veneciana Riva, un model que es va fer famós als anys cinquanta i seixanta. A poc a poc, navegant pels canals, prenem unes fotografies que ens permeten construir una primera imatge mental d’aquesta ciutat que es va fundar fa poc més de tres segles, quan Lluís XIV va decidir donar al Canal du Midi una sortida al mar. El seu port es va forjar, en gran mesura, amb l’auge del comerç del vi i ha estat inspiració de grans escriptors, poetes i cantautors com Paul Valéry, Jean Vilar i Georges Brassens.

Un passeig privilegiat a bord de la Sant’Elena. ©

La barca ens deixa al moll del Général Durand i aprofitem per visitar el ‘chalutier’ Louis Nocca, un vaixell d’arrossegament que té la missió de preservar el patrimoni pesquer de Sète i sensibilitzar joves i adults sobre la professió de la pesca. S’hi fan visites per lliure o guiades al voltant d’una petita exposició permanent. En una sala envoltada d’aquaris amb espècies d’aquest litoral s’hi projecta un documental on podem veure el vaixell en plena acció. A més, des del pont de comandament s’obté una bona vista dels molls de Sète.

El ‘chalutier’ Louis Nocca, un curiós museu sobre l’aigua. © ÒM

Ens endinsem en la població i visitem racons com la plaça Léon Blum, on destaca la gran font en forma de pop, símbol gastronòmic de Sète. I parlant de menjar, és hora d’agafar un taxi i posar rumb al Lido, la gran barrera de sorra que s’estén al sud de Sète, per dinar a La Canopée, un dels restaurants de platja que s’ubiquen al llarg d’aquest arenal. És un plaer gaudir d’un àpat mediterrani a la vora del mar, en un espai que revisa i modernitza l’estètica dels antics “xiringuitos”. Comencem amb unes tapes marineres de calamar i pop i seguim amb una sípia fresca amb verdures a la brasa.

La Canopée ofereix un espai confortable davant de la platja. © ÒM

No podeu deixar de tastar-hi el pop, un dels símbols de Sète. © ÒM

Deliciós plat de sépia fresca a La Canopée. © ÒM

Després de dinar, ens recull l’Arnaud, un guia turístic que coneix Sète com el palmell de la mà. Amb la seva furgoneta, ens porta pel barri de pescadors, ens puja fins al bosc de les Pierres Blanches, ens acosta al mirador del Mont Saint Clair i ens passeja després pels carrers del centre, explicant-nos anècdotes i curiositats. Sabíeu que al cèntric carrer Paul Valérie, un cop l’any, s’hi portava neu dels Pirineus amb camions perquè la gent pogués esquiar?

Vista de Sète des del mirador del Mont Saint-Clair. © ÒM

Demanem un sorbet de llimona al moll i comprem unes típiques ‘tielles’ (empanades de pop amb salsa de tomàquet) a La Poissonnerie abans de pujar al vaixell turístic Canauxrama. El “Circuit Bleu” pels canals ens descobreix el port de pesca i el port comercial, passant a la vora del far de Saint Louis, i ens acosta fins al típic barri pescador de la Pointe Courte, a la desembocadura de la llacuna de Thau. Durant el recorregut, passem per sota de nou ponts, alguns tan baixos que ens obliguen a acotar el cap. Els comentaris del guia ens ajuden a comprendre el creixement de la ciutat i la importància de la mar en la seva personalitat.

No deixeu de tastar la ‘tielle’, una típica empanada de pop. © ÒM

Amb el vaixell turístic ens podem acostar al barri de pescadors de la Pointe Courte. © ÒM

S’acosta l’hora de sopar, que en aquestes latituds s’avança, i fem parada a l’antic cinema The Rio, reobert com a restaurant tres dècades després que la sala tanqués les portes. El Comptoir The Marcel ofereix tapes originals amb jazz de fons. El local també disposa d’una sala d’exposicions i de concerts. El pop és el producte estrella de Sète i, com no podia ser d’una altra manera, el xef Fabien Fage (premiat amb una estrella Michelin a The Marcel) ens prepara, entre d’altres delícies, una tapa amb pop, cítrics i (sorpresa) xoriço!

Gaudir dels sabors de Sète en un antic cinema és tota una experiència. © ÒM

Deliciosa selecció de tapes elaborades pel xef Fabien Fage al Comptoir The Marcel. © ÒM

Hi ha moltes més coses a fer a la ciutat: visitar els seus museus, fer esports nàutics, gaudir del seu mercat o assistir a algun dels múltiples concerts i espectacles que s’hi programen, però podem tornar un altre dia. Són només 2 hores i 45 minuts des de Barcelona (2 hores des de Girona) i, a partir del 15 de desembre del 2019, aquest tren serà diari durant tot l’any (amb tres freqüències a l’estiu del 2020). Visitar Sète des de Catalunya és ara més fàcil que mai.

Vista de Sète al capvespre. ©

Somnis al vell molí de l’Escala

dimarts, 9/07/2019 (Òscar Marín)

Façana de l’hotel restaurant El Molí de l’Escala. © ÒM   

La mainada jugava a fet i amagar entre les ruïnes del vell molí. Aquest era un bon racó on passar la tarda perseguint sargantanes o tirant pedres al rec o a la bassa. Però aquestes pedres eren plenes d’història. La Via Heraclea d’origen grec, la primera gran via de comunicació, creuava els terrenys de l’edifici. Aquest havia estat el molí fariner del marquès de Dou i, a principis de segle XX, havia tingut una petita central hidroelèctrica que va ser pionera i va fer de l’Escala el primer poble amb enllumenat de tota la comarca.

Vista posterior del molí, amb la bassa i una petita terrassa inaugurada aquest any. © ÒM

Un cop de sort va fer que l’actual propietari pogués adquirir la finca i rehabilitar les restes del molí. Avui, El Molí de l’Escala és un hotel gastronòmic amb molt d’encant. L’ànima del projecte és en Jordi Jacas, que després de passar per l’Albareda, el Jean Luc Figueras, la Casa Irene d’Arties i el Bulli de Roses, es va convertir en el responsable del Molí al 1999 defensant una cuina de proximitat i de temporada, amb un punt de creativitat, basada en el producte de qualitat.

Sala del restaurant El Molí de l’Escala. © ÒM

Hi arribem el divendres al migdia per assaborir el seu menú diari de 22€. Entre els primers, es pot escollir entre una crema de carbassó amb guarnició, gelat de gorgonzola i cruixent d’herbes, un tàrtar de salmó amb amanida taboulé i salsa de iogurt i menta, i uns tagliatelle al pesto amb tomàquet semisec, olives de Kalamata, formatge marí i alga codium. Entre els segons, es pot triar entre un marmitako de pop de roca amb bunyols de sobrassada, blat tendre i carreretes confitades; secret de porc ibèric amb xutney de préssec i brots de coriandre, i un suculent arròs melós de costella de vedella i calamars. Per postres, panacotta de cirera amb umeboshi, gelat de violeta i confitura de remolatxa i gerds; cremós de coco amb gelat de fruita de la passió, escuma de xocolata blanca i crumble de cítrics, o un típic recuit amb mel i anous. S’hi inclouen el vi, el pa i l’aigua, així que és una magnífica opció per inaugurar l’escapada.

Arròs melós de costella de vedella i calamars. © ÒM

Després de dinar, ens instal·lem a l’habitació i aprofitem per descansar una estona. Allunyat de la façana marítima, aquest hotel ofereix el bo i millor del camp empordanès (la calma, l’aire fresc, el xiscle de les orenetes…) a poca distància de les platges. Les habitacions mantenen l’aspecte rústic de l’edifici original, però han estat perfectament rehabilitades per esdevenir modernes i funcionals. Totes estan equipades amb Smart TV, mini bar, aire condicionat, calefacció, assecador de cabells, amenities i Wifi gratuït, i algunes disposen d’hidromassatge. I si hi aneu amb el vostre gos, heu de saber que serà ben rebut.

Habitació doble de l’hotel El Molí de l’Escala. © ÒM

Vista del jardí on se serveixen els esmorzars als mesos d’estiu. © ÒM

La tarda és un bon moment per visitar alguns atractius del municipi. Ens acostem al nucli de Sant Martí d’Empúries, on un músic toca la guitarra mentre els turistes ja sopen a les terrasses. Passa un grup amb bicicleta, han vingut des de l’Escala per l’agradable camí de ronda. Després ens acostem a l’escala. Des de l’hotel, és possible endinsar-se fàcilment al centre de la població, tot i que es pot deixar el cotxe a l’aparcament gratuït que hi ha a l’entrada de l’Escala i caminar uns quinze minuts pel passeig que voreja la costa fins a la plaça de la Sardana, centre neuràlgic de la vila. Val la pena prendre un gelat o remullar-se els peus a la platja de les Barques abans d’iniciar el camí de tornada.

En vint minuts arribem a peu fins al centre de l’Escala. © ÒM

Els hostes de l’hotel El Molí de l’Escala poden gaudir de deliciosos esmorzars. © ÒM

Sabors i aromes de Narbona

dilluns, 24/06/2019 (Òscar Marín)

Narbona és tan a prop de Barcelona amb TGV que és fa difícil resistir-se a una escapada, fins i tot d’un sol dia. Hi ha sis trens diaris a l’estiu (quatre en temporada baixa) que ens hi porten en menys de dues hores. Així que aquest juny m’hi he tornat a escapar i he tornat a recòrrer els seus carrers amb un objectiu clar: proveir-me dels millors gustos i aromes de la ciutat. Des de l’estació de ferrocarril, m’endinso en la que va ser primera colònia romana fora d’Itàlia. De l’època romana en queden poques restes, però en destaca el fragment de la Via Domitia descobert a la plaça de l’Ajuntament. Fa més de 20 segles que aquest era lloc de pas entre Roma i l’antiga Tarraco! És un dels atractius de qualsevol passejada per la ciutat, com ho és la magnífica catedral inacabada de Sant Just i Pastor, amb una nau de més de 40 metres d’alçada, que forma un conjunt excepcional amb el Palau Museu dels Arquebisbes, o també la gran torre quadrada del Donjon de Gilles Aycelin, que regala una gran vista panoràmica als que s’enfilen pels seus 160 graons.

A la plaça de l’Ajuntament de Narbona s’hi han trobat restes romanes. © ÒM

La catedral inacabada de Narbona imposa per la seva alçada. © ÒM

Després de passar per la botiga Nature et Miel, on comprem la típica mel de garriga mediterrània que ja feia les delícies dels romans fa dos mil anys, creuem el canal de la Robine i arribem a Les Halles, el magnífic mercat Art Nouveau amb estructura d’acer i vidre. Les aromes i els colors es barregen i ens permeten gaudir d’un festival gastronòmic deliciós entre els somriures dels botiguers i dels visitants. Hi comprem les olives Lucques, de polpa cruixent i gustosa, que només es cultiven en terres del Llenguadoc; agafem uns embotits a la parada de Lionel Hack, conegut per oferir carns de primera qualitat; i prenem alguns formatges que ens fan venir salivera.

El pont dels Mercaders, un dels pocs ponts habitats d’Occitània. © ÒM

A l’hora de dinar, després de proveir-me dels millors productes de Narbona, m’acosto amb el bus de línia a Les Grands Buffets, un restaurant del qual ja us havia parlat, però que els amants de la bona gastronomia no poden deixar de visitar. Fundat l’any 1989, aquest és considerat el restaurant més gran de França. L’ambició del seu fundador, Louis Privat, era posar el luxe a l’abast de tothom i reproduir el repertori de plats emblemàtics de la cuina francesa tradicional. Tot un èxit des de fa gairebé trenta anys. La reputació del restaurant ha sobrepassat àmpliament les fronteres de la ciutat: un 90% dels comensals vénen de fora d’aquesta zona.

La Tente d’Aparat és la nova sala d’inspiració barroca de Les Grands Buffets. © ÒM

En podem destacar moltes coses, des de la seva carta de vins d’alta gastronomia a preu de celler, amb una selecció de 70 referències dels millors vins del sud de França, fins a la seva acurada col·lecció de més de 110 formatges que ocupen trenta metres d’exposició: formatges clàssics d’Occitània; formatges Roquefort, Cantal o Salers fabricats per artesans de petites explotacions; formatges Reblochon, Camembert o Brie; i formatges de productors europeus com ara Feta i Graviera de Grècia, Gouda d’Holanda, Pecorino amb pebre i Roccolino Nero d’Itàlia, Stilton d’Anglaterra, Tête de moine de Suïssa…

Una àmplia selecció de formatges a Les Grands Buffets. © ÒM

Una gran ‘cascada de llamàntol’ ens sorprendrà a la zona de degustació de marisc. © ÒM

Al centre del restaurant hi ha una gran ‘rôtisserie’ panoràmica on es cuinen plats tan típics com el Cassoulet, la Coquille Saint Jacques gratinada o el tournedos Rossini al foie gras. No hi falten el peix ni el marisc. Una cascada de llamàntol presideix el Plateau Royal, on destaquen les ostres de Thau, els llagostins, les cloïsses, el cranc de mar i sis varietats d’autèntic salmó de Noruega. I per postres, a més de formatges, teniu les receptes més tradicionals i els grans clàssics de la pastisseria francesa elaborats diàriament per un mestre pastisser, acompanyats d’una font de xocolata.

A la ‘rôtisserie’ hi cuinen plats típics de la gastronomia francesa. © ÒM

Aquest juny s’hi ha inaugurat un nou espai, la Tente d’Aparat, una sala barroca on celebrar la festa de la gastronomia. Podríem ser dins un decorat de la pel·lícula ‘Barry Lindon’ o en una gran tenda aixecada per Lluis XIV als seus jardins, per convidar la seva cort a un gran sopar. Hi ha miralls daurats, canelobres de plata i llums d’aranya amb llàgrimes de cristall fabricades pel mateix artesà que subministra el magnífic castell de Chambord, a la vall del Loira. Però quan el menjar arriba a taula, ja res no ens pot distreure. Gaudiu de la festa!

Deliciosa llagosta a l’americana, un dels plats estrella del restaurant. © ÒM

Diverses etiquetes ens ajudaran a recordar i assaborir millor els formatges que tastem. © ÒM

Ecos de Grècia a l’Hostal Empúries

dilluns, 17/06/2019 (Òscar Marín)

L’escultura de l’Esculapi mira a Grècia des de les ruïnes d’Empúries. © ÒM

Si ara pogués parlar amb aquells adolescents que caminaven entre les ruïnes d’Empúries, fa més de vint anys, els diria que siguin feliços, que no pateixin, que molts dels seus somnis es faran realitat, malgrat alguns cops durs que els té reservada la vida. Hi hem tornat més de vint anys després i ens hem reconciliat amb l’Empordà a les ruïnes on, de joves, imaginàvem l’arribada de les primeres naus gregues. I ens hem allotjat a l’hostal on van dormir els primers arqueòlegs d’aquesta excavació, dirigits per Puig i Cadafalch. L’any 1908 va néixer el petit quiosc de refrigeris que, poc després, esdevindria el restaurant Villa Teresita i que acabaria convertit en l’Hostal Empúries, on dormim avui. És l’únic edifici construït a la bonica platja del Portitxol, a tocar de les ruïnes, però la seva presència no destorba la vista quan l’observem des del camí de ronda.

El camí de ronda ens porta fins a l’Hostal Empúries, davant la platja del Portitxol. © ÒM

La mar i els ocells que piulen al bosc posen la banda sonora al nostre passeig tranquil, just després de deixar les maletes en una de les noves habitacions superiors. Una habitació amb moltes comoditats on es respira l’aposta de l’Hostal Empúries per un model d’allotjament sostenible basat en la responsabilitat social i ecològica. Al bany hi ha sabons sense parabens, amb etiquetes ecològiques, i els envasos i capsetes de les ‘amenities’ també són respectuosos amb l’entorn. Quan netegen l’habitació, ho fan amb productes concentrats, sense lleixius, generant el mínim nombre d’envasos i amb un sistema que permet estalviar 265 litres d’aigua al dia. Tot per respectar el magnífic entorn natural de l’allotjament.

Habitació doble superior spa de l’Hostal Empúries. © ÒM

Com a bon allotjament dedicat al descans i al benestar, l’Hostal Empúries disposa d’una zona de spa amb un renovador circuit d’aigües, on destaquen la piscina lúdica d’hidromassatge, els dolls de pressió, la sauna finlandesa i el hamman. També hi ha dutxes de sensacions i una piscina. A banda, hi ha una zona de gimnàs i una carta de tractaments naturals, dins la qual s’inclouen massatges, tractaments estètics corporals i facials, sessions de ioga i activitats d’oci per la zona: des de passejades amb bicicleta per descobrir els racons més amagats de la Costa Brava fins a sortides amb caiac o amb veler.

Zona d’aigües de l’Spa Empúries, amb vista als jardins de l’Hostal. © ÒM

Les habitacions superiors spa tenen sortida directa a uns agradables jardins. © ÒM

Els grans finestrals de la zona de spa, de les habitacions o del restaurant conviden a gaudir de l’entorn, a passejar, a respirar, a deixar-se portar pel ritme de les onades. I més encara als mesos d’estiu. La terrassa es converteix en el lloc perfecte on gaudir d’una vista privilegiada i de la proposta gastronòmica de l’Hostal. Dissenyada per la interiorista Pilar Líban, ofereix servei continu d’esmorzar, dinar i sopar, tot i que també hi podem prendre un cafè o una copa. A l’estiu també obre el xiringuito Gambo, el lloc ideal per gaudir d’amanides, tapes i entrepans al costat del mar.

Finestrals del Bistró del Mar, amb vista sobre la platja del Portitxol. © ÒM

A l’interior, el Bistró del Mar i el restaurant Villa Teresita són dos espais ideals per gaudir d’una cuina eco-mediterrània. Completa la proposta de l’Hostal Empúries un programa d’actuacions musicals en directe: jazz, blues, rumba, bossa nova, rock… Tot està pensat per a aquells clients i visitants que busquin viure una experiència única, en un espai exquisit, a la vora del mar, on els ecos de la història es barregen amb la remor de les onades.

Al Bistró del Mar se serveixen sopars i esmorzars per als clients de l’Hostal Empúries. © ÒM

Dormir en una antiga escola a Cardona

dimarts, 16/04/2019 (Òscar Marín)

Vista de Cardona des de la torre de la Minyona. © Òscar Marín

A Cardona, mirem on mirem, trobem història. El castell estratègic i omnipresent, l’església gòtica, als afores la preuada sal en forma de muntanya… Però abans de descobrir tot això, deixem les maletes en un allotjament singular que amaga moltes petites històries: ocupa l’antiga escola i convent de les Carmelites Vedrunes, al centre de la població. Tres antigues alumnes, les germanes Guals (una de les quals és esposa del reconegut cardiòleg Valentí Fuster), van decidir rescatar l’edifici d’un futur incert i donar-li una nova vida. Van rehabilitar-lo i el van convertir en un hotel amb encant que sedueix des que posem els peus a la seva recepció, on els mosaics i els vidres gravats del segle XIX combinen amb les característiques d’un hotel del segle XXI. Perquè malgrat que la remodelació ha inclòs nombroses comoditats, aquí encara s’hi respira l’ambient original.

Salons de l’Hotel Bremon de Cardona. © ÒM

L’Hotel Bremon ens fa sentir com a casa, no només per la calidesa dels colors escollits i per la comoditat dels espais, sinó també per l’amabilitat del seu personal. L’Elisabet i en Ramon hi atenen els hostes amb tracte afable i ens ofereixen informació i idees perquè la nostra estada a Cardona sigui el màxim de satisfactòria possible. Tothom hi és benvingut, des de parelles fins a famílies amb nens, ja que disposa d’habitacions dobles, triples i quàdruples, totes amb bany complet. Al quart pis, disposen d’una sala on serveixen els sopars a l’estiu i una terrassa magnífica per descansar i observar una part molt important de la història de Cardona: el seu castell imponent.

Terrassa de l’Hotel Bremon, amb el castell de Cardona al fons. © ÒM

Habitació familiar de l’Hotel Bremon. © ÒM

Després de gaudir d’un esmorzar amb embotits, formatges, pa amb tomàquet, cereals, pastissos casolans i altres delícies, pugem al castell, una de les fortaleses catalanes més emblemàtiques. Accedir-hi és molt fàcil, perquè es troba a prop del centre, dalt d’un turó des d’on s’obté una vista privilegiada de la ciutat i dels voltants (en dies clars es pot veure fins i tot el Tibidabo).

Esmorzar amb embotits, formatges i suc de taronja. © ÒM

A l’hora d’esmorzar podreu triar entre una bona selecció de productes. © ÒM

Travessem la vila tot caminant i passem per davant de l’església de Sant Miquel. En poc més de 15 minuts arribarem al castell de Cardona, que es va construir l’any 886 per ordre de Guifré el Pelós. Avui s’hi observa una combinació d’elements romànics i gòtics. El recinte protegeix importants construccions, com la col·legiata de Sant Vicenç, que enguany celebra el mil·lenari de la seva fundació i que va ser declarada fa uns anys monument nacional. Després de passejar pels claustres i patis, val la pena pujar també a la Torre de la Minyona, punt culminant de la fortalesa.

Església de Sant Miquel de Cardona, al cor de la vila. © ÒM

El castell vist des de la plaça de la Fira. © ÒM

La comercialització de sal hi va tenir un paper molt important (us recomanem visitar per la tarda la Muntanya de Sal). Aquest comerç era controlat pel llinatge dels Cardona (dins la col·legiata hi trobem la tomba de Joan Ramon Folc I de Cardona, del segle XV). El castell va tornar a jugar un paper important durant la guerra de Successió, ja que va resistir el setge de les tropes de Felip V, un fet que va retardar tres anys la seva victòria, fins al 1714. Dades que ens recorden que som en un dels llocs més importants de la nostra història. Tant és així que el castell de Cardona fou votat monument favorit dels catalans l’any 2017.

Claustre amb elements gòtics i dels segles XIV i XX. © ÒM

La magnífica col·legiata de Sant Vicenç és de visita imprescindible. © ÒM

El porxo (nàrtex) de la col·legiata exhibeix la rèplica de cinc pintures del segle XII. © ÒM

Un passeig amb gust de mar a Calella de Palafrugell

dimecres, 22/08/2018 (Òscar Marín)

Platja del Port Bo.jpg

La platja del Port Bo o platja de les barques de Calella. © ÒM

Si em demaneu que pensi en un poble de la Mediterrània, em ve al cap Calella de Palafrugell. Aquest vell nucli de pescadors és l’arquetip dels pobles costaners on encara perdura l’ambient que es respirava al litoral empordanès abans de l’arribada del turisme. Els seus carrers estrets i els habitatges tradicionals de colors clars s’afermen sobre una costa rocallosa, formada per petites cales i platges. És l’entorn ideal per gaudir d’una passejada a peu per la Costa Brava. Al bell mig, la senzilla i blanca església de Sant Pere, a partir de la qual sorgeixen els carrerons que davallen fins al Port Bo, el barri marítim declarat bé cultural d’interès nacional. El més destacat d’aquesta platja són les voltes, els porxos de les cases on solien treballar els pescadors, i les petites barques a la sorra (per això la del Port Bo es coneix també com la platja de les Barques).

Església de Calella de Palafrugell.jpg

La senzilla església que s’aixeca al centre de Calella data del 1884. © ÒM

Porxos a la platja del Port Bo.jpg

Els porxos que hi ha davant la platja del Port Bo són un bon refugi a l’estiu. © ÒM

Des d’aquí, caminem fins a la platja del Canadell. La família de Josep Pla hi tenia una casa on passaven els estius, i a l’obra ‘El quadern gris’, Pla hi va descriure històries i sensacions d’aquest bonic racó: “L’olor de pinassa és realment agradable. L’olor de marisc és més intensa que sòlida. L’olor de vent de garbí, tan salada, passa”. Avui tenim taula reservada al Tragamar. Des que obre els seus grans finestrals al març fins que els tanca a l’octubre, el Tragamar esdevé el lloc preferit de molts empordanesos i visitants. El motiu és evident: aquest restaurant no només es troba en una de les platges més apreciades de Calella de Palafrugell, sinó que les aromes mediterrànies que desplega sobre la sorra no poden deixar indiferent cap amant de la bona gastronomia.

Platja del Canadell.jpg

A la platja del Canadell hi destaca la terrassa del Tragamar, a la casa de color crema. © ÒM

Restaurant Tragamar.jpg

L’interior del Tragamar evoca la tradició marinera d’aquest racó de la Costa Brava. © ÒM

A l’estiu, les taules que limiten amb la sorra de la platja són un dels seus punts forts. De fet, aquesta va ser escollida millor terrassa de la Costa Brava al programa Joc de Cartes de TV3. Aquí la llum, la brisa, el so de les onades i l’aroma de sal es barregen amb el gust d’una cuina ben construïda al voltant dels arrossos mariners, el peix fresc i el marisc. També hi ha petites sorpreses, com les patates Bhutan o un menú vegà incorporat a la carta l’any passat. Aquesta temporada, ens recomanen tastar-hi receptes clàssiques com l’arròs de llamàntol o les sardines a la planxa, però també ens proposen plats exòtics com l’edamame amb xili dolç, el ‘poke bowl’ o el ‘fish & chips’ de bacallà. I si aquell dia us ve de gust una mica de carn, a la carta del Tragamar també hi trobareu un entrecot de Girona a la planxa i unes hamburgueses delicioses que satisfan els més carnívors. Per postres, un pastís Tatin de poma, un recuit de Fonteta amb mel o un pastís de llimona arrodoneixen l’experiència.

Anemones al Tragamar.jpg

Aquest és un dels pocs restaurants on podreu tastar anemones arrebossades. © ÒM

Boníssim arròs al Tragamar.jpg

Excel·lent arròs de peix i marisc amb un vi blanc de la DO Empordà. © ÒM

L’esperit mediterrani que arriba a taula també es percep en la decoració del local, on predomina la fusta i els tons clars i sorrejats, amb objectes decoratius i fotografies de referències marineres. Però ens fixem poc en la decoració, perquè els grans finestrals emmarquen un paisatge privilegiat. Una costa de mar i roques que continua pel bonic camí de ronda que ens porta fins a Llafranc.

Cases del Canadell.jpg

Les casetes del Canadell eren propietat d’algunes famílies benestants de Palafrugell. © ÒM

Si voleu passar la nit a Calella de Palafrugell podeu fer-ho a l’hotel Alga, una opció interessant a només 200 metres de la platja. Aquest és dels històrics, hi podem veure una fotografia de fa més de cinquanta anys en la qual aquesta era l’única construcció enmig del pla de terres de conreu de Calella. El poble ha crescut molt des d’aleshores, però l’hotel ha conservat, cosa inèdita, 7.000 hectàrees de jardins al bell mig de la població. Malgrat ser dels antics, les instal·lacions s’han anat renovant i comprovareu que bona part de les seixanta habitacions han adaptat decoració i serveis al gust del viatger del segle XXI. Un personal amable i atent, un bon restaurant, l’amplitud de la piscina i la seva ubicació a cinc minuts de la platja són altres aspectes que fan d’aquest hotel una recomanació que cal tenir en compte.

Carrers de Calella de Palafrugell.jpg

El cèntric carrer de les Voltes de Calella de Palafrugell. © ÒM

Entre la mar i el cel de Sitges

dilluns, 30/07/2018 (Òscar Marín)

Vista de Sitges.jpg

Vista de l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla des de l’Hotel MiM de Sitges. © ÒM

“Te’n vas a l’hotel del Messi?” Bé, el cèlebre futbolista no ha deixat la pilota per dedicar-se a l’hosteleria, però s’ha aliat amb el Majestic Hotel Group per fer uns primers passos dins el món del turisme, i l’hotel MiM de Sitges n’és el resultat més visible. Aquest establiment, a tocar del passeig de la Ribera, ja funcionava al 2013 amb un altre nom, però ha estat totalment renovat per convertir-se en un dels hotels més interessants de la costa del Garraf. El seu disseny sostenible (el 80% de la construcció va utilitzar materials reciclats) li va permetre obtenir la certificació LEED Platinum atorgada per l’US Green Building Council. Va ser el primer hotel d’Europa a rebre-la! Disposa de 77 habitacions, un atractiu spa amb un circuit d’hidroteràpia, cabines per a tractaments i dos bons restaurants.

Façana Hotel MiM.jpg

La façana de l’hotel MiM destaca a l’avinguda de Sofia de Sitges. © ÒM

Piscina Sky Bar.jpg

A la terrassa superior hi ha una piscina reservada per als hostes de l’hotel. © ÒM

Val la pena centrar-se en la seva oferta gastronòmica, perquè brilla amb llum pròpia. Al pis superior, una sorprenent terrassa panoràmica amb piscina i bar permet gaudir d’una excel·lent proposta tant per dinar com a l’hora de sopar. L’Sky Bar ofereix tapes i còctels, però també plats elaborats com el gaspatxo de cireres, la burrata amb cremós de pesto i tomàquets secs, el pop a la brasa amb parmentier de patata o el lluç de palangre amb sanfaina de verdures i alfàbrega.

Burrata i gaspatxo de cirera.jpg

Burrata amb cremós de pesto i tomàquet sec i un gaspatxo de cirera a l’Sky Bar. © ÒM

Terrassa Sky Bar.jpg

L’agradable terrassa de l’Sky Bar reserva una bona vista de Sitges i les muntanyes del Garraf. © ÒM

Gràcies a la proximitat de la llotja de Vilanova i dels horts del Garraf, la matèria primera desplega els seus sabors intensos sense necessitat de grans coccions. Les receptes introdueixen només intervencions mínimes amb alguns tocs que enalteixen el gust del producte sense camuflar. La senzillesa i el gust pel producte local d’alta qualitat és present en tots els plats cuinats sota la supervisió d’Enrique López, xef de l’Hotel MiM. A més, la carta de begudes, inclou vins de la DO Penedès i cerveses locals, emfatitzant, aquí també, la importància dels productes de Km 0. I a més de tot això, l’Sky Bar és un dels millors llocs de Sitges per contemplar el capvespre mentre prenem un còctel o unes tapes i gaudim al ritme de la música del DJ resident.

Pop a la brasa Sky bar.jpg

Un pop a la brasa ben tendre servit sobre un llit de patata. © ÒM

Lluç de palangre Sky Bar.jpg

Lluç de palangre fresc amb acompanyament de verdures. © ÒM

L’altre punt fort d’aquest establiment sitgetà és el MiM Spa, un circuit d’hidroteràpia del qual pocs hotels de quatre estrelles poden presumir. És fàcil comprovar-ho fent ús del seu ampli circuit d’aigües i reservant un dels massatges de la seva exclusiva carta de tractaments. També disposen d’una exclusiva cabina d’oxigenoteràpia. A més, les piscines tenen un sistema d’hidròlisi salina per a la desinfecció de l’aigua que només utilitza dos elements naturals, aigua i sal, no contaminants i respectuosos amb el medi ambient, circumstància que posa l’accent una vegada més en el caràcter ecològic de l’hotel.

Spa Hotel MiM Sitges.jpg

No us perdeu la piscina interior d’aigua salada de l’hotel MiM. ©

Spa Hotel MiM.jpg

Us sorprendrà la carta de massatges i l’atenció del personal de l’spa. ©

Després d’un massatge que ens deixa com nous, val la pena fer una passejada tranquil·la per Sitges i veure-ho tot amb uns altres ulls, perdre’s pels carrerons, pujar xino-xano fins a l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, vorejar la platja de Sant Sebastià i arribar tot passejant fins a la platja dels Balmins per gaudir d’una de les millors vistes de la ciutat.

Vista de Sitges.jpg

Vista de Sitges des dels voltants de la cala Balmins. ©

Una escapada vegana a Solsona

dilluns, 25/06/2018 (Òscar Marín)

Mas Albets.jpg

Casa Albets és una masia envoltada de natura a prop de Solsona. ©

No és la primera vegada que ens escapem a Solsona, però aquest cop hi hem fet unes descobertes molt interessants relacionades amb la vida ‘slow’, l’ecologia i el menjar saludable. A només 8 quilòmetres de la capital hi ha Casa Albets, un hotel ecològic i vegà, el projecte d’una jove parella, Megan Albets i Joel Llurda, que han retornat així a la vida una masia del segle XI. La rehabilitació s’ha fet respectant al màxim la masia tal com era, així com els seus elements patrimonials; s’han tingut en compte l’autosuficiencia energètica i alimentària, l’ús de materials naturals i tradicionals i el foment de l’economia local a l’hora de seleccionar els materials i els proveïdors per a l’hotel. Pel fet de ser una empresa basada en l’ètica vegana, tots els productes de l’hotel estan elaborats amb materials vegetals: la roba de les habitacions és de cotó ecològic, els matalassos són fets a Catalunya amb làtex, fibra de coco i retalls de roba de texà; el taulell de l’entrada, els dels lavabos i els capçals dels llits estan elaborats amb fusta de roure d’arbres de la finca. Tot està pensat per proporcionar el màxim confort amb el menor impacte ambiental possible i amb l’objectiu de crear un projecte econòmicament sostenible.

Menjador Casa Albets.jpg

L’agradable menjador de Casa Albets. © ÒM

Hummus Casa Albets.jpg

Hummus de mongeta del ganxet amb salsa de julivert i ametlles torrades, raves i pa sard. © ÒM

Per a l’elaboració de la carta del restaurant Casa Albets, el xef català Toni Rodríguez ha apostat per triar productes de primera qualitat, ecològics i de proximitat. Un dels objectius a curt termini de la Megan i en Joel és tenir el seu propi hort per cultivar-hi els aliments bàsics per abastir la cuina del restaurant. Aquí hi tastem un dinar sorprenent, deliciós i saludable. Demanem una fondue d’anacards amb focaccia d’herbes; un hummus de mongeta del ganxet amb salsa de julivert i ametlles torrades, raves i pa sard; una mollete d’heura adobada amb maionesa picant, ceba rostida, espinacs i ‘daikon’ adobat, i un tofu marinat amb crema de carabassa, all negre, pèsols negres i carabassa rostida amb herbes. Per postres, podeu assaborir un ‘brownie’ tebi de xocolata 60% amb crema de coco i nous. Els plats són deliciosos, els preus són assequibles i el tracte és pròxim i agradable. El restaurant de Casa Albets està obert a tothom els dimecres i dijous de 21 a 23 h. Divendres, dissabte i diumenge l’horari és de 13.30 a 15.30 h i de 21 a 23 h.

Fondue Casa Albets.jpg

Fondue d’anacards amb focaccia d’herbes. © ÒM

Heura Casa Abets.jpg

Mollete d’heura adobada amb maionesa picant, ceba rostida, espinacs i ‘daikon’ adobat. © ÒM

Dinar Casa Albets.jpg

Tofu marinat amb crema de carabassa, all negre, pèsols negres i carabassa rostida amb herbes. © ÒM

Després de dinar i de passejar pels voltants de Casa Albets, anem cap a Solsona per descobrir un altre hotel molt tranquil i recomanable: La Freixera. Rehabilitar però donant valor al patrimoni és el que ha volgut fer Joan Montraveta juntament amb la seva dona, Remei Aranda, propietaris d’aquest allotjament ubicat en una casa del segle XIV, en ple nucli antic de Solsona. Turisme, rehabilitació i patrimoni són tres paraules que es combinen a la perfecció en un establiment que ha fet de la història (i la seva preservació) el seu principal atractiu. El freixe que s’enfila en un pati interior dóna nom a aquest establiment solsoní, que es va posar en funcionament l’octubre del 2006 i que ja pot presumir de tenir quatre estrelles després d’ampliar de 5 a 10 les habitacions disponibles i de posar en funcionament nous serveis com el de menjador i bar. Els arbres són una constant en aquest petit hotel amb encant, ja que cada habitació porta el nom d’una espècie: la roureda, la boixera, el lledoner, l’alzinar o la fageda. No us perdeu aquest bonic allotjament al bell mig de la ciutat, ideal per completar una escapada relaxada plena d’encant i de tradició.

Habitació doble Freixera.jpg

Habitació doble superior La Verneda de l’hotel La Freixera. © ÒM

Més idees al post ‘Sabors i aromes del Solsonès’