Entrades amb l'etiqueta ‘gastronomia’

Santa Anna, molt més que un hotel de costa

dimecres, 26/07/2017
Piscina Hotel Santa Anna.jpg

Piscina exterior de l’hotel Santa Anna de l’Estartit. © ÒM

Lluny han quedat aquells temps que descrivia Josep Pla a la seva ‘Guia de la Costa Brava’, quan l’Estartit era una població “mig pagesa, mig marinera. A la costa diuen que, de deu estartidencs, vuit tenen euga i carro. La seva rusticitat és completa, en el sentit que es troba en el punt mateix de la intersecció del pla i de la muntanya i que en el seu terme hi ha l’olivera, la vinya i el regadiu. Era una població que feia olor de salaó i d’userda seca, de quadra, de peix i de rapa de vi”. L’Estartit fa olor de mar i de peix, però també de crema solar i de tovalloles humides, i ha perdut gairebé del tot les seves arrels pageses. Si coneixeu l’Estartit, sabreu que és una població molt buscada pels turistes que vénen amb ganes de sol i platja, però també és una destinació nàutica reconeguda per la seva proximitat a les illes Medes. Al bell mig de l’Estartit, a 200 metres del passeig, hi ha un hotel Logis on us trobareu ben acollits si el que voleu és sentir el batec actual de la Costa Brava: l’Hotel Santa Anna. Sí, és un d’aquells hotels amb molts balcons que van sorgir al litoral als anys setanta, però el que hi trobareu és un establiment ben reformat, amb un bon restaurant i les comoditats necessàries per passar uns dies de descans a prop del mar. Les habitacions que han estat reformades ofereixen espais amplis sense barreres arquitectòniques, llits grans i banys amb dutxa. La majoria tenen balcó, amb vista a la piscina i al carrer del Port, al pati interior o a l’animat carrer de Santa Anna, i des de la terrassa de l’última planta, on podeu esmorzar gaudint del sol, hi ha una vista privilegiada del mar, del Rocamaura i de bona part de la població.

Llit matrimoni Hotel Santa Anna.jpg

Una de les habitacions dobles reformades del Santa Anna. © ÒM

Terrassa Hotel Santa Anna.jpg

A la terrassa superior de l’hotel es pot gaudir d’un esmorzar amb bones vistes. © ÒM

El restaurant de l’hotel, amb grans finestrals sobre el carrer de Santa Anna, és obert a tothom i disposa d’entrada pròpia. A dins ha conservat alguns murs antics de pedra, tot i que el local ha estat reformat i l’aspecte general és actual. Hi hem reservat taula per dinar sense haver de sortir de l’hotel. De primer, demanem un tartar de tonyina amb guacamole i una fideuà, una mostra de que la cuina tradicional catalana conviu en aquest establiment amb altres receptes que satisfan tots els amants del bon menjar. De segon, tastem un bacallà confitat amb mel i ceba i un tradicional mar i muntanya, plats que ens acosten a l’essència de la cuina empordanesa.

Restaurant Santa Anna.jpg

El restaurant Santa Anna conserva la decoració tradicional. © ÒM

Tartar Restaurant Santa Anna.jpg

Tartar de tonyina amb salsa guacamole. © ÒM

Fideuà Restaurant Santa Anna.jpg

Fideuà individual servida a la taula. © ÒM

Mar i muntanya Rest Santa Anna.jpg

Un tradicional mar i muntanya empordanès. © ÒM

Menjador Restaurant Santa Anna.jpg

Taules del restaurant Santa Anna, al centre de la vila. © ÒM

Des de l’hotel Santa Anna ens poden ajudar a reservar una excursió amb vaixell pel litoral, una activitat de submarinisme o una ruta guiada pel Ter Vell i l’espai natural de la Pletera. Però també podem optar per un massatge relaxant o un bany tranquil a la piscina, si el temps acompanya. Després de dinar, sortim a passejar pel carrer de Santa Anna, anomenat antigament carrer de Davant. Sempre ha estat un dels carrers més populars, per on passaven les processons i les cercaviles, i amb el temps, la seva importància comercial i social n’han fet l’eix principal de l’Estartit. Tot travessant carrers arribem a la platja i contemplem les illes Medes. Ben lluny han quedat aquells temps que descrivia Josep Pla en els seus escrits, però l’Estartit ha guanyat vida i s’ha convertit en una de les parades imprescindibles d’aquest litoral.

Façana Hotel Santa Anna.jpg

Façana de l’hotel Santa Anna, al carrer del Port de l’Estartit. © ÒM

Els meus racons preferits de Montsant

dimecres, 18/01/2017

Després d’una intensa jornada d’experiències al Priorat de l’oli, ens vam proposar recórrer alguns dels indrets més emblemàtics i de més bellesa del Parc Natural de la Serra de Montsant i els seus voltants. Alguns ja els coneixíem i ens venia de gust tornar-hi, d’altres els vam descobrir gràcies a la recomanació dels nostres amics de Margalef.

Montsant paisatge.jpg

Formacions rocoses de la serra de Montsant al voltant del pantà de Margalef. © Òscar Marín

  • Ermita de Sant Salvador

Aixoplugada sota una inmensa roca, a tres quilòmetres i mig de Margalef de Montsant, trobem la modesta ermita de Sant Salvador. El temple original va ser construït al segle XVI, però l’any 1936 va ser incendiat i no va ser reconstruït fins als anys vuitanta. Adjacent a l’ermita hi ha l’antiga casa de l’ermità, amb habitacions precàries adaptades al relleu de la roca. Les postes de sol des d’aquest punt són espectaculars i l’àrea de lleure que s’estén al seu costat, amb barbacoes i una font generosa, és un indret privilegiat per passar-hi la tarda o tot un dia. Per Sant Salvador, el 6 d’agost, i Sant Marc, el 25 d’abril, s’hi celebren aplecs populars.

Ermita Sant Esteve.jpg

L’ermita de Sant Salvador es troba a uns 45 minuts a peu des de Margalef. © ÒM

Paisatge ermita Sant Esteve.jpg

La panoràmica des de Sant Salvador al capvespre. © ÒM

  • Cova d’en Ximet

Pujant cap a l’ermita de Sant Salvador, al barranc del mateix nom, en un paratge envoltat de formacions rocoses sorprenents, ens aturem a la Cova d’en Ximet. Aquesta cova pintoresa recull l’aigua que baixa del Montsant i just al davant s’hi ha habilitat una petita àrea d’esbarjo. Ens endinsem al seu interior, mirant bé on posem els peus, perquè la pedra humida ens pot fer relliscar. Un petit salt d’aigua transparent cau dins la cova i erosiona i poleix les roques des de fa segles.

Cova Montsant.jpg

Grans roques erosionades tanquen la gruta o Cova d’en Ximet. © ÒM

  • Embassament de Margalef

Construït al 1990, aquest embassament va representar una solució per al reg de les terres dels termes de Cabacés, la Bisbal de Falset i Margalef de Montsant. La seva construcció va estar envoltada de certa polèmica pel seu impacte ecològic, però actualment ofereix una de les postals més atractives d’aquest vessant de la serra. Fins i tot s’està estudiant la possibilitat de permetre-hi en el futur la navegació turística. A la vora de la presa hi ha una àrea d’acampada amb lavabos, barbacoes, taules i bancs.

Pantà Margalef.jpg

El riu Montsant s’embassa al pantà de Margalef, creant un paisatge de gran bellesa. © ÒM

Pantà Margalef cartell.jpg

Al costat de l’embassament hi ha una zona d’acampada i un mapa del parc natural. © ÒM

  • La Vilella Baixa

És imprescindible acostar-se a un dels pobles amb més encant de la comarca, la Vilella Baixa, porta d’entrada pel sud al Parc Natural de la Serra de Montsant. El seu nucli antic es troba situat dalt d’un turó on s’amaguen carrerons amb força encant. El fort desnivell del turó va obligar a construir cases de set o vuit pisos amb l’entrada principal a la quarta o cinquena planta. Per això, aquesta vila fou batejada per l’escriptor Josep Maria Espinàs com ‘la Nova York del Priorat’, pels seus “gratacels” elevats sobre el petit barranc. Un dels millors llocs per veure-ho és des del carrer Nou. En aquest carrer hi trobareu una de les botigues més antigues de la comarca: Cal Centro. L’Enric Sabaté hi prepara patés casolans amb avellana, amb olivada o amb herbes del Montsant.

Vilella Baixa 1.jpg

Carrers del nucli antic de la Vilella Baixa. © ÒM

Vilella Baixa.jpg

Vista dels “gratacels” de la Vilella Baixa sobre el riuet d’Escaladei. © ÒM

Cal Centro Vilella Baixa.jpg

Enric Sabaté, quarta generació de Cal Centro, ens ofereix embotits i deliciosos patés casolans. © ÒM

  • La Vilella Alta

Pel seu nom pot semblar un poble més important que la seva veïna Baixa, però la Vilella Alta és més petita. Tot i així, també val la pena passejar pels seus carrers i visitar-hi el Molí Nou de la Vinícola del Priorat, on els mètodes tradicionals i les tècniques més modernes permeten elaborar els olis d’oliva verge extra de gran qualitat que ofereixen productors com Priordei. Quan el molí està aturat, s’hi fan visites guiades. Hi veureu l’església parroquial de Santa Llúcia, del segle XVIII, i us podeu aturar a l’agrobotiga Lo Portalet, on la Teresa Rocamora hi ofereix els seus sabons naturals fet a mà i productes de km 0, com ara vins de les DO Priorat i Montsant, oli del raig, olives, vinagres i saboroses melmelades Del Pot Petit, elaborades per la seva cosina.

Vilella Alta.jpg

L’església barroca de Santa Llúcia, al centre de la Vilella Alta. © ÒM

Ecobotiga Vilella Alta.jpg

Fem parada a l’agrobotiga Lo Portalet i comprem alguns productes de la comarca. © ÒM

  • Escaladei

L’actual poble d’Escaladei té el seu origen en la conreria de la cartoixa d’Escaladei, un mas agregat a l’antic convent. Hi trobem el celler Scala Dei, un dels més antics i prestigiosos del Priorat, i una agrobotiga de visita imprescindible si volem endur-nos un bon record de la zona: El Molí d’Oli. La Neus ens hi rep amb simpatia i ens hi ofereix ametlles ecològiques del seu tros, conserves, melmelades artesanes, mel de Cabacés, oli del Montsant i estris de ceràmica tradicional. A dins s’hi ha conservat l’antic molí.

Escaladei.jpg

Vista del poble d’Escaladei, protegit per la majestuosa serra de Montsant. © ÒM

Botiga Escaladei.jpg

La Neus us espera a l’agrobotiga El Molí d’Oli, a la plaça del Priorat d’Escaladei. © ÒM

  • Cartoixa de Santa Maria d’Escaladei

No es pot dir que es coneix la serra de Montsant sense haver visitat la primera cartoixa de la Península, fundada al segle XII per monjos cartoixans procedents de la Provença. Aquest centre espiritual, situat al fons d’una vall protegida per la serra, va viure un període d’esplendor que va permetre als cartoixans emprendre una important remodelació arquitectònica. Però l’any 1835, la desamortització de Mendizábal va portar a la dispersió dels monjos i al saqueig. La cartoixa va quedar en ruïnes. Després d’uns anys d’intensa restauració, la cartoixa va reobrir l’any 2013. La visita guiada permet fer-se una idea acurada de les dimensions del recinte i de la vida dels monjos a les cel·les, marcada pel silenci i l’oració.

Monestir Escaladei.jpg

Caminem en silenci per les ruïnes de la cartoixa d’Escaladei, una visita obligada. © ÒM

Claustre Escaladei.jpg

El claustre menor de la cartoixa va ser reconstruït amb peces originals l’any 2013. © ÒM

  • Escalada a Margalef de Montsant

Sabíeu que a Margalef de Montsant hi ha alguns dels cingles i barrancs més famosos del món per a la pràctica de l’escalada? La serra de Montsant ofereix moltes possibilitats per gaudir de la natura, ja sigui fent passejades o activitats més arriscades, com l’escalada per les muntanyes de roca conglomerada. És un tema tan interessant que en parlarem en un altre article.

Escalada Montsant.jpg

Un escalador italià practica l’escalada als afores de Margalef de Montsant. © ÒM

Trossos del Priorat: sons, vins, paisatges

dilluns, 29/08/2016
Trossos del Priorat 2.jpg

90 minuts, un dels vins del celler Trossos del Priorat, a Gratallops. © Òscar Marín

El frec dels pàmpols tocats pel vent, les campanes de Gratallops que marquen les hores, el xisclet d’una oreneta que s’acomiada de l’estiu, el so d’una ampolla de vi que es destapa… És la banda sonora de la tarda a la terrassa de la nostra suite, a l’hotel Trossos del Priorat. Hem vingut amb ganes de retrobar-nos amb els sons, els vins i els paisatges d’aquesta comarca extraordinària on els ritmes encara els marca la natura. Hem tornat per connectar amb la vida rural, però sense renunciar a les comoditats que ens ofereix un bon allotjament amb encant.

Terrassa Trossos del Priorat.jpg

Tastant un bon vi del Priorat a la terrassa de la suite de l’hotel Trossos del Priorat. © ÒM

Trossos del Priorat és, sobretot, un celler promogut per la família Vives, uns entusiastes dels vins de terroir que es van enamorar del Priorat i van decidir fer-hi vins amb un gran respecte per l’entorn i, alhora, acollir-hi viatgers perquè s’enamoressin també d’aquesta terra. El respecte comença pel mateix edifici on ens trobem, que s’integra en el paisatge i amaga la major part de la construcció sota terra, amb vinyes plantades damunt mateix. Els paisatges prioratins són els protagonistes dins d’aquesta obra de l’arquitecte Lluís Escarmís. Els grans finestrals, tant a les habitacions com en els espais comuns, emmarquen les vinyes, i l’impacte visual des de l’exterior és mínim; fins i tot, costa de veure quan s’arriba per la carretera. El respecte també es fa evident en la voluntat de minimitzar el consum de recursos, ja que enterrant les naus d’elaboració i criança se’n facilita l’aïllament tèrmic. També hi ha hagut respecte pel territori en el cultiu de les vinyes, que es fa de manera ecològica, i en l’ús de varietats autòctones de raïm, com la carinyena i la garnatxa, en l’elaboració dels vins.

Trossos del Priorat exterior.jpg

L’hotel Trossos del Priorat, envoltat de vinyes. Al fons, el poble de Gratallops. © ÒM

Trossos del Priorat 1.jpg

Totes les habitacions són similars, però la suite té una terrassa més gran i una sala. © ÒM

Deia Hemingway que “El vi és la cosa més civilitzada del món” i Benjamin Franklin va dir que “El vi fa la vida més fàcil i suportable, amb menys tensions i més tolerància”. Són algunes de les frases cèlebres vinculades amb el món del vi que trobem escrites als murs de les habitacions i en les sales de l’hotel Trossos del Priorat. La decoració interior és minimalista, de colors clars i llums tènues, dirigida cap a la contemplació del paisatge. Totes les habitacions disposen de terrassa amb una vista privilegiada sobre les vinyes i la posta de sol. És un bon lloc on assaborir una copa d’algun dels vins de la casa, que es troben a disposició dels clients, mentre el sol es pon rere les muntanyes. També és un bon lloc des d’on observar els estels i la pinzellada sorprenent de la Via Làctia, gràcies a l’escassa contaminació lumínica. Dins l’habitació, hi tenim de tot: un llit de grans dimensions i matalàs ben esponjós, dues cadires ergonòmiques per descansar, un bany amb dutxa i diversos sabons de cortesia, aigües gratuïtes, Wi-Fi també gratuït… Les fotografies dels paisatges de vinyes i de la gent del camp aporten un toc de color.

Trossos del Priorat 3.jpg

La terrassa exterior de l’hotel ofereix una bona vista sobre les vinyes de la DOQ Priorat. © ÒM

Trossos del Priorat 4.jpg

També es pot gaudir de la posta de sol des de la sala de lectura amb grans finestrals. © ÒM

Trossos del Priorat esmorzar.jpg

El bufet d’esmorzar: formatges, embotits, melmelades, ous, cereals… © ÒM

De bon matí, podem gaudir d’un esmorzar bufet amb bons productes del territori: formatges, embotits, oli d’oliva verge extra i originals melmelades, com la de peres al vi o la de taronja i xocolata. Podeu assaborir l’esmozar a la sala o endur-vos-el a l’habitació en una safata. I després d’esmorzar, tant els dissabtes com els diumenges, a les 12 h, podeu fer la visita guiada al celler (10 euros), que acaba amb un tast de vins. Els vins més ben valorats d’aquest celler a les guies Parker i Peñín són Lo Món, un criança net i elegant amb tocs de fruita madura i espècies negres; Pam de Nas, amb una aroma intensa de compota de fruita negra i espècies, i Lo Petit de la Casa, amb notes afruitades i un regust d’herbes del bosc. M’agrada el seu vi 90 minuts, que té una entrada en boca fresca, un gust intens amb notes afruitades i una aroma de fruita madura i espècies. Fem un últim brindis abans de marxar, amb la seguretat que tornarem aviat al Priorat.

Trossos del Priorat Lo Món.jpg

Un tast de Lo Món 2012 amb vistes a Gratallops. © ÒM

24 hores al cor d’Eivissa

dilluns, 13/06/2016

M’agrada Eivissa a la primavera, perquè em mostra la seva cara més autèntica. És una Eivissa reposada, que conserva l’essència dels seus orígens i ha preservat racons fascinants sota la màscara d’illa noctàmbula. Si la busques, la trobes. S’amaga en part a Dalt Vila, el barri antic de la capital. Però també en altres racons que descobrirem a poc a poc en la nostra escapada a la més gran de les Pitiüses. Primer de tot, després d’aterrar a l’aeroport, ens dirigim cap a la platja d’en Bossa, una de les més llargues de l’illa. Entre els diversos hotels i restaurants d’aquesta zona, al sud de la ciutat, hi destaca el restaurant Lips Reartes, un local que combina una ubicació òptima davant la sorra amb una saborosa cuina mediterrània plena de tocs creatius.

Lips Reartes 2.jpg

La terrassa lluminosa del restaurant Lips Reartes, a la platja d’en Bossa. © Òscar Marín

El xef català David Reartes hi revisa receptes tradicionals com els arrossos i els plats de peix fresc amb un toc de frescor i modernitat, on la qualitat del producte de proximitat és el més important. “No volem una estrella Michelin”, ens confessa el xef. “Jo vull que aquest sigui el meu xiringuito a la platja”. Però és molt més que una simple guingueta al costat de la sorra. No en qualsevol baret de platja es poden tastar plats tan deliciosos com el pop a la brasa amb patata a la forquilla, el pollastre pagès amb gamba i llet d’ametlla o l’arròs de peu de porc negre amb espardenyes a la llauna. Felicitats, xef!

Lips Reartes 1.jpg

Pop a la brasa amb patata a la forquilla maridat amb una cervesa artesana. © ÒM

Lips Reartes 3.jpg

Pollastre pagès amb gamba i llet d’ametlla, una de les creacions de David Reartes. © ÒM

Després de dinar, ens acostem al nucli urbà de la capital. No gaire lluny del centre, es troba la necròpolis del Puig des Molins, on a més de descobrir amb sorpresa nombroses peces de joieria, escultures i estris d’origen fenici molt ben conservats que s’exposen al museu arqueològic, es pot accedir a una de les galeries subterrànies que els fenicis van excavar per enterrar els seus difunts. Encara es conserven tres mil tombes púniques en els centenars de galeries excavades al subsòl de la capital. La seva importància va ser decisiva perquè el conjunt de la ciutat fos declarat Patrimoni de la Humanitat l’any 1999.

Museu Eivissa.jpg

El bust de la deessa Tanit, una de les peces més importants del Museu de Puig des Molins. © ÒM

Museu Eivissa 2.jpg

Carpe diem, pensem mentre visitem les galeries subterrànies de la necròpolis. © ÒM

Després de la visita al jaciment i al museu, pugem a Dalt Vila per seguir descobrint aquella Eivissa mil·lenària que ens xiuxiueja velles històries a cau d’orella. Està feta per als qui agraeixen perdre’s per carrerons blancs i costeruts, plens de curiositats i aromes mediterranis. El barri de Dalt Vila ens proposa descansar a la plaça del Sol mentre gaudim d’un cafè o un refresc sota l’astre que li dóna nom; ens convida a pujar pels estrets carrers empedrats de Sant Antoni i Santa Anna, ascendir fins a la catedral robusta i austera i, des del mirador de Sant Jaume, passejar la vista sobre les teulades del barri de la Marina i les aigües del port.

Plaça del Sol.jpg

Un moment de relax a la plaça del Sol. © Òscar Marín

Carrers de Dalt Vila.jpg

Als carrers de Dalt Vila s’ha conservat l’arquitectura tradicional eivissenca. © ÒM

Escales plaça del Sol.jpg

Prenem un refresc a s’Escalinata, a prop del baluard de Sant Pere. © ÒM

Si es camina per aquests carrerons, s’ha d’entrar al centre d’interpretació Madina Yabisa, al carrer Major, que explica un dels períodes històrics menys coneguts de la ciutat: la dominació musulmana. Una altra parada gratificant per als amants de l’art i la història és el Museu Puget, al carrer de Sant Ciriac, que reuneix més d’un centenar d’olis, aquarel·les i dibuixos de dos pintors eivissencs molt interessants i poc coneguts: Narcís Puget Viñas i el seu fill. Tots dos s’inspiraven en l’Eivissa rural com a tema per a les seves obres.

Museu Puget.jpg

Val la pena entrar al Museu Puget i fer un passeig per l’Eivissa rural. © ÒM

Un cinturó de muralles cenyeix el nucli antic. El recorregut per aquest recinte emmurallat i els seus baluards ens submergeix en el passat i, de regal, ens ofereix unes vistes esplèndides, com les que s’obtenen des del Revellí i el baluard de Sant Bernat, que miren cap a Formentera i l’aeroport de l’illa. Algunes torres han estat museïtzades i en les seves entranyes s’han instal·lat petits centres d’interpretació. Al baluard de Sant Jaume hi ha un espai que mostra armament d’època renaixentista, i el visitant pot comprovar-hi quant pesava una bomba, pot provar una armadura i fins i tot sostenir una espasa voluminosa. Al baluard de Sant Pere hi ha un altre espai interactiu que explica la construcció de les muralles a través d’un relat acompanyat d’un diaporama.

Catedral Eivissa.jpg

La imponent catedral de la Mare de Déu de les Neus. © ÒM

Barri Marina.jpg

Vista del barri de la Marina i del port al capvespre des de la plaça de la Catedral. © ÒM

A l’altre costat de les muralles, entre l’església del convent de Sant Domènec i el Museu d’Art Contemporani, descobrim una vista ben fotogènica de Dalt Vila tot caminant pel baluard de Santa Llúcia. Més avall, a la cèntrica plaça de la Vila, ens esperen un bon nombre de restaurants agradables que al mes de maig ja tenen les terrasses plenes de visitants. Ens aturem a El Olivo Mío, un local acollidor amb un cert aire andalús on assaborim una bona selecció d’entrants (carpaccio de vedella amb parmesà, tàrtar de tonyina, burratina amb pesto d’alfàbrega) i un suculent turbot fresc amb tomàquet, tàperes i olives de la Toscana. Un menú lleuger i deliciós per acabar un dia magnífic a la capital eivissenca. Qui ho vulgui, encara pot allargar la jornada en algun dels clubs o discoteques de la ciutat, però nosaltres anem a dormir. Demà ens espera una gran ruta per l’Eivissa més autèntica

Olivo Mio.jpg

El Olivo Mío, una de les millors opcions per sopar a Dalt Vila. © ÒM

Olivo Mio 2.jpg

Turbot fresc amb tàperes, tomàquets i olives a El Olivo Mío. © ÒM

Dalt Vila Eivissa.jpg

Des del baluard de Santa Llúcia s’obté una de les millors vistes de Dalt Vila. © ÒM

El bufet més suculent, a Narbona

dimarts, 15/03/2016

Les Grands Buffets web.jpg

Quan em van convidar a visitar el restaurant Les Grands Buffets de Narbona, em va cridar l’atenció, gratament, que el seu web disposa de versió en català. És sorprenent que la majoria de webs d’allotjaments i restaurants del sud de França, fins i tot alguns webs oficials de turisme, no tinguin en compte la llengua catalana. Però un dels objectius de Les Grands Buffets és obrir les portes als clients catalans, més ara que el TGV uneix Barcelona amb les principals ciutats nord-catalanes i occitanes. Al públic francès ja l’han conquerit. De 12 a 14 h, el menjador s’omple d’amants de la cuina gal·la. El repte és atreure comensals a partir de les 14 h, i aquí és on el públic català, acostumat a dinar una mica més tard que els francesos, hi té molt a dir.

Les Grands Buffets tournedo web.jpg

El ‘tournedos Rossini’, inventat pel compositor italià, una de les delícies de Les Grands Buffets. © ÒM

Les Grands Buffets trenca amb el concepte típic de bufet lliure. Fa vint-i-sis anys que aquest restaurant va ser pioner a adaptar, per al gran públic i posada al dia, la gastronomia francesa de qualitat, recuperant el clàssic “service à la française”. L’establiment, amb capacitat per a cinc-cents comensals, està decorat amb obres d’art, revestit de fusta i envoltat per uns jardins dissenyats pel paisatgista André Gayaraud i l’escultor Hervé Di Rosa. A l’interior d’aquesta “bombonera” esclata la cuina més suculenta. Allà on mirem hi ha aliments que desfermen la nostra gola: ostres de Gruissan, salmó fumat, llagostins, foie gras, amanides diverses… I tot es pot acompanyar amb una àmplia carta de vins, protagonitzada pels cellers de la regió del Llenguadoc-Rosselló, més de setanta varietats servides individualment a copes, en unes condicions òptimes i al preu del distribuïdor. Si us agraden els formatges, esteu de sort, perquè aquí en trobareu trenta-cinc varietats: la gamma completa de Rocafort Papillon, el típic reblochon, el gorgonzola cremós, l’emmental, el parmesà i d’altres que no haureu sentit anomenar mai.

Les Grands Buffets formatges web.jpg

L’extraordinària selecció de formatges, una de les més grans d’Europa. © ÒM

Les Grands Buffets foie web.jpg

Patés, embotits i altres delícies s’estenen per les taules de Les Grands Buffets. © ÒM

Al centre del restaurant, convertit en eix vertebrador dels diversos salons, hi ha una gran rotisserie on es cuinen els plats al moment i al gust del comensal: hi podeu demanar el deliciós tournedos Rossini (filet de vedella amb foie gras), llagosta a l’americana, magret d’ànec, llamàntol, una àmplia varietat de truites… Deixeu-vos sorprendre pels cuiners.

Les Grands Buffets rostisseria web.jpg

A la rostisseria us cuinaran plats tradicionals de la cuina francesa. © ÒM

Els grans clàssics de la pastisseria francesa també estan representats a Les Grands Buffets, més de cent varietats de postres al voltant d’una font de xocolata. Elaborats diàriament per un mestre pastisser, s’ofereixen des de pastissos Tatin, típics macarons, milfulls, Paris-Brest, Selva Negra de fruita, creps i gelats. Si us agrada el dolç, passeu primer per aquesta secció i feu un repàs d’allò que vulgueu tastar. Més val no omplir gaire la panxa si voleu tastar totes les postres.

Les Grands Buffets postres web.jpg

Qui pot resistir-se a aquesta magnífica varietat de postres? © ÒM

El restaurant Les Grands Buffets es troba a les portes de la ciutat de Narbona i s’hi pot accedir còmodament tant amb vehicle particular com amb el TGV. El tren Renfe-SNCF uneix Barcelona amb Narbona en una hora i 57 minuts (des de Girona, una hora i 20 minuts). L’estació de tren de Narbona es troba a deu minuts a peu del restaurant, però també s’hi pot arribar amb el bus urbà. Ja no tenim excusa per fer una escapada a aquesta bonica ciutat del Llenguadoc i viure l’experiència de Les Grands Buffets. Una breu escapada de luxe.

Les Grands Buffets llagosta web.jpg

La llagosta a l’americana (‘homard à l’américaine’), un plat ja tradicional a la cuina francesa. © ÒM

Les Grands Buffets salons web.jpg

Els salons de Les Grands Buffets, decorats amb un aire clàssic. © ÒM

Calma rural al Mas Mariassa

divendres, 11/12/2015
© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Terrassa i jardins del Mas Mariassa, a Pratdip. © Òscar Marín

Els Carpats són a Dràcula de Bram Stoker el que la serra de Llaberia és a Les Històries naturals de Joan Perucho: ambdues serres són l’escenari de novel·les que ens parlen de personatges misteriosos i sanguinaris. En la seva obra més coneguda, Perucho va recollir-hi la llegenda dels dips, una mena de vampirs que s’alimentaven de la sang del bestiar i que acabaren donant nom al poble de Pratdip. Però al Mas Mariassa no han trobat cap rastre dels dips diabòlics, com a mínim des que la Raquel i en Francesc van fundar el seu petit hotel rural. Aquest allotjament dels afores de Pratdip ha adquirit un cert estatus d’oasi que els propietaris estan disposats a preservar a qualsevol preu. En podríem dir, bàsicament, “calma rural”, que és allò que els habitants de les grans ciutats han anat oblidant amb el temps. El Mas Mariassa té l’aire d’aquelles propietats que es troben a l’interior d’Eivissa o de Menorca, finques que combinen els orígens rurals amb un disseny tranquil i minimalista, els tons daurats de la pedra amb el blanc de les teles i coixins, el cant dels ocells a fora i la música relaxant a l’interior.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Terrassa de l’habitació doble amb piscina privada, sota la lluna plena. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Habitació doble superior. Hi predomina la fusta i el disseny minimalista. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Bany amb dutxa de l’habitació doble superior. © ÒM

Tots els elements de la seva arquitectura, disseny, menjar i servei s’integren perfectament en l’entorn rural i han estat pensats per garantir un retir relaxant i enriquidor. La sorprenent ubicació del Mas Mariassa i la bona atenció han fet que l’hotel esdevingui en pocs anys un dels hotels rurals més atractius de la comarca. I el fet que l’allotjament sigui petit (tan sols set habitacions) afavoreix la intimitat i la interacció entre els viatgers. El concepte slow encaixa perfectament amb la filosofia d’aquest hotel. En això té molt a veure la gastronomia: durant el sopar podem assaborir bonítol fresc del port de Tarragona, vedella de primera categoria i la típica clotxa dels pagesos de la zona, un plat simple i saborós de verdures a la brasa, arengada i oli verge extra.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Una versió moderna de la clotxa, típica del sud del Principat. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Bonítol fresc amb pebrot al restaurant del Mas Mariassa. © ÒM

Al cor de la serra de Llaberia no hi ha lloc per les presses. El cant dels ocells i l’horitzó de boscos i camps d’oliveres ens connecten amb el més essencial de la vida campestre. Quan el temps ho permet, la petita piscina oberta al cel, envoltada d’arbres, ofereix un lloc ideal per trencar amb agendes i rellotges. Amb la serra davant nostre, el Mas Mariassa és la base perfecta per descobrir les sorprenents Muntanyes de la Costa Daurada, un secret molt ben guardat a pocs quilòmetres de les platges de sorra que han donat fama al sud de Catalunya.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Hora d’esmorzar, abans d’endinsar-nos en el magnífic entorn de l’hotel. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El poble de Pratdip és una visita obligada si aneu al Mas Mariassa. © ÒM

Una estada de luxe a l’hotel ABaC

dilluns, 23/11/2015
0.1 Recepció Hotel ABaC.jpg

Jardins i recepció de l’ABaC Restaurant & Hotel. © Òscar Marín

Quan parlem de l’ABaC, la gastronomia eclipsa qualsevol altra opció. Les seves dues estrelles Michelin i el ressò mediàtic del xef Jordi Cruz atreuen molts amants de la bona cuina i caçadors d’experiències. Plats com el taco de blat de moro i foie gras amb gelat de mole, el llobarro al vapor d’algues amb peus de cabra i el colomí royal amb bledes formen part d’una carta que sorprèn i diverteix. Però l’ABaC no és només un restaurant de prestigi. Darrere la seva marca gastronòmica hi ha un hotel de gran luxe que amaga una història interessant vinculada al naixement de l’avinguda del Tibidabo. L’actual ABaC Restaurant & Hotel està format per dues construccions envoltades de jardins. D’aquestes, l’edifici més antic i senyorial endinsa les seves arrels en l’alta burgesia catalana. La propietària més coneguda d’aquesta finca, declarada Monument per l’Ajuntament de Barcelona, va ser Madronita Andreu, filla del cèlebre doctor Andreu, famós per les seves pastilles per la tos. Madronita es va casar en segones noces amb un nord-americà, Max Klein, amb qui va marxar a viure als Estats Units quan va esclatar la guerra civil. Precisament en aquella època, l’ambaixada dels EUA va tenir la seu en aquesta casa de l’avinguda del Tibidabo. Allò ja és història, i l’únic rastre que en queda és la carcassa de l’edifici original.

0.2 Habitació estàndard.jpg

Habitació estàndard de l’hotel ABaC. © ÒM

0.3 Bany de l'habitació estàndard.jpg

El bany té una banyera d’hidromassatge amb cromoteràpia. © ÒM

L’ABaC ha esdevingut un referent del luxe a la capital catalana i forma part de la marca americana Small Luxury Hotels of the World i de l’espanyola Rusticae. Ofereix 15 habitacions funcionals de disseny contemporani, repartides entre la casa i el nou pavelló restaurant, i totes estan equipades amb les màximes comoditats. L’atenció exquisida és un dels elements que destaquen tan aviat com entrem per la porta. Un empleat ens ensenya les instal·lacions de l’hotel i ens convida a passar per la cuina, que fa de columna vertebral del projecte, també físicament, ja que es troba ubicada entre el restaurant i les habitacions. Després d’observar els cuiners atrafegats amb el servei del dinar, pugem a la nostra cambra. Podríem dir que les habitacions de l’ABaC són sòbriament opulentes, perquè darrera del seu disseny minimalista hi ha màxima cura en els detalls i en el nivell de qualitat: les persianes i la il·luminació domòtiques, els tèxtils i coixins confortables, el llit de grans dimensions, la televisió Bang & Olufsen, l’Internet d’alta velocitat, la dutxa amb efecte pluja, la banyera jacuzzi amb cromoteràpia, la selecció d’amenities… Si l’habitació estàndard té tot això, imagineu com ha de ser la suite de l’àtic. No hi falten el barnús ni les sabatilles, tot pensat perquè l’hoste s’hi senti ben còmode. De fet, hi ha tan poques habitacions que és possible passar per l’hotel sense gairebé creuar-nos amb els altres clients, fent-nos sentir com a casa. Des de l’habitació es pot baixar ràpidament amb l’ascensor a la zona de spa, que inclou una piscina jacuzzi amb gandules subaquàtiques, una piscina d’aigua freda, un hammam, dues cleòpatres (gandules de pedra calefactades) i cabines per a tractaments. Una experiència relaxant.

0.4 Cuina del restaurant ABaC.jpg

L’hoste pot passar per la cuina de l’ABaC, on es preparen plats d’extrema originalitat. © ÒM

0.5 Spa de l'hotel ABaC.jpg

L’espai de benestar és d’ús exclusiu i gratuït per als clients de l’hotel. © ÒM

L’esmorzar gourmet amb vista del jardí és una altra de les experiències reservades a aquells que s’allotgen a l’hotel. Un esmorzar exquisit i complet servit de bon matí en una sala annexa del restaurant. El servei inclou sucs naturals, entrepans de pa amb tomàquet i pernil ibèric, una selecció de brioixeria, macedònia de fruita, iogurts i cafès per començar el dia amb energia. A fora ens hi espera Barcelona, amb els seus colors i les seves ombres, amb els seus jardins plàcids i les seves avingudes tumultuoses. Després de dormir a l’ABaC, la descobrirem amb uns altres ulls.

0.6 Esmorzar a l'ABaC.jpg

Un esmorzar complet per començar bé el dia a l’ABaC. © ÒM

Hotel Abac.JPG

L’hotel Abac fotografiat des dels propers jardins de la Tamarita. © ÒM

Una nit de tardor a La Vella Farga

dilluns, 5/10/2015
Piscina La Vella Farga.jpg

Davant de la Caseta del Masover s’obre la piscina desbordant de La Vella Farga. © Òscar Marín

La natura envolta la gran masia, els boscos dominen l’horitzó. No ens sentim perduts, el paisatge i el silenci ens reconforten, i tan aviat com arribem davant la masia, just abans de la posta del sol, sentim una oberta sensació de benestar. Som a La Vella Farga, un hotel rural ple d’encant que neix de la rehabilitació d’un mas de l’any 1036, als afores del nucli solsonenc de Lladurs. Aquí han materilitzat el seu somni una parella d’emprenedors, la Gemma Ribera i en Martí Angrill, que ja portaven la casa rural Cirera d’Avall i que van apostar per la rehabilitació d’una altra masia propera. Aquí han invertit dos anys i mig de reformes, recuperant antics espais i creant-ne de nous, obrint finestrals perquè la llum i el paisatge entressin dins la casa, buscant peces singulars per decorar cadascun dels racons de la masia. Això sí, han respectat l’herència arquitectònica d’un edifici on encara es respira el passat rural. En aquesta gran casa s’hi conreaven cereals, s’hi criava bestiar, s’hi havia elaborat vi i oli, i s’hi treballava el ferro. D’aquest antic ofici ve el nom de Vella Farga, ja que a la planta baixa s’hi fabricaven peces de ferro forjat.

La Vella Farga façana.jpg

Façana restaurada de l’hotel rural La Vella Farga. A l’esquerra, el restaurant de l’hotel. © ÒM

Taula La Vella Farga.jpg

Els propietaris són amants de les antiguitats, cosa que observem en detalls com aquesta taula parada. © ÒM

El mas és avui un hotel Rusticae de quatre estrelles, d’aquells que ens agrada anomenar “amb encant”, perquè ve de gust estar-s’hi i gaudir tranquil·lament de tots els seus detalls. Totes les habitacions estan moblades amb cura i cadascuna de les tretze té algun element que la fa especial. En el cas de l’habitació doble El Bisbe, on vam dormir, el fragment d’un retaule barroc fa de capçal del llit. A l’altre extrem, presideix el bany una banyera de marbre que data de l’any 1900. I des de les finestres es contempla la terrassa de l’hotel i els boscos exuberants de la vora.

Habitació La Vella Farga.jpg

Els mobles antics i el retaule barroc del capçal donen un aire eclesiàstic a l’habitació El Bisbe. © ÒM

Bany La Vella Farga.jpg

Al bany hi trobareu una selecció de sabons i cremes de L’Occitane. © ÒM

A l’hora de sopar, els fogons de la Vella Farga proposen una cuina d’autor que aposta pel producte de proximitat i de temporada. Les elaboracions del xef de la casa, Edgar Suárez Vergés —format a les cuines d’Arola, Cruz i Jubany, entre d’altres—, es poden assaborir en forma de dos menús degustació. Hi vaig demanar el nou menú de tardor Arç Blanc, de 38 euros, una delícia des del principi fins al final: crema de carbassa violó infusionada a la citronel·la amb escamarlà de costa i oli de mandarina; exquisides vieires amb curioses textures d’oli, caviar de muntanya i fonoll; sandwich de cua de bou amb angules; garrí cruixent a baixa temperatura amb poma infusionada amb fruita de la passió i terra d’oliva de Kalamata; i per postres, un cremós de xocolata blanca, fruita de la passió i granisat d’alfàbrega. A banda d’aquests plats, també vam poder tastar l’arròs sec de muntanya amb costella de porc ibèric i ceps, una recepta molt recomanable. Acompanyant els plats, una selecció molt acurada de vins i caves completa l’experiència gastronòmica.

Menú Arç Blanc La Vella Farga.jpg

Vieires amb textures d’oli, caviar de muntanya i fonoll, un dels plats del menú Arç Blanc. © ÒM

Arròs La Vella Farga.jpg

Arròs sec de muntanya amb costella de porc ibèric i ceps. © ÒM

Menjador La Vella Farga.jpg

A l’hora de sopar, el menjador de La Vella Farga té un ambient càlid. © ÒM

Si el temps ho permet, val la pena fer un bany a la piscina desbordant. Si no, prendre el sol a la vora de l’aigua resulta molt agradable. Un passeig pels boscos propers, cercant bolets mentre escoltem el cant dels ocells, o una conversa a la terrassa, deixant que les hores passin relaxadament, ens connecta amb aquest entorn privilegiat. Hem aprofitat al 100% cada minut de la nostra escapada de tardor a La Vella Farga, i ens posem aquest hotel a la llista de preferits.

La Vella Farga.jpg

Ruta enoturística entre les vinyes del Priorat

dilluns, 7/09/2015
Vinyes Torres Priorat.jpg

Vinyes dels cellers Torres a la finca La Solteta del Lloar, al Priorat. © Òscar Marín

Vaig arribar al Lloar de bon matí, disposat a fer una excursió entre vinyes per la comarca del Priorat, una zona de gran tradició vinícola. La ruta des del Lloar fins al paratge de Damunt Roca ens regala bons paisatges i és fàcil de seguir: l’oficina de turisme del Priorat n’ha editat un fullet i se’n poden descarregar els tracks per a GPS. El camí surt de la plaça de l’església del Lloar i entronca amb l’antic camí ral de la Figuera, conegut com el de la font de Minfami, que travessa les vinyes dels cellers Torres. Si feu la ruta pel matí, us recomano que us atureu al celler a la tornada, ja que cal aprofitar les primeres hores del dia per caminar, quan el sol encara no pica fort.

El lloar.jpg

Una mar de vinyes envolta el poble del Lloar. © ÒM

L’itinerari, que ascendeix suaument per la serra, segueix antics camins de ferradura on pagesos i mules van passar durant segles, carregats amb el raïm dels vinyets més elevats de la zona. Els fragments de bosc refrescant s’alternen amb trams descoberts a ple sol, per això convé portar gorra. Passat el coll de les Bassetes, el sender puja per vessants de gres vermell on es poden observar algunes cavitats pintoresques erosionades per la pluja i el vent. Aviat es fa visible un dels elements més curiosos de la ruta, la roca amb perfil humà coneguda com a Nas d’en Quilma. Aquí val la pena aturar-se per gaudir d’unes vistes magnífiques sobre el Lloar i les vinyes del Priorat. Més amunt es troba una bifurcació i agafem el camí de la dreta, el de la Figuera, fins a trobar el GR que baixa cap al Molar i que seguim cap a l’esquerra, pel paratge de Damunt Roca. Les extensions de vinyes i el cel clar regalen per aquí bones fotografies.

Paisatge del Priorat.jpg

Seguint l’antic camí ral de la Figuera gaudim d’un paisatge muntanyós amb bona vista. © ÒM

L’excursió continua fins a la font de Minfami i passa, girant a l’esquerra, pel Mas de la Pedregosa, on ens orientem gràcies als xiprers plantats fa uns anys pel propietari d’aquests terrenys. Aviat es retroba el camí de la Figuera i la tornada es fa amb baixada pel mateix sender de pujada (cal anar amb compte amb les pedres del camí). Al cap d’uns minuts s’arriba de nou al celler Torres. Entreu-hi per entendre millor la història vinícola d’aquesta comarca del sud de Catalunya (per fer la visita guiada s’ha de fer reserva prèvia amb dos dies d’antelació). La centenària empresa Torres va adquirir cent hectàrees de vinyes al Lloar l’any 1996 i poc més tard va inaugurar aquest celler dissenyat per l’arquitecte Miquel Espinet on s’elaboren dos vins: Perpetual i Salmos, ambdós amb Denominació d’Origen Priorat.

Celler Torres Priorat.jpg

El celler Torres Priorat fou dissenyat per l’arquitecte Miquel Espinet. © ÒM

Es poden visitar tant el celler com les vinyes, on ens expliquen que la duresa del terreny de pissarra i les temperatures extremes de la comarca (molt fredes a l’hivern, molt càlides a l’estiu) obliga a les vinyes a donar el millor de si mateixes. En temps de verema, entre els mesos de setembre i octubre, el raïm se selecciona de manera molt curosa, gairebé artesanal, i aquest fruit és l’origen de dos vins excel·lents que vaig poder tastar. El primer, Salmos, és un vi intens, però de boca sedosa, que recorda la fruita vermella macerada, amb aromes frescos de patxaran. Ofereix una sensació de volum, de densitat, amb un punt d’acidesa que es desplaça cap al fons de la boca. El segon vi que s’elabora a la finca, Perpetual, té més cos, més aroma i un color més intens. La seva particularitat és que s’elabora amb raïm de vinyes centenàries, cadascuna de les quals no produeix més de 300 grams de fruita cada any, d’aquí que la producció d’ampolles de Perpetual sigui més limitada i el seu preu, més elevat. Les notes minerals d’aquest vi es barregen amb records de confitura de móra i de pruna. Un gust intens sorgit d’un paisatge igualment intens.

Visita al celler Torres Priorat.jpg

Torres organitza visites guiades al seu celler i a les vinyes amb reserva prèvia. © ÒM

Visita guiada Torres Priorat.jpg

Després de la visita guiada es fa un tast comentat dels excel·lents vins Salmos i Perpetual. © ÒM

Assaborint el cap de Creus al Porto Cristo

dilluns, 27/07/2015
Cala Taballera, el Port de la Selva.jpg

Cala Taballera, una de les cales màgiques que s’estenen a prop del Port de la Selva. © Òscar Marín

Vaig arribar al Port de la Selva amb prou temps per visitar el seu entorn natural. Aquí a la vora hi ha algunes de les cales preferides de Salvador Dalí i valia la pena revisitar-les, aprofitant el bon temps. Els paisatges costaners del Parc Natural del Cap de Creus són el gran reclam d’aquesta zona. A l’hora de dinar vaig fer cap al Porto Cristo, un hotel Logis que té una ubicació excel·lent, al cor de la població, i conserva l’aire dels antics hotels de la Costa Brava. De fet, es troba en un edifici històric de l’any 1864, a 30 metres de les platges de sorra del Port de la Selva, en un antic celler que va ser totalment reformat i que ha funcionat com a allotjament des de l’any 1960.

Hotel Porto Cristo.jpg

Façana de l’hotel Porto Cristo, al Port de la Selva. © ÒM

Habitació Hotel Porto Cristo.jpg

Una de les habitacions dobles del Porto Cristo. © ÒM

Quan hi entres, pots tenir la vaga sensació de trobar-te en un d’aquells petits grans hotels de la Côte d’Azur, amb els seus cortinatges estampats, les habitacions de decoració eclèctica, l’elegància d’altres temps amb la mar a poques passes de la finestra. És d’aquells hotels en els quals observes detalls com el diari del dia o les infusions gratuïtes que fan que el client s’hi senti com a casa. Les cinquanta habitacions són àmplies, amb grans llits de matrimoni i finestres a l’exterior, i gairebé tots els banys disposen de banyera d’hidromassatge. Algunes, especialment les habitacions Royal de la tercera planta, tenen bones vistes del mar. Però també les habitacions Gran Confort i New Ancient són grans i còmodes. Les suites tenen fins i tot un petit saló, dues balconades i vistes a la badia. I aquells que busquin màxima relaxació, podran fer ús del petit spa privat de l’hotel durant mitja hora.

Habitació doble Hotel Porto Cristo.jpg

Gairebé totes les habitacions del Porto Cristo tenen banyera d’hidromassatge. © ÒM

Suite familiar Hotel Porto Cristo.jpg

Una de les suites familiars de l’hotel Porto Cristo. © ÒM

Si s’arriba al Port de la Selva amb gana, el primer que cal fer abans d’anar cap a l’hotel és acostar-se al restaurant Monterrey, situat a pocs metres del Porto Cristo, en ple passeig marítim. Aquí, la mateixa família propietària de l’hotel porta un dels millors restaurants de la zona. El producte fresc del port de la població n’és el protagonista: gambes, sardines, orada a l’all cremat, musclos de roca, freginada de peixets, rapet del port al forn, turbot a la planxa… I a la carta hi destaquen també els arrossos, les paelles marineres i altres receptes amb gust de mar, com el tàrtar de salmó i el llenguado a la planxa. Cada plat és més suculent que l’anterior. Els clients que reserven mitja pensió poden assaborir aquí la deliciosa gastronomia del cap de Creus.

Timbal d'escalivada.jpg

Timbal d’escalivada i formatge de cabra al restaurant Monterrey. © ÒM

Tàrtar de salmó.jpg

Tàrtar de salmó al restaurant Monterrey. © ÒM

Llenguado a la planxa Monterrey.jpg

Llenguado a la planxa amb guarnició de temporada. © ÒM

Rap del cap de Creus Monterrey.jpg

Rap fresc del cap de Creus al restaurant Monterrey. © ÒM

Restaurant Monterrey.jpg

Sala del restaurant Monterrey. A fora disposa d’una terrassa mb vista a la badia. © ÒM

Què més es pot demanar? Un hotel amb un gran servei, un bon restaurant on assaborir la millor gastronomia marinera de l’Empordà, un poble de postal i uns paisatges imponents que ens transporten a la fi del món. Quan vulgui desconnectar, tornaré a escapar-me al Port de la Selva.