Entrades amb l'etiqueta ‘hotels’

Somnis al vell molí de l’Escala

dimarts, 9/07/2019

Façana de l’hotel restaurant El Molí de l’Escala. © ÒM   

La mainada jugava a fet i amagar entre les ruïnes del vell molí. Aquest era un bon racó on passar la tarda perseguint sargantanes o tirant pedres al rec o a la bassa. Però aquestes pedres eren plenes d’història. La Via Heraclea d’origen grec, la primera gran via de comunicació, creuava els terrenys de l’edifici. Aquest havia estat el molí fariner del marquès de Dou i, a principis de segle XX, havia tingut una petita central hidroelèctrica que va ser pionera i va fer de l’Escala el primer poble amb enllumenat de tota la comarca.

Vista posterior del molí, amb la bassa i una petita terrassa inaugurada aquest any. © ÒM

Un cop de sort va fer que l’actual propietari pogués adquirir la finca i rehabilitar les restes del molí. Avui, El Molí de l’Escala és un hotel gastronòmic amb molt d’encant. L’ànima del projecte és en Jordi Jacas, que després de passar per l’Albareda, el Jean Luc Figueras, la Casa Irene d’Arties i el Bulli de Roses, es va convertir en el responsable del Molí al 1999 defensant una cuina de proximitat i de temporada, amb un punt de creativitat, basada en el producte de qualitat.

Sala del restaurant El Molí de l’Escala. © ÒM

Hi arribem el divendres al migdia per assaborir el seu menú diari de 22€. Entre els primers, es pot escollir entre una crema de carbassó amb guarnició, gelat de gorgonzola i cruixent d’herbes, un tàrtar de salmó amb amanida taboulé i salsa de iogurt i menta, i uns tagliatelle al pesto amb tomàquet semisec, olives de Kalamata, formatge marí i alga codium. Entre els segons, es pot triar entre un marmitako de pop de roca amb bunyols de sobrassada, blat tendre i carreretes confitades; secret de porc ibèric amb xutney de préssec i brots de coriandre, i un suculent arròs melós de costella de vedella i calamars. Per postres, panacotta de cirera amb umeboshi, gelat de violeta i confitura de remolatxa i gerds; cremós de coco amb gelat de fruita de la passió, escuma de xocolata blanca i crumble de cítrics, o un típic recuit amb mel i anous. S’hi inclouen el vi, el pa i l’aigua, així que és una magnífica opció per inaugurar l’escapada.

Arròs melós de costella de vedella i calamars. © ÒM

Després de dinar, ens instal·lem a l’habitació i aprofitem per descansar una estona. Allunyat de la façana marítima, aquest hotel ofereix el bo i millor del camp empordanès (la calma, l’aire fresc, el xiscle de les orenetes…) a poca distància de les platges. Les habitacions mantenen l’aspecte rústic de l’edifici original, però han estat perfectament rehabilitades per esdevenir modernes i funcionals. Totes estan equipades amb Smart TV, mini bar, aire condicionat, calefacció, assecador de cabells, amenities i Wifi gratuït, i algunes disposen d’hidromassatge. I si hi aneu amb el vostre gos, heu de saber que serà ben rebut.

Habitació doble de l’hotel El Molí de l’Escala. © ÒM

Vista del jardí on se serveixen els esmorzars als mesos d’estiu. © ÒM

La tarda és un bon moment per visitar alguns atractius del municipi. Ens acostem al nucli de Sant Martí d’Empúries, on un músic toca la guitarra mentre els turistes ja sopen a les terrasses. Passa un grup amb bicicleta, han vingut des de l’Escala per l’agradable camí de ronda. Després ens acostem a l’escala. Des de l’hotel, és possible endinsar-se fàcilment al centre de la població, tot i que es pot deixar el cotxe a l’aparcament gratuït que hi ha a l’entrada de l’Escala i caminar uns quinze minuts pel passeig que voreja la costa fins a la plaça de la Sardana, centre neuràlgic de la vila. Val la pena prendre un gelat o remullar-se els peus a la platja de les Barques abans d’iniciar el camí de tornada.

En vint minuts arribem a peu fins al centre de l’Escala. © ÒM

Els hostes de l’hotel El Molí de l’Escala poden gaudir de deliciosos esmorzars. © ÒM

Ecos de Grècia a l’Hostal Empúries

dilluns, 17/06/2019

L’escultura de l’Esculapi mira a Grècia des de les ruïnes d’Empúries. © ÒM

Si ara pogués parlar amb aquells adolescents que caminaven entre les ruïnes d’Empúries, fa més de vint anys, els diria que siguin feliços, que no pateixin, que molts dels seus somnis es faran realitat, malgrat alguns cops durs que els té reservada la vida. Hi hem tornat més de vint anys després i ens hem reconciliat amb l’Empordà a les ruïnes on, de joves, imaginàvem l’arribada de les primeres naus gregues. I ens hem allotjat a l’hostal on van dormir els primers arqueòlegs d’aquesta excavació, dirigits per Puig i Cadafalch. L’any 1908 va néixer el petit quiosc de refrigeris que, poc després, esdevindria el restaurant Villa Teresita i que acabaria convertit en l’Hostal Empúries, on dormim avui. És l’únic edifici construït a la bonica platja del Portitxol, a tocar de les ruïnes, però la seva presència no destorba la vista quan l’observem des del camí de ronda.

El camí de ronda ens porta fins a l’Hostal Empúries, davant la platja del Portitxol. © ÒM

La mar i els ocells que piulen al bosc posen la banda sonora al nostre passeig tranquil, just després de deixar les maletes en una de les noves habitacions superiors. Una habitació amb moltes comoditats on es respira l’aposta de l’Hostal Empúries per un model d’allotjament sostenible basat en la responsabilitat social i ecològica. Al bany hi ha sabons sense parabens, amb etiquetes ecològiques, i els envasos i capsetes de les ‘amenities’ també són respectuosos amb l’entorn. Quan netegen l’habitació, ho fan amb productes concentrats, sense lleixius, generant el mínim nombre d’envasos i amb un sistema que permet estalviar 265 litres d’aigua al dia. Tot per respectar el magnífic entorn natural de l’allotjament.

Habitació doble superior spa de l’Hostal Empúries. © ÒM

Com a bon allotjament dedicat al descans i al benestar, l’Hostal Empúries disposa d’una zona de spa amb un renovador circuit d’aigües, on destaquen la piscina lúdica d’hidromassatge, els dolls de pressió, la sauna finlandesa i el hamman. També hi ha dutxes de sensacions i una piscina. A banda, hi ha una zona de gimnàs i una carta de tractaments naturals, dins la qual s’inclouen massatges, tractaments estètics corporals i facials, sessions de ioga i activitats d’oci per la zona: des de passejades amb bicicleta per descobrir els racons més amagats de la Costa Brava fins a sortides amb caiac o amb veler.

Zona d’aigües de l’Spa Empúries, amb vista als jardins de l’Hostal. © ÒM

Les habitacions superiors spa tenen sortida directa a uns agradables jardins. © ÒM

Els grans finestrals de la zona de spa, de les habitacions o del restaurant conviden a gaudir de l’entorn, a passejar, a respirar, a deixar-se portar pel ritme de les onades. I més encara als mesos d’estiu. La terrassa es converteix en el lloc perfecte on gaudir d’una vista privilegiada i de la proposta gastronòmica de l’Hostal. Dissenyada per la interiorista Pilar Líban, ofereix servei continu d’esmorzar, dinar i sopar, tot i que també hi podem prendre un cafè o una copa. A l’estiu també obre el xiringuito Gambo, el lloc ideal per gaudir d’amanides, tapes i entrepans al costat del mar.

Finestrals del Bistró del Mar, amb vista sobre la platja del Portitxol. © ÒM

A l’interior, el Bistró del Mar i el restaurant Villa Teresita són dos espais ideals per gaudir d’una cuina eco-mediterrània. Completa la proposta de l’Hostal Empúries un programa d’actuacions musicals en directe: jazz, blues, rumba, bossa nova, rock… Tot està pensat per a aquells clients i visitants que busquin viure una experiència única, en un espai exquisit, a la vora del mar, on els ecos de la història es barregen amb la remor de les onades.

Al Bistró del Mar se serveixen sopars i esmorzars per als clients de l’Hostal Empúries. © ÒM

Dormir en una antiga escola a Cardona

dimarts, 16/04/2019

Vista de Cardona des de la torre de la Minyona. © Òscar Marín

A Cardona, mirem on mirem, trobem història. El castell estratègic i omnipresent, l’església gòtica, als afores la preuada sal en forma de muntanya… Però abans de descobrir tot això, deixem les maletes en un allotjament singular que amaga moltes petites històries: ocupa l’antiga escola i convent de les Carmelites Vedrunes, al centre de la població. Tres antigues alumnes, les germanes Guals (una de les quals és esposa del reconegut cardiòleg Valentí Fuster), van decidir rescatar l’edifici d’un futur incert i donar-li una nova vida. Van rehabilitar-lo i el van convertir en un hotel amb encant que sedueix des que posem els peus a la seva recepció, on els mosaics i els vidres gravats del segle XIX combinen amb les característiques d’un hotel del segle XXI. Perquè malgrat que la remodelació ha inclòs nombroses comoditats, aquí encara s’hi respira l’ambient original.

Salons de l’Hotel Bremon de Cardona. © ÒM

L’Hotel Bremon ens fa sentir com a casa, no només per la calidesa dels colors escollits i per la comoditat dels espais, sinó també per l’amabilitat del seu personal. L’Elisabet i en Ramon hi atenen els hostes amb tracte afable i ens ofereixen informació i idees perquè la nostra estada a Cardona sigui el màxim de satisfactòria possible. Tothom hi és benvingut, des de parelles fins a famílies amb nens, ja que disposa d’habitacions dobles, triples i quàdruples, totes amb bany complet. Al quart pis, disposen d’una sala on serveixen els sopars a l’estiu i una terrassa magnífica per descansar i observar una part molt important de la història de Cardona: el seu castell imponent.

Terrassa de l’Hotel Bremon, amb el castell de Cardona al fons. © ÒM

Habitació familiar de l’Hotel Bremon. © ÒM

Després de gaudir d’un esmorzar amb embotits, formatges, pa amb tomàquet, cereals, pastissos casolans i altres delícies, pugem al castell, una de les fortaleses catalanes més emblemàtiques. Accedir-hi és molt fàcil, perquè es troba a prop del centre, dalt d’un turó des d’on s’obté una vista privilegiada de la ciutat i dels voltants (en dies clars es pot veure fins i tot el Tibidabo).

Esmorzar amb embotits, formatges i suc de taronja. © ÒM

A l’hora d’esmorzar podreu triar entre una bona selecció de productes. © ÒM

Travessem la vila tot caminant i passem per davant de l’església de Sant Miquel. En poc més de 15 minuts arribarem al castell de Cardona, que es va construir l’any 886 per ordre de Guifré el Pelós. Avui s’hi observa una combinació d’elements romànics i gòtics. El recinte protegeix importants construccions, com la col·legiata de Sant Vicenç, que enguany celebra el mil·lenari de la seva fundació i que va ser declarada fa uns anys monument nacional. Després de passejar pels claustres i patis, val la pena pujar també a la Torre de la Minyona, punt culminant de la fortalesa.

Església de Sant Miquel de Cardona, al cor de la vila. © ÒM

El castell vist des de la plaça de la Fira. © ÒM

La comercialització de sal hi va tenir un paper molt important (us recomanem visitar per la tarda la Muntanya de Sal). Aquest comerç era controlat pel llinatge dels Cardona (dins la col·legiata hi trobem la tomba de Joan Ramon Folc I de Cardona, del segle XV). El castell va tornar a jugar un paper important durant la guerra de Successió, ja que va resistir el setge de les tropes de Felip V, un fet que va retardar tres anys la seva victòria, fins al 1714. Dades que ens recorden que som en un dels llocs més importants de la nostra història. Tant és així que el castell de Cardona fou votat monument favorit dels catalans l’any 2017.

Claustre amb elements gòtics i dels segles XIV i XX. © ÒM

La magnífica col·legiata de Sant Vicenç és de visita imprescindible. © ÒM

El porxo (nàrtex) de la col·legiata exhibeix la rèplica de cinc pintures del segle XII. © ÒM

Entre la mar i el cel de Sitges

dilluns, 30/07/2018
Vista de Sitges.jpg

Vista de l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla des de l’Hotel MiM de Sitges. © ÒM

“Te’n vas a l’hotel del Messi?” Bé, el cèlebre futbolista no ha deixat la pilota per dedicar-se a l’hosteleria, però s’ha aliat amb el Majestic Hotel Group per fer uns primers passos dins el món del turisme, i l’hotel MiM de Sitges n’és el resultat més visible. Aquest establiment, a tocar del passeig de la Ribera, ja funcionava al 2013 amb un altre nom, però ha estat totalment renovat per convertir-se en un dels hotels més interessants de la costa del Garraf. El seu disseny sostenible (el 80% de la construcció va utilitzar materials reciclats) li va permetre obtenir la certificació LEED Platinum atorgada per l’US Green Building Council. Va ser el primer hotel d’Europa a rebre-la! Disposa de 77 habitacions, un atractiu spa amb un circuit d’hidroteràpia, cabines per a tractaments i dos bons restaurants.

Façana Hotel MiM.jpg

La façana de l’hotel MiM destaca a l’avinguda de Sofia de Sitges. © ÒM

Piscina Sky Bar.jpg

A la terrassa superior hi ha una piscina reservada per als hostes de l’hotel. © ÒM

Val la pena centrar-se en la seva oferta gastronòmica, perquè brilla amb llum pròpia. Al pis superior, una sorprenent terrassa panoràmica amb piscina i bar permet gaudir d’una excel·lent proposta tant per dinar com a l’hora de sopar. L’Sky Bar ofereix tapes i còctels, però també plats elaborats com el gaspatxo de cireres, la burrata amb cremós de pesto i tomàquets secs, el pop a la brasa amb parmentier de patata o el lluç de palangre amb sanfaina de verdures i alfàbrega.

Burrata i gaspatxo de cirera.jpg

Burrata amb cremós de pesto i tomàquet sec i un gaspatxo de cirera a l’Sky Bar. © ÒM

Terrassa Sky Bar.jpg

L’agradable terrassa de l’Sky Bar reserva una bona vista de Sitges i les muntanyes del Garraf. © ÒM

Gràcies a la proximitat de la llotja de Vilanova i dels horts del Garraf, la matèria primera desplega els seus sabors intensos sense necessitat de grans coccions. Les receptes introdueixen només intervencions mínimes amb alguns tocs que enalteixen el gust del producte sense camuflar. La senzillesa i el gust pel producte local d’alta qualitat és present en tots els plats cuinats sota la supervisió d’Enrique López, xef de l’Hotel MiM. A més, la carta de begudes, inclou vins de la DO Penedès i cerveses locals, emfatitzant, aquí també, la importància dels productes de Km 0. I a més de tot això, l’Sky Bar és un dels millors llocs de Sitges per contemplar el capvespre mentre prenem un còctel o unes tapes i gaudim al ritme de la música del DJ resident.

Pop a la brasa Sky bar.jpg

Un pop a la brasa ben tendre servit sobre un llit de patata. © ÒM

Lluç de palangre Sky Bar.jpg

Lluç de palangre fresc amb acompanyament de verdures. © ÒM

L’altre punt fort d’aquest establiment sitgetà és el MiM Spa, un circuit d’hidroteràpia del qual pocs hotels de quatre estrelles poden presumir. És fàcil comprovar-ho fent ús del seu ampli circuit d’aigües i reservant un dels massatges de la seva exclusiva carta de tractaments. També disposen d’una exclusiva cabina d’oxigenoteràpia. A més, les piscines tenen un sistema d’hidròlisi salina per a la desinfecció de l’aigua que només utilitza dos elements naturals, aigua i sal, no contaminants i respectuosos amb el medi ambient, circumstància que posa l’accent una vegada més en el caràcter ecològic de l’hotel.

Spa Hotel MiM Sitges.jpg

No us perdeu la piscina interior d’aigua salada de l’hotel MiM. ©

Spa Hotel MiM.jpg

Us sorprendrà la carta de massatges i l’atenció del personal de l’spa. ©

Després d’un massatge que ens deixa com nous, val la pena fer una passejada tranquil·la per Sitges i veure-ho tot amb uns altres ulls, perdre’s pels carrerons, pujar xino-xano fins a l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, vorejar la platja de Sant Sebastià i arribar tot passejant fins a la platja dels Balmins per gaudir d’una de les millors vistes de la ciutat.

Vista de Sitges.jpg

Vista de Sitges des dels voltants de la cala Balmins. ©

Aires de Nova York a Barcelona

dimecres, 21/03/2018
The Corner Hotel Brunch.jpg

Brunch d’inspiració americana a The Corner Hotel. © ÒM

Barcelona té, com Manhattan, el seu propi edifici Flatiron. Al carrer del Rec, cantonada amb el carrer del Triangle, hi ha un edifici estranyament esvelt que, salvant les distàncies i malgrat no tenir la majestuositat del gratacels novaiorquès, ens recorda vagament aquell racó de Broadway. Casualment, a la part baixa d’aquest estret bloc de pisos hi ha una botiga de roba ‘vintage’ inspirada en el Swing, aquell estil musical que va triomfar al Nova York dels anys 30. Unes passes més enllà, trobem el restaurant Little Italy, un establiment amb un marcat accent americà, jazz en viu i cuina d’arrels italianes que ben bé pot formar part d’un cap de setmana d’inspiració novaiorquesa a la capital catalana. I encara més: sabíeu que no cal viatjar fins a Nova York per veure l’Estàtua de la Llibertat? A la Biblioteca Arús (passeig de Sant Joan, 26) s’hi amaga una rèplica més menuda, obra de Manel Fuxà, dalt de l’escala d’accés.

Carrer del Triangle Barcelona.jpg

Un petit Flatiron a la cantonada del carrer del Rec amb el carrer del Triangle. © ÒM

Hotel REC Façana.jpg

Façana del nou Hotel REC, al carrer del Rec Comtal. © ÒM

Hem reservat entrades per al musical ‘Sugar’, al teatre Coliseum, basat en la pel·lícula de Billy Wilder ‘Ningú no és perfecte’ que es va estrenar a Broadway l’any 1972. Però abans de la nostra vetllada de sopar i teatre musical, ens relaxem a l’Hotel REC, un nou allotjament ubicat de manera estratègica a tocar de l’Arc de Triomf, a l’inici del carrer del Rec Comtal, del qual pren el nom. El distingireu per la seva façana sòbria i quadriculada, a l’estil d’alguns gratacels de Manhattan, però el seu interior és modern i acollidor. El REC compleix les nostres expectatives: ubicació privilegiada entre l’Eixample i el Born, instal·lacions noves amb la participació d’artistes de la ciutat, una habitació diàfana i lluminosa, un llit ‘king size’ ben còmode, WiFi gratuït, altaveus amb Bluetooth a l’habitació, Smart TV… Però el que més ens ha agradat és la terrassa del setè pis, on es pot gaudir del sol, remullar-se els peus a la piscina i assaborir un cafè o un còctel amb una gran vista de Barcelona, des de la torre Agbar fins al monument a Colom. Per cert, recordeu que l’artista Antoni Miralda va casar el monument a Colom i l’Estàtua de la Llibertat l’any 1992? Barcelona i Nova York tenen més coses en comú del que sembla…

Hotel REC Cafè Terrassa.jpg

Terrassa superior de l’Hotel REC, al barri de Sant Pere de Barcelona. © ÒM

Hotel REC Habitació.jpg

Habitación doble de l’Hotel REC. © ÒM

Hotel REC Buffet.jpg

Bufet d’esmorzar del REC, al setè pis de l’hotel. © ÒM

L’endemà al matí ataquem un esmorzar completíssim amb Barcelona als nostres peus abans d’acomiadar-nos dels nostres amables amfitrions al REC. Ens hem proposat passejar tranquil·lament per l’històric barri de Sant Pere abans d’encaminar-nos cap a The Corner Hotel, un establiment que ja coneixíem i on hem reservat taula per al ‘brunch’ d’estil novaiorquès que s’hi ofereix els caps de setmana. Aquest establiment de l’Eixample esquerre s’inspira clarament en els bars de la ‘Big Apple’ i ho tenen tot pensat perquè l’experiència del ‘brunch’ sigui el més ‘american’ possible. Mentre la cantant Paula Domínguez interpreta estàndards del soul entre les taules, assaborim uns exquisits blinis de salmó amb formatge de cabra caramel·litzat i uns ous Benedict amb pernil ibèric. De segon, ens decantem per una hamburguesa de vedella amb formatge ‘cheddar’ i ou remenat, mentre brindem amb un còctel Amelie. També demanem una cervesa artesana La Bella Lola, amb el seu atractiu aroma de fruita tropical, abans d’atacar les postres: un ‘cheesecake’ casolà i un ‘bouquet’ de fruita amb xocolata desfeta. El producte és de primera qualitat, el personal és atent, l’ambient és ‘cool’ i, a més, aquest dinar de diumenge ens ha fet viatjar per uns moments a Nova York. Segur que repetirem.

The Corner Hotel Hamburguesa de vedella.jpg

Deliciosa hamburguesa inclosa en el ‘brunch’ de The Corner Hotel. © ÒM

The Corner Hotel Cheescake.jpg

Per postres, ‘cheesecake‘ casolà i ‘bouquet’ de fruita amb xocolata. © ÒM

The Corner Hotel Música.jpg

Jazz i soul de la mà de la cantant Paula Domínguez a The Corner Hotel. © ÒM

Pels camins de la serra de Guara

dimarts, 17/10/2017
IMG_7420.JPG

Las Ventanas del Mascún és un dels sectors preferits pels escaladors a la serra de Guara. © Òscar Marín

No és gaire lluny de casa. La serra aragonesa de Guara és un dels espais naturals més interessants del Prepirineu peninsular i s’ha convertit en les últimes dècades en sinònim d’esports d’aventura, de descens de canons, d’escalada, de senderisme i d’observació d’ocells. Fa poc vam decidir visitar aquest espai natural; havíem sentit a parlar molt de les seves virtuts i teníem ganes de caminar-hi. Vam fer una reserva a l’Hostería de Guara, un hotel molt agradable situat als peus del petit poble de Bierge, al sud del parc natural. Aquest allotjament de gestió familiar, envoltat de camps, ofereix una bona vista del poble i de la serra des dels finestrals i les terrasses de les habitacions. A l’estiu, la piscina i el jardí són dos punts forts de l’hotel, però a la tardor i l’hivern, ve més de gust estar-se al petit saló de lectura, als sofàs disposats al costat de la llar de foc o a la cafeteria. Les germanes Viñuales us ajudaran a sentir-vos com a casa i us proposaran les activitats que més s’adaptin als vostres gustos. Com ens va comentar l’Eva Viñuales: “els meus hostes no vénen fins aquí per quedar-se a l’hotel, a la zona hi ha moltes activitats a fer!”.

IMG_7372.JPG

El poble de Bierge és la porta d’entrada al Parc Natural de la Serra de Guara. © ÒM

IMG_7324.JPG

L’Hostería de Guara és l’allotjament més recomanable per gaudir d’aquest territori. © ÒM

IMG_7383.JPG

Les zones comunes i les habitacions de l’Hostería de Guara han estat renovades. © ÒM

L’Eva ens va posar en contacte amb l’Àlex Castro, de l’empresa Guías de Guara, un expert coneixedor de la zona que ens va recomanar una passejada familiar per la riba del Mascún. Aquest guia titulat, català d’origen però instal·lat des de fa anys a la zona, ens va explicar que la serra de Guara està solcada per nombrosos rius que han anat perforant canons de gran bellesa, alguns de fama internacional des del punt de vista paisatgístic i esportiu, com el de Mascún. Des del poble de Rodellar, a 18 quilòmetres del nostre hotel, surten diverses rutes per descobrir els paisatges del riu Mascún i fins allà vam conduir amb l’Àlex per descobrir una de les rutes més interessants d’aquesta zona. Vam sortir del barri de la Honguera, seguint el sender que baixa fins al fons del barranc, mentre contemplàvem les primeres vistes d’aquest paisatge imponent. Un cop al fons del barranc, vam començar a remuntar el curs del riu, havent de creuar l’aigua per sobre les roques i trobant diversos tolls d’aigües cristal·lines que conviden al bany.

IMG_7402.JPG

Creuant les aigües del riu Mascún amb l’ajuda de l’Àlex Castro, de l’empresa Guías de Guara. © ÒM

IMG_7389.JPG

El barranc del Mascún amaga diversos abrics, alguns dels quals conserven pintures rupestres. © ÒM

En aquest tram del canó, hi ha un gran nombre de vies d’escalada i una gran concentració d’escaladors (molts d’ells catalans i francesos). Després d’uns dos quilòmetres de camí, arribem a la Surgència del Mascún, una deu permanent d’aigua que brolla a l’exterior fruit de les filtracions d’aquesta àrea muntanyosa d’origen calcari. La Surgència es troba als peus d’una alta paret rocosa, al mig de la qual destaca una singular cavitat anomenada La Ventana, també coneguda com ‘El Delfín’ per la seva similitud amb aquest animal. Les orenetes sobrevolen el riu, però també, a més alçada, podem veure el perfil d’ocells com el trencalòs, l’aufrany, el voltor comú, l’àguila reial o el falcó pelegrí. Al migdia, ens vam aturar al costat del riu per menjar uns entrepans i recuperar forces. La sortida ens va agradar tant que ja hem planejat nous reptes: a la propera visita, ens atrevirem amb el barranquisme.

IMG_7414.JPG

Un tram ideal per a petites aventureres a la vora del riu. © ÒM

IMG_7422.JPG

Passada la surgència del Mascún, mireu cap amunt. Veureu la cavitat anomenada ‘El Delfín’. © ÒM

Després de caminar unes hores per la muntanya, reconforta tornar a una habitació àmplia, càlida i ben decorada dins la tradició dels hotels de camp. Els matalassos i coixins són còmodes i el bany, modern i amb tots els detalls per relaxar-se. També s’agraeix deixar volar la vista des de la terrassa. Abans de sopar, val la pena fer un volt pel petit nucli de Bierge o acostar-se a la presa del mateix nom, un paratge refrescant a només 2 quilòmetres de l’Hostería de Guara. Per sopar, hi ha diverses opcions dins mateix de l’allotjament: pots fer un àpat informal a base de tapes, amanides i entrepans al Bistró de Guara o pots entaular-te al restaurant de l’hotel i assaborir plats com el timbal d’espinacs amb formatge de cabra, el pollastre de corral amb llagostins de la Matilde, el conill amb salsa d’ametlles o els peus de porc amb cargols, tot regat amb vins del Somontano. Plats deliciosos que podem compartir mentre recordem les experiències de la jornada.

IMG_7239.JPG

Habitació doble superior amb capacitat per a 4 persones a l’Hostería de Guara. © ÒM

IMG_7259.JPG

Bany amb banyera i dutxa d’hidromassatge, decorat amb molt bon gust. © ÒM

IMG_7380.JPG

Restaurant de l’Hostería de Guara. © ÒM

IMG_7449.JPG

La piscina i el poble de Bierge des de la terrassa de l’habitació superior. © ÒM

IMG_7327.JPG

La presa de l’embassament de Guara, als afores de Bierge. © ÒM

Una escapada familiar a Gandesa

dimarts, 19/09/2017
Cooperativa Gandesa_Cèsar Martinell.jpg

El Celler Cooperatiu de Gandesa és una de les visites imprescindibles de la Terra Alta. © Òscar Marín

Passejaven un dia per Gandesa i van veure un cartell que indicava que la gran casa de darrere l’Ajuntament estava en venda. No s’ho van pensar. En Daniel Esteve i la seva parella van trucar-hi i, al cap d’uns dies, l’edifici era seu. Encara no imaginaven que aquella casa de poble, on van obrir una galeria d’art durant uns anys, acabaria convertida en un allotjament amb encant. És el projecte que avui més els il·lusiona: la Casa dels Abeuradors. Situats al centre de Gandesa, aquests apartaments i lofts són el punt de partida perfecte per conèixer els atractius de la Terra Alta. A dins, hi trobem totes les comoditats: cuina completament equipada, llits i sofàs-llit molt confortables, banys amb dutxa o banyera d’hidromassatge, balcons i finestrals que deixen entrar molta llum i espais decorats amb il·lustracions i pintures d’artistes ebrencs. Un ascensor connecta els tres pisos i al pis superior hi ha una terrassa privada que, potser aviat, obriran als clients.

Casa dels Abeuradors_MenjadorLoft Font de Dalt.jpg

El loft Font de Dalt és un allotjament ideal per a dues o quatre persones. © ÒM

Casa dels Abeuradors_Habitació Duplex Xorros de la Fontcalda.jpg

El dúplex Xorros de la Fontcalda disposa d’una àmplia habitació doble amb jacuzzi. © ÒM

Casa dels Abeuradors_Duplex Xorros de la FontcaldaMenjador.jpg

Saló menjador amb cuina oberta al dúplex Xorros de la Fontcalda. © ÒM

Un cop instal·lats, vam decidir que faríem la visita guiada al Celler Cooperatiu de Gandesa i que, al dia següent, pedalaríem per un tram de la Via Verda de la Terra Alta. En Daniel va fer un parell de trucades i de seguida ho vam tenir tot organitzat. Després de fer un tomb pel nucli antic de Gandesa —no us perdeu la portalada romànica de l’església de Santa Maria—, ens vam encaminar cap al celler modernista, on la Pilar ens esperava per fer-nos una visita guiada. Quan algú t’explica històries i curiositats d’un indret amb tanta passió com ho fa la Pilar, pots entendre molt millor les emocions i esforços que s’amaguen darrere les pedres. Aquest edifici construït per l’arquitecte vallesà Cèsar Martinell és potser un dels seus cellers més discrets, perquè els pagesos que el van encarregar no tenien molts diners, però presenta diverses solucions constructives enginyoses, com el sostre de volta catalana sostingut per arcbotants que, al seu temps, se sostenen en tirants de ferro. La Pilar ens va mostrar fotografies antigues que havia buscat en diversos arxius i ens va parlar del vermut de la Terra Alta, que s’elaborava en aquest celler: la patent es va vendre als italians de la Cinzano! Vam pujar per damunt les tines, més a prop dels arcs majestuosos construïts amb l’esforç d’homes i dones del poble, i després de la visita ens va oferir un petit tast dels vins de la cooperativa. Per endur-nos un record ben saborós de la nostra estada, vam comprar un blanc Somdinou fermentat en bóta i un negre Varvall del 2012.

Mare de Déu de l'Assumpció de Gandesa.jpg

Detalls escultòrics a la façana romànica de l’església de l’Assumpció. © ÒM

Cooperativa Gandesa.jpg

Al celler de Gandesa, Cèsar Martinell va utilitzar un sistema de voltes i arcs. © ÒM

Cooperativa modernista de Gandesa.jpg

La sala de premses del Celler Cooperatiu de Gandesa. © ÒM

Després d’una nit tranquil·la a la Casa dels Abeuradors, vam sortir de bon matí cap a Bot. Ens esperava a la plaça de l’Ajuntament la furgoneta de Bicisports Aubanell, una empresa de Gandesa que ofereix lloguer de bicicletes, excursions familiars i per a grups i un servei de recollida a qualsevol de les estacions de la Via Verda de la Terra Alta. Faríem el recorregut entre Bot i el Pinell de Brai, un dels trams més pintorescos i fàcils d’aquesta ruta. Al llarg del camí, hi trobem àrees de joc i zones de repòs que ens permeten gaudir del paisatge, però el punt fort d’aquest tram és la Fontcalda, un paratge encisador que acull una singular zona de banys.

La Fontcalda.jpg

Les aigües mineromedicinals de la Fontcalda sorgeixen a 28ºC. © ÒM

Sobre viaductes i a través de túnels s’arriba al quilòmetre 20, punt on se situa el túnel “culpable” de la clausura del ferrocarril, en produir-se un important enfonsament. Per això, s’ha aprofitat una pista que esquiva el túnel per l’exterior. El punt final són les andanes de l’estació del Pinell de Brai. Aquí finalitza la Via Verda de la Terra Alta, però no les possibilitats de ruta. Des d’aquest mateix punt, és possible continuar l’itinerari fins a Tortosa, seguint la Via Verda del Baix Ebre, però nosaltres vam acabar aquí la ruta. A les 11 h ens van venir a recollir i ens van deixar a la porta de la Casa dels Abeuradors. Encara vam tenir temps de dutxar-nos abans de recollir les coses i posar rumb cap a la serra de Guara. Però això us ho explicaré en un altre article.

Via Verda Terra Alta.jpg

Recórrer la Via Verda amb bicicleta és una activitat ideal per compartir en família. © ÒM

Àrea de jocs a la Via Verda.jpg

A la Via Verda de la Terra Alta hi trobem diverses àrees de jocs. © ÒM

Bot.jpg

Vista de Bot des de les vinyes que travessa la Via Verda. © ÒM

Gotes de pluja a Can Clotas

dilluns, 28/08/2017
Façana i jardins Can Clotas.jpg

Can Clotas és una antiga masia del segle XIV recuperada com a hotel rural. © ÒM

Entre els núvols de tempesta, el sol ens ha permès gaudir d’un bany tranquil a la piscina, poc després d’arribar a Can Clotas. Malgrat que la presència d’altres hostes és evident (dedueixo que l’amenaça de pluja els ha fet preferir l’opció de quedar-se a l’habitació fent una migdiada), la tranquil·litat que s’hi respira ens fa imaginar per un moment que som els únics que hem vingut a passar un cap de setmana en aquesta antiga masia reformada de cap a peus. L’aigua de la piscina té una bona temperatura, un últim raig de sol ens enlluerna, però aviat comencen a caure unes gotes petites, disperses. Fa dies que no plou, afirma la Iolanda, que s’encarrega de rebre els hostes i facilitar-los tot allò que els calgui. No ens importa que plogui, perquè dins la casa s’hi està molt bé. Hi ha cafè i infusions sempre a disposició dels clients, i una gran sala amb sofàs i un piano de paret que es deixa tocar. També hi ha un espai amb joguines per a la mainada, i al primer pis també hi ha butaques (amb una bona col·lecció de números de DESCOBRIR per consultar), un piano de mitja cua, una taula gran per dinar o sopar i, fins i tot, una cuina oberta on qualsevol visitant pot preparar un àpat o un pícnic, o servir-se un refresc de l’honesty bar.

Recepció Can Clotas.jpg

La rehabilitació ha respectat murs, portes i detalls originals. A la foto, la recepció de l’hotel. © ÒM

Piscina Can Clotas.jpg

Al voltant de la piscina hi ha una àmplia zona de repòs. © ÒM

Sala d'estar Can Clotas.jpg

Sala d’estar al primer pis de la masia, amb revistes, llibres i cuina oberta als hostes. © ÒM

Menjador Can Clotas.jpg

El menjador de Can Clotas ocupa l’antiga quadra del mas. © ÒM

A fora encara plou, però el sol que s’esmuny entre els núvols ens ha regalat un arc de Sant Martí doble, i des de la terrassa de l’habitació en tenim una vista privilegiada. Dins l’habitació també s’hi està molt bé, el llit és còmode, el bany amb dutxa i banyera és ampli i la decoració és agradable. També és possible allotjar-se en un apartament independent (n’hi ha tres) amb terrassa i jardí privats. Des de dins, un s’adona de la gran rehabilitació que s’ha dut a terme en aquesta masia de pagès del segle XIV, amb una superfície construïda de 1.500 metres quadrats. En adquirir aquesta finca, els propietaris tenien clar que volien oferir les mateixes comoditats d’un hotel, però aprofitant els beneficis de l’entorn rural, i es nota que cada detall està pensat per facilitar la desconnexió del dia a dia. De l’hotel se’n pot gaudir en parella o en família, i cadascú trobarà el seu espai. Algunes habitacions són menudes i romàntiques i altres són espaioses, pensades per a quatre persones. Hi ha racons més íntims, tant a l’interior com als jardins, i d’altres creats per a la mainada, com el parc infantil que hi ha darrere de la casa.

Arc de Sant Martí Can Clotas.jpg

Arc de Sant Martí doble des de la terrassa de la nostra habitació. © ÒM

Habitació Can Clotas.jpg

Habitació tipus duplex amb el llit de matrimoni al pis superior. © ÒM

Bany Can Clotas.jpg

Els banys són amplis i no hi falta cap comoditat. © ÒM

Quan surt el sol, després d’un bon esmorzar, podem endinsar-nos als boscos que envolten la casa, travessats per la riera de la Codina, i es pot arribar fins al petit nucli de Cistella, a només 10 minuts a peu. Figueres és ben a prop, Besalú és a només 20 minuts amb cotxe i els paisatges que travessa la Muga, com el pantà de Darnius-Boadella, són a mitja hora cap al nord. Les possibilitats de rutes i descobertes són múltiples, però el que realment ve de gust és aprofitar els atractius d’aquest antic mas empordanès i gaudir de tota la calma que ens ofereix.

Sala del piano Can Clotas.jpg

Piano de mitja cua a disposició dels amants de la música. © ÒM

Taula esmorzar Can Clotas.jpg

Taula parada de bon matí al menjador de Can Clotas. © ÒM

Esmorzar Can Clotas.jpg

L’esmorzar tipus bufet ofereix una gran varietat de productes de proximitat. © ÒM

Jardins Can Clotas.jpg

Els jardins conviden a passejar amb calma pel voltant de la masia. © ÒM

Santa Anna, molt més que un hotel de costa

dimecres, 26/07/2017
Piscina Hotel Santa Anna.jpg

Piscina exterior de l’hotel Santa Anna de l’Estartit. © ÒM

Lluny han quedat aquells temps que descrivia Josep Pla a la seva ‘Guia de la Costa Brava’, quan l’Estartit era una població “mig pagesa, mig marinera. A la costa diuen que, de deu estartidencs, vuit tenen euga i carro. La seva rusticitat és completa, en el sentit que es troba en el punt mateix de la intersecció del pla i de la muntanya i que en el seu terme hi ha l’olivera, la vinya i el regadiu. Era una població que feia olor de salaó i d’userda seca, de quadra, de peix i de rapa de vi”. L’Estartit fa olor de mar i de peix, però també de crema solar i de tovalloles humides, i ha perdut gairebé del tot les seves arrels pageses. Si coneixeu l’Estartit, sabreu que és una població molt buscada pels turistes que vénen amb ganes de sol i platja, però també és una destinació nàutica reconeguda per la seva proximitat a les illes Medes. Al bell mig de l’Estartit, a 200 metres del passeig, hi ha un hotel Logis on us trobareu ben acollits si el que voleu és sentir el batec actual de la Costa Brava: l’Hotel Santa Anna. Sí, és un d’aquells hotels amb molts balcons que van sorgir al litoral als anys setanta, però el que hi trobareu és un establiment ben reformat, amb un bon restaurant i les comoditats necessàries per passar uns dies de descans a prop del mar. Les habitacions que han estat reformades ofereixen espais amplis sense barreres arquitectòniques, llits grans i banys amb dutxa. La majoria tenen balcó, amb vista a la piscina i al carrer del Port, al pati interior o a l’animat carrer de Santa Anna, i des de la terrassa de l’última planta, on podeu esmorzar gaudint del sol, hi ha una vista privilegiada del mar, del Rocamaura i de bona part de la població.

Llit matrimoni Hotel Santa Anna.jpg

Una de les habitacions dobles reformades del Santa Anna. © ÒM

Terrassa Hotel Santa Anna.jpg

A la terrassa superior de l’hotel es pot gaudir d’un esmorzar amb bones vistes. © ÒM

El restaurant de l’hotel, amb grans finestrals sobre el carrer de Santa Anna, és obert a tothom i disposa d’entrada pròpia. A dins ha conservat alguns murs antics de pedra, tot i que el local ha estat reformat i l’aspecte general és actual. Hi hem reservat taula per dinar sense haver de sortir de l’hotel. De primer, demanem un tartar de tonyina amb guacamole i una fideuà, una mostra de que la cuina tradicional catalana conviu en aquest establiment amb altres receptes que satisfan tots els amants del bon menjar. De segon, tastem un bacallà confitat amb mel i ceba i un tradicional mar i muntanya, plats que ens acosten a l’essència de la cuina empordanesa.

Restaurant Santa Anna.jpg

El restaurant Santa Anna conserva la decoració tradicional. © ÒM

Tartar Restaurant Santa Anna.jpg

Tartar de tonyina amb salsa guacamole. © ÒM

Fideuà Restaurant Santa Anna.jpg

Fideuà individual servida a la taula. © ÒM

Mar i muntanya Rest Santa Anna.jpg

Un tradicional mar i muntanya empordanès. © ÒM

Menjador Restaurant Santa Anna.jpg

Taules del restaurant Santa Anna, al centre de la vila. © ÒM

Des de l’hotel Santa Anna ens poden ajudar a reservar una excursió amb vaixell pel litoral, una activitat de submarinisme o una ruta guiada pel Ter Vell i l’espai natural de la Pletera. Però també podem optar per un massatge relaxant o un bany tranquil a la piscina, si el temps acompanya. Després de dinar, sortim a passejar pel carrer de Santa Anna, anomenat antigament carrer de Davant. Sempre ha estat un dels carrers més populars, per on passaven les processons i les cercaviles, i amb el temps, la seva importància comercial i social n’han fet l’eix principal de l’Estartit. Tot travessant carrers arribem a la platja i contemplem les illes Medes. Ben lluny han quedat aquells temps que descrivia Josep Pla en els seus escrits, però l’Estartit ha guanyat vida i s’ha convertit en una de les parades imprescindibles d’aquest litoral.

Façana Hotel Santa Anna.jpg

Façana de l’hotel Santa Anna, al carrer del Port de l’Estartit. © ÒM

Un hotel familiar al barri de les Tres Torres

dilluns, 15/05/2017
Sala Hotel Primero Primera.JPG

Un retrat familiar dels Pérez-Sala en un dels salons de l’hotel. © Òscar Marín

Molt abans que Barcelona fos la ciutat turística que coneixem avui, ja n’hi havia, d’hotels i de turistes. Al barri de les Tres Torres, els Pérez-Sala van construir-hi l’any 1955 una gran casa com a residència familiar, però amb alguns apartaments independents. El primer pis i la planta baixa eren d’ús privat del matrimoni i els seus vuit fills. La resta de l’edifici era obert a visitants i residents temporals, una idea pionera a l’època, en un barri benestant com aquest. Amb la idea de millorar l’experiència dels hostes, l’any 2005 van decidir afegir més espais, convertint part de la residència de la família en zones comunes com la sala, el bar i el gimnàs, a la planta baixa. La reforma més important va arribar l’any 2011, quan els apartaments es van convertir en habitacions d’hotel, conservant els amplis espais i els materials nobles. Però el primer pis continua reservat a la família. D’aquí, el nom de l’hotel, Primero Primera, on vam dormir fa uns dies.

Habitació Àtic 3 Hotel Primero Primera.JPG

Habitació Àtic 3 de l’hotel Primero Primera. © Òscar Marín

Bany Habitació Àtic Primero Primera.JPG

L’habitació disposa de bany complet, amb dutxa i banyera. © Òscar Marín

Aquest és un hotel elegant, però també fresc, alhora modern i casolà, perquè les instal·lacions han estat renovades de manera impecable sense perdre l’ambient familiar. En tots els detalls es percep la voluntat que els hostes se sentin relaxats i ben acollits. Hi ha aperitius i refrescos gratuïts a disposició dels clients, i també ens podem fer un cafè i assaborir-lo en una de les confortables butaques de pell de la sala. També hi ha un ‘honesty bar’ amb begudes alcohòliques, al qual es pot accedir en qualsevol moment del dia i anotar allò que s’ha consumit. A l’habitació, el minibar també és gratuït. Però aquest és només un dels detalls que ens fan sentir com a casa a les habitacions àmplies i càlides. Són especialment atractives les de l’àtic, com la que ens van assignar, ja que es troben sota teulada, amb bigues de fusta i el sostre inclinat. L’espai és diàfan, des del bany es veu tota l’habitació, i ens dóna la sensació de trobar-nos en unes golfes pirinenques, més que no pas al bell mig de la capital catalana. A sobre de la banyera, una finestra oberta al sostre ens permet veure el cel o contemplar la torre de Collserola si ho fem des de la dutxa. Al costat del llit, un sofà ens crida a descansar mentre prenem una de les infusions que ens han deixat a la taula. També podem fer-ho a la terrassa exclusiva que comparteixen les quatre habitacions de l’àtic. Les possibilitats de relaxar-se són múltiples. Si el temps acompanya, podem fins i tot remullar-nos a la piscina exterior o llegir una revista al jardí de l’hotel.

Terrassa Àtic Primero Primera.JPG

Terrassa compartida per les quatre habitacions de l’àtic. © Òscar Marín

Piscina Hotel Primero Primera.JPG

Jardins i piscina de l’hotel Primero Primera. © Òscar Marín

La saga Pérez-Sala porta unida a la Fórmula 1 des dels anys 50, data en la qual es va inaugurar l’Hotel Primero Primera. Per això, en molts espais comuns s’hi poden veure fotografies antigues i objectes històrics relacionats amb el món del motor. És el cas del bar on se serveix l’esmorzar ‘self-service’, un espai modern i acollidor, obert també a persones que vulguin esmorzar en un ambient exclusiu però que no s’allotgen a l’hotel. A fora, comença un nou dia a la Barcelona tranquil·la, en un barri gairebé sense turistes, que rarament s’endinsen en aquests carrers de la zona alta. Una bona oportunitat per descobrir una altra Barcelona.

Bar Hotel Primero Primera.JPG

Al bar se serveixen els esmorzars, també a disposició de clients que no s’allotgen a l’hotel. © ÒM

Esmorzar Hotel Primero Primera.JPG

Una bona selecció de fruites, embotits, formatges, entrepans… © ÒM

Escalera Primero Primera.JPG

Escala interior de l’hotel Primero Primera. © ÒM