Entrades amb l'etiqueta ‘hotels’

Entre la mar i el cel de Sitges

dilluns, 30/07/2018
Vista de Sitges.jpg

Vista de l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla des de l’Hotel MiM de Sitges. © ÒM

“Te’n vas a l’hotel del Messi?” Bé, el cèlebre futbolista no ha deixat la pilota per dedicar-se a l’hosteleria, però s’ha aliat amb el Majestic Hotel Group per fer uns primers passos dins el món del turisme, i l’hotel MiM de Sitges n’és el resultat més visible. Aquest establiment, a tocar del passeig de la Ribera, ja funcionava al 2013 amb un altre nom, però ha estat totalment renovat per convertir-se en un dels hotels més interessants de la costa del Garraf. El seu disseny sostenible (el 80% de la construcció va utilitzar materials reciclats) li va permetre obtenir la certificació LEED Platinum atorgada per l’US Green Building Council. Va ser el primer hotel d’Europa a rebre-la! Disposa de 77 habitacions, un atractiu spa amb un circuit d’hidroteràpia, cabines per a tractaments i dos bons restaurants.

Façana Hotel MiM.jpg

La façana de l’hotel MiM destaca a l’avinguda de Sofia de Sitges. © ÒM

Piscina Sky Bar.jpg

A la terrassa superior hi ha una piscina reservada per als hostes de l’hotel. © ÒM

Val la pena centrar-se en la seva oferta gastronòmica, perquè brilla amb llum pròpia. Al pis superior, una sorprenent terrassa panoràmica amb piscina i bar permet gaudir d’una excel·lent proposta tant per dinar com a l’hora de sopar. L’Sky Bar ofereix tapes i còctels, però també plats elaborats com el gaspatxo de cireres, la burrata amb cremós de pesto i tomàquets secs, el pop a la brasa amb parmentier de patata o el lluç de palangre amb sanfaina de verdures i alfàbrega.

Burrata i gaspatxo de cirera.jpg

Burrata amb cremós de pesto i tomàquet sec i un gaspatxo de cirera a l’Sky Bar. © ÒM

Terrassa Sky Bar.jpg

L’agradable terrassa de l’Sky Bar reserva una bona vista de Sitges i les muntanyes del Garraf. © ÒM

Gràcies a la proximitat de la llotja de Vilanova i dels horts del Garraf, la matèria primera desplega els seus sabors intensos sense necessitat de grans coccions. Les receptes introdueixen només intervencions mínimes amb alguns tocs que enalteixen el gust del producte sense camuflar. La senzillesa i el gust pel producte local d’alta qualitat és present en tots els plats cuinats sota la supervisió d’Enrique López, xef de l’Hotel MiM. A més, la carta de begudes, inclou vins de la DO Penedès i cerveses locals, emfatitzant, aquí també, la importància dels productes de Km 0. I a més de tot això, l’Sky Bar és un dels millors llocs de Sitges per contemplar el capvespre mentre prenem un còctel o unes tapes i gaudim al ritme de la música del DJ resident.

Pop a la brasa Sky bar.jpg

Un pop a la brasa ben tendre servit sobre un llit de patata. © ÒM

Lluç de palangre Sky Bar.jpg

Lluç de palangre fresc amb acompanyament de verdures. © ÒM

L’altre punt fort d’aquest establiment sitgetà és el MiM Spa, un circuit d’hidroteràpia del qual pocs hotels de quatre estrelles poden presumir. És fàcil comprovar-ho fent ús del seu ampli circuit d’aigües i reservant un dels massatges de la seva exclusiva carta de tractaments. També disposen d’una exclusiva cabina d’oxigenoteràpia. A més, les piscines tenen un sistema d’hidròlisi salina per a la desinfecció de l’aigua que només utilitza dos elements naturals, aigua i sal, no contaminants i respectuosos amb el medi ambient, circumstància que posa l’accent una vegada més en el caràcter ecològic de l’hotel.

Spa Hotel MiM Sitges.jpg

No us perdeu la piscina interior d’aigua salada de l’hotel MiM. ©

Spa Hotel MiM.jpg

Us sorprendrà la carta de massatges i l’atenció del personal de l’spa. ©

Després d’un massatge que ens deixa com nous, val la pena fer una passejada tranquil·la per Sitges i veure-ho tot amb uns altres ulls, perdre’s pels carrerons, pujar xino-xano fins a l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, vorejar la platja de Sant Sebastià i arribar tot passejant fins a la platja dels Balmins per gaudir d’una de les millors vistes de la ciutat.

Vista de Sitges.jpg

Vista de Sitges des dels voltants de la cala Balmins. ©

Aires de Nova York a Barcelona

dimecres, 21/03/2018
The Corner Hotel Brunch.jpg

Brunch d’inspiració americana a The Corner Hotel. © ÒM

Barcelona té, com Manhattan, el seu propi edifici Flatiron. Al carrer del Rec, cantonada amb el carrer del Triangle, hi ha un edifici estranyament esvelt que, salvant les distàncies i malgrat no tenir la majestuositat del gratacels novaiorquès, ens recorda vagament aquell racó de Broadway. Casualment, a la part baixa d’aquest estret bloc de pisos hi ha una botiga de roba ‘vintage’ inspirada en el Swing, aquell estil musical que va triomfar al Nova York dels anys 30. Unes passes més enllà, trobem el restaurant Little Italy, un establiment amb un marcat accent americà, jazz en viu i cuina d’arrels italianes que ben bé pot formar part d’un cap de setmana d’inspiració novaiorquesa a la capital catalana. I encara més: sabíeu que no cal viatjar fins a Nova York per veure l’Estàtua de la Llibertat? A la Biblioteca Arús (passeig de Sant Joan, 26) s’hi amaga una rèplica més menuda, obra de Manel Fuxà, dalt de l’escala d’accés.

Carrer del Triangle Barcelona.jpg

Un petit Flatiron a la cantonada del carrer del Rec amb el carrer del Triangle. © ÒM

Hotel REC Façana.jpg

Façana del nou Hotel REC, al carrer del Rec Comtal. © ÒM

Hem reservat entrades per al musical ‘Sugar’, al teatre Coliseum, basat en la pel·lícula de Billy Wilder ‘Ningú no és perfecte’ que es va estrenar a Broadway l’any 1972. Però abans de la nostra vetllada de sopar i teatre musical, ens relaxem a l’Hotel REC, un nou allotjament ubicat de manera estratègica a tocar de l’Arc de Triomf, a l’inici del carrer del Rec Comtal, del qual pren el nom. El distingireu per la seva façana sòbria i quadriculada, a l’estil d’alguns gratacels de Manhattan, però el seu interior és modern i acollidor. El REC compleix les nostres expectatives: ubicació privilegiada entre l’Eixample i el Born, instal·lacions noves amb la participació d’artistes de la ciutat, una habitació diàfana i lluminosa, un llit ‘king size’ ben còmode, WiFi gratuït, altaveus amb Bluetooth a l’habitació, Smart TV… Però el que més ens ha agradat és la terrassa del setè pis, on es pot gaudir del sol, remullar-se els peus a la piscina i assaborir un cafè o un còctel amb una gran vista de Barcelona, des de la torre Agbar fins al monument a Colom. Per cert, recordeu que l’artista Antoni Miralda va casar el monument a Colom i l’Estàtua de la Llibertat l’any 1992? Barcelona i Nova York tenen més coses en comú del que sembla…

Hotel REC Cafè Terrassa.jpg

Terrassa superior de l’Hotel REC, al barri de Sant Pere de Barcelona. © ÒM

Hotel REC Habitació.jpg

Habitación doble de l’Hotel REC. © ÒM

Hotel REC Buffet.jpg

Bufet d’esmorzar del REC, al setè pis de l’hotel. © ÒM

L’endemà al matí ataquem un esmorzar completíssim amb Barcelona als nostres peus abans d’acomiadar-nos dels nostres amables amfitrions al REC. Ens hem proposat passejar tranquil·lament per l’històric barri de Sant Pere abans d’encaminar-nos cap a The Corner Hotel, un establiment que ja coneixíem i on hem reservat taula per al ‘brunch’ d’estil novaiorquès que s’hi ofereix els caps de setmana. Aquest establiment de l’Eixample esquerre s’inspira clarament en els bars de la ‘Big Apple’ i ho tenen tot pensat perquè l’experiència del ‘brunch’ sigui el més ‘american’ possible. Mentre la cantant Paula Domínguez interpreta estàndards del soul entre les taules, assaborim uns exquisits blinis de salmó amb formatge de cabra caramel·litzat i uns ous Benedict amb pernil ibèric. De segon, ens decantem per una hamburguesa de vedella amb formatge ‘cheddar’ i ou remenat, mentre brindem amb un còctel Amelie. També demanem una cervesa artesana La Bella Lola, amb el seu atractiu aroma de fruita tropical, abans d’atacar les postres: un ‘cheesecake’ casolà i un ‘bouquet’ de fruita amb xocolata desfeta. El producte és de primera qualitat, el personal és atent, l’ambient és ‘cool’ i, a més, aquest dinar de diumenge ens ha fet viatjar per uns moments a Nova York. Segur que repetirem.

The Corner Hotel Hamburguesa de vedella.jpg

Deliciosa hamburguesa inclosa en el ‘brunch’ de The Corner Hotel. © ÒM

The Corner Hotel Cheescake.jpg

Per postres, ‘cheesecake‘ casolà i ‘bouquet’ de fruita amb xocolata. © ÒM

The Corner Hotel Música.jpg

Jazz i soul de la mà de la cantant Paula Domínguez a The Corner Hotel. © ÒM

Pels camins de la serra de Guara

dimarts, 17/10/2017
IMG_7420.JPG

Las Ventanas del Mascún és un dels sectors preferits pels escaladors a la serra de Guara. © Òscar Marín

No és gaire lluny de casa. La serra aragonesa de Guara és un dels espais naturals més interessants del Prepirineu peninsular i s’ha convertit en les últimes dècades en sinònim d’esports d’aventura, de descens de canons, d’escalada, de senderisme i d’observació d’ocells. Fa poc vam decidir visitar aquest espai natural; havíem sentit a parlar molt de les seves virtuts i teníem ganes de caminar-hi. Vam fer una reserva a l’Hostería de Guara, un hotel molt agradable situat als peus del petit poble de Bierge, al sud del parc natural. Aquest allotjament de gestió familiar, envoltat de camps, ofereix una bona vista del poble i de la serra des dels finestrals i les terrasses de les habitacions. A l’estiu, la piscina i el jardí són dos punts forts de l’hotel, però a la tardor i l’hivern, ve més de gust estar-se al petit saló de lectura, als sofàs disposats al costat de la llar de foc o a la cafeteria. Les germanes Viñuales us ajudaran a sentir-vos com a casa i us proposaran les activitats que més s’adaptin als vostres gustos. Com ens va comentar l’Eva Viñuales: “els meus hostes no vénen fins aquí per quedar-se a l’hotel, a la zona hi ha moltes activitats a fer!”.

IMG_7372.JPG

El poble de Bierge és la porta d’entrada al Parc Natural de la Serra de Guara. © ÒM

IMG_7324.JPG

L’Hostería de Guara és l’allotjament més recomanable per gaudir d’aquest territori. © ÒM

IMG_7383.JPG

Les zones comunes i les habitacions de l’Hostería de Guara han estat renovades. © ÒM

L’Eva ens va posar en contacte amb l’Àlex Castro, de l’empresa Guías de Guara, un expert coneixedor de la zona que ens va recomanar una passejada familiar per la riba del Mascún. Aquest guia titulat, català d’origen però instal·lat des de fa anys a la zona, ens va explicar que la serra de Guara està solcada per nombrosos rius que han anat perforant canons de gran bellesa, alguns de fama internacional des del punt de vista paisatgístic i esportiu, com el de Mascún. Des del poble de Rodellar, a 18 quilòmetres del nostre hotel, surten diverses rutes per descobrir els paisatges del riu Mascún i fins allà vam conduir amb l’Àlex per descobrir una de les rutes més interessants d’aquesta zona. Vam sortir del barri de la Honguera, seguint el sender que baixa fins al fons del barranc, mentre contemplàvem les primeres vistes d’aquest paisatge imponent. Un cop al fons del barranc, vam començar a remuntar el curs del riu, havent de creuar l’aigua per sobre les roques i trobant diversos tolls d’aigües cristal·lines que conviden al bany.

IMG_7402.JPG

Creuant les aigües del riu Mascún amb l’ajuda de l’Àlex Castro, de l’empresa Guías de Guara. © ÒM

IMG_7389.JPG

El barranc del Mascún amaga diversos abrics, alguns dels quals conserven pintures rupestres. © ÒM

En aquest tram del canó, hi ha un gran nombre de vies d’escalada i una gran concentració d’escaladors (molts d’ells catalans i francesos). Després d’uns dos quilòmetres de camí, arribem a la Surgència del Mascún, una deu permanent d’aigua que brolla a l’exterior fruit de les filtracions d’aquesta àrea muntanyosa d’origen calcari. La Surgència es troba als peus d’una alta paret rocosa, al mig de la qual destaca una singular cavitat anomenada La Ventana, també coneguda com ‘El Delfín’ per la seva similitud amb aquest animal. Les orenetes sobrevolen el riu, però també, a més alçada, podem veure el perfil d’ocells com el trencalòs, l’aufrany, el voltor comú, l’àguila reial o el falcó pelegrí. Al migdia, ens vam aturar al costat del riu per menjar uns entrepans i recuperar forces. La sortida ens va agradar tant que ja hem planejat nous reptes: a la propera visita, ens atrevirem amb el barranquisme.

IMG_7414.JPG

Un tram ideal per a petites aventureres a la vora del riu. © ÒM

IMG_7422.JPG

Passada la surgència del Mascún, mireu cap amunt. Veureu la cavitat anomenada ‘El Delfín’. © ÒM

Després de caminar unes hores per la muntanya, reconforta tornar a una habitació àmplia, càlida i ben decorada dins la tradició dels hotels de camp. Els matalassos i coixins són còmodes i el bany, modern i amb tots els detalls per relaxar-se. També s’agraeix deixar volar la vista des de la terrassa. Abans de sopar, val la pena fer un volt pel petit nucli de Bierge o acostar-se a la presa del mateix nom, un paratge refrescant a només 2 quilòmetres de l’Hostería de Guara. Per sopar, hi ha diverses opcions dins mateix de l’allotjament: pots fer un àpat informal a base de tapes, amanides i entrepans al Bistró de Guara o pots entaular-te al restaurant de l’hotel i assaborir plats com el timbal d’espinacs amb formatge de cabra, el pollastre de corral amb llagostins de la Matilde, el conill amb salsa d’ametlles o els peus de porc amb cargols, tot regat amb vins del Somontano. Plats deliciosos que podem compartir mentre recordem les experiències de la jornada.

IMG_7239.JPG

Habitació doble superior amb capacitat per a 4 persones a l’Hostería de Guara. © ÒM

IMG_7259.JPG

Bany amb banyera i dutxa d’hidromassatge, decorat amb molt bon gust. © ÒM

IMG_7380.JPG

Restaurant de l’Hostería de Guara. © ÒM

IMG_7449.JPG

La piscina i el poble de Bierge des de la terrassa de l’habitació superior. © ÒM

IMG_7327.JPG

La presa de l’embassament de Guara, als afores de Bierge. © ÒM

Una escapada familiar a Gandesa

dimarts, 19/09/2017
Cooperativa Gandesa_Cèsar Martinell.jpg

El Celler Cooperatiu de Gandesa és una de les visites imprescindibles de la Terra Alta. © Òscar Marín

Passejaven un dia per Gandesa i van veure un cartell que indicava que la gran casa de darrere l’Ajuntament estava en venda. No s’ho van pensar. En Daniel Esteve i la seva parella van trucar-hi i, al cap d’uns dies, l’edifici era seu. Encara no imaginaven que aquella casa de poble, on van obrir una galeria d’art durant uns anys, acabaria convertida en un allotjament amb encant. És el projecte que avui més els il·lusiona: la Casa dels Abeuradors. Situats al centre de Gandesa, aquests apartaments i lofts són el punt de partida perfecte per conèixer els atractius de la Terra Alta. A dins, hi trobem totes les comoditats: cuina completament equipada, llits i sofàs-llit molt confortables, banys amb dutxa o banyera d’hidromassatge, balcons i finestrals que deixen entrar molta llum i espais decorats amb il·lustracions i pintures d’artistes ebrencs. Un ascensor connecta els tres pisos i al pis superior hi ha una terrassa privada que, potser aviat, obriran als clients.

Casa dels Abeuradors_MenjadorLoft Font de Dalt.jpg

El loft Font de Dalt és un allotjament ideal per a dues o quatre persones. © ÒM

Casa dels Abeuradors_Habitació Duplex Xorros de la Fontcalda.jpg

El dúplex Xorros de la Fontcalda disposa d’una àmplia habitació doble amb jacuzzi. © ÒM

Casa dels Abeuradors_Duplex Xorros de la FontcaldaMenjador.jpg

Saló menjador amb cuina oberta al dúplex Xorros de la Fontcalda. © ÒM

Un cop instal·lats, vam decidir que faríem la visita guiada al Celler Cooperatiu de Gandesa i que, al dia següent, pedalaríem per un tram de la Via Verda de la Terra Alta. En Daniel va fer un parell de trucades i de seguida ho vam tenir tot organitzat. Després de fer un tomb pel nucli antic de Gandesa —no us perdeu la portalada romànica de l’església de Santa Maria—, ens vam encaminar cap al celler modernista, on la Pilar ens esperava per fer-nos una visita guiada. Quan algú t’explica històries i curiositats d’un indret amb tanta passió com ho fa la Pilar, pots entendre molt millor les emocions i esforços que s’amaguen darrere les pedres. Aquest edifici construït per l’arquitecte vallesà Cèsar Martinell és potser un dels seus cellers més discrets, perquè els pagesos que el van encarregar no tenien molts diners, però presenta diverses solucions constructives enginyoses, com el sostre de volta catalana sostingut per arcbotants que, al seu temps, se sostenen en tirants de ferro. La Pilar ens va mostrar fotografies antigues que havia buscat en diversos arxius i ens va parlar del vermut de la Terra Alta, que s’elaborava en aquest celler: la patent es va vendre als italians de la Cinzano! Vam pujar per damunt les tines, més a prop dels arcs majestuosos construïts amb l’esforç d’homes i dones del poble, i després de la visita ens va oferir un petit tast dels vins de la cooperativa. Per endur-nos un record ben saborós de la nostra estada, vam comprar un blanc Somdinou fermentat en bóta i un negre Varvall del 2012.

Mare de Déu de l'Assumpció de Gandesa.jpg

Detalls escultòrics a la façana romànica de l’església de l’Assumpció. © ÒM

Cooperativa Gandesa.jpg

Al celler de Gandesa, Cèsar Martinell va utilitzar un sistema de voltes i arcs. © ÒM

Cooperativa modernista de Gandesa.jpg

La sala de premses del Celler Cooperatiu de Gandesa. © ÒM

Després d’una nit tranquil·la a la Casa dels Abeuradors, vam sortir de bon matí cap a Bot. Ens esperava a la plaça de l’Ajuntament la furgoneta de Bicisports Aubanell, una empresa de Gandesa que ofereix lloguer de bicicletes, excursions familiars i per a grups i un servei de recollida a qualsevol de les estacions de la Via Verda de la Terra Alta. Faríem el recorregut entre Bot i el Pinell de Brai, un dels trams més pintorescos i fàcils d’aquesta ruta. Al llarg del camí, hi trobem àrees de joc i zones de repòs que ens permeten gaudir del paisatge, però el punt fort d’aquest tram és la Fontcalda, un paratge encisador que acull una singular zona de banys.

La Fontcalda.jpg

Les aigües mineromedicinals de la Fontcalda sorgeixen a 28ºC. © ÒM

Sobre viaductes i a través de túnels s’arriba al quilòmetre 20, punt on se situa el túnel “culpable” de la clausura del ferrocarril, en produir-se un important enfonsament. Per això, s’ha aprofitat una pista que esquiva el túnel per l’exterior. El punt final són les andanes de l’estació del Pinell de Brai. Aquí finalitza la Via Verda de la Terra Alta, però no les possibilitats de ruta. Des d’aquest mateix punt, és possible continuar l’itinerari fins a Tortosa, seguint la Via Verda del Baix Ebre, però nosaltres vam acabar aquí la ruta. A les 11 h ens van venir a recollir i ens van deixar a la porta de la Casa dels Abeuradors. Encara vam tenir temps de dutxar-nos abans de recollir les coses i posar rumb cap a la serra de Guara. Però això us ho explicaré en un altre article.

Via Verda Terra Alta.jpg

Recórrer la Via Verda amb bicicleta és una activitat ideal per compartir en família. © ÒM

Àrea de jocs a la Via Verda.jpg

A la Via Verda de la Terra Alta hi trobem diverses àrees de jocs. © ÒM

Bot.jpg

Vista de Bot des de les vinyes que travessa la Via Verda. © ÒM

Gotes de pluja a Can Clotas

dilluns, 28/08/2017
Façana i jardins Can Clotas.jpg

Can Clotas és una antiga masia del segle XIV recuperada com a hotel rural. © ÒM

Entre els núvols de tempesta, el sol ens ha permès gaudir d’un bany tranquil a la piscina, poc després d’arribar a Can Clotas. Malgrat que la presència d’altres hostes és evident (dedueixo que l’amenaça de pluja els ha fet preferir l’opció de quedar-se a l’habitació fent una migdiada), la tranquil·litat que s’hi respira ens fa imaginar per un moment que som els únics que hem vingut a passar un cap de setmana en aquesta antiga masia reformada de cap a peus. L’aigua de la piscina té una bona temperatura, un últim raig de sol ens enlluerna, però aviat comencen a caure unes gotes petites, disperses. Fa dies que no plou, afirma la Iolanda, que s’encarrega de rebre els hostes i facilitar-los tot allò que els calgui. No ens importa que plogui, perquè dins la casa s’hi està molt bé. Hi ha cafè i infusions sempre a disposició dels clients, i una gran sala amb sofàs i un piano de paret que es deixa tocar. També hi ha un espai amb joguines per a la mainada, i al primer pis també hi ha butaques (amb una bona col·lecció de números de DESCOBRIR per consultar), un piano de mitja cua, una taula gran per dinar o sopar i, fins i tot, una cuina oberta on qualsevol visitant pot preparar un àpat o un pícnic, o servir-se un refresc de l’honesty bar.

Recepció Can Clotas.jpg

La rehabilitació ha respectat murs, portes i detalls originals. A la foto, la recepció de l’hotel. © ÒM

Piscina Can Clotas.jpg

Al voltant de la piscina hi ha una àmplia zona de repòs. © ÒM

Sala d'estar Can Clotas.jpg

Sala d’estar al primer pis de la masia, amb revistes, llibres i cuina oberta als hostes. © ÒM

Menjador Can Clotas.jpg

El menjador de Can Clotas ocupa l’antiga quadra del mas. © ÒM

A fora encara plou, però el sol que s’esmuny entre els núvols ens ha regalat un arc de Sant Martí doble, i des de la terrassa de l’habitació en tenim una vista privilegiada. Dins l’habitació també s’hi està molt bé, el llit és còmode, el bany amb dutxa i banyera és ampli i la decoració és agradable. També és possible allotjar-se en un apartament independent (n’hi ha tres) amb terrassa i jardí privats. Des de dins, un s’adona de la gran rehabilitació que s’ha dut a terme en aquesta masia de pagès del segle XIV, amb una superfície construïda de 1.500 metres quadrats. En adquirir aquesta finca, els propietaris tenien clar que volien oferir les mateixes comoditats d’un hotel, però aprofitant els beneficis de l’entorn rural, i es nota que cada detall està pensat per facilitar la desconnexió del dia a dia. De l’hotel se’n pot gaudir en parella o en família, i cadascú trobarà el seu espai. Algunes habitacions són menudes i romàntiques i altres són espaioses, pensades per a quatre persones. Hi ha racons més íntims, tant a l’interior com als jardins, i d’altres creats per a la mainada, com el parc infantil que hi ha darrere de la casa.

Arc de Sant Martí Can Clotas.jpg

Arc de Sant Martí doble des de la terrassa de la nostra habitació. © ÒM

Habitació Can Clotas.jpg

Habitació tipus duplex amb el llit de matrimoni al pis superior. © ÒM

Bany Can Clotas.jpg

Els banys són amplis i no hi falta cap comoditat. © ÒM

Quan surt el sol, després d’un bon esmorzar, podem endinsar-nos als boscos que envolten la casa, travessats per la riera de la Codina, i es pot arribar fins al petit nucli de Cistella, a només 10 minuts a peu. Figueres és ben a prop, Besalú és a només 20 minuts amb cotxe i els paisatges que travessa la Muga, com el pantà de Darnius-Boadella, són a mitja hora cap al nord. Les possibilitats de rutes i descobertes són múltiples, però el que realment ve de gust és aprofitar els atractius d’aquest antic mas empordanès i gaudir de tota la calma que ens ofereix.

Sala del piano Can Clotas.jpg

Piano de mitja cua a disposició dels amants de la música. © ÒM

Taula esmorzar Can Clotas.jpg

Taula parada de bon matí al menjador de Can Clotas. © ÒM

Esmorzar Can Clotas.jpg

L’esmorzar tipus bufet ofereix una gran varietat de productes de proximitat. © ÒM

Jardins Can Clotas.jpg

Els jardins conviden a passejar amb calma pel voltant de la masia. © ÒM

Santa Anna, molt més que un hotel de costa

dimecres, 26/07/2017
Piscina Hotel Santa Anna.jpg

Piscina exterior de l’hotel Santa Anna de l’Estartit. © ÒM

Lluny han quedat aquells temps que descrivia Josep Pla a la seva ‘Guia de la Costa Brava’, quan l’Estartit era una població “mig pagesa, mig marinera. A la costa diuen que, de deu estartidencs, vuit tenen euga i carro. La seva rusticitat és completa, en el sentit que es troba en el punt mateix de la intersecció del pla i de la muntanya i que en el seu terme hi ha l’olivera, la vinya i el regadiu. Era una població que feia olor de salaó i d’userda seca, de quadra, de peix i de rapa de vi”. L’Estartit fa olor de mar i de peix, però també de crema solar i de tovalloles humides, i ha perdut gairebé del tot les seves arrels pageses. Si coneixeu l’Estartit, sabreu que és una població molt buscada pels turistes que vénen amb ganes de sol i platja, però també és una destinació nàutica reconeguda per la seva proximitat a les illes Medes. Al bell mig de l’Estartit, a 200 metres del passeig, hi ha un hotel Logis on us trobareu ben acollits si el que voleu és sentir el batec actual de la Costa Brava: l’Hotel Santa Anna. Sí, és un d’aquells hotels amb molts balcons que van sorgir al litoral als anys setanta, però el que hi trobareu és un establiment ben reformat, amb un bon restaurant i les comoditats necessàries per passar uns dies de descans a prop del mar. Les habitacions que han estat reformades ofereixen espais amplis sense barreres arquitectòniques, llits grans i banys amb dutxa. La majoria tenen balcó, amb vista a la piscina i al carrer del Port, al pati interior o a l’animat carrer de Santa Anna, i des de la terrassa de l’última planta, on podeu esmorzar gaudint del sol, hi ha una vista privilegiada del mar, del Rocamaura i de bona part de la població.

Llit matrimoni Hotel Santa Anna.jpg

Una de les habitacions dobles reformades del Santa Anna. © ÒM

Terrassa Hotel Santa Anna.jpg

A la terrassa superior de l’hotel es pot gaudir d’un esmorzar amb bones vistes. © ÒM

El restaurant de l’hotel, amb grans finestrals sobre el carrer de Santa Anna, és obert a tothom i disposa d’entrada pròpia. A dins ha conservat alguns murs antics de pedra, tot i que el local ha estat reformat i l’aspecte general és actual. Hi hem reservat taula per dinar sense haver de sortir de l’hotel. De primer, demanem un tartar de tonyina amb guacamole i una fideuà, una mostra de que la cuina tradicional catalana conviu en aquest establiment amb altres receptes que satisfan tots els amants del bon menjar. De segon, tastem un bacallà confitat amb mel i ceba i un tradicional mar i muntanya, plats que ens acosten a l’essència de la cuina empordanesa.

Restaurant Santa Anna.jpg

El restaurant Santa Anna conserva la decoració tradicional. © ÒM

Tartar Restaurant Santa Anna.jpg

Tartar de tonyina amb salsa guacamole. © ÒM

Fideuà Restaurant Santa Anna.jpg

Fideuà individual servida a la taula. © ÒM

Mar i muntanya Rest Santa Anna.jpg

Un tradicional mar i muntanya empordanès. © ÒM

Menjador Restaurant Santa Anna.jpg

Taules del restaurant Santa Anna, al centre de la vila. © ÒM

Des de l’hotel Santa Anna ens poden ajudar a reservar una excursió amb vaixell pel litoral, una activitat de submarinisme o una ruta guiada pel Ter Vell i l’espai natural de la Pletera. Però també podem optar per un massatge relaxant o un bany tranquil a la piscina, si el temps acompanya. Després de dinar, sortim a passejar pel carrer de Santa Anna, anomenat antigament carrer de Davant. Sempre ha estat un dels carrers més populars, per on passaven les processons i les cercaviles, i amb el temps, la seva importància comercial i social n’han fet l’eix principal de l’Estartit. Tot travessant carrers arribem a la platja i contemplem les illes Medes. Ben lluny han quedat aquells temps que descrivia Josep Pla en els seus escrits, però l’Estartit ha guanyat vida i s’ha convertit en una de les parades imprescindibles d’aquest litoral.

Façana Hotel Santa Anna.jpg

Façana de l’hotel Santa Anna, al carrer del Port de l’Estartit. © ÒM

Un hotel familiar al barri de les Tres Torres

dilluns, 15/05/2017
Sala Hotel Primero Primera.JPG

Un retrat familiar dels Pérez-Sala en un dels salons de l’hotel. © Òscar Marín

Molt abans que Barcelona fos la ciutat turística que coneixem avui, ja n’hi havia, d’hotels i de turistes. Al barri de les Tres Torres, els Pérez-Sala van construir-hi l’any 1955 una gran casa com a residència familiar, però amb alguns apartaments independents. El primer pis i la planta baixa eren d’ús privat del matrimoni i els seus vuit fills. La resta de l’edifici era obert a visitants i residents temporals, una idea pionera a l’època, en un barri benestant com aquest. Amb la idea de millorar l’experiència dels hostes, l’any 2005 van decidir afegir més espais, convertint part de la residència de la família en zones comunes com la sala, el bar i el gimnàs, a la planta baixa. La reforma més important va arribar l’any 2011, quan els apartaments es van convertir en habitacions d’hotel, conservant els amplis espais i els materials nobles. Però el primer pis continua reservat a la família. D’aquí, el nom de l’hotel, Primero Primera, on vam dormir fa uns dies.

Habitació Àtic 3 Hotel Primero Primera.JPG

Habitació Àtic 3 de l’hotel Primero Primera. © Òscar Marín

Bany Habitació Àtic Primero Primera.JPG

L’habitació disposa de bany complet, amb dutxa i banyera. © Òscar Marín

Aquest és un hotel elegant, però també fresc, alhora modern i casolà, perquè les instal·lacions han estat renovades de manera impecable sense perdre l’ambient familiar. En tots els detalls es percep la voluntat que els hostes se sentin relaxats i ben acollits. Hi ha aperitius i refrescos gratuïts a disposició dels clients, i també ens podem fer un cafè i assaborir-lo en una de les confortables butaques de pell de la sala. També hi ha un ‘honesty bar’ amb begudes alcohòliques, al qual es pot accedir en qualsevol moment del dia i anotar allò que s’ha consumit. A l’habitació, el minibar també és gratuït. Però aquest és només un dels detalls que ens fan sentir com a casa a les habitacions àmplies i càlides. Són especialment atractives les de l’àtic, com la que ens van assignar, ja que es troben sota teulada, amb bigues de fusta i el sostre inclinat. L’espai és diàfan, des del bany es veu tota l’habitació, i ens dóna la sensació de trobar-nos en unes golfes pirinenques, més que no pas al bell mig de la capital catalana. A sobre de la banyera, una finestra oberta al sostre ens permet veure el cel o contemplar la torre de Collserola si ho fem des de la dutxa. Al costat del llit, un sofà ens crida a descansar mentre prenem una de les infusions que ens han deixat a la taula. També podem fer-ho a la terrassa exclusiva que comparteixen les quatre habitacions de l’àtic. Les possibilitats de relaxar-se són múltiples. Si el temps acompanya, podem fins i tot remullar-nos a la piscina exterior o llegir una revista al jardí de l’hotel.

Terrassa Àtic Primero Primera.JPG

Terrassa compartida per les quatre habitacions de l’àtic. © Òscar Marín

Piscina Hotel Primero Primera.JPG

Jardins i piscina de l’hotel Primero Primera. © Òscar Marín

La saga Pérez-Sala porta unida a la Fórmula 1 des dels anys 50, data en la qual es va inaugurar l’Hotel Primero Primera. Per això, en molts espais comuns s’hi poden veure fotografies antigues i objectes històrics relacionats amb el món del motor. És el cas del bar on se serveix l’esmorzar ‘self-service’, un espai modern i acollidor, obert també a persones que vulguin esmorzar en un ambient exclusiu però que no s’allotgen a l’hotel. A fora, comença un nou dia a la Barcelona tranquil·la, en un barri gairebé sense turistes, que rarament s’endinsen en aquests carrers de la zona alta. Una bona oportunitat per descobrir una altra Barcelona.

Bar Hotel Primero Primera.JPG

Al bar se serveixen els esmorzars, també a disposició de clients que no s’allotgen a l’hotel. © ÒM

Esmorzar Hotel Primero Primera.JPG

Una bona selecció de fruites, embotits, formatges, entrepans… © ÒM

Escalera Primero Primera.JPG

Escala interior de l’hotel Primero Primera. © ÒM

L’últim hotel ‘boutique’ de l’Eixample

dilluns, 13/02/2017
Façana The Corner Hotel.JPG

La façana de The Corner Hotel, al xamfrà dels carrers Mallorca i Muntaner. © Òscar Marín

A Barcelona, hi ha hotels que donen l’esquena a la ciutat, reservats per als turistes que hi fan estada. The Corner Hotel, en canvi, amb els seus grans finestrals, convida els hostes i els veïns a compartir espai i gaudir de l’esmorzar, fer l’aperitiu, assaborir unes tapes o prendre una copa en algun dels sofàs comodíssims del seu ampli Corner Bar, on a més hi ha Wi-Fi gratuït. És la filosofia de l’últim hotel boutique que ha obert les portes a l’Eixample esquerre i que vol integrar-se decididament en els ritmes quotidians del barri. Hi vam fer estada fa uns dies, aprofitant una vetllada de teatre i sopar gastronòmic. Els que vivim fora de la gran ciutat, busquem de tant en tant un hotel acollidor i ben ubicat si hem fet plans nocturns a Barcelona, i aquest nou allotjament, a la confluència dels carrers Mallorca i Muntaner, va satisfer les nostres expectatives, tant pel seu confort com pel valor afegit que aporta.

The Corner recepció.jpg

La recepció lluminosa de The Corner Hotel. © ÒM

Corner Bar OK (2).JPG

A la planta baixa de l’hotel trobem un bar obert i acollidor. © ÒM

Cafe Corner Bar.JPG

Un cafè amb galetes al Corner Bar abans de sortir a voltar per la ciutat. © ÒM

El barri ha guanyat un edifici que havia estat tancat i barrat durant més de quinze anys. Aquest xamfrà centenari s’ha rehabilitat fins a l’últim racó i ha conservat els elements tradicionals de la façana classicista, com les cornises amb motllures. L’interior ha estat totalment remodelat amb un disseny urbà d’aires industrials, amb murs de maó vist, espais diàfans i mobiliari que combina la fusta i el ferro. Dins la nostra habitació, sòbria i elegant, amb finestra sobre el carrer Muntaner, hi predominava el color blanc, cosa que la feia més lluminosa. A la cambra de bany, moderna i funcional, hi teníem un paquet d’amenities complet (raspalls de dents, pinta, enllustrador de sabates…) i una gran banyera amb mànec de dutxa Grohe de tres posicions.

Corner habitació.jpg

La nostra habitació doble amb vista al carrer de Muntaner. © ÒM

Bany The Corner Hotel.JPG

Bany complet de l’habitació doble, modern i funcional. © ÒM

La decoració ha estat pensada perquè ens relaxem i oblidem el ritme accelerat de l’exterior, però també comprovem que l’habitació és plena de detalls d’última tecnologia que responen a les necessitats del viatger contemporani. A través de Bluetooth podem connectar la música del nostre telèfon mòbil als altaveus; si som més de veure la tele, tenim un Smart TV d’alta definició, i si ens interessa mantenir-nos connectats a les xarxes socials, disposem de servei gratuït d’Internet sense fils. Hi ha detalls més petits que també s’han de valorar, com la carta de coixins o la bullidora elèctrica amb cafè soluble i infusions a disposició dels hostes. I el matalàs no pot ser més confortable. Què més es pot demanar?

Smart TV Corner Hotel.JPG

Zona de lectura i SmartTV amb connexió a Internet. © ÒM

The Corner habitacio.jpg

Una altra vista de l’habitació doble, ubicada al quart pis. © ÒM

Si el temps acompanya i volem sortir a veure el cel de Barcelona, podem pujar a la terrassa superior per remullar-nos a la piscina (d’abril a setembre) o simplement per contemplar les vistes de la ciutat, des de Montjuïc fins a la torre de Collserola. Als nostres peus hi tenim l’Eixample esquerre, un barri viu, en constant moviment. Per sentir el seu batec, podem entrar al Mercat del Ninot, un típic mercat cobert amb parades de venda de peix fresc, carn, fruites i verdures; un espai allunyat dels circuits turístics i molt estimat pels veïns. Al voltant de l’hotel, els restaurants i locals de copes s’estenen de manera uniforme, però l’ambient nocturn mai no és gaire sorollós.

Piscina Corner Hotel.JPG

A la terrassa de The Corner Hotel hi trobem una piscina ideal per a les tardes d’estiu. © ÒM

Piscina The Corner.JPG

Des de la piscina observem el xamfrà del carrer de Mallorca. © ÒM

De bon matí, baixem al primer pis per gaudir d’una festa per als sentits, un esmorzar bufet on trobem de tot i més: des d’entrepans fins a remenat d’ous i cansalada, des de pastissos casolans fins a croissants i magdalenes, des de torrades amb mantega i melmelada fins a pa amb tomàquet i oli verge extra amb diversos embotits i formatges, des de iogurts artesans fins a cereals i fruita fresca. No hi ha excusa per no començar el dia amb energia. I si, a més, el personal de l’hotel (des del recepcionista fins al bàrman i la cambrera que atén els esmorzars) ens serveixen amb una gran cordialitat, podem dir que aquesta serà una de les nostres primeres opcions quan vulguem tornar a dormir sota el cel de Barcelona.

Fruita Corner Hotel.JPG

La fruita és protagonista en forma de sucs i macedònies, pelada i tallada o al natural. © ÒM

Sala esmorzars The Corner Hotel.JPG

Sala preparada per acollir-hi els hostes a l’hora d’esmorzar. © ÒM

Esmorzar bufet Corner.JPG

Pastissos casolans, galetes i croissants, una temptació ben dolça. © ÒM

10 allotjaments adaptats amb encant

dimecres, 16/11/2016

Procurar que tothom tingui els mateixos drets a l’hora de fer turisme, independentment de les seves capacitats o limitacions físiques, sensorials o intel·lectuals, és feina de tots. Cada cop hi ha més allotjaments i restaurants que atenen les necessitats d’aquests viatgers, especialment les persones que tenen una mobilitat reduïda i es desplacen amb cadira de rodes. Es calcula que l’anomenat turisme inclusiu o accessible té un mercat potencial de mil milions de persones al món, el que representa un 15% de la població mundial, segons un estudi de l’Escola de Negocis ESADE (“El turisme inclusiu com a generador de riquesa”). És important avançar en la millora de l’accessibilitat dels establiments (obres infrastructurals i equipaments per facilitar l’accés), però també treballar aspectes com l’actitud i formació del personal envers la diversitat funcional. Queda molta feina per fer, però en aquesta llista recomanem alguns allotjaments amb encant de Catalunya que tenen en compte l’accessibilitat.

Vall d'Aro adaptat.jpg

Càmpings com el Valldaro disposen de bungalous adaptats. ©

Als afores del nucli solsonenc de Lladurs, La Vella Farga és un hotel rural ple d’encant que neix de la rehabilitació d’un mas de l’any 1036. Disposen d’una habitació adaptada: l’habitació Pares. El bany està totalment preparat: la dutxa està al mateix nivell del terra, no hi ha mampares que obstaculitzin el pas de la cadira de rodes i la pica i el mirall es troben a una alçada adient. A la dutxa hi ha un seient i els agafadors que marca la normativa. L’habitació també disposa de banyera adaptada. El dispositiu per controlar la temperatura es troba a una alçada més baixa, perquè sigui fàcil de manipular. Fins i tot, en el cas que s’activés l’alarma d’incendis, l’avís (tant sonor com visual) se sentiria una mica abans en aquesta habitació.

Més informació: “Una nit de tardor a La Vella Farga”

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

La Vella Farga és un hotel magnífic al cor del Solsonès. ©

L’hotel La Siuranella és un dels millors de Siurana. Al restaurant Els Tallers, el xef Pau Escriu ens convida a gaudir d’un menú contemporani basat en els productes de proximitat. Escriu ha passat per cuines amb estrella Michelin, com Las Rejas, Mugaritz i Can Fabes, i ara lidera amb l’Anaïs Chauveau aquest interessant projecte en un dels pobles amb més encant del Priorat. Ells es defineixen com un “restaurant amb habitacions”, perquè realment la seva proposta gastronòmica ha esdevingut una de les més interessants de la comarca. Les facilitats que ofereixen per a persones amb mobilitat reduïda inclouen una plataforma elevadora a l’accés principal, banys accessibles a les zones comunes i diverses habitacions adaptades.

Més informació: “La Siuranella, una sorpresa al cor de Siurana”

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

L’hotel La Siuranella, a Siurana, acull l’excel·lent restaurant Els Tallers. ©

En aquest hotel deliciós, mig amagat en un bosc proper a Sant Llorenç de Morunys, la música és present dins i fora de l’edifici. A l’exterior d’El Monegal, els sons de la natura: les branques tremoloses dels arbres, els ocells, les aigües del torrent dels Plans passant als nostres peus… A l’interior, s’organitzen vetllades poètiques i musicals de petit format. A més, s’hi menja molt bé i l’entorn de boscos és magnífic. El Monegal disposa d’una rampa d’accés, banys accessibles a les zones comunes i algunes habitacions adaptades per a cadires de rodes.

Més informació: “Música i bolets a l’hotel Monegal”

http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

A la sala del primer pis de l’hotel Monegal hi tenen lloc alguns concerts. ©

  • Hotel Muntanya & Spa

A l’entrada de Prullans (Cerdanya), l’hotel Muntanya & Spa combina benestar, natura i turisme familiar. L’aposta per les famílies ja està consolidada des de fa anys, amb una oferta d’apartaments amplis, zones de joc per a la canalla, activitats d’animació infantil i plats a gust dels nens en el seu restaurant. Aquest hotel ofereix dues habitacions adaptades: una habitació “confort hidromassatge” i un apartament tipus Freixe pensats per a persones amb mobilitat reduïda. Aquests dos allotjaments tenen banyera, però disposen d’una cadira adaptable. A més, l’hotel posa a disposició dels clients places d’aparcament reservades per a persones amb mobilitat reduïda, ascensor, rampes per accedir a totes les instal·lacions i lavabos accessibles a les zones comunes.

Més informació: “5 hotels amb spa, del cap de Creus a la vall Ferrera”

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

L’hotel Muntanya ofereix una càlida acollida al cor de la Cerdanya. ©

En Pere Arpa i la Montse Lao van reformar la casa dels avis al carrer Indústria de Banyoles per convertir-la en un hotel gastronòmic de quatre estrelles: Ca l’Arpa. L’establiment s’ha convertit en un dels millors de la comarca, amb habitacions àmplies i lluminoses i un restaurant excel·lent que ha obtingut un estrella Michelin. La gran vidriera amb vistes de la cuina no amaga res del màgic procés de preparació dels plats. L’allotjament disposa d’ascensor per pujar a les habitacions, algunes de les quals estan adaptades per a clients en cadira de rodes.

Més informació: “Com a casa a Ca l’Arpa de Banyoles”

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Una de les habitacions de categoria superior de Ca l’Arpa. ©

Un els càmpings veterans de la Costa Brava, el Valldaro, millora les seves instal·lacions dia a dia. Disposa d’una gran varietat de bungalous, piscines, una àmplia zona recreativa i un parc infantil. Hi ha un Mobil home adaptat per a persones amb mobilitat reduïda: té una rampa d’accés i aparcament al costat, habitacions amb portes més amples i bany complet amb dutxa adaptada. Hi ha altres càmpings que disposen de bungalous adaptats, com el Tamarit Park Resort, el Bassegoda Park, La Masia de l’Almadrava, La Fageda d’Olot, el Terra Alta de Bot o el càmping Stel de Roda de Berà.

Més informació: “50 anys de càmping al Valldaro”

Adaptat Vall d'Aro.jpg

El Mobil home adaptat del Valldaro té totes les facilitats per moure-s’hi amb cadires de rodes. ©

Amb una ubicació excel·lent al centre del Port de la Selva, l’hotel Porto Cristo conserva l’aire dels antics hotels de la Costa Brava. De fet, es troba en un edifici històric de l’any 1864, a 30 metres de les platges de sorra de la població, en un antic celler que va ser totalment reformat i que ha funcionat com a allotjament des de l’any 1960. Per accedir a l’hotel hi ha un graó on poden posar una rampa de fusta en cas de necessitar-la. No tenen pàrquing propi, però a prop hi ha diverses places reservades per a discapacitats. Si es demana, es pot deixar el cotxe a la mateixa porta de l’hotel. Tenen una habitació completament adaptada, a la qual s’accedeix amb ascensor.

Més informació: “Assaborint el cap de Creus al Porto Cristo”

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El Porto Cristo és un dels hotels més emblemàtics del Port de la Selva. ©

Des del moment de l’arribada al Sant Pere del Bosc Hotel & Spa, a Lloret de Mar, som conscients de participar en una experiència especial. L’edifici imponent, rehabilitat per Puig i Cadafalch, ja ens diu amb la seva grandesa que aquest no és un lloc qualsevol. A banda de banys accessibles a les zones comunes, disposa d’una habitació completament adaptada. Els usuaris de cadira de rodes tenen una entrada alternativa per arribar fins a la piscina. No és possible accedir, però, a la zona de spa de l’hotel a causa dels desnivells.

Més informació: “Petits plaers al Sant Pere del Bosc Hotel & Spa”

Sant Pere del Bosc.jpg

L’hotel s’aixeca en un paratge privilegiat del turó de Sant Pere del Bosc. © ÒM

No es dorm cada dia en un palauet modernista dissenyat per Lluís Domènech i Montaner. El Mas Passamaner, al cor del camp de Tarragona, entre Reus i la Selva del Camp, proposa una immersió en la història. La façana ha estat ben restaurada, les rajoles i els esgrafiats en tons blaus llueixen com el primer dia, i les habitacions estan ben equipades, amb llits d’amplada especial i bones vistes als camps. Davant de l’edifici modernista hi ha una zona de nova construcció amb un accés des de la zona d’aparcament que no presenta desnivells. Disposa d’una habitació adaptada. Tot i així, dins l’edifici modernista no hi ha ascensor.

Més informació: “Somnis modernistes al Mas Passamaner”

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El magnífic Mas Passamaner, a la Selva del Camp, és avui un hotel de luxe. ©

Envoltat de cims de gairebé tres mil metres d’alçada, l’hotel Vall de Núria s’ha dissenyat amb criteris de màxima eficiència energètica i ofereix habitacions càlides i elegants, equipades amb calefacció geotèrmica amb sistema de sòl radiant, entre altres serveis. L’hotel disposa de dues habitacions adaptades per a persones amb mobilitat reduïda. Els accessos al recinte no presenten desnivells i hi ha banys accessibles a les zones comunes de l’edifici. A més, el Cremallera de Núria, que puja fins a l’hotel, està preparat per a persones en cadira de rodes. Una bona opció per gaudir de l’alta muntanya amb totes les comoditats.

Hotel Vall de Núria.jpg

Bany adaptat en una habitació de l’hotel Vall de Núria. ©

Si busqueu més propostes adaptades, podeu entrar al web Turisme per a tothom.

La calma de l’Empordanet al Mas Roselló

dimarts, 18/10/2016
Mas Roselló.jpg

El Mas Roselló, a Calonge, data del segle XV. © Òscar Marín

Veníem amb ganes de desconnectar, i no hem trigat ni deu minuts a oblidar el ritme trepidant de la redacció, les alarmes de l’agenda i el trànsit de l’autopista. Quan travesses la reixa d’entrada del Mas Roselló, et retrobes amb la calma del vell Empordanet, el dels masos de pedra envoltats per un mosaic de camps i boscos. Sembla que no hagi passat el temps, per aquesta masia que es pensaven que era del segle XVIII, però que un historiador de Calonge ha situat a mitjan segle XV. La rehabilitació d’aquesta gran casa empordanesa per convertir-la en allotjament rural ha respectat les línies arquitectòniques de la construcció original i encara s’hi conserven detalls com l’antic molí d’oli, les escales de pedra o el sostre de doble volta catalana a la sala on serveixen els esmorzars.

Porxo exterior.jpg

L’antic molí d’oli i el porxo exterior, on se serveixen els esmorzars a l’estiu. © ÒM

Entrada Mas Roselló.jpg

L’entrada del mas conserva l’aire d’antany, però incorpora elements moderns en la decoració. © ÒM

En arribar, la Cristina ens convida a passar i ens guia fins al pis de dalt. No és la propietària de la casa, que pertany a una família andorrana que hi havia estiuejat i va decidir convertir-la en hotel, pero ella s’encarrega de que els hostes tinguin tot allò que necessiten. Ens obre la porta de l’habitació Albercoc, il·luminada pel sol de la tarda. Les habitacions del Mas Roselló tenen nom de fruits i algunes, com la nostra, disposen de petites terrasses amb vistes sobre els jardins, el bosc privat de la casa i els turons de les Gavarres. S’hi combinen mobles antics (en aquesta hi ha un armari del segle XVIII) i comoditats del segle XXI, com una cafetera amb càpsules a disposició dels clients. Els banys són amplis i també estan equipats amb materials i complements de disseny, però preservant l’estètica rústica de la finca.

Llit Albercoc.jpg

Llit doble amb dosser a l’habitació Albercoc. © ÒM

Terrassa Albercoc.jpg

Algunes habitacions disposen de terrassa amb una bona vista sobre els turons de Calonge. © ÒM

Fora de l’habitació, hi ha un parell de salons que presenten una decoració elegant i acollidora, amb sostres alts de rajola i bigues de fusta, mobiliari antic i sofàs tan còmodes que ens hi quedaríem aclofats tota la tarda. Si fa fred, els hostes poden refugiar-se al saló amb llar de foc o fullejar els llibres, alguns centenaris, del saló biblioteca. Però si les temperatures són altes, s’ha d’aprofitar la refrescant piscina exterior, i sobretot fer una caminada pel bosquet i els camps de la finca, amb 4 hectàrees d’arbres fruiters i espècies autòctones, on compartireu passeig amb libèl·lules, ocells, papallones i el rastre dels porcs senglars. Podria semblar que som lluny de la civilització, però en realitat ens trobem a tocar de l’autopista i a pocs minuts del mar. No hauríem mirat el rellotge si no fos perquè havíem reservat un massatge relaxant i un sopar a Palamós. Val la pena acostar-se a la ciutat, passejar pels seus carrerons i, si teniu temps, visitar el Museu de la Pesca.

Biblioteca Mas Roselló.jpg

El saló biblioteca del mas, amb sofàs i butaques ben còmodes i alguns mobles antics. © ÒM

Sala Mas Roselló.jpg

Sala amb llar de foc, televisió i zona de bar. © ÒM

Piscina Mas Roselló.jpg

Al jardí hi trobem una piscina ideal per als dies més calorosos. © ÒM

L’endemà, l’esmorzar casolà mereix tota la nostra atenció durant una hora: suc de taronja natural, pa amb tomàquet, embotits, formatges, una truita d’ous frescos, croissants, coca, melmelades i un bon cafè amb llet. La vista es desplaça per les menges delicioses i pel sostre antiquíssim de la sala. El Mas Roselló és un petit racó de la història empordanesa, preservat gràcies a la seva conversió en hotel rural. Després d’esmorzar fem un últim tomb pels jardins de la finca. Ens endurem un tros d’aquest silenci per començar la setmana amb energia renovada.

Saló esmorzar.jpg

La sala on se serveix l’esmorzar conserva l’antic sostre de doble volta catalana. © ÒM

Esmorzar Mas Roselló.jpg

Un esmorzar ben complet i saludable per començar el dia amb força. © ÒM

Hamaca Mas Roselló.jpg

A la finca hi trobem plàcids racons on gaudir de la natura. © ÒM