Entrades amb l'etiqueta ‘amb nens’

Records de Peramola

dijous, 30/07/2020

Quin plaer trobar un indret allunyat de tot on puguis sentir-te com a casa. De Peramola en guardava el record d’alguns estius d’infantesa en família, però no ha estat fins unes dècades més tard que hi he tornat per descobrir Can Boix, un hotel familiar amb una ubicació privilegiada, una cuina deliciosa i un servei impecable. El lloc ideal per a una escapada familiar, combinant la tranquil·litat del paratge i el bon menjar amb les diverses activitats a l’aire lliure que ofereix l’Alt Urgell.

La piscina és un dels principals atractius de Can Boix a l’estiu. © ÒM

Dels llocs que visito, m’interessa descobrir la història que amaguen, perquè ens explica moltes coses de com ha evolucionat l’indret i de la gent que hi trobem. Els anteriors propietaris d’aquesta finca vivien en una altra casa al peu d’una muntanya anomenada Les Esplugues que, a causa d’un lleuger terratrèmol, va quedar completament enterrada sota grans pedres. Va ser un fet dramàtic, perquè hi va perdre la vida l’àvia d’aquella família. Després d’aquesta desgràcia van decidir vendre’s tota la propietat. Va ser llavors que els avantpassats de la família Pallarès la van comprar. Era l’any 1763. El preu va ser de 25 liures catalanes, que en moneda actual serien uns 41 cèntims d’euro. La propietat comprenia unes 5 hectàrees d’arbres, una caseta de només 36 metres quadrats que havia servit per guardar-hi les eines del camp i 93 hectàrees de roques, alzinars i pins. Des d’aleshores i fins avui, han viscut en aquesta pairalia deu generacions de la família Pallarès, que és la que avui regenta l’Hotel Can Boix de Peramola.

El complex està envoltat de jardins i boscos. © ÒM

Aquesta família, com totes les de la comarca, menjava d’allò que donava la terra. S’afartaven quan hi havia bona collita i passaven gana en temps de sequeres, pedregades o gelades. L’any 1931, en Josep Maria Pallarès, avi de l’actual director, veient que amb les terres que tenia, poques i dolentes, cada dia aniria de mal en pitjor, va pensar d’arreglar algunes parts de la casa per poder-hi rebre alguns estiuejants, ja que llavors es van començar a donar 10 dies de vacances a les indústries i la gent de les ciutats començava a sortir per descobrir el país. Aquest Pallarès va fer arribar aigua corrent fins a la casa i va començar a fer llum elèctrica amb una turbina. Es pot afirmar que la família Pallarès fou la pionera en muntar un lloc per a rebre l’incipient turisme en un indret completament aïllat. Els veïns del poble criticaven tot això tractant els Pallarès d’il·lusos, però l’avi encara va poder veure com aquell pressentiment seu va donar els seus fruits i com la casa de pagès s’anava transformant en un hotel de renom.

Habitació doble amb terrassa. © ÒM

Els més petits s’ho passen d’allò més bé a Can Boix. © ÒM

Avui, convertit en un dels allotjaments més ben valorats de les comarques de Lleida, Can Boix ofereix moltes comoditats per a una estada rodona: parc infantil, pista de tennis (es lloga per hores), taules de ping-pong, camp de futbito, camp de petanca, amplis jardins, saló amb llar de foc, bar, restaurant, sales de reunions, saló de relax amb sauna i dutxes a pressió, i una recepció oberta de 8 h a 24 h per atendre els hostes amb gran amabilitat. A més, l’hotel Can Boix va ser dels primers a les comarques de Lleida a instal·lar carregadors per a vehicles elèctrics. I l’estrella dels mesos d’estiu és la piscina, amb gandules i un espai de jardí des d’on podem contemplar els voltors que sobrevolen la zona. Tot el que cal per retrobar la calma a l’aire lliure.

Terrassa del restaurat Can Boix. © ÒM

Tapa de salmó, una de les moltes delícies que tastareu al Can Boix. © ÒM

No deixeu d’assaborir-hi els arrossos. Us en llepareu els dits!

Àrea de jocs als jardins de l’hotel. © ÒM

Dormir en una antiga escola a Cardona

dimarts, 16/04/2019

Vista de Cardona des de la torre de la Minyona. © Òscar Marín

A Cardona, mirem on mirem, trobem història. El castell estratègic i omnipresent, l’església gòtica, als afores la preuada sal en forma de muntanya… Però abans de descobrir tot això, deixem les maletes en un allotjament singular que amaga moltes petites històries: ocupa l’antiga escola i convent de les Carmelites Vedrunes, al centre de la població. Tres antigues alumnes, les germanes Guals (una de les quals és esposa del reconegut cardiòleg Valentí Fuster), van decidir rescatar l’edifici d’un futur incert i donar-li una nova vida. Van rehabilitar-lo i el van convertir en un hotel amb encant que sedueix des que posem els peus a la seva recepció, on els mosaics i els vidres gravats del segle XIX combinen amb les característiques d’un hotel del segle XXI. Perquè malgrat que la remodelació ha inclòs nombroses comoditats, aquí encara s’hi respira l’ambient original.

Salons de l’Hotel Bremon de Cardona. © ÒM

L’Hotel Bremon ens fa sentir com a casa, no només per la calidesa dels colors escollits i per la comoditat dels espais, sinó també per l’amabilitat del seu personal. L’Elisabet i en Ramon hi atenen els hostes amb tracte afable i ens ofereixen informació i idees perquè la nostra estada a Cardona sigui el màxim de satisfactòria possible. Tothom hi és benvingut, des de parelles fins a famílies amb nens, ja que disposa d’habitacions dobles, triples i quàdruples, totes amb bany complet. Al quart pis, disposen d’una sala on serveixen els sopars a l’estiu i una terrassa magnífica per descansar i observar una part molt important de la història de Cardona: el seu castell imponent.

Terrassa de l’Hotel Bremon, amb el castell de Cardona al fons. © ÒM

Habitació familiar de l’Hotel Bremon. © ÒM

Després de gaudir d’un esmorzar amb embotits, formatges, pa amb tomàquet, cereals, pastissos casolans i altres delícies, pugem al castell, una de les fortaleses catalanes més emblemàtiques. Accedir-hi és molt fàcil, perquè es troba a prop del centre, dalt d’un turó des d’on s’obté una vista privilegiada de la ciutat i dels voltants (en dies clars es pot veure fins i tot el Tibidabo).

Esmorzar amb embotits, formatges i suc de taronja. © ÒM

A l’hora d’esmorzar podreu triar entre una bona selecció de productes. © ÒM

Travessem la vila tot caminant i passem per davant de l’església de Sant Miquel. En poc més de 15 minuts arribarem al castell de Cardona, que es va construir l’any 886 per ordre de Guifré el Pelós. Avui s’hi observa una combinació d’elements romànics i gòtics. El recinte protegeix importants construccions, com la col·legiata de Sant Vicenç, que enguany celebra el mil·lenari de la seva fundació i que va ser declarada fa uns anys monument nacional. Després de passejar pels claustres i patis, val la pena pujar també a la Torre de la Minyona, punt culminant de la fortalesa.

Església de Sant Miquel de Cardona, al cor de la vila. © ÒM

El castell vist des de la plaça de la Fira. © ÒM

La comercialització de sal hi va tenir un paper molt important (us recomanem visitar per la tarda la Muntanya de Sal). Aquest comerç era controlat pel llinatge dels Cardona (dins la col·legiata hi trobem la tomba de Joan Ramon Folc I de Cardona, del segle XV). El castell va tornar a jugar un paper important durant la guerra de Successió, ja que va resistir el setge de les tropes de Felip V, un fet que va retardar tres anys la seva victòria, fins al 1714. Dades que ens recorden que som en un dels llocs més importants de la nostra història. Tant és així que el castell de Cardona fou votat monument favorit dels catalans l’any 2017.

Claustre amb elements gòtics i dels segles XIV i XX. © ÒM

La magnífica col·legiata de Sant Vicenç és de visita imprescindible. © ÒM

El porxo (nàrtex) de la col·legiata exhibeix la rèplica de cinc pintures del segle XII. © ÒM

Una pausa al cor del Moianès

dimarts, 15/05/2018
Orquídia abellera.jpg

Als boscos propers a l’hotel Urbisol trobem precioses orquídies com aquesta abellera. © ÒM

La primavera és un bon moment per recórrer el Moianès, una comarca caracteritzada per uns paisatges acollidors, un mosaic de boscos i camps plens de camins amables, fàcils de recórrer a peu, on la gran varietat de verds contrasten amb el groc de la colza i el blau del cel. Al centre de la comarca, entre Calders i Moià, trobem un restaurant familiar nascut fa gairebé 50 anys, conegut per haver estat el bressol culinari de Nandu Jubany, que hi va començar a cuinar als 17 anys. A partir del restaurant va sorgir l’any 2000 un allotjament amb encant: l’hotel Urbisol, on avui ens rep l’Elisabet Jubany, germana del xef. Tant per a les parelles que vulguin fer una escapada romàntica com per a les famílies que busquin una sortida campestre amb totes les comoditats, l’hotel Urbisol i el seu restaurant són una opció a tenir molt en compte.

Façana Hotel Urbisol.jpg

L’hotel Urbisol ocupa una antiga masia rehabilitada i ampliada. © ÒM

Restaurant Hotel Urbisol.jpg

Al restaurant Urbisol podreu tastar-hi bona cuina de proximitat i de temporada. © ÒM

Som envoltats de camps on la mainada pot córrer i saltar i jugar tant a la zona de jocs com al petit bosquet que envolta la finca, on trobareu un gronxador penjat de la branca d’un arbre. S’ho passaran bé observant les aus de corral (ànecs, gallines…) i acaronant els gats que corren per la finca, o berenant a la terrassa de l’habitació superior. Les parelles podran desconnectar al modern spa de l’Urbisol, que inclou sauna, bany de vapor, dutxes de sensacions, jacuzzi, piscina climatitzada amb contracorrent i llit d’aigua amb massatge de bombolles i, a més, podran escollir entre una àmplia oferta de massatges i tractaments.

Habitació Suite Hotel Urbisol.jpg

L’habitació superior Lilium transmet calma i serenitat. © ÒM

Bany Suite Hotel Urbisol.jpg

El bany de l’habitació, amb banyera d’hidromassatge i ‘amenities’ Nuxe. © ÒM

Totes les habitacions estan decorades amb gust i disposen de banyera d’hidromassatge, un petit plaer que convida a la desconexió. Com que hi ha màquina de cafè i unes càpsules a disposició dels clients (a més d’un petit minibar), podem gaudir d’una agradable pausa a la terrassa. I també podrem gaudir d’un dinar o d’un sopar al restaurant de l’hotel, que és el pal de paller d’aquest projecte familiar (serveixen àpats des de l’any 1972). Aquí fan arrossos, plats de peix, carns a la brasa i plats de sempre com els canelons o les amanides variades, tot amb producte de proximitat. I no us perdeu els esmorzars completíssims: embotits, formatges, pa torrat amb tomàquet, melmelades casolanes, broquetes de fruites, suc de taronja natural, cereals, làctics, creps…

Suites amb jardí Hotel Urbisol.jpg

Les habitacions superiors miren a un agradable jardí. © ÒM

Esmorzar a l'Hotel Urbisol.jpg

Completíssim esmorzar servir al restaurant de l’hotel. © ÒM

Molt a prop d’aquí trobem importants atractius patrimonials, com el monestir de l’Estany (fixeu-vos en les escenes dels capitells del seu claustre) o el castell de la Popa, unes restes medievals penjades d’una roca als afores de Castellcir. No deixeu de passejar per Moià, la capital de la comarca. Les voltes de la seva plaça major són del segle XIII i des del 1152 s’hi celebra el mercat cada diumenge. A l’hotel Urbisol us recomanaran un munt de propostes per gaudir a fons de la vostra estada al Moianès.

Terrassa Hotel Urbisol de nit.jpg

La terrassa de l’hotel és un bon lloc on descansar i prendre una copa a les nits. © ÒM

Gall i gallina Hotel Urbisol.jpg

De bon matí, us despertarà el gall de la finca. També hi veureu gallines i ànecs. © ÒM

Sabors i aromes del Solsonès

divendres, 27/04/2018

El millor d’aquesta comarca que ens encanta és que encara conserva racons prou desconeguts i sorprenents i unes arrels culturals i gastronòmiques que ha sabut preservar amb orgull. La gent del Solsonès ha mantingut vives antigues tradicions, un patrimoni centenari, una natura exuberant i, especialment, una gastronomia per llepar-se’n els dits. I aquesta primavera no hi ha excuses per no descobrir tot el que ens ofereix la comarca. S’ha ideat una campanya per atreure visitants a la primavera, just en el moment en què el paisatge és més esplendorós, quan els prats són més verds i les temperatures són més agradables. La campanya “Solsonès, el mes gastronòmic” vol promocionar els productes locals, des de la matèria primera fins al producte cuinat. Els restaurants fan menús especials, es promocionen les activitats turístiques gastronòmiques, les finques i obradors mostren les seves instal·lacions i els hotels i cases rurals fan ofertes especials.

Santuari del Miracle.jpg

Fem la visita guiada al conjunt monàstic del Santuari del Miracle de Riner. © ÒM

Arribem a Solsona un dissabte al matí i, després de passar per l’Oficina de Turisme del Solsonès i agafar alguns mapes i informacions, ens dirigim cap al Santuari del Miracle de Riner, on des de fa un any es fan visites guiades amenes i plenes d’anècdotes. La “joia de la corona” d’aquest conjunt monàstic és el majestuós retaule barroc de l’escultor Carles Morató, del qual sorprèn que fins i tot es pot recórrer per dins. Té una alçada de 23 metres i una amplada de 12 metres. També hi destaca l’orgue de finals del segle XVI, que va sobreviure a l’assalt de les tropes napoleòniques i a la desamortització del 1841. A més de l’església, el santuari del Miracle està format per la Capella de la Desaparició i pel monestir benedictí depenent de Montserrat, que va ser construït a finals del segle XIX, a més d’un edifici d’acollida amb cel·les, de la casa d’Espiritualitat i de la casa Gran.

Retaule del Miracle 1.jpg

El retaule barroc és la gran sorpresa de l’església del Santuari del Miracle. © ÒM

Retaule del Miracle 2.jpg

Del retaule se’n pot entrar i sortir, un símbol de purificació i transformació personal. © ÒM

Hi ha tant d’espai en aquest recinte que hi trobem fins i tot una formatgeria, un projecte que es va posar en marxa a finals de l’any passat i que ja ha donat els seus fruits saborosos. Els iogurts de llet d’ovella del Miracle són una delícia per als amants dels productes làctics i els formatges es troben entre els millors que hem tastat. L’ànima d’aquesta cooperativa són la Sílvia Soler i en Marc Pla, que estudien poder tenir algun dia el seu propi ramat d’ovelles als terrenys del Santuari. De moment, podeu trobar els seus productes aquí mateix, en diversos punts del Solsonès i a la botiga Vila Viniteca de Barcelona.

Sílvia Formatgeria del Miracle.jpg

La Sílvia ens ofereix els seus iogurts i formatges a la Formatgeria del Miracle. © ÒM

I seguim gaudint dels bons productes del Solsonès, perquè després de visitar la formatgeria, ens esperen per dinar al Restaurant del Miracle. Aquesta també és terra de mel i, coincidint amb la Fira de la Mel de Riner, ens preparen un menú amb aquest ingredient com a protagonista. En Manel Casanovas és el xef que lidera el projecte i treballa sobretot amb verdures i carn dels camps i les granges veïnes. Tot el producte és de proximitat i, en molts casos, ecològic. En un ambient acollidor, hi tastem una amanida amb formatge del Miracle i vinagreta de mel i un tendre bacallà a la mel. A la botiga que tenen a l’entrada del restaurant també es poden adquirir alguns dels productes artesans i alimentaris de la zona, que seran un bon record de la nostra estada.

Restaurant del Miracle.jpg

Amanida amb formatge del Miracle i vinagreta de mel. © ÒM

Després de dinar, conduïm fins a la capital de la comarca per fer unes visites sorprenents. Primer ens acostem al Quarto dels Gegants. Al carrer de Sant Llorenç hi ha l’espai que, com a mínim des de l’any 1710, ha acollit la major part del bestiari popular i els gegants del Corpus i la Festa Major. El Quarto conserva tota la comparseria i explica l’evolució de la festa amb fotografies antigues i textos. La visita, que es fa tots els dissabtes a les 17 h, té una durada de mitja hora i s’ha de reservar a través del telèfon 663 66 81 84 (www.solsonaexperience.com).

Quarto dels Gegants 1.jpg

Els gegants de la Festa Major de Solsona són elegants i imponents. © ÒM

Quarto dels Gegants 2.jpg

És un privilegi observar el bestiari festiu de tan a prop mentre en descobrim la història. © ÒM

Tot seguit pugem al campanar de Solsona, una visita que fins fa un any no es feia i que permet descobrir els terrats de la ciutat des d’un punt de vista inèdit per a la majoria. Amb el guia que ens acompanya, descobrim la història de la catedral, els detalls de la construcció de la torre i els secrets de les campanes, entre d’altres anècdotes. Amb aquestes visites, que es fan els dissabtes a la tarda, es recapten fons que es reinverteixen en el manteniment de la catedral i del campanar.

Catedral de Solsona.jpg

La cúpula enrajolada de la Catedral vista des del campanar. © ÒM

I un cop a baix, volem descobrir més a fons els carrers de la vila, així que ens hem apuntat a la visita “Tasta Solsona”, un itinerari que permet entrar als comerços més antics i peculiars, parant especial atenció a l’artesania i als productes agroalimentaris locals. En Toni Canal és cisteller des de fa 22 anys i manté viu el negoci familiar nascut l’any 1949. A la Cistelleria La Palmera fan des de cistells de bolets de vint mides diferents fins a les palmes del diumenge de Rams, persianes, caragoleres, mobles rústics de rotang i vímet i molts altres objectes tradicionals. Per tenir un record de la visita, en Toni ensenya la mainada a fer un petit estel amb fibres naturals trenades.

Cisteller Solsona.jpg

El cisteller Toni Canal fabrica cistells de totes les mides al cor de Solsona. © ÒM

A prop de la bonica plaça de Sant Joan trobem el forn de pa Cal Jaumet, que es remunta al 1837. Avui hi trobem la setena generació, que encara elabora el pa com els seus avantpassats. Una bona matèria primera, una elaboració lenta, fermentacions llargues, l’ús de massa mare i l’escalfor del forn de llenya que aporta al pa un especial toc cruixent fan del seu un producte excel·lent. Ens enduem unes coques delicioses, un pa de pagès i unes torrades ideals per untar-les amb les melmelades de Riuverd, una cooperativa d’inserció social de Solsona que prepara salses, conserves i cistells de verdures de temporada i ecològiques, entre altres productes.

Cal Jaumet.jpg

A Cal Jaumet, tant el producte com l’atenció al client són excel·lents. © ÒM

També passem per la botiga dpagès, on la Marta Borràs hi ven la carn i els embotits de la seva granja, una de les poques granges certificades de producció ecològica de porcs que hi ha Catalunya. Crien els porcs sota condicions naturals, allunyats del concepte de producció intensiva, amb accés permanent a l’aire lliure, jaç de palla, llum natural… Les truges poden tenir cura dels garrins, que s’alimenten de llet materna durant moltes setmanes i fan la transició al pinso de manera gradual. És per tot això que aquests embotits són tan bons. La botiga només obre els divendres i els dissabtes. La resta de la setmana, la Marta i el seu company tenen cura de la granja. D’aquí ens enduem una llonganissa que combina a la perfecció amb la coca de Cal Jaumet.

dpagès Solsona.jpg

La Marta Borràs a la botiga dpagès de la plaça del Ruc. © ÒM

Passem també per la Casa Adroguer Nou, un emblemàtic establiment solsoní fundat al 1870 que ha reobert totalment reformat, però sense perdre l’esperit amb el que va néixer. S’hi ha conservat el mobiliari d’època i la façana d’aire “retro”, amb l’inconfusible cartell de rajoletes de Codorniu que indica que aquest establiment era proveïdor d’aquest cava arreu del país. El local se centra en la venta de vins, begudes i licors i també ofereix un espai de degustació i tast de productes.

Casa Adroguer Nou.jpg

La Casa Adroguer Nou és un dels establiments més antics de Solsona. © ÒM

La visita gastronòmica “Tasta Solsona” es fa tots els dissabtes entre el 17 de març i el 30 de juny a les 17 h i cal fer reserva prèvia al 663 66 81 84 o bé a info@solsonaexperience.com. Abans de marxar, també afegim al cistell uns trumfos autèntics del Solsonès, un formatge de cabra extraordinari de Les Roques, elaborat a Sant Llorenç de Morunys, i una navalla de l’empresa Pallarès (es dediquen a la indústria ganivetera des del 1917) per tallar formatges i embotits.

Cistella de Productes.jpg

El cistell artesà ben ple dels productes del Solsonès que hem recollit durant el dia. © ÒM

Formatge i navalla Pallarès.jpg

Formatge de Les Roques tallat amb navalla Pallarès i torrades de Cal Jaumet. Tot 100% Solsonès! © ÒM

S’ha fet tard i conduïm fins a la casa de turisme rural El Call d’Odèn. La Teresa Prat ens acull amb els braços oberts en un dels amplis apartaments rurals que gestiona i, com que no elaboren sopars, ens obre la porta de la petita botiga on podem servir-nos i cuinar després el que haguem agafat al nostre apartament. Però ja portem el cistell ben ple de productes del Solsonès! Aquesta casa que forma part de l’Associació de Turisme Rural del Solsonès (enguany celebra el seu 25è aniversari) és tot un projecte vital que té l’origen al 1996 amb la rehabilitació de l’antiga Pallera del Call. Amb el pas dels anys, han anat restaurant amb respecte altres espais i edificis de la finca. Avui tenen fins i tot piscina i una zona de jocs infantils. Però un dels aspectes més importants són les vistes. Dormim en un mirador privilegiat del Solsonès.

El Call d'Odèn.jpg

Al Call d’Odèn ens sentim com a casa. Apartaments acollidors i tracte impecable. © ÒM

Al dia següent, ens acostem al Zoo del Pirineu, un recinte que no és ben bé un zoològic, sinó un espai on arriben espècies autòctones que no podran tornar a la natura i que, després de passar per algun centre de recuperació de fauna, fan estada al Solsonès. És una bona manera de divulgar entre el gran públic els costums i l’hàbitat de la fauna pirinenca: l’àguila daurada, el mussol pirinenc, la guineu, l’òliba, la fagina, el falcó pelegrí, el porc senglar, la geneta, el xoriguer, el conill de bosc, el voltor comú, la cabra alpina, l’ovella del Ripollès… Si fa bon temps, podeu gaudir de l’exhibició de vol amb unes vistes increïbles com a teló de fons. I no us perdeu una de les activitats que agrada més a petits i grans, el “Toca-toca”, durant la qual podrem acaronar alguns animals i, fins i tot, alimentar-los.

Òliba Zoo del Pirineu.jpg

La vella òliba es deixa acaronar pels visitants del Zoo del Pirineu. © ÒM

Falcó Zoo del Pirineu.jpg

Descobrirem espècies autòctones, però també alguna espècie forània, com el grifó. © ÒM

Per dinar, hem reservat taula a la Fonda ca l’Agustí de Cambrils (Odèn), un establiment casolà que atreu molta gent de la comarca. Aquí es poden menjar de diverses maneres els trumfos (patates) que es conreen a l’alta muntanya: trumfos farcits, trumfos gratinats, trumfos aixafats amb bolets, trinxat amb trumfos… També hi podeu tastar el civet de senglar, el civet d’isard, carns a la brasa i altres receptes tradicionals de muntanya.

Ca l'Agustí Cambrils.jpg

Trinxat de trumfos i bolets a la Fonda ca l’Agustí. © ÒM

Després de dinar, anem fins al Salí de Cambrils, que es troba molt a prop de la Fonda ca l’Agustí. Aquí descobrireu la història d’unes salines que es nodrien d’una font salada que es troba uns metres més amunt. Les instal·lacions de l’antic recinte d’extracció de sal han estat totalment renovades i ara s’hi permet fer banys de sal, una manera molt agradable de fer salut. Aquests banys milloren els problemes de pell, serveixen per combatre l’estrès i l’insomni, afavoreixen la circulació de la sang i col·laboren a eliminar toxines, entre molts altres beneficis. El paisatge muntanyós acompanya el bany relaxant abans o després de fer la visita guiada on s’explica la història del lloc i el funcionament de les salines. Una manera ideal d’acomiadar-se d’aquesta comarca, fins a la propera escapada!

Salí de Cambrils.jpg

L’antic molí de sal restaurat del Salí de Cambrils. © ÒM

Propostes familiars al Baix Llobregat

dilluns, 9/04/2018

Val la pena aprofitar-ho. El Baix Llobregat és al costat de casa i a l’abril hi ha un munt de descomptes i activitats exclusives. Per això hem tornat a participar al SuperMes. El dissabte al matí ens plantem a Castelldefels, a l’estudi on el xef Walter Vogt organitza cursos, tallers i esdeveniments per a totes les edats. Aquest mes, destaquen els seus tallers familiars. El menú del dia: uns raviolis farcits de mató, pera i pinyons i una crema catalana de taronja. Comencem fent suc de taronja i preparant la crema que deixarem reposar, i mentre la crema reposa, fem la massa que es convertirà en pasta fresca i preparem el farcit dels ravioli, seguint els consells de l’expert cuiner que posa al nostre abast les eines (i el bon humor) perquè cuinar sigui fàcil i divertit.

Taller Cuina Walter Vogt 2.jpg

Fem pasta fresca per als nostres raviolis amb en Walter Vogt. © ÒM

Taller Cuina Walter Vogt 1.jpg

Separem la pasta i preparem el farcit. I no ens oblidem de la crema de taronja… © ÒM

L’objectiu és que els nens descobreixin que són capaços de cuinar, que aprenguin a assaborir i a relacionar-se amb el menjar de manera sana i que coneguin les pautes higièniques bàsiques a la cuina. Al mateix temps, els adults descobrim alternatives senzilles per gestionar el menú familiar en el dia a dia, amb combinacions d’ingredients fàcils i atractives, i compartim amb la mainada un espai tan quotidià com és la cuina. Després de preparar els plats, arriba el moment més esperat: tastar-los. És un moment d’alegria i festa per a la canalla: estem tastant el que hem cuinat amb les nostres pròpies mans!

Taller Cuina Walter Vogt 3.jpg

Després de cuinar, tastem els plats que hem preparat. Un moment màgic! © ÒM

Ens acomiadem del Walter i la Luciana i ens acostem al castell de Castelldefels, que els caps de setmana està obert al públic. Els jardins que l’envolten són molt agradables, i l’edifici mereix una visita. Tots els dissabtes de l’any, de les 11 a les 14h, el castell és obert al públic i el segon diumenge de cada mes s’hi fan jornades de portes obertes a l’interior. És una de les estratègies de l’Ajuntament per donar a conèixer una de les joies del patrimoni històric del Baix Llobregat, encara desconeguda per a molts ciutadans. Quan hi entreu, podreu veure l’estat actual de l’edifici després de les obres de rehabilitació que s’hi han dut a terme en els darrers anys. Penseu que l’edifici data del segle XVI, encara que al segle X ja existia l’església que hi ha a l’interior. Gràcies a la rehabilitació, es poden visitar les terrasses del castell, que abans no formaven part de la visita, i veure amb tota la seva esplendor la majestuosa Sala Institucional i la Sala d’Esgrima.

Sala Castell de Castelldefels.jpg

La Sala Institucional del castell de Castelldefels és realment imponent. © ÒM

Església Castell de Castelldefels.jpg

L’església de Santa Maria, al castell de Castelldefels, té origen romànic. © ÒM

Conduïm cap al Prat de Llobregat perquè ens esperen al Mesón El Cortijo, un dels restaurants amb més tradició de la vila. Aquí aposten pel producte de km 0, especialment el pollastre Pota Blava i la Carxofa Prat, i també hi destaquen les carns a la brasa, les tapes i les torrades, com la de pernil ibèric de gla. L’ambient és agradable i familiar, i mentre la mainada hi pot menjar plats adaptats al seu paladar (macarrons, llibrets de pernil i formatge, hamburguesa amb patates), els adults hi podem assaborir el seu original ‘twister’ de carxofa, salmó i formatge de cabra i el deliciós rodó de Pota Blava farcit de foie, poma i formatge, regat amb una salsa cremosa de Porto. Per fer baixar el dinar, els més petits poden jugar al parc infantil que hi ha just davant del restaurant.

Mesón El Cortijo Carxofa.jpg

‘Twister’ de carxofa, salmó i formatge de cabra. © ÒM

Mesón El Cortijo pota blava.jpg

Una bona recepta: rodó de pollastre Pota Blava. © ÒM

Un cop paït el dinar, posem rumb a Viladecans. Al bell mig del Parc agrari del Baix Llobregat hi ha Can Feliu, una masia recuperada que ha esdevingut una granja escola amb hípica. S’hi fan classes d’equitació prèvia reserva per a tots els nivells, des de la iniciació fins el perfeccionament del salt i la doma. Els més petits poden començar a practicar aquest esport a partir dels 4 anys a les classes del Poni Club. També s’hi proposen passeigs a cavall d’una hora de durada pels voltants del Parc Natural del Delta del Llobregat. Per als més petits, fan passejades de 30 minuts amb poni per un circuit eqüestre que es troba dins de les instal·lacions. La Mònica ens ensenya a preparar els cavalls, a raspallar-los i a posar-los la sella. Ben aviat descobrim el seu caràcter: un és més nerviós, l’altre és tranquil, l’altre més mandrós, però tots són dòcils i aptes per a les activitats familiars. Després de fer uns tombs a llom de cavall i poni, visitem la petita granja de Can Feliu on hi ha gallines, conills, faisans, una ovella i una truja, entre d’altres animals.

Hípica Viladecans.jpg

Raspallem els animals, els preparem i els coneixem una mica abans de muntar. © ÒM

Hípica Viladecans 2.jpg

Fem un tomb per les instal·lacions i aprenem algunes tècniques. © ÒM

Cap al tard, ens acostem a Sant Boi per descobrir el Parc de la Muntanyeta, ubicat en un petit turó a tocar de la muntanya del Montbaig. Al parc hi destaca un estany amb plantes aquàtiques i un illot central, a la vora del qual podem sopar. Aquí hi ha el restaurant Il Pecatto di Cupido, una pizzeria de disseny contemporani que de nit estén els seus llums sobre les aigües de l’estany. Podeu triar entre tapes, amanides, una gran varietat de pizzes i plats de pasta. Una bona opció per a un sopar informal abans de dirigir-nos cap a l’Hotel Barcelona Golf Resort & Spa, un important equipament de Sant Esteve Sesrovires que ofereix habitacions confortables, algunes amb terrassa, d’altres amb bones vistes de Montserrat, i que permet gaudir d’una estona de desconexió a la seva zona de spa.

Parc de la Muntanyeta.jpg

Il Pecatto di Cupido és un restaurant ubicat al Parc de la Muntanyeta de Sant Boi. © ÒM

Habitació Hotel Barcelona Sant Esteve Sesrovires.jpg

L’Hotel Barcelona Golf & Spa disposa de grans habitacion familiars. © ÒM

Hotel Barcelona Sant Esteve Sesrovires.jpg

La piscina i l’spa de l’hotel són dos espais que ens ajudaran a relaxar-nos. © ÒM

L’endemà, de bon matí, posem rumb a Collbató per visitar les Coves de Montserrat. Feia anys que les havíem visitat, però des de fa poc ens sorprenen amb una nova proposta audiovisual. La projecció d’un videomapatge en una de les parets interiors ens acosta a la història de les coves, des de la prehistòria fins als nostres dies. S’hi destaca, per exemple, que les coves van ser font d’inspiració per a Gaudí. L’audiovisual, de 17 minuts, té una banda sonora original creada pel músic Francesc Gener i múltiples efectes de so. És el primer que veiem en accedir a les Coves de Montserrat, abans d’iniciar el recorregut subterrani de 500 m de llarg i uns 20 m de profunditat.

Coves de Montserrat.jpg

L’interior de les Coves de Montserrat. ©

Pont del Diable Martorell.jpg

Abans de dinar, fem parada al Pont del Diable de Martorell. © ÒM

En sortir de les Coves, val la pena fer un volt pel nucli antic de Collbató, i com que ja comencem a tenir gana, pugem al cotxe i anem cap al sud. Fem una breu aturada a Martorell per visitar el seu conegut Pont del Diable i tot seguit ens dirigim al restaurant El Palau Vell de Sant Andreu de la Barca, tot un clàssic de la zona. En Josep Martí dirigeix aquest projecte familiar en una antiga masia plena de records on podem gaudir dels productes frescos de la terra, com la carxofa, cuinats de manera deliciosa. El bacallà a la brasa amb mussolina d’allioli és una de les receptes que hi tastem. L’ambient a l’interior és molt acollidor, però amb el bon temps també es pot gaudir de la seva terrassa exterior, on la mainada podrà jugar a l’atracció inflable o córrer pels jardins. Un àpat ideal per arrodonir un cap de setmana al Baix Llobregat.

Restaurant El Palau Vell.jpg

Una de les sales del restaurant El Palau Vell, a Sant Andreu de la Barca. © ÒM

Bacallà REstaurant El Palau Vell.jpg

Bacallà a la brasa amb mussolina d’allioli. © ÒM

Postres El Palau Vell.jpg

Unes postres refrescants per arrodonir el dinar. © ÒM

Tardor a Sant Llorenç de la Muga

dimecres, 25/10/2017
Excursió Muga.jpeg

Caminada a la vora del riu a Sant Llorenç de la Muga. © Òscar Marín

“Roger, vine. Anem a fer una volta per la Muga!” La mainada corre donant vida als carrers de Sant Llorenç de la Muga, un poble empordanès a tocar de l’alta Garrotxa. És un nucli petit però ben viu, bonic per dins i per fora. A l’interior de les antigues muralles, entre les cases de pedra vista amb portes de fusta, la canalla juga alegrement mentre els pares fan petar la xerrada a la terrassa de La Fraternitat i les àvies conversen a la porta de l’església sobre medicines, accidents domèstics i xacres de l’edat. I fora de les muralles, quan els colors de la tardor ja han transformat el paisatge però el fred encara no ha acabat d’instal·lar-se, ve de gust passejar per la riba de la Muga i observar les fulles que naveguen aigües avall com petites barques de fades i admirar des del riu el perfil imponent de l’església medieval, que ja apareix en documents del segle XII. Una mica més enllà, als boscos de la riba, s’hi troben preuats bolets i camins que enamoren els caçadors de paisatges tardorencs.

Fulla plàtan Muga.jpg

Algunes fulles resisteixen la força de l’aigua a la Muga. © ÒM

Sant Llorenç de la Muga.jpg

La plaça Carles Camps de Sant Llorenç de la Muga. © ÒM

Església Sant Llorenç Muga.jpg

L’església medieval de Sant Llorenç vista des del riu. © ÒM

És probable que els infants que passen aquí i allà, de casa al riu i del riu a casa, no hagin entrat mai a la Torre Laurentii, l’hotel de quatre estrelles que ocupa la casa més senyorial del poble. Adossada a la muralla medieval, aquesta casa de l’any 1611 amaga una petita bombolla de temps, un món que sembla portat des d’un altre punt de la història. La Torre Laurentii podria ser el somni d’un indià que acabés d’arribar del seu llarg viatge: llits amb grans capçals de marqueteria, cadires de canya d’estil colonial portades de les Filipines, llums d’aranya de vidre per il·luminar les seves set habitacions… En realitat, aquest va ser, fa molt de temps, el domicili del notari i recaptador d’impostos de la zona, i va passar a mans dels propietaris actuals a mitjan anys 90. Les complexes obres de restauració i la conversió de la casa en hotel van començar l’any 2002 i l’allotjament va obrir les portes l’estiu del 2006, preservant l’estructura i la decoració originals. Podríem dir que la decoració és ‘vintage’, ha respectat elements decoratius d’unes dècades enllà. Però tot i que l’ambient és clàssicament senyorial, l’atenció per part de la família propietària és casolà. La Cristina i l’Stephan, catalana i nord-americà, dirigeixen aquest projecte amb proximitat, com si es tractés d’una casa d’hostes, més que no pas d’un hotel de quatre estrelles.

Torre Laurentii Façana.jpg

La Torre Laurentii és un edifici del segle XVII convertit en hotel. © ÒM

Habitació Torre Laurentii.jpg

Habitació doble número 3 de la Torre Laurentii. © ÒM

Cadires Torre Laurentii.jpg

Un racó agradable de l’habitació número 3. © ÒM

Sala Torre Laurentii.jpg

Sala a la primera planta de la Torre Laurentii. © ÒM

A les habitacions, s’hi accedeix per una galeria porticada ideal per llegir un llibre, fullejar una revista o escoltar els ocells i els sons que arriben dels carrers del poble. I davant de la galeria s’estenen uns bucòlics jardins plens de racons deliciosos, com un petit templet recobert d’heures, algun arbre centenari, fonts, rosers i cadires per recarregar les bateries. Al costat del jardí, la piscina és un altre atractiu de la Torre Laurentii. I no us oblideu dels sopars i els esmorzars; una gastronomia simple però suculenta amb productes de la zona completa l’oferta d’aquest allotjament amb encant.

Esmorzar Torre Laurentii.jpg

Esmorzar amb embotits, formatges i delicioses melmelades casolanes. © ÒM

Galeria Torre Laurentii.jpg

Les habitacions es distribueixen al voltant d’una galeria que mira als jardins. © ÒM

Jardín de la Torre Laurentii.jpg

Els jardins tenen un aire romàntic, amb un templet cobert d’heures. © ÒM

Piscina Torre Laurentii.jpg

Vista de la piscina des de la terrassa de l’edifici. © ÒM

Fora de l’hotel ens espera un territori ideal per fer excursions amb la família o els amics, amb la remor de la Muga com a banda sonora. El consorci Salines Bassegoda s’encarrega de promocionar els pobles d’aquest racó del nord-oest de l’Alt Empordà, probablement la zona més desconeguda de la comarca, i al seu web ens ofereixen idees d’excursions, una agenda d’activitats i diverses propostes per gaudir al màxim d’aquest territori. Es poden visitar les gorges de la Muga, als afores d’Albanyà, i caminar per senders ben marcats entre els boscos que ens porten a miradors de gran bellesa. I si busques bé, pots endur-te un grapat de bolets per assaborir-los a casa, mentre recordes la magnífica escapada.

Balcó a Sant Llorenç de la Muga.jpg

Sant Llorenç de la Muga ha sabut preservar la seva arquitectura tradicional. © ÒM

Carlina cardiguera_Corones de rei.jpg

Les corones de rei (carlina cardiguera) decoren algunes portes i protegeixen tradicionalment de bruixes, dracs i altres éssers perillosos. © ÒM

Pont Vell de Sant Llorenç de la Muga.jpg

El Pont Vell de Sant Llorenç de la Muga a la tardor. © ÒM

Pels camins de la serra de Guara

dimarts, 17/10/2017
IMG_7420.JPG

Las Ventanas del Mascún és un dels sectors preferits pels escaladors a la serra de Guara. © Òscar Marín

No és gaire lluny de casa. La serra aragonesa de Guara és un dels espais naturals més interessants del Prepirineu peninsular i s’ha convertit en les últimes dècades en sinònim d’esports d’aventura, de descens de canons, d’escalada, de senderisme i d’observació d’ocells. Fa poc vam decidir visitar aquest espai natural; havíem sentit a parlar molt de les seves virtuts i teníem ganes de caminar-hi. Vam fer una reserva a l’Hostería de Guara, un hotel molt agradable situat als peus del petit poble de Bierge, al sud del parc natural. Aquest allotjament de gestió familiar, envoltat de camps, ofereix una bona vista del poble i de la serra des dels finestrals i les terrasses de les habitacions. A l’estiu, la piscina i el jardí són dos punts forts de l’hotel, però a la tardor i l’hivern, ve més de gust estar-se al petit saló de lectura, als sofàs disposats al costat de la llar de foc o a la cafeteria. Les germanes Viñuales us ajudaran a sentir-vos com a casa i us proposaran les activitats que més s’adaptin als vostres gustos. Com ens va comentar l’Eva Viñuales: “els meus hostes no vénen fins aquí per quedar-se a l’hotel, a la zona hi ha moltes activitats a fer!”.

IMG_7372.JPG

El poble de Bierge és la porta d’entrada al Parc Natural de la Serra de Guara. © ÒM

IMG_7324.JPG

L’Hostería de Guara és l’allotjament més recomanable per gaudir d’aquest territori. © ÒM

IMG_7383.JPG

Les zones comunes i les habitacions de l’Hostería de Guara han estat renovades. © ÒM

L’Eva ens va posar en contacte amb l’Àlex Castro, de l’empresa Guías de Guara, un expert coneixedor de la zona que ens va recomanar una passejada familiar per la riba del Mascún. Aquest guia titulat, català d’origen però instal·lat des de fa anys a la zona, ens va explicar que la serra de Guara està solcada per nombrosos rius que han anat perforant canons de gran bellesa, alguns de fama internacional des del punt de vista paisatgístic i esportiu, com el de Mascún. Des del poble de Rodellar, a 18 quilòmetres del nostre hotel, surten diverses rutes per descobrir els paisatges del riu Mascún i fins allà vam conduir amb l’Àlex per descobrir una de les rutes més interessants d’aquesta zona. Vam sortir del barri de la Honguera, seguint el sender que baixa fins al fons del barranc, mentre contemplàvem les primeres vistes d’aquest paisatge imponent. Un cop al fons del barranc, vam començar a remuntar el curs del riu, havent de creuar l’aigua per sobre les roques i trobant diversos tolls d’aigües cristal·lines que conviden al bany.

IMG_7402.JPG

Creuant les aigües del riu Mascún amb l’ajuda de l’Àlex Castro, de l’empresa Guías de Guara. © ÒM

IMG_7389.JPG

El barranc del Mascún amaga diversos abrics, alguns dels quals conserven pintures rupestres. © ÒM

En aquest tram del canó, hi ha un gran nombre de vies d’escalada i una gran concentració d’escaladors (molts d’ells catalans i francesos). Després d’uns dos quilòmetres de camí, arribem a la Surgència del Mascún, una deu permanent d’aigua que brolla a l’exterior fruit de les filtracions d’aquesta àrea muntanyosa d’origen calcari. La Surgència es troba als peus d’una alta paret rocosa, al mig de la qual destaca una singular cavitat anomenada La Ventana, també coneguda com ‘El Delfín’ per la seva similitud amb aquest animal. Les orenetes sobrevolen el riu, però també, a més alçada, podem veure el perfil d’ocells com el trencalòs, l’aufrany, el voltor comú, l’àguila reial o el falcó pelegrí. Al migdia, ens vam aturar al costat del riu per menjar uns entrepans i recuperar forces. La sortida ens va agradar tant que ja hem planejat nous reptes: a la propera visita, ens atrevirem amb el barranquisme.

IMG_7414.JPG

Un tram ideal per a petites aventureres a la vora del riu. © ÒM

IMG_7422.JPG

Passada la surgència del Mascún, mireu cap amunt. Veureu la cavitat anomenada ‘El Delfín’. © ÒM

Després de caminar unes hores per la muntanya, reconforta tornar a una habitació àmplia, càlida i ben decorada dins la tradició dels hotels de camp. Els matalassos i coixins són còmodes i el bany, modern i amb tots els detalls per relaxar-se. També s’agraeix deixar volar la vista des de la terrassa. Abans de sopar, val la pena fer un volt pel petit nucli de Bierge o acostar-se a la presa del mateix nom, un paratge refrescant a només 2 quilòmetres de l’Hostería de Guara. Per sopar, hi ha diverses opcions dins mateix de l’allotjament: pots fer un àpat informal a base de tapes, amanides i entrepans al Bistró de Guara o pots entaular-te al restaurant de l’hotel i assaborir plats com el timbal d’espinacs amb formatge de cabra, el pollastre de corral amb llagostins de la Matilde, el conill amb salsa d’ametlles o els peus de porc amb cargols, tot regat amb vins del Somontano. Plats deliciosos que podem compartir mentre recordem les experiències de la jornada.

IMG_7239.JPG

Habitació doble superior amb capacitat per a 4 persones a l’Hostería de Guara. © ÒM

IMG_7259.JPG

Bany amb banyera i dutxa d’hidromassatge, decorat amb molt bon gust. © ÒM

IMG_7380.JPG

Restaurant de l’Hostería de Guara. © ÒM

IMG_7449.JPG

La piscina i el poble de Bierge des de la terrassa de l’habitació superior. © ÒM

IMG_7327.JPG

La presa de l’embassament de Guara, als afores de Bierge. © ÒM

Una escapada familiar a Gandesa

dimarts, 19/09/2017
Cooperativa Gandesa_Cèsar Martinell.jpg

El Celler Cooperatiu de Gandesa és una de les visites imprescindibles de la Terra Alta. © Òscar Marín

Passejaven un dia per Gandesa i van veure un cartell que indicava que la gran casa de darrere l’Ajuntament estava en venda. No s’ho van pensar. En Daniel Esteve i la seva parella van trucar-hi i, al cap d’uns dies, l’edifici era seu. Encara no imaginaven que aquella casa de poble, on van obrir una galeria d’art durant uns anys, acabaria convertida en un allotjament amb encant. És el projecte que avui més els il·lusiona: la Casa dels Abeuradors. Situats al centre de Gandesa, aquests apartaments i lofts són el punt de partida perfecte per conèixer els atractius de la Terra Alta. A dins, hi trobem totes les comoditats: cuina completament equipada, llits i sofàs-llit molt confortables, banys amb dutxa o banyera d’hidromassatge, balcons i finestrals que deixen entrar molta llum i espais decorats amb il·lustracions i pintures d’artistes ebrencs. Un ascensor connecta els tres pisos i al pis superior hi ha una terrassa privada que, potser aviat, obriran als clients.

Casa dels Abeuradors_MenjadorLoft Font de Dalt.jpg

El loft Font de Dalt és un allotjament ideal per a dues o quatre persones. © ÒM

Casa dels Abeuradors_Habitació Duplex Xorros de la Fontcalda.jpg

El dúplex Xorros de la Fontcalda disposa d’una àmplia habitació doble amb jacuzzi. © ÒM

Casa dels Abeuradors_Duplex Xorros de la FontcaldaMenjador.jpg

Saló menjador amb cuina oberta al dúplex Xorros de la Fontcalda. © ÒM

Un cop instal·lats, vam decidir que faríem la visita guiada al Celler Cooperatiu de Gandesa i que, al dia següent, pedalaríem per un tram de la Via Verda de la Terra Alta. En Daniel va fer un parell de trucades i de seguida ho vam tenir tot organitzat. Després de fer un tomb pel nucli antic de Gandesa —no us perdeu la portalada romànica de l’església de Santa Maria—, ens vam encaminar cap al celler modernista, on la Pilar ens esperava per fer-nos una visita guiada. Quan algú t’explica històries i curiositats d’un indret amb tanta passió com ho fa la Pilar, pots entendre molt millor les emocions i esforços que s’amaguen darrere les pedres. Aquest edifici construït per l’arquitecte vallesà Cèsar Martinell és potser un dels seus cellers més discrets, perquè els pagesos que el van encarregar no tenien molts diners, però presenta diverses solucions constructives enginyoses, com el sostre de volta catalana sostingut per arcbotants que, al seu temps, se sostenen en tirants de ferro. La Pilar ens va mostrar fotografies antigues que havia buscat en diversos arxius i ens va parlar del vermut de la Terra Alta, que s’elaborava en aquest celler: la patent es va vendre als italians de la Cinzano! Vam pujar per damunt les tines, més a prop dels arcs majestuosos construïts amb l’esforç d’homes i dones del poble, i després de la visita ens va oferir un petit tast dels vins de la cooperativa. Per endur-nos un record ben saborós de la nostra estada, vam comprar un blanc Somdinou fermentat en bóta i un negre Varvall del 2012.

Mare de Déu de l'Assumpció de Gandesa.jpg

Detalls escultòrics a la façana romànica de l’església de l’Assumpció. © ÒM

Cooperativa Gandesa.jpg

Al celler de Gandesa, Cèsar Martinell va utilitzar un sistema de voltes i arcs. © ÒM

Cooperativa modernista de Gandesa.jpg

La sala de premses del Celler Cooperatiu de Gandesa. © ÒM

Després d’una nit tranquil·la a la Casa dels Abeuradors, vam sortir de bon matí cap a Bot. Ens esperava a la plaça de l’Ajuntament la furgoneta de Bicisports Aubanell, una empresa de Gandesa que ofereix lloguer de bicicletes, excursions familiars i per a grups i un servei de recollida a qualsevol de les estacions de la Via Verda de la Terra Alta. Faríem el recorregut entre Bot i el Pinell de Brai, un dels trams més pintorescos i fàcils d’aquesta ruta. Al llarg del camí, hi trobem àrees de joc i zones de repòs que ens permeten gaudir del paisatge, però el punt fort d’aquest tram és la Fontcalda, un paratge encisador que acull una singular zona de banys.

La Fontcalda.jpg

Les aigües mineromedicinals de la Fontcalda sorgeixen a 28ºC. © ÒM

Sobre viaductes i a través de túnels s’arriba al quilòmetre 20, punt on se situa el túnel “culpable” de la clausura del ferrocarril, en produir-se un important enfonsament. Per això, s’ha aprofitat una pista que esquiva el túnel per l’exterior. El punt final són les andanes de l’estació del Pinell de Brai. Aquí finalitza la Via Verda de la Terra Alta, però no les possibilitats de ruta. Des d’aquest mateix punt, és possible continuar l’itinerari fins a Tortosa, seguint la Via Verda del Baix Ebre, però nosaltres vam acabar aquí la ruta. A les 11 h ens van venir a recollir i ens van deixar a la porta de la Casa dels Abeuradors. Encara vam tenir temps de dutxar-nos abans de recollir les coses i posar rumb cap a la serra de Guara. Però això us ho explicaré en un altre article.

Via Verda Terra Alta.jpg

Recórrer la Via Verda amb bicicleta és una activitat ideal per compartir en família. © ÒM

Àrea de jocs a la Via Verda.jpg

A la Via Verda de la Terra Alta hi trobem diverses àrees de jocs. © ÒM

Bot.jpg

Vista de Bot des de les vinyes que travessa la Via Verda. © ÒM

Gotes de pluja a Can Clotas

dilluns, 28/08/2017
Façana i jardins Can Clotas.jpg

Can Clotas és una antiga masia del segle XIV recuperada com a hotel rural. © ÒM

Entre els núvols de tempesta, el sol ens ha permès gaudir d’un bany tranquil a la piscina, poc després d’arribar a Can Clotas. Malgrat que la presència d’altres hostes és evident (dedueixo que l’amenaça de pluja els ha fet preferir l’opció de quedar-se a l’habitació fent una migdiada), la tranquil·litat que s’hi respira ens fa imaginar per un moment que som els únics que hem vingut a passar un cap de setmana en aquesta antiga masia reformada de cap a peus. L’aigua de la piscina té una bona temperatura, un últim raig de sol ens enlluerna, però aviat comencen a caure unes gotes petites, disperses. Fa dies que no plou, afirma la Iolanda, que s’encarrega de rebre els hostes i facilitar-los tot allò que els calgui. No ens importa que plogui, perquè dins la casa s’hi està molt bé. Hi ha cafè i infusions sempre a disposició dels clients, i una gran sala amb sofàs i un piano de paret que es deixa tocar. També hi ha un espai amb joguines per a la mainada, i al primer pis també hi ha butaques (amb una bona col·lecció de números de DESCOBRIR per consultar), un piano de mitja cua, una taula gran per dinar o sopar i, fins i tot, una cuina oberta on qualsevol visitant pot preparar un àpat o un pícnic, o servir-se un refresc de l’honesty bar.

Recepció Can Clotas.jpg

La rehabilitació ha respectat murs, portes i detalls originals. A la foto, la recepció de l’hotel. © ÒM

Piscina Can Clotas.jpg

Al voltant de la piscina hi ha una àmplia zona de repòs. © ÒM

Sala d'estar Can Clotas.jpg

Sala d’estar al primer pis de la masia, amb revistes, llibres i cuina oberta als hostes. © ÒM

Menjador Can Clotas.jpg

El menjador de Can Clotas ocupa l’antiga quadra del mas. © ÒM

A fora encara plou, però el sol que s’esmuny entre els núvols ens ha regalat un arc de Sant Martí doble, i des de la terrassa de l’habitació en tenim una vista privilegiada. Dins l’habitació també s’hi està molt bé, el llit és còmode, el bany amb dutxa i banyera és ampli i la decoració és agradable. També és possible allotjar-se en un apartament independent (n’hi ha tres) amb terrassa i jardí privats. Des de dins, un s’adona de la gran rehabilitació que s’ha dut a terme en aquesta masia de pagès del segle XIV, amb una superfície construïda de 1.500 metres quadrats. En adquirir aquesta finca, els propietaris tenien clar que volien oferir les mateixes comoditats d’un hotel, però aprofitant els beneficis de l’entorn rural, i es nota que cada detall està pensat per facilitar la desconnexió del dia a dia. De l’hotel se’n pot gaudir en parella o en família, i cadascú trobarà el seu espai. Algunes habitacions són menudes i romàntiques i altres són espaioses, pensades per a quatre persones. Hi ha racons més íntims, tant a l’interior com als jardins, i d’altres creats per a la mainada, com el parc infantil que hi ha darrere de la casa.

Arc de Sant Martí Can Clotas.jpg

Arc de Sant Martí doble des de la terrassa de la nostra habitació. © ÒM

Habitació Can Clotas.jpg

Habitació tipus duplex amb el llit de matrimoni al pis superior. © ÒM

Bany Can Clotas.jpg

Els banys són amplis i no hi falta cap comoditat. © ÒM

Quan surt el sol, després d’un bon esmorzar, podem endinsar-nos als boscos que envolten la casa, travessats per la riera de la Codina, i es pot arribar fins al petit nucli de Cistella, a només 10 minuts a peu. Figueres és ben a prop, Besalú és a només 20 minuts amb cotxe i els paisatges que travessa la Muga, com el pantà de Darnius-Boadella, són a mitja hora cap al nord. Les possibilitats de rutes i descobertes són múltiples, però el que realment ve de gust és aprofitar els atractius d’aquest antic mas empordanès i gaudir de tota la calma que ens ofereix.

Sala del piano Can Clotas.jpg

Piano de mitja cua a disposició dels amants de la música. © ÒM

Taula esmorzar Can Clotas.jpg

Taula parada de bon matí al menjador de Can Clotas. © ÒM

Esmorzar Can Clotas.jpg

L’esmorzar tipus bufet ofereix una gran varietat de productes de proximitat. © ÒM

Jardins Can Clotas.jpg

Els jardins conviden a passejar amb calma pel voltant de la masia. © ÒM

Mas Jonquer, l’Alt Empordà més rural

dimecres, 12/07/2017

Un camí de terra travessa uns camps de cereals abans d’endinsar-se en un alzinar. Fa poc que hem deixat l’autopista, però ja som envoltats de natura. És un dels valors del Mas Jonquer, un hotel Logis que ens permet accedir a l’Alt Empordà més rural, però que es troba a prop dels principals atractius de la comarca i de les seves vies de comunicació. Ens rep la Isabel, que ja ens esperava per mostrar-nos tots els racons de la casa. Ens explica que aquí, en aquest mas que van comprar els seus avis, ella i el seu germà Jordi hi passaven els estius. Avui són els encarregats de fer que hostes vinguts d’arreu també hi passin uns dies de descans que recordaran.

Façana Mas Jonquer.jpg

El Mas Jonquer ha patit diverses transformacions amb el pas del temps. © ÒM

Mas Jonquer menjador 2.jpg

Al menjador es conserven els murs de pedra i el sostre de volta catalana. © ÒM

Sala Mas Jonquer.jpg

Sala d’estar amb butaques i sofàs a l’antiga quadra de la masia. © ÒM

La Isabel va estudiar Hostaleria i va treballar en alguns hotels d’Anglaterra abans de decidir muntar el seu propi allotjament a l’Empordà, a la mateixa casa on havia estiuejat. Ara fa 10 anys que van obrir aquesta casa rural de 8 habitacions, que ha rebut una qualificació de tres espigues. El tracte cordial i l’ambient casolà ens fan sentir com a casa. No hi ha luxes al Mas Jonquer, però si el que busques és descans en un entorn autèntic, no et cal res més que una habitació ben equipada i acollidora, un jardí ampli amb piscina i una atenció curosa. Els camps de blat i 90 hectàrees de boscos del voltant pertanyen a la casa, i això ens permet caminar a la vora del Mas Jonquer amb tranquil·litat i seguretat, sense haver de sortir de la finca. Si hi vas amb nens, gaudiran de la zona de jocs del jardí i de la piscina, i estaran encantats de donar un cop d’ull a la granja de vaques que hi ha just al costat de la masia (demanant permís abans). Si t’agrada menjar bé, la Isabel et proposarà un sopar boníssim per no haver de sortir de la casa després d’una tarda de lectures, de piscina o de visites esgotadores. Els esmorzars casolans són molt complets i al menjador hi ha una nevera amb begudes a disposició dels clients que, això sí, es paguen abans de marxar.

Habitació doble Mas Jonquer.jpg

Habitació doble al primer pis de la masia. © ÒM

Piscina Mas Jonquer.jpg

Els amplis jardins disposen d’una àrea de jocs, taules de pícnic i una gran piscina. © ÒM

Piscina Mas Jonquer 2.jpg

La piscina està envoltada de gespa i arbres, alguns ben antics. © ÒM

Des d’aquí es pot fer una escapada a Figueres o fins i tot agafar el TGV que porta fins a Perpinyà, però la majoria d’hostes prefereixen fer un tomb amb bicicleta per la zona, que convida a ser descoberta a poc a poc. No són pocs els ciclistes (d’aquí i de fora) que inclouen el Mas Jonquer com a parada en la seva ruta per l’Alt Empordà. Probablement, aquest sigui l’Empordà menys turístic, però en pobles com Vilanant o Avinyonet de Puigventós podem retrobar-nos amb la vida de poble, amb la serenitat que altres viles empordaneses ja han perdut.

Finca Mas Jonquer.jpg

Des del Mas Jonquer hi ha una bona vista dels camps i boscos que l’envolten. © ÒM