Entrades amb l'etiqueta ‘primavera’

Una pausa al cor del Moianès

dimarts, 15/05/2018
Orquídia abellera.jpg

Als boscos propers a l’hotel Urbisol trobem precioses orquídies com aquesta abellera. © ÒM

La primavera és un bon moment per recórrer el Moianès, una comarca caracteritzada per uns paisatges acollidors, un mosaic de boscos i camps plens de camins amables, fàcils de recórrer a peu, on la gran varietat de verds contrasten amb el groc de la colza i el blau del cel. Al centre de la comarca, entre Calders i Moià, trobem un restaurant familiar nascut fa gairebé 50 anys, conegut per haver estat el bressol culinari de Nandu Jubany, que hi va començar a cuinar als 17 anys. A partir del restaurant va sorgir l’any 2000 un allotjament amb encant: l’hotel Urbisol, on avui ens rep l’Elisabet Jubany, germana del xef. Tant per a les parelles que vulguin fer una escapada romàntica com per a les famílies que busquin una sortida campestre amb totes les comoditats, l’hotel Urbisol i el seu restaurant són una opció a tenir molt en compte.

Façana Hotel Urbisol.jpg

L’hotel Urbisol ocupa una antiga masia rehabilitada i ampliada. © ÒM

Restaurant Hotel Urbisol.jpg

Al restaurant Urbisol podreu tastar-hi bona cuina de proximitat i de temporada. © ÒM

Som envoltats de camps on la mainada pot córrer i saltar i jugar tant a la zona de jocs com al petit bosquet que envolta la finca, on trobareu un gronxador penjat de la branca d’un arbre. S’ho passaran bé observant les aus de corral (ànecs, gallines…) i acaronant els gats que corren per la finca, o berenant a la terrassa de l’habitació superior. Les parelles podran desconnectar al modern spa de l’Urbisol, que inclou sauna, bany de vapor, dutxes de sensacions, jacuzzi, piscina climatitzada amb contracorrent i llit d’aigua amb massatge de bombolles i, a més, podran escollir entre una àmplia oferta de massatges i tractaments.

Habitació Suite Hotel Urbisol.jpg

L’habitació superior Lilium transmet calma i serenitat. © ÒM

Bany Suite Hotel Urbisol.jpg

El bany de l’habitació, amb banyera d’hidromassatge i ‘amenities’ Nuxe. © ÒM

Totes les habitacions estan decorades amb gust i disposen de banyera d’hidromassatge, un petit plaer que convida a la desconexió. Com que hi ha màquina de cafè i unes càpsules a disposició dels clients (a més d’un petit minibar), podem gaudir d’una agradable pausa a la terrassa. I també podrem gaudir d’un dinar o d’un sopar al restaurant de l’hotel, que és el pal de paller d’aquest projecte familiar (serveixen àpats des de l’any 1972). Aquí fan arrossos, plats de peix, carns a la brasa i plats de sempre com els canelons o les amanides variades, tot amb producte de proximitat. I no us perdeu els esmorzars completíssims: embotits, formatges, pa torrat amb tomàquet, melmelades casolanes, broquetes de fruites, suc de taronja natural, cereals, làctics, creps…

Suites amb jardí Hotel Urbisol.jpg

Les habitacions superiors miren a un agradable jardí. © ÒM

Esmorzar a l'Hotel Urbisol.jpg

Completíssim esmorzar servir al restaurant de l’hotel. © ÒM

Molt a prop d’aquí trobem importants atractius patrimonials, com el monestir de l’Estany (fixeu-vos en les escenes dels capitells del seu claustre) o el castell de la Popa, unes restes medievals penjades d’una roca als afores de Castellcir. No deixeu de passejar per Moià, la capital de la comarca. Les voltes de la seva plaça major són del segle XIII i des del 1152 s’hi celebra el mercat cada diumenge. A l’hotel Urbisol us recomanaran un munt de propostes per gaudir a fons de la vostra estada al Moianès.

Terrassa Hotel Urbisol de nit.jpg

La terrassa de l’hotel és un bon lloc on descansar i prendre una copa a les nits. © ÒM

Gall i gallina Hotel Urbisol.jpg

De bon matí, us despertarà el gall de la finca. També hi veureu gallines i ànecs. © ÒM

Un gran cap de setmana en família al Baix Llobregat

dimecres, 5/04/2017
OK Cripta Gaudí interior.jpg

La Cripta Gaudí és una de les visites estrella del Baix Llobregat. © Òscar Marín

La nostra comarca veïna té molts atractius, alguns coneguts pel gran públic, altres més amagats. L’any passat ja ens vam apuntar al Supermes que s’hi organitza al mes d’abril, una campanya que vol fer visible l’àmplia i diversa oferta turística del Baix Llobregat programant activitats especials i descomptes per a famílies. Una bona manera de difondre i dinamitzar espais naturals, museus i establiments turístics fora de la temporada alta. Enguany hi ha previstes passejades entre cirerers a Sant Boi i a Begues, bateigs d’escalada a Montserrat, rutes pel delta del Llobregat, excursions a cavall i amb bici, sortides guiades a la natura, circuits d’aventura, gimcanes nocturnes i visites teatralitzades, entre d’altres activitats amb preu reduït. A més hi ha ofertes en restaurants i allotjaments, per viure un cap de setmana intens sense haver de gastar molts diners.

OK Mainada mirant les ovelles.jpg

Visita al corral d’ovelles de Montbaig, a Sant Boi de Llobregat. © ÒM

El nostre super cap de setmana comença el dissabte ben d’hora, perquè a les 9.30 h ens esperen a Montbaig (la muntanya de Sant Ramon), als afores de Sant Boi de Llobregat. El punt de trobada és l’aparcament de terra del parc forestal de Montbaig, des d’on fem un recorregut pel camí de la font de Golbes amb la Clara, aprenent de pastor. Caminem muntanya amunt entre boscos, atents a les explicacions de la Clara, fins al corral on ens espera l’Edu, el pastor del ramat de La Gaiata. Allà ens expliquen les singularitats del seu ofici i curiositats dels seus animals, la mainada pot tocar els xais nascuts fa pocs dies i tot seguit fem un esmorzar amb pa, oli i formatge artesà. Sabíeu que aquestes són ovelles bomberes? Els diuen així perquè ajuden a mantenir el sotabosc a ratlla i, si mai hi ha un incendi a Montbaig, aquest no tindrà prou combustible per estendre’s. És hora de sortir a pasturar. Deixem pas a les ovelles, que surten en ramat cap a la muntanya, ben vigilades pel pastor i pel seu gos d’atura. Al cap d’una estona, l’Edu ens dóna permís per oferir pa sec a les ovelles. Algunes s’acosten sense por als infants que els donen menjar, d’altres prefereixen l’herba verda. Quina gran idea, ajudar els més petits a descobrir i entendre de primera mà una feina en vies de desaparició a l’àrea metropolitana. L’activitat és gratuïta per a menors de 18 anys i els adults paguen 5 euros.

OK Pastor amb un xai.jpg

La mainada s’emociona quan arriba el moment de tocar els petits xais. © ÒM

OK Ovelles a Montbaig.jpg

Les ovelles pasturen no gaire lluny de la popular ermita de Sant Ramon. © ÒM

OK Pastor Edu a Montbaig.jpg

L’Edu i el seu gos d’atura vigilen que el ramat no s’allunyi. © ÒM

Tot seguit conduïm fins a la Colònia Güell. Els dissabtes d’abril (excepte el dia 15), per cada adult que faci la visita guiada o audioguiada a la Cripta Gaudí a través del web del Supermes, un infant pot participar de manera gratuïta en un taller de vitralls. L’objectiu del taller és donar a conèixer de quina manera es va inspirar Antoni Gaudí a l’hora de crear els vitralls de la cripta, seguint les formes i colors de la natura. El resultat és un petit vitrall de papers de colors que es pot penjar en alguna finestra de casa. A les 12 h surt la visita guiada que recorre els carrers de la Colònia Güell, que encara conserva les cases dels treballadors, l’escola, el teatre i alguns edificis modernistes destacables. La Colònia encara és ben viva i alguns dels veïns són descendents dels antics treballadors de la fàbrica tèxtil d’Eusebi Güell. La visita culmina al punt més emblemàtic, la Cripta Gaudí, on el jove arquitecte va assajar les originals solucions arquitectòniques que després aplicaria a les seves construccions de maduresa.

OK Taller de vitralls a la Cripta Gaudí.jpg

Dues monitores ajuden la mainada a fer el seu propi vitrall modernista. © ÒM

OK Cripta Gaudí.jpg

Després del taller, fem la visita guiada a la Colònia Güell i a la fascinant Cripta Gaudí. © ÒM

Anem a dinar a Castelldefels, al restaurant Las Botas, un dels clàssics de la zona des de l’any 1970. Durant el Supermes hi ha postre gratuït per als més petits presentant el cupó que cal activar al web. El primer que ens crida l’atenció quan hi entrem és la decoració acollidora i l’aroma de bon menjar. L’Elena Massó i la seva mare reben amb cordialitat els comensals i els acompanyen fins a les taules, fent que se sentin com a casa. Aviat ens adonem que aquest és un restaurant on les famílies hi són molt ben acollides. A la taula hi ha dibuixos per pintar i llapis de colors, al jardí hi ha una petita àrea de jocs i una monitora pinta la cara de les nenes i nens que s’han acabat tot el dinar. Demanem un menú format per diversos entrants (ous a baixa temperatura, tallarines de platja amb salseta, seitons marinats, amanida, pa torrat amb tomàquet…) i un segon a escollir. Ens decantem per una paella ben bona.

OK Restaurant Las Botas.jpg

Las Botas té un ambient agradable i detalls pensats per a les famílies. © ÒM

OK Arròs de marisc a Las Botas.jpg

El deliciós menú de cap de setmana inclou la paella de marisc. © ÒM

Ja hem dinat i ens acostem al Canal Olímpic, una infraestructura que va acollir l’any 1992 les competicions de piragüisme dels Jocs Olímpics de Barcelona, i que avui permet practicar activitats aquàtiques durant tot l’any. Durant el Supermes, hi ha una oferta 2×1 en el lloguer del material (no inclou l’entrada al recinte) i una promoció d’entrada gratuïta al Canal Olímpic que es pot sumar a l’oferta anterior. Hi ha opcions com el caiac per parelles, les canoes, el passeig amb barca de passeig, els patins amb línia o els cotxes de pedals. Fa una mica de vent, però hem decidit agafar una barca. Al principi costa una mica de dirigir, però aviat posem rumb a l’altre extrem del canal. Compartim espai amb algun surfista que aprofita el vent de la tarda, mentre al voltant del canal hi ha gent que corre, mainada amb cotxes de pedals i unes famílies que celebren una festa d’aniversari.

OK Canal Olimpic.jpg

Al Canal Olímpic de Castelldefels s’hi poden practicar activitats nàutiques en família. © ÒM

Al capvespre conduïm fins a Collbató. Montserrat és una d’aquelles visites que sempre ens emocionen, per la singularitat del paisatge, per les vistes úniques, per la tranquil·litat que s’hi respira… És molt recomanable per a les famílies el Camí de la Santa Cova, però aquest cap de setmana ens apuntem a una ruta nocturna pel bosc de Colbató. Aquesta vila és coneguda per les magnífiques Coves de Montserrat (ara mateix estan tancades), però també hi podeu fer divertides activitats en família, com la ruta dels Minairons, que durant el Supermes té un important descompte. La ruta l’organitza Montserrat Camp Base i comença a l’oficina de turisme a les 20 h. Caminem en companyia de l’Ivan, el guia del grup, fins a uns boscos propers. Escoltem els sons de la natura. Els infants, emocionats, paren atenció. A la vora del camí busquem els Minairos, petits follets entremaliats que no deixen tranquils els veïns del poble amb les seves malifetes. Trobar un minairó no és una feina fàcil, però l’esforç té la seva recompensa… El matex equip de guies organitza tallers entre oliveres per conèixer les curiositats d’aquest cultiu centenari a Collbató.

OK Ruta Collbató.jpg

Els guies de Montserrat Camp Base ens acompanyen pels camps i boscos de Collbató. ©

Ja de nit, tornem fins a Castelldefels i fem el check-in a l’hotel Masd Mediterráneo, un establiment nou de quatre estrelles just davant la platja de Castelldefels. Durant el Supermes, a cada reserva hi apliquen un 10% de descompte. Aquest hotel té habitacions i apartaments amplis i funcionals, un petit spa i piscina climatitzada. La ubicació és bona, a prop del mar i també a prop de l’autopista que enllaça els pobles del Baix Llobregat amb el Barcelonès i el Garraf. Ara toca descansar, ha estat un dia molt intens i demà ens esperen altres activitats.

OK Habitació de l'hotel Masd.jpg

L’hotel Masd ofereix apartaments nous i ben equipats amb vistes a la platja. © ÒM

El diumenge al matí, tornem cap a Sant Boi de Llobregat. La ciutat bull d’activitats durant tot l’any, però avui s’hi celebra la Festa de la Carxofada i al centre de la vila no hi cap ni una agulla. A la plaça de l’Ajuntament ens hi espera l’equip de Som Bici per iniciar una ruta guiada amb bicicleta pel Parc Agrari del Baix Llobregat. Grans i petits agafem les bicicletes i, ben junts i amb compte, travessem un tram de carrils bici urbans abans d’endinsar-nos en els horts del Parc Agrari. Passem davant de la cooperativa agrícola i arribem a Cal Notari, un mas on l’Olivier porta fent de pagès des de fa cinc anys. Allà ens explica com cultiva carxofes, maduixes (ens les deixa tastar) i altres fruits i hortalisses ecològiques. No és una feina fàcil ni gaire ben reconeguda, però cada cop més consumidors prefereixen els productes naturals, sense pesticides, com els que ell cultiva. Si passeu un divendres pel Mercat de Pagès de Sant Boi podreu comprar els aliments del seu hort.

OK Amb bici al Parc Agrari.jpg

Pedalem entre els camps del Parc Agrari amb els guies de Som Bici fins arribar a Cal Notari. © ÒM

OK Cal Notari al Parc Agrari.jpg

L’Olivier ens explica curiositats de la feina de pagès davant el mas de Cal Notari. © ÒM

El mateix equip de Som Bici organitza també un joc de geopistes i altres recorreguts amb bicicleta pel Parc Agrari que inclouen un tast de productes. Una altra activitat interessant al Parc Agrari que també és inclosa dins el Supermes és la que es fa a prop de Viladecans, a l’Espai Agroambiental Delta, una finca on organitzen la festa agrícola Fem de pagès! tots els diumenges d’abril. L’activitat comença a les 11 h en un camp de calçots. Allà ens donaran les eines per poder-los collir i ens explicaran les particularitats d’aquest i d’altres cultius de l’horta del Baix Llobregat. Després, mentre els adults cuinen els calçots, els infants fan un taller de pagès. L’activitat s’acaba a les 16 h, amb la panxa plena de bons aliments, però això ho farem un altre cap de setmana.

Avui, després de la ruta amb bici, tornem al centre de Sant Boi per menjar carxofes. No ens podem estar de comprar uns tiquets per assaborir les creacions amb carxofa i gaudir de la celebració, mentre recordem les aventures d’aquest gran cap de setmana del Supermes. Aquestes són només algunes de les activitats que podem fer els caps de setmana d’abril. També hi ha visites a l’interessant palau Mercader, sortides als espais naturals del Delta del Llobregat, i algunes propostes exclusives pensades per a les famílies. Totes les podeu consultar i reservar al web elsupermes.cat.

Racons de l’Eivissa més autèntica

dimarts, 5/07/2016

Sant Carles Eivissa.jpg

Al nord d’Eivissa [a la foto, Sant Carles] trobem racons que semblen aturats en el temps. © Òscar Marín

Després de descobrir Dalt Vila i la platja d’en Bossa en les nostres primeres 24 hores a Eivissa, ens proposem recórrer els paisatges rurals de l’illa i alguns dels seus racons més autèntics. El nostre dia comença amb un bon bufet d’esmorzar a l’hotel Sol Beach House de Santa Eulària des Riu, on hem dormit. Un hotel totalment renovat, amb un disseny d’aire mariner i tons clars, i amb una bona vista del mar i la costa de Santa Eulària.

Hotel Sol House Santa Eulària piscina.jpg

La piscina de l’hotel Sol Beach House de Santa Eulària. © ÒM

Hotel Sol House Santa Eulària ioga.jpg

Ioga davant del mar als jardins de l’hotel Sol Beach House. © ÒM

Santa Eulària des Riu està coronada pel Puig de Missa, el primer nucli habitat d’aquesta zona, des d’on es contempla una bona vista de la ciutat i dels boscos i hortes que esquitxen el nucli urbà fins a la mar. Aquí hi trobem dos elements importants. Per una banda l’església parroquial de Santa Eulària, construïda com a església-fortalesa dalt de tot del puig. L’edifici és una obra mestra de l’arquitectura eivissenca del segle XVI, erigit sobre una capella destruïda pels turcs l’any XIV. Aquí és on es refugiaven els veïns del poble quan s’acostaven pirates. El temple és de planta quadrada amb un atri de tres naus, però el que més crida l’atenció són els porxos del segle XVIII. Al Puig de Missa també hi trobem el Museu Etnogràfic, ubicat a l’antiga finca de Can Ros. Presenta una col·lecció molt interessant d’armes, objectes d’artesania, vestits tradicionals i joies que permeten fer-se una idea de com era l’Eivissa rural en segles passats. Tot aquest nucli antic està conformat per un grup de cases blanques de forma cúbica que conforma un magnífic conjunt d’arquitectura popular eivissenca. En canvi, la Vila Nova ha crescut a la planúria que baixa fins al mar oblidant qualsevol inspiració en l’arquitectura tradicional.

Puig de Missa.jpg

Arquitectura tradicional al Puig de Missa de Santa Eulària des Riu. © ÒM

Museu Etnogràfic Puig de Missa.jpg

El Museu Etnogràfic d’Eivissa es troba a Can Ros, una antiga casa pagesa. © ÒM

Després de la visita a Santa Eulària, ens dirigim a la granja ecològica de Can Muson, on ens espera la Maria Marí per mostrar-nos la seva finca i ensenyar-nos a elaborar el flaó, el pastís més típic d’Eivissa, cuinat amb farina, sucre, llimona, anís, ou, formatge i un toc de menta. La Maria es dedicava a la moda “adlib” als anys setanta i més tard va engegar diversos negocis, però un dia la van convidar a un curs d’agricultura ecològica i va pensar “voler és poder”. Va establir-se en una finca de la família i va cultivar diversos horts. Avui rep visitants d’arreu del món als quals explica els cultius i les tradicions de l’illa, i també acull grups d’escolars que volen tenir contacte amb el món rural. Des de fa tres anys organitza, fins i tot, una escola d’estiu.

Can Musson Eivissa.jpg

Illencs i turistes s’acosten a Can Muson per comprar productes ecològics de l’horta. © ÒM

Can Musson.jpg

Aprenent a cuinar el típic flaó amb Maria Marí a Can Muson. © ÒM

Can Musson 2.jpg

Les cabres de la finca de Can Muson agraeixen la visita dels xiquets. © ÒM

A l’hora de dinar, ens dirigim a un indret amb molt d’encant, l’Oleoteca Ses Escoles, un molí d’oli on s’elabora des de l’any 2008 el Verge Extra Can Miquel Guasch. Els seus propietaris no es conformaven amb produir un dels millors olis d’Eivissa i l’any 2014 van ampliar el projecte amb la creació de la primera oleoteca de l’illa d’Eivissa, un espai on divulgar la cultura eivissenca de l’olivera i difondre les característiques de l’oli d’oliva verge extra, l’únic que no pateix cap procés químic. L’oleoteca es troba a l’edifici de les antigues escoles de Sant Llorenç, per això rep el nom de Ses Escoles. A l’ombra del seu pati cobert amb elements vegetals hi podem assaborir plats típics eivissencs amb un toc modern: coca de trempó amb peix, ous pagesos ecològics amb patates fregides, costelles de corder, escalivada amb formatge de cabra i olivada… Tot regat amb un oli d’oliva excel·lent. Per acabar, com no podia ser d’una altra manera, hem de tastar el típic flaó. Abans de sortir, hi podem adquirir alguns productes artesans de l’illa a la petita botiga.

Oleoteca Ses Escoles.jpg

El menjador de l’Oleoteca Ses Escoles, a la carretera que du a Portinatx. © ÒM

Ses Escoles.jpg

Ous pagesos ecològics i patates fregides, un plat simple però deliciós. © ÒM

Flaó Eivissa.jpg

Per postres, assaborim el dolç flaó tan típic d’Eivissa. © ÒM

Després de dinar, seguim la nostra ruta cap al nord de l’illa. Fem una petita parada al poble d’es Canar, a cinc quilòmetres de Santa Eulària. Es tracta d’un agradable nucli costaner envoltat de pinedes i amb una llarga platja d’uns 360 metres, amb tota mena de serveis turístics molt orientats a les famílies. Es troba al fons d’una entrada de la costa i queda ben protegit per un cap.

Es Canar.jpg

El ferri arriba a Es Canar procedent d’altres poblacions d’Eivissa. © ÒM

No gaire lluny, de camí a Sant Carles de Peralta, passem pel costat de Ses Dàlies, on s’organitza un mercat tradicional hippie tots els dissabtes. És una experiència pintoresca, però els preus no són aptes per a totes les butxaques. No ens aturem i continuem fins a Sant Carles, un dels nuclis d’interior que van ser punt de trobada del moviment hippie als anys setanta del segle XX. És un nucli molt diferent de les urbanitzacions turístiques de la costa. Està envoltat per bells paisatges de camps llaurats de terra vermella, amb ametllers i oliveres, en un ambient marcadament rural. El poble té una de les esglésies més boniques de l’illa, la de Sant Carles, del segle XVIII, amb un ampli pòrtic d’arcs amb suports de savina. A més, a Sant Carles hi ha un bar que era molt freqüentat pels hippies que van envair l’illa fa quaranta anys: el bar Anita. En destaquen les nombroses bústies antigues on el carter deixava la correspondència de totes les cases del poble.

Església de Sant Carles Eivissa.jpg

Interior de l’església de Sant Carles de Peralta. © ÒM

Bar Anita Eivissa.jpg

El bar Anita de Sant Carles, un dels històrics de l’illa. © ÒM

Volem veure la posta de sol a la cala de Benirràs, però abans ens aturem a Santa Gertrudis de Fruitera, un petit nucli rural molt allunyat del turisme de masses, construït al voltant de la seva església parroquial, de façana sòbria i campanar de paret o d’espadanya. A Santa Gertrudis hi ha alguns restaurants i botigues de moda i records, però el poble és conegut especialment pel Bar Costa, on es fan els entrepans més famosos d’Eivissa. Seure a gaudir d’un entrepà de pernil a la seva terrassa és tota una tradició. Antigament, era un bar de poble, però als anys seixanta el va comprar Vicent Roig Pi, que aviat va establir bona relació amb els hippies que van arribar a l’illa. El pintor xilè Andrés Monreal li va oferir abonar les seves consumicions amb quadres i en Vicent ho va acceptar. Va acabar arribant al mateix tracte amb altres artistes i aviat va començar a vendre quadres a turistes. Amb els diners, va adquirir noves peces, fins que la col·lecció va arribar gairebé al centenar de quadres, alguns de grans dimensions, que s’exhibeixen a les parets de l’establiment.

Santa Gertrudis.jpg

Fem parada a Santa Gertrudis, un poble tranquil amb agradables bars i restaurants. © ÒM

Conduïm fins a la costa nord i baixem fins a la cala Benirràs, un lloc conegut per la “festa dels tambors” que s’hi organitza els diumenges al capvespre. A l’estiu no hi cap ni una agulla, però a la primavera i a la tardor ve de gust veure des d’aquí com es pon el sol, ja que la cala té una orientació perfecta per contemplar aquest espectacle natural. A més, el cap Bernat, una roca coneguda també com el “dit de Déu”, fa més fotogènic el moment de la posta i els velers que naveguen davant la cala contribueixen a donar al conjunt un aire pictòric. Quan ja hem dit adéu al sol, caminem fins al restaurant 2000, a la mateixa cala, on ens serveixen una graellada de peix fresc, simple però deliciosa. Un bon àpat per acabar un dia memorable a través de l’Eivissa més rural.

Cala Benirràs.jpg

Petits i grans esperen el moment de la posta del sol a la cala de Benirràs. © ÒM

Posta de sol a cala Benirràs.jpg

L’espectacle més esperat, el sol ens diu adéu mentre sonen els tambors. © ÒM

L’endemà al matí, ens espera una excursió amb caiac de mar pels voltants de la Cala d’Hort. Ens llevem ben d’hora i conduïm cap al sud de l’illa, allà on s’aixeca l’imponent illot des Vedrà, probablement el paisatge més magnètic d’Eivissa. Practicar el caiac en aquest litoral no s’assembla a la navegació que podem experimentar en altres punts dels Països Catalans. Aquí la transparència de l’aigua és excepcional i la protagonista dels fons és la Posidonia oceànica, que és la responsable d’aquesta paleta de turqueses que contemplem des de la superfície. Navegar sobre aquestes aigües netíssimes, amb es Vedrà i es Vedranell a tocar, ens desperta sensacions noves.

Caiac Cala d'Hort.jpg

Caiacs preparats damunt la sorra de la Cala d’Hort, davant d’es Vedrà. © ÒM

Després del caiac, encara amb la sal a la pell, dinem al restaurant El Carmen, ubicat a la mateixa Cala d’Hort. Tant l’ambient com la cuina són senzills: entrants lleugers, bons arrossos, peix i marisc fresc. Tot molt bo. I hi ha pocs restaurants amb una vista tan privilegiada. Després de dinar tornem a mullar els peus a l’aigua. És un gest instintiu, perquè els nostres peus no volen pujar al cotxe que ens durà cap a l’aeroport. I si ens quedem uns dies més?

El Carmen Cala d'Hort.jpg

Terrassa del restaurant El Carmen, just davant de la Cala d’Hort. © ÒM

Restaurant El Carmen Cala d'Hort.jpg

Paella de mar i muntanya al restaurant El Carmen. © ÒM

Es Vedrà.jpg

Ens acomiadem d’Eivissa contemplant els màgics illots d’es Verdà i es Vedranell. © ÒM

Cap de setmana en família al Baix Llobregat

diumenge, 17/04/2016

“Ens ho hem passat superbé!”. És la manera més adient de descriure la nostra escapada pel Baix Llobregat durant el Súpermes. A l’abril, la comarca ha programat una oferta excepcional per a les famílies, i tots els divendres, dissabtes i diumenges, les famílies amb canalla poden gaudir de paquets turístics dissenyats a mida, amb descomptes especials, visites a museus, activitats gratuïtes, ofertes exclusives en allotjaments i restaurants o menús infantils gratuïts, entre altres promocions. S’han organitzat rutes amb bici pel delta del Llobregat, excursions per descobrir castells i paratges naturals, sortides a cavall, circuits d’aventura, visites a les coves de Montserrat, a Collbató, i tallers per fer d’exploradors a les Mines de Gavà. Podreu descobrir la Cripta Gaudí de la Colònia Güell i viure experiències úniques com pasturar un ramat d’ovelles. Per beneficiar-vos-en, cal activar les promocions i descomptes al web elsupermes.cat.

Parc Arqueològic de les Mines de Gavà.JPG

Un recorregut sorprenent pel Parc Arqueològic de les Mines de Gavà. © ÒM

No es pot fer tot en un cap de setmana, el Baix Llobregat no te l’acabes en dos dies. Però sí que es poden descobrir molts indrets interessants en 48 hores. Per començar, el divendres a la tarda, podeu visitar la Cripta Gaudí de la Colònia Güell, que obre fins a les 19 h entre setmana. Durant el Súpermes, se’ns proposa una oferta familiar de 14€ que inclou l’entrada de dos adults, dos nens i dues audioguies. Aquesta joia de l’arquitectura catalana es va començar a construir l’any 1890 a Santa Coloma de Cervelló per iniciativa de l’empresari Eusebi Güell, que va decidir traslladar la seva indústria tèxtil de Sants fins aquí. Les cases dels obrers es van construir al costat de la fàbrica, com va passar amb les colònies industrials de l’època, de manera que al final es va constituir un nucli urbà amb personalitat pròpia i amb la vida social i econòmica tutelada per l’empresa. Però l’empresari era un mecenes de la cultura, de manera que va dotar la colònia d’equipaments culturals i religiosos, i va fer que l’estil modernista en dominés les construccions. L’església va ser dissenyada pel mestre Antoni Gaudí, però només se’n va completar la cripta.

Cripta Guell 1.jpg

No us perdeu la Cripta Güell, una de les primeres obres de Gaudí. ©

Al matí vam decidir visitar el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà. Al llarg del Súpermes, hi ha una promoció 2×1 per entrar-hi i fer el recorregut per lliure. Aquest museu ens introdueix en el conjunt miner amb galeries més antic d’Europa, que es va començar a excavar fa uns sis mil anys. Va estar en funcionament durant un mil·lenni amb l’objectiu d’extreure’n variscita, un mineral verdós que s’usava per fer joies. Actualment, en aquesta mateixa zona del barri de Can Tintorer on es van descobrir les galeries, el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà organitza activitats per conèixer les rutines que tenien els seus treballadors, i també per entendre com era l’entorn natural de l’època i les eines que es feien servir durant el Neolític.

Parc Arqueològic de les Mines.JPG

Una part de les mines neolítiques que es poden veure a Gavà. © ÒM

En sortir de les Mines de Gavà ens vam dirigir cap a Torrelles de Llobregat per descobrir el recinte de Catalunya en Miniatura. Durant aquest abril hi ha una entrada familiar de 30€ que inclou l’accés al circuit de maquetes per a quatre persones. Aquí és possible fer una volta ràpida per bona part dels monuments i edificis emblemàtics de Catalunya. Veureu com si fossiu gegants les esglésies romàniques de la vall de Boí, el Camp Nou, l’arc de Berà, la catedral de Girona, la Sagrada Família, Montserrat, el monestir de Ripoll i altres construccions. Hi ha fins a cent trenta maquetes. Les podreu anar veient a peu o dalt del trenet que us durà a fer el tomb sobre el perímetre que les abraça totes. Hi ha zona de pícnic i restaurant, així podeu estirar la jornada quedant-vos-hi a dinar. Si també voleu visitar l’espai d’aventura als arbres, podeu escollir l’entrada familiar de 50€ que inclou un circuit per persona al Bosc Animat i la visita a tot el recinte de Catalunya en Miniatura.

Poblet a Catalunya en Miniatura.JPG

Poblet és un dels edificis reproduïts a Catalunya en Miniatura. © ÒM

Rupit a Catalunya en Miniatura.JPG

Reproducció a escala del poble de Rupit a Catalunya en Miniatura. © ÒM

El diumenge al matí, val la pena visitar el jardí històric del parc de Can Mercader, a Cornellà de Llobregat, tota una descoberta al cor de l’àrea metropolitana. El jardí de l’antiga finca Mercader és exuberant, la seva vegetació és singular i la seva història, sorprenent. Una bona manera de mirar-se aquest parc és des del trenet en miniatura que circula només els matins de diumenge gràcies al Club d’Amics del Ferrocarril-Cornellà. De 12 a 13 h es fa la visita guiada al palau Mercader, molt recomanable i gratuïta amb inscripció prèvia. Si no coneixeu aquest palau, aneu-hi. Podeu saber-ne més llegint aquest post. A Cornellà també podeu visitar l’interessant Museu de les Aigües.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El Saló Àrab del palau Mercader presenta una magnífica decoració neomudèjar. © ÒM

El diumenge a la tarda, us proposem acostar-vos al delta del Llobregat. Les visites als diferents espais són lliures i gratuïtes, i són un indret idoni per passejar-hi amb bicicleta. El espais naturals del Delta del Llobregat estan formats per estanys litorals, canyissars, jonqueres, prats humits, pinedes i platges. La diversitat natural del segon sistema deltaic més important de Catalunya, després del delta de l’Ebre, aglutina també una gran varietat de fauna, sobretot d’ocells. El Semàfor i la seva platja solitària, el braç de la Vidala, la maresma de les Filipines, l’Arbreda, el prat d’orquídies, són només alguns dels espais visitables. Si no hi voleu anar per lliure, us podeu inscriure a una de les activitats que s’hi han programat durant el Súpermes: hi haurà una gimcana familiar el 24 d’abril i una gimcana nocturna el 29 d’abril.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Una passarel·la ens porta fins a l’edifici del Semàfor entre joncs i salicòrnies. © ÒM

Aquestes són només algunes de les activitats que podeu fer durant el Súpermes. També hi haurà visites al Parc Agrari del Baix Llobregat i a les Coves de Montserrat amb un 20% de descompte; un 2 x 1 en les visites guiades als museus d’Esplugues; un paquet familiar per accedir al Museu de Montserrat per només 7€; entrades gratuïtes al Museu de les Aigües; tallers participatius per a famílies a Sant Boi de Llobregat; i moltes altres propostes que podeu consultar al web elsupermes.cat.

10 salts d’aigua de Catalunya a la primavera

diumenge, 3/04/2016

Després de les nevades, poques però intenses, que ens ha deixat l’hivern, arriba el desglaç. El sol fon el mantell de neu que cobreix les muntanyes i els rius baixen amb més força, afavorits també per les pluges primaverals. Al pas de rius i rieres, trobem grans i petits salts d’aigua que amb la seva presència transformen el paisatge i conviden a treure la càmera per fotografiar-los. No cal anar lluny per veure aquestes cascades. N’hi ha de totes les formes, d’altes i majestuoses, de menudes i tranquil·les, i totes tenen un encant especial. La remor de l’aigua, la llum que passa entre les roques i les fulles dels arbres, i el fet que solen ser paratges allunyats i tranquils són factors que afavoreixen que els aficionats a la natura s’hi acostin per gaudir de la bellesa de l’espectacle. Us recomano 10 salts d’aigua imprescindibles de Catalunya.

  • Salt de la Foradada

Enmig de la riera de les Gorgues, al municipi de Cantonigròs, s’obre el paratge de la Foradada, un indret sorprenent i amb un aire màgic que fascina la mainada, però també els més avesats a descobrir racons de món. Es tracta d’un gorg envoltat de roques que deu el seu nom al forat que presenta una de les parets que l’abracen. L’excursió que hi porta és adequada per fer amb la mainada: és curta (una mitja hora d’anada i uns tres quarts de tornada) i sense gaire complicació. És un d’aquells paratges del nostre país que val la pena visitar un cop a la vida.

Cantonigros

  • Fonts del Llobregat

El naixement del Llobregat, a Castellar de n’Hug, és un paratge de gran bellesa que, sobretot a la primavera i a l’estiu, quan l’aigua baixa amb abundància, atreu milers de visitants. Una llegenda trista envolta les aigües: diuen que són les llàgrimes de les nenes mortes fa segles per la dona de n’Hug de Mataplana, que era bruixa i que no volia que cap nena de la contrada fos més maca que la seva filla, per això les matava i les llançava en aquest paratge. Aquestes llàgrimes llegendàries són benvingudes, perquè reguen i embelleixen mig país al llarg de 170 quilòmetres abans de desembocar al Prat de Llobregat. S’arriba a les fonts per la pista del Molí de les Fonts. El camí a peu té molt d’encant i el color vermellós de la terra harmonitza amb el verd de la vegetació de ribera. Des de la passarel·la es distingeixen els tres salts principals que brollen de les roques i que, després d’unir-se, donen origen al Llobregat. No gaire lluny de les fonts, seguint avall el curs de les aigües, hi ha una agradable zona de pícnic.

Fonts del Llobregat web.jpg

  • Salt de Sallent

Al nostre país hi ha pocs salts d’aigua tan majestuosos com el Salt de Sallent, a prop de Rupit. Esvelt, amb una caiguda llarga i amb una bona vista per als amants de la fotografia. La ruta que hi arriba des de Rupit és fàcil i té una durada d’una hora i mitja. Hi ha dues opcions, baixar pel marge esquerre de la riera cap a Sallent, a través d’un túnel, o baixar pel marge dret fins al Molí Rodó. Més endavant cal creuar la riera i s’arriba a un bon mirador. La ruta s’acaba en un salt d’aigua espectacular, sobretot en època de pluges, ja que el salt s’alimenta de l’aigua que baixa de la riera de Rupit. Pel camí de baixada trobem les restes de diversos molins. Una mica més amunt del Salt de Sallent trobem una ermita romànica, Sant Joan de Fàbregues, amb restes de tombes antropomòrfiques excavades a la roca.

Salt del Sallent web.jpg

  • Sauth deth Pish

Potser és el salt d’aigua més sorprenent de la Vall d’Aran. Per la seva ubicació, sens dubte, el Sauth deth Pish és el més accessible i fotogènic. A la sortida d’Arròs, a la Vall d’Aran, neix una pista de muntanya que remunta la vall i el riu Varradòs fins arribar al plan des Artiguetes, un prat d’alta muntanya cobert de flors a partir de la primavera. Després de creuar un pont s’arriba fàcilment al Saut deth Pish, un salt d’aigua espectacular de 25 metres de caiguda. Des del plan des Artiguetes la pista continua fins a Bagergue, un itinerari recomanable per a cotxes tot terreny.

Saut deth Pish web.jpg

  • Gorg dels Banyuts

El gorg dels Banyuts és una gorga situada a la riera de Garfull, sota el camí que porta al santuari de Montgrony, i la seva bellesa no és l’únic reclam per anar-hi. L’aspecte mític esdevé un dels atractius de la visita a aquest gorg, perquè ens ofereix la possibilitat de recuperar les històries relacionades amb el comte Arnau i altres personatges que habiten en l’imaginari popular d’aquesta vall del Prepirineu. De fet, la llegenda diu que un boc va precipitar el comte Arnau al gorg dels Banyuts, que aquest gorg és una de les portes de l’infern i que el comte en surt les nits de lluna plena a fer de les seves. Potser encara us semblarà sentir la seva presència entre la remor de l’aigua…

Gorg dels Banyuts

  • Salt dels Murris

A la Garrotxa hi ha un salt no gaire conegut, però molt interessant, tant a la primavera com a l’estiu, quan el gorg del Molí dels Murris es converteix en una preciosa zona de bany. Els veïns de les Planes d’Hostoles coneixen bé aquest espai i el seu salt d’aigua. Amagat en ple territori de volcans, en destaca la seva aigua cristal·lina, especialment al voltant del salt, on es poden veure les pedres del fons. Val la pena observar les formacions de travertí que s’hi ha format amb el pas del temps. El camí que hi arriba des de l’oficina de turisme de les Planes d’Hostoles està senyalitzat i la ruta es pot fer a peu i amb bicicleta, però també s’arriba amb cotxe fins a la riera de Cogolls.

Murris Waterfall

  • Salt de Santa Margarida

També a la Garrotxa, entre Amer i les Planes d’Hostoles, a tocar de la fàbrica d’embotits Pirene, surt un camí que porta fins al gorg de Santa Margarida, un paratge magnífic on trobem un salt d’aigua especial, pel fet que s’hi pot passar per darrere amb facilitat. Aquest és un racó força conegut, ja que s’hi van rodar alguns capítols de la segona temporada de la sèrie ‘Polseres Vermelles’. Una excursió excel·lent per als mesos de primavera i estiu.

Santa Margarida web.jpg

  • Salts d’aigua de la vall de Núria

Mentre anem pujant a la vall de Núria des de Queralbs, ja sigui a peu o amb el popular cremallera, veiem als nostres peus com l’aigua forma gorgs i salts de gran bellesa. La millor època per fer la ruta del Camí Vell de Núria és a la darreria de la primavera, quan afloren arreu brolladors i salts d’aigua. El camí ressegueix el curs del riu Núria tot fent marrades per superar el fort desnivell. Pel camí tindrem una bona vista del fons de la vall i del barranc de Fontalba, que baixa ben carregat; també gaudirem del salt del Sastre i del salt de la Cua de Cavall, potser el més emblemàtic de la zona, abans d’arribar al pla de Sallent i, finalment, al santuari de Núria.

Salts de la vall de Núria web.jpg

  • Gorgs de Campdevànol

No és un. Són set els salts d’aigua que trobem als gorgs de Campdevànol. L’itinerari recomanat, d’uns 10 quilòmetres, s’inicia a l’aparcament de l’àrea de lleure de la Font del Querol, a uns tres quilòmetres de Campdevànol, i el camí ens porta còmodament fins al torrent. El primer gorg del conjunt és el de la Cabana. El camí es va enfilant i planeja després cap a la dreta, paral·lel al torrent. S’arriba al gorg de la Tosca i, per un corriol paral·lel al riu, trobem el gorg de l’Olla. Gairebé a tocar, un corriol baixa fins el gorg de la Bauma. Més endavant trobem el gorg del Forat, el gorg Petit del Colomer i el gorg del Colomer. Cada gorg té el seu propi salt. Gaudiu del paisatge i de la remor tranquil·la de l’aigua.

Gorgs de Campdevànol web.jpg

  • Salt de Ratera

Una de les rutes més conegudes i recomanables del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és l’excursió als llacs de Sant Maurici, Ratera i Amitges. Es pot arribar amb cotxe fins a l’aparcament situat a uns 4 quilòmetres d’Espot. A partir d’aquest punt s’ha de continuar a peu per la Ruta de l’Isard, ben senyalitzada, que segueix un camí d’uns 4 quilòmetres fins a l’estany de Sant Maurici. Més endavant, a 25 minuts caminant de l’estany de Sant Maurici, trobem un altre paratge de gran bellesa: el salt (o cascada) de Ratera, sovint envoltat per roques gebrades.

Cascada de Ratera web.jpg

Indesitjables calamarsades

divendres, 12/07/2013

Entre el maig i l’agost, el nostre clima ens sorprèn amb intenses pluges de pedres de glaç. Són les indesitjables calamarsades. Quan dins un núvol de tempesta baixa molt la temperatura es formen gotes de gel que cauen pel seu propi pes. Són les calamarsades, que no són ben rebudes als conreus, ja que malmeten els cereals i les plantacions d’arbres fruiters, que a la primavera i a l’estiu són en plena producció. A ciutat, no estalvien ensurts als propietaris de vehicles: quan la calamarsa cau amb força pot abonyegar capots (com ha passat fa uns dies a un fotògraf del DESCOBRIR) i, fins i tot, trencar parabrises. Per què hi ha més calamarsades a la primavera i l’estiu? Bàsicament, perquè els únics núvols capaços de formar pedres de gel són els cumulonimbus i aquests necessiten una gran aportació d’humitat des del terra per formar-se. A dins, el vapor d’aigua és arrossegat cap amunt per efecte dels corrents verticals i, quan ascendeixen, les gotes es refreden fins assolir una mida considerable.

Calamarsa.jpg

Les últimes calamarsades han afectat especialment el Pirineu i la Catalunya central.

La calabruixada, que apareix esporàdicament durant els mesos més freds de l’any, és una pluja de petites pedres de gel d’1 a 5 mm. La calamarsa, que predomina a la primavera i al principi de l’estiu, fa al voltant d’1 cm, i la pedra, típica dels mesos més calorosos, pot assolir grans mides: a les comarques de Lleida s’han arribat a veure pedres com pilotes de golf.

Com saber si avui caurà calamarsa? Al web del Servei Meteorològic de Catalunya hi trobareu un espai específic per saber on hi haurà calamarsades. Dins l’enllaç “Predicció”, a l’apartat “Predicció de calamarsa” hi trobareu descrit el risc de calamarsa a les diverses comarques, i si voleu veure algunes fotografies de calamarsades al nostre país, consulteu aquest enllaç del portal informatiu 3/24.

L’esclat dels ametllers florits

dimecres, 14/03/2012

La florida dels ametllers entre els mesos de gener i març és, com la sortida del sol cada matí, una confirmació que ens alleuja: el cicle de la vida flueix i no s’atura. Després de les glaçades hivernals comença a emergir la primavera i això, als humans, ens reconforta. Les flors més primerenques aprofiten un recès de l’hivern, uns dies de sol i de temperatures més altes, per esclatar amb deliciosa audàcia enmig d’un panorama més aviat desolador, amb predominància de colors torrats. Com convocats per una crida silenciosa, tots els ametllers de la riba mediterrània es posen d’acord, des de les costes de l’Albera fins als camps d’Isona, des de la serralada de Marina fins a la plana de Guissona o el Pla de Mallorca. Algunes branques ja comencen a verdejar i aviat canviaran les flors per petits fruits i fulles esveltes. Mentrestant, gaudirem d’aquest dolç llençol blanc i rosat a banda i banda de molts camins del nostre territori.

Ametller1.JPG

La lluminosiat de la flor de l’ametller atreu abelles i abellots. © Òscar Marín

Ametllers.jpg

L’ametller ens regala una de les flors més primerenques de l’any. © ÒM

Ametllers.jpg

Les flors d’alguns ametllers presenten pètals de color color rosat. © ÒM

Fent acrobàcies al Trapezi de Vilanova

dilluns, 30/05/2011
Trapezi.JPG

L’espectacle “Falso Giro 2, dansa vertical” inclou un peculiar tango aeri. © Òscar Marín 

Les acrobàcies no són alienes a la nostra vida quotidiana. N’hem de fer cada dia, per arribar a final de mes, per no perdre el tren, per superar angoixes i tristors, per mantenir vius amors i amistats, per esquivar les males notícies… Per això els espectacles de circ ens arriben tan endins, perquè exploren, amb un to més burlesc o més poètic, les fronteres de la nostra vida diària, de la lletjor i de la bellesa, amb personatges extravagants que riuen i ploren com nosaltres, que s’estimen i s’odien, que pateixen i disfruten, que treballen i descansen. N’hem fet un tast aquest cap de setmana passat a Vilanova i la Geltrú, on la fira Trapezi ha complert quinze anys, consolidant-se com una plataforma de difusió de les millors companyies de circ català. Unes tretze mil persones, segons els organitzadors, hi han assistit atretes pels espectacles de malabars i acrobàcies en diverses places del centre de la ciutat i pels tallers infantils de circ al pati de l’escola Pompeu Fabra.

Trapezi 7.JPG

Un moment de l’espectacle “A plom i vol”, amb l’acròbata Irene Estrade. © ÒM

Hem vist ballar damunt d’una façana en Sacu i la Mica, dos personatges que corren, somien i s’estimen davant la mirada sorpresa dels espectadors, un espectacle de dansa vertical de la companyia Sacude. Hem rigut al ritme de la música funky dels Vatua l’Olla, una banda de “músics freaks”, com ells mateixos s’anomenen, de llargues cames i vestits llampants. Hem reflexionat sobre el treball mecanitzat amb l’espectacle d’acrobàcies “Revolución industrial” del Circo Claxon. Hem jugat amb els firaires ambulants d’Oixque a la Plaça de la Vila, que ens han demostrat que amb unes caixes de fusta i una mica d’imaginació es pot crear tot un món d’il·lusió. Hem vist com tres curiosos malabaristes es reien de si mateixos a l’espectacle “Uala-Kadabra!!”. I fins i tot hem fet una iniciació al món de les acrobàcies amb la companyia A plom i vol, participant en un espectacle que ironitza sobre les contradiccions de la parella i la línia difusa entre l’amor i l’enuig. En Matias i la Irene són uns excel·lents acròbates, no els perdeu la pista.

Trapezi 1.JPG

Tothom pot crear la seva pròpia faula amb els titelles dels firaires Oixque. © ÒM

Trapezi 2.JPG

La banda de músics Vatua l’Olla tocant funky pel centre de Vilanova. © ÒM

Trapezi 5.JPG

La companyia de circ Bauala fa volar gots de colors a l’espectacle “Uala-Kadabra!!”. © ÒM

Trapezi 8.JPG

El periodista que escriu aquestes línies i l’acròbata Irene Estrade en l’espectacle “A plom i vol”. ©

Trapezi 6.JPG

Les danses sorprenents de la companyia Sacude a la façana del CAP Jaume I. © ÒM

Trapezi 3.JPG

Què s’amaga dins una caixa que promet ser una nau espacial? © ÒM

Trapezi 4.JPG

La companyia Pessic de Circ inventa malabarismes damunt d’un vell sidecar. © ÒM

Jornades amb gust de mar a Lloret

divendres, 20/05/2011
Lloret1.JPG

Una estampa típica de Lloret, el passeig Verdaguer presidit per l’Ajuntament i la platja. © Òscar Marín

Lloret de Mar és seductora, té milers de pretendents que se li acosten. Alguns només amb l’impuls de trobar-hi uns dies de sol i festa. D’altres són savis i s’aturen a escoltar les experiències exquisides que la vila els pot regalar. Un d’aquests regals són les Jornades Gastronòmiques de l’Arròs de l’Art, que protagonitzen durant el mes de maig les cartes de trenta restaurants i hotels de Lloret. Què és la gastronomia de l’art? Es tracta del suculent dinar que els pescadors d’antany preparaven en una cassola de fang amb el peix recollit a tocar de la platja. El peix es pescava amb una llarga xarxa que una barca estenia mar endins i que diversos homes estiraven des de la sorra. Aquesta tradició (la tirada a l’art) es reprodueix encara a la platja central de Lloret, de manera simbòlica, dos dies l’any: els últims diumenges de febrer i desembre.

Però tornem a l’arròs que es cou a la cassola. Ara ja no el preparen els pescadors a la platja, com abans, sinó que surt de les cuines de Lloret tot preservant, això sí, la recepta original que ha passat de generació en generació. Escòrpores, lluernes, raps, aranyes, santperes i alguna sípia fan xup-xup dins aquesta poció, tan màgica com senzilla, composta per un sofregit de tomàquets escalivats, ceba, all i oli d’oliva, arròs, aigua i un raig de vi rosat.

Lloret2.JPG

Un plat d’arròs de l’art servit al restaurant de l’hotel Santa Marta. © ÒM

Vaig acostar-me a Lloret per tastar aquest magnífic plat tradicional, de profundes arrels marineres. Vaig dinar al restaurant del gran hotel Santa Marta, una de les cuines que perpetua aquesta recepta durant les jornades gastronòmiques de maig. El menú que m’hi van oferir estava format per uns aperitius lleugers, una terrina de fetge d’ànec amb figues i melmelada de tomàquet i, tot seguit, l’autèntic arròs de l’art. Mentre el gust de la mar s’apoderava dels sentits i les onades s’apropaven a la lluminosa platja de Santa Cristina, vaig anar repassant les visites que havia fet aquell matí: l’església parroquial de Sant Romà, amb els seus lluents afegits modernistes; el Museu del Mar, un viatge als anys de bonança en què els indians enriquits al Carib tornaven per construir cases venerables; la blanca ermita de Santa Cristina, on cada juliol té lloc un dels aplecs més emocionants de la Costa Brava, i els magnífics jardins de Santa Clotilde, que durant la primavera llueixen esplèndids com mai.

Lloret3.JPG

La plaça de les Sirenes és un dels espais principals dels jardins de Santa Clotilde. © ÒM

Situats damunt d’un penya-segat que s’endinsa en la mar, aquests jardins foren encarregats pel marquès de Roviralta a un jove Nicolau Rubió i Tudurí. Es fa difícil imaginar que damunt de l’espadat on s’estenen aquests jardins, entre la cala Boadella i la platja de Fenals, hi havia fins a principis del segle xx una mar de vinyes verdes. Avui hi trobem uns jardins esplèndids d’estil italià, els quals han estat sotmesos durant els darrers anys a una curosa restauració. Per salvar els desnivells, llargues escales cobertes d’heures ens porten, entre les siluetes dels xiprers i les escultures d’estil clàssic, cap al blau de la mar que batega a tocar dels jardins. Personatges mitològics, guerrers i sirenes de dues cues ens surten a rebre pels racons més inesperats. Sí, són aquí, les sirenes que canten la màgia de l’altre Lloret, l’autèntic, el Lloret que molt abans de l’arribada dels turistes ja rebia elogis per ser una de les poblacions més belles de la Costa Brava.

Lloret4.JPG

Les sirenes de bronze van ser creades per Maria llimona, filla de l’escultor Josep Llimona. © ÒM

Roselles als Ports, lliris a l’Empordà

dimarts, 10/05/2011

Els marges dels camins i els secans de tot el país han enrogit durant l’abril i els primers dies de maig. Les ruelles, com les anomenen al massís del Port, han conquerit els camps de blat i d’oliveres de la zona d’Horta de Sant Joan i Arnes, i també de Prat de Comte. Com el xiscle de les orenetes, són un anunci inequívoc de l’arribada del bon temps, però l’espectacle és efímer. D’aquestes flors agrestes, però extremadament delicades, n’hi ha de moltes classes. La més freqüent és l’espècie Papaver rhoeas, de càpsula arrodonida, responsable en gran part de la rojor del vessant septentrional d’aquestes muntanyes. Però també hi ha Papaver dubium, de càpsula allargada i que al vessant oriental, especialment a la comarca del Montsià, presenta una coloració rosa clar. A les terres més interiors i amb sòl de guix, com ara als camps de cereals, es pot trobar l’atractiva rosella morada (Roemeria hybrida). Aquestes “males herbes” no només han ocupat principalment els cultius, un hàbitat que hem creat els humans, sinó que a més han adaptat la seva floració al cicle de vida curt dels conreus.

Roselles.jpg

Una fauna diversa sobrevola i salta entre les roselles. © Òscar Marín

IMG_9289.JPG

Les efímeres roselles han conquerit els camps amb el seu roig intens. © Carme Escales

Al mateix temps, a les llacunes i marges d’aigua estancada d’alguns aiguamolls hi floreix amb especial intensitat el lliri groc (Iris pseudacorus). Als Aiguamolls de l’Empordà hi treu els pètals entre els canyissars i balques dels prats inundables d’arreu del parc, però és especialment vistós a la Reserva dels Estanys, al nord de l’espai natural. Les seves llargues fulles verdes, que poden fer més d’un metre d’alçada, semblen llances que protegeixen les grans flors delicades i, alhora, fan de refugi de molts ocells aquàtics. Dels itineraris que hi ha traçats al llarg de l’espai natural, el número 1 –que va des del Cortalet fins al Mas del Matà– passa a la vora de recs i estanys on abunda el lliri groc. Podeu demanar el plànol de la ruta a l’oficina del Parc.