Entrades amb l'etiqueta ‘història’

Somnis al vell molí de l’Escala

dimarts, 9/07/2019

Façana de l’hotel restaurant El Molí de l’Escala. © ÒM   

La mainada jugava a fet i amagar entre les ruïnes del vell molí. Aquest era un bon racó on passar la tarda perseguint sargantanes o tirant pedres al rec o a la bassa. Però aquestes pedres eren plenes d’història. La Via Heraclea d’origen grec, la primera gran via de comunicació, creuava els terrenys de l’edifici. Aquest havia estat el molí fariner del marquès de Dou i, a principis de segle XX, havia tingut una petita central hidroelèctrica que va ser pionera i va fer de l’Escala el primer poble amb enllumenat de tota la comarca.

Vista posterior del molí, amb la bassa i una petita terrassa inaugurada aquest any. © ÒM

Un cop de sort va fer que l’actual propietari pogués adquirir la finca i rehabilitar les restes del molí. Avui, El Molí de l’Escala és un hotel gastronòmic amb molt d’encant. L’ànima del projecte és en Jordi Jacas, que després de passar per l’Albareda, el Jean Luc Figueras, la Casa Irene d’Arties i el Bulli de Roses, es va convertir en el responsable del Molí al 1999 defensant una cuina de proximitat i de temporada, amb un punt de creativitat, basada en el producte de qualitat.

Sala del restaurant El Molí de l’Escala. © ÒM

Hi arribem el divendres al migdia per assaborir el seu menú diari de 22€. Entre els primers, es pot escollir entre una crema de carbassó amb guarnició, gelat de gorgonzola i cruixent d’herbes, un tàrtar de salmó amb amanida taboulé i salsa de iogurt i menta, i uns tagliatelle al pesto amb tomàquet semisec, olives de Kalamata, formatge marí i alga codium. Entre els segons, es pot triar entre un marmitako de pop de roca amb bunyols de sobrassada, blat tendre i carreretes confitades; secret de porc ibèric amb xutney de préssec i brots de coriandre, i un suculent arròs melós de costella de vedella i calamars. Per postres, panacotta de cirera amb umeboshi, gelat de violeta i confitura de remolatxa i gerds; cremós de coco amb gelat de fruita de la passió, escuma de xocolata blanca i crumble de cítrics, o un típic recuit amb mel i anous. S’hi inclouen el vi, el pa i l’aigua, així que és una magnífica opció per inaugurar l’escapada.

Arròs melós de costella de vedella i calamars. © ÒM

Després de dinar, ens instal·lem a l’habitació i aprofitem per descansar una estona. Allunyat de la façana marítima, aquest hotel ofereix el bo i millor del camp empordanès (la calma, l’aire fresc, el xiscle de les orenetes…) a poca distància de les platges. Les habitacions mantenen l’aspecte rústic de l’edifici original, però han estat perfectament rehabilitades per esdevenir modernes i funcionals. Totes estan equipades amb Smart TV, mini bar, aire condicionat, calefacció, assecador de cabells, amenities i Wifi gratuït, i algunes disposen d’hidromassatge. I si hi aneu amb el vostre gos, heu de saber que serà ben rebut.

Habitació doble de l’hotel El Molí de l’Escala. © ÒM

Vista del jardí on se serveixen els esmorzars als mesos d’estiu. © ÒM

La tarda és un bon moment per visitar alguns atractius del municipi. Ens acostem al nucli de Sant Martí d’Empúries, on un músic toca la guitarra mentre els turistes ja sopen a les terrasses. Passa un grup amb bicicleta, han vingut des de l’Escala per l’agradable camí de ronda. Després ens acostem a l’escala. Des de l’hotel, és possible endinsar-se fàcilment al centre de la població, tot i que es pot deixar el cotxe a l’aparcament gratuït que hi ha a l’entrada de l’Escala i caminar uns quinze minuts pel passeig que voreja la costa fins a la plaça de la Sardana, centre neuràlgic de la vila. Val la pena prendre un gelat o remullar-se els peus a la platja de les Barques abans d’iniciar el camí de tornada.

En vint minuts arribem a peu fins al centre de l’Escala. © ÒM

Els hostes de l’hotel El Molí de l’Escala poden gaudir de deliciosos esmorzars. © ÒM

Ecos de Grècia a l’Hostal Empúries

dilluns, 17/06/2019

L’escultura de l’Esculapi mira a Grècia des de les ruïnes d’Empúries. © ÒM

Si ara pogués parlar amb aquells adolescents que caminaven entre les ruïnes d’Empúries, fa més de vint anys, els diria que siguin feliços, que no pateixin, que molts dels seus somnis es faran realitat, malgrat alguns cops durs que els té reservada la vida. Hi hem tornat més de vint anys després i ens hem reconciliat amb l’Empordà a les ruïnes on, de joves, imaginàvem l’arribada de les primeres naus gregues. I ens hem allotjat a l’hostal on van dormir els primers arqueòlegs d’aquesta excavació, dirigits per Puig i Cadafalch. L’any 1908 va néixer el petit quiosc de refrigeris que, poc després, esdevindria el restaurant Villa Teresita i que acabaria convertit en l’Hostal Empúries, on dormim avui. És l’únic edifici construït a la bonica platja del Portitxol, a tocar de les ruïnes, però la seva presència no destorba la vista quan l’observem des del camí de ronda.

El camí de ronda ens porta fins a l’Hostal Empúries, davant la platja del Portitxol. © ÒM

La mar i els ocells que piulen al bosc posen la banda sonora al nostre passeig tranquil, just després de deixar les maletes en una de les noves habitacions superiors. Una habitació amb moltes comoditats on es respira l’aposta de l’Hostal Empúries per un model d’allotjament sostenible basat en la responsabilitat social i ecològica. Al bany hi ha sabons sense parabens, amb etiquetes ecològiques, i els envasos i capsetes de les ‘amenities’ també són respectuosos amb l’entorn. Quan netegen l’habitació, ho fan amb productes concentrats, sense lleixius, generant el mínim nombre d’envasos i amb un sistema que permet estalviar 265 litres d’aigua al dia. Tot per respectar el magnífic entorn natural de l’allotjament.

Habitació doble superior spa de l’Hostal Empúries. © ÒM

Com a bon allotjament dedicat al descans i al benestar, l’Hostal Empúries disposa d’una zona de spa amb un renovador circuit d’aigües, on destaquen la piscina lúdica d’hidromassatge, els dolls de pressió, la sauna finlandesa i el hamman. També hi ha dutxes de sensacions i una piscina. A banda, hi ha una zona de gimnàs i una carta de tractaments naturals, dins la qual s’inclouen massatges, tractaments estètics corporals i facials, sessions de ioga i activitats d’oci per la zona: des de passejades amb bicicleta per descobrir els racons més amagats de la Costa Brava fins a sortides amb caiac o amb veler.

Zona d’aigües de l’Spa Empúries, amb vista als jardins de l’Hostal. © ÒM

Les habitacions superiors spa tenen sortida directa a uns agradables jardins. © ÒM

Els grans finestrals de la zona de spa, de les habitacions o del restaurant conviden a gaudir de l’entorn, a passejar, a respirar, a deixar-se portar pel ritme de les onades. I més encara als mesos d’estiu. La terrassa es converteix en el lloc perfecte on gaudir d’una vista privilegiada i de la proposta gastronòmica de l’Hostal. Dissenyada per la interiorista Pilar Líban, ofereix servei continu d’esmorzar, dinar i sopar, tot i que també hi podem prendre un cafè o una copa. A l’estiu també obre el xiringuito Gambo, el lloc ideal per gaudir d’amanides, tapes i entrepans al costat del mar.

Finestrals del Bistró del Mar, amb vista sobre la platja del Portitxol. © ÒM

A l’interior, el Bistró del Mar i el restaurant Villa Teresita són dos espais ideals per gaudir d’una cuina eco-mediterrània. Completa la proposta de l’Hostal Empúries un programa d’actuacions musicals en directe: jazz, blues, rumba, bossa nova, rock… Tot està pensat per a aquells clients i visitants que busquin viure una experiència única, en un espai exquisit, a la vora del mar, on els ecos de la història es barregen amb la remor de les onades.

Al Bistró del Mar se serveixen sopars i esmorzars per als clients de l’Hostal Empúries. © ÒM

Dormir en una antiga escola a Cardona

dimarts, 16/04/2019

Vista de Cardona des de la torre de la Minyona. © Òscar Marín

A Cardona, mirem on mirem, trobem història. El castell estratègic i omnipresent, l’església gòtica, als afores la preuada sal en forma de muntanya… Però abans de descobrir tot això, deixem les maletes en un allotjament singular que amaga moltes petites històries: ocupa l’antiga escola i convent de les Carmelites Vedrunes, al centre de la població. Tres antigues alumnes, les germanes Guals (una de les quals és esposa del reconegut cardiòleg Valentí Fuster), van decidir rescatar l’edifici d’un futur incert i donar-li una nova vida. Van rehabilitar-lo i el van convertir en un hotel amb encant que sedueix des que posem els peus a la seva recepció, on els mosaics i els vidres gravats del segle XIX combinen amb les característiques d’un hotel del segle XXI. Perquè malgrat que la remodelació ha inclòs nombroses comoditats, aquí encara s’hi respira l’ambient original.

Salons de l’Hotel Bremon de Cardona. © ÒM

L’Hotel Bremon ens fa sentir com a casa, no només per la calidesa dels colors escollits i per la comoditat dels espais, sinó també per l’amabilitat del seu personal. L’Elisabet i en Ramon hi atenen els hostes amb tracte afable i ens ofereixen informació i idees perquè la nostra estada a Cardona sigui el màxim de satisfactòria possible. Tothom hi és benvingut, des de parelles fins a famílies amb nens, ja que disposa d’habitacions dobles, triples i quàdruples, totes amb bany complet. Al quart pis, disposen d’una sala on serveixen els sopars a l’estiu i una terrassa magnífica per descansar i observar una part molt important de la història de Cardona: el seu castell imponent.

Terrassa de l’Hotel Bremon, amb el castell de Cardona al fons. © ÒM

Habitació familiar de l’Hotel Bremon. © ÒM

Després de gaudir d’un esmorzar amb embotits, formatges, pa amb tomàquet, cereals, pastissos casolans i altres delícies, pugem al castell, una de les fortaleses catalanes més emblemàtiques. Accedir-hi és molt fàcil, perquè es troba a prop del centre, dalt d’un turó des d’on s’obté una vista privilegiada de la ciutat i dels voltants (en dies clars es pot veure fins i tot el Tibidabo).

Esmorzar amb embotits, formatges i suc de taronja. © ÒM

A l’hora d’esmorzar podreu triar entre una bona selecció de productes. © ÒM

Travessem la vila tot caminant i passem per davant de l’església de Sant Miquel. En poc més de 15 minuts arribarem al castell de Cardona, que es va construir l’any 886 per ordre de Guifré el Pelós. Avui s’hi observa una combinació d’elements romànics i gòtics. El recinte protegeix importants construccions, com la col·legiata de Sant Vicenç, que enguany celebra el mil·lenari de la seva fundació i que va ser declarada fa uns anys monument nacional. Després de passejar pels claustres i patis, val la pena pujar també a la Torre de la Minyona, punt culminant de la fortalesa.

Església de Sant Miquel de Cardona, al cor de la vila. © ÒM

El castell vist des de la plaça de la Fira. © ÒM

La comercialització de sal hi va tenir un paper molt important (us recomanem visitar per la tarda la Muntanya de Sal). Aquest comerç era controlat pel llinatge dels Cardona (dins la col·legiata hi trobem la tomba de Joan Ramon Folc I de Cardona, del segle XV). El castell va tornar a jugar un paper important durant la guerra de Successió, ja que va resistir el setge de les tropes de Felip V, un fet que va retardar tres anys la seva victòria, fins al 1714. Dades que ens recorden que som en un dels llocs més importants de la nostra història. Tant és així que el castell de Cardona fou votat monument favorit dels catalans l’any 2017.

Claustre amb elements gòtics i dels segles XIV i XX. © ÒM

La magnífica col·legiata de Sant Vicenç és de visita imprescindible. © ÒM

El porxo (nàrtex) de la col·legiata exhibeix la rèplica de cinc pintures del segle XII. © ÒM

Sabors i aromes del Solsonès

divendres, 27/04/2018

El millor d’aquesta comarca que ens encanta és que encara conserva racons prou desconeguts i sorprenents i unes arrels culturals i gastronòmiques que ha sabut preservar amb orgull. La gent del Solsonès ha mantingut vives antigues tradicions, un patrimoni centenari, una natura exuberant i, especialment, una gastronomia per llepar-se’n els dits. I aquesta primavera no hi ha excuses per no descobrir tot el que ens ofereix la comarca. S’ha ideat una campanya per atreure visitants a la primavera, just en el moment en què el paisatge és més esplendorós, quan els prats són més verds i les temperatures són més agradables. La campanya “Solsonès, el mes gastronòmic” vol promocionar els productes locals, des de la matèria primera fins al producte cuinat. Els restaurants fan menús especials, es promocionen les activitats turístiques gastronòmiques, les finques i obradors mostren les seves instal·lacions i els hotels i cases rurals fan ofertes especials.

Santuari del Miracle.jpg

Fem la visita guiada al conjunt monàstic del Santuari del Miracle de Riner. © ÒM

Arribem a Solsona un dissabte al matí i, després de passar per l’Oficina de Turisme del Solsonès i agafar alguns mapes i informacions, ens dirigim cap al Santuari del Miracle de Riner, on des de fa un any es fan visites guiades amenes i plenes d’anècdotes. La “joia de la corona” d’aquest conjunt monàstic és el majestuós retaule barroc de l’escultor Carles Morató, del qual sorprèn que fins i tot es pot recórrer per dins. Té una alçada de 23 metres i una amplada de 12 metres. També hi destaca l’orgue de finals del segle XVI, que va sobreviure a l’assalt de les tropes napoleòniques i a la desamortització del 1841. A més de l’església, el santuari del Miracle està format per la Capella de la Desaparició i pel monestir benedictí depenent de Montserrat, que va ser construït a finals del segle XIX, a més d’un edifici d’acollida amb cel·les, de la casa d’Espiritualitat i de la casa Gran.

Retaule del Miracle 1.jpg

El retaule barroc és la gran sorpresa de l’església del Santuari del Miracle. © ÒM

Retaule del Miracle 2.jpg

Del retaule se’n pot entrar i sortir, un símbol de purificació i transformació personal. © ÒM

Hi ha tant d’espai en aquest recinte que hi trobem fins i tot una formatgeria, un projecte que es va posar en marxa a finals de l’any passat i que ja ha donat els seus fruits saborosos. Els iogurts de llet d’ovella del Miracle són una delícia per als amants dels productes làctics i els formatges es troben entre els millors que hem tastat. L’ànima d’aquesta cooperativa són la Sílvia Soler i en Marc Pla, que estudien poder tenir algun dia el seu propi ramat d’ovelles als terrenys del Santuari. De moment, podeu trobar els seus productes aquí mateix, en diversos punts del Solsonès i a la botiga Vila Viniteca de Barcelona.

Sílvia Formatgeria del Miracle.jpg

La Sílvia ens ofereix els seus iogurts i formatges a la Formatgeria del Miracle. © ÒM

I seguim gaudint dels bons productes del Solsonès, perquè després de visitar la formatgeria, ens esperen per dinar al Restaurant del Miracle. Aquesta també és terra de mel i, coincidint amb la Fira de la Mel de Riner, ens preparen un menú amb aquest ingredient com a protagonista. En Manel Casanovas és el xef que lidera el projecte i treballa sobretot amb verdures i carn dels camps i les granges veïnes. Tot el producte és de proximitat i, en molts casos, ecològic. En un ambient acollidor, hi tastem una amanida amb formatge del Miracle i vinagreta de mel i un tendre bacallà a la mel. A la botiga que tenen a l’entrada del restaurant també es poden adquirir alguns dels productes artesans i alimentaris de la zona, que seran un bon record de la nostra estada.

Restaurant del Miracle.jpg

Amanida amb formatge del Miracle i vinagreta de mel. © ÒM

Després de dinar, conduïm fins a la capital de la comarca per fer unes visites sorprenents. Primer ens acostem al Quarto dels Gegants. Al carrer de Sant Llorenç hi ha l’espai que, com a mínim des de l’any 1710, ha acollit la major part del bestiari popular i els gegants del Corpus i la Festa Major. El Quarto conserva tota la comparseria i explica l’evolució de la festa amb fotografies antigues i textos. La visita, que es fa tots els dissabtes a les 17 h, té una durada de mitja hora i s’ha de reservar a través del telèfon 663 66 81 84 (www.solsonaexperience.com).

Quarto dels Gegants 1.jpg

Els gegants de la Festa Major de Solsona són elegants i imponents. © ÒM

Quarto dels Gegants 2.jpg

És un privilegi observar el bestiari festiu de tan a prop mentre en descobrim la història. © ÒM

Tot seguit pugem al campanar de Solsona, una visita que fins fa un any no es feia i que permet descobrir els terrats de la ciutat des d’un punt de vista inèdit per a la majoria. Amb el guia que ens acompanya, descobrim la història de la catedral, els detalls de la construcció de la torre i els secrets de les campanes, entre d’altres anècdotes. Amb aquestes visites, que es fan els dissabtes a la tarda, es recapten fons que es reinverteixen en el manteniment de la catedral i del campanar.

Catedral de Solsona.jpg

La cúpula enrajolada de la Catedral vista des del campanar. © ÒM

I un cop a baix, volem descobrir més a fons els carrers de la vila, així que ens hem apuntat a la visita “Tasta Solsona”, un itinerari que permet entrar als comerços més antics i peculiars, parant especial atenció a l’artesania i als productes agroalimentaris locals. En Toni Canal és cisteller des de fa 22 anys i manté viu el negoci familiar nascut l’any 1949. A la Cistelleria La Palmera fan des de cistells de bolets de vint mides diferents fins a les palmes del diumenge de Rams, persianes, caragoleres, mobles rústics de rotang i vímet i molts altres objectes tradicionals. Per tenir un record de la visita, en Toni ensenya la mainada a fer un petit estel amb fibres naturals trenades.

Cisteller Solsona.jpg

El cisteller Toni Canal fabrica cistells de totes les mides al cor de Solsona. © ÒM

A prop de la bonica plaça de Sant Joan trobem el forn de pa Cal Jaumet, que es remunta al 1837. Avui hi trobem la setena generació, que encara elabora el pa com els seus avantpassats. Una bona matèria primera, una elaboració lenta, fermentacions llargues, l’ús de massa mare i l’escalfor del forn de llenya que aporta al pa un especial toc cruixent fan del seu un producte excel·lent. Ens enduem unes coques delicioses, un pa de pagès i unes torrades ideals per untar-les amb les melmelades de Riuverd, una cooperativa d’inserció social de Solsona que prepara salses, conserves i cistells de verdures de temporada i ecològiques, entre altres productes.

Cal Jaumet.jpg

A Cal Jaumet, tant el producte com l’atenció al client són excel·lents. © ÒM

També passem per la botiga dpagès, on la Marta Borràs hi ven la carn i els embotits de la seva granja, una de les poques granges certificades de producció ecològica de porcs que hi ha Catalunya. Crien els porcs sota condicions naturals, allunyats del concepte de producció intensiva, amb accés permanent a l’aire lliure, jaç de palla, llum natural… Les truges poden tenir cura dels garrins, que s’alimenten de llet materna durant moltes setmanes i fan la transició al pinso de manera gradual. És per tot això que aquests embotits són tan bons. La botiga només obre els divendres i els dissabtes. La resta de la setmana, la Marta i el seu company tenen cura de la granja. D’aquí ens enduem una llonganissa que combina a la perfecció amb la coca de Cal Jaumet.

dpagès Solsona.jpg

La Marta Borràs a la botiga dpagès de la plaça del Ruc. © ÒM

Passem també per la Casa Adroguer Nou, un emblemàtic establiment solsoní fundat al 1870 que ha reobert totalment reformat, però sense perdre l’esperit amb el que va néixer. S’hi ha conservat el mobiliari d’època i la façana d’aire “retro”, amb l’inconfusible cartell de rajoletes de Codorniu que indica que aquest establiment era proveïdor d’aquest cava arreu del país. El local se centra en la venta de vins, begudes i licors i també ofereix un espai de degustació i tast de productes.

Casa Adroguer Nou.jpg

La Casa Adroguer Nou és un dels establiments més antics de Solsona. © ÒM

La visita gastronòmica “Tasta Solsona” es fa tots els dissabtes entre el 17 de març i el 30 de juny a les 17 h i cal fer reserva prèvia al 663 66 81 84 o bé a info@solsonaexperience.com. Abans de marxar, també afegim al cistell uns trumfos autèntics del Solsonès, un formatge de cabra extraordinari de Les Roques, elaborat a Sant Llorenç de Morunys, i una navalla de l’empresa Pallarès (es dediquen a la indústria ganivetera des del 1917) per tallar formatges i embotits.

Cistella de Productes.jpg

El cistell artesà ben ple dels productes del Solsonès que hem recollit durant el dia. © ÒM

Formatge i navalla Pallarès.jpg

Formatge de Les Roques tallat amb navalla Pallarès i torrades de Cal Jaumet. Tot 100% Solsonès! © ÒM

S’ha fet tard i conduïm fins a la casa de turisme rural El Call d’Odèn. La Teresa Prat ens acull amb els braços oberts en un dels amplis apartaments rurals que gestiona i, com que no elaboren sopars, ens obre la porta de la petita botiga on podem servir-nos i cuinar després el que haguem agafat al nostre apartament. Però ja portem el cistell ben ple de productes del Solsonès! Aquesta casa que forma part de l’Associació de Turisme Rural del Solsonès (enguany celebra el seu 25è aniversari) és tot un projecte vital que té l’origen al 1996 amb la rehabilitació de l’antiga Pallera del Call. Amb el pas dels anys, han anat restaurant amb respecte altres espais i edificis de la finca. Avui tenen fins i tot piscina i una zona de jocs infantils. Però un dels aspectes més importants són les vistes. Dormim en un mirador privilegiat del Solsonès.

El Call d'Odèn.jpg

Al Call d’Odèn ens sentim com a casa. Apartaments acollidors i tracte impecable. © ÒM

Al dia següent, ens acostem al Zoo del Pirineu, un recinte que no és ben bé un zoològic, sinó un espai on arriben espècies autòctones que no podran tornar a la natura i que, després de passar per algun centre de recuperació de fauna, fan estada al Solsonès. És una bona manera de divulgar entre el gran públic els costums i l’hàbitat de la fauna pirinenca: l’àguila daurada, el mussol pirinenc, la guineu, l’òliba, la fagina, el falcó pelegrí, el porc senglar, la geneta, el xoriguer, el conill de bosc, el voltor comú, la cabra alpina, l’ovella del Ripollès… Si fa bon temps, podeu gaudir de l’exhibició de vol amb unes vistes increïbles com a teló de fons. I no us perdeu una de les activitats que agrada més a petits i grans, el “Toca-toca”, durant la qual podrem acaronar alguns animals i, fins i tot, alimentar-los.

Òliba Zoo del Pirineu.jpg

La vella òliba es deixa acaronar pels visitants del Zoo del Pirineu. © ÒM

Falcó Zoo del Pirineu.jpg

Descobrirem espècies autòctones, però també alguna espècie forània, com el grifó. © ÒM

Per dinar, hem reservat taula a la Fonda ca l’Agustí de Cambrils (Odèn), un establiment casolà que atreu molta gent de la comarca. Aquí es poden menjar de diverses maneres els trumfos (patates) que es conreen a l’alta muntanya: trumfos farcits, trumfos gratinats, trumfos aixafats amb bolets, trinxat amb trumfos… També hi podeu tastar el civet de senglar, el civet d’isard, carns a la brasa i altres receptes tradicionals de muntanya.

Ca l'Agustí Cambrils.jpg

Trinxat de trumfos i bolets a la Fonda ca l’Agustí. © ÒM

Després de dinar, anem fins al Salí de Cambrils, que es troba molt a prop de la Fonda ca l’Agustí. Aquí descobrireu la història d’unes salines que es nodrien d’una font salada que es troba uns metres més amunt. Les instal·lacions de l’antic recinte d’extracció de sal han estat totalment renovades i ara s’hi permet fer banys de sal, una manera molt agradable de fer salut. Aquests banys milloren els problemes de pell, serveixen per combatre l’estrès i l’insomni, afavoreixen la circulació de la sang i col·laboren a eliminar toxines, entre molts altres beneficis. El paisatge muntanyós acompanya el bany relaxant abans o després de fer la visita guiada on s’explica la història del lloc i el funcionament de les salines. Una manera ideal d’acomiadar-se d’aquesta comarca, fins a la propera escapada!

Salí de Cambrils.jpg

L’antic molí de sal restaurat del Salí de Cambrils. © ÒM

Un hotel familiar al barri de les Tres Torres

dilluns, 15/05/2017
Sala Hotel Primero Primera.JPG

Un retrat familiar dels Pérez-Sala en un dels salons de l’hotel. © Òscar Marín

Molt abans que Barcelona fos la ciutat turística que coneixem avui, ja n’hi havia, d’hotels i de turistes. Al barri de les Tres Torres, els Pérez-Sala van construir-hi l’any 1955 una gran casa com a residència familiar, però amb alguns apartaments independents. El primer pis i la planta baixa eren d’ús privat del matrimoni i els seus vuit fills. La resta de l’edifici era obert a visitants i residents temporals, una idea pionera a l’època, en un barri benestant com aquest. Amb la idea de millorar l’experiència dels hostes, l’any 2005 van decidir afegir més espais, convertint part de la residència de la família en zones comunes com la sala, el bar i el gimnàs, a la planta baixa. La reforma més important va arribar l’any 2011, quan els apartaments es van convertir en habitacions d’hotel, conservant els amplis espais i els materials nobles. Però el primer pis continua reservat a la família. D’aquí, el nom de l’hotel, Primero Primera, on vam dormir fa uns dies.

Habitació Àtic 3 Hotel Primero Primera.JPG

Habitació Àtic 3 de l’hotel Primero Primera. © Òscar Marín

Bany Habitació Àtic Primero Primera.JPG

L’habitació disposa de bany complet, amb dutxa i banyera. © Òscar Marín

Aquest és un hotel elegant, però també fresc, alhora modern i casolà, perquè les instal·lacions han estat renovades de manera impecable sense perdre l’ambient familiar. En tots els detalls es percep la voluntat que els hostes se sentin relaxats i ben acollits. Hi ha aperitius i refrescos gratuïts a disposició dels clients, i també ens podem fer un cafè i assaborir-lo en una de les confortables butaques de pell de la sala. També hi ha un ‘honesty bar’ amb begudes alcohòliques, al qual es pot accedir en qualsevol moment del dia i anotar allò que s’ha consumit. A l’habitació, el minibar també és gratuït. Però aquest és només un dels detalls que ens fan sentir com a casa a les habitacions àmplies i càlides. Són especialment atractives les de l’àtic, com la que ens van assignar, ja que es troben sota teulada, amb bigues de fusta i el sostre inclinat. L’espai és diàfan, des del bany es veu tota l’habitació, i ens dóna la sensació de trobar-nos en unes golfes pirinenques, més que no pas al bell mig de la capital catalana. A sobre de la banyera, una finestra oberta al sostre ens permet veure el cel o contemplar la torre de Collserola si ho fem des de la dutxa. Al costat del llit, un sofà ens crida a descansar mentre prenem una de les infusions que ens han deixat a la taula. També podem fer-ho a la terrassa exclusiva que comparteixen les quatre habitacions de l’àtic. Les possibilitats de relaxar-se són múltiples. Si el temps acompanya, podem fins i tot remullar-nos a la piscina exterior o llegir una revista al jardí de l’hotel.

Terrassa Àtic Primero Primera.JPG

Terrassa compartida per les quatre habitacions de l’àtic. © Òscar Marín

Piscina Hotel Primero Primera.JPG

Jardins i piscina de l’hotel Primero Primera. © Òscar Marín

La saga Pérez-Sala porta unida a la Fórmula 1 des dels anys 50, data en la qual es va inaugurar l’Hotel Primero Primera. Per això, en molts espais comuns s’hi poden veure fotografies antigues i objectes històrics relacionats amb el món del motor. És el cas del bar on se serveix l’esmorzar ‘self-service’, un espai modern i acollidor, obert també a persones que vulguin esmorzar en un ambient exclusiu però que no s’allotgen a l’hotel. A fora, comença un nou dia a la Barcelona tranquil·la, en un barri gairebé sense turistes, que rarament s’endinsen en aquests carrers de la zona alta. Una bona oportunitat per descobrir una altra Barcelona.

Bar Hotel Primero Primera.JPG

Al bar se serveixen els esmorzars, també a disposició de clients que no s’allotgen a l’hotel. © ÒM

Esmorzar Hotel Primero Primera.JPG

Una bona selecció de fruites, embotits, formatges, entrepans… © ÒM

Escalera Primero Primera.JPG

Escala interior de l’hotel Primero Primera. © ÒM

Un refugi medieval a Mirambell

dijous, 26/05/2016
El poble de Mirambell.jpg

El poble de Mirambell es troba al Maestrat aragonès, a tocar del País Valencià. © Òscar Marín

Quan arribem a Las Moradas del Temple, no tenim la sensació d’entrar en un hotel. Som a casa de l’Adelaida i en Sergio, una parella de navarresos que van trobar al poble de Mirambell el lloc més adient on construir el seu projecte vital. Van comprar una casa del segle XVI i la van convertir en un allotjament amb personalitat on rebre viatgers d’arreu, on oferir-los un refugi per desconnectar del dia a dia i retrobar-se amb la tranquil·litat de la vida rural. Des que entrem a casa seva, ens convertim en “convidats”, en viatgers que seran atesos amb cura i familiaritat durant la seva estada. La cordialitat en el tracte és un dels punts forts de Las Moradas del Temple. També la personalitat del lloc i de l’entorn.

Las Moradas del Temple Adelaida Sergio.jpg

Els amables propietaris de Las Moradas del Temple, Adelaida i Sergio. © ÒM

Som a les portes del País Valencià, ja dins el Maestrat aragonès. Hem deixat la bonica Morella enrere i hem entrat a Mirambell, una petita vila amb molt d’encant envoltada en tot el seu perímetre per muralles, un nucli que ha conservat el seu aspecte medieval intacte. Però tindrem temps de descobrir el poble demà al matí. Ara volem gaudir de l’hotel. Un allotjament que ens recorda que som en un territori ple d’història, des dels noms de les habitacions (Doncella de Orleans, Cámara del Gran Maestre…) fins als llibres sobre el passat templer de la zona, passant per les majestuoses portes restaurades, les velles bigues de fusta o la col·lecció de navalles antigues, algunes trobades a la mateixa casa on ens allotgem.

Las Moradas del Temple.jpg

A l’entrada de la casa s’hi reprodueixen motius de la muralla medieval de Mirambell. © ÒM

En la restauració no s’han fet gaires concessions a les tendències constructives actuals, i s’han preservat bona part dels elements tradicionals. A més, els tapissos i cortinatges, la música antiga que sona o la reproducció de diversos motius de la façana del convent de les monges agustines donen un aire medieval als espais comuns. A les habitacions no hi ha televisió, tota una declaració d’intencions. Aquí hem vingut a descansar i a connectar amb el ritme d’abans que la tecnologia envaís cada minut de les nostres vides.

Habitació Doncella de Orleans Las Moradas del Temple.jpg

Vam dormir plàcidament a la suite Doncella de Orleans. © ÒM

Jardí Las Moradas del Temple.jpg

La suite té sortida directa a l’agradable jardí dels 9 Cavallers. © ÒM

Després d’una estona de descans al jardí dels 9 Cavallers, al qual tenim accés directe des de la nostra suite Doncella de Orleans, es fa l’hora de sopar. En Sergio s’encarrega de la cuina de Las Moradas del Temple, amb plats tradicionals i de temporada. Aquesta nit ha preparat unes croquetes casolanes de pernil com a entrant, una amanida “templera” amb panses, ametlles i fruites deshidratades i unes galtes de porc a la reducció de Pedro Ximénez. Per postres, vam tastar el brownie amb gelat de vainilla i el sorbet de cassis al cava. La beguda i el cafè estan inclosos en el sopar degustació, que destaca per la seva excel·lent relació qualitat-preu.

Galtes de porc a Las Moradas del Temple.jpg

Tendres galtes de porc servides a Las Moradas del Temple. © ÒM

Esmorzar a Las Moradas del Temple.jpg

Al menjador de la casa també s’hi serveixen uns complets esmorzars. © ÒM

El passat es fa present en els carrerons d’aquest poble limítrof amb la comarca dels Ports. L’excel·lent preservació del seu patrimoni arquitectònic li va valdre l’any 1981 la Medalla d’Or que atorga l’organització Europa Nostra, i la seva història i bellesa l’han convertit en escenari de novel·les com La venta de Mirambel, de Pío Baroja, i de pel·lícules com Terra i llibertat, de Ken Loach. El petit nucli urbà conté més d’una trentena d’edificis i elements defensius de gran interès patrimonial: torrasses, portals de muralla, esglésies, convents, palaus i grans casals. Una de les seves singularitats és el fet que tota la població es desenvolupa intramurs, un tret poc habitual en altres assentaments medievals, on és habitual que apareguin ravals. El seu aspecte és el d’un poble gairebé inalterat des de l’edat mitjana. Guardarem la descoberta al cor i recordarem l’estada a casa de l’Adelaida i en Sergio com una de les més agradables que hem viscut.

Ruta en família per Montserrat

divendres, 4/12/2015
© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El Monestir de Montserrat des del camí de la Santa Cova. © Òscar Marín

“Màgica” i “sagrada” són dues paraules que han acompanyat tradicionalment la muntanya de Montserrat. La màgia es fa evident en el seu perfil únic, que emergeix com un immens laberint d’estalagmites gegantines i es divisa des de molts quilòmetres a la rodona. El vessant més sagrat resta ocult als viatgers fins que no arriben al peu del monestir de Santa Maria, el principal centre de peregrinació del país, que acull la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, patrona dels catalans. La seva popularitat l’ha convertida en una de les muntanyes amb més facilitats d’accés de Catalunya. S’hi pot pujar a peu per diversos camins, amb cotxe per carretera, amb cremallera o amb telefèric. Per comoditat, freqüència de pas, vistes i bona comunicació amb tren des de Barcelona, pugem amb el cremallera, inaugurat l’any 2003 i gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat. L’any 1892 ja es va posar en marxa un primer ferrocarril, a imitació dels trens de muntanya suïssos, però va finalitzar el seu servei l’any 1957. Avui, asseguts al costat d’una finestra panoràmica i en només 13 minuts anem des de la moderna estació de Monistrol Vila fins al peu de l’abadia benedictina, a 720 metres d’alçària.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

La basílica de Montserrat té una estructura gòtica i ornamentació renaixentista. © ÒM

Un cop a dalt és obligat visitar la basílica del complex monàstic, del segle XVI, i també és interessant entrar al museu que acull obres de Caravaggio, Renoir, Picasso i Dalí. Però no ens oblidem del paisatge excepcional que ens envolta, herència d’una evolució geològica singular. Per conèixer l’entorn natural, una de les rutes més populars i accessibles és la de la Santa Cova, ideal per fer en família. Primer cal agafar el funicular que baixa, superant un gran pendent, fins al camí de la Santa Cova. De l’estació inferior del funicular surt, cap a la dreta, el sender que porta fins al paratge on, segons la llegenda, es va trobar la imatge de la Mare de Déu negra fa més de mil anys. El recorregut és especialment recomanable per a famílies, ja que a l’aventura de baixar amb el funicular s’hi uneix el misteri d’arribar fins a la cova per un camí ben traçat i no gaire llarg. Això sí, hi ha trams amb escales i força desnivell que no el fan apte per a cotxets ni cadires de rodes.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

De camí a la Santa Cova trobarem diversos grups escoltòrics i bones vistes. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Reproducció de la imatge original a l’interior de la Santa Cova. © ÒM

Els punts d’interès de l’itinerari són variats. Hi trobem unes vistes sorprenents sobre la vall del Llobregat i les parets de Montserrat, amb els Pirineus i la serra de Collserola a l’horitzó. També al llarg de la ruta ens acompanya el Rosari Monumental, un conjunt escultòric modernista amb quinze obres religioses creades per arquitectes i escultors de renom com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Josep Llimona. La gran riquesa vegetal d’aquest vessant és un altre dels atractius de la caminada: l’espinosa argelaga, el bruc de flors blanques i l’estepa, de grans pètals rosats, segueixen els passos del viatger. El camí no té pèrdua i al cap d’uns vint minuts s’arriba a l’església edificada al voltant de la Santa Cova. La passejada per l’interior ens mostra una petita cavitat excavada a la roca i presidida per la imatge de la mare de déu, una sala amb centenars d’exvots i un claustre reduït i silenciós. A l’exterior ens hi esperen de nou les vistes del cel, de la plana i de les majestuoses agulles, alhora màgiques i sagrades.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

La vista de la vall del Llobregat des del camí de la Santa Cova. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

De tornada amb el funicular, retrobem l’abadia de Montserrat. © ÒM

72 hores a Berlín: les 10 visites imprescindibles

dilluns, 21/09/2015

És possible veure Berlín en un cap de setmana? Sí, és possible, tot i que és millor disposar de tres dies per veure el més essencial de la capital alemanya. El primer que recomano per afrontar amb més comoditat el viatge és reservar amb antelació una Berlin Welcome Card, que permet estalviar temps i diners. És especialment recomanable la Berlin WelcomeCard Museuminsel, que a més d’incloure els desplaçaments il·limitats en transport públic durant 72 hores i descomptes de fins al 50% en diversos punts d’interès, proporciona entrada lliure als cinc grans centres de l’Illa dels Museus (Museuminsel). També podeu optar pel MuseumPass Berlin, que permet entrar a tots els museus durant tres dies. Les podeu reservar a través del web VisitBerlin. També val la pena descarregar-se al mòbil l’aplicació Going Local Berlin, plena d’informació per organitzar l’estada.

BerlinWelcomeCard MuseumPass.jpg

Tiquets i informació pràctica facilitats per l’Oficina de Turisme de Berlín. © ÒM

Arribem a Berlín el divendres a les 23.15 h amb l’últim vol de la companyia EasyJet. Per horari i servei, aquest és un vol de baix cost ideal per arribar a la capital alemanya des de Barcelona. Per cert, si voleu amb EasyJet, recomano portar una maleta Gladiator de mida cabina, que té la grandària permesa i el pes ideal per viatjar amb les aerolínies low cost. Des de l’aeroport de Schönefeld, de nit, es pot arribar al centre de la ciutat amb transport públic per 3,30 euros, fent alguns transbordaments (bus X7 o 171, metro U7 i metro U12), o amb taxi pagant al voltant de 50 euros. Ens decantem pel bus i el metro i arribem passada la mitjanit al nostre hotel. Hem escollit un allotjament econòmic, però ben equipat i amb una ubicació excel·lent: l’Ibis Budget Berlin Kurfürstendamm. Les habitacions són simples i netes, modernes, els llits són molt còmodes i es troba a prop del metro i de l’avinguda més famosa del Berlin occidental: Kurfürstendamm.

Catedral de Berlín.jpg

La catedral sobre el riu Spree, fotografiada des del James-Simon Park, una imatge “romàntica” de Berlín. © ÒM

  • Alexanderplatz

El dissabte al matí pugem al bus 100 disposats a submergir-nos en la capital alemanya i travessem la ciutat fins a AlexanderPlatz. Aquest autobús urbà permet fer un recorregut ple d’interès turístic pel preu d’un bitllet senzill: surt de l’estació Zoologischer Garten i passa pel Tiergarten i la gran avinguda Unter den Linden, oferint una bona vista del Reichstag i la porta de Brandenburg. Arribats a AlexanderPlatz, descobrim un dels punts neuràlgics de Berlín, un espai amb escassa personalitat, tot s’ha de dir, però ple d’història, en el qual s’aixeca un curiós “rellotge mundial”: el Weltzeituhr, que assenyala l’hora en les diverses zones horàries del món. L’altre element protagonista d’Alexanderplatz és la Berliner Fernsehturm, la imponent torre de telecomunicacions oberta als turistes que ofereix una panoràmica única de Berlín des dels 200 metres d’alçària.

Berlin Alexanderplatz.jpg

La gran Torre Alex, o Fernsehturm, sota el cel ennuvolat de l’Alexanderplatz. © ÒM

  • Nikolaiviertel

Caminant des d’Alexanderplatz, s’arriba en pocs minuts al nucli fundacional de Berlín, el Nikolaiviertel, que va quedar arrasat per les bombes l’any 1944, però va ser reconstruït de manera fidel entre els anys 1981 i 1987. Avui, en aquest barri tranquil i pintoresc, dominat per l’església de Sant Nicolau (Nikolaikirche), hi trobem molt bones opcions per tastar la gastronomia típica alemanya. Són especialment recomanables els restaurants Georg braeu brauhauss, Bei Bolte, Gasthaus Julchen Hoppe i Zum Nussbaum. Des d’aquí, ens dirigim a peu cap a la Catedral de Berlín, la cúpula de la qual s’observa clarament des de la llunyania.

Berlin Nikolaiviertel.jpg

Un dels agradables restaurants amb terrassa del barri de Nikolaiviertel. © ÒM

  • Museuminsel (Illa dels Museus)

La gran Catedral de Berlín és un dels edificis imponents de la Museuminsel, l’Illa dels Museus, i es fotografia de meravella des del Lustgarten. Però el que ens motiva a visitar aquesta illa de l’Spree són els seus cinc museus declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Una recomanació important: si voleu visitar els espais d’art de la Museuminsel, reserveu hora amb antelació per Internet. Us estalviareu les llargues cues i aprofitareu més l’estada. Us heu d’inscriure al web dels Museus de Berlín i reservar les vostres entrades. Si heu reservat una Berlin WelcomeCard Museuminsel o un Museum Pass Berlin, teniu entrada gratuïta a aquests museus, per tant heu d’escollir l’opció del web que ho indica. Només així, reservant hora de visita per Internet podreu estalviar-vos les llargues cues. I si no podeu reservar abans, penseu que el migdia acostuma a ser l’hora de menor afluència de visitants. Dels molts tresors que s’allotgen a l’Illa dels Museus, és imprescindible visitar el magnífic bust de la reina Nefertiti (dins el Neues Museum) i les joies del Pergamonmuseum, com la porta del mercat romà de Milet i les portes d’Ishtar de Babilònia. L’Altar de Zeus de Pèrgam, el gran reclam d’aquest museu, no es podrà tornar a visitar fins l’any 2019, a causa d’uns treballs de restauració. Els altres espais culturals de l’illa són l’Altes Museum, que conté peces clàssiques gregues i llatines; l’Alte Nationalgalerie, dedicat a obres (especialment pintures) dels segles XVIII i XIX, i el Bode-Museum, amb una extensa col·lecció d’escultures, art bizantí, monedes i medalles.

Berlin Museuminsel.jpg

L’Alte Nationalgalerie acull una gran col·lecció de pintures del segle XIX. © ÒM

  • Scheunenviertel

Al cor de Berlín, el barri de Scheunenviertel coincideix amb l’antic barri jueu de la ciutat. S’hi pot arribar a peu des de l’Illa dels Museus. Entre la gran oferta de bars, botigues i restaurants, hi destaca el Hackescher Markt, un espai comercial format per diversos patis interiors que conserva l’ambient de l’antic Berlín. Algunes bones opcions per sopar en aquest barri són Barcomi’s Deli, un restaurant amagat en un pati interior molt agradable; Sophieneck, que ofereix plats típics de la gastronomia alemanya i austríaca, i Shiso Burger, on es poden tastar hamburgueses amb un aire oriental. És molt recomanable acabar la nit a l’antiga Clärchens Ballhaus, una sala de ball que conserva l’aspecte dels vells locals berlinesos. Una altra opció molt interessant per assaborir el Berlín de l’espectacle i el cabaret és reservar entrades per a ‘The Wyld’, que es representa al Friedrichstadt-Palast. Aquest teatre havia acollit en el passat espectacles de plomes i lluentons i ara destaca per les seves sorprenents posades en escena. Abans o després del teatre, els restaurants Dada Falafel i Ruben & Carla són bones opcions per sopar. I al restaurant Boulevard Friedrichstrasse, just al costat del Friedrichstadt-Palast, hi podreu assaborir les receptes més típiques de Berlín.

Berlin Scheunenviertel.jpg

El restaurant Barcomi’s Deli ocupa un dels patis acollidors del Scheunenviertel. © ÒM

  • Visita guiada gratuïta al Bundestag

El diumenge al matí agafem el bus 100 des de Bayreuther Strasse fins a la parada Reichstag / Bundestag (uns 15 minuts de trajecte). Hem reservat amb dos mesos d’antelació la visita guiada al Parlament alemany (es pot fer en aquest enllaç). És l’única manera d’assegurar-se l’entrada a aquest edifici emblemàtic i a la seva cúpula famosa, dissenyada per Norman Foster. Passat l’estricte control de seguretat, la guia ens explica, en anglès, la història d’aquest edifici, aturant-se especialment en el període de la segona guerra mundial i en l’ocupació del Reichstag per part de les tropes soviètiques. Encara hi podem veure inscripcions de l’època en alguns murs. També podem entrar a la sala de plens i pujar amb ascensor fins a la terrassa de l’edifici, on s’aixeca l’element més espectacular, una gran cúpula de vidre a la qual podem pujar gràcies a dues passarel·les. Des d’aquí s’obté una vista imponent de la ciutat i ja s’observa el monument que visitarem tot seguit i que és, probablement, l’espai més fotografiat de la capital alemanya: la porta de Brandenburg.

Berlin Bundestag.jpg

La cúpula de vidre i acer és un dels elements emblemàtics del Bundestag. © ÒM

  • Porta de Brandenburg

Som a la plaça de la ciutat on més ‘selfies’, retrats i panoràmiques es disparen per minut. Qui no ha fotografiat la porta de Brandenburg, sembla que no hagi passat per Berlín. Aquest símbol de la capital alemanya, enmig de la Pariser Platz, ha estat testimoni privilegiat dels moments més decisius de la història d’Alemanya. Des de la seva restauració, l’any 2002, aquesta obra construïda entre els anys 1789 i 1791, inspirada en els grans pòrtics clàssics, llueix com si fos nova. La gran porta és el punt d’inici de l’avinguda Unter den Linden, que al segle XVIII es va convertir en el carrer més elegant de Berlín. A prop d’aquí, visitem un altre monument emblemàtic, però de construcció molt més recent: el Memorial de l’Holocaust.

Berlin Porta de Brandenburg.jpg

Viatgers d’arreu del món es troben a la Pariser Platz, on s’aixeca la Porta de Brandenburg. © ÒM

  • Memorial de l’Holocaust

A pocs metres de la Porta de Brandenburg, just davant de l’ambaixada dels Estats Units d’Amèrica, s’estén el Memorial de l’Holocaust, o Memorial Jueu, un homenatge als centenars de milers de jueus assassinats pels nazis en els camps d’extermini. Aquest monument colpidor, inaugurat l’any 2005, està format per 2.711 blocs de formigó i ocupa 20.000 metres quadrats al cor històric de la ciutat. Visitants arribats de tots els racons del món s’entrecreuen pels estrets carrers del Memorial, alguns fan fotografies, d’altres s’aturen a reflexionar… Aquesta obra de l’arquitecte nord-americà Peter Eisenman també disposa d’un centre d’informació al soterrani on es detallen els noms i cognoms dels jueus morts en els camps de concentració.

Berlin Memorial.jpg

Un visitant camina entre els blocs de formigó del Memorial de l’Holocaust. © ÒM

  • GendarmenMarkt

La plaça del GendarmenMarkt és una de les més interessants de Berlín perquè conserva edificis imponents que no van ser destruïts durant la segona guerra mundial. En una banda, la Französische Friedrichststdtkirche (entrada gratuïta de 12 a 17 h), i a l’altra l’església bessona del Deuscher Dom (oberta de 10 a 19 h). Al mig de la gran plaça hi trobem la Konzerthaus, una sala de concerts on, per tan sols 13 euros per persona, podreu gaudir d’un bon concert en una tarda de diumenge. Per dinar, és molt recomanable el restaurant Meisterstuck, on es poden tastar les salsitxes i cerveses més típiques d’Alemanya. També és una molt bona opció el cafè Quchnia, a la mateixa plaça, un local acollidor que ofereix esmorzars i dinars lleugers a base d’entrepans i amanides, i que té una bona vista del GendarmenMarkt. També hi podeu tastar un cafè de categoria abans de marxar cap a la Potsdamer Platz.

Berlin GendarmenMarkt.jpg

La Französische Friedrichststdtkirche està envoltada per nombrosos bars i restaurants. © ÒM

  • Potsdamer Platz i Sony Center

Agafem el metro i aviat arribem a la Potsdamer Platz, que va ser una de les places més vitals i amb més trànsit d’Europa abans de la segona guerra mundial. S’hi va instal·lar el primer semàfor del continent, que ha estat reconstruït al mateix lloc on era, i encara s’hi troba un fragment del Mur que dividia la ciutat. Després de la guerra, i durant moltes dècades, es va convertir en un espai desolador, però amb la reunificació alemanya es va decidir reconstruir la zona i s’hi van edificar diversos gratacels i edificis moderns. D’aquella reconstrucció, el Sony Center n’és l’edifici més ambiciós i interessant des del punt de vista arquitectònic. La sorprenent cúpula que tanca aquest gran espai comercial, dissenyada per Helmut Hahn i inaugurada l’any 2000, sorprèn els visitants i obliga a treure la càmera. En aquesta zona hi ha el Filmmuseum (Museu del Cinema), l’Stella-Musical-Theater (el teatre musical més gran de Berlín) i les extenses galeries comercials Arkaden. També hi ha una bona oferta de cafès i restaurants per acabar el dia amb un bon àpat.

Berlin Potsdamer Platz.jpg

Un fragment del Mur de Berlín al costat de la moderna estació de Potsdamer Platz. © ÒM

Berlin Sony Center.jpg

La cúpula sorprenent del Sony Center, al costat de la Potsdamer Platz. © ÒM

  • Kaiser Wilhelm Memorial Church

El dilluns al matí el dediquem a visitar l’avinguda més animada del Berlín occidental, Kurfürstendamm, plena de botigues i restaurants. Val la pena passejar-hi i assaborir la seva vitalitat. Però la visita que més ens atreu d’aquesta zona de la ciutat és l’església del Kaiser Wilhelm, que va ser bombardejada durant la guerra i tan sols conserva la torre original de 63 metres i el vestíbul principal. Al seu voltant s’hi van afegit quatre cossos entre els anys 1951 i 1961. Al vestíbul original hi destaquen els mosaics neobizantins de vius colors. A l’altar modern hi destaca la figura daurada de Crist, suspesa davant dels murs de vitralls blaus, que creen un agradable efecte òptic.

Berlin Kaiser Wilhelm Memorial Church.jpg

L’altar de l’església memorial Kaiser Wilhelm, a la famosa avinguda Kurfürstendamm. © ÒM

Molt a prop, a la Tauentzienstraße, trobem la coneguda escultura ‘Berlín’, que simbolitza una cadena trencada, fent referència als efectes del mur de Berlín, i també hi podem visitar els grans magatzems KaDeWe, considerats uns dels més grans i antics d’Europa. No podem marxar de Berlín sense tastar la típica Currywurst en un dels quioscos de la Wittenbergplatz. Amb el regust de curry d’aquesta salsitxa tradicional, abandonem la ciutat i agafem el tren que porta a l’aeroport de Schönefeld. En dos dies i mig hem vist el més essencial de Berlín. Com en qualsevol gran ciutat, ens hi queden coses per veure, però també ens queda la il·lusió que algun dia hi tornarem.

Descobrint el palau Mercader

dimecres, 21/01/2015

És un fet que sovint desconeixem racons sorprenents que tenim a prop de casa. Ho vam poder comprovar durant el tercer #BlogtripAMB, organitzat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb la col·laboració de DESCOBRIR. En aquesta trobada de tardor vam visitar tres parcs històrics del Baix Llobregat: Can Vidalet, Torreblanca i Can Mercader. Els tres són extraordinaris i és molt fàcil arribar-hi des de Barcelona amb transport públic, així que no hi ha excusa per no acostar-se a descobrir-los. Però hi ha un monument que va cridar especialment la meva atenció: el palau Mercader, que presideix el parc urbà més elegant de Cornellà de Llobregat. Amb més aspecte de castell que de casa d’estiueig, amb merlets i quatre torres octogonals a les cantonades, el palau Mercader va ser construït entre els anys 1865 i 1870 per encàrrec de Joaquim de Mercader, comte de Bell-lloc. Qui diria que durant el segle XX va passar molts anys abandonat? Els seus interiors sumptuosos s’han preservat fins avui i també bona part de les col·leccions de pintures dels segles XVII i XVIII, armes, ceràmiques italianes i altres peces d’art traslladades al palau a finals del segle XIX. S’hi exposen més de tres mil objectes!

Finestrals al voltant del pati central.jpg

Finestrals al voltant del pati central del palau Mercader. ©

Mercader.jpg

L’elegància aristocràtica es respira des de la primera sala de la planta noble. ©

Crida l’atenció especialment la decoració interna de la planta noble i el seu ric mobiliari, tot un museu de la vida aristocràtica catalana. Les sales estan distribuïdes al voltant d’un pati interior, a mode de claustre, i hi ha habitacions de totes les tendències i estils, des del saló de ball bellament decorat amb motius àrabs fins a cambres d’aire rococó. Un s’hi imagina els privilegiats comtes de Bell-lloc rebent-hi els convidats amb parsimònia, mostrant-los amb orgull les seves col·leccions. Tant Joaquim de Mercader i Belloch (1824-1904) com el seu fill i hereu, Arnau de Mercader (1852-1932), es van caracteritzar pel seu gran interès pels temes culturals i artístics. En morir sense descendència, l’hereva universal fou la seva muller, la cantant d’òpera Paulina Pozzali Crotti.

Salo arab Palau Mercader.jpg

El Saló Àrab presenta una magnífica decoració neomudèjar. ©

Sala Palau Mercader.jpg

El saló principal s’inspira en el rococó i en les sales de miralls dels palaus francesos. ©

L’any 1974, l’Ajuntament de Cornellà va fer-se càrrec del llegat, en pèssim estat de conservació. Va incloure el palau Mercader al catàleg d’edificacions històriques, va iniciar el projecte de recuperació del parc i l’any 1989 es va obrir a la ciutadania. Can Mercader es va convertir així en el primer parc públic de Cornellà. Entre els anys 1990 i 2004, el palau que domina el parc ha estat objecte de successives fases de rehabilitació, que van permetre que ja el 1995, s’obrís al públic com a museu d’arts plàstiques i decoratives i com a seu d’actes culturals. Ara s’hi organitzen visites guiades els diumenges i festius al matí.

Capella Palau Mercader.jpg

A la petita capella d’estil neogòtic s’hi ha conservat un valuós Crist d’ivori. ©

Palau Mercader.jpg

El popular parc de Can Mercader envolta el palau que li dóna nom. ©

Nova llum als Museus de Sitges

dijous, 18/12/2014

Ramon Casas, Miquel Utrillo, Santiago Rusiñol, Charles Deering… Els historiadors de l’art i els arquitectes els citen, els guies turístics els mencionen, els visitants els recorden. Els seus noms ressonen entre els murs dels dos edificis més emblemàtics de Sitges: el Cau Ferrat i el Palau Maricel. Aquí van projectar un conjunt artístic únic que es va convertir en epicentre de la vida cultural catalana a la darreria del segle XIX.

Palau Maricel 1.jpg

El Palau Maricel protagonitza la vista més fotogènica del Racó de la Calma. © ÒM

Tot va començar a la casa-taller que l’artista i escriptor Santiago Rusiñol es va fer construir al Racó de la Calma, on abans hi havia dues cases de pescadors. Allà hi va instal·lar la seva col·lecció de ferros forjats, que havia recollit per tot Catalunya. Anys després, Charles Deering, un americà amant de les arts, va viatjar a Barcelona atret per la pintura de Ramon Casas. Casas i Utrillo, amics de Santiago Rusiñol, van introduir Deering en la vida cultural de Sitges i fou aquí, al costat del Cau Ferrat, on l’americà volgué construir un palau que acollís la seva gran col·lecció artística. L’artista Miquel Urtillo es feu càrrec de la construcció del Palau Maricel, que va acollir la col·lecció de Deering durant uns pocs anys. “Maricel sembla el fruit d’un moment culminant de la civilització catalana moderna”, escrivia Joaquim Folch i Torres l’any 1912. I així va ser fins que, al 1921, Deering va tornar als Estats Units amb gran part de les seves obres.

Menjador Cau Ferrat.jpg

Rajoles i plats de ceràmica omplen el menjador del Cau Ferrat. © ÒM

Saló Cau Ferrat.jpg

El magnífic saló del Cau Ferrat acull la col·lecció de forja i vidre de Santiago Rusiñol. © ÒM

Ara, després de quatre llargs anys de treballs, el Cau Ferrat i el Museu de Maricel tornen a obrir al públic. Restaurar per preservar i adaptar-se als nous temps. Aquest ha estat l’objectiu de la reforma, que a banda de recuperar els principals elements patrimonials dels edificis i consolidar la seva estructura, els ha adaptat als estàndards dels museus del segle XXI: serveis, sistemes de seguretat i conservació, una nova museografia… No oblidem, però, que el malestar ciutadà va acompanyar els inicis d’aquesta reforma. El clam contra alguns detalls del projecte (especialment l’impacte visual que havien de representar unes passeres a la façana marítima) va anar seguit d’una recollida de signatures i l’aparició de la polèmica en els principals mitjans de comunicació. La pressió social va afavorir que, finalment, es redissenyés el discurs museogràfic.

Retrat de Dolors Vidal.jpg

El ‘Retrat de Dolors Vidal’, de Ramon Casas, una de les grans obres del Museu de Maricel. © ÒM

Museu Maricel.jpg

El Maricel acull la magnífica col·lecció d’art medieval del Doctor Pérez Rosales. © ÒM

Hi podreu recórrer els 2.600 metres quadrats de superfície del conjunt i admirar-ne les col·leccions. Del contingut, s’han restaurat una quarantena de vitralls, set mil rajoles de ceràmica, trenta mobles d’època, una part de la col·lecció de ferro forjat, i també algunes pintures i escultures. Un llegat valuós que tornem a tenir a l’abast.

Galeria Palau Maricel.jpg

La galeria del Museu de Maricel ofereix una vista única sobre la mar. © ÒM

Dama del Cau Ferrat.jpg

La Dama del Cau Ferrat, obra catalanovalenciana de la primera meitat del segle XV. © ÒM

Talles policromades del segle XV.jpg

Talles policromades del segle XV al Museu de Maricel. © ÒM

Sales del Museu Maricel.jpg

Maricel acull obres sitgetanes de relleu, com ‘La processó de Sant Bartomeu’, de Felip Masó. © ÒM

Antiga capella Maricel.jpg

Retaules a l’antiga capella de l’Hospital de Sant Joan, avui dins el Museu de Maricel. © ÒM