Entrades amb l'etiqueta ‘turisme’

Margalef de Montsant, paradís de l’escalada

dimecres, 15/02/2017
Escalador Margalef.JPG

Un escalador italià practica l’escalada als afores de Margalef de Montsant. © Òscar Marín

En Jordi Pou buscava un lloc on viure i dedicar-se a allò que més li agradava: escalar. Quan va arribar a Margalef de Montsant, es va dir: “Aquest és el lloc”. L’any 1996 va començar a obrir rutes d’escalada pels voltants de la població i va habilitar un refugi en una casa vella del poble. Gràcies a la insistència del Jordi, revistes com Vèrtex i Desnivel van publicar articles sobre les bondats de la pràctica de l’escalada a Margalef, fins que un dia, els millors escaladors del món van començar a venir a la serra de Montsant. En Jordi hi havia obert vies pensades especialment per als escaladors més experts. “Al principi, la gent del poble no es podia creure que aquestes roques poguessin fer venir gent de tan lluny”, afirma el responsable de què Margalef es trobi en el Top de l’escalada internacional.

Jordi Pou a Margalef.JPG

L’escalador Jordi Pou dirigeix El Racó de la Finestra a Margalef. © ÒM

Aquest febrer fa cinc anys que en Jordi Pou dirigeix un nou alberg, El Racó de la Finestra, al centre de Margalef, en un edifici propietat de l’Ajuntament. Hi vénen escaladors tot l’any, però sobretot arriben a la primavera i a la tardor, quan les temperatures moderades permeten gaudir amb comoditat de les activitats esportives a l’aire lliure. Precisament, durant la nostra visita a Margalef coincidim amb l’Aleksandra “Ola” Taistra, campiona de Polònia d’escalada, que ens parla de les bondats d’aquest territori, un regal per als màxims experts en la seva disciplina esportiva. “Margalef és un dels millors llocs del món!”, assegura. Aquí hi ha vies d’escalada de grau 9b, que vindrien a ser les de més dificultat. L’Aleksandra parla amb passió del sector La Catedral, i també d’Era Vella, oberta pel popular escalador Chris Sharma al maig del 2010, que s’ha convertit en la línia de novè grau de dificultat més popular del planeta, ja que l’han completat alguns dels millors escaladors del món.

Aleksandra “Ola” Taistra.JPG

L’escaladora polonesa Aleksandra “Ola” Taistra al pont de fusta de Margalef. © ÒM

Catalunya i Noruega concentren la major part de les vies de dificultat 9b i és concretament la serra de Montsant una de les més freqüentades pels amants de les parets abruptes i escarpades. Voltant pel nord de Margalef de Montsant, veiem grups d’escaladors grimpant per parets de conglomerat de formes sorprenents que sembla impossible vèncer. “Aquí hi ha rutes d’escalada per a tots els nivells”, explica l’Aleksandra. “De vegades, fins i tot s’ha de fer cua!” Ella s’ha enamorat d’aquest territori, com també ho ha fet el grup de joves italians que trobem al camí que porta a l’embassament de Margalef. Allà s’hi troben algunes de les ascensions més dures i complexes, amb noms tan inquietants com “Demència senil” o “El Laboratori”. Als que no som escaladors, no deixa de fascinar-nos que hi hagi éssers humans que gosin enfilar-se per les muntanyes més esquerpes. Els que vénen a Montsant asseguren que, des de dalt, el panorama és impressionant, i que vies com la Cabernet o el Racó de la Finestra ofereixen una vista sorprenent i una sensació de serenitat absoluta i de comunió amb l’entorn. Als que ens quedem a baix, només ens queda buscar el millor enquadrament per immortalitzar l’esforç dels esportistes.

Escalador Montsant.JPG

Escalada a Margalef (4).JPG

Margalef de Montsant.JPGEscalador Margalef de Montsant.JPG

10 allotjaments adaptats amb encant

dimecres, 16/11/2016

Procurar que tothom tingui els mateixos drets a l’hora de fer turisme, independentment de les seves capacitats o limitacions físiques, sensorials o intel·lectuals, és feina de tots. Cada cop hi ha més allotjaments i restaurants que atenen les necessitats d’aquests viatgers, especialment les persones que tenen una mobilitat reduïda i es desplacen amb cadira de rodes. Es calcula que l’anomenat turisme inclusiu o accessible té un mercat potencial de mil milions de persones al món, el que representa un 15% de la població mundial, segons un estudi de l’Escola de Negocis ESADE (“El turisme inclusiu com a generador de riquesa”). És important avançar en la millora de l’accessibilitat dels establiments (obres infrastructurals i equipaments per facilitar l’accés), però també treballar aspectes com l’actitud i formació del personal envers la diversitat funcional. Queda molta feina per fer, però en aquesta llista recomanem alguns allotjaments amb encant de Catalunya que tenen en compte l’accessibilitat.

Vall d'Aro adaptat.jpg

Càmpings com el Valldaro disposen de bungalous adaptats. ©

Als afores del nucli solsonenc de Lladurs, La Vella Farga és un hotel rural ple d’encant que neix de la rehabilitació d’un mas de l’any 1036. Disposen d’una habitació adaptada: l’habitació Pares. El bany està totalment preparat: la dutxa està al mateix nivell del terra, no hi ha mampares que obstaculitzin el pas de la cadira de rodes i la pica i el mirall es troben a una alçada adient. A la dutxa hi ha un seient i els agafadors que marca la normativa. L’habitació també disposa de banyera adaptada. El dispositiu per controlar la temperatura es troba a una alçada més baixa, perquè sigui fàcil de manipular. Fins i tot, en el cas que s’activés l’alarma d’incendis, l’avís (tant sonor com visual) se sentiria una mica abans en aquesta habitació.

Més informació: “Una nit de tardor a La Vella Farga”

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

La Vella Farga és un hotel magnífic al cor del Solsonès. ©

L’hotel La Siuranella és un dels millors de Siurana. Al restaurant Els Tallers, el xef Pau Escriu ens convida a gaudir d’un menú contemporani basat en els productes de proximitat. Escriu ha passat per cuines amb estrella Michelin, com Las Rejas, Mugaritz i Can Fabes, i ara lidera amb l’Anaïs Chauveau aquest interessant projecte en un dels pobles amb més encant del Priorat. Ells es defineixen com un “restaurant amb habitacions”, perquè realment la seva proposta gastronòmica ha esdevingut una de les més interessants de la comarca. Les facilitats que ofereixen per a persones amb mobilitat reduïda inclouen una plataforma elevadora a l’accés principal, banys accessibles a les zones comunes i diverses habitacions adaptades.

Més informació: “La Siuranella, una sorpresa al cor de Siurana”

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

L’hotel La Siuranella, a Siurana, acull l’excel·lent restaurant Els Tallers. ©

En aquest hotel deliciós, mig amagat en un bosc proper a Sant Llorenç de Morunys, la música és present dins i fora de l’edifici. A l’exterior d’El Monegal, els sons de la natura: les branques tremoloses dels arbres, els ocells, les aigües del torrent dels Plans passant als nostres peus… A l’interior, s’organitzen vetllades poètiques i musicals de petit format. A més, s’hi menja molt bé i l’entorn de boscos és magnífic. El Monegal disposa d’una rampa d’accés, banys accessibles a les zones comunes i algunes habitacions adaptades per a cadires de rodes.

Més informació: “Música i bolets a l’hotel Monegal”

http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

A la sala del primer pis de l’hotel Monegal hi tenen lloc alguns concerts. ©

  • Hotel Muntanya & Spa

A l’entrada de Prullans (Cerdanya), l’hotel Muntanya & Spa combina benestar, natura i turisme familiar. L’aposta per les famílies ja està consolidada des de fa anys, amb una oferta d’apartaments amplis, zones de joc per a la canalla, activitats d’animació infantil i plats a gust dels nens en el seu restaurant. Aquest hotel ofereix dues habitacions adaptades: una habitació “confort hidromassatge” i un apartament tipus Freixe pensats per a persones amb mobilitat reduïda. Aquests dos allotjaments tenen banyera, però disposen d’una cadira adaptable. A més, l’hotel posa a disposició dels clients places d’aparcament reservades per a persones amb mobilitat reduïda, ascensor, rampes per accedir a totes les instal·lacions i lavabos accessibles a les zones comunes.

Més informació: “5 hotels amb spa, del cap de Creus a la vall Ferrera”

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

L’hotel Muntanya ofereix una càlida acollida al cor de la Cerdanya. ©

En Pere Arpa i la Montse Lao van reformar la casa dels avis al carrer Indústria de Banyoles per convertir-la en un hotel gastronòmic de quatre estrelles: Ca l’Arpa. L’establiment s’ha convertit en un dels millors de la comarca, amb habitacions àmplies i lluminoses i un restaurant excel·lent que ha obtingut un estrella Michelin. La gran vidriera amb vistes de la cuina no amaga res del màgic procés de preparació dels plats. L’allotjament disposa d’ascensor per pujar a les habitacions, algunes de les quals estan adaptades per a clients en cadira de rodes.

Més informació: “Com a casa a Ca l’Arpa de Banyoles”

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Una de les habitacions de categoria superior de Ca l’Arpa. ©

Un els càmpings veterans de la Costa Brava, el Valldaro, millora les seves instal·lacions dia a dia. Disposa d’una gran varietat de bungalous, piscines, una àmplia zona recreativa i un parc infantil. Hi ha un Mobil home adaptat per a persones amb mobilitat reduïda: té una rampa d’accés i aparcament al costat, habitacions amb portes més amples i bany complet amb dutxa adaptada. Hi ha altres càmpings que disposen de bungalous adaptats, com el Tamarit Park Resort, el Bassegoda Park, La Masia de l’Almadrava, La Fageda d’Olot, el Terra Alta de Bot o el càmping Stel de Roda de Berà.

Més informació: “50 anys de càmping al Valldaro”

Adaptat Vall d'Aro.jpg

El Mobil home adaptat del Valldaro té totes les facilitats per moure-s’hi amb cadires de rodes. ©

Amb una ubicació excel·lent al centre del Port de la Selva, l’hotel Porto Cristo conserva l’aire dels antics hotels de la Costa Brava. De fet, es troba en un edifici històric de l’any 1864, a 30 metres de les platges de sorra de la població, en un antic celler que va ser totalment reformat i que ha funcionat com a allotjament des de l’any 1960. Per accedir a l’hotel hi ha un graó on poden posar una rampa de fusta en cas de necessitar-la. No tenen pàrquing propi, però a prop hi ha diverses places reservades per a discapacitats. Si es demana, es pot deixar el cotxe a la mateixa porta de l’hotel. Tenen una habitació completament adaptada, a la qual s’accedeix amb ascensor.

Més informació: “Assaborint el cap de Creus al Porto Cristo”

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El Porto Cristo és un dels hotels més emblemàtics del Port de la Selva. ©

Des del moment de l’arribada al Sant Pere del Bosc Hotel & Spa, a Lloret de Mar, som conscients de participar en una experiència especial. L’edifici imponent, rehabilitat per Puig i Cadafalch, ja ens diu amb la seva grandesa que aquest no és un lloc qualsevol. A banda de banys accessibles a les zones comunes, disposa d’una habitació completament adaptada. Els usuaris de cadira de rodes tenen una entrada alternativa per arribar fins a la piscina. No és possible accedir, però, a la zona de spa de l’hotel a causa dels desnivells.

Més informació: “Petits plaers al Sant Pere del Bosc Hotel & Spa”

Sant Pere del Bosc.jpg

L’hotel s’aixeca en un paratge privilegiat del turó de Sant Pere del Bosc. © ÒM

No es dorm cada dia en un palauet modernista dissenyat per Lluís Domènech i Montaner. El Mas Passamaner, al cor del camp de Tarragona, entre Reus i la Selva del Camp, proposa una immersió en la història. La façana ha estat ben restaurada, les rajoles i els esgrafiats en tons blaus llueixen com el primer dia, i les habitacions estan ben equipades, amb llits d’amplada especial i bones vistes als camps. Davant de l’edifici modernista hi ha una zona de nova construcció amb un accés des de la zona d’aparcament que no presenta desnivells. Disposa d’una habitació adaptada. Tot i així, dins l’edifici modernista no hi ha ascensor.

Més informació: “Somnis modernistes al Mas Passamaner”

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El magnífic Mas Passamaner, a la Selva del Camp, és avui un hotel de luxe. ©

Envoltat de cims de gairebé tres mil metres d’alçada, l’hotel Vall de Núria s’ha dissenyat amb criteris de màxima eficiència energètica i ofereix habitacions càlides i elegants, equipades amb calefacció geotèrmica amb sistema de sòl radiant, entre altres serveis. L’hotel disposa de dues habitacions adaptades per a persones amb mobilitat reduïda. Els accessos al recinte no presenten desnivells i hi ha banys accessibles a les zones comunes de l’edifici. A més, el Cremallera de Núria, que puja fins a l’hotel, està preparat per a persones en cadira de rodes. Una bona opció per gaudir de l’alta muntanya amb totes les comoditats.

Hotel Vall de Núria.jpg

Bany adaptat en una habitació de l’hotel Vall de Núria. ©

Si busqueu més propostes adaptades, podeu entrar al web Turisme per a tothom.

7 platges familiars a prop de Barcelona

dimarts, 14/06/2016
Platja Vilanova.jpg

Un matí en família a les platges de Vilanova i la Geltrú. © Òscar Marín

· Platja de Ribes Roges (Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Sorra ben fina, aigües poc profundes, dutxes, lavabos, gandules, quiosquets amb música i una notable tranquil·litat. L’extensa platja vilanovina de Ribes Roges està feta per a les famílies. Es troba delimitada per un gran parc on trobareu diverses àrees infantils amb gronxadors, tobogans, ombres per descansar i, fins i tot, una estació amb trens en miniatura que funcionen els caps de setmana. I ben a prop hi teniu l’estació nàutica, que us ofereix moltes activitats per gaudir del mar. Una platja que repeteix la bandera blava any rere any.

Ribes Roges.jpg

La platja de Ribes Roges i el parc que l’envolta són un paradís per a les famílies. © ÒM

· Platja de Garraf (Sitges, Garraf)
Heu vist el film Kràmpack, de Cesc Gay? Els protagonistes passen part de les seves aventures a Garraf, un petit nucli mariner que té un cert aire de poble grec. Admireu les seves casetes de pescadors instal·lades damunt la sorra humida, de bon matí, quan el sol comença a sortir i estén de ple els rajos sobre els murs endormiscats. No mireu gaire cap a l’imponent hotel Garraf, construït just damunt la sorra. Mireu més aviat cap a l’altre costat, cap a les cases blanques del poble que s’aixeca damunt la platja i els restaurants que miren al mar. També podeu visitar el proper Celler Güell, obra de Gaudí. Una bona escapada a mitja hora de Barcelona.

Platja de Garraf.jpg

Les pintoresques casetes de pescadors de la platja de Garraf. © ÒM

· Platja de la Murtra (Viladecans, Baix Llobregat)
A tocar dels espais naturals del Delta del Llobregat, la platja de la Murtra té centenars de metres de sorra i un espai de jocs infantils. Malgrat la seva proximitat a Barcelona, el litoral de Viladecans és tranquil i permet córrer i jugar sense topar amb altres banyistes. Hi trobareu un quiosc de begudes, dutxes i lavabos públics. Hi ha un aparcament, tot i que també s’hi arriba amb el bus al juliol i l’agost. Observar des de l’aigua els avions que s’enlairen o aterren a l’aeroport pot resultar un estímul per als més petits.

http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Els més petits podran jugar sense presses a la vora de l’aigua. © ÒM

· Platja del Prat (El Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Coneixeu el mirador dels avions del Prat? Ha esdevingut un lloc de trobada de fotògrafs i famílies amb nens, i també dels amants de la natura que s’hi aturen amb les bicicletes camí de la platja del Prat. Més endavant, en arribar al Centre Municipal de Vela, se’ns obre davant dels ulls la platja del Prat, un espai tranquil envoltat de pinedes que ha millorat molt en els últims anys. Començant per la qualitat de l’aigua, que és excel·lent gràcies a la depuradora d’aigües residuals, i seguint pels serveis que fan d’aquesta una de les millors platges de l’àrea metropolitana: dutxes, rentapeus, lavabos, bancs, bars, passeres d’accés a la sorra, passeres adaptades, àrees de jocs infantils, senyalització informativa… Un altre atractiu proper és la visita al Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM).

Platja del Prat.jpg

Es pot arribar a la platja del Prat amb bici pels carrils que la connecten amb la ciutat. © ÒM

· Platja de Montgat (Maresme)
Està ben comunicada amb Barcelona i el Maresme gràcies al tren i hi trobareu espais amplis, zones de joc per a la canalla i unes tradicionals cases de pescadors. Podreu dinar als singulars Banys Virgen del Carmen, just a l’inici de la platja de Montgat. Es tracta d’un espai format per antigues casetes familiars de pescadors amb un pati comú, on avui es disposen diverses taules de fusta amb estovalles de plàstic. Conserven l’atmosfera dels banys tradicionals i s’hi poden tastar plats senzills i deliciosos a molt bon preu, des d’unes gambes a la planxa o unes sardines a la brasa fins a un plat de botifarra amb mongetes, una amanida casolana o unes patates amb allioli.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

A la platja de Montgat hi trobareu antigues cases de pescadors on fer un àpat refrescant. © ÒM

· Platja de Calella (Maresme)
És una vella destinació turística i té molt per oferir. Entre altres coses, una extensa platja on a l’estiu s’hi instal·la un miniclub infantil i s’hi fan activitats de pallassos, titelles i concerts, a més de poder-hi practicar alguns esports aquàtics. Hi ha dos parcs infantils a la sorra, vigilats per monitors, amb castells inflables. L’únic inconvenient de Calella pot ser la concentració de para-sols en les hores crítiques, quan el sol pica més fort. Però ja sabeu que és millor baixar a la platja abans de les 12 h i després de les 16 h. Tindreu més espai per deixar la tovallola i evitareu els efectes nocius del sol del migdia.

http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Palmeres i para-sols a la concorreguda platja de Calella. © Brian K

· Platja de les Dunes (Santa Susanna, Maresme)
Als mesos de juliol i agost, en aquesta platja paral·lela al passeig marítim de Santa Susanna s’hi ubica el Mini Beach Club, un espai de lleure per als nens de 4 a 12 anys. S’hi munta un castell inflable i llits elàstics, s’hi organitzen jocs d’aigua i hi ha, fins i tot, una festa de l’escuma infantil. Ben a prop hi ha restaurants per completar la jornada i hotels preparats per a famílies, per si voleu allargar la vostra estada al Maresme.

Sta Susanna, Joan Ribot.jpg

A la platja de Santa Susanna saltaran, ballaran i es mullaran. © Joan Ribot

Cap de setmana en família al Baix Llobregat

diumenge, 17/04/2016

“Ens ho hem passat superbé!”. És la manera més adient de descriure la nostra escapada pel Baix Llobregat durant el Súpermes. A l’abril, la comarca ha programat una oferta excepcional per a les famílies, i tots els divendres, dissabtes i diumenges, les famílies amb canalla poden gaudir de paquets turístics dissenyats a mida, amb descomptes especials, visites a museus, activitats gratuïtes, ofertes exclusives en allotjaments i restaurants o menús infantils gratuïts, entre altres promocions. S’han organitzat rutes amb bici pel delta del Llobregat, excursions per descobrir castells i paratges naturals, sortides a cavall, circuits d’aventura, visites a les coves de Montserrat, a Collbató, i tallers per fer d’exploradors a les Mines de Gavà. Podreu descobrir la Cripta Gaudí de la Colònia Güell i viure experiències úniques com pasturar un ramat d’ovelles. Per beneficiar-vos-en, cal activar les promocions i descomptes al web elsupermes.cat.

Parc Arqueològic de les Mines de Gavà.JPG

Un recorregut sorprenent pel Parc Arqueològic de les Mines de Gavà. © ÒM

No es pot fer tot en un cap de setmana, el Baix Llobregat no te l’acabes en dos dies. Però sí que es poden descobrir molts indrets interessants en 48 hores. Per començar, el divendres a la tarda, podeu visitar la Cripta Gaudí de la Colònia Güell, que obre fins a les 19 h entre setmana. Durant el Súpermes, se’ns proposa una oferta familiar de 14€ que inclou l’entrada de dos adults, dos nens i dues audioguies. Aquesta joia de l’arquitectura catalana es va començar a construir l’any 1890 a Santa Coloma de Cervelló per iniciativa de l’empresari Eusebi Güell, que va decidir traslladar la seva indústria tèxtil de Sants fins aquí. Les cases dels obrers es van construir al costat de la fàbrica, com va passar amb les colònies industrials de l’època, de manera que al final es va constituir un nucli urbà amb personalitat pròpia i amb la vida social i econòmica tutelada per l’empresa. Però l’empresari era un mecenes de la cultura, de manera que va dotar la colònia d’equipaments culturals i religiosos, i va fer que l’estil modernista en dominés les construccions. L’església va ser dissenyada pel mestre Antoni Gaudí, però només se’n va completar la cripta.

Cripta Guell 1.jpg

No us perdeu la Cripta Güell, una de les primeres obres de Gaudí. ©

Al matí vam decidir visitar el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà. Al llarg del Súpermes, hi ha una promoció 2×1 per entrar-hi i fer el recorregut per lliure. Aquest museu ens introdueix en el conjunt miner amb galeries més antic d’Europa, que es va començar a excavar fa uns sis mil anys. Va estar en funcionament durant un mil·lenni amb l’objectiu d’extreure’n variscita, un mineral verdós que s’usava per fer joies. Actualment, en aquesta mateixa zona del barri de Can Tintorer on es van descobrir les galeries, el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà organitza activitats per conèixer les rutines que tenien els seus treballadors, i també per entendre com era l’entorn natural de l’època i les eines que es feien servir durant el Neolític.

Parc Arqueològic de les Mines.JPG

Una part de les mines neolítiques que es poden veure a Gavà. © ÒM

En sortir de les Mines de Gavà ens vam dirigir cap a Torrelles de Llobregat per descobrir el recinte de Catalunya en Miniatura. Durant aquest abril hi ha una entrada familiar de 30€ que inclou l’accés al circuit de maquetes per a quatre persones. Aquí és possible fer una volta ràpida per bona part dels monuments i edificis emblemàtics de Catalunya. Veureu com si fossiu gegants les esglésies romàniques de la vall de Boí, el Camp Nou, l’arc de Berà, la catedral de Girona, la Sagrada Família, Montserrat, el monestir de Ripoll i altres construccions. Hi ha fins a cent trenta maquetes. Les podreu anar veient a peu o dalt del trenet que us durà a fer el tomb sobre el perímetre que les abraça totes. Hi ha zona de pícnic i restaurant, així podeu estirar la jornada quedant-vos-hi a dinar. Si també voleu visitar l’espai d’aventura als arbres, podeu escollir l’entrada familiar de 50€ que inclou un circuit per persona al Bosc Animat i la visita a tot el recinte de Catalunya en Miniatura.

Poblet a Catalunya en Miniatura.JPG

Poblet és un dels edificis reproduïts a Catalunya en Miniatura. © ÒM

Rupit a Catalunya en Miniatura.JPG

Reproducció a escala del poble de Rupit a Catalunya en Miniatura. © ÒM

El diumenge al matí, val la pena visitar el jardí històric del parc de Can Mercader, a Cornellà de Llobregat, tota una descoberta al cor de l’àrea metropolitana. El jardí de l’antiga finca Mercader és exuberant, la seva vegetació és singular i la seva història, sorprenent. Una bona manera de mirar-se aquest parc és des del trenet en miniatura que circula només els matins de diumenge gràcies al Club d’Amics del Ferrocarril-Cornellà. De 12 a 13 h es fa la visita guiada al palau Mercader, molt recomanable i gratuïta amb inscripció prèvia. Si no coneixeu aquest palau, aneu-hi. Podeu saber-ne més llegint aquest post. A Cornellà també podeu visitar l’interessant Museu de les Aigües.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El Saló Àrab del palau Mercader presenta una magnífica decoració neomudèjar. © ÒM

El diumenge a la tarda, us proposem acostar-vos al delta del Llobregat. Les visites als diferents espais són lliures i gratuïtes, i són un indret idoni per passejar-hi amb bicicleta. El espais naturals del Delta del Llobregat estan formats per estanys litorals, canyissars, jonqueres, prats humits, pinedes i platges. La diversitat natural del segon sistema deltaic més important de Catalunya, després del delta de l’Ebre, aglutina també una gran varietat de fauna, sobretot d’ocells. El Semàfor i la seva platja solitària, el braç de la Vidala, la maresma de les Filipines, l’Arbreda, el prat d’orquídies, són només alguns dels espais visitables. Si no hi voleu anar per lliure, us podeu inscriure a una de les activitats que s’hi han programat durant el Súpermes: hi haurà una gimcana familiar el 24 d’abril i una gimcana nocturna el 29 d’abril.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Una passarel·la ens porta fins a l’edifici del Semàfor entre joncs i salicòrnies. © ÒM

Aquestes són només algunes de les activitats que podeu fer durant el Súpermes. També hi haurà visites al Parc Agrari del Baix Llobregat i a les Coves de Montserrat amb un 20% de descompte; un 2 x 1 en les visites guiades als museus d’Esplugues; un paquet familiar per accedir al Museu de Montserrat per només 7€; entrades gratuïtes al Museu de les Aigües; tallers participatius per a famílies a Sant Boi de Llobregat; i moltes altres propostes que podeu consultar al web elsupermes.cat.

El cap de Creus i el golf de Roses des de l’aire

dimarts, 19/01/2016
05 Cadaqués.jpg

Des del cel s’obté una vista inèdita de Cadaqués, el poble més oriental de Catalunya. © 

Pujar una estona al cel per contemplar el món a vista d’ocell és una experiència que s’hauria de provar un cop a la vida. El desig és fàcil d’acomplir a l’Alt Empordà. Aquí hi ha un dels aeròdroms més importants del món pel que fa a la pràctica del paracaigudisme (s’hi fan més de cent mil salts cada any) i s’hi organitzen plàcids vols amb avioneta a partir de la primavera. La bellesa de l’Empordà, lloada per escriptors i pintors, és comparable a la d’altres territoris mediterranis mítics, com la Provença o la Toscana: s’hi pot gaudir d’extraordinaris paisatges, de camps i boscos, platges, pobles medievals, cases rurals amb encant i una gastronomia de qualitat, i tenir aquest conjunt d’atractius als nostres peus és un plaer que arrodoneix qualsevol escapada.

01 Roses des de l'aire.jpg

Roses i el seu ampli golf, que s’obre entre el cap de Creus i el massís del Montgrí. © ÒM

Quan vaig arribar a l’aeròdrom d’Empuriabrava em va sorprendre la gran activitat que s’hi respirava. Davant la cafeteria plena s’estenia la pista, en un extrem de la qual els participants que s’havien inscrit als salts en paracaigudes feien un repàs del material abans d’enlairar-se i recordaven, amb un instructor, les mesures de seguretat bàsiques. En els camps propers hi aterraven homes i dones que baixaven del cel amb els paracaigudes oberts, sols o en tàndem (acompanyats per un monitor), al mateix temps que un avió s’enlairava. Més enllà baixava una avioneta, amb la qual jo volaria minuts més tard.

03 Sobre la platja de Canyelles Petites, Roses.jpg

Sobrevolant la platja de Canyelles Petites, al municipi de Roses. © ÒM

Per pujar a una avioneta no cal cap experiència ni coneixement previs, només ganes de fer-ho. Si esteu avesats a volar amb avió, el moment de l’enlairament no té gaire secret. El vehicle agafa velocitat i comença a ascendir amb gran facilitat, gràcies a la seva lleugeresa. El primer que sorprèn d’aquest viatge és la trama de canals de la urbanització d’Empuriabrava, un laberint d’aigua, teulades i piscines, una Venècia en versió “ciutat de vacances”. Amb un gir, sobrevolem la vila de Roses i, posant rumb cap al nord-est, veiem aparèixer el gran llom rocós del cap de Creus, l’extrem més oriental de la Península. Davant de la mar s’estenen les cases blanques de la vila de Cadaqués, on el pintor Salvador Dalí va passar tants estius des de la seva joventut. A Dalí li hauria agradat veure el seu refugi pictòric, situat a la badia de Portlligat, des d’un ocell metàl·lic com el nostre. Rengleres de llaguts i barques amarrats ran de platja puntegen el litoral, i el rastre de les llanxes i els velers convida a contractar alguna sortida per mar a l’Estació Nàutica de Roses-Cap de Creus abans d’emprendre el retorn a casa.

04 Portlligat i Cadaqués.jpg

Les badies de Portlligat i Cadaqués, a l’extrem oriental del cap de Creus. © ÒM

06 Badia de Portlligat.jpg

La Casa-Museu Salvador Dalí i l’illa de Portlligat al fons. © ÒM

L’avioneta descriu un cercle cap a l’oest per damunt del Port de la Selva i gira en direcció sud, allà on s’obre el gran golf de Roses, abans de tornar a l’aeròdrom. La nostra vista domina la badia, que presenta tres colors intensos: el blau de la mar, el blanc de la sorra i el verd del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, una àrea protegida plena de llacunes i estanys lluminosos on habiten nombrosos ocells aquàtics. Els aiguamolls són vigilats de ben a prop pels canals i els xalets d’Empuriabrava. A vista d’ocell hom s’adona de les veritables dimensions de la petjada humana.

02 Badia de Roses.jpg

El gran golf de Roses i els Aiguamolls de l’Empordà. © ÒM

Fent el turista als Angla Luxury Apartments

dijous, 17/12/2015

El cap de setmana del 12 i 13 de desembre vam participar a les jornades ‘Fes el turista a la teva ciutat‘. Un conjunt d’hotels, apartaments i albergs de Barcelona s’han posat d’acord, per segon any consecutiu, i han convidat els barcelonins a gaudir de la seva ciutat des del punt de vista d’un turista, oferint mil places hoteleres a 10€ per persona. La iniciativa vol promoure la idea que és possible conjugar turisme i ciutat amb un model responsable i que la majoria d’allotjaments de Barcelona treballen en aquesta direcció. En el nostre cas, vam participar-hi dormint als Angla Luxury Apartments Passeig de Gràcia, uns apartaments de primera categoria, molt recomanables, ideals per a famílies o grups que vulguin descobrir la ciutat des d’una ubicació privilegiada.

Angla Luxury Apartments.jpg

Dúplex familiar als Angla Luxury Apartments Passeig de Gràcia. © Òscar Marín

Vam estar-nos en un apartament de planta baixa, un dúplex fantàstic de 98 metres quadrats amb molta llum natural i distribuït en dos pisos. El pis inferior està destinat a la vida social i disposa d’un menjador-sala d’estar amb un còmode sofà-llit, un televisor de 32 pulzades amb canals satèl·lit i una taula per a sis persones. També hi ha una àmplia terrassa de 50 metres quadrats, ideal per als capvespres d’estiu. A la cuina no hi falta de res: vitroceràmica d’inducció, forn-microones, rentadora-assecadora, rentaplats, vaixella i tot l’equipament necessari per cuinar. El pis superior està destinat al descans, amb dues habitacions dobles i llits amb còmodes matalassos de 29 cm de gruix. Hi ha dos banys complets amb dutxa d’efecte pluja i sabons amb aroma de te verd. Tot l’apartament està climatitzat i hi ha parquet a totes les habitacions. A més, hi ha Wi-Fi gratuït i tenen en compte l’estalvi energètic: utilitzen plaques solars per generar part de l’electricitat i les aixetes tenen reductors de pressió d’aigua, entre d’altres mesures.

Habitació Angla Luxury Apartments.jpg

L’apartament té dues habitacions dobles i un sofà llit, ideal per a quatre o sis persones. © ÒM

Bany Angla Luxury Apartments.jpg

Els banys són amplis i hi ha sabons de te verd a disposició dels hostes. © ÒM

En contraposició a la clàssica habitació d’hotel, els turistes que s’allotgen en un apartament urbà viatgen en família o en grup i s’hi decanten pel preu, més barat, i perquè resulta més còmode per allotjar-s’hi en grup. Un altre dels motius per escollir l’apartament és la cuina, ja que representa un avantatge i un estalvi a l’hora de menjar si es passen uns dies a la ciutat. Barcelona s’ha posicionat entre les capitals amb una més variada oferta d’apartaments d’alta qualitat.

Esmorzar Angla Luxury Apartments.jpg

S’ofereix una cistella d’esmorzar molt completa per als clients. © ÒM

Menjador Angla Luxury Apartments.jpg

L’ampli menjador dels Angla Luxury Apartments Passeig de Gràcia. © ÒM

Durant les jornades ‘Fes el turista a la teva ciutat’, també vam poder gaudir d’una ruta guiada matinal pel Barri Gòtic, una de les activitats que es programen tots els diumenges en exclusiva per als clients de l’hotel Barcelona Catedral i dels apartaments Angla. El cap de setmana ens va permetre descobrir altres atractius de la ciutat, com la nova visita nocturna de La Pedrera, de la qual hem parlat en un altre post. Esperem que l’any vinent es repeteixi aquesta interessant iniciativa que posa a l’abast de tots els ciutadans allotjaments de gran qualitat a un preu molt assequible i ens permet gaudir de la sensació de “fer el turista” sense anar gaire lluny de casa.

Barri Gòtic

Ruta a peu pel Barri Gòtic de Barcelona. © ÒM

72 hores a Berlín: les 10 visites imprescindibles

dilluns, 21/09/2015

És possible veure Berlín en un cap de setmana? Sí, és possible, tot i que és millor disposar de tres dies per veure el més essencial de la capital alemanya. El primer que recomano per afrontar amb més comoditat el viatge és reservar amb antelació una Berlin Welcome Card, que permet estalviar temps i diners. És especialment recomanable la Berlin WelcomeCard Museuminsel, que a més d’incloure els desplaçaments il·limitats en transport públic durant 72 hores i descomptes de fins al 50% en diversos punts d’interès, proporciona entrada lliure als cinc grans centres de l’Illa dels Museus (Museuminsel). També podeu optar pel MuseumPass Berlin, que permet entrar a tots els museus durant tres dies. Les podeu reservar a través del web VisitBerlin. També val la pena descarregar-se al mòbil l’aplicació Going Local Berlin, plena d’informació per organitzar l’estada.

BerlinWelcomeCard MuseumPass.jpg

Tiquets i informació pràctica facilitats per l’Oficina de Turisme de Berlín. © ÒM

Arribem a Berlín el divendres a les 23.15 h amb l’últim vol de la companyia EasyJet. Per horari i servei, aquest és un vol de baix cost ideal per arribar a la capital alemanya des de Barcelona. Per cert, si voleu amb EasyJet, recomano portar una maleta Gladiator de mida cabina, que té la grandària permesa i el pes ideal per viatjar amb les aerolínies low cost. Des de l’aeroport de Schönefeld, de nit, es pot arribar al centre de la ciutat amb transport públic per 3,30 euros, fent alguns transbordaments (bus X7 o 171, metro U7 i metro U12), o amb taxi pagant al voltant de 50 euros. Ens decantem pel bus i el metro i arribem passada la mitjanit al nostre hotel. Hem escollit un allotjament econòmic, però ben equipat i amb una ubicació excel·lent: l’Ibis Budget Berlin Kurfürstendamm. Les habitacions són simples i netes, modernes, els llits són molt còmodes i es troba a prop del metro i de l’avinguda més famosa del Berlin occidental: Kurfürstendamm.

Catedral de Berlín.jpg

La catedral sobre el riu Spree, fotografiada des del James-Simon Park, una imatge “romàntica” de Berlín. © ÒM

  • Alexanderplatz

El dissabte al matí pugem al bus 100 disposats a submergir-nos en la capital alemanya i travessem la ciutat fins a AlexanderPlatz. Aquest autobús urbà permet fer un recorregut ple d’interès turístic pel preu d’un bitllet senzill: surt de l’estació Zoologischer Garten i passa pel Tiergarten i la gran avinguda Unter den Linden, oferint una bona vista del Reichstag i la porta de Brandenburg. Arribats a AlexanderPlatz, descobrim un dels punts neuràlgics de Berlín, un espai amb escassa personalitat, tot s’ha de dir, però ple d’història, en el qual s’aixeca un curiós “rellotge mundial”: el Weltzeituhr, que assenyala l’hora en les diverses zones horàries del món. L’altre element protagonista d’Alexanderplatz és la Berliner Fernsehturm, la imponent torre de telecomunicacions oberta als turistes que ofereix una panoràmica única de Berlín des dels 200 metres d’alçària.

Berlin Alexanderplatz.jpg

La gran Torre Alex, o Fernsehturm, sota el cel ennuvolat de l’Alexanderplatz. © ÒM

  • Nikolaiviertel

Caminant des d’Alexanderplatz, s’arriba en pocs minuts al nucli fundacional de Berlín, el Nikolaiviertel, que va quedar arrasat per les bombes l’any 1944, però va ser reconstruït de manera fidel entre els anys 1981 i 1987. Avui, en aquest barri tranquil i pintoresc, dominat per l’església de Sant Nicolau (Nikolaikirche), hi trobem molt bones opcions per tastar la gastronomia típica alemanya. Són especialment recomanables els restaurants Georg braeu brauhauss, Bei Bolte, Gasthaus Julchen Hoppe i Zum Nussbaum. Des d’aquí, ens dirigim a peu cap a la Catedral de Berlín, la cúpula de la qual s’observa clarament des de la llunyania.

Berlin Nikolaiviertel.jpg

Un dels agradables restaurants amb terrassa del barri de Nikolaiviertel. © ÒM

  • Museuminsel (Illa dels Museus)

La gran Catedral de Berlín és un dels edificis imponents de la Museuminsel, l’Illa dels Museus, i es fotografia de meravella des del Lustgarten. Però el que ens motiva a visitar aquesta illa de l’Spree són els seus cinc museus declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Una recomanació important: si voleu visitar els espais d’art de la Museuminsel, reserveu hora amb antelació per Internet. Us estalviareu les llargues cues i aprofitareu més l’estada. Us heu d’inscriure al web dels Museus de Berlín i reservar les vostres entrades. Si heu reservat una Berlin WelcomeCard Museuminsel o un Museum Pass Berlin, teniu entrada gratuïta a aquests museus, per tant heu d’escollir l’opció del web que ho indica. Només així, reservant hora de visita per Internet podreu estalviar-vos les llargues cues. I si no podeu reservar abans, penseu que el migdia acostuma a ser l’hora de menor afluència de visitants. Dels molts tresors que s’allotgen a l’Illa dels Museus, és imprescindible visitar el magnífic bust de la reina Nefertiti (dins el Neues Museum) i les joies del Pergamonmuseum, com la porta del mercat romà de Milet i les portes d’Ishtar de Babilònia. L’Altar de Zeus de Pèrgam, el gran reclam d’aquest museu, no es podrà tornar a visitar fins l’any 2019, a causa d’uns treballs de restauració. Els altres espais culturals de l’illa són l’Altes Museum, que conté peces clàssiques gregues i llatines; l’Alte Nationalgalerie, dedicat a obres (especialment pintures) dels segles XVIII i XIX, i el Bode-Museum, amb una extensa col·lecció d’escultures, art bizantí, monedes i medalles.

Berlin Museuminsel.jpg

L’Alte Nationalgalerie acull una gran col·lecció de pintures del segle XIX. © ÒM

  • Scheunenviertel

Al cor de Berlín, el barri de Scheunenviertel coincideix amb l’antic barri jueu de la ciutat. S’hi pot arribar a peu des de l’Illa dels Museus. Entre la gran oferta de bars, botigues i restaurants, hi destaca el Hackescher Markt, un espai comercial format per diversos patis interiors que conserva l’ambient de l’antic Berlín. Algunes bones opcions per sopar en aquest barri són Barcomi’s Deli, un restaurant amagat en un pati interior molt agradable; Sophieneck, que ofereix plats típics de la gastronomia alemanya i austríaca, i Shiso Burger, on es poden tastar hamburgueses amb un aire oriental. És molt recomanable acabar la nit a l’antiga Clärchens Ballhaus, una sala de ball que conserva l’aspecte dels vells locals berlinesos. Una altra opció molt interessant per assaborir el Berlín de l’espectacle i el cabaret és reservar entrades per a ‘The Wyld’, que es representa al Friedrichstadt-Palast. Aquest teatre havia acollit en el passat espectacles de plomes i lluentons i ara destaca per les seves sorprenents posades en escena. Abans o després del teatre, els restaurants Dada Falafel i Ruben & Carla són bones opcions per sopar. I al restaurant Boulevard Friedrichstrasse, just al costat del Friedrichstadt-Palast, hi podreu assaborir les receptes més típiques de Berlín.

Berlin Scheunenviertel.jpg

El restaurant Barcomi’s Deli ocupa un dels patis acollidors del Scheunenviertel. © ÒM

  • Visita guiada gratuïta al Bundestag

El diumenge al matí agafem el bus 100 des de Bayreuther Strasse fins a la parada Reichstag / Bundestag (uns 15 minuts de trajecte). Hem reservat amb dos mesos d’antelació la visita guiada al Parlament alemany (es pot fer en aquest enllaç). És l’única manera d’assegurar-se l’entrada a aquest edifici emblemàtic i a la seva cúpula famosa, dissenyada per Norman Foster. Passat l’estricte control de seguretat, la guia ens explica, en anglès, la història d’aquest edifici, aturant-se especialment en el període de la segona guerra mundial i en l’ocupació del Reichstag per part de les tropes soviètiques. Encara hi podem veure inscripcions de l’època en alguns murs. També podem entrar a la sala de plens i pujar amb ascensor fins a la terrassa de l’edifici, on s’aixeca l’element més espectacular, una gran cúpula de vidre a la qual podem pujar gràcies a dues passarel·les. Des d’aquí s’obté una vista imponent de la ciutat i ja s’observa el monument que visitarem tot seguit i que és, probablement, l’espai més fotografiat de la capital alemanya: la porta de Brandenburg.

Berlin Bundestag.jpg

La cúpula de vidre i acer és un dels elements emblemàtics del Bundestag. © ÒM

  • Porta de Brandenburg

Som a la plaça de la ciutat on més ‘selfies’, retrats i panoràmiques es disparen per minut. Qui no ha fotografiat la porta de Brandenburg, sembla que no hagi passat per Berlín. Aquest símbol de la capital alemanya, enmig de la Pariser Platz, ha estat testimoni privilegiat dels moments més decisius de la història d’Alemanya. Des de la seva restauració, l’any 2002, aquesta obra construïda entre els anys 1789 i 1791, inspirada en els grans pòrtics clàssics, llueix com si fos nova. La gran porta és el punt d’inici de l’avinguda Unter den Linden, que al segle XVIII es va convertir en el carrer més elegant de Berlín. A prop d’aquí, visitem un altre monument emblemàtic, però de construcció molt més recent: el Memorial de l’Holocaust.

Berlin Porta de Brandenburg.jpg

Viatgers d’arreu del món es troben a la Pariser Platz, on s’aixeca la Porta de Brandenburg. © ÒM

  • Memorial de l’Holocaust

A pocs metres de la Porta de Brandenburg, just davant de l’ambaixada dels Estats Units d’Amèrica, s’estén el Memorial de l’Holocaust, o Memorial Jueu, un homenatge als centenars de milers de jueus assassinats pels nazis en els camps d’extermini. Aquest monument colpidor, inaugurat l’any 2005, està format per 2.711 blocs de formigó i ocupa 20.000 metres quadrats al cor històric de la ciutat. Visitants arribats de tots els racons del món s’entrecreuen pels estrets carrers del Memorial, alguns fan fotografies, d’altres s’aturen a reflexionar… Aquesta obra de l’arquitecte nord-americà Peter Eisenman també disposa d’un centre d’informació al soterrani on es detallen els noms i cognoms dels jueus morts en els camps de concentració.

Berlin Memorial.jpg

Un visitant camina entre els blocs de formigó del Memorial de l’Holocaust. © ÒM

  • GendarmenMarkt

La plaça del GendarmenMarkt és una de les més interessants de Berlín perquè conserva edificis imponents que no van ser destruïts durant la segona guerra mundial. En una banda, la Französische Friedrichststdtkirche (entrada gratuïta de 12 a 17 h), i a l’altra l’església bessona del Deuscher Dom (oberta de 10 a 19 h). Al mig de la gran plaça hi trobem la Konzerthaus, una sala de concerts on, per tan sols 13 euros per persona, podreu gaudir d’un bon concert en una tarda de diumenge. Per dinar, és molt recomanable el restaurant Meisterstuck, on es poden tastar les salsitxes i cerveses més típiques d’Alemanya. També és una molt bona opció el cafè Quchnia, a la mateixa plaça, un local acollidor que ofereix esmorzars i dinars lleugers a base d’entrepans i amanides, i que té una bona vista del GendarmenMarkt. També hi podeu tastar un cafè de categoria abans de marxar cap a la Potsdamer Platz.

Berlin GendarmenMarkt.jpg

La Französische Friedrichststdtkirche està envoltada per nombrosos bars i restaurants. © ÒM

  • Potsdamer Platz i Sony Center

Agafem el metro i aviat arribem a la Potsdamer Platz, que va ser una de les places més vitals i amb més trànsit d’Europa abans de la segona guerra mundial. S’hi va instal·lar el primer semàfor del continent, que ha estat reconstruït al mateix lloc on era, i encara s’hi troba un fragment del Mur que dividia la ciutat. Després de la guerra, i durant moltes dècades, es va convertir en un espai desolador, però amb la reunificació alemanya es va decidir reconstruir la zona i s’hi van edificar diversos gratacels i edificis moderns. D’aquella reconstrucció, el Sony Center n’és l’edifici més ambiciós i interessant des del punt de vista arquitectònic. La sorprenent cúpula que tanca aquest gran espai comercial, dissenyada per Helmut Hahn i inaugurada l’any 2000, sorprèn els visitants i obliga a treure la càmera. En aquesta zona hi ha el Filmmuseum (Museu del Cinema), l’Stella-Musical-Theater (el teatre musical més gran de Berlín) i les extenses galeries comercials Arkaden. També hi ha una bona oferta de cafès i restaurants per acabar el dia amb un bon àpat.

Berlin Potsdamer Platz.jpg

Un fragment del Mur de Berlín al costat de la moderna estació de Potsdamer Platz. © ÒM

Berlin Sony Center.jpg

La cúpula sorprenent del Sony Center, al costat de la Potsdamer Platz. © ÒM

  • Kaiser Wilhelm Memorial Church

El dilluns al matí el dediquem a visitar l’avinguda més animada del Berlín occidental, Kurfürstendamm, plena de botigues i restaurants. Val la pena passejar-hi i assaborir la seva vitalitat. Però la visita que més ens atreu d’aquesta zona de la ciutat és l’església del Kaiser Wilhelm, que va ser bombardejada durant la guerra i tan sols conserva la torre original de 63 metres i el vestíbul principal. Al seu voltant s’hi van afegit quatre cossos entre els anys 1951 i 1961. Al vestíbul original hi destaquen els mosaics neobizantins de vius colors. A l’altar modern hi destaca la figura daurada de Crist, suspesa davant dels murs de vitralls blaus, que creen un agradable efecte òptic.

Berlin Kaiser Wilhelm Memorial Church.jpg

L’altar de l’església memorial Kaiser Wilhelm, a la famosa avinguda Kurfürstendamm. © ÒM

Molt a prop, a la Tauentzienstraße, trobem la coneguda escultura ‘Berlín’, que simbolitza una cadena trencada, fent referència als efectes del mur de Berlín, i també hi podem visitar els grans magatzems KaDeWe, considerats uns dels més grans i antics d’Europa. No podem marxar de Berlín sense tastar la típica Currywurst en un dels quioscos de la Wittenbergplatz. Amb el regust de curry d’aquesta salsitxa tradicional, abandonem la ciutat i agafem el tren que porta a l’aeroport de Schönefeld. En dos dies i mig hem vist el més essencial de Berlín. Com en qualsevol gran ciutat, ens hi queden coses per veure, però també ens queda la il·lusió que algun dia hi tornarem.

6 platges refrescants per anar-hi amb nens (3a part)

dimarts, 14/07/2015

Les platges per gaudir-ne en família s’han convertit en un dels continguts més visitats del bloc ‘El plaer de viatjar’. Podeu llegir-ne la primera tria aquí i la segona, en aquest enllaç. En aquesta tercera selecció, ideal per als qui passeu l’estiu amb la canalla a Catalunya, hi recomanem platges que destaquen per tenir aigües netes i poc fondes, bons serveis, un fàcil accés i bones opcions per menjar a tocar de la sorra.

  • Platja de Sant Pol (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)

Les platges de Sant Feliu de Guíxols són força planes, la sorra és perfecta, ni massa fina ni massa gruixuda. A la platja de Sant Pol hi trobareu unes pintoresques casetes de colors que s’utilitzen per canviar-se. També hi ha dutxes, lavabos, bar, servei de vigilància… I a l’estiu hi trobareu uns clubs infantils amb dinamitzadors que atenen els nens i nenes durant una hora. La mainada pot gaudir d’una proposta variada de tallers i de diversos racons de joc (cuineta i supermercat, pales i galledes, cotxes, construccions, dibuix i pintura, jocs de taula, etc.). A banda de la platja, podreu caminar pel passeig i prendre un refresc, o gaudir a les àrees de joc per als infants.

Guixols.jpg

Les populars casetes de bany de la platja de Sant Pol. ©

  • Cala Canyelles (Lloret de Mar, Selva)

Fora del nucli urbà de Lloret de Mar, la cala Canyelles és un petit edèn. Qui vulgui calma, la trobarà (fora dels mesos d’estiu) a la cara més oriental de la platja, a la vora d’una caseta blanca de pescadors envoltada de barques i d’una pineda atapeïda. Els amants de la navegació i dels esports aquàtics trobaran a ponent l’únic port de Lloret, des d’on s’organitzen activitats nàutiques entre els mesos de primavera i tardor. I després d’un bon bany, es pot dinar al restaurant Cala Canyelles, conegut per les seves paelles i els seus plats cuinats amb ingredients de la mar. A prop també hi teniu un càmping amb caravanes i apartaments, una bona opció per a les famílies. La platja de Lloret, de més d’un quilòmetre, és una gran alternativa per refrescar-se amb la quitxalla.

"©

La cala Canyelles de Lloret de Mar és ben agradable per anar-hi en família. ©

  • Platja de Montgat (Maresme)

Està ben comunicada amb Barcelona i el Maresme gràcies al tren i hi trobareu espais amplis, zones de joc per a la canalla i unes tradicionals cases de pescadors. Podreu dinar al singular bar Baños Virgen del Carmen, just a l’inici de la platja de Montgat. Es tracta d’un espai format per antigues casetes familiars de pescadors amb un pati comú, on avui es disposen diverses taules de fusta amb estovalles de plàstic. Conserven l’atmosfera dels banys tradicionals i s’hi poden tastar plats senzills i deliciosos a molt bon preu, des d’unes gambes a la planxa o unes sardines a la brasa fins a un plat de botifarra amb mongetes, una amanida casolana o unes patates amb allioli.

Platja de Montgat.jpg

A la platja de Montgat hi trobareu antigues cases de pescadors on fer un àpat refrescant. ©

  • Platja de Calafell (Baix Penedès)

Les platges del municipi de Calafell són ben conegudes pel turisme familiar. De fet, la platja de Calafell era anomenada “la platja del biberó”, per la qualitat de la sorra i de l’aigua, per la tranquil·litat del mar i per la suavitat dels pendents quan s’entra al mar. A més, l’aigua té unes propietats especials, ja que la seva concentració de iode és cinc vegades superior a la normal. En aquesta platja hi trobareu servei de socorrisme i primers auxilis, dutxes, lavabos i lloguer de gandules i para-sols, entre d’altres facilitats.

Platja_de_Calafell.jpg

La platja de Calafell a primera hora del matí. ©

  • Platja de Tamarit (Tarragona, Tarragonès)

La seva sorra fina, la seva extensió, la ubicació al costat d’un dels millors càmpings de la Costa Daurada (el Tamarit Park Resort) i un castell pintoresc fan de la platja de Tamarit (Tarragona) una bona destinació per escapar-s’hi amb els petits de la casa. Hi teniu dutxes i una de les platges més àmplies del litoral, i encara hi podeu descobrir més coses: un camí de ronda que voreja boniques cales, una àrea fluvial de gran valor a la desembocadura del Gaià, una façana marítima que ha conservat l’aspecte de barri de pescadors i, més enllà, les restes d’una vil·la d’època romana, a la zona dels Munts. Per dinar, trobareu bons restaurants de peix fresc.

Tamarit.jpg

Una nena juga a fer castells de sorra sota el castell de Tamarit. ©

  • Platja Llarga de Salou (Tarragonès)

Salou és un petit paradís per a les famílies que busquen platja, comoditat i qualitat. La platja de Llevant, just davant del passeig de Jaume I, és potser la més freqüentada de la població, però també la més gran (1.200 metres de longitud per 70 metres d’amplada) i la que disposa de més serveis: hi ha aparcament a prop, s’hi pot accedir amb cadira de rodes i cadiretes, les aigües són tranquil·les, hi ha lavabos i dutxes, s’hi poden llogar para-sols i gandules, hi ha espais de jocs infantils, etc. La sorra és daurada i ben a la vora hi ha una gran quantitat de cafès, restaurants, gelateries i botigues per acabar-hi de passar la jornada.

Platja de Salou.jpg

A la platja Llarga i al passeig de Jaume I hi ha diverses àrees de jocs infantils. ©

Més informació:

Belgrad: 10 llocs imprescindibles de la capital sèrbia

divendres, 16/01/2015

Em desperto a les 7 del matí a l’habitació 904 del Metropol Palace de Belgrad. Les primeres llums del dia toquen els edificis del barri de Palilula, a l’est del centre. Trec la càmera per la finestra i encerto a fotografiar l’església ortodoxa de Sant Marc (Crkva Svetog Marka), que emergeix entre la verdor del parc Tašmajdan. Als meus peus, com en tantes ciutats del món, homes i dones passegen els seus gossos abans d’anar a treballar. Al fons, el Danubi (que no és blau) i dotzenes de cotxes que el travessen. Cap rastre aparent d’aquella guerra que, fa vint anys, ens va tenir pendents dels Balcans a través del televisor.

Sant Marc Belgrad.JPG

L’església de Sant Marc domina el parc Tasmajdan. A l’esquerra, la cúpula del Parlament serbi. © ÒM

Em disposo a descobrir la capital sèrbia. Al hall de l’hotel m’hi espera la Simonida, guia oficial de Belgrad, que amb una frase em defineix molt bé la ciutat. “Belgrad és com una dona que no és especialment guapa, però sí molt interessant.” M’agrada la sentència, defineix molt bé la sensació que transmet la capital de Sèrbia. Potser li manca l’encant de les grans urbs europees, però és una de les capitals del continent amb una història més densa. Ha suportat més de cent quaranta batalles i ha estat destruïda i reconstruïda unes quaranta vegades. Qui conqueria Belgrad tenia poder sobre el principal nus de comunicacions d’Europa. Belgrad era la gran fortalesa del Danubi, dominava el gran riu que, des de temps antics, va ser la via més curta entre Orient i Occident.

Kalemegdan.JPG

Dins la fortalesa Kalemegdan hi ha edificis com l’Institut per a la Protecció dels Monuments. © ÒM

  • Kalemegdan

Ser un permanent camp de batalla ha atorgat a la ciutat diverses particularitats. La més evident: la monumental ciutadella de Kalemegdan. Dalt d’un turó de 125 metres, dominant la confluència dels rius Sava i Danubi, Kalemegdan és el nucli originari de Belgrad i, milers d’anys després, el seu principal atractiu històric i turístic. Acull la monumental Torre del Rellotge, el Museu de la Fortalesa, el Museu Militar, el zoològic i un ampli mirador presidit per l’estàtua Pobednik, monument que commemora la primera victòria del bloc aliat durant la Primera Guerra Mundial. I al voltant de les muralles, el parc Kalemegdan conforma la zona verda més gran de la capital, on veïns i visitants passen les hores conversant sota els til·lers, escoltant els ocells, patinant o llegint.

Kalemegdan jardí.jpg

Un dels reclams del recinte emmurallat és la col·lecció de vehicles blindats i artilleria. © ÒM

  • Belgrad underground

És al parc Kalemegdan on se’ns revela la cara més oculta de Belgrad: un entramat de túnels, passadissos i búnquers d’uns catorze quilòmetres de llargària obert en el subsòl de la ciutat. És l’anomenat ‘Belgrad underground‘, que des de fa pocs mesos permet als turistes accedir a alguns espais misteriosos amb molta història. Una porta secreta, a prop del mirador del parc, ens endinsa en el búnquer que Tito va manar construir durant la guerra freda, convençut que els russos castigarien Belgrad; no apte per a claustrofòbics.

Belgrad underground 1.jpg

Dins l’anomenat ‘búnquer de Tito’, sota la fortalesa Kalemegdan. © ÒM

A Kalemegdan trobem també unes antigues cavitats que els austríacs havien utilitzat com a magatzem de pólvora i que més tard van acollir un club nocturn, Barutana. Desaparegut aquell local, la cavitat serveix avui de museu on s’exposen esteles, sarcòfags i escultures d’època romana. Sortim de la fortalesa pel vessant sud i caminem fins a Karadjordjeva, un llarg carrer sense cap atractiu aparent que segueix el curs del Sava. En aquest vessant s’obren un seguit de túnels que daten del segle XIX. Durant dècades, aquestes cavitats eren utilitzades com a cellers on s’hi produïa un vi aspre, d’elevada acidesa. En els darrers anys s’hi han instal·lat diverses tavernes, en una de les quals ens aturem a fer un tast de vi abans de dinar (no hi busqueu semblances amb els vins del Penedès).

Belgrad underground.JPG

Unes cavitats excavades en la roca acullen avui una col·lecció de troballes d’època romana. © ÒM

  • Restaurant Vuk

Anem caminant fins  al centre de la ciutat i dinem al restaurant Vuk, un local típic especialitzat en cuina sèrbia. Famílies, treballadors de la zona i grups d’amics s’hi troben per dinar en els salons d’ambient típicament serbi. Els plats són saborosos i combinen els productes mediterranis amb les receptes del centre d’Europa. Ens hi serveixen sopa de vedella (teleca corba), mongetes amb ceba i pebre vermell (prebranac), pebrot amb crema (paprika u pavlaci), pollastre arrebossat (becka snicla), mussaka amb iogurt i vedella amb arròs (teleci ribic u kajmaku). No hi falta una copeta de la beguda balcànica per excel·lència, la rakia, un licor d’elevada graduació similar a l’orujo.

Restaurant Vuk 3.jpg

La sopa de vedella és un dels plats més típics de la gastronomia sèrbia. © ÒM

Restaurant Vuk 1.jpg

Vuk conserva l’ambient tradicional dels restaurants del centre i l’est d’Europa. © ÒM

  • Knez Mihailova

Després de dinar, passegem per la concorreguda Knez Mihailova (carrer del príncep Miquel), la principal artèria comercial de la ciutat, una avinguda peatonal que segueix el traçat de l’antiga ciutat romana de Singidunum. Considerada una de les zones comercials més atractives de l’Europa de l’Est, uneix la fortalesa Kalemegdan amb la concorreguda plaça de la República, i s’hi concentren dotzenes de botigues i terrasses de cafès. També s’hi troben edificis rellevants com l’Acadèmia de les Arts i les Ciències de Sèrbia i la Biblioteca de la Ciutat.

Knez Mihailova 1.jpg

Knez Mihailova és com la Rambla de Belgrad, sempre plena de vida. © ÒM

  • Hotel Moskva

Des d’aquí, s’arriba en pocs minuts a l’encreuament presidit per l’hotel Moskva, un dels més antics de la ciutat, construït en estil Secessió (la branca vienesa del modernisme). Aquest hotel és ben conegut entre els gurmets pels pastissos típics que serveixen a la seva cafeteria. El seu ambient ens recorda el dels elegants cafès vienesos, amb els sostres alts i els seients entapissats. Hi podeu demanar l’intens cafè serbi (o turc) i una Sacher o deixar-vos aconsellar entre les múltiples varietats de pastissos.

Hotel Moskva (2).JPG

Ambient elegant i dolces especialitats al cafè de l’Hotel Moskva. © ÒM

  • Savamala

El barri de Savamala mira cap als molls del riu Sava. Quan cau la tarda, aquest és un lloc ideal per contemplar les llums de la ciutat i del pont de Branko reflectint-se sobre el riu. Però la zona atreu, sobretot, els amants de la cuina moderna i la bona música. En aquests antics molls, a tocar de l’aigua, es disposen avui diversos restaurants musicals freqüentats pels belgradins. Entrem a l’Iguana, un local amb encant on els sopars s’acompanyen amb música de jazz interpretada en directe. Una amanida de meló, pernil i mozzarella caprese, o de pollastre rostit amb poma i endívia; salmó amb mel i tòfona; entrecot a la graella amb mantega i crema de tahina; i per postres, iogurt gelat amb gelatina de cogombre i meló cantalup. Són algunes de les delícies que hi podeu assaborir a la llum de les espelmes mentre us arriben les notes de jazz a la taula.

Sava Mala.JPG

Als molls del Sava hi trobareu dotzenes de locals on sopar, ballar o prendre una copa. © ÒM

Iguana Sava Mala.JPG

Iguana és un dels locals més interessants, amb jazz en directe i plats deliciosos. © ÒM

  • Zemun

L’endemà, de bon matí, després de passar a fer una ullada per l’església ortodoxa de Sant Marc, on se celebra una missa cada diumenge, ens arribem fins al districte de Zemun, l’antic barri de pescadors de Belgrad. S’hi pot anar amb taxi o amb una de les sortides guiades que organitza l’oficina de turisme. Som a Belgrad, però prou lluny del centre com per observar-hi una identitat pròpia. Zemun sembla més aviat un bucòlic poble d’Àustria o d’Hongria, i de fet va estar en mans de l’Imperi Austrohongarès des del 1718 fins a la primera guerra mundial. Després de fer un volt pel mercat ple de parades de fruites, verdures i fruits secs, descobrim, gràcies a la nostra guia, un mirador excepcional: la torre de Gardoš (kula Gardoš). Des d’aquí contemplem tot Zemun, darrere la confluència del Sava i el Danubi, i més enllà la fortalesa Kalemegdan. Són molts els veïns de la ciutat que s’acosten a Zemun a comprar i passejar a la vora del riu, on és costum que les famílies amb nens llancin molles de pa als cignes que s’acosten a la riba.

Zemun.JPG

El barri de Zemun des del mirador de la torre de Gardoš. © ÒM

Zemun 1.jpg

Una munió de cignes es deixen observar i alimentar pels visitants de Zemun. © ÒM

  • Restaurant Lorenzo & Kakalamba

De nou al centre de Belgrad, descobrim un local singular: Lorenzo & Kakalamba. La decoració és una mica esbojarrada, mesclant elements italians i serbis, com la seva carta. Els propietaris, una parella serbo-italiana, han basat el seu projecte gastronòmic en les receptes tradicionals dels seus respectius països. Hi tastem l’ajvar (pebrot rostit), una taula d’embotits i formatges típics, una amanida de tomàquets amb formatge del sud de Sèrbia, pebrots amb carn, fulla de parra farcida de carn i altres especialitats sèrbies. També hi assaborim un parell de plats de pasta. No hi falta el gotet de rakia, ben típica dels Balcans.

Lorenzo and Kakalamba 2.JPG

Una bona selecció d’entrants serbis a Lorenzo & Kakalamba. © ÒM

Lorenzo and Kakalamba 1.JPG

Un restaurant amb una decoració ben particular i una carta suculenta. © ÒM

  • Catedral de Sant Sava

Com la Sagrada Família de Barcelona, l’església de Sant Sava (Hram Svetog Save) encara està en construcció; les obres van iniciar-se l’any 1935 i està finançada amb donatius. El temple ortodox més gran del món, d’estil neobizantí, domina un turó al cor del barri de Neimar on, segons la tradició, les restes de Sant Sava, que fou primer arquebisbe de Sèrbia, van ser cremades pels turcs. L’interior està inacabat, però la sensació és de grandesa. Un degoteig constant de feligresos i turistes acuden a contemplar-lo.

Sant Sava.jpg

Sant Sava, un dels temples més grans del món. © ÒM

  • Skadarlija

Montmartre és a París el que Skadarlija és a Belgrad. Les principals figures culturals i intel·lectuals del segle XIX se citaven aquí, en el barri més bohemi de la ciutat. El seu empedrat i la decoració dels seus restaurants tradicionals (kafanes) ens ajuden a fer un viatge en el temps. De nit, el barri bull i congrega veïns i visitants i s’anima amb la música de grups de folk que recorren les taules convidant els comensals a cantar o, simplement, a escoltar les cançons tradicionals balcàniques. És una experìencia que deixa un bon regust abans de tornar a l’hotel, sabent que l’endemà cal tornar a agafar l’avió de tornada a Barcelona. Es fa difícil explicar en un sol post totes les sensacions que transmet Belgrad, però espero que us hagi vingut de gust descobrir-la.

Skadarlija 1.JPG

Els músics interpreten cançons típiques entre les taules il·luminades amb espelmes. © ÒM

Viatge a les Highlands d’Escòcia

dijous, 18/09/2014

Els romans no van poder mai sotmetre Escòcia. “Els amos dels climes més bells i florents de la Terra”, escrivia l’historiador Edward Gibbon, “van donar l’esquena amb menyspreu als pujols ombrius assaltats per tempestes hivernals, als llacs coberts per boires blaves i a les brugueres fredes i solitàries per on una tropa de bàrbars nus caçava cérvols.” Això era així fa dos mil anys. Avui, Escòcia és un dels països més atractius d’Europa i una de les destinacions preferides pels amants de la natura i els paisatges solitaris. Ara que se’n parla més que mai, aprofito per compartir amb vosaltres el meu viatge a l’oest de les terres altes d’Escòcia, les cèlebres Highlands, i recomanar-vos alguns dels paisatges més imponents d’aquest territori:

· Loch Katrine
Al nord de Glasgow hi trobem un dels llacs més famosos d’Escòcia, amb permís del llac Ness: el loch Lomond, que ha inspirat nombrosos poemes i cançons al llarg dels segles. I molt a prop d’aquest, sense sortir del Parc Nacional dels Trossachs, hi ha un llac més petit, menys conegut, però de bellesa similar: el loch Katrine. Es pot recórrer amb dos vaixells turístics, un dels quals porta en funcionament més d’un segle i pren el nom de l’escriptor Sir Walter Scott, que es va inspirar en el loch Katrine per a la seva obra La dama del llac. El preu del recorregut d’una hora costa entre 10 i 13 lliures.

Loch Katrine.jpg

Blau, verd i gris, colors omnipresents a les Highlands. A la imatge, navegant pel ‘loch’ Katrine. © ÒM

· Glencoe
La carretera de les Highlands, l’A-82, travessa un dels paratges més corprenedors del país: la vall de Glencoe. Amb uns setze quilòmetres de llargària i un màxim de set-cents metres d’amplada, Glencoe està flanquejada per algunes de les muntanyes més altes del Regne Unit, com el Buachaille Etive Mòr o les conegudes Three Sisters. El riu Coe acompanya la carretera a través de la vall, creant en alguns punts cascades d’un blau refrescant que contrasten, a l’estiu, amb la verdor que tot ho cobreix. Arribats a la petita població de Glencoe, val la pena acostar-se al Glencoe Lochan, una llacuna idíl·lica envoltada de vegetació exuberant, amb un camí totalment accessible que convida a fer la volta a aquest preciós mirall d’aigua prou allunyat del nucli urbà.

Glencoe Scotland.jpg

Hi ha pocs paisatges tan intensos a Escòcia com la vall de Glencoe. © ÒM

· Jacobite Steam Train
El viatge amb aquest tren de vapor és una de les activitats més emocionants que es poden fer a les Highlands. Surt de l’estació de Fort William i fa un recorregut de 60 km a través de les terres altes d’Escòcia fins arribar a Malaigh, a l’extrem oest del país. El Jacobite Steam Train té com a curiositat que és el tren que surt a les pel·lícules de Harry Potter, tot i que a la ficció porta el nom de Hogwarts Express. Funciona entre els mesos de maig i octubre, que és quan el clima de les Highlands és més agradable i, en conseqüència, quan hi arriben més turistes. El recorregut té trams realment espectaculars, passa a la vora del Ben Nevis, la muntanya més alta del Regne Unit, i un dels paratges més fotografiats és el del viaducte de Glenfinnan, un gran pont de 30 metres d’alçada que travessa un dels paisatges més bucòlics del país. Des del port de Malaigh, on acaba el recorregut amb tren, es pot arribar amb ferry fins a l’illa de Skye. El preu és de 34 lliures per persona, anada i tornada.

Jacobite.jpg

El pas pel viaducte de Glenfinnan és un dels moments àlgids del viatge amb el Jacobite. © ÒM

· Dormir als Loch Linnhe Lodges
Vam llogar una de les cabanes disposades just davant del loch Linnhe, a tocar de l’aigua, i hi vam passar alguns dels millors dies de la nostra ruta escocesa. El loch Linnhe no és ben bé un llac, ja que les seves aigües són salades i té sortida a l’oceà per l’extrem oest; és un fiord de gran amplitud, amb quinze quilòmetres de longitud i uns dos quilòmetres de distància entre les dues ribes. Des d’aquestes cabanes situades entre Glencoe i Oban, en un racó tranquil de la costa, s’hi poden contemplar algunes de les postes de sol més majestuoses d’aquest litoral. Els Loch Linnhe Lodges tenen dues habitacions, una àmplia sala d’estar i una cuina ben equipada. A tocar hi teniu el Holly Tree Hotel, que ofereix servei de restaurant i bugaderia i permet nedar a la seva piscina.

Loch Linne.jpg

El sol es pon darrere la península de Morvern, al loch Linnhe. © ÒM

· El castell Stalker
Hi ha castells més conegut a Escòcia, com el de Balmoral o l’Eilean Donan, però el castell Stalker és un dels més fotogènics, ubicat en una illa mareal a pocs metres de la costa oest. Va servir d’escenari de la divertida pel·lícula Monty Python and the Holy Grail. No admet visites, però es pot contemplar còmodament des de la costa. Especialment llaminer és observar-lo amb un té o un cafè calent entre les mans des dels finestrals de la sala de la cafeteria The View & Co, un espai que fa alhora de centre d’informació i de mirador excepcional, situat en un punt elevat del litoral.

Stalker.jpg

El castell Stalker vist des de la cafeteria The View & Co. ©

· Cuil Bay
De platges boniques i solitàries n’hi ha moltes arreu. Totes tenen en comú que cal pensar-s’ho dues vegades abans de ficar-se dins l’aigua, ja que les baixes temperatures no conviden a submergir-s’hi. Però és ben agradable de passejar a la vora de l’aigua en badies com la Cuil Bay. Es troba a una mitja milla de Duror i ofereix una bona vista sobre la solitària península de Morvern i més enllà.

Cuil Bay.jpg

Cuil Bay és el paradigma de les platges tranquil·les i solitàries d’Escòcia. © ÒM