Pujar una estona al cel per contemplar el món a vista d’ocell és una experiència que s’hauria de provar un cop a la vida. El desig és fàcil d’acomplir a l’Alt Empordà. Aquí hi ha un dels aeròdroms més importants del món pel que fa a la pràctica del paracaigudisme (s’hi fan més de cent mil salts cada any) i s’hi organitzen plàcids vols amb avioneta a partir de la primavera. La bellesa de l’Empordà, lloada per escriptors i pintors, és comparable a la d’altres territoris mediterranis mítics, com la Provença o la Toscana: s’hi pot gaudir d’extraordinaris paisatges, de camps i boscos, platges, pobles medievals, cases rurals amb encant i una gastronomia de qualitat, i tenir aquest conjunt d’atractius als nostres peus és un plaer que arrodoneix qualsevol escapada.
Quan vaig arribar a l’aeròdrom d’Empuriabrava em va sorprendre la gran activitat que s’hi respirava. Davant la cafeteria plena s’estenia la pista, en un extrem de la qual els participants que s’havien inscrit als salts en paracaigudes feien un repàs del material abans d’enlairar-se i recordaven, amb un instructor, les mesures de seguretat bàsiques. En els camps propers hi aterraven homes i dones que baixaven del cel amb els paracaigudes oberts, sols o en tàndem (acompanyats per un monitor), al mateix temps que un avió s’enlairava. Més enllà baixava una avioneta, amb la qual jo volaria minuts més tard.
Per pujar a una avioneta no cal cap experiència ni coneixement previs, només ganes de fer-ho. Si esteu avesats a volar amb avió, el moment de l’enlairament no té gaire secret. El vehicle agafa velocitat i comença a ascendir amb gran facilitat, gràcies a la seva lleugeresa. El primer que sorprèn d’aquest viatge és la trama de canals de la urbanització d’Empuriabrava, un laberint d’aigua, teulades i piscines, una Venècia en versió “ciutat de vacances”. Amb un gir, sobrevolem la vila de Roses i, posant rumb cap al nord-est, veiem aparèixer el gran llom rocós del cap de Creus, l’extrem més oriental de la Península. Davant de la mar s’estenen les cases blanques de la vila de Cadaqués, on el pintor Salvador Dalí va passar tants estius des de la seva joventut. A Dalí li hauria agradat veure el seu refugi pictòric, situat a la badia de Portlligat, des d’un ocell metàl·lic com el nostre. Rengleres de llaguts i barques amarrats ran de platja puntegen el litoral, i el rastre de les llanxes i els velers convida a contractar alguna sortida per mar a l’Estació Nàutica de Roses-Cap de Creus abans d’emprendre el retorn a casa.
L’avioneta descriu un cercle cap a l’oest per damunt del Port de la Selva i gira en direcció sud, allà on s’obre el gran golf de Roses, abans de tornar a l’aeròdrom. La nostra vista domina la badia, que presenta tres colors intensos: el blau de la mar, el blanc de la sorra i el verd del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, una àrea protegida plena de llacunes i estanys lluminosos on habiten nombrosos ocells aquàtics. Els aiguamolls són vigilats de ben a prop pels canals i els xalets d’Empuriabrava. A vista d’ocell hom s’adona de les veritables dimensions de la petjada humana.
Etiquetes: aventura, Costa Brava, Empordà, paisatges, turisme
Gerard
31/03/2016 - 13:04
Impressionant el que tenim al costat de casa. Ens apuntem aquesta activitat a la llista de les que tenim pendents!
L’encant de Begur – IVET MALÉ
18/04/2018 - 10:25
[…] posició estratègica des d’on podem veure tota la costa de Pals, les Illes Medes, Palamós, el Golf de Roses i els Pirineus a l’horitzó. Tot i el seu encant, només en queden les runes dels fonaments […]