Plaers gastronòmics als hotels Logis

Parlar de Logis és parlar dels plaers de la bona gastronomia. Aquesta marca, que des de fa seixanta anys aplega el bo i millor de l’hostaleria francesa i europea, arriba al nostre país seleccionant els millors allotjaments amb encant, petits, arrelats al territori, interessats en cuidar i difondre el receptari tradicional de casa nostra amb un punt d’innovació. A la guia Logis, els hotels gastronòmics els trobareu assenyalats amb cassoles, d’una a tres, destacant el nivell de la cuina i del servei, tot i que en el cas de tots aquests hotels el bon menjar és sempre una garantia. Recentment he gaudit del plaer de visitar cinc dels millors hotels Logis de Catalunya, on l’experiència gastronòmica és un dels punts forts de l’estada.

Saó_Hotel.JPG

Foie gras semicuit casolà al menjador lluminós del Saó Hotel. © Òscar Marín

El Motel Empordà, és un dels establiments mítics de les terres empordaneses. Al capdavant hi ha Jaume Subirós, que em rep amb cordialitat, com fa amb tots els comensals que s’asseuen a les taules d’aquest històric restaurant. Hi vaig assaborir un menú degustació fidel a la tradició que va començar amb una sopa de farigola amb pa d’herbes aromàtiques i amb una amanida ben empordanesa de faves amb menta, pernil i peus de porc, un plat senzill i alhora emblemàtic. Tot seguit, una petita sorpresa per al paladar: uns naps de Capmany amb formatge blau Cingles de Bertí. Saborós i tendre és el besuc amb escuma d’all i arròs inflat. Dir “llebre a la royale”, que és el darrer dels plats, ja són paraules majors. És un plat que no es pot assaborir en gaires restaurants, ja que la seva elaboració demana molt de temps i paciència: es desagna la llebre, es cuina sencera amb verdures durant vuit hores i finalment se n’aprofita la carn i el foie per al plat. Per postres, una gran selecció de formatges, dels quals vaig tastar un Stilton anglès. Després d’un sopar que estimula els ànims del viatger cansat, el repòs merescut es gaudeix millor en una de les habitacions renovades de l’hotel, moltes de les quals tenen vistes a la plana i a la serra de l’Albera. Més informació al post ‘Un gran sopar al Motel Empordà‘.

Motel_Empordà.JPG

Les faves en amanida i menta fresca són un dels plats emblemàtics del Motel. © ÒM

Motel_Empordà.JPG

Llebre a la royale, un plat estrella en època de caça. © ÒM

El Molí de Siurana és un refugi de pau portat per tres dones. “Think global, act local”. És el lema de la Maria, l’ànima del Molí juntament amb la seva germana i la seva filla Sara. El marit de la Maria, pagès, la va endinsar en el món de la ramaderia, i ella també havia munyit vaques, però volia fer un pas més enllà. Havia sentit a parlar de la diversificació agrària, una opció que els faria consolidar el seu projecte i els faria créixer com a persones. Fou aleshores quan van convertir la masia en un allotjament. Però no un allotjament qualsevol. A la seva cuina, els hostes hi poden tastar plats deliciosos, espàrrecs saltats amb pernil salat cruixent, pit de gall dindi al romaní amb farcellet de col, braç de patata de l’Empordà, croquetes de rostit i una truita de patates, feta amb ous de les gallines de la masia, que els visitants aplaudeixen especialment. A més, la Sara, que ha viatjat força, ha incorporat a la carta del Molí de Siurana plats com les creps, l’arròs basmati amb espècies i el brownie. Això no és tot, al Molí de Siurana elaboren les seves pròpies melmelades, especialment la melmelada de Saüc, a la qual han dedicat un web on expliquen totes les seves propietats. La majoria dels seus clients arriben de fora del país i agraeixen una rebuda políglota i uns plats elaborats amb amor. La Maria m’ho confirma: “Som molt romàntiques, les dones d’aquesta casa”. Més imatges al post ‘El Molí de Siurana, un racó “romàntic” de l’Empordà‘.

Molí de Siurana.jpg

A l’estiu és un plaer sopar al jardí del Molí de Siurana. ©

Molí_de_Siurana.JPG

Un bon pollastre rostit amb paciència a la cuina del Molí de Siurana. © OM

Si sou dels que us agrada viure l’Empordà des d’un hotel amb encant, no podeu deixar de visitar la Masia la Palma, un mas preciós envoltat de camps de conreu a Espinavessa, a poca distància de Figueres, submergit en un paisatge bucòlic. En aquest allotjament familiar, que havia estat una antiga casa de colònies i que avui és un hotel rural captivador, tot està cuidat fins a l’últim detall. Les habitacions s’obren a un horitzó lluminós de camps i turons boscosos. I entre les raons per allotjar-s’hi hi ha la cuina del restaurant Sa Poma, dirigida per en Pep Munilla i la seva mare Tona Llovera, una cuina casolana, que aposta pels sabors de la terra, amb un toc d’innovació. Durant la meva estada m’hi van servir un bon pernil de gla d’Extremadura amb pa de vidre, unes croquetes casolanes de carn d’olla i bacallà, un carpaccio de llagostí en excel·lent combinació amb una vinagreta de bolets i allets i un tendre bacallà amb pebrots de Padrón, tot acompanyat per un vi Mas d’en Pol del celler Clua, de la DO Terra Alta. Després de l’àpat, us recomano fer un volt pel jardí, deixar que es pongui el sol darrere els turons i allotjar-vos en una de les suites del pis superior de la masia. I si teniu temps, feu un bany al jacuzzi del seu petit spa. Més informació i fotografies al post ‘Masia la Palma, encant empordanès

Masia_la_Palma.JPG

Excel·lent pernil de gla d’Extremadura amb pa de vidre. © ÒM

Masia_la_Palma.JPG

Carpaccio de llagostins amb vinagreta de bolets i allets, un dels plats estrella. © ÒM

El Saó Hotel de Bescaran és una joia, de fet està qualificat com a Logis d’Excepció. Només té cinc habitacions, fet que assegura tranquil·litat i tracte personalitzat als hostes. L’Esther va deixar Andorra per convertir aquesta vella casa de poble en hotel i ho va fer amb cura i molt bon gust. També és casa seva (viu al pis superior) i és la mateixa Esther qui té cura de les habitacions i dels clients, i ho fa amb el somriure permanent de qui està gaudint d’un projecte vital enriquidor i apassionant. Tenia clar que no podia oferir només habitacions amb encant, volia que els seus hostes poguessin gaudir d’una bona experiència gastronòmica. Al seu restaurant hi serveixen els plats de sempre, però d’una manera elegant, curosa, deliciosa, tenint sempre present el producte de proximitat i la tradició pirinenca. Al Saó hi he pogut tastar un menú ben complet format per un foie gras semicuit exquisit, uns ravioli de peus de porc i botifarra negra amb salsa de foie, una magnífica cocotte de vieira amb verdures, una galta de vedella del Pirineu amb escalunyes regades amb xarop d’avet i, per postres, un tortell de nata del Cadí. Acompanyava l’àpat un Formiga de vellut, de la DOQ Priorat. Sorprén un dinar d’aquest nivell en un poble menut de l’Alt Urgell i tambe és grat descobrir una acollida professional i atenta després d’un llarg viatge a través del Pirineu. En teniu més informació i imatges al post ‘Saó Hotel, la joia de Bescaran‘.

Saó_Hotel.JPG

‘Cocotte’ de vieira amb verdures i encenalls de formatge al Saó Hotel. © ÒM

Saó_Hotel.JPG

Galta de vedella del Pirineu amb escalunyes regades amb xarop d’avet. © ÒM

Us vull parlar d’un últim hotel Logis ubicat en un paratge excepcional, a la vila de Siurana: l’hotel La Siuranella, que té en la gastronomia el seu puntal. Al restaurant Els Tallers, el xef Pau Escriu ens convida a gaudir d’un menú amb tocs de modernitat, però basat en els productes de proximitat. Ha passat per cuines amb estrella Michelin, com Las Rejas, Mugaritz i Can Fabes, i ara lidera amb l’Anaïs Chauveau aquest interessant projecte en un dels pobles amb més encant del Priorat. Ells es defineixen com un “restaurant amb habitacions”, perquè realment la seva proposta gastronòmica ha esdevingut una de les més interessants de la comarca. El menú varia sovint, però sempre satisfà i sorprén per la seva bona relació qualitat-preu i el seu producte fresc i de temporada. Recentment hi he tastat un menú degustació que us recomano molt. Com a aperitiu, unes olives farcides de vermut gelificat i unes ametlles al curry. De primer, un carpaccio de vieires i caviar d’oli d’oliva amb un toc de coriandre i salicòrnia. Tot seguit, un plat d’anguila fumada que combina a la perfecció amb una crema de pinyons (inspirada en el tradicional ajoblanco, però sense rastre d’all) i cruixent de ceba. Després, foie semicuit arrebossat amb “quicos” i textures de blat de moro. Tots aquests primers plats, servits amb un vi de la terra: Les Brugueres, de La Conreria d’Escaladei. El menú segueix amb un rap rostit, ben tendre, amb crema de coliflor, olives negres i oli d’alfàbrega; i continua amb una presa de porc ibèric amb moixernons i cruixent de carbassó. Les pre-postres, una crema de llimona amb pastanaga confitada, de dolço intensa. I les postres finals, una obra en directe creada pel xef directament damunt la taula, davant la vista dels comensals, una composició de xocolates de diverses textures, gelats, tocs de melmelada i una fina coca de sucre. Si en voleu veure més fotografies, visiteu el post ‘La Siuranella, una sorpresa al cor de Siurana’.

La Siuranella.JPG

Deliciosa anguila fumada amb crema de pinyons i cruixent de ceba. © ÒM

La Siuranella.JPG

Rap rostit amb crema de coliflor, olives negres i oli d’alfàbrega. © ÒM

Comparteix

    Etiquetes: , , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús