-A on anirem aquest dissabte àvia?- preguntà la Queralt.
-L’àvia Pikler restava absorta enfront les margarides esplendoroses del seu balcó. Tot seguit, inspirà amb força obrint les narius del seu nas.
-Àvia, que no m’escoltes?
-Mmmmm… al Sender dels sentits filla- respongué mentre acaronava els pètals.
-Al Sender dels sentits? I on és això?
Situat a cavall del Montseny i les Guilleries el Sender dels sentits és un recorregut circular pensat per recórrer descalç. Els vostres peus entraran en contacte amb una gran varietat de materials com ara fulles, sorra, còdols, escorça, aigua o fang. Amb els peus, un òrgan sensitiu tan fi com la mà, podreu experimentar un món de sensacions on cada pas serà diferent a l’anterior. Al Sender dels sentits hi trobareu activitats que desperten tots els sentits: des de descobrir olors i textures fins a creuar ponts tibetans i fer jocs d’equilibri. La zona de recepció ofereix guixetes per deixar les sabates i una font d’aigua per rentar-se els peus després de la caminada. El recorregut té una durada aproximada d’hora i mitja i és per a totes les edats.
A principis d’abril, el terra encara era fred. A l’entrada, els visitants deixaven les sabates en un estructura de fusta en forma de prestatges. Els peus quedaven orfes, desprotegits d’aquella peça de vestir inventada per la humanitat milers d’anys enrere. Per la Queralt, acostumada a anar descalça de ben petita, allò era un petit regal. Com si es tractés d’un joc d’un programa de televisió de màxima audiència japonès àvia i néta afrontaven una prova rere l’altra: feien equilibris sobre una muntanya de troncs tallats, posaven a prova els seus peus de faquir sobre pedres cantelludes i relaxaven la superfície plantar sobre un munt de sorra i escorça. Un a un anaven superant els reptes que es trobaven al llarg del camí.
Com si fos un membre d’una tribu de la selva amazònica la Queralt percudia obstinadament sobre un immens gong. Era una de les principals atraccions del recorregut. El so profund d’aquell instrument de la pel·lícula d’en King Kong quedava absorbit per la massa boscosa. A l’espai de música, el sentit del tacte deixava pas al de l’oïda. Els visitants podien experimentar el so de diferents instruments de percussió. De mica en mica altres sentits com l’olfacte i la vista s’incorporaven al sender. A la Queralt li agradava buscar els animals de mentida que hi havia camuflats entre els arbres i a la seva àvia ensumar les plantes aromàtiques encabides en capses de fusta.
L’àrea de relaxació estava situada estratègicament al punt mig del sender. L’Àvia Pikler reposava ajaguda en una hamaca com si estigués en un resort d’una illa caribenya mentre la Queralt encara tenia energia per jugar amb els troncs. Els ponts tibetans eren la cirereta dels pastís per als amants de les emocions fortes. La Queralt era la tercera vegada que s’enfilava al mateix pont. Es subjectava amb les seves menudes mans sobre la xarxa lateral mentre alternava els seus peus dreta esquerra com una funàmbula de circ. En el darrer tram del recorregut travessaren un pont tibetà sobre aigües pantanoses. Semblava que d’un moment a l’altre podia sortir un cocodril. Àvia i néta acabaren caminant sobre una superfície de palla. El millor bàlsam abans de rentar-se els peus i calçar-se de nou el gran invent de la humanitat: les sabates.