BARCELONA – cine Spring

diumenge, 6/05/2018 (vapons)

L’antic cinema Spring del passeig de la Bonanova és una d’aquelles obres en que la seva autoria queda emmascarada.

Si ens atenem a les dades de l’Arxiu Municipal el projecte és del mestre d’obres Josep Masdeu qui el va dissenyar el 1911 per encàrrec de Joaquim Font Pedrosa en un inici com a “Sala Morgades”

Ara bé, com podem veure en el retall de diari, el seu veritable autor va ser l’arquitecte municipal del llavors municipi de Sarrià, l’Arnau Calvet.

Aquest fet solia ser freqüent donat que els arquitectes municipals no podien signar obra privada en les localitats on exercien. En alguns casos les hemeroteques o els arxius particulars ens ajuden a conèixer la veritable autoria, en altres queda en l’oblit i s’atribueix a qui signa el plànol per a l’expedient de llicència d’obra.

El cinema es va inaugurar amb el nom de Spring Cine el qual canvià pel de Murillo el 1939.

El 1954 l’arquitecte Antoni de Moragas bastí l’edifici actual en el qual continuà el cine fins a l’any 1984.

(foto: Josep Maria Sagarra Plana)

 

Arxiu Municipal de Sarrià-Sant Gervasi.

Es pot veure la signatura del mestre d’obres Josep Masdeu

Notícia on es pot llegir l’autoria d’Arnau Calvet

BARCELONA – Gran Via – Calàbria

dimecres, 14/03/2018 (vapons)

De les cinc cases modernistes que el mestre d’obres Pere Buqueras va projectar per a Josep Filella Mulons, la més notable és la que es troba a la cantonada de Gran Via amb Calàbria, cantó muntanya-Besòs (1907-1908).

Cal destacar les seves tribunes amb una rica vegetació floral tant en elles com en les mènsules que les suporten, els esgrafiats, el treball de la pedra i també l’interior, amb una artística porteria.

La forma de la casa coincideix amb el plànol dibuixat i és per això que m’ha sorprès la fotografia que m’ha passat l’amic Jorge Álvarez on es pot veure un coronament central floral i uns artístics pilars similars als existents a la façana que dóna a Calàbria, conjunt que ja no existeix i si no fos per la foto no sabríem que havia existit, ja que en el plànol d’alçat tampoc no hi figura.

 

 

 

LES PLANES D’HOSTOLES – Escoles

diumenge, 4/02/2018 (vapons)

Dintre de la campanya d’alfabetització de tots els pobles d’Espanya, es decidí de construir unes escoles al poble de Les Planes, a la comarca de la Garrotxa, província de Girona.

L’arquitecte Joan Roca va ser l’encarregat

del projecte i entre 1911 i 1912 dissenyà l’edifici.

Per diferents circumstàncies, les obres de les Escoles no es van iniciar fins al 1916 i finalment s’inauguraren el 15/12/1918 amb l’assistència de totes les autoritats civils i eclesiàstiques de la província, sent beneïdes pel bisbe Francesc Mas.

La construcció va ser possible gràcies a l’esforça de l’alcalde de la localitat, en Pere Sacrest, del rector de la Universitat de Barcelona, el doctor Valentí Carulla i, sobretot, de l’industrial Tomàs Recolons i Lladó que cedí els terrenys que tenia en la Carretera d’Olot a Santa Coloma de Farners. 

Carulla i Recolons tenen sengles làpides en la façana de l’edifici.

El cost de les Escoles fou d’uns 541€ de l’època, dels quals l’Estat espanyol n’aportà 216€.

BARCELONA – Casa Burés

diumenge, 21/01/2018 (vapons)

Casa Antònia Burés
c/ Ausiàs Marc, 42-46
Barcelona

arquitecte: Juli Batllevell
constructor: Enric Pi

1903/06

Com a homentage al constructor als baixos es troben dos pins. Entre les branques dels pins hi ha en un d’ells un esquirol i en l’altre un colom

 

DCF 1.0

 

LES FONTS (Sant Quirze) – CAN TRAVESA

divendres, 5/01/2018 (vapons)

Al nucli de Les Fonts, situat entre Terrassa i Sant Quirze del Vallès,  trobem aquesta torre que presenta un modernisme peculiar, ja qu és més propi del Liberty italià que del modernisme català.
No ens conten dades de l’autoria ni de l’any de construcció.
És coneguda com a Can Travesa

BARCELONA – la primera casa de Gaudí

diumenge, 3/12/2017 (vapons)

Aquests dies coincidint amb la inauguració de la restauració de la Casa Vicens, s’està anunciant com la primera casa d’en Gaudí.

La casa Vicens és del 1883, però Gaudí ja havia projectat com a mínim una altra casa anteriorment.

Es tracta de la casa que va dissenyar per a Eulàlia Dalmau Galtés el 1880. No sabem com era decorativament, sembla més aviat una senzilla casa unifamiliar composta de planta baixa i pis.

Estava situada a l’antic poble de Sant Martí de Provençals, actualment part del Districte de Sant Martí de Barcelona. La seva adreça actual seria carrer Consell de Cent, cap al número 601, tocant al carrer Independència.

La casa, si es va arribar a construir, ja no existeix. Només queda constància de la mateixa en el plànol presentat per a la llicència d’obres.

En aquesta imatge podeu veure millor la signatura d’En Gaudí

 

BARCELONA – Puig i Cadafalch – panteó Terrades Brutau

dimecres, 1/11/2017 (vapons)

A la família Terradas – Brutau, Puig i Cadafalch els hi va projectar tant la casa per viure (Av. Diagonal, 416-420, 1903-1905) com el panteó (Cementiri de Montjuïc, 1905-1906).

 En aquestes imatges podem veure el panteó en forma d’escalinata que s’enlaira cap a una columna esculturada.

BARCELONA – Farmàcia Masó Arumí

dimecres, 27/09/2017 (vapons)

A la Rambla, 121 cantonada amb Bonsuccés es troba l’antiga Farmàcia del Dr. Masó Arumí que dóna peu una sèrie d’interrogants:

 

1.- En primer lloc és de difícil adscripció estilística, per alguns és modernista, per altres és noucentista i per a mi té un aire de la sezession austríaca  propi del modernisme atípic del gironí Rafael Masó, del qual es podria afirmar que és el disseny de la ceràmica verda de la façana. També es deixa veure una influència del primer déco.

L’estil Masó dóna peu al segon interrogant.

2.- Qui és l’autor?

El plànol de la farmàcia el signa Ramon Puig Gairalt (1918), però no sembla clar que ell sigui l’autor, sinó solament el qui legalitza el plànol.

Narcís Comadira i Joan Tarrús, estudiosos de Rafael Masó, l’atribuïen a aquest arquitecte. A més segons Tarrús el dibuix original és de Masó amb decoracions de Jaume Llongueras. Seria, doncs, l’única obra de Rafael Masó a Barcelona (a Sarrià hi ha una casa del Pericas en la que hi ha ceràmica de Masó)

Els esgrafiats i les escultures semblen les pròpies de l’Ismael Smith.

Contactant amb Josep Casamartina, comissari de les exposicions sobre “Ismael Smith, la bellesa i els monstres” i “De l’amor és lo Jardí: Masó i els teixits”, opina que podria ser del Masó però la presència de l’Smith és més difícil donat que en aquella època es trobava entre Sevilla i Madrid i preparava el seu trasllat a Nova York.

Per tradició familiar, es parla de la intervenció de Rafael Masó (cosí del propietari) i es pensa que  la direcció de l’obra la porta a terme Manuel Comas Esquerra (casat amb Montserrat Masó Bulbena, filla del matrimoni format pel també farmacèutic Josep Masó Arumí, germà de Rosendo, i Rosa Bulbena Soler).

Comas Esquerra torna a remetre a l’Smith, amic seu del qual tenia uns quants gravats i dibuixos regalats pel Marquès d’Olèrdola.

Les escultures si no són d’Ismael Smith, podrien ser (i torna a aparèixer Girona) dels gironins Fidel Aguilar o Ricard Guinó. L’escultura de la cistella, al carrer Bonsuccés, és posterior al 1918.

El 1918 el propietari era Rosendo Masó Arumí.

La farmàcia el 1931 s’anunciava com a “Farmàcia i Centre d’específics Dr Masó-Arumí del Dr. Nadal” en referència a Lluís Nadal Delhom, casat amb Maria Teresa Masó Bulbena, que passà a ser el nou titular, després continuarà la línia el seu fill Manuel Nadal Masó i actualment Manuel Nadal Casas.

L’interior de la farmàcia es canvià en una reforma del 2008.

 

MADRID – Monument a Cervantes (irrealitzat)

dissabte, 16/09/2017 (vapons)

                                                                                                                              (projectes de Buïgas -esquerra- i Balcells -dreta-)

En el Reial Decret  de 29-03-1915 es convocava un concurs per a un Monument a Cervantes que s’havia d’erigir a la Plaza de España de Madrid. Una de les bases deia que els arquitectes s’havien de presentar conjuntament amb un escultor. En total es van presentar uns 109 artistes (en algun cas, com ara Francesc Roca, l’arquitecte es va presentar com a arquitecte i com a escultor). El projecte guanyador va ser el presentat pel tàndem  Rafael Martínez Zapatero (arquitecte) i Lorenzo Coullaut Valera (escultor)

Es presentaren diversos arquitectes catalans: Pere Domènech Roura (amb Joan Borrell-Nicolau), Eusebi Bona (Luis Franco), Josep Anselm Capdevila (Ramon Novella), Antoni Vilà Palmés (Josep Campeny), però vull destacar a dos que tenien vincles familiars: Gaietà Buïgas i el seu nebot Eduard Maria Balcells.

Buïgas es presentà conjuntament amb l’escultor Pere Carbonell i Balcells amb el gironí Ignasi Ferran.

Buïgas ja havia realitzat a Barcelona el monument a Colom (1888)

Tot i que tenen una similitud manifesta en llur estructrura, veient els dos projectes podem contemplar algunes diferències entre l’eclecticisme d’arrel clàssica de Buïgas i el modernisme de Balcells:

1.- En Buïgas la base és una porxada formada per quatre arcs de mig punt; en Balcells són quatre arbres que s’ajunten formant un obelisc.

2.- En Buïgas les escultures estan situades damunt d’un pedestal, en Balcells surten de la mateixa pedra

3.- Buïgas presenta el monument en forma de columna, Balcells en la forma d’un obelisc que neix directament de la unió de la base

4.- El monument de Buïgas és coronat per un grup escultòric amb la santa Creu, el de Balcells amb una figura femenina que té el braç estirat cap al cel.

                                                                                                                                                         (projecte realitzat)

BAC DE RODA – Teatre

diumenge, 30/07/2017 (vapons)

El 1916 la S.A. Cooperativa  del Ter (també coneguda com a Cooperativa Primera del Ter) encarregà a l’arquitecte Josep Canaleta el projecte d’un teatre.

Canaleta era un dels col·laboradors habituals de Gaudí i sembla que estava emparentat amb els Güell. Canaleta té obra modernista en la capital de la comarca d’Osona, Vic.

El seu treball, de maó vist, juga amb la forma i distribució de les obertures. L’interior del teatre era a l’italiana, no tinc fotografies del mateix.

El 2008 el Teatre va esdevenir Biblioteca dedicada a l’insigne poeta de Roda Miquel Martí i Pol i actualment acull el Centre Cultural Cooperativa Primera del Ter amb el recuperat teatre (ara Eliseu) i el llegat de Martí i Pol.