Entrades amb l'etiqueta ‘Lluís Domènech i Montaner’

TARRAGONA – panteó de Jaume I

dissabte, 19/12/2015

En l’antic pati situat a la planta baixa de l’Ajuntament de Tarragona es troba el que havia de ser el panteó d’En Jaume I i de la seva família. És una obra projectada i iniciada per Lluís Domènech i Montaner i finalitzada pel seu fill, Pere Domènech i Roura. El marbrista fou Narcís Gosch i el ceramista, Lluís Brú.

El 1835 arran de la desamortització de Mendizábal, el monestir de Poblet fou saquejat i les tombes reials destrossades. Mossèn Antoni Serret recuperà les que li semblaren que foren les restes del Rei En Jaume i les desà a l’església de Sant Miquel a L’Espluga de Francolí, església de la qual n’era el rector. Més endavant passaren a la capella del Corpus Christi de la Seu de Tarragona, primer, i després al rerecor.

6260 (4)En motiu del VII Centenari del seu naixement (Jaume I nasqué a Montpeller el 02/02/1208), es voler realitzar un mausoleu monumental i per això es demanà a Lluís Domènech i Montaner que dissenyés el panteó. Domènech projectà dos panteons, un per al Rei i l’altre per a les seves esposes i fills. Finalment es decidí de construir-ne només un, però les peces s’anaven construint poc a poc.

4918h

El 1923 amb la mort de Domènech i Montaner, continua l’obra el seu fill. El panteó fou acabat el 1927, però no es va muntar i es guardà en un magatzem de la Seu. Després l’Arquebisbat el cedí a la ciutat.

El 1976 se celebrava el VII centenari de la mort de Jaume I (Alzira, 27/07/1276) i es decidí muntar-lo. Després de ser restaurat el 1986, el 1992 es muntaren les peces al pati de l’Ajuntament de Tarragona.

Consta de tres parts: la base de pedra calcària de color granat, en forma de sepulcre romà, decorada amb ones que suportaren el sarcòfag en forma de vaixell. La base està decorada amb segells reials i institucionals.

6260 (11)

 

El sarcòfag com hem dit representa un vaixell amb un mascaró de proa: una figura femenina que sosté la corona amb les mans alçades i que va mirant cap endavant. La popa compta amb la figura d’un àngel alat amb la senyera. A popa també es troben els rems. Aquest sarcòfag està decorat amb un tapís ceràmic recobert d’àligues bicèfales amb els escuts de Jaume I que reposen sobre monstres marins. Al damunt del sarcòfag les corones d’Aragó, Mallorca i València, és a dir, del regne original i dels conquerits per Jaume I.

6260 (5)

6260 (10)
Vuit columnes cilíndriques unides amb arcs trilobulats (recurs que ens remet als utilitzats en l’Hospital de Sant Pau) suporten el baldaquí. La part interna del baldaquí presenta un escut ceràmic de Catalunya. Les columnes estan coronades per pinacles i tenen en el fus escuts cilíndrics amb la creu.

En aquest panteó Domènech i Montaner pogué desenvolupar les seves facetes d’arquitecte, d’historiador i d’heraldista.

 

6260 (23)

6260 (22)

6260 (20)

6260 (19)

6260 (29)

6260 (18)

6260 (15)

6260 (13)

6260 (12)

6260 (6) 6260 (3)

6260 (2)

 

 

BARCELONA – Mallorca, 284 – Casa Farreras

dilluns, 14/09/2015

La casa que ens ocupa la va fer construir Francesc Farreras el 1899 i es va completar el 1900. 995 (9)

Tot i ser d’un modernisme contingut, ens crida l’atenció per tres fets: 1.- En primer lloc, el plànol de l’edifici ve signat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner tot i que les revistes de l’època ens diuen que el veritable autor és el també arquitecte Antoni Millàs Figuerola. 995 (1)                                                                                                                                                                                                                                           signatura de Domènech i Montaner

995 (4)                                                                                                                                                                                                                                   A Arquitectura y Construcción esmenten a Millàs, a l’igual que en altres publicacions

 

Ignorem el motiu pel qual signa Domènech, més tenint en compte que Millàs ja havia treballat per a Farreras i que Domènech no li construí cap obra . Millàs li havia construït un parell de cases al passeig de Sant Joan el 1894 i més endavant li construí la magnífica casa de Gran Via amb Villarroel (1902/1903) i el 1906/10 les cases del carrer Mallorca, 146-148. 2.- La façana presenta una estranya distribució de tribunes: dues als extrems del pis principal i una de central al primer pis. Així mateix podem veure balcons amb baranes de pedra, amb baranes de ferro rectangulars i amb baranes de ferro trilobulades.

995 (5)

995 (8)

3.- L’ornamentació es basa amb fauna d’un bosc, fauna molt diferent i dispar: óssos, paons reials, micos, dracs i una mena d’homes vegetals.

995 (7)                                                                                                                                                                                                                                     ós 995 (11)                                                                                                                                                                                                                                     mico 995 (10)                                                                                                                                                                                                                                    home 995 (6)                                                                                                                                                                                                                                 drac 995 (3)                                                                                                                                                                                                                               paó

Un altre fet a esmentar de l’edificació és que el 1913 Josep Maria Jujol dissenyà l’ascensor de la casa.

996g

BARCELONA – farmàcia Domènech i Montaner

dilluns, 10/03/2014

Joan Duran i España (1856-1924), redactor del diari la Renaixensa es va llicenciar en farmàcia el 1896 per la Universitat de Barcelona i això que ja era força gran: 37 anys.
De seguit va obrir una farmàcia en ple centre de l’Eixample, al carrer València, a tocar del Passeig de Gràcia i, activista del catalanisme com era, va contractar al també catalanista Domènech i Montaner per a que dissenyés el local.
De l’obertura de la mateixa es va fer ressò l’edició del dia 2 de desembre del 1896 de La Vanguardia (“el novel farmacéutico – distinguido redactor de La Renaixensa”). En el redactat hi constaven tots aquells qui van col•laborar amb Domènech: els germans Viladevall amb la fusteria, Marcelino Gelabert amb la pintura i daurats, Miret i Assens amb la lampisteria, Henry d’Aubigny amb les calderes, Ballarin amb la metal•listeria i els germans Suñol amb els marbres. Domènech va dissenyar fins i tot els pots de farmàcia fent-se avinent allò de l’art total del modernisme, en aquest cas, d’un modernisme primerenc impregnat encara amb les ressonàncies del gòtic inspirador del moviment.

(La Vanguardia, 02.12.1896)

(Arxiu Mas, 1903)
La farmàcia fins i tot va aparèixer en l’Àlbum “Carpintería Artística” de començament de segle XX.

El vigatà Duran i España va traspassar el negoci el 1922 al llicenciat G. Garriga la publicitat del qual encara deia “Farmacia Durán España, sucesor G. Garriga”
Successivament passà a José Puertolas Hernández (“Farmacia Puertolas”, 1946-1958), Jürgen Robisch (1959-1970), Maria Dolors Rigau (1971-1988), Maria Aurora Flores Bienert i darrerament a Ramon Miret i Olga Álvarez Hernández (2011).

En tots aquests anys la decoració original s’ha anat mantenint amb alguns canvis i algunes pèrdues (la làmpada de gas, els aplics, el cassetonat de fusta, el fris decorat amb cenefes plenes de plantes medicinals), però es va anar perdent el coneixement de la seva autoria. Va ser l’historiador de l’art Josep Casamartina qui la va redescobrir el 2002 mentre cercava fotos a l’Arxiu Mas per a l’exposició i llibre “L’interior del 1900. Adolf Mas, fotògraf” (Vanguardia, 12.12.2002). La farmàcia continuava en el mateix lloc, però com ha passat sovint en moltes vies públiques de Barcelona, havia canviat de numeració de 344 a 278 i per això es creia que la farmàcia de Domènech havia fins i tot desaparegut.

(anys 1990’s)
Els nous propietaris han fet alguns canvis que miren de modernitzar l’establiment però alhora revitalitzant la figura de Domènech i Montaner fins al punt que ara la farmàcia s’anomena “Farmàcia 1896 de Domènech”. S’ha canviat la porta d’entrada per donar més claredat i amplitud al local i s’ha posat en un lloc preeminent el taulell amb l’escut dissenyat per Domènech on en el medalló consten les inicials DE, encara que la fusta superior no és de la mida original, i l’emblema de la farmàcia amb el propi medalló flanquejat ara per altres inicials. Encara que no es té el cassetonat del sostre, es pot distingir el treball del mateix amb volta catalana de maó de pla.

(estat actual)
L’adreça de la farmàcia és carrer València, 278 de Barcelona. Es troba en els baixos de la casa Montserrat Gili, del mestre d’obres Lluís de Miquel i Roca (1894).

(estat actual)