Arxiu de la categoria ‘Botigues’

BARCELONA – Farmàcia Masó Arumí

dimecres, 27/09/2017

A la Rambla, 121 cantonada amb Bonsuccés es troba l’antiga Farmàcia del Dr. Masó Arumí que dóna peu una sèrie d’interrogants:

 

1.- En primer lloc és de difícil adscripció estilística, per alguns és modernista, per altres és noucentista i per a mi té un aire de la sezession austríaca  propi del modernisme atípic del gironí Rafael Masó, del qual es podria afirmar que és el disseny de la ceràmica verda de la façana. També es deixa veure una influència del primer déco.

L’estil Masó dóna peu al segon interrogant.

2.- Qui és l’autor?

El plànol de la farmàcia el signa Ramon Puig Gairalt (1918), però no sembla clar que ell sigui l’autor, sinó solament el qui legalitza el plànol.

Narcís Comadira i Joan Tarrús, estudiosos de Rafael Masó, l’atribuïen a aquest arquitecte. A més segons Tarrús el dibuix original és de Masó amb decoracions de Jaume Llongueras. Seria, doncs, l’única obra de Rafael Masó a Barcelona (a Sarrià hi ha una casa del Pericas en la que hi ha ceràmica de Masó)

Els esgrafiats i les escultures semblen les pròpies de l’Ismael Smith.

Contactant amb Josep Casamartina, comissari de les exposicions sobre “Ismael Smith, la bellesa i els monstres” i “De l’amor és lo Jardí: Masó i els teixits”, opina que podria ser del Masó però la presència de l’Smith és més difícil donat que en aquella època es trobava entre Sevilla i Madrid i preparava el seu trasllat a Nova York.

Per tradició familiar, es parla de la intervenció de Rafael Masó (cosí del propietari) i es pensa que  la direcció de l’obra la porta a terme Manuel Comas Esquerra (casat amb Montserrat Masó Bulbena, filla del matrimoni format pel també farmacèutic Josep Masó Arumí, germà de Rosendo, i Rosa Bulbena Soler).

Comas Esquerra torna a remetre a l’Smith, amic seu del qual tenia uns quants gravats i dibuixos regalats pel Marquès d’Olèrdola.

Les escultures si no són d’Ismael Smith, podrien ser (i torna a aparèixer Girona) dels gironins Fidel Aguilar o Ricard Guinó. L’escultura de la cistella, al carrer Bonsuccés, és posterior al 1918.

El 1918 el propietari era Rosendo Masó Arumí.

La farmàcia el 1931 s’anunciava com a “Farmàcia i Centre d’específics Dr Masó-Arumí del Dr. Nadal” en referència a Lluís Nadal Delhom, casat amb Maria Teresa Masó Bulbena, que passà a ser el nou titular, després continuarà la línia el seu fill Manuel Nadal Masó i actualment Manuel Nadal Casas.

L’interior de la farmàcia es canvià en una reforma del 2008.

 

BARCELONA – El Buen Gusto Barcelonés

diumenge, 11/06/2017

En aquesta postal podem veure el resultat de la reforma que Josep Pla va fer en el seu comerç de sabateria “El Buen Gusto Barcelonés”  ubicat en ple centre de Barcelona, al carrer de la Canuda, 3-5, l’abril del 1911.

Per aquesta reforma comptà amb dos dels millors decoradors de l’època: els escenògrafs del Liceu, Miquel Moragas i Salvador Alarma. La fusteria va anar a càrrec de J. Petit i F. Pañellas i el treball en vidre el féu el vitraller Joan Espinagosa.

Josep Pla oferia tots els serveis de la sabateria en la premsa.

Desgraciadament ja no existeix. Podem comparar la decoració de l’època amb l’actual.

 

Postal cedida per Jorge Álvarez. Imatge actuial de Google Maps.

BARCELONA – farmàcia Comabella

dissabte, 12/04/2014

El 1851 Francesc Daniel Molina i Casamajó, un dels millors arquitectes barcelonins de l’època, autor entre d’altres de la Plaça Reial, de la Font del Geni Català i del coronament de l’Ajuntament de Barcelona, va projectar la casa d’Epifani de Fortuny al carrer del Carme, 23.

El 1874, Felip Comabella i Guimet, nascut a Montargull (Artesa de Segre, Lleida) el 13 de maig de 1841, es llicencià en farmàcia i s’establí en els baixos de la casa en qüestió. Felip Comabella era un farmacèutic de renom com ho prova el fet que hagués aconseguit una medalla d’or en l’Exposició d’Ambers (Bèlgica) del 1885 per algun dels productes que va presentar i que el 1895 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, a més era comendador i cavaller de la Reial Orde d’Isabel la Catòlica. Estava casat amb Concepció Maluquer Porta. Felip Comabella va morir a Barcelona el 9 de maig del 1901.

                                                                                                                              (La Exposición, 1897)

El seu fill, Joan Comabella i Maluquer, es va doctorar en farmàcia el 1897 i també era llicenciat en Ciències Biològiques. Es va casar amb una altra Maluquer, Josefina Maluquer Anzizu, filla d’Eduard Maluquer, antic president de la Diputació (1886/90), diputat a Corts i senador.

El 1904 decidí reformar la farmàcia i va encarregar el disseny a l’arquitecte Guillem Busquets Vautravens, arquitecte autor d’altres farmàcies modernistes de la ciutat.

Busquets va comptar amb l’ajut d’insignes artistes: la façana, de la qual resta el primer pis, era de marbres vermellosos i grisencs obrats en el taller dels germans Franzi, l’escultura d ’Alfons Juyol i els ferros decoratius de Manuel Ballarín. Per l’interior, de tonalitats clares, va utilitzar mosaics de Mario Maragliano, rajoles de Pujol i Bausis, mobiliari de roure de Gaspar Homar i ebenisteria d’Emili Sangenís, amb pintura decorativa de Francesc Lleixa, treball en guix de Felip Fisse i medalles d’Ignasi Damians.

                                                                                                                                     (Valentí Pons)

En els premis de l’Ajuntament als millors edificis i establiments de la ciutat del 1904 atorgats el 20 de novembre del 1905 va obtenir l’accèsit en la categoria d’establiments comercials.

Joan Comabella va morir el 15 de març del 1921 i la farmàcia passà al seu fill, Manuel Comabella Maluquer.

Manuel Comabella fou el qui va reformar la façana el 1926, reforma que sembla va ser projectada pel propi Busquets.

El 1946 la farmàcia va ser traspassada a Josep Maria Mas Grau i el 1997 passà a mans la seva filla Montserrat Mas Docampo.

L’interior s’ha conservat força bé.

                                                                                                                          (María Trinidad Vílchez)

Dos micos tocant instruments musicals que es troben al bell mig del balcó del primer pis recorden l’existència d’una escola de música.

BARCELONA – farmàcia Domènech i Montaner

dilluns, 10/03/2014

Joan Duran i España (1856-1924), redactor del diari la Renaixensa es va llicenciar en farmàcia el 1896 per la Universitat de Barcelona i això que ja era força gran: 37 anys.
De seguit va obrir una farmàcia en ple centre de l’Eixample, al carrer València, a tocar del Passeig de Gràcia i, activista del catalanisme com era, va contractar al també catalanista Domènech i Montaner per a que dissenyés el local.
De l’obertura de la mateixa es va fer ressò l’edició del dia 2 de desembre del 1896 de La Vanguardia (“el novel farmacéutico – distinguido redactor de La Renaixensa”). En el redactat hi constaven tots aquells qui van col•laborar amb Domènech: els germans Viladevall amb la fusteria, Marcelino Gelabert amb la pintura i daurats, Miret i Assens amb la lampisteria, Henry d’Aubigny amb les calderes, Ballarin amb la metal•listeria i els germans Suñol amb els marbres. Domènech va dissenyar fins i tot els pots de farmàcia fent-se avinent allò de l’art total del modernisme, en aquest cas, d’un modernisme primerenc impregnat encara amb les ressonàncies del gòtic inspirador del moviment.

(La Vanguardia, 02.12.1896)

(Arxiu Mas, 1903)
La farmàcia fins i tot va aparèixer en l’Àlbum “Carpintería Artística” de començament de segle XX.

El vigatà Duran i España va traspassar el negoci el 1922 al llicenciat G. Garriga la publicitat del qual encara deia “Farmacia Durán España, sucesor G. Garriga”
Successivament passà a José Puertolas Hernández (“Farmacia Puertolas”, 1946-1958), Jürgen Robisch (1959-1970), Maria Dolors Rigau (1971-1988), Maria Aurora Flores Bienert i darrerament a Ramon Miret i Olga Álvarez Hernández (2011).

En tots aquests anys la decoració original s’ha anat mantenint amb alguns canvis i algunes pèrdues (la làmpada de gas, els aplics, el cassetonat de fusta, el fris decorat amb cenefes plenes de plantes medicinals), però es va anar perdent el coneixement de la seva autoria. Va ser l’historiador de l’art Josep Casamartina qui la va redescobrir el 2002 mentre cercava fotos a l’Arxiu Mas per a l’exposició i llibre “L’interior del 1900. Adolf Mas, fotògraf” (Vanguardia, 12.12.2002). La farmàcia continuava en el mateix lloc, però com ha passat sovint en moltes vies públiques de Barcelona, havia canviat de numeració de 344 a 278 i per això es creia que la farmàcia de Domènech havia fins i tot desaparegut.

(anys 1990’s)
Els nous propietaris han fet alguns canvis que miren de modernitzar l’establiment però alhora revitalitzant la figura de Domènech i Montaner fins al punt que ara la farmàcia s’anomena “Farmàcia 1896 de Domènech”. S’ha canviat la porta d’entrada per donar més claredat i amplitud al local i s’ha posat en un lloc preeminent el taulell amb l’escut dissenyat per Domènech on en el medalló consten les inicials DE, encara que la fusta superior no és de la mida original, i l’emblema de la farmàcia amb el propi medalló flanquejat ara per altres inicials. Encara que no es té el cassetonat del sostre, es pot distingir el treball del mateix amb volta catalana de maó de pla.

(estat actual)
L’adreça de la farmàcia és carrer València, 278 de Barcelona. Es troba en els baixos de la casa Montserrat Gili, del mestre d’obres Lluís de Miquel i Roca (1894).

(estat actual)