Arxiu de la categoria ‘Fàbriques’

ORIS – Colònia Ymbern

dissabte, 9/07/2016

Al municipi d’Orís, vora Torelló, i aprofitant l’aigua del Ter, Joan Camps edificà la Fàbrica de Filatures El Pelut el 1859

Després passà a Valentí Fath i finalment als fills de Pere Màrtir Calvet Carbonell, que era qui va fer edificar a Gaudí la famosa casa Calvet al carrer de Casp de Barcelona.

Els Calvet, Pere i Eduard Calvet Pintó,  crearen les cases per als treballadors avui abandonades i volgueren que Gaudí els aconsellés en la planificació de la colònia i hi projectés la Capella, la qual no va arribar a realitzar. Volien realitzar l’anomenat Paradís Obrer Modernista.

Les cases tenen força llum gràcies a la gran quantitat de finestrals. Es desconeix qui va ser l’autor de les mateixes: es parla de Josep Maria Riera, hi ha qui les atribueix a Josep Maria Pericas, el qual tenia l’estatge familiar a La Coromina (Torelló) i també a alguns dels arquitectes anomenats gaudinians (la influència gaudiniana es veu en l’ús de la pedra, alguns arcs, etc.)

Finalment el 1930 el conjunt passà a mans de Pere Ymbern, per la qual cosa es coneix com a Colònia Ymbern.

Els jardins eren obra de Nicolau Maria Rubió i Tudurí

 

 

 

ARTESA DE SEGRE – Colònia de la Fàbrica

divendres, 12/09/2014

A prop del nucli del Pont d’Alentorn, tocant a Artesa de Segre, s’alça el conjunt conegut com a la Colònia de La Fàbrica. La Colònia depèn d’Artesa de Segre.

Es tracta d’un conjunt d’edificis construït en diverses tongades des del 1905 al 1930, la majoria en un estil neoclàssic on es deixa entreveure l’eclecticisme propi de principis del segle XX, altres, com la Casa del Director, eclèctics amb influències modernistes i la resta noucentistes.

La fàbrica va ser construïda per Emília Carles, vídua de Josep Tolrà el 1905/06 i es dedicava al filat del cotó, després de passar per diferents mans va tancar el 1967.

 

ARTESA.SEGRE-pontAlentorn.fabrica2 ARTESA.SEGRE-pontAlentorn.fabrica4 ARTESA.SEGRE-pontAlentorn.fabrica5

Emília Carles Tolrà (Cabrils, 1848-1915) era neboda de Josep Tolrà Avellà, mort a Castellar del Vallès el 21/07/1882 i que s’havia casat amb ella en segones núpcies. Emília Carles va ser nomenada Marquesa de Sant Esteve de Castellar el 22/07/1896 per la Reina Maria Cristina a petició del poble de Castellar on tenia una altra de les seves fàbriques i on havia patrocinat diverses obres públiques.

Tot i que el conjunt no és modernista, en parlem per la possible autoria de dos arquitectes relacionats plenament amb el modernisme, l’Emili Sala Cortés i en Josep Maria Pericas Morros. Es tracta com veurem d’atribucions donat que no s’han trobat proves documentals.

ARTESA.SEGRE-pontAlentorn.fabrica10

L’inici de la fàbrica se situa el 1902 (Vanguardia, 25/06/1902) quan l’empresa de la vídua de Tolrà decideix adquirir un terreny de 64.086 m2 a tocar d’Artesa.

Al cap de gairebé un any, el gerent de la companyia, el nebot de la propietària, Emili Carles de Tolrà juntament amb l’enginyer industrial Gispert, l’alcalde de la vila Joan Rosell i Eduard Maluquer de Tirell visiten el lloc i aproven la construcció de la fàbrica (Vanguardia, 11/03/1903), cosa que es durà a terme entre els anys 1905 i 1906. Així mateix es bastiria una central elèctrica per facilitar energia al conjunt.

ARTESA.SEGRE-pontAlentorn.fabrica

Els edificis d’aquesta primera etapa, especialment la Casa del Director, podrien ser obra d’Emili Sala donat que aquest era l’arquitecte usual dels diferents edificis que la vídua Tolrà va edificar en aquell període tal com es pot veure en aquesta relació:

1.- Escoles Emília Carles, Cabrils, 1904

2.- Palau Tolrà (actual Ajuntament), Castellar del Vallès, 1902

3.- Escoles Patronat Tolrà (actual Escola Immaculada), Castellar del Vallès, 1892/1895

4.- Casa Josep Tolrà, Castellar del Vallès, 1890

5.- Casa Emília Carles, Barcelona (c/ Bergara, 9), 1880/1881

6.- Casa Emília Carles, Barcelona (c/ Bergara, 11), 1896/1898

7.- Casa Emília Carles, Barcelona (av. Portal de l’Àngel, 27-29), 1890

8.- Església de Sant Esteve de Castellar del Vallès, 1892, promoguda per Emília Carles, projectada per Joan Martorell però amb direcció d’obra d’Emili Sala.

L’edifici esmentat, la Casa del Director,  té com a modernistes el trencadís decoratiu, el balcó de ferro forjat, el coronament de la façana principal on consta la data de 1906. Emili Sala en aquella època construí edificis totalment modernistes amb altres en què aquest estil s’entreveia.

22258e 22258i

Emili Sala (Barcelona, 1841 – La Garriga, 1920) tenia els títols de mestre d’obres (1866) i d’arquitecte (1876) va construir a Barcelona, La Garriga, Sant Cugat del Vallès, Rubí, Castellar i altres localitats de la província barcelonina. Entre els seus edificis destaquen les escoles Ribas de Rubí, les cases modernistes de Gran de Gràcia, 7, Diputació, 71-75 i Passeig de Sant Joan, 51 a Barcelona.

22258g 22258l

El 1922 la fàbrica passa a mans de Pericas, Boixeda i Cia, fàbrica propietat de Lluís Pericas Comella, pare de l’arquitecte Josep Maria Pericas, i de Ramon Boixeda. En aquells temps esdevingué la major productivitat del complex arribant a ser una de les fàbriques tèxtils més importants de l’estat espanyol.

El 1926 es basteixen els edificis dels treballadors i són aquests els que podrien ser obra de Josep Maria Pericas, de la seva primera etapa noucentista en la que combina elements del racionalisme i del modernisme (Jugendstil) alemanys amb referències del romànic i del barroc catalans.

ARTESA.SEGRE-pontAlentorn.treballadors1

Josep Maria Pericas, a banda que era un dels propietaris de l’empresa, consta que treballà per a la companyia en :

1.- Colònia La Coromina, Torelló, 1903/1906

2.- Central Elèctrica de Vic, pertanyent a Pericas i Boixeda i després a Enèrgia Elèctrica del Ter, 1928

Els elements decoratius de les cases dels treballadors són els propis de Pericas en els quals encara es nota la influència de l’arquitecte Rafael Masó.

ARTESA.SEGRE-pontAlentorn.treballadors1c ARTESA.SEGRE-pontAlentorn.treballadors2 ARTESA.SEGRE-pontAlentorn.treballadors2b

La fàbrica el 1945 s’anomenà Hilaturas del Segre, S.A. i el 1967 tancà.

L’edifici de la fàbrica actualment pertany a Càrniques Pijuan d’Artesa.

 

(fotografies de l’autor i Todocoleccion.net)